Liderem la transformació energètica a Catalunya
La Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball Nacional, Pimec i el Consell General de Cambres de Catalunya, davant del repte de la transició energètica i de la necessitat d’assolir els objectius de reducció d’emissions derivats de la situació d’escalfament global en què ens trobem immersos, suscriuen un manifest demanant al Govern de la Generalitat:
- Recollir les necessitats identificades per assolir els objectius de la Transició (transformació) Energètica de Catalunya.
- Reclamar urgència a les autoritats competents per complir amb els objectius establerts amb la definició clara d’un pla d’actuació i compromís de compliment.
- Demanar al
Govern de la Generalitat configurar un lideratge inclusiu per fer front a
l’escalfament global, creant un comissionat que lideri de manera
transversal les polítiques d’emergència climàtica i de transició
energètica a Catalunya.
Vols adherir-te al manifest?
Manifest
Els sota signants, en tan que representants del teixit empresarial i econòmic de Catalunya, reconeixen el compromís i el necessari esforç de la societat catalana en el seu conjunt per fer front als reptes que presenten l’escalfament global i l’emergència climàtica, un esforç que cal mantenir i augmentar per transformar un model inadequat de producció i consum basat en l’aprofitament energètic dels combustibles fòssils en un model equilibrat i respectuós amb el nostre entorn que permeti:
- Acomplir els objectius d’aturar l’augment de la temperatura global.
- La gestió individualitzada i responsable del consum d’energia.
- La imprescindible implicació de la ciutadania (tots som consumidors), així com del teixit productiu amb plena consciència del seu paper.
- Potenciar i perfeccionar la potencialitat de la transició necessària com un factor clau en el desenvolupament econòmic.
El
conjunt de canvis a aplicar no respon exclusivament a una lògica
econòmica tradicional ni immediata, sinó a la necessitat d’impedir la
crisi climàtica a llarg termini.
Les polítiques macro forçosament transversals a tots els àmbits de govern, han d’interioritzar les mesures necessàries per fer front a aquests reptes, però també a nivell micro, en l’àmbit privat i col·lectivament, cal assumir els costos i necessàries adaptacions que aquestes mesures comportaran.
En el terreny de les energies renovables, apreciem la voluntat del Govern de la Generalitat de Catalunya per accelerar la transició energètica en el sentit de:
- Desbloquejar situacions enrocades i provocar un debat profund i radical -anar a l’arrel- centrat en el territori sobre la Transició Energètica a Catalunya, més enllà de manifests i d ebats polaritzats.
- Tenir un diagnòstic compartit i una definició i construcció del futur desitjat.
- Concretar un Pla d’Actuació que garanteixi el dur a terme la transformació del sistema i del model energètic a Catalunya i que permeti fer-ne seguiment per mesurar l’assoliment d’objectius i comunicar-ne l’impacte de forma transparent i intel·ligible.
- Amb tot cal esmentar el full de ruta que deixa inicialment al marge els efectes, conseqüències i potencialitats per l’activitat econòmica.
Dur
a terme la transició energètica fa referència a totes les accions
necessàries per transformar el sistema energètic. Aquest canvi profund
en el model del sistema actual, té una doble dimensió. D’una banda, la
necessària innovació tecnològica i, de l’altra, el canvi en la nostra
manera de fer servir i relacionar-nos amb l’energia (canvi de maneres de
produir, distribuir, gestionar i usar l’energia).
Fer front a l’emergència climàtica, significa:
- La digitalització de la xarxa de distribució i dels equipaments elèctrics com a element clau i indispensable per fer possible la transició al nou model.
- Fomentar la mobilitat sostenible. Una aposta decidida per la mobilitat compartida, elèctrica i per l’ús de combustibles alternatius i gasos renovables en el transport i la seva infraestructura de recàrrega.
- Reduir l’ús d’energia mitjançant la implantació d’equipament, i nstal·lacions i solucions tècniques i arquitectòniques més eficients.
- Adaptar la planificació urbanística a les condicions canviants derivades de l’escalfament global.
- Convertir les estratègies de contenció d’escalfament global en oportunitats de negoci pel sector econòmic.
- Incentivar i facilitar les inversions en eficiència energètica a les empreses.
- Promoure els canvis de model econòmic relacionats amb l’emergèn cia climàtica.
- Fomentar la recerca i la innovació per avançar en el disseny de sistemes i tecnologies que permetin dur a terme la transformació energètica.
- Crear un observatori de prospectiva tecnològica que defineixi el full de ruta de la recerca i mesurar avenços a curt, mig i llarg termini.
- Establir el marc per la reducció de les emissions de GEH.
- Promoure el consum de proximitat i dur a terme un canvi en el sistema agroalimentari en totes les seves baules (producció, distribució i consum).
- Crear un observatori de salut i emergència climàtica com a instrument d’anàlisi, diagnòstic, avaluació i seguiment dels efectes de l’escalfament global en la salut pública.
- Fer possible la participació ciutadana en el sistema energètic tal com estableixen les directives europees (comunitats d’energia i comunitats d’energies renovables).
En
aquest sentit, més enllà de la generació d’energia 100% renovable, els
nous conceptes i drets que la UE ha regulat i considera determinants per
fer possible la transició energètica són:
- Client actiu, definit com a client o grup de clients que tenen dret a auto-generar, usar, emmagatzemar i vendre la seva pròpia electricitat, participar en plans de flexibilitat i eficiència energètica i operar directament o mitjançant agregadors en el sistema elèctric sense requisits o tarifes dis criminatòries.
- Les comunitats ciutadanes i empresarials d’energia, definides com a entitats jurídiques de persones físiques, municipis o pimes. Les administracions responsables hauran de garantir procediments específics i simplificats per autoritzar les petites instal·lacions de generació descentralit zada o distribuïda.
- La gestió de la demanda mitjançant agregadors -smart grids-.
- Accés a les dades d’ús d’energia.
- Integració del vehicle elèctric a la xarxa a través de la connexió dels punts de recàrrega a les xarxes de distribució.
- La consideració dels gasos renovables, biogasos i hidrogen com a vectors energètics de futur.
- Vincular l’obligatorietat dels edificis a un ús energètic autosuficient o gairebé autosuficient i nuls en emissions.
- Xarxes de distribució tancades per a zones industrials, comercials o de serveis compartits que també podran desenvolupar emmagatzematge.
Per tot el que s’ha manifestat:
