Los valores sociales: ¡cada uno de nosotros es como una emisora ​​de radio!

Versió en català 

Estamos rodeados de ondas electromagnéticas hertzianas, pero sólo lo sabemos cuando encendemos un aparato de radio. Del mismo modo, estamos rodeados de otras realidades que tampoco se pueden ver ni tocar pero que son reales y nos afectan. A menudo se habla de la importancia de los valores de las personas, pero en gran parte, estos valores de las personas están influidos por los grandes valores de la sociedad. Son valores que forman parte del ambiente y que cada uno de nosotros, como si fuéramos un aparato de radio, acabamos reproduciendo.

Finalmente cada persona es libre de adoptar el comportamiento que quiera, pero la influencia social que tenemos es enorme. Cada persona y cada organización puede limitarse a reproducir los valores que le llegan, sin ningún sentido crítico, o bien puede modular y ser parte activa en el fomento de unos valores más humanísticos, sostenibles y éticos.

Cada persona y cada organización somos como pequeñas emisoras que no dejamos de emitir una programación de valores. Cada actitud nuestra, cada comportamiento, cada manera de hacer, es una opción por unos valores u otros. Incluso cada vez que compramos es como si estuviéramos votando.  

Este programa de radio que cada uno de nosotros emitimos puede que no sea exactamente el que nosotros quisiéramos, puede que no refleje exactamente nuestros valores más profundos, pero la influencia social, lo que pensamos que los demás esperan de nosotros, lo que tiene una estructura de plausabilidad, hace que finalmente nuestra emisión sea un punto medio entre los valores que realmente tenemos dentro de nosotros y los valores que la sociedad impone.  

Así, si todo el mundo se permite rebajar su nivel ético, llega un momento en que todos nos nivelamos hacia la mediocridad, hacia un bajo nivel de autoexigencia, hacia la tolerancia de lo que no debería ser tolerable, hacia la falta de respeto hacia lo que es diferente...  

Para subir la capacidad ética de nuestra sociedad, sería tan sencillo como que nuestra "programación de radio", por decirlo así, no hiciera media con la sociedad sino que tendiera a encontrar un punto medio entre lo que somos nosotros y los estándares éticos comúnmente aceptados, como los que provienen de las Naciones Unidas. Si cada uno de nosotros no se convierte en un agente activo para subir el nivel, el hundimiento ético será imparable.

Finalmente, cabe decir que este "nosotros" no sólo se refiere a la persona sino también a las organizaciones de donde formamos parte. La autoexigencia ética debe provenir también de las empresas, administraciones, clubes, asociaciones, comunidades de propietarios y vecinos...

Si las organizaciones no gestionan los valores, no muestran una autoexigencia, será difícil que los individuos puedan mostrar una ética avanzada. Si bien es cierto que las organizaciones son personas, finalmente las organizaciones acaban generando una cultura corporativa u organizacional, con unas pautas de comportamiento y unos valores. Si aquellos individuos que tenían unos valores personales positivos no han sabido traducirlos para codificar unos valores organizacionales es posible que la organización acabe desarrollando una lógica que finalmente desbordará los valores personales, que se convertirán en no funcionales y, por tanto, residuales dentro del funcionamiento cotidiano de la organización.

Nota: artículo publicado en DiarioResponsable, Comunidad Étnor y ExpokNews y, en catalán, en Jornal.cat

II Congrés de Comunicació Ambiental

Oriol Lladó inaugurarà el 2n congrés de Comunicació Ambiental. Amb la ponència 'Comunicació ambiental en temps de xarxes: reflexions i pistes per a un escenari ple d'oportunitats', Oriol Lladó donarà el tret de sortida del 2n Congrés de Comunicació Ambiental que se celebrarà els dies 24 i 25 de febrer a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta nova edició del Congrés girarà a l'entorn de les noves tecnologies i les xarxes socials aplicades a la difusió ambiental.

El certamen inclou enguany un nou espai, l’Aparador, des del que els participants poden presentar els seus propis projectes. Fins al 10 de febrer, els interessats en assistir-hi encara són a temps d'inscriure's.

Amb l’objectiu de donar a conèixer eines per a comunicar millor els missatges ambientals i ser un punt d'intercanvi d'experiències innovadores s’està preparant la 2a edició del Congrés de Comunicació Ambiental. Després de l’èxit del primer Congrés, amb més de 80 inscrits i prop de 20 ponents, enguany és el torn de les noves tecnologies.

L’estructura del programa manté els dos dies de Congrés. El divendres, durant tota la jornada, serà el torn de la part més teòrica, on s’exposaran diferents iniciatives innovadores en l’ús de noves tecnologies. Destaca la campanya de celebració del 50 anys de WWF/Adena o el Moviment R, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

En aquest segon congrés es manté l’espai de tertúlia, en què s’establirà un diàleg en petits grups amb un especialista en noves tecnologies
(webs i blogs, xarxes socials, vídeo per Internet o aplicacions mòbils).

El dissabte al matí es dedicarà a posar en pràctica els coneixement amb els tallers. S’han plantejat sis tallers diferents, dos sobre els bàsics de les noves tecnologies (branding social i desenvolupament d’estratègia) i quatre més específics: geolocalització, captació de fons, nous formats de vídeo per Internet o creativitat en espais interactius.

El Congrés vol ser un espai de trobada per això també es dedicarà un espai per tal que cada participant pugui explicar la seva entitat o projecte i veure si, d’aquesta manera, poden sorgir col·laboracions. De fet, els inscrits al Congrés ja poden començar a relacionar-se abans de
trobar-se al 2n Congrés gràcies a les xarxes socials que ja s’han creat (Facebook, twitter, delicious o linkedin.

El 2n Congrés de Comunicació Ambiental està impulsat pel Centre per a la Sostenibilitat Territorial (www.centresostenibilitat.cat), el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (www20.gencat.cat/portal/site/ptop), l'associació Limnos- EdC (www.limnos.org), la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya (www.periodistes.org), el Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya (www.coamb.cat), l’Ajuntament de Girona (www.girona.cat) i la Diputació de Girona (http://www.ddgi.cat/).

Hi col·laboren l’Associació de Naturalistes de Girona, l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, el portal mónSOStenible, el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient, la Xarxa de Custòdia del Territori, la fundació iWith.org, el portal d’economia domèstica i sostenible Jornal.cat, l’Escacc, fundació espai català de cultura i comunicació, l’associació STIC.cat, l’Institut del Territori i la Societat Catalana d’Educació Ambiental.

L'organització ha posat en marxa diverses xarxes socials per estar en contacte:

L’etiqueta del Congrés és #2ncongrescomamb.
@2ncongrescomamb
http://www.facebook.com/pages/2n-Congr%C3%A9s-de-Comunicaci%C3%B3-Ambiental/317970991553597
https://plus.google.com/b/112052476273658837243/
https://www.delicious.com/2ncongrescomamb/ 
Busca “2n Congrés de Comunicació Ambiental”
Font: Jornal.cat

L'oficina de l'ONU per als Drets Humans demana a Espanya que derogui la llei d'ammistia de 1977

Ginebra   11/02/2012

L'Alta Comissionada de Nacions Unides per als Drets Humans, Navi Pillay, ha demanat a Espanya la derogació de la llei d'amnistia de 1977 perquè incompleix la normativa internacional en matèria de drets humans. El seu portaveu, Rupert Colville, ha dit que "Espanya està obligada, sota la llei internacional, a investigar les greus violacions dels drets humans, incloses les comeses durant el règim de Franco, i a processar i castigar els responsables, si encara estan vius". Segons l'Oficina de Drets Humans de l'ONU, hi ha un deure cap a les víctimes, que tenen "dret de reparació".

El portaveu de Pillay ha descartat comentar la sentència que inhabilita el jutge Baltasar Garzón per ordenar escoltes telefòniques en la investigació de la trama de corrupció Gürtel, però ha recordat les altres dues causes obertes sobre el magistrat i, en al·lusió a la relativa als crims del franquisme, ha defensat aquest tipus de indagacions.

Colville també ha recordat que, d'acord amb una recomanació de 2009 de la Comissió de Drets Humans de l'ONU, "Espanya ha de derogar la seva llei d'amnistia, ja que no és conforme amb les lleis internacionals de drets humans". Aquesta recomanació, elaborada per 18 experts de l'organització internacional, pren com a base el Pacte Internacional de Drets Civils i Polític, ratificat per Espanya el 1985.

La Llei 46/1977, de 15 d'octubre, durament criticada pels defensors de la memòria històrica, impedeix investigar els crims comesos pel bàndol nacional durant la guerra civil. La Fiscalia de l'Audiència Nacional l'ha utilitzat en ocasions com a argument per oposar-se a l'admissió a tràmit de denúncies presentades per diferents associacions i particulars davant el jutge Baltasar Garzón.

El Congrès dels Diputats va rebutjar l'any passat una proposta del BNG per tal de modificar la llei que va servir de punt i final al franquisme. La iniciativa volia fer possible, precisament, que els crimens del règim poguessin ser investigats, però finalment no va tirar endavant pel rebuig del PSOE, el PP i CiU.

Font: www.324.cat

La oficina de la ONU para los Derechos Humanos pide a España derogar la ley de amnistía

EP - Viernes, 10 de Febrero de 2012

La Alta Comisionada de Naciones Unidas para los Derechos Humanos, Navi Pillay, ha pedido este viernes a España la derogación de la ley de amnistía de 1977 porque incumple la normativa internacional en materia de Derechos Humanos.

GINEBRA. El portavoz de Pillay, Rupert Colville, ha descartado comentar la sentencia que inhabilita al juez Baltasar Garzón por ordenar escuchas telefónicas en la investigación de la trama de corrupción Gürtel, pero ha recordado las otras dos causas abiertas sobre el magistrado y, en alusión a la relativa a los crímenes del franquismo, ha defendido este tipo de pesquisas.

"España está obligada, bajo la ley internacional, a investigar las graves violaciones de los Derechos Humanos, incluidas las cometidas durante el régimen de Franco, y a procesar y castigar a los responsables si todavía están vivos", ha afirmado Colville durante una rueda de prensa en Ginebra.
Según la oficina de Derechos Humanos de la ONU, existe un deber hacia las víctimas, que tienen derecho a recibir una compensación. Colville ha recordado que, conforme a una recomendación de 2009, "España debe derogar su ley de amnistía, puesto que no es conforme con las leyes internacionales de Derechos Humanos".

Fuente

Europa concreta les normes de comercialització de vi ecològic

El Comitè Permanent d'Agricultura Ecològica (SCOF) va acordar ahir les noves normes europees sobre el "vi ecològic", que, en les properes setmanes, seran publicades al Diari Oficial. Amb aquesta nova normativa, que s'aplicarà a partir d'aquesta verema, els productors de vi ecològic podran utilitzar l'expressió "vi ecològic" en les seves etiquetes. A més d'incloure el logotip ecològic de la UE i el codi del seu certificador. Tot plegat dins del marc normatiu vigent sobre l'etiquetatge del vi.

Tot i que actualment ja funcionen normes sobre el "vi elaborat amb raïm ecològic", no tenen un abast sobre totes les pràctiques enològiques, és a dir, tot el procés des del raïm fins al vi. El vitivinícola és l'únic sector que quedava sense cobertura total per les normes de la UE en matèria d'agricultura ecològica.

Després de la votació del Comitè Permanent d'Agricultura Ecològica, el comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural de la UE, Dacian Ciolos, s'ha felicitat per aquesta consecució d'unes normes harmonitzades que garanteixin una oferta més clara als consumidors, que cada vegada s'interessen més pels productes ecològics. Amb aquest pas s'ha guanyat en la diferenciació del vi ecològic envers el convencional, com passa amb d'altres productes ecològics. Una garantia per al consumidor que, quan decideixi d'adquirir un "vi ecològic", li assegurarà que ha estat produït segons les normes de producció més rigoroses, ha conclòs Ciolos.

El nou reglament estableix unes determinades pràctiques i substàncies enològiques (vinificació) per al vi ecològic i sobre l'organització comuna del mercat (OCM) del vi. Per exemple, no estan autoritzats ni l'àcid sòrbic ni la desulfurització, i el nivell dels sulfits al vi ecològic ha de ser com a mínim de 30-50 mg per litre més baix que en els vins convencionals (depenent del contingut en sucre residual).

En el pla d'actuació europeu sobre l'alimentació i l'agricultura ecològiques de 2004, la Comissió es va comprometre a establir normes ecològiques específiques per a tota la producció agrícola, inclosa la vinificació. En aquest context, el projecte de recerca "ORWINE" va rebre finançament del Sisè Programa Marc. Basant-se en les seves conclusions, el juny de 2009, es van presentar per primera vegada una sèrie de propostes jurídiques sobre la definició de vi ecològic en el Comitè Permanent d'Agricultura Ecològica, però van quedar sense tramitar i van ser retirades el juny de 2010. Els treballs van ser represos el 2011 i, ahir, el Comitè Permanent d'Agricultura Ecològica va emetre un dictamen favorable al projecte.

Més informació
Font: Jornal.cat

Unes notes sobre la condemna de Garzón, el jutge estrella

1. La notícia, previsible, ha saltat avui. Llegim que el Tribunal Suprem ha condemnat Baltasar Garzón a 11 anys d'inhabilitació i una multa de 14 mesos a raó de sis euros diaris i al pagament de les costes per haver autoritzat la gravació a la presó de les escoltes dels principals implicats d'aquesta trama de corrupció amb els seus advocats. Aquesta condemna, per prevaricació i violació de garanties constitucionals, suposarà l'expulsió del togat de la carrera judicial. En la sentència s'explica que Garzón va prendre aquesta decisió de manera arbitrària, ja que només comptava amb indicis contra Francisco Correa, cap del cas Gürtel, però no disposava d'elements que acreditessin que els advocats cometrien nous delictes. Per això, l'alt tribunal sosté que la seva mesura va suposar una "destrucció generalitzada del dret de defensa" al causar "una dràstica i injustificada reducció del dret de defensa". Els magistrats també sostenen que aquesta mena de pràctiques només es porten a terme en règims totalitaris, però assenyalen que ja han estat superades al nostre país. [continuar llegint notícia al Periódico]
2. He dit que era previsible perquè de la lectura d'alguns articles de juristes en els darrers mesos, crec que era prou evident que l'actuació de Garzón tenia una justificació i una defensa difícil. En un article que vaig recomanar des d'aquest bloc, escrit per un jurista, es deia que les justificacions defensives que esgrimeix constitueixen la consagració del principi que «el fi justifica els mitjans», consagració que suposaria la ruptura total de l'estat de dret.
3. Per conviccions democràtiques vaig arribar a escriure una reflexió en defensa de Garzón, a pesar de conèixer algunes de les seves actuacions absolutament reprovables. Vicent Partal, director de Vilaweb, considerava que Garzón no mereixia suport: ...jo no m'hi sumaré, ni per solidaritat internacional. He vist massa de prop com aquest personatge permetia la tortura i violava les regles més elementals de la democràcia [...] n'hi ha prou amb un exemple, dels detinguts del 92, en aquella infame ràtzia olímpica que Europa acabà desautoritzant anys després. El 2004, per escrit, el Tribunal d'Estrasburg va acusar Garzón de no haver volgut investigar les documentades denúncies de tortures que li havien estat presentades. [...] Parlem de tortures, no d'un error processal qualsevol [...] I cal dir amb la veu ben alta i clara que no es pot defensar la democràcia violant els drets democràtics. Per cert, en aquests darrers dos anys en què s'ha parlat tant del processament, no he vist que la premsa espanyola d'una o altra tendència hagi fet referència a aquest lamentable episodi en què l'estat espanyol rebé la condemna d'Europa.
4. Tot i així, el 8.4.10 vaig escriure "En defensa de Garzón, en defensa de la qualitat democràtica" recollint el posicionament d'Amnistía Internacional considerant insòlit que el jutge Garzón pogués ser jutjat per haver investigat les desaparicions de més de 100.000 persones ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Hi deia que les normes internacionals de drets humans diuen clarament que el crim de desaparició forçada NO prescriu i entorpir la seva investigació és un delicte, per tant cap "Llei d'Amnistia" pot contradir. Realment assumeixo l'error de creure que no podia ser que Garzón hagués actuat de manera tan maldestre en el procediment. Sabent de què havia estat capaç en certes actuacions judicials més justificades per ideologia política que per l'estat de dret, va ser un error de consideració per part meva.
5. Hem d'acceptar plenament la realitat de la sentència. La realitat és que se'ns fa estrany que es pugui condemnar un jutge per investigar casos de corrupció i crims del franquisme i en canvi haguem conviscut amb un ministre del règim dictatorial de Franco exercint càrrecs públics en plena democràcia. Però si ha actuat malament, la pena és correcta. 
6. Alguns sentim, però, un sentiment contraposat. En el mateix article de fa dos anys, deia que la politització de la justícia, la caiguda en picat de la reputació de la política, els escàndols de corrupció, ens porten a un carreró fosc de pèrdua de capital institucional i capital social. Potser el gran tema és: trobaria fantàstic que es condemni aquest jutge que ha tingut algunes actuacions irregulars, però agrairia que altres jutges tinguin la valentia de jutjar tot allò que ha quedat pendent de jutjar, tot allò que ens hauria de fer sentir vergonya, tot allò que no és el passat sinó que encara forma part del nostre present, perquè ens condiciona en aspectes bàsics de la nostra qualitat democràtica. El problema, doncs, no és la necessària condemna del jutge estrella sinó que no hi ha jutges disposats a entrar a fons en els grans temes per on la democràcia flaqueja. I la història ens en passarà comptes.
   

Jornada formativa en RSO: Escenari 2013, canviem o ens canvien?

La FCVS posa en marxa una jornada formativa sobre RSO, amb l’objectiu de donar eines i estratègies de responsabilitat per tal d’enfortir les entitats de voluntariatLa Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) inicia un cicle de tres jornades formatives en Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) que es duran a terme a les quatre capitals catalanes durant l’any 2012, gràcies a la col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya.

Estem convençuts que és estratègic enfortir-nos en eines i estratègies de Responsabilitat Social per tal d’aportar més valor a l’entramat social i aprendre a captar més recursos, no només econòmics, tot col.laborant amb altres companys de camí.

Ens hem imaginat en l’hipotètic escenari 2013, en una nova convocatòria de Marketplace, i ens preguntem com volem ser-hi: Desorientats? Fatigats? En procés de transformació? Enfortits? Per tal d’arribar-hi des de les millors posicions, plantegem tres jornades formatives: la primera per fer una autodiagnosi, la segona per analitzar i aprendre com dialoguem amb els grups d’interès i la tercera per saber identificar els reptes del territori.

JORNADA FORMATIVA EN RSO A BARCELONA:
ESCENARI 2013, CANVIEM O ENS CANVIEN? 

Jornada sobre gestió del canvi a les entitats.
Som útils socialment? Ho podem ser encara més? Ho som per a tothom? Quins són els nostres interlocutors? Sabem innovar per aportar valor a partir de la nostra missió i visió?
Jornada d’aprenentatge i d’autodiagnosi sobre gestió del canvi i com afrontar transformacions necessàries i, algunes, urgents.

DIA: 29 de febrer
HORA: de 10 a 14h
LLOC: Casa del Mar (c. Alvareda, n.1 08004 Barcelona)
CONDUCTORS:
Josep M. Canyelles, Promotor de Responsabilitat Global
Enric Madrigal, Director d’Entre 2 Mons (E2M)
PREU:
Per a entitats federades, gratuït (màxim tres persones per entitat)
Per a persones i entitats no federades, 10 euros
Inscripcions on line.
Aforament limitat fins a finalitzar el nombre d’inscripcions. 

PROGRAMA
ESCENARI 2013, CANVIEM O ENS CANVIEN? 1a Part
Impacte de la crisis al tercer sector i vies de superació:
-Situació actual
-Un nou Model
-Cap a on hem d'anar
-Com ho fem
Responsabilitat social de les organitzacions:
-Què és la Responsabilitat Social?
-És pertinent parlar de RSO?
2a Part
Eines per tirar endavant
-Com és gestiona la responsabilitat social
-Els grups d'interès de les organitzacions
-El diàleg com a eina de creixement i transparència
-Els “productes” de les entitats
Som-hi doncs: diàleg amb el sector
-Anàlisis de visions i missions
Servei de cafeteria a la mitja part (de les 11.30h a les 12h)

Més informació: voliempresa@federacio.net - comunicacio@federacio.net
Font: web de la FCVS

Convocatòria de la 2a edició dels Premis Internacionals de Disseny per a la Innovació en el marc del 2n Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya

L’Escola Superior de Disseny, ESDI, organitza la segona edició del Congrés Internacional de Disseny i Innovació de Catalunya (CIDIC), que se celebrarà del 24 al 27 d’abril del 2012 a la seu d’ESDI de Sabadell, després de l’èxit de la 1a. Edició. Ens plau informar-vo de la convocatòria a la 2a edició dels Premis Internacionals de Disseny per a la Innovació, obert a tots els dissenyadors i dissenyadores de qualsevol especialitat, i així com convidar-vos a participar-hi.

Els objectius d'aquesta convocatòria són:

• Realçar els dissenys que busquen la satisfacció dels usuaris i el respecte ambiental.
• Promoure l'acostament entre dissenyadors i empreses.
• Destacar la importància del disseny en el procés d'innovació i la seva contribució a la reactivació empresarial.

Descarregar arxiu 1 [doc]

El fracàs d'una política d'escoles bressol

Us convido a llegir l'article de Carles Armengol, al voltant de les escoles bressol, ja que aporta reflexions interessants i contundents sobre la responsabilitat social de l'administració (RSA) relacionada amb la sostenibilitat econòmica i amb l'eficiència, sobre l'ètica política en referència a la correcció o assumpció dels errors, o en una visió crítica sobre què podem vincular o no a polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.

El fracàs d'una política d'escoles bressol

Ha estat molt dur veure com llars d’iniciativa social, populars i amb un treball de qualitat, s’han vist obligades a tancar per una mala política. Ho he viscut de prop a la Fundació d’Escoles Parroquials, amb escoles com la Joan XXIII de la Verneda, però malauradament no ha estat l’únic cas. Al col·lectiu de l'Escola Cristiana de Catalunya, han estat diverses les llars desaparegudes.

És paradoxal veure ara com s’esquincen els vestits els defensors d’aquesta mala política quan, si més no per la força de la crisi, cal rectificar. Mai van aixecar un dit per escoles com la Joan XXIII! Quanta hipocresia!

Per això l'article que he publicat al diari El PuntAvui i que reprodueixo a continuació

Que ningú reivindiqui la política engegada el 2004, la qual s'ha de rectificar d'arrel. No és només la crisi mundial la que ens ha portat fins aquí

Un dels dèficits del nostre sistema democràtic és l'escassa assumpció de responsabilitats pels errors polítics o de gestió pública comesos. Ara la crisi, amb la seva dimensió mundial, ha agreujat encara més aquest fenomen.

Els actuals problemes de les escoles bressol municipals, però, no tenen l'explicació a Wall Street, sinó en la llei 5/2004 del Parlament de Catalunya i en el seu nefast i irresponsable desplegament.

Escola d'Educació Infantil La Pau (FEP)

Les polítiques integrals d'atenció a la infància de 0 a 3 anys han estat pràcticament inexistents. Com inexistents han estat les polítiques de conciliació de la vida personal i laboral. Tan inexistents, que n'hem pervertit el significat. Aquí qualifiquem la creació de llars o la prolongació de les jornades escolars com a mesures de conciliació, quan són exactament el contrari. Són mesures pal·liatives de la manca d'autèntiques polítiques de conciliació que haurien d'implicar una major atenció dels progenitors vers els seus fills; si més no, en els primers anys de vida. Com fan, per cert, aquells països que volem emular, dels quals sovint només ens fixem en allò que coincideix amb el nostre pensament... [continuar llegint al bloc de Carles Armengol]

Quina sostenibilitat tenim com a país?

Jordi Pujol fa avui una reflexió editorial sobre la sostenibilitat del país. Entengui's que sostenibilitat no fa referència a temes ambientals, sinó al seu sentit ple: si el país és sostenible o no. De fet, Pujol no usa aquesta paraula, sinó que parla de si "Catalunya no és viable (o ho seria si...)".

Es pregunta quina perspectiva tenim com a economia, com a societat equitativa, com a país cohesionat i amb capacitat d’integració, com a llengua i cultura, és a dir, com a identitat.

I la resposta que hi dóna no és positiva, si les coses no canvien: Si l’Estat espanyol ens continua escanyant financerament. Si políticament ens continua rebaixant o anul·lant competències, dificultant la defensa de la nostra llengua, entorpint el nostre desenvolupament econòmic, afeblint el nostre estat del benestar.

Pujol parla clar: en aquestes condicions Catalunya no és viable. En aquestes condicions Catalunya va relliscant i anirà relliscant cap a la gradual decadència econòmica, i cap a la pèrdua de qualitat del seu estat del benestar. A banda, l’afebliment de la seva llengua i la seva cultura, és a dir, la seva identitat.Hi ha la tradicional discussió sobre la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent. Que vista l’experiència d’alguns dels nous estats independents europeus pot tenir una resposta positiva. Clarament. Més difícil és la viabilitat política i social. Un tema que resta obert a l’evolució d’aquests propers anys. Però el que està del tot clar és la inviabilitat de Catalunya com a societat de progrés econòmic i social. Com a societat al servei dels seus ciutadans.

La seva aposta, en aquest context, justifica que la societat i le govern demanin un canvi radical de finançament de l'autogovern ja que l'altre solució és la desaparició com a país. I per tant, siguin quines siguin les dificultats, la independència haurà de ser l’opció de molts catalans. És a dir, de moltes persones que viuen i treballen a Catalunya. De fa generacions o de fa poc. [...]   Per això el risc d’ofec econòmic i social seria un argument molt potent a favor de la independència. [...] Si alguna cosa té de bo la situació actual és que és molt clara. Tant que si Catalunya hagués d’emprendre una ruta de destí incert ho podria fer amb tranquil·litat d’esperit. Perquè totes les altres o estarien barrades o conduirien a paratges d’accelerada inanició.

M'interessa la seva reflexió perquè introduieix un caràcter relatiu en l'anàlisi en funció de la sostenibilitat de què el país disposi. I les condicions per a la sostenibilitat com a país, com a cultura, com a benestar social, com a economia, com a societat, en aquest moment no existeixen.


PD: avui han passat per Televisió de Catalunya un excel·lent reportatge sobre la realitat política a Bèlgica: "Això no funciona, o potser sí?". 

Durant un any i mig, Bèlgica ha funcionat amb un govern en funcions. Aquest petit país del cor d’Europa acull les institucions europees i l’OTAN. No només les acull, sinó que en va ser membre fundador. Contrasta aquesta funció representativa d’una Europa unida –teòricament, unida- amb una Bèlgica federal –oficialment, federal i unida- que no sap o no pot integrar les regions que la formen. De fet, el contenciós entre Flandes i Valònia és un exponent del problema que hi ha a la Unió Europea entre el nord i el sud. El mateix problema que hi ha entre Catalunya i Espanya. Bèlgica va néixer com a país independent, el 1830. I, en els darrers trenta anys, ha passat de ser un país centralista a un país federal. La transformació d’un model a l’altre ha necessitat reformar la Constitució cinc vegades. I ara s’han posat d’acord a redactar-ne la sisena. El documental fa una aproximació a la realitat institucional, social, cultural i econòmica de les regions-estats que integren Bèlgica: Brussel·les, Flandes, Valònia i la Comunitat Germanòfona. Amb una extensió semblant a la catalana i uns 11 milions d’habitants, a Bèlgica es parlen tres llengües: neerlandès, francès i alemany. Un país on cada comunitat lingüística viu d’esquena a l’altra.

El reportatge s'ha pogut llegir en clau europea i catalana observant que el que passa a Catalunya també passa al cor d’Europa. Però amb diferències importants: Flandes es queixa perquè ha de fer una transferència a Valònia del 3% del seu PIB, i els valons comencen a entendre que això genera ineficiències. El dèficit fiscat de Catalunya és de gairebé el 10%... i ningú està disposat a escoltar, parlar-ne, entendre, canviar... Tant flamencs com valons saben que estan parlant de la seva sostenibilitat... mentre a altres llocs d'Europa avancem de cap cap a la insostenibilitat i l'enfonsament.

Ràpida resposta de CLS Communication

En 48 hores ho han solucionat a pesar de ser una companyia internacional (o potser per això!)

Fa pocs dies vaig enviar una reflexió amb el títol d'incongruència, a una companyia de serveis lingüístics en referència al llistat dels idiomes en què oferia els seus servei ("idiomas ofrecidos").

Si tenim en compte el pes demogràfic, en aquesta llista força exhaustiva de les llengües que parlen a Europa, entre les quals n'hi havia algunes amb demografia menor, com per exemple el maltès, només hi havia una exclusió rellevant, la llengua catalana.

És habitual que aquests oblits no siguin casuals, i a la llengua catalana se li faci un tractament no basat en criteris objectius o comercials sinó altres de caràcter més polític o ideològic impropis d'una lògica empresarial. En tot cas, forma part d'una estranya anomalia: malgrat ser una llengua de dimensions mitjanes a europa (la 15a de 32, per demografia, i amb major potència si atenem a indicadors culturals, econòmics, xarxes socials, etc.), no té el reconeixement oficial que li pertocaria, ni a Europa ni a l'estat espanyol. Per això, moltes empreses es deixen portar per consideracions no empresarials a l'hora de fixar la seva política de llengües. Companyies provinents d'altres països, amb un major desconeixement, sovint es deixen portar per consideracions político-administratives. Companyies espanyoles, amb un coneixement més proper i una implicació emocional, sovint es deixen portar per consideracions político-ideològiques. I això té unes conseqüències...

Quan una companyia s'adona que la seva pràctica pel que fa a l'status atorgat a les llengües era anòmal, ho corregeix introduint-hi un criteri netament empresarial. I això és el que ha fet aquesta empresa, la qual en 24 hores ha estat capaç d'introduir el català dins la llista de les llengües en què ofereix els seus serveis. És a dir, els serveis ja els oferia, però no apareixia a la llista. Malauradament, ni la rapidesa ni la sensibilitat no són tals en altres companyies.

És aquest un tema de responsabilitat social? Curiosament sí. No ho seria en unes condicions normals, en què es podria parlar de millora contínua de la qualitat, etc. Però quan ens referim a un aspecte relacionat amb l'existència d'una cultura que ha patit persecució i que s'intenta minoritzar, les accions tendents a tractar-la amb normalitat, encara que siguin aplicant criteris netament comercials, formen part d'una sensibilitat i proactivitat que requereix sovint lluitar contra un context contrari o poc plausible.

Les notícies més habituals són en sentit contrari, com per exemple:  Carrefour elimina retolació en valencià per les queixes de grups Ultra. I això ens portaria a parlar d'un aspecte metodològicament molt important en la gestió de la responsabilitat social corporativa: com ser sensible a demandes contradictòries per part de grups d'interès diferents.

Per exemple, és conegut el cas d'una embotelladora de refrescos que no ha volgut tenir mai en compte les demandes d'etiquetatge en català per una raó: que distribueixen a Catalunya i a Aragó, i el públic aragonès es podria ofendre si observés que les llaunes de refresc, a més de la llengua castellana, també incorporés la catalana.

Aquest és un exemple basat en la pressuposició injustificada del caràcter excloent que una col·lectivitat mostraria. El cas de Carrefour es basa en la pressió activa feta per un grup minoritari. En tot cas, la situació comporta que l'empresa ha de prendre una decisió. Si bé pot haver-hi casos en què els interessos divergents tinguin legitimitats semblants i no sigui fàcil de dirimir, en els casos citats no estem davant demandes amb la mateixa legitimitat. De fet, des d'un punt de vista ètic no es poden considerar igual: mentre que en un sentit es demana la inclusió d'una llengua sense anar en detriment de cap altra, en l'altre sentit es demana la supressió d'una llengua que, per algun motiu, molesta. Les convencions de Nacions Unides, la Unesco, posicionaments de la Unió Europea... o senzillament el sentit comú, la tolerància, el respecte, ja ens indiquen que no són demandes al mateix nivell ètic.

Faig aquestes consideracions per a indicar que seria fantàstic que algunes empreses consideressin que els temes de llengua han de formar part activa de la gestió de la seva responsabilitat social. Considero que alguns temes en els quals la política no solament no se n'ha sortit sinó que ens ha portat ara per ara a un carreró sense sortida, seria altament interessant que des del mercat, des de l'empresa, des d'altres institucions despolititzades s'abordessin aquestes matèries sensibles i se situessin en el terreny raonable que els pertoquen.

Però, sense arribar al grau de compromís i proactivitat que he indicat, també és una acció socialment responsable mostrar una actitud sensible, racional, objectiva, científica, comercial, respectuosa, envers la sostenibilitat lingüística, envers el respecte a la clientela, envers les demandes expressades pels grups d'interès.

És per això que agraeixo a l'empresa CLS Communication una acció de fet tan insignificant com corregir aquesta absència però alhora produïda d'una manera tan ràpida, cosa que mostra que hi ha empreses disposades a escoltar i millorar. Perquè finalment no és un tema de llengua, la qüestió de fons és com ajudem a desenvolupar un model d'empresa que tingui la capacitat d'escoltar, aprendre, esdevenir més sostenible i crear valor per a tots els grups d'interès.

Rápida respuesta de CLS Communication

En 48 horas lo han solucionado a pesar de ser una compañía internacional (¡o quizás por eso!)

Hace pocos envié una reflexión con el título de incongruencia a una compañía de servicios lingüísticos en referencia a la lista de los idiomas en que ofrecía sus servicio ("idiomas ofrecidos").

Si tenemos en cuenta el peso demográfico, en esta lista bastante exhaustiva de las lenguas que se hablan en Europa, entre las que había incluso el maltés, sólo había una exclusión relevante, la lengua catalana.

Es habitual que estos olvidos no sean casuales, y que a la lengua catalana se le haga un tratamiento no basado en criterios objetivos o comerciales sino otros de carácter más político o ideológico impropios de una lógica empresarial. En todo caso, forma parte de una extraña anomalía: pese a ser una lengua de dimensiones medianas en Europa (la 15ª de 32, por demografía, y con mayor potencia si atendemos a indicadores culturales, económicos, redes sociales, etc.), no tiene el reconocimiento oficial que le correspondería, ni en Europa ni en España. Por ello, muchas empresas se dejan llevar por consideraciones no empresariales a la hora de fijar su política de lenguas. Compañías provenientes de otros países, con un mayor desconocimiento, a menudo se dejan llevar por consideraciones político-administrativas. Compañías españolas, con un conocimiento más cercano y una implicación emocional, a menudo se dejan llevar por consideraciones político-ideológicas. Y eso tiene unas consecuencias...

Cuando una compañía se da cuenta de que su práctica por lo que respecta al status otorgado a las lenguas era anómalo, lo corrige introduciendo un criterio netamente empresarial. Y eso es lo que ha hecho esta empresa, la cual en 24 horas ha sido capaz de introducir el catalán en la lista de las lenguas en que ofrece sus servicios. Es decir, los servicios ya los ofrecía, pero no aparecía en la lista. Desgraciadamente, ni la rapidez ni la sensibilidad no son tales en otras compañías.

¿Es este un tema de responsabilidad social? Curiosamente sí. No lo sería en unas condiciones normales, en que se podría hablar de mejora continua de la calidad, etc. Pero cuando nos referimos a un aspecto relacionado con la existencia de una cultura que ha sufrido persecución y que se intenta minorizar, las acciones tendentes a tratarla con normalidad, aunque sean aplicando criterios netamente comerciales, forman parte de una sensibilidad y proactividad que requiere a menudo luchar contra un contexto contrario o poco plausible.

Las noticias más habituales son en sentido contrario, como por ejemplo:  Carrefour elimina rotulación en valenciano por las quejas de grupos Ultra . Y esto nos llevaría a hablar de un aspecto metodológicamente muy importante en la gestión de la responsabilidad social corporativa: cómo ser sensible a demandas contradictorias por parte de grupos de interés diferentes.

Por ejemplo, es conocido el caso de una embotelladora de refrescos que no ha querido tener nunca en cuenta las demandas de etiquetado en catalán por una razón: que distribuyen en Cataluña y Aragón, y el público aragonés se podría ofender si observase que las latas de refresco, además de la lengua castellana, también incorporara la catalana.

Este es un ejemplo basado en la presuposición injustificada del carácter excluyente que una colectividad mostraría. El caso de Carrefour se basa en la presión activa hecha por un grupo minoritario. En todo caso, la situación conlleva que la empresa debe tomar una decisión. Si bien puede haber casos en que los intereses divergentes tengan legitimidades similares y no sea fácil de dirimir, en los casos citados no estamos ante demandas con la misma legitimidad. De hecho, desde un punto de vista ético no se pueden considerar igual: mientras que en un sentido se pide la inclusión de una lengua sin ir en detrimento de ninguna otra, en el otro sentido se pide la supresión de una lengua que, por algún motivo, molesta. Las convenciones de Naciones Unidas, la Unesco, posicionamientos de la Unión Europea ... o sencillamente el sentido común, la tolerancia, el respeto, ya nos indican que no son demandas al mismo nivel ético.

Hago estas consideraciones para indicar que sería fantástico que algunas empresas consideraran que los temas de lengua deben formar parte activa de la gestión de su responsabilidad social. Considero que algunos temas en los que la política no sólo no ha tenido buen resultado sino que nos ha llevado hoy por hoy a un callejón sin salida, sería altamente interesante que desde el mercado, desde la empresa, desde otras instituciones despolitizadas abordaran estas materias sensibles y se situaran en el terreno razonable que les corresponden.  

Pero, sin llegar al grado de compromiso y proactividad que he indicado, también es una acción socialmente responsable mostrar una actitud sensible, racional, objetiva, científica, comercial, respetuosa, hacia la sostenibilidad lingüística, hacia el respeto a la clientela, hacia las demandas expresadas por los grupos de interés.  

Es por ello que agradezco a la empresa CLS Communication una acción de hecho tan insignificante como corregir esta ausencia pero a la vez producida de una manera tan rápida, lo que muestra que hay empresas dispuestas a escuchar y a mejorar. Porque finalmente no es un tema de lengua, la cuestión de fondo es cómo ayudamos a desarrollar un modelo de empresa que tenga la capacidad de escuchar, aprender, ser más sostenible y crear valor para todos los grupos de interés.

"Prohibit parlar de política"

Pertanyo a una comunitat de coneixement on es pot parlar de moltes coses però n'hi ha una que està explícitament prohibida: la política. Ara un amic que ha creat un bloc i ens hi convida a participar, posa aquesta condició: Escribe como quieras; catalán, castellano, italiano, francés, inglés, gallego… sencillamente en tu idioma, pero por favor, no hagas discursos políticos, ni religiosos, ni dogmáticos. Somos libres. No pertenecemos a nadie. Solo nos debemos a nuestra fantástica condición humana y a nosotros mismos.

Comprenc perfectament el sentit del que volen dir i ho puc compartir, però és fàcil de malinterpretar. Jo crec que la intenció és la d'evitar que s'hi donin intervencions que tinguin un caràcter ofensiu en la manera d'abordar problemes de la societat, o pitjor encara, que prenteguin defensar colors polítics, o sigui partidistes, sense ànim de cercar el raonament, el compartir idees o l'aprenentatge sinó intencionadament un sentit de victòria de les idees pròpies i la destrucció de l'oponent.

De vegades, una manera fàcil d'expressar-ho és aquesta: aquí no parlem de política! Però aquesta expressió té una forta càrrega de crítica injusta de la política, una acció no només noble sinó necessària. Sense que tingui en absolut res a veure amb la intenció d'aquests dos casos que han motivat la meva reflexió, hem de recordar com els feixistes tenien molt assumida aquesta expressió i estratègia: no et fiquis en política (que ja la farem nosaltres per tu!).

Entenc que la política passa per mals moment, però és més necessària que mai. Una política feta per persones ètiques i capacitades. Una política que sàpiga interpretar les necessitats del moment, les inquietuds de la societat, els reptes del futur. Precisament ara és -com mai- moment de parlar de política, de fer-ho des de la base, des dels col·lectius socials, des de les persones. Perquè volem una política de servei i perquè fora de la política sols hi ha el feixisme.

És per això que crec que cal anar amb compte amb el missatge subjacent al que diem en paraules grosses. Podem dir-ho d'una altra manera, podem moderar els temes, podem demanar unes determinades actituds en la manera de dir les coses. Podem demanar que no es parli de partits en el sentit de defensar posicions corporatives o criticar les dels altres. Però com podem sinó defensar que som lliures si aquesta llibertat queda limitada a no poder exigir la part de llibertat en què no som lliures plenament.

Se'm fa incomplet parlar de com recuperar l'autoestima i no parlar de la necessària regeneració de la política. Se'm fa estrany parlar d'ètica empresarial i no parlar d'ètica política, o parlar de la responsabilitat social de les empreses i no fer-ho respecte a les entitats no lucratives i als organismes públics. No abordar certs enfocaments referits a tota la realitat sencera, a tots els sectors, no és un tema menor, ja que comporta una pèrdua del sentit del model, de la coherència i potència del model.

Una altra cosa seria demanar que no es parli de polítiques públiques, cosa justificada si es vol focalitzar el debat sobre què s'ha de fer des de la iniciativa social, des de l'emprenedoria, etc. I sobretot, el més important, demanar que les intervencions que abordin continguts en què la discrepància pugui afectar valors oposats dels participants o de l'audiència es facin de manera molt respectuosa, amb voluntat de trobar punts de confluència.

Si presuposem que un col·lectiu de persones formades, amb valors socials positius, amb interessos o inquietuds similars, capaços de compartir coneixement..., no seran capaces de expressar-se de manera respectuosa potser que pleguem!

El problema avui el tenim a les xarxes socials on hi participen milers de persones que ni es coneixen ni tenen ganes de generar res positiu. L'exemple més clar són les intervencions comentant les notícies que podem veure en molts diaris digitals. A la xarxa s'exagera allò que hi ha a la societat, precisament perquè no estem acostumats a dialogar de temes que afecten valors diferents. I quan aquests debats s'improvisen a la xarxa social davant el desconegut que expressa radicalment i amb contundència una idea que no compartim, aleshores la resposta és igual d'agressiva i verbalment violènta, entrant en una espiral que no cerca l'enriquiment i el compartir sinó lluir-se en qui la diu més grossa.

Precisament davant aquesta tensió social que -especialment en algunes matèries- s'observa a la xarxa, caldria que els espais moderats i integrats per persones respectuoses no renunciïn a parlar de tot allò que afecta la societat, de tot allò que és necessari per a una societat democràtica i avançada.

I els temes polítics conflictius, amb motiu de les intervencions telegràfiques que es fan a les xarxes, no només es busquen intencionadament sinó que també neixen del desconeixement. Poso un exemple a partir de les manques de respecte habituals en la gestió de les identitats. Quan uns xinesos s'ofenen perquè un tibetà s'identifiqui com a tal i no com a xinès, el mateix que li pot passar a un kurd respecte a uns turcs, o a molts altres punts del planeta, on molesta que una persona s'identifiqui amb la seva nacionalitat real i no l'oficial. El problema és que, enlloc d'aprofitar l'ocasió per generar aprenentatge sobre com actuar de manera respectuosa amb les identitats, deixant que cada persona es reconegui davant dels altres com li plagui, sempre pot aparèixer el ciutadà del món que no vol parlar de política que pontifiqui "oi que l'estat que posa al teu DNI és Xina/Turquia? Doncs ja està, que no estem aquí per fer política", amb la qual cosa els que dominen l'status quo ja han fet la política de manera subreptícia i el que no disposa de prou condicions de llibertat ja ha estat condemnat al silenci i al tracte indigne.

La societat necessita urgentment aprendre a parlar de política amb respecte, necessita dotar-se d'habilitats per a poder-ho fer respectuosament. No només és necessari sinó que és urgent, és una necessitat civilitzatòria!

Publicat a Jornal.cat

PD: Donat que hi té una relació, per la crítica matussera a la política, aporto un fragment de la notícia:

Ferran Mascarell: "La gala dels Gaudí no m'ha agradat gens"

El conseller de Cultura reacciona als acudits dels presentadors sobre la llei del cinema i la corrupció política, assenyalant que la cerimònia "no va ser un exercici d'autoestima de tots plegats ni a favor del cinema"

"En l'àmbit de la política, potser hi ha molts corruptes, però de tant en tant també n'hi ha que no ho són", ha apuntat. Mascarell considera que si es converteix tots els polítics en corruptes "tot el país anirà avall i la nostra societat resultarà greument perjudicada".

Acte de lliurament de certificats d'Empresa Socialment Responsable a 95 organitzacions de les convocatòries Leader 2009-2010

L'acte se celebrarà el dia 7 de març a la Sala Multimèdia de l'IQS de Barcelona

Dia: 7 de març
Hora: 18,30 - 21,30 h
Lloc: Sala Multimèdia de l'Institut Químic de Sarrià (IQS)
          Via Augusta, 390 (BARCELONA)

• Programa de l'acte

En el marc del Programa de Desenvolupament Rural 2009-2013 Eix 4-metodologia  Leader i del projecte de cooperació interregional Gestió Sostenible Rural finançat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación i Medio Ambiente,  divuit grups d’acció local de Catalunya, Balears i Aragó impulsen des de l’any 2009 la implantació de polítiques de Responsabilitat Social Empresarial en les petites i mitjanes empreses que opten a un ajut Leader amb l’objectiu de garantir la seva sostenibilitat  i, per extensió, la del mateix territori.

En aquest context, durant els darrers exercicis 2010-2011, personal tècnic especialitzat d’aquestes entitats han estat col·laborant activament amb prop de vuitanta empreses per promoure noves fórmules  de gestió econòmica al medi rural respectuoses amb l’entorn i amb les persones.  Finalitzat el procés, és un plaer per nosaltres certificar la bona feina feta per totes aquestes organitzacions, que, sens dubte, amb el seu esforç, contribuiran decididament al desenvolupament sostenible dels territoris rurals de Catalunya, Balears i Aragó.

Per aquest motiu, i amb l’objectiu de reconèixer públicament la feina feta, em plau convidar-lo a participar en  l’acte de lliurament del certificat d’empresa socialment responsable a aquests organitzacions que tindrà lloc el proper dia 7 de març a partir de les  18,30 de la tarda a la Sala Multimèdia de l’Institut Químic de Sarrià (IQS) de Barcelona i que estarà presidit per la directora General de Desarrollo Rural y Política Forestal del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Natural, Sra. Begoña Nieto i pel  Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural de la Generalitat de Catalunya, l’Honorable Sr. Josep Pelegrí.

En el decurs de l’acte, es presentarà també el conveni de col·laboració que Gestió Sostenible Rural ha signat amb l’organització internacional Global Reporting Initiative per promoure, d’ara endavant, la publicació de la memòria de sostenibilitat del conjunt d’aquestes petites i mitjanes empreses.
Juntament amb aquesta carta, li adjuntem complerta la programació de l’esdeveniment.

Video Gestió Sostenible Rural from Adrinoc on Vimeo.

Reinvenció en verd

El número 158 de la revista Informatiu Comerç, editada pel Consell General de Cambres de Catalunya, ha estat dedicat a la sostenibilitat i viabilitat dels negocis. Destaquem l'artícle, "Reinvenció en verd" que Pelayo Corella ha escrit sobre l'establiment rené + que electrodomèstics.

A banda de l'article la nota de l'editorial remarca que la viabilitat d'un negoci no es pot reduir exclusivament a una rendibilitat econòmica si no que cal treballar per una rendibilitat social i ambiental. L'article de la revista està precedit per un altre de caire més genèric, "El repte d'un comerç sostenible" on ha participat Silvia Ferrer-Dalmau

reinvenció en verd-informatiu comerç

el repte d'un comerç sostenible-informatiu comerç

Limitació de remuneracions dels càrrecs directius dels bancs i caixes

És raonable que els càrrecs directius de les entitats financeres que han estat intervingudes no obtinguin per la seva funció uns beneficis salarials fora de lloc. Una empresa és lliure de fixar el salari dels seus màxims directius però no és raonable ni ètic que això pugui passar en empreses que s'estan sanejant amb diners públics.

De fet, la vox populi clama contra aquest despropòsit i es fa difícil de comprendre que els diners que ja no tenim els ciutadans (per les retallades dels serveis públics, per l'augment de l'atur o per la disminució dels salaris) vagi a engrossir les butxaques dels que en moltes ocasions són responsables de la mala gestió i de les males pràctiques que es troben a l'origen de la crisi que patim.

Ara, no deixa de ser sorprenent que hagi de ser un govern de dretes el que prengui aquesta decisió mentre que un govern que s'autoanomenava d'esquerres havia consentit i alimentat comportaments molt poc ètics i generadors d'incomprensió social.

Els directius de les caixes intervingudes no podran cobrar més de 300.000 euros anuals. De mitjana, les retribucions fixes dels alts directius de les caixes intervingudes hauran de baixar un 76% en el cas dels presidents i un 67% per als consellers delegats i directors generals
El ministre espanyol d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, ha anunciat que el Consell de Ministres ha limitat a 300.000 euros bruts anuals el sou dels presidents de les entitats intervingudes pel segon Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB 2).

El decret llei de Sanejament del Sector Financer també regularà que els presidents de les caixes d'estalvis que han rebut préstecs del FROB 1 no puguin cobrar més de 600.000 euros anuals. També estableix límits a les remuneracions de la resta de directius de caixes. De Guindos ha assenyalat que el govern no vol intervenir en el sector privat, però sí establir 'remuneracions raonables' a un sector que ha rebut ajudes públiques.

Limitación de remuneraciones de los cargos directivos de los bancos y cajas

Es razonable que los cargos directivos de las entidades financieras que han sido intervenidas no obtengan por su función unos beneficios salariales fuera de lugar. Una empresa es libre de fijar el salario de sus máximos directivos pero no es razonable ni ético que esto pueda ocurrir en empresas que se están saneando con dinero público.  

De hecho, la vox populi clama contra este despropósito y se hace difícil de comprender que el dinero que ya no tenemos los ciudadanos (por los recortes de los servicios públicos, por el aumento del paro o por la disminución de los salarios) vaya a engrosar los bolsillos de los que en muchas ocasiones son responsables de la mala gestión y de las malas prácticas que se encuentran en el origen de la crisis que padecemos.  

Ahora, no deja de ser sorprendente que tenga que ser un gobierno de derechas el que tome esta decisión mientras que un gobierno que se autodenominaba de izquierda había consentido y alimentado comportamientos muy poco éticos y generadores de incomprensión social.  

Los directivos de las cajas intervenidas no podrán cobrar más de 300.000 euros anuales. En promedio, las retribuciones fijas de los altos directivos de las cajas intervenidas deberán bajar un 76% en el caso de los presidentes y un 67% para los consejeros delegados y directores generales El ministro español de Economía y Competitividad, Luis de Guindos, ha anunciado que el Consejo de Ministros ha limitado a 300.000 euros brutos anuales el sueldo de los presidentes de las entidades intervenidas por el segundo Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB 2). El decreto ley de Saneamiento del Sector Financiero también regulará que los presidentes de las cajas de ahorros que han recibido préstamos del FROB 1 no puedan cobrar más de 600.000 euros anuales. También establece límites a las remuneraciones del resto de directivos de cajas. De Guindos señaló que el gobierno no quiere intervenir en el sector privado, pero sí establecer 'remuneraciones razonables' en un sector que ha recibido ayudas públicas.

Descubren hongo en el Amazonas que se alimenta de plástico

Quizás sea el futuro de las empresas de reciclage... hongos que comen plastico...

Seguramente habrás escuchado en más de una ocasión que en la selva amazónica se encuentran una infinidad de organismos, muchos de ellos todavía sin descubrir, que en muchos casos encierran algún secreto capaz de solucionar enfermedades actuales y otros problemas.

Piensa aquí en principios activos que una multinacional farmacéutica descubre en una planta y luego te las vende en pastillas, pero nunca la planta en sí misma para que la cocines, te la comas y te sientas más sano.

En este caso, el organismo es un hongo y su ‘super-poder’ es ser capaz de comer plástico.

Si coges un vaso de plástico y una patata y los tiras a la basura, la patata acabará descomponiéndose y desintegrándose en no mucho tiempo, pero el vaso de plástico estará ahí durante cientos o miles de años. Un vaso no parece mucho, pero si acumulas miles de toneladas de este material acabas con problemas serios como la isla de la basura.

El hongo en cuestión se llama Pestalotiopsis microspora y tiene la particularidad de que es capaz de vivir solo de plástico, incluso en condiciones con bajos niveles de oxígeno, lo que lo convierte en una máquina de comer plástico. Una buena noticia que podría reducir los niveles de contaminación a escala global.

http://www.fastcoexist.com/1679201/fungi-discovered-in-the-amazon-will-eat-your-plastic
https://webspace.yale.edu/rainforest/Site/Home.html

Notícia aportada por David Ferré Gutiérrez

Incongruència

NOTA: aquesta reflexió té un article posterior: Ràpida resposta de CLS Communication


Acabo de rebre el butlletí de Corresponsables, que ve encapçalat per un anunci de publicitat d'una companyia de serveis lingüístics que destaquen que 20 empreses de l'IBEX35 hi confien. Interpreto, doncs, que deuen tenir un bon coneixement de la responsabilitat social ja que probablement fins i tot es dediquin a traduir memòries d'RSE o a millorar-ne la capacitat comunicativa.

Si és així i estan posicionats en aquest àmbit, també seria normal que fos una empresa sensible a la responsabilitat social. Si realment és una empresa compromesa amb la societat, i tenint en compte el seu objecte empresarial, potser sàpiguen gestionar de manera interessant el respecte a la diversitat lingüística i cultural, fins i tot de les identitats. Seria raonable, no? Hi farem un cop d'ull...

Clico a l'anunci i entro al seu web. I em trobo que a la pestanya dels "idiomas ofrecidos" hi mostren una llista de tots els idiomes importants. Estan classificats per europeus, asiàtics i orient mitjà, i a la llista dels europeus certament hi ha tots els importants com l'alemany (90 milions de parlants a Europa), el suec (10 milions), o l'eslovac (6 milions) i també altres que no ho són tant, com per exemple l'estonià (1,2 milions) o el maltès (200.000 parlants).

Todos los idiomas importantes
Para sus proyectos de traducción, redacción y revisión en los siguientes idiomas:
Idiomas europeosAlemán, Búlgaro, Checo, Danés, Eslovaco, Esloveno, Español, Estonio, Finés, Francés, Griego, Holandés, Húngaro, Inglés, Irlandés, Islandés, Italiano, Letón, Lituano, Maltés, Noruego, Polaco, Portugués, Rumano, Ruso, Sueco

Però mirant-ho bé veig que hi ha un error, falta una llengua d'11.000.000 milions. Es tracta d'una llengua parlada a quatre estats europeus, i que malgrat ser la 80a del món quant a parlants, es troba entre les 20 més actives del món amb criteris d'ús. Per exemple, Google situa la llengua catalana entre les 10 a 15 més actives del món.


De quina llengua es tracta i com es pot haver produït aquest oblit?

Es tracta de la llengua catalana, una llengua que des de fa tres segles està en el punt de mira dels qui la volen fer desaparèixer perquè molesta per a un cert projecte polític. Una de les maneres de fer-la desaparèixer o convertir-la en irrellevant és no considerar-la una llengua o reduir-la a formes dialectals. Per a una empresa que es dedica a les llengües, una manera interessant de fer-la desaparèixer és no fer-la constar enlloc, cosa que no vol dir que no hi treballin i no hi facin traduccions (no deixaran perdre el negoci!) però senzillament no la fan constar a la llista de llengües.
 
Realment al web d'aquesta empresa de serveis lingüístics ens diuen que apliquen moltes normes de qualitat però enlloc ens alerten que disposin de sistemes de responsabilitat social que puguin evitar els comportaments xenòfobs.

Potser és qüestió de preguntar a l'empresa quin és el criteri per a fer constar llengües al seu web, o millor dit, tenint en compte que hi són gairebé totes, quin és el criteri per a no fer-hi constar llengües. Ja que pretenen oferir serveis a empreses amb RSE, seria interessant saber quins són els seus criteris d'RSE i com justifiquen la pràctiques pressumptament xenòfobes.

Articles relacionats:
[ca] 17.6.11  Xenofòbia ridícula a la wikipedia
[es] 17.6.11 Xenofobia ridícula en la wikipedia
i el canal RSE i llengua

Incongruencia

NOTA: esta reflexión tiene un artículo posterior: Rápida respuesta de CLS Communication


Acabo de recibir el boletín de Corresponsables, que viene encabezado por un anuncio de publicidad de una compañía de servicios lingüísticos que destacan que 20 empresas del IBEX35 confían en ella. Interpreto, pues, que deben tener un buen conocimiento de la responsabilidad social ya que probablemente incluso se dediquen a traducir memorias de RSE o a mejorar su capacidad comunicativa.

Si es así y están posicionados en este ámbito, también sería normal que fuera una empresa sensible a la responsabilidad social. Si realmente es una empresa comprometida con la sociedad, y teniendo en cuenta su objeto empresarial, quizás sepan gestionar de manera interesante el respeto a la diversidad lingüística y cultural, incluso de las identidades. Sería razonable, ¿no? Haremos un vistazo ...

Pulso el anuncio y entro en su web. Y me encuentro que en la pestaña de los "idiomas ofrecidos" muestran una lista de todos los idiomas importantes. Están clasificados por europeos, asiáticos y Oriente Medio, y en la lista de los europeos ciertamente están todos los importantes como el alemán (90 millones de hablantes en Europa), el sueco (10 millones), o el eslovaco (6 millones) y también otros que no lo son tanto, como por ejemplo el estonio (1,2 millones) o el maltés (200.000 hablantes).

Todos los idiomas importantes
Para sus proyectos de traducción, redacción y revisión en los siguientes idiomas:
Idiomas europeos Alemán, Búlgaro, Checo, Danés, Eslovaco, Esloveno, Español, Estonio, Finés, Francés, Griego, Holandés, Húngaro, Inglés, Irlandés, Islandés, Italiano, Letón, Lituano, Maltés, Noruego, Polaco, Portugués, Rumano, Ruso, Sueco

Pero mirándolo bien veo que hay un error, falta una lengua de 11.000.000 millones. Se trata de una lengua hablada en cuatro estados europeos, y que pese a ser la 80ª del mundo en cuanto a hablantes, se encuentra entre las 20 más activas del mundo con criterios de uso. Por ejemplo, Google sitúa la lengua catalana entre las 10 a 15 más activas del mundo.

¿De qué lengua se trata y cómo se puede haber producido este olvido?

Se trata de la lengua catalana, una lengua que desde hace tres siglos está en el punto de mira de quienes la quieren hacer desaparecer porque molesta para un cierto proyecto político. Una de las maneras de hacerla desaparecer o convertirse en irrelevante es no considerarla una lengua o reducirla a formas dialectales. Para una empresa que se dedica a las lenguas, una manera interesante de hacerla desaparecer es no hacerla constar en ninguna parte, lo que no quiere decir que no trabajen y no hagan traducciones (no dejarán perder el negocio!) pero sencillamente no la hacen constar en la lista de lenguas.

Realmente en la web de esta empresa de servicios lingüísticos nos dicen que aplican muchas normas de calidad pero en ningún sitio nos alertan de que dispongan de sistemas de responsabilidad social que puedan evitar los comportamientos xenófobos.

Quizás es cuestión de preguntar a la empresa cuál es el criterio para hacer constar lenguas en su web, o mejor dicho, teniendo en cuenta que son casi todas, cuál es el criterio para no hacer constar lenguas. Ya que pretenden ofrecer servicios a empresas con RSE, sería interesante saber cuáles son sus criterios de RSE y cómo justifican la prácticas presuntamente xenófobas.

Artículos relacionados:
[es] 06.17.11  Xenofobia ridícula a la wikipedia
[es] 17.06.11 Xenofobia ridícula en la wikipedia
y el canal RSE y lengua

RSA: Europa reconeix el 'federalisme fiscal' com a bona pràctica

• S'ha inclòs el 'federalisme fiscal' com a exemple de bones pràctiques en el seu informe anual sobre Fiscalitat
• El Parlament Europeu avala el concert econòmic

S'ha aprovat una esmena que defensa que el federalisme fiscal implica una major eficiència econòmica i podria ser un instrument útil per responsabilitzar els governs regionals en la gestió dels impostos. L'esmena s'ha adoptat per 516 vots a favor, 113 en contra i 8 abstencions.

L'Eurocambra demana així a la Comissió Europea que impulsi el concert econòmic en les futures legislacions comunitàries. La comissió d'Economia i Finances de l'Eurocambra ja hi havia donat suport el 20 de desembre, amb el vot de populars, liberals i verds.

Europa mostra sensibilitat, un cop més, cap a una política de federalisme fiscal que ja està implantada en molts països, com Alemanya o Suècia, que redueix els fluxos entre territoris i millora molt l'eficiència de la lluita contra el frau fiscal i la gestió del diner públic, ha explicat Tremosa (CiU). L'eurodiputat assegura que la votació d'aquest dijous reforça la demanda catalana d'aconseguir un millor model de finançament que l'actual, que tracta la Generalitat com una gestoria de despesa pública descentralitzada però manté el monopoli recaptador d'impostos en mans del govern espanyol.

A Europa hi ha la sensació que l'administració que és responsable de la despesa també hauria de ser responsable dels ingressos i que és impossible desvincular les despeses dels ingressos, segons Oriol Junqueres (ERC).

Per federalisme fiscal, l'Eurocambra entén la descentralització no només de la despesa (com passa actualment a les comunitats autònomes de l'Estat espanyol, tret del País Basc i Navarra) sinó també de la recaptació dels grans tributs, que és el que dóna poder als governs regionals en la negociació amb els estatals. Tremosa critica que l'Espanya del règim comú dóna incentius als governs regionals per gastar de qualsevol manera, ja que només gasten i no han de recaptar.

A Alemanya, per exemple, els 17 estats federats tenen 17 agències tributaries que recapten tots els grans tributs, els governs regionals paguen el govern federal de Berlín pels serveis prestats i financen els seus ajuntaments. Aquest sistema, afegeix Tremosa, s'ha demostrat 'molt eficaç per evitar dèficits públics excessius a nivell regional i local'.

L'esmena ha estat una iniciativa conjunta d'eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs: Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Oriol Junqueras (fins ara, eurodiputat d'ERC), Izaskun Bilbao (PNB), Alyn Smith (SNP escocès) i Frieda Brepoels (N-VA flamenca).

RSA: Europa reconoce el 'federalismo fiscal' como buena práctica

• Se ha incluido el 'federalismo fiscal' como ejemplo de buenas prácticas en su informe anual sobre Fiscalidad
• El Parlamento Europeo avala el concierto económico

Se ha aprobado una enmienda que defiende que el federalismo fiscal implica una mayor eficiencia económica y podría ser un instrumento útil para responsabilizar a los gobiernos regionales en la gestión de los impuestos. La enmienda se ha adoptado por 516 votos a favor, 113 en contra y 8 abstenciones.

La Eurocámara pide así a la Comisión Europea que impulse el concierto económico en las futuras legislaciones comunitarias. La comisión de Economía y Finanzas de la Eurocámara ya había apoyado el 20 de diciembre, con el voto de populares, liberales y verdes.  

Europa muestra sensibilidad, una vez más, hacia una política de federalismo fiscal que ya está implantada en muchos países, como Alemania o Suecia , que reduce los flujos entre territorios y mejora mucho la eficiencia de la lucha contra el fraude fiscal y la gestión del dinero público, explicó Tremosa (CiU). El eurodiputado asegura que la votación de este jueves refuerza la demanda catalana de conseguir un mejor modelo de financiación que la actual, que trata la Generalitat como una gestoría de gasto público descentralizada pero mantiene el monopolio recaudador de impuestos en manos del gobierno español.  

En Europa hay la sensación de que la administración que es responsable del gasto también debería ser responsable de los ingresos y que es imposible desvincular los gastos de los ingresos, según Oriol Junqueres (ERC).

Por federalismo fiscal, la Eurocámara entiende la descentralización no sólo del gasto (como ocurre actualmente en las comunidades autónomas del Estado español, salvo el País Vasco y Navarra) sino también de la recaudación de los grandes tributos, que es lo que da poder a los gobiernos regionales en la negociación con los estatales. Tremosa critica que la España del régimen común da incentivos a los gobiernos regionales para gastar de cualquier manera, ya que sólo gastan y no deben recaudar.

En Alemania, por ejemplo, los 17 estados federados tienen 17 agencias tributarias que recaudan todos los grandes tributos, los gobiernos regionales pagan el gobierno federal de Berlín por los servicios prestados y financian sus ayuntamientos. Este sistema, añade Tremosa, se ha demostrado 'muy eficaz para evitar déficit públicos excesivos a nivel regional y local'.  

La enmienda ha sido una iniciativa conjunta de eurodiputados catalanes, vascos, escoceses y flamencos: Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV), Oriol Junqueras (hasta ahora, eurodiputado de ERC), Izaskun Bilbao (PNV), Alyn Smith (SNP escocés) y Frieda Brepoels (N-VA flamenca).

Catàleg tallers tutorats de la Diputació de Barcelona - 2012

Responsabilitat Global ofereix tres activitats dins el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial de la Diputació de Barcelona.

Aquest Recull [en format pdf] presenta més de 150 activitats, en format taller o sessió, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, amb una metodologia i característiques determinades, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis. Els destinataris finals del Recull són les empreses del territori, principalment micro i pimes, i persones emprenedores que s'adrecen als serveis locals de suport empresarial, a través dels quals es realitzen les activitats d'acompanyament, formatives i informatives corresponents.

La Diputació de Barcelona ha publicat el recull d'activitats de suport a l'activitat empresarial, en el qual s'ha demanat a Responsabilitat Global d'oferir les següents propostes de dos tallers tutorats i una sessió informativa:

• Taller tutorat: Gestionar els valors de l’empresa (pg. 109)
• Taller tutorat: La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme (pg. 110)
• Sessió informativa: La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat (pg. 157)

Aquests són els continguts de cadascuna de les tres propostes:

Gestionar els valors de l’empresa
Comunicació de l'RSE i projecció exterior

OBJECTIUS
Per a moltes pimes, les bones pràctiques de Responsabilitat Social no són un fet desconegut. L’oportunitat es dóna quan aquestes accions formen part d’un compromís, d’una manera d’entendre l’empresa i d’una visió estratègica. Aleshores podem desenvolupar un pla per a posar en valor aquest actiu de l’organització, trobant la millor manera de comunicar-la i projectar-la externament.
- Comprendre el sentit estratègic de l’RSE per a una pime o microempresa.
- Clarificar els valors de l’empresa i comunicar-los per mitjà de codis ètics i altres canals.

CONTINGUTS

A) Tutoria grupal:
• Continguts:
- El sentit de l’RSE en una pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
- Gestionar els grups d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre com es gestiona l’RSE des d’un punt de vista metodològic i pràctic a les seves realitats. Qui són els grups d’interès per a una pime. Què vol dir dialogar. Com gestionar l’RSE de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
- Codis ètics i altres canals per a comunicar l’RSE aplicats a pimes. Per què cal comunicar i què significa comunicar en el cas de l’RSE de les pimes. Què és un codi ètic. Què és una memòria d’RSE. Altres elements de transparència i rendició de comptes orientats a la creació de confiança.
Tots aquests continguts es tractaran de manera exemplificada amb casos concrets de pimes catalanes que porten a terme bones pràctiques d’RSE.

B) Tutoria individualitzada:
• Continguts:
- Identificació de les motivacions de l’empresa pel que fa a l’RSE. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
- Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE. Prioritat en la millora de la gestió dels valors per mitjà d’un codi ètic. Aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE.
- Orientacions bàsiques per a iniciar el procés de confecció del codi ètic, memòria o el document bàsic que s’hagi convingut.

C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.

• PERFIL DELS PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
• CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
• EXPERTS: Josep Maria Canyelles

La llengua com a valor empresarial. Un enfocament de responsabilitat social i gestió del multilingüisme
Gestió de les persones

OBJECTIUS
- Comprendre com es gestiona la responsabilitat social a les empreses.
- Analitzar com es pot fer un enfocament d’RSE a la gestió dels aspectes lingüístics de les empreses, adequats a la seva dimensió de negoci.
- Explorar les pràctiques més inclusives respecte als grups d’interès i integradores del personal.
- Conèixer experiències reeixides de màrqueting lingüístic que han dut a terme entitats o empreses de l’àmbit socioeconòmic que han incorporat l’ús de la llengua catalana en les seves polítiques de responsabilitat social.
Respecte a la tutoria individualitzada:
- Promoure la gestió del multilingüisme d’acord amb les necessitats de l’empresa.
- Integrar els aspectes lingüístics dins la gestió de la responsabilitat social de l’empresa, tant en la seva dimensió operativa com estratègica i en la relació amb els grups d’interès.

CONTINGUTS


A) Tutoria grupal:
• Continguts:
- El sentit de l’RSE en una Pime. Reflexions sobre per què l’RSE pot constituir un enfocament de gestió apropiat per a una Pime. Lligams amb l’excel—lència empresarial.
- Gestionar els aspectes lingüístics a partir de la relació amb cada grup d’interès a partir dels valors d’RSE. Entendre els riscos i oportunitats dels aspectes lingüístics dins el marc de l’RS de l’empresa. Com gestionar l’RSE en els aspectes lingüístics de manera integrada als propis procediments. Com es poden implantar models de millora. Com abordar la creació de valor per a totes les parts.
- Casos d’interès i propostes d’acció. Gestió de persones, gestió de proveïdors, Codis Ètics, màrqueting, i altres orientacions.

B) Tutoria individualitzada:
• Continguts:
- Identificació de les motivacions de l’empresa. Identificació de les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, a partir d’un primer escaneig basat en l’opinió dels participants.
- Valoració de les necessitats i oportunitats des d’un punt de vista de l’RSE i aportació de consell sobre quina pot ser la millor orientació o prioritat per a desenvolupar adequadament la seva RSE en la gestió del multilingüisme.
- Definir un pla de millora en la gestió del multlingüisme a l’empresa.

C) Sessió de traspàs amb l'ens local:
Sessió per traspassar tots els plans de gestió de les empreses participants del taller a l’ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació.

• PERFIL DELS PARTICIPANTS Nivell directiu de les empreses (direcció, personal, màrqueting i comunicació, etc).
• CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
• EXPERTS: Josep Maria Canyelles

La responsabilitat social de les empreses: millorar la gestió i la competitivitat
Responsabilitat social a l'empresa

OBJECTIUS:
Fomentar que les pimes prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa i integrat a la seva estratègia.

CONTINGUTS:
- Comprendre què pot aportar l’RS a les pimes.
- Conèixer els fonaments sobre com es gestiona l’RS a les pimes.
- Entendre casos concrets d’RS a les pimes.

• PERFIL PARTICIPANTS: Personal directiu de les empreses i a persones emprenedores.
• DURADA TOTAL (HORES): 3
• CONSULTORA: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)
• EXPERTS: Josep Maria Canyelles

Font: Catàleg de la Diputació de Barcelona

TV3 farà una Marató contra la pobresa i l'exclusió social

El Govern de la Generalitat i TV3 han acordat fer una Marató a favor de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. La Marató, que es presentarà en roda de premsa aquest dijous, es preveu de cara al mes de maig. Abans de la roda de premsa, tindrà lloc una reunió entre les entitats, TV3 i la Generalitat per acordar els detalls d'aquesta iniciativa.

Entitat redactora: FCVS

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals durà a terme una marató solidària de l'estil de La Marató de TV3 per recaptar fons que puguin destinar-se a lluitar contra la pobresa i l'exclusió social. Es tracta d'una iniciativa acordada amb la Generalitat de Catalunya i que servirà per donar recursos a les entitats que estan lluitant contra la pobresa a Catalunya. Així ho han explicat diaris com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya i 20 minutos, fent pública una decisió que el president de la Generalitat Artur Mas ja havia insinuat durant la commemoració del Dia Internacional per l'Erradicació de la Pobresa aquest mes d'octubre.

Justament aquest dijous 2 de febrer s’ha convocat una reunió entre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la Generalitat i representants de les entitats de pobresa per concretar els detalls d’aquesta iniciativa. En nom de la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) hi assistirà la presidenta Francina Alsina i el vocal de pobresa, Jesús Ruiz.

La pobresa a Catalunya

L'objectiu de la Marató és mobilitzar la ciutadania i donar suport a projectes que generen ajuda pels que més ho necessiten en aquest moment. Justament l'anunci d'aquesta Marató coincideix en el dia en què la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) ha fet públic l'informe que constat que Catalunya va ser la comunitat autònoma en què més va créixer el nombre de persones que viuen sota el llindar de la pobresa i en risc d'exclusió social, darrera de València i Murcia.

Actualment els nivells de pobresa a Catalunya estan augmentant any rere any, en bona part com a conseqüència de la crisi econòmica. Les grans entitats de pobresa com Càritas i Creu Roja però també entitats més locals, han manifestat públicament en més d'una ocasió la seva preocupació per l'augment i l'extenció de la pobresa a totes les classes socials.

A Catalunya el percentatge de persones que viu en situació de pobresa ja està per sobre el 20% tal i com recollia la campanya informativa de la Taula d'Entitats del Tercer Sector en motiu del Dia Internacional de Lluita Contra la Pobresa.

Font: xarxanet.org