25.3.14

La CCA(R) obre la convocatòria dels premis al compromís amb les persones refugiades 2014

En el marc del 10è aniversari de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, l’entitat vol donar un reconeixement a qui es distingeixi per la seva tasca en favor de la integració i normalització de les persones refugiades.

Enguany, és un any molt especial per a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). Celebrem 10 anys de compromís amb les persones refugiades i immigrants vulnerables: defensant els seus drets, visibilitzant-les, evidenciant les aportacions que han realitzat a la terra que els ha acollit i treballant per afavorir els seus processos d’inclusió social a Catalunya.

Aquest reconeixement és donarà en 3 categories; a la Institució, a l’empresa i al mitjà de comunicació.

Fins el 30 d’abril, qualsevol persona física o jurídica que desenvolupi la seva activitat a Catalunya i que compleixi els requisits especificats a les bases, podrà presentar la seva candidatura als premis en nom propi o de tercers. Podreu obtenir més informació a http://www.ccar.cat/premis/

La CCAR també ofereix la possibilitat de participar activament en el projecte de celebració del 10è aniversari de la CCAR, incorporant a la vostra empresa o organització en els beneficis del màrqueting social.

Col·laborar amb la CCAR significa denunciar la vulneració dels drets humans i participar en els processos de la transformació social a fi d’aconseguir un món més just.

Si esteu interessats en patrocinar l’acte dels 10 anys podreu trobar més informació en el següent enllaç: http://www.ccar.cat/rse/

Si vols conèixer altres vies de col·laboració amb les persones Refugiades et convidem a que visiteu el següent enllaç: http://www.ccar.cat/colabora/

Gràcies per 10 anys de compromís amb les persones refugiades!

Més informació
Departament de Comunicació CCAR
93 301 25 39
pascale.coissard@cear.es

Responsabilitat Social Empresarial CCAR
raquel.fabregat@cear.es

24.3.14

Ferran Ariño ens ha deixat




Ferran Ariño Barberà, exdirectiu del FC Barcelona, va morir el dia 19 de març als 84 anys.

Ariño va ser vocal de la junta d'Agustí Montal als anys 70, president del Barcelona Atlètic, i candidat a la presidència del club a les eleccions del 1978, que va guanyar Josep Lluís Núñez per pocs vots de diferència. En el vessant empresarial, Ariño, economista de formació, va ser impulsor de l’Enciclopèdia Catalana.


En aquests darrers anys s'havia centrat en el suport a la gent gran. De fet, el meu coneixement personal prové dels anys que vam compartir a la FATEC, la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya.


Vaig estar assessorant aquesta federació d'associacions des del 1998, un moment en què l'organització es trobava en una cruïlla on el seu futur no era gens clar. Amb el president d'aleshores, Josep Roig, el secretari general, Joan Jordi Aragay, i tots els membres de la junta directiva, entre els quals Ferran Ariño, vam dedicar molts esforços a donar un nou sentit a l'entitat que la fes sostenible tant en termes econòmics com sobretot socials per al futur.

Vam estar portant a terme un procés de gestió del canvi que va comportar repensar el sentit de l'organització per al sector i pensant en termes de futur, amb una planificació estratègica de l'organització, la modernització incorporant temes ambientals i noves tecnologies, recuperant la legitimitat com a entitat representativa... Fins i tot vam canviar el nom, mantenint la sigla encara que ja no s'hi correspongués, canviant Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya per Gent Gran.

Finalment, després de dos anys, aquest procés va donar lloc a un rejoveniment de la junta directiva, i a la incorporació de Ferran Ariño com a president per al període 2000-2004. Ariño va ser succeït per Màrius Cugat, fent que l'entitat consolidés el procés de modernització, i adaptació a les necessitats i característiques de la gent gran activa d'avui dia.
 
Llegeixo el recull històric de la FATEC d'aquell moment:
  • L'any 1998 neix amb la voluntat de posar al dia el funcionament de l'organització i s'incorpora a l'organigrama un delegat de gestió professional
  • Amb motiu de la declaració per part de l'ONU del 1999 com a Any Internacional de la Gent Gran celebrem un seguit d'accions arreu de Catalunya per deixar empremta a la societat.
  • S’inicia una posada al dia de l’organització que comporta, entre d’altres accions, un procés de reorganització interna o la promoció d’una pàgina portal a Internet.
  • El dia 7 de juliol de 1999, ens va estar concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
  • El 23 d'abril del 2000 ens va estar concedit el Vè Premi de Civisme en la modalitat d'Internet (Portal de la Gent Gran).
  • El dia 22 de juny de 2000, celebrem la XVII Assemblea General de la FATEC sota el lema "La Gent Gran pel Medi Ambient". S'elegeix com a nou President el Sr. Ferran Ariño.
NOTA: m'adono que en Ferran no té presència a la wiquipèdia. Potser podríem suggerir que els voluntaris de la FATEC fessin el pas, per a assegurar que hi tingui l'espai que es mereix.

Els conflictes de consum haurien de ser una oportunitat per a aprendre. Missatge a Rosa dels Vents

  • Exposem públicament uns fets succeïts el juliol del 2013 en una estada lingüística, on va participar el nostre fill, organitzada per l'empresa Rosa dels Vents al País de Gal·les (Gran Bretanya).
  • Volem posar per davant que no hi ha la voluntat de perjudicar l'empresa. Tal com els hem manifestat, creiem que els conflictes són una oportunitat de millora que cal saber aprofitar.

Com a professional que es dedica a ajudar les empreses a millorar la gestió de la seva responsabilitat social i les relacions amb els seus grups d'interès, sempre suposa un bany de realitat i una oportunitat trobar-se actuant com a ciutadà, com a client, com a usuari, i poder comportar-se davant un conflicte de consum seguint uns principis i una manera de fer en la qual crec. 

Els fets que exposo m'ha servit per a valorar com -segons la meva percepció- algunes empreses no saben aprofitar els conflictes per a millorar. Però anant més enllà de la lògica de la gestió de la qualitat i entrant més de ple en la de la responsabilitat social, algunes empreses no poden entendre que hi hagi clients que es preocupin més per evitar que els errors es tornin a produir en altres futurs usuaris que per defensar merament un interès particular. O que els demanin elements de transparència corporativa en el web per a poder comprendre elements bàsics al voltant de l'empresa.

El fet de descriure tots els fets en un informe i de tenir una reunió intensa on vam avaluar el que va succeir va ser un esforç per part nostra que sols va tenir sentit en la mesura que volíem ajudar l'empresa a millorar i també per un sentit de responsabilitat ciutadana com a consumidors envers els futurs usuaris d'aquest servei. Tot l'esforç nostre, inclòs l'actual de recollir tota la interacció i fer-la pública, és pensant en donar a l'empresa l'oportunitat de millorar i a les famílies la clau per ser positivament crítiques i anticipar-se a riscos.

Podeu tenir accés a l'informe, on s'expliquen els fets i les interaccions posteriors.

Tot i que ja hi està explicat, cal dir que inicialment vam demanar la reintegració de l'import total de l'estada, per motius que expliquem, tot i que la gran part, més enllà dels danys i perjudicis, la pensàvem destinar a entitats amb finalitats socials, ja que vam considerar que la mera compensació als afectats possiblement no seria un inductor prou important per a valorar internament com escometre les millores necessàries per a evitar que successos similars es puguin repetir.

Finalment vam acceptar la compensació menor que se'ns va oferir, junt amb el compromís de millora en el funcionament i en la transparència empresarial. Malauradament, en el moment de satisfer l'import ja va anar desapareixent el compromís de millora (no podem deixar d'expressar-vos el nostre desencís pel fet que en la vostra resposta sols ens parleu de la part de compensació per danys i perjudicis i no ens indiqueu res de com penseu evitar que uns fets similars es puguin tornar a repetir).
Potser no considereu que un parell de clients siguin un agent prou rellevant com per rendir comptes o establir un procés de diàleg. Si és així ens sembla que esteu perdent una oportunitat. Qualsevol client pot aportar elements de reflexió interna com també pot causar impactes reputacionals. La nostra voluntat ja vam dir que no era perjudicar l'empresa sinó senzillament actuar com a ciutadans i clients responsables que valorem que podem ajudar a altres futurs clients a evitar experiències similars.

En tot cas, després del sentit de l'intercanvi d'impressions que vam tenir i l'esforç que vam fer per a descriure el que va succeir, ens ha sabut greu que la vostra proposta no fes cap referència a la voluntat de millora. Aquesta absència ens deixa un mal regust com si el nostre esforç tingués una única finalitat crematística, alhora que no sabem apreciar que la direcció de l'empresa hagi comprès que hi ha coses que no es fan prou bé.

A la reunió ens vas parlar d'un seguit de millores concretes que pensaves proposar a Direcció arran d'aquesta incidència. I també ens vas dir que alguna mena de feedback en tindríem. I nosaltres vam insistir que ho consideràvem molt important, tant les millores com poder quedar satisfets de la informació que ens aportéssiu. Desitgem, doncs, que tot allò que ens vau dir en referència a les millores realment es porti a terme, i que la Direcció lideri un procés de millora permanent en aquest sentit. Com a part afectada i interessada, estarem receptius i valorarem positivament que es portin a terme i que en pugueu rendir comptes.
La nostra pregunta continua sent si l'organització està preparada perquè no li torni a succeir. En aquell moment els vam manifestar que "El tracte ens ha semblat més propi d'un operador logístic que d'una organització que es dedica a l'educació d'infants en el temps lliure: ens han trucat merament per la maleta!". Ara tenim la sensació d'haver estat manipulats i com si amb la compensació per danys i perjudicis s'hagués volgut deixar enrere el conflicte amb uns clients sense que hagués donat lloc a cap procés de millores de funcionament. Ja ens trobem a la nova temporada i aquests dies podem veure pels mitjans de comunicació la campanya de comunicació. Per això hem optat per preguntar-los quines millores han introduït en el funcionament corporatiu i pedagògic després de les converses que vam tenir l'any passat.

Ni el contingut de la resposta ni l'esperit general de voluntat de millora no ens han semblat satisfactoris. Per això fem pública aquesta informació, sense cap altra voluntat d'anar més enllà. En tot cas, no posem en dubte la voluntat de l'empresa: sols afirmem quina és la nostra percepció a partir de les sensacions. I ho fem públic perquè els elements que conformen una situació de conflicte en la relació entre l'empresa i el principal grup d'interès, la clientela, tenen un interès tant per als operadors del sector que vulguin interpretar les disfuncions que es donen en la seva activitat, com per a les famílies que sovint poden estar mancades de visió general per a interpretar algunes mancances de qualitat, com per a altres observadors.

23.3.14

Estic mesurant els consums energètics de casa meva


Estic mesurant els consums elèctrics domèstics de casa meva. Els socis de SomEnergia de la comarca del Garraf ens anem passant un aparell de mesura que cadascú pot tenir una setmana a cada llar.
Avui he començat a fer-lo servir, i ja he comprovat no solament el consum general sinó els consums particulars de cada electrodomèstic: la rentadora, la torradora, la cafetera, el televisor, l'ordinador...

He anat comprovant també les bombetes, engegant i tancant la il·luminació de les habitacions, per veure el comportament diferent de les de baix consum i les bombetes que encara queden de filament incandescent. La primera sorpresa és que em pensava que trobaria consums d'standby, especialment en el cas del televisor, i em marca zero. Respecte a la cafetera, té un consum de 1.350W, superior als 985 de la torradora. S'ha acabat allò de "et deixo la cafetera engegada per quan et facis el teu cafè"!

Tots els aparells que estic fent servir tenen un cost d'uns 150 euros més IVA. El més important és el mesurador d'energia model EnviR, quu permet mesurar el consum elèctric de la llar, negoci o empresa. A més, es pot fer servir per a mesurar per separat fins a 10 punts de consum. Compara consums en temps real, emmagatzema la informació del consum durant 2 anys i connexió a internet amb programari lliure. Té possibilitat de trifàsic per a lectures fins a 70 kW.


Amb el sensor individual d'endoll es pot monitoritzar el consum elèctric dels electrodomèstics per separat, i ajuda a conèixer si aquests consumeixen de manera eficient i què implica en euros.

A més, es poden enviar les dades del consum energètic a portals web compatibles connectant el monitor al mòdul d'internet, fent servir diversos programaris gratuïts per veure el consum online.

Malgrat que diuen que et pots estalviar fins a un 20%, si ja som curosos a l'hora d'apagar llums i mirem de comprar aparells ecoeficients, el sistema de mesura sols servirà per comprovar i per prendre una consciència més informada! Penso que pot ser molt més interessant en el cas de negocis on tenen aparells que consumeixen molt i sobretot per valorar la distribució horària dels consums i les facturacions.


Torna la Setmana del Voluntariat Ambiental

Cartell de la Setmana del Voluntariat 2014
Del 31 de maig al 8 de juny, se celebra la segona edició d'una setmana que pretén fer un reconeixement a les persones voluntàries en l'àmbit ambiental i donar visibilitat a les entitats que les acullen.
18/03/2014

Molts dels projectes mediambientals que es duen a terme arreu del territori són possibles gràcies a la col·laboració i dedicació de les persones voluntàries i gràcies a l'acollida, la formació i la gestió de les seves tasques que fan les entitats. Molts d'aquests projectes són una via per conèixer i implicar-se de forma activa i participativa en la conservació de la natura i la del medi ambient.

La Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) va néixer de la necessitat de dotar d’estructura aquest moviment de voluntariat ambiental, per fomentar i consolidar els projectes i programes de voluntariat que es duen a terme per ia protecció i millora del medi ambient, així com el voluntariat en aquest àmbit.
1.000 voluntaris en la primera edició
L'any 2013, després d’anys de feina feta entre tots, de desenvolupar projectes il·lusionadors i impulsors de canvi, la XVAC va voler fer un reconeixement públic a la tasca de les persones voluntàries que es dediquen a la protecció i millora del medi ambient i a les entitats que ho fan possible, mitjançant la celebració de la Setmana del Voluntariat Ambiental (SVAC).
La primera edició, celebrada de l’1 al 9 de juny del 2013 a l'entorn del Dia Mundial del Medi Ambient- va aplegar 36 entitats ambientals que van realitzar 55 activitats de voluntariat ambiental arreu del territori català, mobilitzant a més d’un miler de voluntaris.
Ara se n'engega una de nova
Aquest 2014, en un moment en què hi ha un interès creixent en el voluntariat ambiental i que Barcelona és Capital Europea del Voluntariat, la XVAC engega la segona edició de la Setmana del Voluntariat Ambiental, que tindrà lloc del 31 de maig al 8 de juny.
Una setmana pensada per reunir accions i activitats de voluntariat ambiental organitzades per diferents entitats d’arreu del territori, per tal d'oferir experiències de voluntariat obertes a la participació dels ciutadans i també de la societat organitzada.
Sinergies
La Setmana del Voluntariat Ambiental compta amb la col·laboració activa i suport del Departament de Territori i Sostenibilitat, considerada un dels projectes clau del Pla de Suport al Tercer Sector Ambiental per aquest 2014. La Setmana té també el suport de l’Obra Social de “la Caixa".
Tot i que la Setmana està impulsada per la XVAC, serà co-organitzada amb totes aquelles entitats que s'hi sumin.
Com participar-hi?
Si sou una entitat ambiental i voleu organitzar una activitat per a la Setmana del Voluntariat Ambiental, haureu de registrar la vostra entitat i introduir-la directament a través d'un formulari.
La Setmana també és oberta a la participació d'escoles, empreses, universitats... . Si és el vostre cas, poseu-vos en contacte amb la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) a través del correu lasetmana@xvac.cat.
Mentre no arriba la Setmana
Durant les setmanes prèvies a la celebració de la Setmana del Voluntariat Ambiental, s’ha posat en marxa una campanya de recollida de fotografies a Instagram sota l’eslògan “Dóna un cop de mà pel Medi Ambient”, on s’anima a qui vulgui participar a fer una fotografia de les seves mans en alguna acció relacionada amb la protecció i millora del medi ambient.
Podeu publicar-les directament a Instagram amb el hashtag #svac2014 o bé enviar-les a lasetmana@xvac.cat.
Una altra forma de donar suport a la Setmana és fent-ne difusió per les xarxes socials (al web trobareu la imatge gràfica).
Qui fa voluntariat ambiental a Catalunya?
La Setmana també és una oportunitat per conèixer millor la realitat del voluntariat ambiental a Catalunya. És per això que, en motiu també d'aquest esdeveniment, la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya també està elaborant una actualització de quines entitats desenvolupen programes o activitats de voluntariat ambiental a casa nostra.
Si sou una entitat ambiental, encara que no participeu en la Setmana, també podeu fer-los arribar la vostra experiència; els servirà per fer aquesta fotografia actualitzada del sector.
Consulteu la pàgina de la Setmana del Voluntariat Ambiental 2014 i segui-la a través de les xarxes socials (facebook, hashtag #svac2014).
Per conèixer millor l'esdeveniment, aquí teniu un video de recull de la Setmana del Voluntariat Ambiental 2013.
 
Autor: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC)
Entitat redactora: Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya

22.3.14

[REFLEXIÓ] Els missatges positius del govern espanyol emmascaren una realitat molt més crítica

  • Les dificultats de l'Estat espanyol per sortir de la crisi segueixen sent grans malgrat el missatge que vol donar el govern espanyol. 
  • La concatenació de tres eleccions contribueix a emmascar la realitat. 
  • Si fins ara no s'ha fet front als problemes, la proximitat de les eleccions europees i el risc que els resultats poden suposar per als dos grans partits espanyols fan que qualsevol decisió s'ajorni.
  • La manca de transparència, la imatge deformada de la realitat que comunica tant el govern com la premsa espanyola, faran que el retorn a la realitat sigui més contundent.
Mogut per aquesta sensació, anoto tot seguit algunes afirmacions o consideracions, que em semblen evidents:

El nivell de dèficit anual encara és molt gran, insuportable, però malgrat tot el govern espanyol ja ha anunciat que no cal fer més retallades, cosa que causa gran estupefacció als aliats europeus, especialment als que paguen. Espanya segueix tirant de la targeta de crèdit.

Ni una crisi tan greu ha aconseguit que s'eliminin les duplicitats administratives que suposen no solament una greu ineficiència sinó un insult a la intel·ligència. Malgrat el desenvolupament autonòmic i la cessió de competències, els ministeris han mantingut les seves costoses estructures.

Des de fora es percep amb incredulitat que, malgrat les ajudes exteriors i la incapacitat de sortir de la crisi, encara es continuï invertint en AVE, enlloc de fer-ho en l'economia productiva. Espanya sap que en dos o tres anys la UE controlarà els pressupostos i vetarà que es produeixin aquestes disfuncions. Però el govern espanyol s'apressa a fer totes les concessions abans, per a assegurar-se la "vertebración nacional" i repartir els recursos entre els seus amics de les grans empreses de la capital, alimentades des del BOE.

A Europa es monitoritza què passa a l'Estat espanyol, i cada cop amb major desconfiança sobre les capacitats pròpies. Saben que 7 punts d'aquest increïble atur ve directament causat pel retard en el pagaments. I sabent que la transposició de les directives europees es fa tramposament, quan a Espanya es fa la norma i s'introdueix el termini corresponent "salvo acuerdo entre las partes", fent que les grans empreses acabin carregant-se tot el teixit de pimes.

Respecte al procés català, en pocs mesos han canviat radicalment el seu punt de vista. Si bé no veuen amb simpatia els moviments de fronteres, ja comprenen quina és la situació. I el més important: saben que els passos del procés català són previsibles, perquè som un país seriós, i perquè s'està complint fil per randa tot el full de ruta que el president Mas va anunciar fa dos anys a Brussel·les. Els europeus respecten i valoren els polítics que exposen de manera transparent el que pretenen fer, per difícil que sigui, i són, per tant, previsibles.

Per contra, desconfien de l'Estat espanyol, que no és previsible, que no explica què vol fer, que no fa res, que deixa podrir els problemes. Europa ha llançat missatges clars perquè es negociï, tant a porta tancada com en públic, quan Redding va demanar que es negociés sense línies vermelles. Immensa plantofada a Madrid.

Entre els diaris que llegeixen a Europa, no n'hi ha cap d'espanyol. La informació que els arriba no és la dels diaris espanyols sinó que ara ja tenen la seva pròpia informació directa i la capacitat d'interpretar-la. A les darreres eleccions catalanes, la premsa espanyola va interpretar la davallada de CiU com el final del procés català, mentre que la premsa més influent del món va anunciar que el procés català anava endavant amb el triomf dels partits que hi donaven suport. Més enllà d'Espanya ningú es va assabentar de les interpretacions nacionalistes espanyoles, però a Espanya sí que van aconseguir enredar la gent, que van perdre la capacitat de preveure i d'interpretar el que ha anat venint després, com ara la fixació de la pregunta i la data de la consulta.

En aquest mateix sentit, el govern espanyol -i per extensió la societat espanyola- viuen fora del món quan afirmen que la consulta no es produirà, ja que enlloc del món ho posen en dubte. Sols cal mirar la premsa internacional per veure que la data forma part de les eleccions i referèndums previstos al món per al 2014. Està fora de lloc que en un estat democràtic l'estat no podrà impedir que la consulta es produeixi. Espanya viu fora del món.

De fet, hi ha afirma que Espanya se situa fora de la civilització quan promulga lleis amb caràcter retroactiu que perjudiquen empreses estrangeres que hi han fet inversions. El cas de l'electricitat és paradigmàtic. Grècia no ha fet res d'això. Ni quan la Veneçuela chavista nacionalitzava empreses estrangeres no els causava pèrdues, sinó que en tot cas pagava el preu de mercat. Això d'Espanya és molt més greu.

Amb preocupació, els think tanks europeus estudien què passa a Espanya, i observen la composició dels darrers governs espanyols, amb personatges sense estudis universitaris, sense domini de llengües, sense experiència professional més enllà de l'obediència al partit, i ho comparen amb uns països llatinoamericans que es van desenvolupant, i que han tingut una presència més marcada de ministres amb formació internacional, amb llengües, amb experiència professional. A Espanya no hi ha ni es preveu que hi hagi les capacitats i les condicions per a gestionar el canvi, per a sortir del model.

La incomprensible obsessió espanyola per fer passar la línia d'alta velocitat pel mig dels Pirineus ja va provocar que a Europa es comprengués de manera diàfana que les preses de posició espanyoles tenen una deriva nacionalista que les fa ineficients en termes econòmics. La decisió de donar un revés a les aspiracions espanyoles i optar contràriament pel corredor mediterrani ja suposar més que un toc d'alerta, i va marcar un punt de prevenció respecte a les maneres de fer poc civilitzades en termes d'interès general per part del govern espanyol.

Ara per ara, el retorn a la manifestació d'una eufòria espanyola, que afirma que ja no cal emprendre més mesures per retallar el dèficit públic, està posant en estat d'alerta els think tanks i els governs europeus, que preveuen que el govern espanyol s'ha relaxat en espera que ens els propers mesos calgui fer una condonació del deute grec que acabi generalitzant-se per efecte contagi a l'Estat espanyol. Les coses no són ni de bon tros tan positives com les pinten. I la percepció de la Marca España ha caigut en picat. En aquest context, pot passar que aïllar i fer més petit el problema espanyol acabi sent el més recomanable. 

PD: Entrevista a Ramon Tremosa al Periódico «La 'marca Espanya' cotitza zero a la Unió Europea»

21.3.14

Josep Maria Canyelles a RKB Ràdio Kanal Barcelona

  • Josep Maria Canyelles intervindrà dijous 27 de març al programa "Sense afany de lucre" de Ràdio Kanal Barcelona.
  • Manel Martí, president de l'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3, i de l’Aula d’Estudis Socials, entrevistarà l'expert en Responsabilitat Social.
Sense afany de lucre és un programa entorn de les entitats del Tercer Sector, i s’emet els dijous de 21 a 23 hores. És un espai obert a totes les associacions i entitats del Tercer Sector i als problemes dels quals s’ocupen.

L’objectiu de Sense afany de lucre es sensibilitzar el públic general sobre les necessitats i capacitats dels discapacitats i difondre els valors d’integració social pels que lluita l’Aula d’Estudis Socials, que és una entitat sense afany de lucre, que té com a objectiu la formació dels professionals, universitaris i estudiants, així com la de la societat en general, sobre tota la problemàtica social, fent però més incidència en el camp de les persones amb discapacitat.

Aquest programa pretén apropar als oients de Kanal Barcelona el món dels discapacitats i això es fa fonamentalment amb entrevistes a persones del col·lectiu o bé a responsables d’àrees relacionades amb aquest món i a professionals que puguin aportar la seva visió d’aquests temes.

El programa es fa cada dijous de 21 a 23 a Ràdio Kanal Barcelona (106.9 de la FM).

Vaig assistir a l'acte #DiguemProu

Ahir vaig assistir a l'acte #DiguemProu, convocat per PIMEC. Retallo aquesta explicació de Vilaweb:

'Diguem prou a la submissió que practiquen els governs respecte d'algunes elits sectorials (principalment banca, energia, obra pública i gran distribució).' Paraules de la CUP? No, paraules d'empresaris pronunciades ahir des de la tribuna presidencial. 'Diguem prou a la pèrdua de patrimoni personal i familiar dels empresaris mentre els bancs recuperen els seus deutes i reben generosos rescats públics.' Parla Iniciativa per Catalunya? No. Parlen petits empresaris que qüestionen el rescat de la banca. Perquè a l'acte d'ahir es van proclamar ara i adés les idees que la PIMEC ha anat recollint dels seus associats a través de les xarxes socials i que ahir, en un funcionament de baix a dalt, la direcció va decidir d'exposar en veu alta i davant de tothom. Per exemple: 'Diguem prou als 171 dies de mitjana en què les empreses cotitzades a l'Íbex-35 paguen els seus proveïdors, sense que la CNV ni altres reguladors facin res contra aquesta il·legalitat.' La llei marca 60 dies. El sindicat llibertari CGT acusa les grans empreses de l'Íbex-35 d'il·legalitat? No, ho van fer ahir els petits empresaris.

Sí, l'acte d'ahir va ser una evidència que els interessos de la petita i mitjana empresa s'allunyen cada vegada més dels interessos dels bancs i les grans empreses. Les dades no enganyen. 'Una gran empresa paga un 12% d'impost de societats. Les petites i mitjanes, un 24%', diu González. No, no tots els empresaris són iguals. Uns, els grans, paguen la meitat d'impost de societat que els petits i viuen pendents del BOE. Els altres, els petits i mitjans, paguen el doble d'impost de societats i acaben els actes amb crits d'independència.
Font: Per primera vegada a la història, els petits empresaris de la PIMEC acaben un acte amb crits independentistes

L'acte ha estat molt bé i cal felicitar PIMEC per haver-lo organitzat. Sota el meu punt de vista, he tingut la sensació que al costat de les lletanies encapçalades per un "diguem prou" que -molt correctes i adequades- s'anaven succeint en forma de queixes en format breu i el corresponent aplaudiment, hauria calgut algun "diguem ara què".

Sobretot perquè els que ja ens sentim mobilitzats cada dia, és com si cada dia ja diguéssim prou. I la congregació de tants empresaris i empresàries ens permet pensar en un "som-hi", en un "diguem prou del passat i comencem a construir el futur des d'ara mateix"...


I insisteteixo que l'acte ha estat bé i potser no se'n podia demanar més. Però em pregunto si no seria innocent assistir a com ens desmunten les empreses amb tota la mala bava del món, sense escrúpols, amb solament una exclamació de dir prou. Vull dir que la situació ha estat, segueix sent i serà encara prou greu.

Dic això perquè he vist algun empresari molt pusil·lànime, feble d'esperit, especialment quan s'han produïts crits a la platea. Potser el crit més correcte hauria estat pel dret a decidir, majoritari entre l'empresariat, però hi ha moments en què el crit més contundent s'imposa. I és que si ara que ens volen desmuntar les empreses i el país, els empresaris no hem de cridar, no ens hem d'exclamar, quan ho farem? La situació és prou greu. És i serà, insisteixo.

L'estat espanyol, en lloc de lluitar contra la crisi i la represa econòmica, està obsessionat a recentralitzar i a reduir la realitat nacional de Catalunya, fet que està augmentant el conflicte i fent perdre energies. I el govern espanyol segueix tenint despeses fora de lloc, amb ministeris amb competències duplicades respecte a les assumides per les comunitats autònomes i altres despeses sumptuoses, per no parlar de la inversions anti-econòmiques, sols comprensibles des d'una obsessió per vertebrar la nación española i mostrar la seva presumpta grandesa al món. En aquests darrers anys l'endeutament espanyol ha crescut com no havia passat des de Felip II, i el govern segueix dient que ara ja no cal retallar més, davant una Europa astorada.

L'única resposta empresarial, en termes empresarials, és plantar cara i aportar solucions, que no vindran per si soles. Si el procés sobiranista català quedés aturat, Espanya no sols continuaria igual sinó que aniria a pitjor, com estem veient. L'única manera que Espanya s'hagi de repensar és a partir d'una sacsejada important, i sobretot guanyant una coherència que ara no té: l'Espanya castellana no sap concebre la diversitat, i necessita reduir tanta complexitat per a poder tenir una línia raonable.

Els empresaris i els consultors sabem fa molts anys que quan una empresa és massa gran en termes no de volum sinó d'assumir internament processos en què no s'és expert i tenir una dimensió ingovernable respecte a la seva pròpia cultura, el millor és optar per alguna més que l'outsourcing, cal optar pel downsizing. Fer-se més petits és la manera de recuperar l'excel·lència i tenir una fortalesa interna que li permeti recuperar el projecte, la missió, els beneficis.

I segur que això és el que cal a Espanya. Un downsizing, expressat en termes empresarials. I segurament això és el que calia cridar en una trobada empresarial: downsizing!! O cridem la paraula que vulguem, però que sigui propositiva, que marqui una línia.

Crec que alguns empresaris encara no han fet el pas a analitzar el procés en termes netament empresarials. Els sentiments personals i l'origen personal encara els marca molt. O potser pel fet que la seva empresa en particular està molt captiva del mercat espanyol per no haver fet els deures d'internacionalització. Per sort, moltes empreses, moltes pimes, i el conjunt de la societat catalana, estan assumint aquests reptes i poden abordar el procés amb un sentit molt més racional i pràctic.

Finalment, retornant a l'acte, també hauria agraït en els "diguem prou" de caràcter fiscal alguna declaració en el sentit més positiu, en el sentit de compromís amb una hisenda pública que estigui realment al servei de la societat, de l'economia productiva, del país. Alguna expressió de "volem començar a contribuir per sostenir el nostre país i deixar de tributar per un món que s'acaba, que s'ha d'acabar. Jo vaig piular "Quines ganes q amb el nou Estat català tinguem un model fiscal d'excel·lència inspirat en els millors del món on contribuïm justament".

En aquest sentit, també és d'agrair el desacomplexament en les crítiques a les grans empreses que viuen del BOE i  a la submissió que practiquen els governs respecte d'algunes elits sectorials (principalment banca, energia, obra pública i gran distribució). No és merament un reconeixement de la realitat, és tot un canvi, de parlar clar, un acte de valentia, de començar a abordar el fons d'alguns problemes.

Però mentrestant, el govern espanyol segueix construint línies d'AVE, i molt de pressa abans que en dos o tres anys la Unió Europea li ho impedeixi. Saben que aquesta Europa lenta els ho limitarà plenament en uns pocs anys, però abans volen acabar de "vertebrar España" i de donar joc a les grans empreses del BOE amb seu a Madrid. Mentrestant alguns empresaris i empresàries -cada cop menys, per sort- demanen que no es cridi per fer un estat propi en un acte empresarial... Ells són els que fan política, ells són els que amb la seva protesta sense proposta sols creen pessimisme desbocat, ells són els que acaben propiciant que Espanya segueixi així, ells són els que també són responsables que aquesta anti-marca-españa encara ens estigui marcant la nostra imatge davant el món. Calen més empresaris i empresàries que analitzin el problema en termes empresarials i que aparquin els sentiments personals o les visions il·lusòries. Considerar que després de segles Espanya pugui canviar i passar a ser un Estat seriós no és sinó una il·lusió infantil que ens està fent perdre temps i diners.

Piulades fetes o retuitades al Twitter:

JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 13 h
Q pimes no paguin més q grans; eficient; q persegueixi els defraud; q generi confiança; prou indefensió contribuent @caro_delio @eprendedor
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
I mesures contra l'elusió fiscal i els autèntics defraudadors que fan les pimes estiguem mantenint el sist públic @lanitarac1 @pimec
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
I 3r acabar amb la corrupció, inv.públ. ineficient q perjudiquen tothom excepte els q viuen del BOE @lanitarac1 @pimec
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
I 2n actuar contundentment contra prevaricació a Hisenda q destrossen el teixit empr amb objectius recapt als complidors @lanitarac1 @pimec
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
En primer lloc pensar legislació i Pol. Públ per a les pimes i autònoms, q som la immensa majoria @lanitarac1 @pimec
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
@adakleinFortuny a banda dels q es posicionen en termes ideològics personals, es veu qui està captiu del mercat ESP i qui pensa mercat=món
Mostra la conversa

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
#diguemprou Per exemple, en positiu: Diguem q volem contribuir x mantenir sistema públic transparent, democr, i controlat des del propi país

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Al costat dels #diguemprou hauria agraït algun "diguem ara què". Diguem prou del passat i comencem a construir el futur des d'Ara mateix

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
convocava Pimec amb el lema de #diguemprou a tot un seguit d'injusticies q patim pimes i autònoms @adakleinFortuny

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
He vist algun empresari molt pusil·lànime. Si ara q ens volen desmuntar empreses i país, els empresaris no hem de cridar, quan?#diguemprou

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
L'acte ha estat bé! #diguemprou Però no seria innocent assistir a com ens desmunten les empreses sense q almenys els hi desmuntem l'Estat?

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
.@adakleinFortuny #diguemprou Tots no; n'hi ha q demanen silenci. Jo els he demanat q si volen estar a ESP q es facin càrrec del meu cost

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Vull començar a contribuir per sostenir el meu país i deixar de tributar per un món que s'acaba, que s'ha d'acabar #diguemprou Fugim-ne!

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
autònoms i pimes indefensos afectats per situacions properes a prevaric Agencia Tribut ens hauríem de coordinar @NunuGili #diguemprou

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Prou a la llei que penalitza l'autoconsum energètic i l'energia verda #diguemprou

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Quines ganes q amb el nou Estat català tinguem un model fiscal d'excel·lència inspirat en els millors del món on contribuïm just #diguemprou

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  Roser Francisco ‏@RoserFrancisco 19 març
Molt bé #diguemprou i aplaudim, però alguna cosa haurem de fer? #Independencia
de Barcelona, Barcelona

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Diguem prou a la corrupció política (grans aplaudiments!). Prou a totes les corrupcions i impunitats! #diguemprou

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  Joan Canadell ‏@jcanadellb 19 març
Tots els #diguemprou q manifesta @pimec nomes es poden solucionar amb un Estat Catala El 67% dels empresaris de @pimec ja ho manifesten

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Diguem prou a la indefensió de pimes i autònoms davant la subjectivitat de l'Agència Tributària, A galeres haurien d'anar alguns #diguemprou

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Digueu prou que des de Madrid decideixin sobre els interessos de Catalunya, els seus ciutadans u empreses #DIGUEMPROU

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Diguem prou a la presa de pèl dels governs espanyols q sols pensen en la seva administr i les empreses se'ls enfoten #DIGUEMPROU

  JosepMaria Canyelles ‏@jmcanyelles 19 març
Diguem prou als abusos d'Hisenda amb casos clars de prevaricació #DIGUEMPROU

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  CCN ‏@CCatalaNegocis 19 març
#diguemprou als generosos rescats públics de la banca mentre no hi ha diners per a la petita i mitjana empresa

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  Josep Huguet ‏@Josep_Huguet 19 març
#diguemprou Gonzàlez denuncia incompliments programa electoral.1video amb declas d ministres i consellers q mostra distáncia entre dit i fet

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  Paco Sosa ‏@sosapaco 19 març
las empresas del IBEX pagan a sus proveedores con un promedio de 700 días ...#diguemprou @pimec

Repiulat per JosepMaria Canyelles
  Jordi Finestres#SíSí ‏@jordifinestres 19 març
Les pimes i els autònoms #DIGUEMPROU a l'asfíxia fiscal, les mentides i els incompliments del govern espanyol.



20.3.14

Representants empresarials alerten sobre la pèrdua de competitivitat en les indústries que fan servir cogeneració

Segons informa FIAB:

FIAB, ASCER, ASPAPEL, Hispalyt, ASAJA i Cooperatives Agro-Alimentàries alerten sobre la pèrdua de competitivitat en les indústries que fan servir cogeneració
20 març 2014 per Redacció FIAB 

rdp cogeneracion

L'activitat productiva, les exportacions i l'ocupació patiran danys irreparables. La reforma penalitza l'eficiència energètica de la indústria.

  • Si la reforma elèctrica va contra la reindustrialització d'Espanya, serà un error irreparable per a la nostra economia real.
  • La Llei Elèctrica estableix una rendibilitat raonable per a la cogeneració, però la proposta d'Ordre Ministerial que la desenvolupa, situaria les plantes en pèrdues operatives, provocant la desaparició de la cogeneració amb conseqüències catastròfiques per a la competitivitat de les seves indústries associades.
  • L'impacte suposaria pèrdua d'eficiència energètica, elevació de costos elèctrics, caiguda de les exportacions, pèrdua d'ocupació, majors emissions ambientals i números vermells en els comptes de resultats.
  • Suprimiria una de les possibilitats de valorització de productes i subproductes de processos industrials com és l'obtenció de l'oli d'oliva.
  • Tancar les cogeneracions comportaria una caiguda de la demanda nacional de gas del 10%, una pèrdua de l'eficiència energètica del país del 2%, uns impactes socioeconòmics de més de l'1% del PIB nacional i la pèrdua de 70.000 llocs de treball industrials directes.
  • Reindustrialitzar Espanya requereix una política energètica que doni suport a la cogeneració com a eina legítima i eficaç de competitivitat per consolidar indústries i sectors forts que produeixin a Espanya i exportin al món, generant riquesa i ocupació.
  • ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA i Cooperatives Agroalimentàries conviden altres sectors a unir-se a aquest manifest que serà enviat al ministre d'Indústria oferint el suport dels sectors i sol·licitant una trobada a la recerca d'una solució.
Les indústries de rajoles i rajoles ceràmiques, paperera, alimentació i begudes, i maons i teules, l'associació agrària joves-agricultors i cooperatives agro-alimentàries, representant milers empreses i milions de treballadors, denuncien que la reforma elèctrica penalitza l'eficiència energètica dels seus indústries i activitats.

ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA i Cooperatives Agroalimentàries de l'Estat espanyol, associacions sectorials bàsiques de la nostra economia real, representades pels seus presidents, han subscrit un document en què reivindiquen la cogeneració com a eina clau de competitivitat energètica per a la reindustrialització de Espanya i demanen al Govern la modificació de la proposta d'Ordre Ministerial de retribució que fa inviable la cogeneració.
 
Isidro Zarzoso d'ASCER, Eduardo Querol de ASPAPEL, José Malpesa de HISPALYT, Pedro Astals de FIAB, Pedro Barato d'ASAJA, i Fernando Marcén de Cooperatives Agroalimentàries D'ESPANYA, presidents de les associacions signants, van descriure la importància de la cogeneració en els seus respectives activitats i les negatives conseqüències que comportaria per als seus sectors l'aprovació d'aquesta normativa que s'inscriu en les últimes mesures de la reforma elèctrica i que suposaria la pràctica desaparició en un any de les plantes de cogeneració.
 
El document s'ha enviat al ministre d'Indústria amb la sol·licitud d'entrevista i l'oferiment de suport i col·laboració de les associacions per arribar a una solució que eviti les gravíssimes conseqüències potencials. Els signants confien que el Ministeri atengui la seva oferta de diàleg.
 
La cogeneració és una tecnologia d'alta eficiència amb què determinades indústries o activitats fabriquen els seus productes estalviant més d'un 10% d'energia primària. Recolzada i promoguda per la Unió Europea pels seus avantatges energètics, ambientals i econòmics, consisteix a aprofitar al màxim l'energia, generant alhora i en un mateix procés electricitat i escalfor necessàries en diferents activitats industrials, estalviant energia i emissions. És energia distribuïda que estalvia en xarxes de transport i evita pèrdues: es consumeix on es produeix. Suposa una eina clau per a indústries intensives en consum energètic -que necessiten molta energia per fabricar els seus productes-, perquè les fa més eficients energèticament i, per tant, més competitives, pal·liant en part els alts preus que es paguen a Espanya per l'electricitat, guanyant capacitat exportadora i generant activitat i ocupació. Així, el 20% del PIB industrial pot utilitzar energia provinent de cogeneració.
 
La reforma elèctrica maltracta la cogeneració, penalitzant precisament a les indústries i activitats que contribueixen a l'eficiència energètica del país. En 2013, els nous impostos al gas, a la generació, al CO2 i altres retallades han colpejat a la cogeneració al punt que un 20% de les plantes van haver de parar per falta de rendibilitat. Ara, l'última normativa de la reforma  -la proposta d'Ordre Ministerial-, farà que les plantes entrin en pèrdues operatives i hagin de tancar. Si això succeeix, les indústries associades veuran disparar els seus costos energètics posant en risc la seva capacitat de produir, competir, exportar, mantenir l'activitat i l'ocupació.
 
La proposta d'Ordre Ministerial de la reforma fa inviable la cogeneració ja que directament situa en pèrdues operatives la majoria de les plantes, els costos i impostos són superiors a la retribució que fixa el Govern. La normativa incompleix la nova Llei 24/2013 del sector elèctric que garanteix "cobrir els costos que permetin competir a les instal·lacions de cogeneració d'alta eficiència en nivell d'igualtat amb la resta de tecnologies en el mercat i que permeti obtenir una rendibilitat raonable".
 
Aquesta norma posa en perill la consecució d'importants objectius de política energètica nacional i europea, plasmats en diverses Directives comunitàries. Mentre a Europa s'impulsa la cogeneració i l'eficiència energètica, a Espanya se la situa a la vora de la desaparició.
 
La proposta d'Ordre no té en compte les circumstàncies, particularitats i necessitats de les indústries cogeneradoras, establint límits a les hores de funcionament i fixant nivells de preus de mercat i sistemes de compensació inadequats que suposen la inviabilitat del funcionament d'aquestes instal·lacions. L'impacte sobre la competitivitat de les indústries, capacitat d'exportació i ocupació complicaran la recuperació econòmica. D'aprovar aquesta Ordre, podria generar un escenari de tancaments, deslocalitzacions i pèrdua d'ocupació en les indústries associades a les que s'impedeix tenir costos energètics competitius en un moment en què tots els països d'Europa tracten d'atreure inversions i indústries als seus territoris i d'impulsar l'activitat industrial com a pilar per créixer i revertir la crisi.
 
Les conseqüències del tancament de plantes de cogeneració comportarien la caiguda de la demanda nacional de gas del 10%, la pèrdua de l'eficiència energètica del país del 2%, impactes socioeconòmics de més de l'1% del PIB i la pèrdua de 70.000 llocs de treball industrials directes, sens dubte el pitjor escenari per l'anunciada recuperació econòmica.
 
ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA i Cooperatives Agroalimentàries, consideren que la reforma elèctrica penalitza injustament les seves activitats en copejar a la seva eina legítima de competitivitat energètica. La reforma hauria de desenvolupar una política energètica d'impuls al teixit industrial en lloc d'implantar un càstig a la indústria que contribueix a la major eficiència energètica del país. Per a aquestes associacions, resulta evident que malgrat que la Llei Elèctrica de 2013 garanteix la rendibilitat raonable de la cogeneració, la proposta d'Ordre Ministerial la condueix al tancament.
 
El manifest subscrit conclou que "per reindustrialitzar Espanya es necessita una política energètica que reivindiqui, entre altres coses, la cogeneració com a eina legítima i eficaç de competitivitat d'una indústria forta que produeixi a Espanya i exporti al món, que mantingui i generi ocupació" .
 
Aquí pots veure i descarregar-te el MANIFEST i la nota de premsa llançada a mitjans.

Font: http://blog.fiab.es

Representantes empresariales alertan sobre la pérdida de competitividad en las industrias que usan cogeneración

Segun informa FIAB:

FIAB, ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, ASAJA y Cooperativas Agro-Alimentarias alertan sobre la pérdida de competitividad en las industrias que usan cogeneración  

20 marzo, 2014 por Redacción FIAB 

rdp cogeneracion

La actividad productiva, las exportaciones y el empleo sufrirán daños irreparables. La reforma penaliza la eficiencia energética de la industria.

  • Si la reforma eléctrica va contra la reindustrialización de España, será un error irreparable para nuestra economía real.
  • La Ley Eléctrica establece una rentabilidad razonable para la cogeneración, pero la propuesta de Orden Ministerial que la desarrolla, situaría a las plantas en pérdidas operativas, provocando la desaparición de la cogeneración con consecuencias catastróficas para la competitividad de sus industrias asociadas.
  • El impacto supondría pérdida de eficiencia energética, elevación de costes eléctricos, desplome de las exportaciones, pérdida de empleo, mayores emisiones medioambientales y números rojos en las cuentas de resultados.
  • Suprimiría una de las posibilidades de valorización de productos y subproductos de procesos industriales como es la obtención del aceite de oliva.
  • Cerrar las cogeneraciones conllevaría una caída de la demanda nacional de gas del 10%, una pérdida de la eficiencia energética del país del 2%, unos impactos socioeconómicos de más del 1% del PIB nacional y a la pérdida de 70.000 puestos de trabajo industriales directos.
  • Reindustrializar España requiere una política energética que apoye la cogeneración como herramienta legítima y eficaz de competitividad para consolidar industrias y sectores fuertes que produzcan en España y exporten al mundo, generando riqueza y empleo.
  • ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA y COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS invitan a otros sectores a unirse a este manifiesto que será enviado al Ministro de Industria ofreciendo el apoyo de los sectores y solicitando un encuentro a la búsqueda de una solución.
Las industrias de azulejos y baldosas cerámicas, papelera, alimentación y bebidas, y ladrillos y tejas, la asociación agraria jóvenes-agricultores y cooperativas agro-alimentarias, representando miles empresas y millones de trabajadores, denuncian que la reforma eléctrica penaliza la eficiencia energética de sus industrias y actividades.

ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA y COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS DE ESPAÑA, asociaciones sectoriales básicas de nuestra economía real, representadas por sus presidentes, han suscrito un documento en el que reivindican la cogeneración como herramienta clave de competitividad energética para la reindustrialización de España y piden al Gobierno la modificación de la propuesta de Orden Ministerial de retribución que hace inviable la cogeneración.

Isidro Zarzoso de ASCER, Eduardo Querol de ASPAPEL, José Malpesa de HISPALYT, Pedro Astals de FIAB, Pedro Barato de ASAJA, y Fernando Marcén de COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS DE ESPAÑA, presidentes de las asociaciones firmantes, describieron la importancia de la cogeneración en sus respectivas actividades y las negativas consecuencias que acarrearía para sus sectores la aprobación de esta normativa que se inscribe en las últimas medidas de la reforma eléctrica y que supondría la práctica desaparición en un año de las plantas de cogeneración.

El documento se ha enviado al Ministro de Industria con la solicitud de entrevista y el ofrecimiento de apoyo y colaboración de las asociaciones para alcanzar una solución que evite las gravísimas consecuencias potenciales. Los firmantes confían en que el Ministerio atienda su oferta de diálogo.
La cogeneración es una tecnología de alta eficiencia con la que determinadas industrias o actividades fabrican sus productos ahorrando más de un 10% de energía primaria. Apoyada y promovida por la Unión Europea por sus ventajas energéticas, ambientales y económicas, consiste en aprovechar al máximo la energía, generando a la vez y en un mismo proceso electricidad y calor necesarios en diferentes actividades industriales, ahorrando energía y emisiones. Es energía distribuida que ahorra en redes de transporte y evita pérdidas: se consume donde se produce. Supone una herramienta clave para industrias intensivas en consumo energético –que necesitan mucha energía para fabricar sus productos-, porque las hace más eficientes energéticamente y, por tanto, más competitivas, paliando en parte los altos precios que se pagan en España por la electricidad, ganando capacidad exportadora y generando actividad y empleo. Así, el 20% del PIB industrial puede utilizar energía proveniente de cogeneración.

La reforma eléctrica maltrata a la cogeneración, penalizando precisamente a las industrias y actividades que contribuyen a la eficiencia energética del país. En 2013, los nuevos impuestos al gas, a la generación, al CO2 y otros recortes han golpeado a la cogeneración hasta tal punto que un 20% de las plantas tuvieron que parar por falta de rentabilidad. Ahora, la última normativa de la reforma -la propuesta de Orden Ministerial-, hará que las plantas entren en pérdidas operativas y tengan que cerrar. Si esto sucede, las industrias asociadas verán dispararse sus costes energéticos poniendo en riesgo su capacidad de producir, competir, exportar, mantener la actividad y el empleo.

La propuesta de Orden Ministerial de la reforma hace inviable la cogeneración ya que directamente sitúa en pérdidas operativas a la mayoría de las plantas; los costes e impuestos son superiores a la retribución que fija el Gobierno. La normativa incumple la nueva Ley 24/2013 del Sector Eléctrico que garantiza “cubrir los costes que permitan competir a las instalaciones de cogeneración de alta eficiencia en nivel de igualdad con el resto de tecnologías en el mercado y que permita obtener una rentabilidad razonable”.

Esta norma pone en peligro la consecución de importantes objetivos de política energética nacional y europea, plasmados en diversas Directivas comunitarias. Mientras en Europa se impulsa la cogeneración y la eficiencia energética, en España se la sitúa al borde de la desaparición.

La propuesta de Orden no tiene en cuenta las circunstancias, particularidades y necesidades de las industrias cogeneradoras, estableciendo límites a las horas de funcionamiento y fijando niveles de precios de mercado y sistemas de compensación inadecuados que suponen la inviabilidad del funcionamiento de estas instalaciones. El impacto sobre la competitividad de las industrias, capacidad de exportación y empleo complicarán la recuperación económica. De aprobarse esta Orden, podría generarse un escenario de cierres, deslocalizaciones y pérdida de empleo en las industrias asociadas a las que se impide tener costes energéticos competitivos en un momento en el que todos los países de Europa tratan de atraer inversiones e industrias a sus territorios y de impulsar la actividad industrial como pilar para crecer y revertir la crisis.

Las consecuencias del cierre de plantas de cogeneración conllevarían la caída de la demanda nacional de gas del 10%, la pérdida de la eficiencia energética del país del 2%, impactos socioeconómicos de más del 1% del PIB y la pérdida de 70.000 puestos de trabajo industriales directos, sin duda el peor escenario para la anunciada recuperación económica.

ASCER, ASPAPEL, HISPALYT, FIAB, ASAJA y COOPERATIVAS AGRO-ALIMENTARIAS, consideran que la reforma eléctrica penaliza injustamente sus actividades al golpear a su herramienta legítima de competitividad energética. La reforma debería desarrollar una política energética de impulso al tejido industrial en lugar de implantar un castigo a la industria que contribuye a la mayor eficiencia energética del país. Para estas asociaciones, resulta evidente que pese a que la Ley Eléctrica de 2013 garantiza la rentabilidad razonable de la cogeneración, la propuesta de Orden Ministerial la conduce al cierre.

El manifiesto suscrito concluye en que “para reindustrializar España se necesita una política energética que reivindique, entre otras cosas, la cogeneración como herramienta legítima y eficaz de competitividad de una industria fuerte que produzca en España y exporte al mundo, que mantenga y genere empleo“.

Aquí puedes ver y descargarte el MANIFIESTO y la nota de prensa lanzada a medios.
Font: http://blog.fiab.es

Nova Política Industrial Sectorial 2014-2020


La Unió Europea treballa per fer d'Europa un territori capaç de competir amb els grans centres econòmics mundials com els Estats Units o el Japó, i amb altres potències emergents com ara el Brasil, Rússia, l'Índia o la Xina. Per aconseguir-ho, la prioritat immediata és tornar a créixer i crear llocs de treball. Per fer-ho a Catalunya, volem comptar amb la teva opinió.

L'estratègia Europa 2020 és la resposta de la Comissió Europea a aquests grans reptes i se centra en la promoció d'un creixement industrial intel·ligent, sostenible i integrador. Per això, la CE reorienta la política de cohesió, fent que els estats i les regions treballin en un procés d'especialització intel·ligent que es coneix com a RIS3 (Research and Innovation Smart Specialization Strategy).

Dins d'aquest procés, les regions europees han de prioritzar la seva activitat econòmica en base als seus avantatges competitius i la seva massa crítica. En aquest exercici, Catalunya ha prioritzat la seva activitat en 7 àmbits sectorials prioritaris.

Des del Govern de Catalunya, a través de la Direcció General d'Indústria, es vol fer un pas més enllà i, amb la participació d'empreses i altres agents econòmics, està elaborant 7 agendes estratègiques sectorials, una per a cadascun dels àmbits prioritaris.

 
Participa en la definició de les 7 agendes estratègiques sectorials de la nova Política Industrial Sectorial 2014-2020

Selecciona l'àmbit sectorial de la teva activitat empresarial, llegeix els reptes concrets que s'hi plantegen i contesta al qüestionari. Esperem rebre la teva opinió que ajudarà a definir les agendes estratègiques més properes i aplicables a la realitat empresarial per a la Catalunya del futur.

18.3.14

La iniciativa "Ara és l'hora" per la reforma horària obté els primers fruits

  • Avui s'han sabut dues notícies positives per part de Govern i Parlament.
  • Enhorabona pels passos i per haver superat aquesta primera etapa de construcció dels espais d’incidència
Aprovada avui la Mesura de Govern a favor de la reforma horària el mateix dia que la Mesa del Parlament rep la petició dels set grups parlamentaris per impulsar la comissió d’estudi

Després de sis mesos de la Iniciativa per a la Reforma horària – Ara és l’hora, la plataforma comença a veure els primers fruits. I justament avui ha rebut dues notícies positives que consoliden el full de ruta per aquest 2014 en el que es pretén fonamentar com fer la reforma horària.

Adjuntem a sota els documents de la Mesura de Govern i de la Petició a la Mesa del Parlament.


ACORD del Govern pel qual el Govern de la Generalitat manifesta el seu suport a la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora.

Al llarg de les darreres dècades, la societat catalana ha experimentat una profunda transformació econòmica, social i demogràfica. Aquesta transformació ha afectat de manera molt directa l’organització horària de la nostra societat, així com la gestió del temps per part dels sectors econòmics, culturals i educatius. La inclusió de cada cop més tecnologies de la informació i la comunicació en la nostra societat, també en l’àmbit laboral, així com una demanda creixent per part de la societat en els bons usos del temps, són alguns dels factors que posen en evidència la necessitat de replantejar l’organització horària a Catalunya. També l’impacte de la crisi econòmica, i com l’organització horària actual incideix en la competitivitat i la productivitat de l’economia catalana, ha comportat que el debat sobre la reforma horària prengui més rellevància en l’esfera pública del nostre país.

En aquest context, la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora és una plataforma que neix de la societat civil per tal d’introduir el debat sobre la necessitat d’una nova reorganització dels horaris en tots els àmbits de la nostra societat.

L’objectiu d’aquesta Iniciativa és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania, a partir de l’establiment d’un horari racional generalitzat, que hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària i, per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius. En definitiva, passar d’uns horaris propis d’una altra època, amb una societat menys desenvolupada i socialment menys plural, a uns altres que s’adaptin a la realitat dels temps actuals, amb més complexitat social, amb més diversitat econòmica, amb tecnologies disruptives dels estils de vida i amb un constant risc d’augment progressiu de les desigualtats.

L’estudi i el debat sobre la viabilitat per transitar cap a la transformació dels horaris de Catalunya a la nova realitat social, econòmica i cultural, requerirà la implicació de tota la societat, especialment en l’àmbit laboral, però també escolar, comercial, cultural, esportiu, televisiu i associatiu, així com la implicació de les administracions i les institucions del país.

És per tots aquests motius que, a proposta del conseller de la Presidència, el Govern
Acorda:
  1. Manifestar el seu suport institucional a la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora.
  2. Crear un grup de treball interdepartamental adscrit al Departament de la Presidència, mitjançant la Secretaria del Govern. Les funcions d’aquest grup de treball seran les d’estudiar les propostes presentades per la Iniciativa per a la reforma horària - Ara és l’hora al Govern de la Generalitat, avaluar-ne la seva implementació i coordinar el seguiment de les actuacions i mesures que s’acordin en el marc d’aquest grup de treball. El grup de treball l’integraran de manera permanent representants dels departaments de la Presidència, de Governació i Relacions institucionals, d’Economia i Coneixement, d’Ensenyament, de Benestar Social i Família, i d’Empresa i Ocupació. El grup estarà dirigit i coordinat pel secretari del Govern, o per la persona en què aquest delegui. Els representants dels departaments seran els secretaris o secretàries generals o les persones en què aquests deleguin. De manera puntual, s’afegiran al grup de treball representants de la resta de departaments si els àmbits de treball així ho requereixen. La durada d’aquest grup de treball es correspondrà amb la legislatura vigent.    La presidència és exercida pel secretari del Govern i la secretaria, per una persona del Departament de la Presidència, la qual assisteix a les sessions amb veu i sense vot.     El grup de treball interdepartamental pot determinar les seves normes de funcionament. En tot el que no es preveu ni en aquest Acord ni, si escau, en les normes de funcionament, el grup de treball interdepartamental es regeix per la normativa dels òrgans col·legiats de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.      Els membres del grup de treball no percebran drets d’assistència per a la concurrència a les sessions.
  3. Encarregar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.
  4. Encarregar a la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball del Departament d’Empresa i Ocupació l’impuls de la Conferència catalana per la reforma horària, l’impuls de la formació d’empreses en relació amb la Iniciativa i la planificació de proves pilot per al 2015.
  5. Fer el seguiment dels treballs que es desenvoluparan en el marc de la Comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària que impulsa el Parlament de Catalunya, a proposta dels set grups parlamentaris.


Proposta de creació d'una comissió específica per a l'estudi de la transició cap a la reforma horària


A la Mesa del Parlament

Les diputades i diputats sotasignants, d’acord amb el que estableixen els articles 39, 54 i concordants del Reglament del Parlament, proposen la creació d’una comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.

PROPOSTA DE CREACIÓ D'UNA COMISSIÓ ESPECÍFICA PER A
L’ESTUDI DE LA TRANSICIÓ CAP A LA REFORMA HORÀRIA

Exposició de motius

La desorganització horària a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils, agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement desordenat, especialment del sector dels serveis, i també sovint, de la cultura del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida. Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en una disminució del benestar de la societat en general.

En aquest sentit, al llarg dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora que representa la desorganització horària actual incapaç de fer front a la complexitat del moment present. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la població treballadora s’aturi dues hores per dinar a l’àmbit escolar poden ser tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre, o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se sopa a les 19-20h del vespre.

Per altra banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris nascuts amb l’era industrial per uns altres adaptats i flexibles a les necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari racional generalitzat, hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici de que es reconeguin després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant, excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals o de determinats col·lectius.

En aquest context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora, reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

Fruit de les demandes d’aquesta iniciativa de la societat civil i d’un debat social cada cop més gran, neix aquesta Comissió d’estudi que té com a objectiu principal plantejar com s’ha de fer la transició cap a la reforma horària formulada en un moment concret en el temps, inicialment prevista per l’1 de gener de 2016. En la forma en què està organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat social, econòmica i cultural.

Els agents que poden fer possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures públiques i privades que els puguin permetre. Tot això és el que justifica que s’impulsi una Comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària.

Normes d’organització i funcionament

Tipus de comissió
Es proposa la creació d’una comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària, d’acord amb el que estableix l’article 54 del Reglament del Parlament.

Composició
La comissió ha d’ésser integrada per un membre de cada grup parlamentari. La seva regulació es preveu d’acord amb les disposicions del Reglament del Parlament per a aquest tipus d’òrgan.

D’altra banda, també es preveu la possibilitat que hi assisteixin persones especialitzades procedents del grup promotor de la Iniciativa per a la Reforma horària – Ara és l’hora, així com d’altres persones amb perfil especialitzat i representants d’agents socials i entitats.

Objecte
La comissió específica per a l’estudi cap a la reforma horària té com a objecte conèixer quines iniciatives polítiques i legislatives cal que el Parlament adopti per portar a terme la reforma horària a partir de l’1 de gener de 2016.

Termini per a la realització dels treballs de la comissió
La comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària tindrà una durada de sis mesos, amb l’objectiu preferent d’acabar els treballs al llarg del 2014.

La comissió redactarà un informe final que, si s’escau, serà aprovat, d’acord amb les previsions del Reglament del Parlament.

Palau del Parlament, 26 de febrer de 2014

Jordi Turull i Negre
Portaveu del GP de CiU
Marta Rovira i Vergés
Portaveu del GP d’ERC
Maurici Lucena i Betriu
Portaveu del GP de SOC
Josep Millo i Rocher
Portaveu del GP del PP
Dolors Camats i Luis
Portaveu del GP d’ICV-EUiA
Carina Mejías Sánchez
Portaveu del GP de C’S
David Fernàndez i Ramon
Portaveu del GP Mixt

Anteriors: