Reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global

[ca] Aquest és el recull de reflexions sobre RSE i esport que hem publicat a Responsabilitat Global (en negreta les que fan referència al FC Barcelona)

[es] Este es el conjunto de reflexiones sobre RSE i deporte que hemos publicado en Responsabilitat Global (en negrita las que hacen referencia al FC Barcelona)
[en] This is a collection of thoughts about CSR & sport that have been published in Responsibilitat Global (bold letter for those related to FC Barcelona)
[pt] Esta é uma coleção de pensamentos sobre RSE e esporte que têm sido publicados em Responsibilitat Global (letra em negrito para os relacionados com FC Barcelona)

 

20.11.22 No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!
13.10.17 Josep Maria Canyelles entrevistat a la BBC Turquia sobre el Barça i el debat de la independència  /  Josep Maria Canyelles entrevistado en la BBC Turquía sobre el Barça y el debate de la independencia
13.6.17 L’UNES Unió Esportiva fomenta la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat física
25.3.16 Ens ha deixat un Cruyff que va canviar el Barça i una mica el país
5.12.15 [VÍDEO] El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país  /  [VIDEO] Cruyff y Guardiola nos han cambiado la mentalidad como país
30.6.15 [DEBAT] El Barça i l’RSE: dimecres 8 a les 18h
31.5.15 Xiular contra una ombra del passat. Un estat decimonònic  /  Silbar contra una sombra del pasado. Un estado decimonónico
7.2.15 Circuits Inclusius “SUMANT CAPACITATS”
15.6.14 El paper de la FIFA en els mundials  /  El papel de la FIFA en los mundiales
1.6.14 L'aplicació del codi ètic del FC Barcelona
11.4.14 Dia Internacional de l'Esport per al Desenvolupament i la Pau - 6 d'abril  /  Día Internacional del Deporte para el Desarrollo y la Paz - 6 de abril
5.4.14 [REFLEXIÓ] Sobre la sanció al Barça
8.9.13 [REFLEXIONS] Madrid 2020: The day after
4.5.13 Pepsi usa Pep Guardiola contra Mourinho en una campanya publicitària  /  Pepsi usa Pep Guardiola contra Mourinho en una campaña publicitaria
27.3.13 1r Concurs Internacional de vídeos sobre l'esport i la discapacitat de la Fundació FC Barcelona

26.1.13 Crisi a l'esport català
27.8.12 [ca] "La roja coja cojea"   /  [es] La roja coja cojea
20.4.12 El Barça presenta el projecte FutbolNet
29.3.12 El diari 'El País' critica amb duresa la violència del Reial Madrid de Mourinho al seu editorial
26.3.12 [ca] La Marató per la pobresa ja té data i la primera aportació   / [es]  La Marató por la pobreza ya tiene fecha y la primera aportación
13.3.12 [ca] Manipulacions tan fàcils com immorals   / [es] Manipulaciones tan fáciles como inmorales
19.1.12 Aixafar la mà intencionadament
28.12.11 L'Estat espanyol juga brut contra les seleccions catalanes
12.10.11 Els comportaments que són a la nostra natura
25.9.11 Un Guardiola serè i conciliador es mulla

18.9.11 Canyelles ha intervingut a catradio sobre Barça, RSE i valors
16.9.11 Canyelles intervindrà a Catalunya Ràdio aquest diumenge sobre Barça, RSE i identitat 9.9.11 Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"
28.8.11 [ca] Reacció irònica: #perdonporsercatalan   / [es] Reacción irónica: #perdonporsercatalan
30.8.11 Newsletter agost 2011:

• [ca] Barça – Madrid: dos estils, dos models
• [es] Barça – Madrid: dos estilos, dos modelos

25.8.11 El manager obsessiu (II)

23.8.11 El manager obsessiu (I)
23.8.11 [ca] Comparant himnes: Barça i Madrid /  [es] Comparando himnos: Barça y Madrid
24.6.11 El petit equip que no marcava / El pequeño equipo que no marcaba
31.5.11 Un himne integrador i encoratjador
13.5.11 La incomprensió permanent de la diversitat
1.5.11 Córrer darrera la pilota i trepitjar els valors democràtics / Correr detrás de la pelota y pisar los valores democráticos
20.4.11 La final de Copa posarà en perill la salut del públic / La final de Copa pondrá en peligro la salud del público
12.4.11 "Caiac. Valors, entorn i biodiversitat"
22.2.11 RSE aplicada: els mitjans de desinformació  /  RSE aplicada: los medios de desinformación
16.1.11 6 contra 6
20.12.10 L'acord amb la Fundació Qatar
8.12.10 El nacionalisme de Telecinco arriba al paroxisme 17.11.10 L'estil Guardiola. Assenyat i intel·ligent
14.11.10 Les monges que netejaven l'altar i altres imatges
28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
15.10.10 El Codi Èpic
7.9.10 El Barça es dota d’un codi ètic / El Barça se dota de un código ético
27.8.10 La politització de l'esport per part de les federacions espanyoles diu poc de la Responsabilitat Social i sentit ètic que seria desitjable
11.7.10 Els valors en el món de l'esport. El Centre d'Estudis Jordi Pujol ha elaborat un monogràfic sobre els valors en el món de l'esport.
17.5.10 Esport, empresa i societat
5.5.10 El Barça esquiva la paritat de gènere 18.4.10 L'estil del Barça atrau un públic que abans ignorava el futbol
10.4.10 Real Madrid vs FC Barcelona: el clàssic a debat econòmic / el clásico a debate económico 14.3.10 Els gestos ponderats però contundents de Guardiola / Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola
25.11.09 Barça i identitat
4.11.09 Els clubs de futbol tenen raó sobre la nova fiscalitat. Llàstima que les seves raons no siguin ètiques / Los clubes de fútbol tienen razón sobre la nueva fiscalidad. Lástima que sus razones no sean éticas
18.10.09 La ubicació de les cadires de rodes al Camp Nou
24.9.09 El català al centre esportiu municipal Parc del Garraf (Vilanova i la Geltrú)
18.7.09 Clàusules antidiscriminatorias contra el racisme en l'esport. Iniciativa des del futbol
23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
15.6.09 Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça:

• [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça
• [es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça

11.3.09 Jocs Interempreses 09
14.8.08 Racisme en l'esport?
14.2.07 Kelme - Oleguer: el conflicte està servit / [PDF en castellano]

Més: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/sector esportiu

[ARTICLE] "El propòsit empresarial, un mainstream emergent", per Josep Maria Canyelles a l'Economista.es

• elEconomista.es publica un article d'opinió de Josep Maria Canyelles sobre el propòsit empresarial amb motiu de la proclamació del Manifest per a una economia amb propòsit liderat per Respon.cat. 
• El Manifest per una economia amb propòsit, transversal de tot el moviment empresarial català, situa el propòsit empresarial com a tendència i com a oportunitat per a una competitivitat que satisfà no només les necessitats sinó les sensibilitats de la societat. 
• Les 250 empreses més compromeses, grans o petites ja s'hi han adherit i es comprometen a integrar un sentit de propòsit que abordi el valor compartit.

El propòsit empresarial, un mainstream emergent

Només fa dues dècades que el debat sobre la responsabilitat social corporativa començava a prendre embranzida, deixant enrere els enfocaments merament filantròpics o simplement marquetinians per passar a vincular-se al model d'empresa. S'ha progressat molt i ara abordem un salt nou: el propòsit.

Si bé als inicis el debat podia ser controvertit, ara ningú posa en dubte que estem davant un fenomen profund, que està canviant la manera de fer empresa i que deixa de ser una opció si es vol donar resposta a les demandes de la societat i a les sensibilitats dels diversos grups d'interès.

L'RSC té en compte tota l'organització i les seves interaccions. Entre les principals tendències dels darrers anys en destaquem tres: l'economia circular, l'empresa saludable i el bon govern, amb el sentit de propòsit com a gran referent. Encara afegirem que, des de fa pocs anys, emergeix una nova tendència, l'abordatge dels reptes socials, que ha passat d'un enfocament bonista i col·lateral a adquirir un sentit més estratègic per part d'algunes companyies. El motiu és que, contra les bones intencions de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 10, la reducció de les desigualtats fins i tot retrocedeix en alguns aspectes. Per tant, les nostres societats perden vertebració i capital social.

Agafant perspectiva, les empreses sabien gestionar la producció, el personal, el màrqueting... Però en aquests darrers lustres, quan les empreses han assumit que tenen una responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- han començat a incorporar com a part d'una gestió sistematitzada aspectes que abans s'abordaven des de la intuïció i les bones intencions. Ara, la gestió ambiental és gestió empresarial. La gestió dels usos del temps ho va sent. La gestió de la relació amb la comunitat sol ser encara reactiva. L'RSC ha suposat la incorporació de noves matèries a la gestió ordenada organitzacional.

Què aporta de nou el propòsit

Ara la introducció del propòsit suposa un pas molt rellevant. Sempre hem dit que l'RSC havia de ser part del model d'empresa, però sovint no ho acabava de ser. Algunes corporacions disposen de tota la formalització: memòria, codi ètic, materialitat, funció DiRSE... però sense capacitat d'influir en l'estratègia corporativa.

El propòsit empresarial impacta des de dalt. És la raó de ser de l'empresa més enllà de l'objectiu de generar beneficis. De vegades pot equivaldre a la missió, però es tracta d'un plantejament que no es queda en la simple intenció de crear valor econòmic sinó que pretén crear simultàniament valor econòmic i social, entenent per social tot aquell que requereix la societat, ja sigui ambiental, cultural, comunitari, etc.

El propòsit empresarial es basa en la idea que les empreses podem ser un agent de canvi positiu per a la societat i que podem fer servir la nostra influència per millorar el món que ens envolta.

Aquesta nova visió dels negocis implica que les empreses hem de comprendre que tenim una responsabilitat envers la societat en general, no només envers la propietat. Amb el propòsit, ara hi afegim més proactivitat: és el far per als esforços de l'empresa per millorar la societat. En la mesura que el propòsit focalitza la contribució fonamental a la societat i, per tant, és una tria estratègica que sovint esdevindrà un atribut de la proposta de valor, cal no deixar de banda una gestió robusta de l'RSC que tingui en compte tots els aspectes a partir de les inquietuds dels diferents grups d'interès, base sense la qual seria un risc.

Fem un canvi de perspectiva: mentre que un model basat en memòries mirava enrere, el propòsit mira endavant i ens diu què farem els propers anys per contribuir a la societat. Sense deixar de rendir comptes, donem resposta també a tota una nova generació de joves que en els processos de selecció ens demanen com la nostra organització vol fer realment un món millor, fins i tot, si cal, per mitjà d'activisme empresarial.

 

El Manifest, una aliança sense precedents per a les empreses amb propòsit

Les principals organitzacions empresarials del país, amb el lideratge de l'associació empresarial Respon.cat i la complicitat de la Cambra de Comerç de Barcelona, ​​ens hem unit per promocionar el Manifest per una economia amb propòsit (www.empresesambproposit.cat), que fa una crida a les empreses a orientar-se a un propòsit de triple impacte, econòmic, social i ambiental. A més, també vol mostrar públicament com les empreses són motor de canvi des d'uns valors de compromís.

Més de 30 organitzacions empresarials, patronals, col·legis professionals, clústers, com Foment del Treball, Consell de Càmeres de Comerç de Catalunya, Pimec, CECOT, FemCat, Col·legi d'Economistes i altres hi donen suport, fet que suposa una declaració sense precedents Catalunya en el camp de l'RSC.

Les empreses que s'hi adhereixin es comprometen a elaborar el seu propi propòsit abans del 2025 i un pla d'acció que generi accions concretes i impacte abans del 2030. La iniciativa no està basada en cap certificació sinó concebuda perquè qualsevol empresa gran o petita pugui abordar el repte. Tampoc no té cap cost sinó que pretén fer arribar el debat i la gestió del canvi a l'empresariat català.

La ciutadania sap que les empreses tenen una capacitat creixent per transformar positivament el món. Hem de donar resposta positiva davant d'aquesta expectativa creixent. Les empreses som part de la solució: no ens podem quedar oferint només qualitat de producte quan el món necessita que, a més, fem un pas endavant aportant solucions a una humanitat que ha de fer front a múltiples reptes complexos.

Josep Maria Canyelles i Pastó 

Coordinador de Respon.cat

• Accés a l'article en PDF
• Accés a l'article a El Economista virtual
• Accés a la revista completa

[ARTÍCULO] "El propósito empresarial, un mainstream emergente", por Josep Maria Canyelles en elEconomista.es

• elEconomista.es publica un artículo de opinión de Josep Maria Canyelles sobre el propósito empresarial con motivo de la proclamación del Manifiesto por una economía con propósito liderado por Respon.cat. 
• El Manifiesto por una economía con propósito, transversal de todo el movimiento empresarial catalán, sitúa el propósito empresarial como tendencia y como oportunidad para una competitividad que satisfaga no sólo las necesidades sino las sensibilidades de la sociedad. 
• Las 250 empresas más comprometidas, grandes o pequeñas, ya se han adherido y se comprometen a integrar un sentido de propósito que aborde el valor compartido.

El propósito empresarial, un mainstream emergente

Sólo hace dos décadas que el debate sobre la responsabilidad social corporativa empezaba a tomar empuje, dejando atrás los enfoques meramente filantrópicos o simplemente marquetinianos para pasar a vincularse al modelo de empresa. Se ha progresado mucho y ahora abordamos un nuevo salto: el propósito.

Si bien en los inicios el debate podía ser controvertido, ahora nadie pone en duda que estamos ante un fenómeno profundo, que está cambiando la forma de hacer empresa y que deja de ser una opción si se quiere dar respuesta a las demandas de la sociedad y a las sensibilidades de los diversos grupos de interés.

La RSC tiene en cuenta a toda la organización y sus interacciones. Entre las principales tendencias de los últimos años destacamos tres: la economía circular, la empresa saludable y el buen gobierno, con el sentido de propósito como gran referente. Aún añadiremos que, desde hace pocos años, está emergiendo una nueva tendencia, el abordaje de los retos sociales, que ha pasado de un enfoque buenista y colateral a adquirir un sentido más estratégico por parte de algunas compañías. El motivo es que, contra las buenas intenciones del Objetivo de Desarrollo Sostenible 10, la reducción de las desigualdades incluso retrocede en algunos aspectos. Por consiguiente, nuestras sociedades pierden vertebración y capital social.

Cogiendo perspectiva, las empresas sabían gestionar la producción, el personal, el marketing... Pero en estos últimos lustros, cuando las empresas han asumido que tienen una responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- han empezado a incorporar como parte de una gestión sistematizada aspectos que antes se abordaban desde la intuición y buenas intenciones. Ahora, la gestión ambiental es gestión empresarial. La gestión de los usos del tiempo lo va siendo. La gestión de la relación con la comunidad suele ser aún reactiva. La RSC ha supuesto la incorporación de nuevas materias a la gestión ordenada organizacional.

Qué aporta de nuevo el propósito

Ahora la introducción del propósito supone un paso muy relevante. Siempre hemos dicho que la RSC debía ser parte del modelo de empresa, pero a menudo no acababa de serlo. Algunas corporaciones disponen de toda la formalización: memoria, código ético, materialidad, función DiRSE... pero sin capacidad de influir en la estrategia corporativa.

El propósito empresarial impacta desde lo alto. Es la razón de ser de la empresa más allá del objetivo de generar beneficios. A veces puede equivaler a la misión, pero se trata de un planteamiento que no se queda en la simple intención de crear valor económico sino que pretende crear simultáneamente valor económico y social, entendiendo por social todo aquel que requiere la sociedad, ya sea ambiental, cultural, comunitario, etc.

El propósito empresarial se basa en la idea de que las empresas podemos ser un agente de cambio positivo para la sociedad y que podemos utilizar nuestra influencia para mejorar el mundo que nos rodea.

Esta nueva visión de los negocios implica que las empresas debemos comprender que tenemos una responsabilidad hacia la sociedad en general, no sólo hacia la propiedad. Con el propósito, ahora añadimos mayor proactividad: es el faro para los esfuerzos de la empresa por mejorar la sociedad. En la medida en que el propósito focaliza la contribución fundamental a la sociedad y, por tanto, es una elección estratégica que a menudo se convertirá en un atributo de la propuesta de valor, no hay que dejar de lado una gestión robusta de la RSC que tenga en cuenta todos los aspectos a partir de las inquietudes de los distintos grupos de interés, base sin la que sería un riesgo.

Hacemos un cambio de perspectiva: mientras que un modelo basado en memorias miraba atrás, el propósito mira adelante y nos dice qué haremos en los próximos años para contribuir a la sociedad. Sin dejar de rendir cuentas, damos respuesta también a toda una nueva generación de jóvenes que en los procesos de selección nos piden cómo nuestra organización quiere hacer realmente un mundo mejor, incluso, si es necesario, por medio de activismo empresarial.

 

El Manifiesto, una alianza sin precedentes para las empresas con propósito

Las principales organizaciones empresariales del país, con el liderazgo de la asociación empresarial Respon.cat y la complicidad de la Cámara de Comercio de Barcelona, nos hemos unido para promover el Manifiesto por una economía con propósito (www.empresesambproposit.cat), que invita a las empresas a orientarse a un propósito de triple impacto, económico, social y ambiental. Además, también pretende mostrar públicamente cómo las empresas son motor de cambio desde unos valores de compromiso.

Más de treinta organizaciones empresariales, patronales, colegios profesionales, clusters, como Fomento del Trabajo, Consejo de Cámaras de Comercio de Cataluña, Pimec, CECOT, FemCat, Colegio de Economistas y otras, dan su apoyo, lo que supone una declaración sin precedentes en Cataluña en el campo de la RSC.

Las empresas que se adhieran se comprometen a elaborar su propio propósito antes de 2025 y un plan de acción que genere acciones concretas e impacto antes de 2030. La iniciativa no está basada en ninguna certificación sino concebida para que cualquier empresa grande o pequeña pueda abordar el reto. Tampoco tiene ningún coste, sino que pretende hacer llegar el debate y la gestión del cambio al empresariado catalán.

La ciudadanía sabe que las empresas tienen una capacidad creciente para transformar positivamente el mundo. Debemos dar respuesta positiva ante esta creciente expectativa. Las empresas somos parte de la solución: no podemos quedarnos ofreciendo solo calidad de producto cuando el mundo necesita que además demos un paso adelante aportando soluciones a una humanidad que debe hacer frente a múltiples retos complejos.

Josep Maria Canyelles i Pastó 

Coordinador de Respon.cat

• Acceso al artículo en PDF
• Acceso al artículo en El Economista virtual
• Acceso a la revista completa

L'ISSB publica els estàndards inaugurals de divulgació global de sostenibilitat

L'International Sustainability Standards Board (ISSB) ha publicat avui 26 de juny els seus estàndards inaugurals —IFRS S1 i IFRS S2— que introdueixen una nova era de revelacions relacionades amb la sostenibilitat als mercats de capitals de tot el món. Els estàndards ajudaran a millorar la confiança i la confiança en les divulgacions de l'empresa sobre la sostenibilitat per informar les decisions d'inversió. Per primera vegada, els estàndards creen un llenguatge comú per revelar l'efecte dels riscos i oportunitats relacionats amb el clima en les perspectives d'una empresa.

Accediu a la notícia original amb el vídeo de la presentació a càrrec del president de l'ISSB, Emmanuel Faber.

Sobre els estàndards: La NIIF S1 proporciona un conjunt de requisits de divulgació dissenyats per permetre a les empreses comunicar als inversors els riscos i oportunitats relacionats amb la sostenibilitat als quals s'enfronten a curt, mitjà i llarg termini. La NIIF S2 estableix revelacions específiques relacionades amb el clima i està dissenyada per ser utilitzada amb la NIIF S1. Tots dos incorporen completament les recomanacions del grup de treball sobre divulgacions financeres relacionades amb el clima (TCFD).

Sobre l'organització: La Fundació IFRS és una organització d'interès públic sense ànim de lucre creada per desenvolupar estàndards de comptabilitat i sostenibilitat d'alta qualitat, comprensibles, exigibles i acceptats globalment. Disposen de dos consells d'establiment de normes:

• International Accounting Standards Board (IASB). En les dues primeres dècades de la seva existència, la Fundació IFRS (a través del seu consell d'establiment d'estàndards independent, l'IASB ) va transformar el panorama global de la informació financera introduint les normes de comptabilitat IFRS. Els estàndards s'han convertit de facto en el llenguatge global dels estats financers —confiats pels inversors de tot el món i requerits per a més de 140 jurisdiccions— i continuem millorant i desenvolupant les normes IFRS de manera contínua.
• International Sustainability Standards Board (ISSB). Avui dia, les decisions econòmiques i d'inversió incorporen cada cop més informació de sostenibilitat. Respondent a la necessitat d'aquesta informació, l'any 2021 la Fundació IFRS va establir l'ISSB com a junta germana de l'IASB, responsable de desenvolupar una línia de base veritablement global de revelacions de sostenibilitat per informar més les decisions econòmiques i d'inversió.

Materials de suport. La Fundació IFRS també ha publicat una sèrie de documents rellevants per a la NIIF S1 i la NIIF S2, que inclouen:

• Bases per a les conclusions de la NIIF S1: resumeix les consideracions de l'ISSB per desenvolupar els requisits de la NIIF S1
• Bases per a les conclusions de la NIIF S2: resumeix les consideracions de l'ISSB per desenvolupar els requisits de la NIIF S2
• Anàlisi dels efectes de la NIIF S1 i la NIIF S2 : descriu els beneficis i costos probables de la NIIF S1 i la NIIF S2
• Resum del projecte de les NIIF S1 i NIIF S2 : ofereix una visió general del projecte per desenvolupar les NIIF S1 i NIIF S2
• Declaració de retroalimentació per a IFRS S1 i IFRS S2 : resumeix la retroalimentació sobre les propostes que van precedir les IFRS S1 i IFRS S2 i la resposta de l'ISSB

 

• Taxonomia de divulgació de sostenibilitat IFRS

• Divulgacions generals relacionades amb la sostenibilitat

• NIIF S2 Informació a revelar relacionada amb el clima

Acte de proclamació del Manifest per una economia amb propòsit: dimarts 27 Casa Llotja de Mar

MANIFEST PER UNA ECONOMIA AMB PROPÒSIT

M'agradaria compartir-vos la iniciativa Manifest per a una economia amb propòsit que estem promovent des de l’associació empresarial Respon.cat per impulsar un posicionament conjunt de les principals organitzacions empresarials del país. Aquí hi tens tota la informació www.empresesambproposit.cat.

👉🏻 ADHERIU-VOS-HI AL FORMULARI DEL WEB:
N’estem molt satisfets perquè mai s'havia produït un posicionament tan transversal i, per tant, significatiu, a Catalunya en RSE. Les empreses som actors de transformació social i podem contribuir a un millor futur per a la humanitat.

👉🏻 US CONVIDEM A L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL MANIFEST:
Aquesta iniciativa marcarà un punt rellevant en el foment d'una nova manera de fer empresa a casa nostra, i m'agradaria que ens hi poguéssiu acompanyar:
 
🗓️ Dimarts 27 de juny - 17h
📍 Saló dels Cònsols de la Casa Llotja de Mar (Pg. d’Isabel II, 1, Barcelona)
👉 Inscriu-te a l'acte al web www.empresesambproposit.cat

[JORNADA RSE PIMES] Com desplegar una RSE amb sentit i propòsit orientada a la competitivitat empresarial, amb Cristian Rovira - Dimarts 20 de juny 16h Palau Robert

• Cristian Rovira parlarà sobre l’RSE amb sentit i propòsit com a factor de competitivitat empresarial a l’acte RSE.Pime.
• Dimarts 20 de juny a les 16.00h a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona.
• Durant l’acte es llançarà la propera edició de l’RSE.Pime, una nova oportunitat per a les pimes catalanes per fer un salt en la gestió del seu propòsit empresarial i la seva Responsabilitat Social.
• L’acte inclou un espai relacional - còctel, per teixir relacions amb empreses sensibles i compromeses en matèria de sostenibilitat i RSE.

Inscripcions a l’Acte RSE.Pime

Escoltarem la ponència inspiradora de Cristian Rovira Pardo, vicepresident del grup Sifu, empresa membre de  i autor del llibre “La Responsabilidad Social Competitiva”, un llibre original i controvertit que li dóna la volta a un tema molt debatut com és la Responsabilitat social empresarial. Rovira ens parlarà sobre l’RSE amb sentit i propòsit com a factor de competitivitat empresarial.

Durant l’acte comptarem amb una taula rodona de quatre empreses que han participat en l’actual edició. Aquesta Conversa RSE.Pime és una mostra de pimes compromeses que marquen la diferència. Aportaran una mirada interna del que suposa la gestió de la Responsabilitat Social i quines implicacions té l’RSE des d’un punt de vista extern, de mercat o aliances.

PROGRAMA Presentació a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat. Ponència inspiradora “RSE amb sentit i propòsit com a factor de competitivitat empresarial” a càrrec del Sr.  Cristian Rovira Pardo, vicepresident del Grup Sifu. Conversa a quatre bandes amb empreses participants de l’RSE.Pime 2022-23. Sra. Yolanda Cebrià Javierrre, directora general d’Excavacions Iluro Sr. Àngel Martínez Punzano, Chief Financial Officer de Kymos (per confirmar) Sra. Jessica Àlvarez Gómez, directora de Persones i Organització de Concentrol (per confirmar) Sr. Oscar Enrech Baulies, director general de la Fundació Orfeó Lleidatà Paraules institucionals Sr. Rafel Oncins Pujol, president de Respon.cat i responsable d’RSE de Plusfresc. Sr. Narcís Bosch Andreu, director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya Sr. Oriol Alcoba Malaspina, director general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya Còctel servit per la Fundació Ared.

Dia: dimarts 20 de juny Hora: 16.00 – 17h Lloc: Sala Cotxeres - Palau Robert (Passeig de Gràcia, 107, 08008 Bcn)

Memòria Responsabilitat Social i Esport

Presentem la trajectòria de Josep Maria Canyelles en matèria d'RSE i Esport, incloent les accions portades a terme prèviament a la posada en funcionament de Responsabilitat Global.

Des de Vector5 | Excel·lència i Sostenibilitat, treballem l'RSE en el sector esportiu com una de les línies on creiem que la responsabilitat social s'ha de desenvolupar de manera important i fer un gran salt endavant.


Reflexió i divulgació

Canal sobre RSE i Esport dins Responsabilitat Global (vegeu aquí una selecció de les reflexions sobre RSE i esport). Les més llegides són aquestes:

• 20.11.22 No blanquegem el règim de Catar, no silenciem les morts: boicot!
• 26.1.13 Crisi a l'esport català
• 18.9.11 Canyelles ha intervingut a Catalunya Ràdio sobre Barça, RSE i valors  
• 30.8.11 [ca] Barça – Madrid: dos estils, dos models  /  [es] Barça – Madrid: dos estilos, dos modelo 
• 23.6.09 Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
• 15.6.09 [ca] Esport i Responsabilitat Social: el cas Barça  /  [es] Deporte y Responsabilidad Social: el caso Barça

Consultoria, acompanyament i compromís

• Josep Maria Canyelles forma part del Comitè de Voluntariat de la Candidatura Barcelona Pirineu 2022 (2012)
• Fitxes de bones pràctiques d'RSE d'entitats esportives: Fundació Claror, FC Ramassà, Club Nàutic Vilanova, Pitch & Putt Vilanova...)
• Identificació i propostes de millora en les línies de foment del voluntariat del Consell Català de l'Esport, en el marc del Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya (2008)
• Diagnòsis RSE en Àrees d'Esports municipals en processos d'acompanyaments a Ajuntaments des del 2008.
• Entrevistes sobre RSE amb organitzacions esportives (2007)
• Ponència al Congrés de l'Esport Català (1993-94): "Voluntariat i Esport"
• Coordinador de les Trobades sectorials sobre voluntariat i esport (1993) organitzades per la Generalitat de Catalunya (Institut Català del Voluntariat i SG de l'Esport)
• Voluntari del Special Olympics 1992 (Vilanova i la Geltrú), soci d'entitats excursionistes, i voluntari com a monitor d’educació en el temps lliure a diferents entitats 

L’activisme empresarial i la responsabilitat social a les empreses de Lleida

• Un centenar d’empreses lleidatanes han assistit a la Jornada sobre els reptes actuals de la Responsabilitat Social de les Empreses i l’activisme empresarial organitzada per la Cambra de Comerç de Lleida i Respon.cat.
• Es consolida la voluntat de les cambres de continuar avançant amb Respon.cat per construir un teixit empresarial socialment responsable i fer-ne créixer la implantació a Lleida.

La notícia és que les empreses cada cop més se senten corresponsables del futur de la Humanitat i que gestionen la seva responsabilitat envers la societat per aportar solucions i contribuir al desenvolupament sostenible. Potser encara són poques però el creixement ha estat espectacular en els darrers anys. Amb aquesta jornada s’ha volgut convidar les empreses lleidatanes a seguir avançant en la gestió de la seva responsabilitat social i orientar-la a un major sentit de propòsit.

El Dr. Josep Santacreu i Bonjoch és un líder pioner i reconegut en el món de la responsabilitat social. Ha impulsat aquest enfocament de gestió vinculat al model d’empresa durant més de vint anys a DKV Assegurances, on és conseller delegat, alhora que ha promogut moltes iniciatives de la societat civil, com ara Respon.cat, on ara és president d’honor.

Santacreu, en el seu vessant d’activista empresarial, acaba de publicar el llibre Planta’t, on posa l’emergència climàtica al centre del debat. Alerta que la crisi climàtica és un problema de salut pública, que serà un dels grans reptes de futur al món. Ha estat presentat per Jordi Juanós Amperi, director de la fundació Plant for the Planet, una de les iniciatives que ha promogut. Santacreu va alertar que vivim dos anys menys per la contaminació i cal actuar urgentment, primer parant les emissions, segon preservant els ecosistemes actuals, i tercer plantant arbres allar on puguem. Però mentrestant els governs estan incentivant l’ús de combustibles fòssils.

Rafel Oncins Pujol, director d’RSC de PlusFresc, presideix Respon.cat a nivell català des de fa mig any i la Comissió de Sostenibilitat de la Cambra de Lleida. Oncins ha reiterat la voluntat de les cambres de continuar avançant amb Respon.cat en construir un teixit empresarial socialment responsable i fer-ne créixer la implantació a Lleida. Oncins ha convidat les empreses lleidatanes a sumar-se a Respon.cat, entitat empresarial que va néixer per impuls de les Cambres, i ha presentat diferents programes que s’hi desenvolupen, acompanyament a pimes per gestionar la seva RSE, espais de treball i eines per fomentar que les empreses desenvolupin un nou sentit del propòsit vinculat a la Responsabilitat Social i sumar per construir, també a Lleida, un territori socialment responsable.

Josep Maria Canyelles i Pastó, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, ha explicat com cal integrar i gestionar estratègicament els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), orientats al propòsit empresarial. Canyelles va explicar que els ODS és allò que tots volem per al món però que després s’ha d’integrar a cada empresa per mitjà d’un enfocament de responsabilitat social, el qual té diferents estadis, el més elevat dels quals és el sentit de propòsit i de creació de valor compartit.

Han obert l’espai de col·loqui tres empreses de Lleida membres de Respon.cat. Lurdes Biosca Bell-lloc, directora corporativa de B-BIOSCA, ha explicat que al 2008 van iniciar-se en la gestió de la responsabilitat social amb el programa RSE.Pime de les Cambres i Respon.cat i que finalment l’RSE és voler fer les coses bé, i alhora comunicar-les per generar consciència. Dolors Rallo Lozano, directora de Recursos Humans de Biovert, ha manifestat que tothom té la possibilitat de fer alguna cosa perquè això canviï. En el seu cas, tot va sortir d’un dia que es van preguntar: i per què no podem ser una empresa socialment responsable? Per què no podem fer coses petites per fer el món millor? I es va convertir en una pluja fina que ha d’anar calant en tothom. Per la seva banda, Teresa Benet Balagueró, de la Fundació Ilersis, ha mostrat una visió des del tercer sector, explicant que fa molts anys que van adquirir el compromís de certificar-se en RSE malgrat la creença que les entitats socials ja són socialment responsables, cosa que no és certa sinó que les coses s’han de gestionar per aspirar a l’excel·lència.

A partir d’aquí, Respon.cat convidarà les empreses interessades a participar en les reunions territorials de Respon.cat, amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, amb l’objectiu de poder donar una resposta més propera i crear xarxa d’empreses compromeses.

Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, és una associació que agrupa més d’un centenar d’empreses compromeses amb el progrés de la seva RSE i que pretén fer de Catalunya un territori socialment responsable. Va néixer el 2014 com a organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, i disposa d’un Consell social amb les principals organitzacions empresarials de Catalunya. Funciona amb grups de treball, espais d’aprenentatge i de cocreació per a les empreses membres, i organitza anualment els Premis Respon.cat i el programa d’acompanyament RSE.Pime.

Fotos de la sessió.

Notícies:

• Segre
• Tot Lleida

PROGRAMA FORMATIU Sostenibilitat i ESG: aplicació pràctica per a PIME i ONL. Perspectiva empresarial i de l'auditor

PRESENTACIÓ

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya amb col·laboració de Respon.cat et presenta aquest nou programa formatiu centrat en la sostenibilitat aplicada a PIME i ONL. El programa consta de 10 sessions impartides per professionals de referència i en cada una de les sessions es compartirà un enfocament pràctic del tema a tractar. 

La sostenibilitat i ESG són elements interioritzats en l'estratègia de l'organització i constitueixen un element transformador d'aquesta. La responsabilitat social no sols és un element fonamental per a les grans empreses sinó que també ho és per a les PIME i les ONL. 

Integrar la responsabilitat social en l'estratègia de la teva organització genera externalitats positives en la societat en general i també en la pròpia organització atès que els seus stakeholders ho valoren de forma molt positiva (clients, proveïdors, treballadors, institucions financeres, etc.)

Aquest programa formatiu et permetrà tant determinar accions concretes en la teva organització com aprendre a comunicar la integració de la sostenibilitat i ESG a la teva organització per posar-ho en valor tant interna i com externament. 

En el cas dels auditors, aquest programa els hi proporcionarà coneixement imprescindible per abordar les auditories tant de les PIME com de les ONL en l'àmbit de la sostenibilitat i de les ESG.

 

A QUI VA DIRIGIT EL PROGRAMA
Aquest programa formatiu va dirigit especialment a dos col·lectius: 

• professionals de PIME i ONL
• auditors interns i externs

 

DIRECCIÓ DEL PROGRAMA
Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat.

Calendari: del dimecres 27 de setembre al dilluns 30 d'octubre de 2023 (sessions dilluns i dimecres)
Horari: de 9:30 a 12:00 hores
Homologació: 20 hores en Altres Matèries (ICAC i RECC) i 5 hores d'Auditoria i Comptabilitat (ICAC i RECC)
Lloc: Plataforma zoom

 

Més informació i inscripcions 

 

PROGRAMA 

• 1a SESSIÓ / 27 de setembre: Sostenibilitat i ESG com a element transformador de l'estratègia de les organitzacions: Josep Maria Canyelles, coordinador a Respon.cat.
• 2a SESSIÓ / 2 d'octubre: Vectors d'impacte de la sostenibilitat i els stakeholders de les organitzacions: els objectius de desenvolupament sostenible i altres iniciatives de referència. La cadena de valor: Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC.
• 3a SESSIÓ / 4 d'octubre: Responsabilitat social de les organitzacions: empresa saludable, economia circular i reptes socials: Albert Huerta, soci Consultor deVector5, Sostenibilitat SCCL. 
• 4a SESSIÓ / 9 d'octubre: Petjada de carboni: reptes, com mesurar-la i el seu reporting per part de l'organització: Laura Gómez, manager sostenibilitat, economia circular i canvi climàtic a Deloitte..
• 5a SESSIÓ / 11 d'octubre: Equitat: reptes, com valorar-la i el seu reporting per part de l'organització: Marga de Rosselló, sòcia de sostenibilitat i canvi climàtic a PwC; Concepció Espinás, directora a PwC. 
• 6a SESSIÓ / 16 d'octubre: Integració de la sostenibilitat en l'estratègia de les organitzacions no lucratives: Maria Eugènia Bailach, sòcia a Auren
• 7a SESSIÓ / 18 d'octubre: Com posar en valor les teves bones pràctiques en Sostenibilitat: eines de comunicació interna i externa de l'organització: Ester Benach, directora de responsabilitat social i comunicació interna a Fundació Claror. 
• 8a SESSIÓ / 23 d'octubre: Reporting de la informació no financera i la fiabilitat de les dades: Carlos Cerdán, director de l'àrea d'RSC i Sostenibilitat a RSM Spain. 
• 9a SESSIÓ / 25 d'octubre: Verificació externa de l'informe de sostenibilitat:: Patricia Reverter, sòcia de sostenibilitat i bon govern KPMG Spain. 
• 10a SESSIÓ / 30 d'octubre: Verificació externa d'altres informes de sostenibilitat: ponent disponible en breu.