Deu empreses selvatanes participen en el projecte «Innova temps», impulsat per la Diputació de Girona

Amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les empreses

El 31 de maig passat es va celebrar a Riudellots de la Selva la primera trobada de les empreses i entitats que conformen «Innova temps», el projecte impulsat per la Diputació de Girona amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les empreses de les comarques gironines.

«Innova temps» es coordina des de l'Àrea de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies de la Diputació de Girona, i es desenvolupa a través de trobades amb les empreses gironines que conformen el projecte.

Amb «Innova temps», la Diputació pretén consolidar la col·laboració entre empreses a través d'un programa comú mitjançant el qual aquestes puguin incrementar la productivitat i millorar el clima laboral i l'equilibri entre el temps personal i el professional.

Les empreses d'«Innova temps». Actualment, les deu empreses que constitueixen el projecte «Innova temps» estan ubicades a la comarca de la Selva. Les empreses són: Concentrol, Prevencicat, Fundació Onyar - La Selva, Hotel Sol Melià Vichy Catalán, Reposteria Girona, Bugaderia Industrial Flisa, DB Shenker Spain-Tir, Puratos, Joid'art i Trias Galetes-Biscuits.

Col·laboració i cofinançament. El projecte «Innova temps», cofinançat pel Departament d'Empresa i Ocupació, el Servei d'Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu, suposa una experiència pilot que permetrà a les empreses conèixer, mitjançant l'elaboració d'una diagnosi personalitzada, l'estat en què es troba la seva organització en matèria de temps de treball, i introduir mesures en aquest sentit.

Per a la implantació es compta amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva, l'Ajuntament de Riudellots de la Selva i l'Associació de Propietaris del Polígon de Riudellots de la Selva, i amb el suport tècnic de la consultora GPF, empresa de referència en aquest àmbit de treball.

Font: Diputació de Girona

Les llengües dels clients

Us passem la referència d'aquesta pàgina de LinguaMón sobre les llengües dels clients en la relació empresa-client, i la qual es fa referència a dos textos que vaig elaborar l'any passat sobre Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) i llengua.


Les llengües dels clients


Les oportunitats de negoci i la competitivitat en el mercat depenen de la capacitat de les empreses d’adaptar-se a les diverses llengües dels clients, dels proveïdors i de l’entorn en què actuen.

• Las lenguas facilitan los negocios (Business Forum on Multilingualism, 2008)

• Entreprises bruxelloises et langues étrangères: Pratique et coût d'une main-d'œuvre ne maîtrisant pas les langues étrangères (TIBEM, 2006)

• The importance of language skills for Danish companies (Confederation of Danish Industry, estudi en danès)

• Els internautes prefereixen navegar en les seves llengües (Comissió Europea, 2011)

• Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès (Josep M Canyelles, 2010)

• Aproximació al respecte lingüístic des de la responsabilitat social de les empreses (Josep M Canyelles, 2010)

Bioeconomía y capitalismo cognitivo: hacia un nuevo paradigma de acumulación

• Libro descargable (en castellano)

Per mitjà d'una profunda anàlisi històrica i teòrica, des dels clàssics (Marx, Schumpeter i Keynes), fins als corrents econòmics crítics (Saffra, els regulacionistes, Galbraith, Chandler) i més heterodoxos (com l'operaisme italià i francès), Andrea Fumagalli proposa una nova crítica de l'economia política del capitalisme transformat; un capitalisme, anomenat cognitiu, en el qual les mutacions de la producció, la primacia del finançament i la centralitat del coneixement i la informació es vinculen amb el que definitivament constitueix la seva base: l'explotació de les capacitats lingüístiques, cognitives i relacionals dels individus. La vida mateixa posada a treballar al preu d'una existència feta precarietat. Aquesta anàlisi exhaustiva serveix per a argumentar la necessitat del dret a la renda (renda bàsica), a triar ocupació i condicions de treball (flexicurity) i a accedir i defensar el que és comú (commomfare).

Autor: Fumagalli, Andrea
Títol: Bioeconomía y capitalismo cognitivo: hacia un nuevo paradigma de acumulación
Peu imprenta: Madrid: Traficantes de Sueños, 2010
ISBN: 9788496453548

DESCARREGA'L DES D'AQUEST ENLLAÇ

«La UOC Business School ha de ser l'espai de trobada de les micro, petites i mitjanes empreses»

Joan Torrent-Sellens
Director de la UOC Business School

Joan Torrent-Sellens, professor d'Economia i Empresa de la UOC, és el director de la nova UOC Business School. Segons les seves paraules, aquesta escola de negocis neix per oferir als empresaris eines pràctiques per a saber moure's en un mercat que ha passat de local a global. La UOC Business School, que també integra programes d'MBA, planteja una nova metodologia de formació, amb programes de curta durada i orientats a les necessitats específiques dels empresaris. La matriculació als primers mòduls és oberta des d’aquest mes de juliol.

Des del grup de recerca i2TIC, també dirigit per Joan Torrent-Sellens hem fet una anàlisi molt acurada del teixit empresarial català i hem arribat a la conclusió que som un país de microempreses: representen dues terceres parts del PIB català i un 50% de l'ocupació. Aquests resultats són extrapolables a l'Estat espanyol. Erròniament, es creu que les microempreses no poden tenir poder, però, si es configuren en xarxa, poden aconseguir la mateixa força que les empreses grans, especialment en el pla polític.

Quines són les principals mancances d'aquestes empreses?
Hem vist que les empreses que funcionen, les que són eficients i competitives, compleixen tres requisits: l'ús avançat de les TIC i del comerç electrònic; l'aposta per noves formes d'organització i qualificació del treball (remuneració per objectius, treball flexible, etc.), i la formació constant de treballadors i empresaris. És el que nosaltres entenem com a «coinnovació». Però més d'un 50% de les empreses no compleixen aquests tres objectius, coixegen per alguna banda, i estan amenaçades de mort. Tenim un problema estructural.

Quines són les raons de la pobra aposta de les MPIME per la formació?
Per una banda, no han detectat aquesta necessitat: venim d'un cicle llarg d'expansió i molts empresaris pensaven que, com que el negoci ja funcionava, no calia invertir en formació. Per una altra banda, hi ha una manca d'oferta. A Catalunya hi ha escoles de negoci molt prestigioses, però juguen en una altra divisió: s'orienten al negoci internacional de grans empreses. A més, la universitat pública tendeix a construir carreres sobre la base de la recerca i no des d'un punt de vista pràctic. La conseqüència és que es treballa poc la transferència...

Quines són les conseqüències específiques de la manca de formació en les PIME?
En primer lloc, l'ampliació de la divisòria entre els treballadors formats i els no formats, perquè la majoria d'empreses dirigeixen la formació als treballadors que ja estan formats. Al seu torn, els empresaris coneixen molt bé el seu negoci i el seu sector, però no tenen formació en gestió empresarial. Així, acaben subcontractant una gestoria, que els costa diners i no genera valor: la gestoria no es preocupa de l'estructura de l'empresa o d'analitzar si actua bé. Aquesta mancança provoca la pèrdua de moltes oportunitats...

És el buit que vol omplir la UOC Business School...
Exacte, amb la perspectiva de fer transferència i donar resposta immediata als problemes del país. Pensem que és una necessitat urgent i que la UOC és la institució específica per a fer-ho, pel nostre treball en xarxa i per l'agilitat en la creació de programes. Disposem d'instruments innovadors i flexibles per a estudiar què necessiten les empreses i oferir-ho.

Quina serà l'oferta formativa?
La podem dividir en dos núvols formatius: el núvol de formació per a les PIME i microempreses, amb una nova metodologia orientada a la realitat dels empresaris, i el núvol de formació d'MBA, que desenvolupa els programes que ja oferim en l'actualitat.

Una metodologia orientada a la pràctica...
Volem oferir una formació transversal, adaptada i flexible, basada en la resolució de problemes reals. El núvol de les MPIME és dividit en diversos mòduls, que es podran triar individualment o de manera global. A cada mòdul analitzarem les necessitats específiques dels empresaris en una qüestió concreta i els oferirem les eines i els mecanismes per a resoldre-les. A més, seran cursos curts (unes cinc setmanes), econòmics i adaptats al calendari de les empreses, amb l'assessorament de la figura del coach (una mena d'assessor). Aquest núvol es dividirà bàsicament en tres programes globals: de gestió (arrenca el setembre de 2011), de direcció (febrer de 2012) i de creació (setembre de 2012). Així oferirem totes les eines per a crear, gestionar i dirigir PIME i microempreses.

[llegir entrevista sencera a les notícies de la UOC]

Nota: Josep Maria Canyelles col·labora a la UOC Business School

Els aliments no són drogues

[ca] He donat suport a aquesta iniciativa, de la qual aprofito per informar.
[en] I have joined this initiative and I'd like to share it

You're receiving this message because you signed the Stop the Traditional Herbal Medicinal Products Directive petition. If you don't want to receive these messages, please this link.

Dear Health Rights Supporter,

We're losing the right to manage our own health. Even the right to choose our food is being stolen. We can stop it, but only by ending the basis on which it's being done—not by addressing each action.

A stunning theft of our rights is happening now—right under our collective noses. We're losing the right to manage our personal health as we see fit. It's a right so basic that no one ever thought to list it among the rights of free speech and assembly. Who could ever have imagined that something so basic might come into question?

That, though, is exactly what is happening. Some of us try to do battle, but we've been focusing on losses as they occur. We combat genetically modified foods, loss of access to vitamins and herbs, and much more. The war is being fought on so many different fronts that we're all suffering battle fatigue. We win an occasional bout, but lose most, which adds to our frustration.

Can this war on our personal rights be won? Are our children destined to have no choice about what they eat or how to treat illness?

I believe it can - but we need to take the battle to the next level. For a further discussion, please read The Theft of Health Rights: Can It Be Stopped?  

We need to address the methods by which these thefts of our health rights are being taken. To do this, a new petition has just been started to stop the redefinition of foods as drugs. There are two essentially identical petitions, one for the US and one for the EU:

US Declaration of Health Rights: Foods Are Not Drugs and

EU Declaration of Health Rights: Foods Are Not Drugs

The text reads:

The people's ability to manage their own health as they choose is being undermined by a proliferation of claims that foods are drugs. These declarations, based both on claims of health effects and substances that have been isolated from foods and also used as pharmaceutical drugs, have the potential of bringing every aspect of our lives under control.

This is a dangerous path, threatening every citizen's access to foods of their choice and self-determination in health management. This redefinition of terms supports draconian controls over the people's food supply and health management.

We call on our representatives in the House of Representatives and the Senate to stop this dangerous pattern of limiting access to the foods, including herbs, vitamins, and minerals that are ingested as nutrients. Please assure that the following statement, or its equivalent, is enacted into law:

"No substance that has traditionally been considered a food or source of nutrition may be designated or redefined as a drug. No natural substance derived from foods may be designated as a drug. No newly discovered natural plant or animal that people find palatable as food or nutrition may be designated as a drug. No food may be controlled as a drug. All existing redefinitions of foods as drugs must be removed and any controls placed on them as a result of that redefinition must be reversed."

Please, sign one of these petitions!

US Declaration of Health Rights: Foods Are Not Drugs or EU Declaration of Health Rights: Foods Are Not Drugs

Then forward this message to everyone you know.

If you can manage, please make a small donation.  The health and welfare of you, your family, and future generations depends on getting the word out!

In solidarity with health rights advocates,

Heidi Stevenson,
Editor, Gaia Health
Author, Declarations of Health Rights: Foods Are Not Drugs

Sudan, la vida continua i vénen noves oportunitats

En el darrer mig any hem parlat en tres ocasions del Sudan (o del Sudan del Sud, més en concret) quan abans no ho havíem fet mai. També la revista Ethic, de la Vanguardia, en parlava:

"Nosaltres, els representants del poble democràticament electes, declarem a Sudan del Sud un Estat sobirà i independent". Així ha proclamat la total independència el president del Parlament, James Wani Igga, en l'acte oficial a la capital provisional, Juba, en què es constituïa la República del Sudan del Sud com el país número 54 del continent africà.

La guerra al Sudan ha acabat. La secessió ha portat el principi de la pau, ja que quan dues nacions no poden conviure sota el mateix sostre d'un estat compartit, el millor que es pot fer és divorciar-se, com a manera més sostenible de poder portar a terme les funcions per a les quals ha de servir un estat.

Ara també cal desitjar que els pressupostos del nou país es vagin adequant  a les seves necessitats socials, La política actual del Sudan del Sud preveu que un 80 per cent dels pressupostos es destini a armament i defensa, mentre que només el 16 per cent cobreixi alguns dels serveis bàsics. La comunitat internacional hauria de garantir la integritat del nou estat per tal que es faci innecessari aquest dispendi, tot i que una part dels riscos no vénen dels seus actuals nous veïns sinó del seu interior, ja que el país s'enfronta enormes dificultats d'inculcar la pau entre les tribus locals que lluiten pels escassos recursos. Però cal no oblidar que, malgrat el divorci pacífic, les relacions amb Khartum representen un dels majors riscos per al nou país.

D'altra banda, la data de la independència marcarà l'inici d'un camí llarg i difícil per a l'estabilitat de la nova nació que ha d'estructurar-se econòmicament i productivament amb els importants recursos naturals i terres cultivables. 

La independència fa que abundin les oportunitats d'inversió, ja que el conflicte havia impedit el desenvolupament. I la independència és probable que condueixi a canvis significatius en el marc regulador i l'entorn empresarial. El principal problema ve donat per la manca de capacitat professional més enllà dels nivells més alts de govern, que és probable que presenti obstacles normatius i dificultats operatives. Ho analitzen al portal de riscos empresarials Maplecroft. 

És d'agrair que les anàlisis econòmiques i sobre riscos empresarials no es fiquin en la decisió sobirana de l'opció per la secessió i que es limitin a analitzar com afectarà les empreses i com es poden reduir aquests riscos operacionals. A la democràtica Europa, es fan servir les pors a les secessions com un espantall per a l'activitat econòmica, quan les empreses han de fer el seu joc en una context tant estable com sigui possible però sense atabalar-se ni posicionar-se sobre les decisions sobiranes pel que fa a les fronteres estatals.

Comentàvem a Responsabilitat Global:

22.1.11 Mentre a Europa juguem a la democràcia, a Àfrica l'apliquen de debò!
Mentre que a Europa els moviments secessionistes reclamen un aprofundiment democràtic en el dret a decidir dels pobles, sobta que sigui en el continent africà on en aquests moments es viu l'experiència més emocionant d'accés a la llibertat per vies democràtiques i pacífiques: el 99% de l'electorat vota a favor de la independència del Sudan del Sud, segons els primers resultats.

13.3.11 Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura
L'esperança africana
Si del continent africà ens arriba la pressió tectònica i un bon motiu per tenir més prevenció -si cal- que d'altres per les infraestructures nuclears, dels africans ens arriba l'esperança democràtica. L'onada democratitzadora del nord d'Àfrica, el Magrib, i també experiències de secessió pacífica com la del Sudan contrasten amb l'integrisme encara present, la fam, la manca de desenvolupament, o les moltes conculcacions dels drets humans com, per exemple, les vinculades al coltan. Però en el contrast ressalten les oportunitats per la seva novetat i per la força amb què han irromput.

20.7.11 Aquesta setmana Àfrica ens ha alliçonat en democràcia
Sovint pensem en Àfrica com a terra de conflictes, cosa que és certa en gran mesura per la manera com es van gestar els Estats, traçant línies damunt el mapa. Però aquesta setmana hem tingut dues notícies de pau i d'esperança: el Sudan del Sud ha accedit a la independència per canals democràtics i pacífics i l'amazic, per fi, ja és llengua oficial al Marroc, malgrat que la manca de democràcia es manté. Són una mostra de respecte a la diversitat que alguns ja voldríem que fossin possibles a Europa.

Diversitat biològica + diversitat cultural, inseparables

[ca] Si fa uns dies transmetíem les paraules de Federico Mayor Zaragoza, qui fou secretari general de la UNESCO, avui us traslladem les reflexions de Christine Alfsen, directora de l'Oficina de la UNESCO davant Nacions Unides a Nova York. En aquesta entrevista en anglès (subtitulada en català) ens explica que "el manteniment de la diversitat biològica està estretament lligat a la diversitat cultural i lingüística".

[es] Si hace unos días transmitíamos las palabras de Federico Mayor Zaragoza, quien fue secretario general de la UNESCO, hoy trasladamos las reflexiones de Christine Alfsen, directora de la Oficina de la UNESCO ante Naciones Unidas en Nueva York. En esta entrevista en inglés (subtitulada en catalán) nos explica que "el mantenimiento de la diversidad biológica está estrechamente ligado a la diversidad cultural y lingüística".

[en] If a few days ago we issued the words by Federico Mayor Zaragoza, who was secretary general of UNESCO, today we propose to you the thoughts of Christine Alfsen, director at UNESCO Office in New York. In this interview in English (subtitled in Catalan) explains that "the maintenance of biodiversity is closely linked to cultural and linguistic diversity."

[ca] Nota: potser seria interessant que els ho anés a explicar a la gent de GreenPeace-España, tan obsessionats a menysprear la diversitat cultural.
[es] Nota: quizá sería interesante que se lo fuera a explicar a la gente de GreenPeace-España, tan obsesionados a despreciar la diversidad cultural.
[en] It might be worthwhile to explain this to the people in Greenpeace-Spain, so obsessed to despise cultural diversity.

Aquesta setmana Àfrica ens ha alliçonat en democràcia

Sovint pensem en Àfrica com a terra de conflictes, cosa que és certa en gran mesura per la manera com es van gestar els Estats, traçant línies damunt el mapa. Però aquesta setmana hem tingut dues notícies de pau i d'esperança: el Sudan del Sud ha accedit a la independència per canals democràtics i pacífics i l'amazic, per fi, ja és llengua oficial al Marroc, malgrat que la manca de democràcia es manté. Són una mostra de respecte a la diversitat que alguns ja voldríem que fossin possibles a Europa.

Els marroquins i marroquines han votat a favor de la nova Constitució que preveia, entre d'altres canvis, atorgar a l'amazic (tamazight) l'estatus de llengua oficial del Marroc, al costat de l'àrab. Amb aquesta iniciativa, el Marroc serà el primer país de l'Àfrica del Nord a constitucionalitzar l'amazic com a oficial. Val a dir que en aquest país, els amazics representen gairebé la meitat de la població, és a dir, uns 16 milions de persones dividits en tres grans zones al nord, centre i sud, amb tres dialectes diferents. A Algèria, on viuen més de 8 milions d'amazics, des del 2001, l'amazic és reconegut com a 'llengua nacional'.

Donat que la majoria de marroquins que viuen a Catalunya pertanyen a la nació amazic, cal fer notar la gran satisfacció amb què han acollit la decisió històrica, un pas important en el reconeixement de la identitat dels amazics del nord d'Àfrica, marginats i oblidats durant molt segles. 

Per la seva banda, l'accés a la independència per part del Sudan del Sud és una lliçó que el continent negre ens dóna als països del Nord sobre com la democràcia és possible fins al final, i és font de llibertat.

La governança, repte del segle XXI

Els problemes de governança del món avancen i mostren com durant el segle XXI continuaran apareixen nous estats, fruit de nacions que optaran a governar-se a si mateixes, fent ús del dret a decidir de què tot poble disposa.

Cap poble que hagi aconseguit la independència de l'estat on estava integrat s'ha fet enrere, cosa que demostra que l'autodeterminació forma part de la normalitat no sols democràtica sinó també econòmica, ja que els avantatges solen ser més grans. Fins i tot en els casos en què la manca de dimensió o de solidesa econòmica podria disminuir el seu potencial econòmic, aquesta càrrega negativa queda superada perquè es perden els factors de tensions territorials que en un estat unitari i normalment amb mancances democràtiques limitaven el desenvolupament.

El cas espanyol és paradigmàtic de com l'estat pot preferir l'ofec dels territoris més desenvolupats quan coincideix que aquests són nacions que aspiren a recuperar el seu estat propi. La tendència que ha viscut l'evolució política espanyola cap una recentralització i una negació de la realitat plurinacional ha anat acompanyada de tot un procés de base radicalment democràtica per accedir a la sobirania a partir del dret a decidir. Els dos moviments es realimenten i, sense embuts, l'antic president Aznar anima Rajoy a buscar un Estat autonòmic "sostenible" perquè li donarà "molts més vots" [ca][es]. És curiós que es faci servir la paraula sostenibilitat: potser convindria parlar a fons de la sostenibilitat dels Estats!

La prestigiosa revista nord-americana ‘Time' publica un ‘top ten‘ de nacions amb possibilitats d'obtenir la independència, en la qual Escòcia encapçala el rànquing de futuribles seguit del País Basc que se situa per davant del Tibet, Quebec o el Sàhara Occident. Curiosament, entre les deu nacions més ben situades, Time no hi col·loca Catalunya mentre que sí que hi posa la Padània del nord d'Itàlia. Malgrat les imperfeccions del rànking, el missatge és inequívoc: el segle XXI veurà, com el XX, l'aparició de nous estats com a via perquè les nacions es governin a si mateixes, especialment en els casos en què els estats plurinacionals estan gestionats sota l'interès d'una nació dominant.

Aspirants a ser estat

23/01/11 02:00 - WASHINGTON - REDACCIÓ

El País Basc figura en el segon lloc del top ten de nacions que aspiren a tenir un estat propi publicat aquest mes per la revista nord-americana Time. Un rànquing que encapçala Escòcia.

Arran del referèndum que va celebrar el Sudan del Sud el 9 de gener passat per decidir si es dividia en dos països sobirans, la prestigiosa revista nord-americana va publicar una llista de deu altres llocs que aspiren també a tenir un estat propi i que segons Time tenen possibilitats d'aconseguir la independència. Un top ten en què, per contra, no figura Catalunya com a nació amb possibilitats de ser un estat, tot i el procés de consultes que hi ha hagut en els darrers temps.

La revista situa en aquest rànquing el País Basc per darrere d'Escòcia per davant del Tibet i fins i tot del Quebec, reconegut com a nació pel Canadà i que en els darrers anys ha celebrat dos referèndums d'autodeterminació de manera oficial, a diferència del País Basc que no n'ha fet cap i de les consultes fetes a Catalunya que no tenien caràcter oficial... [notícia sencera al Punt] [top ten - TIME]

Mentrestant a Catalunya, el procés cap a la independència avança amb serenitat, perdent càrrega ideològica i guanyant implicació de sectors diversos, intel·lectuals, populars, empresarials.
Entre aquests, el filòsof Rubert de Ventós també marcar el full de ruta cap a la independència i aposta per començar "pel que a priori suscita major acord: el pacte fiscal":

El filòsof i professor universitari Xavier Rubert de Ventós ha marcat el full de ruta per a la independència de Catalunya i assegura que "som un país prou petit per ser abastable, manejable i sense necessitat de símbols grandiloqüents per afirmar-se..., però som també un país prou gran per ser rellevant, competitiu i políticament viable".

En un article a La Vanguardia, manifesta que "la majoria dels estats nounats (Malta, Lituània, Montenegro, Eslovàquia i tutti quanti) no assoleixen l'escala física o demogràfica de Catalunya, i no diguem dels Països Catalans".

De Ventós creu que aquest procés ha de començar per aconseguir el pacte fiscal, ja que "si hem de sobreviure a la intempèrie de la globalització, de la immigració i l'atur, no podem seguir fent-ho amb un braç lligat a l'esquena de l'actual sistema de finançament, crucificats en un AVE radial, sense corredor mediterrani i amb un aeroport hipotecat pels interessos corporatius d'Aena, pels econòmics de Barajas i pels polítics de Madrid"[llegir article a l'e-notícies]

Oci i turisme per a persones amb discapacitat

DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials ha elaborat un Dossier temàtic sobre oci i turisme per a persones amb discapacitat que podeu trobar al seu web i també us oferim tot seguit:

DOSSIERS TEMÀTICS: OCI I TURISME PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT

Recull de publicacions, articles, revistes, institucions i recursos web relacionades amb el món de l’oci i el turisme per a aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat. Molts d’aquests materials contenen informació d’accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda, tot i que també es poden consultar publicacions sobre jocs adaptats i activitats. Totes les publicacions recomanades es poden consultar als centres DIXIT.

Data creació: 18/07/2011


Publicacions

Alonso López, Fernando; Dinarès Quera, Montse. El hotel accesible: guía para su diseño, organización y gestión. Madrid: Instituto de Mayores y Servicios Sociales, 2006. 223 p. (Manuales y guías. Serie Servicios sociales; 4)

Guia que pretén donar uns primers passos en el tractament d’aspectes de la organització i gestió de l’hotel necessaris per a aconseguir una millora integral de l’accessibilitat.

Barreres 0: a l’esport les barreres no juguen: protocol d’atenció a les persones amb discapacitat en els centres esportius municipals de la ciutat de Barcelona: programa per un esport sense barreres. Barcelona: L’Ajuntament, Institut Barcelona Esports, 2009.

Pautes i mesures a seguir per tal que les persones discapacitades puguin gaudir de l’oferta esportiva municipal en el centre esportiu més proper al seu ambient social, físic i familiar.

També disponible en línia 

Decálogo de buenas prácticas en accesibilidad turística. 2a ed. Madrid: Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, Secretaría de Estado de Turismo y Comercio, Secretaría General de Turismo, 2007. 125 p.

Monografia que conté un conjunt d’informació metodològica per avaluar i identificar aquells criteris tècnics recomanables d’aplicació en llocs on hi hagi clients amb discapacitats. També conté informació d’interès per a als professionals del sector turístic per poder prestar serveis adequats a aquest col·lectiu.

Destinos accesibles para viajar por España: lugares para visitar y alojamientos accesibles en silla de ruedas. [s.l]: Barrera Cero, 2010. 147 p.

Guia que conté una recopilació de llocs d’interès de l’estat espanyol accessibles en cadira de rodes. El contingut d’aquesta obra s’estructura per cadascuna de les comunitat autònomes i les respectives províncies.

També disponible en línia 

Figueras Torruella, Pilar; Samper Folqué, Rosa Mª; Sorribas Pareja , Montserrat. Ocio y tiempo libre de colectivos específicos. Barcelona: Altamar, 2007. 158 p. (CFGM Atención Sociosanitaria)

Monografia destinada principalment a estudiants del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Atenció Sociosanitària, que conté tot el que fa referència al temps lliure, oci i tècniques d’animació per a aquells col·lectius que requereixen una atenció especial.

Guía accesible del viajero con movilidad y/o comunicación reducidas: [2006] = A mobility and/or communication impaired traveller's guide to Spain. Madrid: Polibea, 2006. 187 p.

Guia que proporciona informació a les persones que volen viatjar i que tenen algun tipus de discapacitat per tal de facilitar-los-hi el viatge, donar a conèixer recursos, idees, projectes i iniciatives.

També disponible en línia 

Guías multimedia accesibles: el museo para todos. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2008. 85 p.

Estudi de l’accessibilitat als espais públics culturals que s’ha dut a terme pel Centre Espanyol de Subtitulat i Audiodescripció (CESyA). L’objectiu de la guia és poder dissenyar de forma adequada tots els dispositius necessaris per a una accessibilitat correcta.

Juego, juguetes y discapacidad: la importancia del diseño universal. Alicante: AIJU, 2007. 28 f.

Guia que inclou informació sobre la problemàtica del joc i l’accés als joguets en persones amb diferents tipus de discapacitats (auditiva, motora o visual).

També disponible en línia 

El juego para todos en los parques infantiles. València: AIJU, Instituto Tecnológico del Juguete, 2001. 144 p.

Manual fruit de la investigació sobre els problemes i carències d’accessibilitat als parcs infantils per a infants discapacitats. Es defineixen i es revisen les característiques dels parcs de joc actuals per poder-ne dissenyar d’accessibles per a tothom.

Leardy, Luis. Doce historias y una meta. Madrid: Escuela libre: Fundación Once, 2000. 155 p.

Conjunt de relats personals de diferents esportistes paralímpics que expliquen les seves experiències personals i com, mitjançant l’esport, han pogut donar i mostrar el millor de d’ells mateixos.

Loos, Sigrid; Hoinkis, Ute. Las personas discapacitadas también juegan: 65 juegos y actividades para favorecer el desarrollo físico y psíquico. Madrid: Narcea, 2007. 108 p.

Recull de jocs i activitats lúdiques experimentades, fàcils de realitzar i que estimulen el desenvolupament físic i psíquic. Cada joc va precedit d’indicacions útils per a l’educador o l’animador segons els objectius que es vulguin obtenir o desenvolupar.

Manual de accesibilidad universal para hoteles. Madrid: Real Patronato sobre Discapacidad, 2007. 371 p.

Monografia que compleix una funció tècnica i normativa i en virtut de la qual cal d’adaptar els actuals establiments i dissenyar-ne els nous. També hi ha indicacions de com s’han de formar els diferents agents professionals de la indústria hotelera.

Mar obert [Enregistrament vídeo]. Sant Joan Despí: TV3, 2008. 1 videodisc (DVD).

Reportatge que mostra persones que tenen una discapacitat i que volen treure's el títol per navegar a vela. Per a aquestes persones navegar no és només una activitat integradora sinó també un dret.

Ocio y salud mental. Susana Gorbeña Etxebarria (editora). Bilbao: Universidad de Deusto, 2000. 118 p. (Documentos de estudios de ocio; 14)

Llibre que reflexiona sobre l’oci de les persones que pateixen trastorns mentals severs: Mostra la seva importància per a la millora i la recuperació de la salut mental i la qualitat de vida d’aquest col·lectiu.

Per una cultura a l'abast de de tothom [Enregistrament vídeo]. Direcció: Jordi Aymerich. Barcelona: Associació Catalana per la Integració del Cec, 2007. 1 videodisc (DVD)

Documental on es mostren els recursos amb què compten algunes institucions i entitats de Catalunya. Aquest DVD pretén ser una eina per donar a conèixer les barreres de comunicació i les seves possibles solucions, sobretot en l’àmbit cultural.

Programa: per un esport sense barreres: que promocioni la inclusió social de les persones amb discapacitat. Barcelona: L’Ajuntament, 2010. 14 p.

Document que té com objectiu consolidar el camí cap a la normalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes amb discapacitat de la ciutat de Barcelona, per tal que trobin recursos en igualtat de condicions amb la resta de població i que facilitin la seva integració social.

També disponible línia 

Rovira-Beleta Cuyás, Enrique; Folch, Ana. Guia de la Barcelona accessible. Barcelona: Viena, 2006. 159 p.

Guia turística destinada a totes aquelles persones que es desplacen en cadira de rodes, amb cotxets de bebès, persones grans, persones amb dificultats d’audició o de visió, entre d’altres. Conté una selecció d’establiments accessibles per tothom i informació d’interès.

Ruiz Rivas, Laura M. Animación y discapacidad : la integración en el tiempo libre. Salamanca : Amarú, 2002. 156 p.

Guia per al desenvolupament de programes d’integració en l’oci i el temps lliure de persones amb discapacitats.

Sonnet, Helen; Taylor, Anne. Activities for adults with learning disabilities: having fun, meeting needs. London: Jessica Kingsley Publishers, 2009. 159 p.

Manual pràctic adreçat als i les professionals que treballen amb adults amb discapacitats d'aprenentatge que conté més de 60 sessions i activitats. que tenen com a objectiu entretenir i estimular.

Turisme accessible: guia de bones pràctiques a Catalunya. Barcelona: Agència Catalana de Turisme, 2010. 71 p.

Selecció de destinacions de Catalunya i del Camí de Sant Jaume que compten amb una oferta integral de recursos turístics adaptats, per tal que tothom pugui gaudir del patrimoni cultural i natural català.

També disponible en línia 

Revistes

ANDE: revista de la Asociación Española de Deportes, Ocio y Tiempo Libre para Minusválidos Psíquicos

Revista de l’Associació que conté informació relativa a la pràctica de l’esport i les activitats d’oci i temps lliure per a persones amb alguna disminució psíquica.

Donant Pas

Publicació quadrimestral de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat que proporciona informació a nivell local sobre novetats que són d’interès per aquest col·lectiu.

També disponible en línia 

Recursos Web

Agència Catalana de Turisme. Catalunya [en línia]: turisme per a tothom [Consulta 12 de juliol de 2011]

Portal desenvolupat per l’Agència Catalana de Turisme que conté recursos per a persones amb discapacitat, mobilitat reduïda o necessitats especials. Disposa d’informació referent a les destinacions, allotjaments, activitats, agències, transports i notícies d’actualitat.

http://www.turismeperatothom.com/ca/ 

Ajuntament de Barcelona. Barcelona accessible [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Portal de l’Ajuntament de Barcelona que pretén ser l’espai virtual de referència sobre accessibilitat i persones amb discapacitat a Barcelona.

http://www.bcn.cat/accessible 

Departament de Benestar Social i Família. Persones amb discapacitat [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Pàgina web del Departament de Benestar Social i Família que conté un conjunt d’informació i recursos sobre les persones amb discapacitat (informació, serveis, estadístiques, publicacions, legislació, etc.).

Enllaç 

In-Nova. GATACA [en línia]: Guía Adaptada de Turismo Accesible para Castilla-La Mancha [Consulta 12 de juliol de 2011]

Projecte de guia turística electrònica desenvolupada principalment per a persones amb mobilitat reduïda i que serà consultable a finals d’aquest any 2011. L’objectiu és que sigui un servei tecnològic que permeti a les persones amb diversitat funcional conèixer en tot moment la seva posició a l’espai i poder trobar les millors alternatives d’accessibilitat.

http://www.proyectogataca.es/ 

Observatorio estatal de la discapacidad. Ocio y tiempo libre [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Organisme que s’encarrega de recopilar, sistematitzar, actualitzar, generar i difondre informació, sobre la discapacitat. Desenvolupa les seves actuacions centrant-se en àmbits com l’educació, la participació, l’oci i el temps lliure.

http://www.observatoriodeladiscapacidad.es/ca/temas/ocio 

Articles

“Actividad física: [monogràfic]”. A: Sobre ruedas, núm. 77 (1er quadrimestre 2011), p. 10-17.

“Educació social i persones amb discapacitat : un canvi en l'actitud envers la diferencia: [monogràfic]”. A: Quaderns d'educació social, núm. 5 (2004), p. 7-130.

Elkouss Luski, Eduardo. “La accesibilidad: hacia la plena integracion social del discapacitado en el entorno urbano y natural”. A: Cuadernos de investigación urbanística, nº. 46, 2006 , págs. 3-87.

També disponible en línia 

Fernández Alles, María Teresa. “Turismo Accesible: importancia de la accesibilidad para el sector turístico”. A: Entelequia: revista interdisciplinar, nº. 9, 2009 , págs. 211-224

També disponible en línia 

Larrabe Ariztimuño, Irantzu. “Calidad de gestión en los clubs de ocio”. A: Siglo Cero, Vol. 41(1), nº 233 (2010), p. 52-57.

Longo Araújo de Melo, Egmar; Badia Corbella, Marta. “La Participación en las actividades de ocio de los niños y adolescentes con parálisis cerebral”. A: Siglo Cero, vol. 40(4), nº 232 (2009), p. 79-93.

Martínez Abellán, Rogelio. “Deficiencia visual y accesibilidad a los museos: luces y sombras, realidad y utopía del derecho a la cultura y al patrimonio histórico y artístico”. A: Polibea, nº 82 (2007), p. 12-19

“El Ocio en las personas con discapacidad intelectual: [monogràfic]”. A: Siglo Cero, vol. 40(2), nº 231 (2009), p. 5-102.

“El Retorn social de la cultura: [monogràfic]”. A: Quaderns d'Acció Social i Ciutadania, núm. 10 (2010), p. 1-131.

També disponible en línia 

Institucions

Ecom [en línia]: esport i lleure [Consulta 12 de juliol de 2011]

L'Àrea d'Esport i Lleure d'ECOM ofereix facilitats a les persones amb discapacitat física per gaudir d'activitats esportives, d'oci i turisme, i actua per sensibilitzar tant el sector esportiu com el d'oci i turisme sobre la necessitat d'adaptar les instal•lacions per fer-les accessibles a tothom.

http://www.ecom.cat/catala/e45_espilleu.html 

FCEDF [en línia]: Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física [Consulta 12 de juliol de 2011]

Federació creada l'any 1969 com a resposta a la necessitat d'un grup de persones amb discapacitats per tal de poder practicar l'esport adaptat de forma organitzada. Actualment hi ha més de 1.000 esportistes, i la Federació s'encarrega d'organitzar jornades i campionats per a un total de 18 modalitats esportives.

http://www.esportadaptat.cat/cms/index.php 

FEDDF [en línia]: Federación Española de Deportes de Minusválidos Físicos [Consulta XX de XX de 2011]

Entitat privada que agrupa a esportistes discapacitats físics, tècnics (amb o sense discapacitat), així com a associacions esportives. Comprèn també a les Federacions de Discapacitats de les Comunitats Autònomes.

http://www.feddf.es 

Fundació Catalana de l'Esplai [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Fundació creada amb la finalitat d’impulsar l’educació en el lleure d’infants, joves i adults, amb discapacitats o sense. Desenvolupa la seva tasca en tres àrees de treball: àrea d'innovació educativa, àrea social i àrea de tercer sector; i agrupa cinc entitats.

http://www.esplai.org/index.htm 

Fundació Ludàlia [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Entitat sense ànim de lucre que es dedica a promocionar el lleure i la cultura entre els joves de 18 a 45 anys amb discapacitat intel·lectual, amb necessitats de suport intermitent i limitat.

http://www.ludalia.com/nouLUDcatala/nouLUDALIApresentacio.html 

Fundación También [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Institució d'interès general, cultural, privada i esportiva, sense ànim de lucre, que lluita per la integració social d’aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat física, psíquica i/o sensorial, mitjançant el foment d'activitats esportives adaptades, d'oci i de temps lliure.

http://www.tambien.org/ 

Institut Municipal de Persones amb Discapacitat [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Mitjançant aquest organisme públic es treballa per impulsar i facilitar politiques municipals per promoure l'accessibilitat de les persones amb discapacitat, física, intel·lectual, auditiva, visual, o amb trastorn mental, als serveis, a les activitats, als espais i a la vida de la ciutat.

http://www.bcn.es/imd/ 

Jocviu Associació [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Associació que promou i potencia l'activitat física i l'esport, l'estimulació sensorial i el lleure , amb especial atenció a persones amb discapacitats greus.

http://www.jocviu.cat/ 

RATIO: Associació Juvenil de Lleure, Pro Persones amb discapacitat intel·lectual [en línia] [Consulta 12 de juliol de 2011]

Associació que ofereix a les persones amb discapacitat, els recursos i el recolzament necessari per poder gaudir d’un oci de qualitat, mitjançant una activitat voluntària, desitjada i triada que aporta benestar i satisfacció a nivell personal i social.

http://www.ratioassociacio.com/