Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022. Dimarts 24 de gener - 17h Casa Llotja de Mar

• El 24 de gener a les 17.00 h tindrà lloc l’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2022 de reconeixement a l’RSE de Catalunya a la Casa Llotja de Mar de Barcelona.
• Les empreses premiades es faran públiques en el transcurs de l’acte. El reconeixement personal correspondrà a Maravillas Rojo.

L’Acte de lliurament dels Premis Respon.cat reconeix cinc empreses, un territori i una persona per les següents categories:

Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en responsabilitat social: 

• Empresa gran
• Empresa petita i mitjana

Reconeixement a les bones pràctiques empresarials:

• Programa empresarial de voluntariat
• Programa empresarial ambiental de col·laboració
• Territoris socialment responsables
• Bones pràctiques empresarials de reforma horària
• Reconeixement especial a la trajectòria destacada d’una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social a Catalunya

Inscripcions obertes

Aquesta setena edició dels Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya se celebrarà enguany a Barcelona. Com en les edicions anteriors dels Premis, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el seu compromís i les seves bones pràctiques.

Respon.cat vol convidar el món empresarial a prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les sis organitzacions escollides pel jurat dels Premis.

Pel que fa al reconeixement personal, el jurat l’ha volgut atorgar a la trajectòria de Maravillas Rojo, que ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic ara com a presidenta d'Abacus Cooperativa. Sara Berbel, psicòloga doctorada en psicologia social i especialista en polítiques d’igualtat d’oportunitats, lideratge femení i empresa, lliurarà aquest reconeixement.

Comptarem amb l’acompanyament musical de la banda Angue&Her Hot Jazz, amb cançons de principis del s.XX interpretades amb l’emotivitat de les dives del jazz i de la ma de dos exponents d’escena a Barcelona, Michele Faber al piano i Pep Rius al contrabaix.

A l’acabar l’acte s’oferirà un còctel per recuperar plenament les sensacions de la presencialitat.

Per lliurar els premis i reconeixements a les organitzacions guanyadores comptarem amb el director general d'Indústria de la Generalitat, la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona, el president del Consell General de Cambres de Catalunya i el president de Respon.cat.

Respon.cat organitza l'acte amb el suport del Departament d’Empresa i Treball i la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona i el suport comunicatiu de Crearsa i Corresponsables, ambdues membres de Respon.cat.

Òscar Camps: ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’

• Recomanem l'entrevista a Òscar Camps, fundador d'Open Arms, que publica Vilaweb.
• ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’
• ‘Des de l’1 d’octubre, rebem un 40% menys de donacions espanyoles’

Òscar Camps (1963) és fundador d’Open Arms, l’ONG que ha salvat més de 59.000 persones de morir ofegades a la mar Mediterrània. El seu projecte va néixer encara no fa tres anys, després de veure la inacció dels estats europeus a l’hora de salvar vides.

És el primer cop que Open Arms rep una denúcia, que s'ha cursat a Itàlia, i li demanen set anys i tres milions d’euros. Segons diu, ara les regles del joc han canviat, i el seu esperit crític no solament és contra la UE i els estats sinó també en referència a les grans ONG. Retallo un parell de fragments de l'entrevista:

Fins ara, Itàlia es feia càrrec del rescat i coordinava les operacions. Ara Itàlia vol apoderar els libis: els dóna vaixells i formació, com Espanya. I que Líbia faci la feina de frenar la sortida de gent. Convertir-los en els guàrdies. Però un país que no té un estat que controli el territori, ni orde jurídic que defensi els seus ciutadans amb justícia, ara té un cos de guàrdia costa? Un cos que ha de vigilar 350.000 quilòmetres de mar? No. A Líbia, l’única cosa que fan és atrapar les barques que surten a aigües internacionals… I les tornen cap a Líbia. Il·legal del tot. Però això fan. I des que això passa, les ONG volen que ens posem d’acord amb els libis. I no hi estem d’acord. I arriben les denúncies. Per això ara rebem les denúncies. [...]

Jo he perdut la confiança en la Unió Europea absolutament. I en les Nacions Unides. I en les grans ONG. Perquè s’han quedat molt enrere. L’ajut humanitari ha canviat. Open Arms és una resposta popular més que no pas una organització. Si nosaltres amb quatre arreplegats hem salvat 59.000 persones, què no podrien haver fet vint-i-set estats? Posem en evidència l’administració, però no en cobrem ni un xavo. Nosaltres sí que som neutrals, independents, voluntaris, imparcials. Universals no, perquè som petits. Però la resta? No crec que Metges Sense Fronteres s’aixequi contra els italians. D’allà rep més de 100 milions anuals en donacions. Hi han guanyat partits xenòfobs en temes de refugiats. Jo no llegeixo articles de Metges dient que Itàlia finança els libis. No. A Espanya, Metges Sense Fronteres treu més de 100 milions en donacions. Posar-se l’opinió pública en contra és perdre donants. Per exemple, que nosaltres siguem catalans ha fet que des de l’1 d’octubre ens hagin caigut un 40% les donacions espanyoles. [...]

Entrevista al fundador d'Open Arms

Òscar Camps: 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'

• Recomendamos la entrevista a Òscar Camps, fundador de Open Arms, que publica Vilaweb.
• 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'
• 'Desde el 1 de octubre, recibimos un 40% menos de donaciones españolas'

Òscar Camps (1963) es fundador de Open Arms, la ONG que ha salvado más de 59.000 personas de morir ahogadas en el mar Mediterráneo. Su proyecto nació hace menos de tres años, después de ver la inacción de los estados europeos a la hora de salvar vidas.

Es la primera vez que Open Arms recibe una denucia, que se ha cursado en Italia, y le piden siete años y tres millones de euros. Según dice, ahora las reglas del juego han cambiado, y su espíritu crítico no sólo es contra la UE y los estados sino también en referencia a las grandes ONG. Recorto un par de fragmentos de la entrevista:

Hasta ahora, Italia se hacía cargo del rescate y coordinaba las operaciones. Ahora Italia quiere apoderarse los libios: les da barcos y formación, como España. Y que Libia haga el trabajo de frenar la salida de gente. Convertirlos en los guardias. ¿Pero un país que no tiene un estado que controle el territorio, ni orden jurídico que defienda sus ciudadanos con justicia, ahora tiene un cuerpo de guardia costa? ¿Un cuerpo que debe vigilar 350.000 kilómetros de mar? No. En Libia, lo único que hacen es atrapar las barcas que salen a aguas internacionales... Y las vuelven hacia Libia. Ilegal del todo. Pero eso hacen. Y desde que esto ocurre, las ONG quieren que nos pongamos de acuerdo con los libios. Y no estamos de acuerdo. Y llegan las denuncias. Por eso ahora recibimos las denuncias. [...]

Yo he perdido la confianza en la Unión Europea absolutamente. Y en las Naciones Unidas. Y en las grandes ONG. Porque se han quedado muy atrás. La ayuda humanitaria ha cambiado. Open Arms es una respuesta popular más que una organización. Si nosotros con cuatro gatos hemos salvado 59.000 personas, ¿que no podrían haber hecho veintidós siete estados? Ponemos en evidencia la administración, pero no cobramos de ella ni un duro. Nosotros sí somos neutrales, independientes, voluntarios, imparciales. Universales no, porque somos pequeños. ¿Pero el resto? No creo que MSF se levante contra los italianos. De ahí recibe más de 100 millones anuales en donaciones. Han ganado partidos xenófobos en temas de refugiados. Yo no leo artículos de Médicos diciendo que Italia financia los libios. No. En España, MSF saca más de 100 millones en donaciones. Ponerse la opinión pública en contra es perder donantes. Por ejemplo, que nosotros seamos catalanes ha hecho que desde el 1 de octubre nos hayan caído un 40% las donaciones españolas. [...]

Entrevista al fundador de Open Arms

Campuzano al Fòrum Social: cal repensar el contracte social, mirant més als joves i al tercer sector

Aquest divendres 9 de març he participat al dinar del #ForumPereTarrés amb en @carlescampuzano amb el títol "Per un contracte social".

Sintetitzo els arguments a partir de les piulades que vaig fer.

A la presentació, Josep Oriol Pujol va dir que Carles Campuzano és una de les persones que més sovint ha assistit al Fòrum i un dels representants polítics que més coneix el Tercer Sector. Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, va presentar el ponent convidat.

Campuzano va dir que cal aprofitar la conjuntura local i global per repensar el model de país, que ha de ser àmpliament compartit, profundament democràtic i europeu i que doni resposta als reptes.

Campuzano aposta per 3 dimensions en el nou contracte social:

1) Fins ara sols ens hem enfocat a jubilats però ha estat un desastre respecte infants i joves. I és la garantia que els babyboomers tindrem pensions. Hi ha una frase terrible que cal revertir: "els fills viuran per primer cop pitjor q pares". Un nou pacte social ha de prioritzar els joves i infants des d'una òptica predistributiva.

2) La lògica de la seguretat social funcionava, però amb la globalització i canvi tecnològic cal repensar-la. Més universal i vinculat als impostos i no a cotitzacions laborals, en la línia del que ja pretén Macron, diu @carlescampuzano que no comparteix l'alarmisme per la fi del treball i aposta per la formació.

Es mostra optimista pels canvis que es produiran en el mercat laboral a causa de la tecnologia. Es crearan nous llocs de treball que requeriran un esforç en formació. Formació entesa com a dret i deure tant dels treballadors com de les empreses.

3) El tercer sector i la societat civil organitzada és fonamental en la línia de més col·laboració estat empresa societat mercat. No és un debat de més o menys estat. L’atenció a la cura de les persones té un gran potencial de creixement en ocupació; convé explorar el model francès de xecs.

També caldria reobrir el debat sobre un servei cívic. El teixit associatiu ha estat fonamental per vertebrar el país i cohesionar-lo, evitar que s’esquerdi. Tot el que el reforci serà rellevant.

Accés al resum al web FPT

En memòria de Montserrat Baró

Aquest cap de setmana ens ha deixat la Montserrat Baró. Va ser la fundadora de l’acidH, l’associació d’integració i desenvolupament d’intel·ligència límit, que encara presidia.

La Montserrat desprenia bondat i tenia una energia que destinava a lluitar per les persones de col·lectius especials. Durant molts anys va fer una gran tasca en l’intent d’equilibrar les injustícies i les desigualtats de la nostra societat. Va dedicar tota la seva vida a proporcionar felicitat i esperança a moltes d’aquelles persones que malauradament han tingut una condició personal o social quelcom menys afortunada. 

La vaig conèixer quan al 1994 ens va venir a veure a l'Institut Català del Voluntariat per posar en marxa una associació destinada a la intel·ligència límit, conegut en aquella època amb l'expressió borderline. Ens ho va explicar tot amb tanta energia que vam mirar de prestar-li tot el suport, tot tenia sentit, tot era llum, tot era il·lusió.

Molt temps després vaig tenir l'oportunitat de col·laborar-hi quan em va demanar que durant uns anys m'integrés al patronat de la Fundació acidH. Estar al costat de persones de tanta vàlua humana et fa sentir petit. Ella ens ha fet sentit molt petits davant tot el que ha contribuït a construir des del seu lideratge. Descansi en Pau i donem continuïtat a la seva obra per un dels col·lectius més oblidats, la intel·ligència límit.

Associació acidH. Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà. És una entitat declarada d’Utilitat Pública que des de 1994 treballa per l’atenció de les persones amb Intel·ligència Límit (IL) i discapacitat intel·lectual lleugera, la principal funció de la qual és la prestació de serveis per cobrir les seves necessitats a nivell social, laboral i formatiu i dedicada a millorar la seva qualitat de vida.

Fundació Privada Tutelar acidH. Neix el març de 1998 i dóna resposta a les demandes dels pares preocupats pel futur dels seus fills quan ells no hi siguin i a les situacions de desemparament i claudicació familiar. El seu objectiu és cobrir les necessitats de suport, protegir i garantir els drets i promoure l’autonomia de les persones amb IL i discapacitat intel·lectual lleu, d’acord amb les figures jurídiques de protecció previstes legalment.

 

Oriol Illa crida a superar la falsa dicotomia públic/privat

Aquest dimecres 20 d'abril passat vaig assistir al Fórum Europa Tribuna Catalunya amb Oriol Illa, president de la Taula d’Entitats del Tercer sector Social de Catalunya. Va fer de presentador en Toni Soler, periodista i fundador de Minoria Absoluta.

Sempre és un plaer escoltar les reflexions de l'Oriol, en aquest cas en format conferència ben documentada per a motivar la reflexió. Podeu veure en vídeo la intervenció sencera:

En una conferència al Fòrum Europa, el president de la Taula recorda que les societats europees més avançades compten i necessiten el Tercer Sector. - See more at: http://tercersector.cat/noticies/oriol-illa-crida-superar-la-falsa-dicotomia-publicprivat#sthash.rOvhz16H.dpuf

En una conferència al Fòrum Europa, el president de la Taula recorda que les societats europees més avançades compten i necessiten el Tercer Sector. - See more at: http://tercersector.cat/noticies/oriol-illa-crida-superar-la-falsa-dicotomia-publicprivat#sthash.rOvhz16H.dpuf

El president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa va fer el passat dimecres una conferència al Fòrum Europa-Tribuna Catalunya en la qual hi van assistir unes 240 personalitats del món polític, social i econòmic del país. També hi van assistir representants de nombroses entitats socials catalanes.

Oriol Illa, durant la seva intervenció va recordar que “les societats més avançades, a nivell europeu, compten i necessiten tercer sector ja que és l’antídot perfecte per neutralitzar i superar avui la falsa dicotomia públic/privat que inspirava el debat de les societats industrials durant el segle XIX i que avui encara persisteix, com si fos una moda, entre una part de la classe política”.

Durant la seva intervenció, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa ha lamentat que “els darrers, han estat anys en els que s’ha produït un deteriorament del pacte social entès com aquell acord ciutadà que ens comprometia amb un model social. I deteriorar el pacte social, vol dir fer recular les polítiques socials, és a dir, el conjunt de decisions que les administracions públiques duen a terme per a pal·liar situacions que provoquen pobresa, desigualtat, exclusió o discriminació”. Illa també ha fet una defensa dels drets socials: “la defensa de drets socials com a drets sòlids no pas com a drets subsidiaris, és més necessària que mai. Si els drets socials, pensant sobretot en el dret a l’habitatge, haguessin estat drets forts, no haguéssim patit desnonaments i, amb tota seguretat, la crisi no hagués estat tan persistentment dura a moltes llars catalanes”, ha conclòs. “Els drets socials van més enllà de les polítiques socials. I les polítiques socials haurien de ser molt més que epígrafs als pressupostos públics. L’espai públic, l’urbanisme, l’educació, el transport, l’acció comunitària, són espais tan importants a tenir en compte en l’eficàcia de les polítiques socials com ho poden ser els propis recursos. Per això cal, en aquest immens repte de reduir les desigualtats, actuar transversalment. Les desigualtats s’han de poder combatre en una doble direcció; d’una banda sobre l’efecte que provoquen –és a dir, a través de polítiques socials- però també sobre la causa que les genera –la distribució injusta dels recursos i els excedents-“ ha sentenciat Illa.

Sobre la situació social que viu Catalunya, Oriol Illa també ha denunciat que “a Catalunya, el creixement econòmic i la lleugera disminució de l’atur pot haver provocat un cert relaxament en la percepció que ja no hi ha emergència social. Però la realitat és tossuda i encara tenim pendent pagar el deute. No el deute econòmic, sinó el deute social”. “Les polítiques socials han contingut situacions de vulnerabilitat, però, malauradament, han mostrat símptomes d’esgotament i no han estat capaces de reduir les principals mancances socials com voldríem”, també ha lamentat.

Pel president de la Taula del Tercer Sector, “la primera política social per reduir les desigualtats és l’ocupació de qualitat i una economia més social. Avui, a Catalunya 304.300 persones (2015) viu en llars on tots els seus membres estan a l'atur. El 2008, n’eren 89.900. Els aturats que porten més de dos anys a l’atur, s’han més que multiplicat per 10: dels 25.100 de l’any 2008 als 295.600 el 2015. Gran part dels recursos invertits avui en prestacions socials són conseqüència d’aquest atur elevat i crònic”.
Pel què fa als refugiats, Illa sosté que “avui, Europa, només representa un mercat i una divisa, però no pot representar els valors que la van inspirar, si el seu futur passa per decidir sobre la base de la violència i l’amenaça cap a les persones que massivament arriben desesperats a les nostres fronteres”.

Font: Taula Tercer Sector
Nota premsa Fórum

Ens ha deixat un Cruyff que va canviar el Barça i una mica el país

En aquest blog sols he parlat en una ocasió de Johan Cruyff. Avui aquest jugador i entrenador que va canviar el Barça ens ha deixat.

A més de canviar el Barça i el futbol, sóc dels que creu que també ha ajudat a canviar el país. Per això, he volgut retallar un minut d'una entrevista:






És un fragment (36:42 a 37:39) del vídeo "L'últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya" de TV3, que podeu veure sencer al portal de la CCMA. El que diu és una lliçó per retenir, tant sobre un cert caïnisme com, sobretot, sobre el victimisme amb què ens hem protegit de la història i del qual tot just ara comencem a sortir per a alliberar-nos i fer el nostre futur.

"Un dèficit dels catalans és el fet que mai s'atreveixin a anar al cent per cent quan volen una cosa. Què importa si comets errors? Aquí, si vols fer alguna cosa nova, et diuen: i si falla? Jo sóc de la mentalitat que, dels errors, se n'aprèn. No s'aprèn dels encerts, només s'aprèn dels errors. Però abans, si t'equivocaves et tallaven el cap! I encara és així! És una mentalitat que va contra ells mateixos! És una mentalitat d'esborrar tot el que ha fet el teu antecessor i començar de nou. Cal conservar el que s'ha fet bé i esborrar tot allò que s'ha fet malament! Aquí, quan n'entra un de nou, es comença tot des del principi".

L'altra vegada que vaig parlar de Cruyff era per això mateix:

[VÍDEO] El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país

Estic llegint una entrevista a Xavier Sala i Martín, arran de la publicació del llibre 'Economia en colors'. En una de les preguntes es diu si els catalans som de tradició victimista i si, com a conseqüència som poc ambiciosos. El catedràtic d'economia de la Universitat de Colúmbia respon:

—Això ja no és veritat. Aquesta tradició és pre-cruyffista. L’any 2000 vaig escriure un article titulat ‘Gallina de piel‘ que explica que la gran contribució del Johan a l’economia catalana va ser que va canviar l’optimisme dels barcelonistes, però també dels catalans en general. I amb en Guardiola encara es va fer un pas més. Ja no només no som víctimes sinó que som els millors. I anem amb la senyera i l’estelada pel món. I què? Sí! Som catalans i som els millors del món. I ens repassem a qui ens doni la gana. I no és façana, no. Anem de veres. El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país.

Encara ho remarca amb més contundència quan se li demana si és aquest canvi de mentalitat el que  ha permès al país d’avançar políticament, i respon:

—Exacte! Òbviament, això no s’ha fet gràcies al Cruyff i al Guardiola, però sense ells no s’hauria fet. Encara tindríem aquella mentalitat victimista. Hi ha hagut un canvi de mentalitat brutal al país.

[seguir llegint]

Publicats els articles de Pilar Pujol a Xarxanet.org

• La Generalitat de Catalunya publica els articles de Pilar Pujol a Xarxanet.org
• Es publica un document amb els articles que Pilar Pujol va escriure a Xarxanet.org sobre Nova Cultura Organitzativa entre els anys 2003 i 2009.

La Generalitat de Catalunya acaba de publicar “La Nova cultura organitzativa” que recull els 27 articles que Pilar Pujol va escriure a Xarxanet.org entre els anys 2003 i 2009. La publicació s'emmarca en la col·lecció Eines que edita el Departament de Treball Afers Socials i Famílies.

Pilar Pujol, que ens va deixar de manera prematura l’any 2010, era mestra i geògrafa i es va doctorar en Ciències Polítiques per la UAB amb una tesi sobre capacitats organitzatives, prestació de serveis i rol polític de les entitats catalanes. Va ser professora a l’Escola Universitària de Treball Social i Educació Social de la Fundació Pere Tarrés i també va ser docent de l'Institut de Formació de la mateixa Fundació des d'on va difondre la seva expertesa sobre entitats i el Tercer Sector.

Els 27 articles s'havien publicat de maner bimensual a la secció de publicacions de Xarxanet.org, antecedent de l'actual bloc de xarxanet.org i no eren accessibles després de les diferents actualitzacions i canvis que hi ha hagut a la pàgina.

La publicació d'aquests articles és un reconeixement a la seva obra però també una aportació al coneixement i l’estudi de les entitats. Tal i com assenyala Neus Munté, en qualitat de Consellera de Benestar Social i Família, els articles continuen sent molt actuals a dia d'avui ja que toquen temes molt rellevants pel funcionament intern de les entitats. Per la seva part, Roger Buch, director de Xarxanet.org durant aquells anys, apunta que dels seus articles es desprèn “un profund coneixement teòric de les organitzacions, nodrit per les tesis d’autors internacionals i, d’altra banda, un coneixement pràctic, de peu de carrer, de les entitats, la qual cosa li permetia ser molt clarivident...”.

Els articles publicats són especialment recomanables tant per a persones que gestionen entitats com tambe per docents i investigadors del tercer sector i de l'associacionisme. Per tal de facilitar-ne la lectura s'han agrupats per les següents temàtiques: 

• La nova cultura organitzativa
• La gestió de l’entitat
• La incidència i el treball en xarxa
• La igualtat de gènere
• El lideratge i la direcció
• El cicle de vida de l’entitat
• Avaluació

Podeu consultar el document a la biblioteca de Xarxanet.org o al Web de la Generalitat.

NOTA: reproduïm aquesta nota publicada a Xarxanet.org com a mostra de suport a la iniciativa i per l'afecte personal i professional envers la Pilar.

Trobada amb Carles Campuzano per parlar d'RSC

El Carles és el diputat que millor ha entès i ha defensat la Responsabilitat Social de les Empreses. I també ha apostat sense reserves pel mateix enfocament de gestió aplicat al sector públic. Després d'unes quantes legislatures al Congrés, també és un dels diputats més valorats per la qualitat de la seva feina i la seva sensibilitat social, com li han reconegut sovint moltes organitzacions, al marge de quina sigui la ideologia de cadascú.

Sempre és interessant parlar amb el Carles. I ara que la societat, l'economia i el medi ambient ens brinden reptes d'alta complexitat i que vivim moments polítics de màxim interès, penso que pot estar bé compartir una trobada per parlar de com la Responsabilitat Social pot ser part de la solució.

Hem volgut muntar una trobada de petit format però que m'agradaria que fos intensa en reflexions per part de tots, amb el focus en les polítiques públiques i el compromís governamental.

Sols per invitació - Si teniu interès a participar-hi podeu fer-m'ho saber a jmcanyelles@collaboratio.net

Data: dilluns 30 a les 17'15h
Lloc: ACIDH · Integració i Desenvolupament, al carrer Siracusa, 53

Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global

Un devot de la responsabilitat social corporativa

Josep Santacreu va passar una dècada com a directiu d’hospitals fins que, de sobte, va fer el salt al món assegurador com a conseller delegat de DKV

-JORDI PLANAS Actualitzada el 19/10/2014

Josep Santacreu (Guissona, 1958) és el conseller delegat de DKV Assegurances, l’empresa que dirigeix des del 1997 i a la qual va accedir després de nou anys treballant com a director mèdic i gerent en diversos hospitals. “Sentia que em contractaven per fer d’apagafocs”, diu en relació als breus períodes de temps que va passar a cada lloc. Llicenciat en medicina -una professió que pràcticament no va exercir- i amb àmplia formació empresarial -és doctor en organització i direcció d’empreses-, va trobar l’estabilitat a DKV. “Tenia el repte de demostrar que podia encapçalar un projecte de desenvolupament a llarg termini”, comenta. 

Després de 17 anys liderant l’asseguradora sanitària, Santacreu està convençut que la millor manera d’aconseguir que els seus treballadors s’impliquin en l’empresa és recompensant-los amb bonificació i reconeixement. “El sistema d’objectius els permet tenir una remuneració adequada”, defensa. També creu que se’ls ha de facilitar l’accés a la informació, així que no dubta a comunicar-se amb tots ells enviant-los un butlletí informatiu diari on els explica breument tot el que vol destacar de cada jornada. “No només hem de ser transparents amb els empleats, sinó que hem de fomentar la seva participació”, declara. Reconeix, però, que totes aquestes mesures no funcionarien sense la intervenció activa dels dirigents, i sap com fer-ho per no oblidar-ho: “Cobrem una part del nostre salari en funció de la satisfacció dels treballadors”. De moment pot estar tranquil. Segons una auditoria externa, el 87% del personal de DKV diu que està satisfet amb la companyia i el 93% garanteix que està compromès amb les seves obligacions. 

Es defineix a si mateix com una persona intolerant amb la falta de valors. I tot i que avala que DKV és una empresa estable que no acostuma a acomiadar el seu personal, no suporta les persones que tenen moltes capacitats per fer coses però cap actitud per portar-les a terme. “Qui està aturat no cometrà cap error, però es quedarà sempre on és”, adverteix. Creu en la justícia, però no en l’equitat. Per tant, té clar que no tothom mereix el mateix tracte. “Ser equitatiu és injust, perquè no ens esforcem amb la mateixa intensitat ni aportem la mateixa productivitat”, diu. Admet que acomiadar algú és un fracàs personal i ho percep com un pas enrere, però també afegeix que en alguns casos és imprescindible fer-ho per garantir l’estabilitat del grup. “Com a directiu no pots permetre que algú tiri la tovallola”, exposa. Fidel a les seves idees, ell prefereix contractar treballadors que explorin, arrisquin i, si cal, fracassin en els seus intents. “Si hi han posat tots els mitjans i no se’n surten, no passa res. És un mèrit pel simple fet d’intentar-ho”, diu. 

COM A PROMOTOR de Metges Sense Fronteres i ex secretari general de l’ONG Medicus Mundi, Santacreu ha transmès a la companyia el seu vessant social a través de la Fundació DKV Integralia, una associació que va crear el 1999 i que, segons diu, ha impulsat més de 200 projectes. El més important de tots és el llançament d’un contact center que té 6 seus a Espanya i dóna feina a 320 treballadors amb discapacitat. “Vam engegar-lo el 2000 com un suport per als clients, que aleshores es comunicaven amb nosaltres a través de les sucursals”, diu. Amb el pas del temps han exportat el model a Polònia i al Perú, i aviat arribaran a Colòmbia. La setmana que ve viatjaran a l’Índia per implantar-lo a la Fundació Vicente Ferrer.

[seguir llegint a l'ARA]

Lucía Caram: "Sense justícia social ni respecte pels drets humans no hi ha felicitat"

Tal com vam informar, sor Lucía Caram va estar present a Drets humans, tardes de debat a l'ANUE

Clara, directa i sense embuts, sor Lucía Caram va parlar del dret a la felicitat en la segona edició de Drets humans, tardes de debat, organitzada per l'ANUE.

A sor Lucía Caram (1996, Tucumán, Argentina) se li aviven el gest i la veu quan parla sobre injustícia i drets humans. Ja sigui des d'un plató de televisió, sales de conferències o des del seu compte de Twitter-que suma ja més de 100.000 seguidors-, aquesta monja dominica ha decidit parlar alt i clar sobre les injustícies que vivim cada dia. En aquest cas, l'escenari escollit va ser el pati interior de la seu de l'ANUE a Barcelona, on el dijous 10 de juliol va explicar als assistents la seva visió del dret a la felicitat, basat en el respecte dels drets humans més bàsics, la defensa de la llibertat i de la Justícia per a tothom.

"El canvi només es donarà a partir del canvi en el propi cor"

Preocupada per les conseqüències que la crisi econòmica està produint en la població, sor Lucía va parlar sobre la pau contemplativa, basada no només en la "indignació" sinó també en ser coresponsables. Va defensar a més la necessitat de compartir aquesta felicitat com l'única forma de fer-la efectiva. "La felicitat no és fer ni rebre. És posar-se en la pell de l'altre i defensar els drets dels altres". Oposada a un model social egoista i de consum il·limitat de recursos en mans d'uns pocs, la dominica va sostenir que s'ha de produir un canvi des de les persones que conduirà cap a un model més humà. "Si és només per a uns pocs, la felicitat no serà completa".

Sor Lucía va tenir paraules per a tots: des ciutadans a dirigents polítics, d'empresaris a la Conferència Episcopal, passant pel Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial. "Nosaltres anàvem en un tren que es dirigia cap a l'abisme. Aquest tren ha descarrilat però els nostres dirigents volen que el tren torni a la mateixa via". La seva condició de monja no limita la seva defensa d'ideals, i de les seves paraules transcendeixen temes com les condonacions de deute injusta o crítiques a la manca de voluntat política per garantir el benestar dels ciutadans. "La llibertat és poder decidir viure en dignitat. L'estat que no pot donar-ni garantir-la, haurà fracassat". La conferència va finalitzar amb un concert de guitarra i veu a càrrec de Miriam Paredes i Mónica Muñoz. Us esperem a la propera edició!

 Text: ANUE

Piulades que vaig fer:

JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram: Jesús davant dels sacerdots va proclamar un programa de vida, q en context eren els drets humans

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram: Moisés, la 1a experiència mística és profundament humana i política, de llibertat i de dignitat

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram: l'Estat ha fracassat pq no és capaç de garantir la dignitat de les persones, de guanyar-se la vida treballant.

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram: en tots aq anys no hi ha hagut temps per fer un pacte d'Estat contra la pobresa. Però en 24h es resol l'aforament reial...

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram: tampoc hem de crear nous col·lectius d'exclosos en polítics, empresaris... No tots són iguals. Defugim moviments de l'odi

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

Quan ens hem adonat q no podem ser feliços si els del voltant no ho són hem començat a desitjar un gran canvi, diu @sorluciacaram

 JosepMaria Canyelles @jmcanyelles  ·  10 jul.

.@sorluciacaram cita Pere Casaldàliga dient q la felicitat hauria de ser dret humà. Comença mostrant un cor indignat

 

Entrevista a Idili Lizcano, fundador i director d'Alqvimia, a "Economia i empresa" de Catalunya Ràdio

L'entrevista de l'"Economia i empresa"
12/05/2014 Economia i empresa
Entrevista a Idili Lizcano, fundador i director d'Alqvimia.



Nota:

• Idili Lizcano coordina el grup d'Empresa i Organitzacions del Pla Nacional de Valors de Catalunya. 
• Alqvimia és una empresa membre de la iniciativa empresarial respon.cat per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.

Ramon Mullerat ens ha deixat

Ramon Mullerat va ser un gran promotor de l'RSE i dels drets humans a nivell internacional. Va ser president del Consell de Col·legis d'Advocats de la Unió Europa i copresident de l'Institut Internacional de Drets Humans de la Human International Bar Association (IBA), associació en la qual copresidir més la Comissió de Responsabilitat Corporativa.

Mullerat també es va dedicar al món acadèmic. Va ser professor de la Universitat de Barcelona, ​​de la John Marshall School of Law de Chicago i de la de Puerto Rico.
 

Així mateix, va estar involucrat en nombroses organitzacions de l'àmbit jurídic com el Consell de la Emory University d'Atlanta, l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, el Consell de Justícia de Catalunya, el Consell Editorial de l'European Lawyer i el Consell de l'Iberian Lawyer.

La Vanguardia: Muere el jurista Ramón Mullerat, expresidente del Consejo de la Abogacía Europea. Se trata de un referente dentro del arbitraje y uno de los árbitros españoles con proyección más internacionales

 

Veure nota a Corresponsables

Guardiola rep la Medalla d'Honor del Parlament: "Si ens aixequem ben d'hora i sense retrets, som un país imparable"

Pep Guardiola ha rebut la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i, posteriorment, ha fet un discurs d'agraïment. Les seves paraules, apassionades, han acabat de manera emotiva enviant un missatge als catalans

Aquí teniu el final del discurs, una crida a l'excel·lència (podeu veure el discurs sencer a TV3.cat):



Josep Guardiola ha rebut la Medalla d'Honor d'Or del Parlament de mans de la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, després dels parlaments d'Evarist Murtra, de Mònica Terribas, de David Trueba i d'una actuació musical de Nina. [...]

Humil, Guardiola ha obert el seu discurs dient que tot es redueix a haver sigut escollit. "Jo vaig ser escollit. Qualsevol altre hagués pogut estar aquí i el mèrit és de la gent que em van escollir a mi. Aquesta és la millor manera de prendre'm la meva professió. Els coneixements, el que sé, no em pertanyen a mi. Són dels entrenadors que he tingut. I dels jugadors que he tingut la sort de dirigir. Visc la meva professió d'aquesta manera. Estimo el meu ofici, tinc passió pel meu ofici". [...]

Guardiola s'ha referit a unes paraules de Valero Rivera, exentrenador del Barça d'handbol, i que l'acompanyen cada dia. "'El Barça ens fa bons a tots', em va dir en Valero. Viu la teva professió agraint la sort d'estar al Barça i no pensant que li has de demanar res a la institució. És el que intento fer". [...]

Per acabar, el tècnic del Barça ha enviat un missatge als catalans: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, creieu-me que som un país imparable".

Notícia sencera: Ara.cat

Umair Dar, catalán de origen paquistanés, premio Voluntariado 2011

La Fundación Esplai entrega los Premios Voluntariado 2011

La Fundación Esplai ha concedido los segundos Premios al Voluntariado, con los que quiere reconocer a aquellas personas y organizaciones que representan los valores de promoción de la sociedad civil, de trabajo por las personas más necesitadas desde una acción voluntaria.

En la convocatoria 2011, los premiados han sido, en la categoría de trayectoria, para José M. León Francia, que fue gerente de la Confederación de Centros de Desarrollo Rural (COCEDER).

En la categoría de jóvenes voluntarios, el premiado ha sido Umair Dar, joven de 23 años de origen paquistaní llegó a Cataluña hace 8 años y que colabora activamente en diferentes proyectos de mediación intercultural en Badalona Sur.

Transcribimos a continuación la entrevista a Umair Dar, estudiante de Ciencias Políticas en la UAB y premio Esplai del Voluntariado (La Vanguardia):


"Nuestro éxito es poder hablar en catalán"

• El que no se sienta pakistaní y catalán a la vez estará condenado al fracaso
• El día que el catalán deje de ser la lengua vehicular habrá una fractura social
• La lengua catalana es el eje vertebrador de la integración

JOSEP PLAYÀ

¿Con qué edad llegó a Catalunya? Con 15 años. Acabé la ESO y el bachillerato y me puse a trabajar ocho meses de pizzero. Descubrí entonces que el mundo es demasiado duro si no tienes estudios.
Nací en el Punjab, que significa tierra sin ríos. Mi padre vino a Catalunya, solo, encontró trabajo y al cabo de cuatro años, con la regularización de Aznar, pudo reagrupar a mi madre y a cuatro hermanos. Primero viví en el Raval y ahora en Badalona”. Lo explica Umair Dar, pakistaní de 23 años, estudiante de Ciencias Políticas y Gestión Pública en la UAB, mediador en Badalona y miembro de distintas entidades (Esquerdes, Asociación de Estudiantes Pakistaníes, Camí de la Pau, colectivo Sense Papers).

Por ello el pasado miércoles recibió en Madrid el premio de la Fundación Esplai del Voluntariado.

En el instituto Pau Claris empezó en una aula de acogida, que como sabe han recibido críticas. ¿Cómo valora esta experiencia? Fue muy rica. Y eso que éramos 25 en el aula (22 chinos, un boliviano, un marroquí y un pakistaní). En el Raval todo el mundo hablaba castellano y yo tenía reticencias contra todo lo catalán, no tenía ganas de aprender la lengua, me parecía una pérdida de tiempo y quería regresar a Pakistán. Debo dar las gracias a mis tres profesores del aula de acogida: Carme, Jordi y Eulàlia. Si hoy me considero catalán, es gracias a ellos. Se implicaban, nos apreciaban y se notaba. A partir de aquel momento vi que si hablaba en catalán la gente me animaba y eso me dio confianza. No me imagino mi educación sin esa aula.

¿Cuál fue su primer contacto con una asociación catalana? Como mi casa era demasiado pequeña, iba a hacer los deberes al Casal del Raval. Allí encontré a periodistas e ingenieros que nos ayudaban a estudiar. Y al mismo tiempo me sirvió para introducirme en el voluntariado. Durante un año fui monitor de niños en este casal. Me sentía obligado a devolver las ayudas. En aquellos niños veía otro Umair que crecía.

Luego se fue a vivir con su familia a Badalona. Sí, vivo en Sant Roc, con una importante presencia de inmigrantes, y empecé a trabajar como mediador, lo que me dio la oportunidad de intervenir en el barrio, de dar referentes a los niños. “Tú eres un catalán de origen pakistaní”, les digo. “Has de sentirte orgulloso de tus padres y amar a la cultura catalana”. El que no se sienta pakistaní y catalán a la vez estará condenado al fracaso.

¿Es difícil la convivencia en el barrio? En Sant Roc-Artigas el colectivo mayoritario es el de los gitanos catalanes, luego estamos los pakistaníes y los latinoamericanos. La convivencia es buena, pero frágil, es un bosque en peligro de incendio. La esperanza está en las escuelas donde niños de distintos orígenes van juntos y son amigos desde pequeños. Un caso a parte son los gitanos rumanos, son otro estilo de vida familiar y otros hábitos de higiene que no son compatibles ni con los gitanos catalanes. Pero no molestan, hacen su vida, el principal conflicto surge por la ocupación de la vida pública.

¿Cuáles son los problemas más graves del barrio? En primer lugar, el paro, está claro. Luego hay otro más profundo que es la falta de referentes. Los jóvenes están perdidos, les gusta la ropa y los coches caros, sus expectativas son muy altas y los recursos escasos, y eso genera frustración. Otra cuestión preocupante es el fracaso escolar. Es muy alto entre los gitanos y entre los marroquíes. Pero también es un fracaso no llegar a la universidad. Yo estudio en la Autònoma y el contraste entre este campus y mi barrio es muy fuerte. Bellaterra es como una utopía, allí nadie me ha preguntado de dónde soy. Y he aprendido lo que dijo el escritor Paulo Coelho: “Tú no puedes cambiar el mundo pero puedes mejorar tu barrio”.

¿Qué opina del modelo de integración de Catalunya? Me gusta. El Pacte Nacional per la Immigració ha funcionado y no se ha discriminado. Soy un defensor radical de que el catalán sea lengua vehicular en la educación. El día que deje de serlo habrá una fractura social. Y la sociedad ha de ayudar respondiendo en catalán a los inmigrantes. Es cierto, por ejemplo, que en Badalona ha triunfado el discurso fácil, demagógico, sobre la degradación y la delincuencia, pero estamos mejor que hace cuatro años, se ha trabajado en la cohesión social, en la acogida... aunque no se ha sabido valorar ni explicar.

Entrevista al Punt Avui

Entrevista al Diari de la Fundación Esplai: “el català és l’eix vertebrador de la integració”