24.11.11
Fòrum de Bones Pràctiques Empresàries i la 6a edició del Reconeixement a l'Empresa Inclusiva
13.15 | Auditori d'ESADE (av. de Pedralbes, 60-62) | Barcelona
La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, presideix la cloenda del Fòrum de Bones Pràctiques Empresàries i la 6a edició del Reconeixement a l'Empresa Inclusiva.
A l'acte també hi participen la directora d'ESADE, Eugènia Bieto; la presidenta de l'Associació Catalana de Treball amb Suport, Glòria Canals; i la regidora de Família, Infància, Usos del Temps i Discapacitats de l'Ajuntament de Barcelona, Irma Rognoni.
Piulant al twitter la jornada de GUNI sobre #RSU
#RSU Escrigas: calen ponts amb la política! No estem oferint el coneixement per a prendre les millors decisions politiques
#RSU Escrigas: les universitats som massa reactives, massa departamentals, amb massa pressió per la rendibilitat economica
#RSU escrigas: com mes sabem mes incertesa! Les veritats ja no duren tota la vida d'un individu
#RSU escrigas (guni): estem formant per a un sistema economic en creixement, quan necessitem professionals per al canvi social
#RSU Escrigas (GUNI): cal qüestionar allò obvi / debemos cuestionar lo obvio
#RSU jornada GUNI: l'educacio superior no està comprenent el repte de la #sostenibilitat
#RSU informe GUNI: l'alta educació ha d'optar clarament per la sostenibilitat. Higher Education must undertake Sustainability!
#RSU jornada GUNI: from understanding to action! Anem tard, es hora d'orientar-se a l'accio.
#RSU Escrigas (GUNI): les universitats no estem formant els professionals per a un nou model social
#RSU Universidades en transición. Transformaciones para la sostenibilidad: [ca] Avui sóc en aquesta jornada sobr...bit.ly/vIKQJP
#RSU Escrigas: les universitats som massa reactives, massa departamentals, amb massa pressió per la rendibilitat economica
#RSU escrigas: com mes sabem mes incertesa! Les veritats ja no duren tota la vida d'un individu
#RSU escrigas (guni): estem formant per a un sistema economic en creixement, quan necessitem professionals per al canvi social
#RSU Escrigas (GUNI): cal qüestionar allò obvi / debemos cuestionar lo obvio
#RSU jornada GUNI: l'educacio superior no està comprenent el repte de la #sostenibilitat
#RSU informe GUNI: l'alta educació ha d'optar clarament per la sostenibilitat. Higher Education must undertake Sustainability!
#RSU jornada GUNI: from understanding to action! Anem tard, es hora d'orientar-se a l'accio.
#RSU Escrigas (GUNI): les universitats no estem formant els professionals per a un nou model social
#RSU Universidades en transición. Transformaciones para la sostenibilidad: [ca] Avui sóc en aquesta jornada sobr...bit.ly/vIKQJP
Avui comença el curs online d'RSE per a microempreses del Garraf
Aquesta tarda comença el curs online per a pimes i micropimes de la comarca del Garraf. Tota la formació es fa a la xarxa excepte aquesta primera sessió comecial amb la qual comencem.
És tot un repte mirar de treballar per tal que les empreses més petites i els autònoms incorporin la gestió de l'RSE adaptada a la seva realitat.
Curs online d'RSE per a pimes i micropimes a la comarca del Garraf
És tot un repte mirar de treballar per tal que les empreses més petites i els autònoms incorporin la gestió de l'RSE adaptada a la seva realitat.
Curs online d'RSE per a pimes i micropimes a la comarca del Garraf
Node Garraf, l'agència de desenvolupament del Consell Comarcal del Garraf, ha programat un curs online de Responsabilitat Social adreçat a micropimes i pimes.
Aquest proper 24 de novembre es farà una sessió presencial i tot seguit el curs continuarà pel web.
El curs corre a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.
Aquest proper 24 de novembre es farà una sessió presencial i tot seguit el curs continuarà pel web.
El curs corre a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.
#RSU Universidades en transición. Transformaciones para la sostenibilidad
[ca] Avui sóc en aquesta jornada sobre RSU
[es] Hoy estoy en esta jornada sobre RSU

El objetivo de esta jornada es dar a conocer las ideas emergentes y las transformaciones que, a nivel mundial, están llevando a cabo en la actualidad las instituciones de educación superior (ES) en su transición hacia la sostenibilidad, y que se recogen en el nuevo informe GUNi Higher Education in the World 4, Higher Education's Commitment to Sustainability: From Understanding to Action. Todos los asistentes a la jornada obtendrán un ejemplar de este informe.
[es] Hoy estoy en esta jornada sobre RSU
El objetivo de esta jornada es dar a conocer las ideas emergentes y las transformaciones que, a nivel mundial, están llevando a cabo en la actualidad las instituciones de educación superior (ES) en su transición hacia la sostenibilidad, y que se recogen en el nuevo informe GUNi Higher Education in the World 4, Higher Education's Commitment to Sustainability: From Understanding to Action. Todos los asistentes a la jornada obtendrán un ejemplar de este informe.
La Jornada contará con la participación de Maria Novo y con la realización de un taller práctico en el que se presentarán comunicaciones, se discutirán las barreras y se definirán las posibles estrategias y acciones a llevar a cabo para la implementación de la sostenibilidad en la universidad. La GUNi invitará a continuar el debate en la GUNi Knowledge Community, un nuevo punto de encuentro virtual de conocimiento colectivo abierto a expertos de todo el mundo.
23.11.11
Microsoft pretén controlar el comportament dels treballadors
Llegeixo amb astorament la notícia segons la qual el gegant informàtic vol patentar un sistema per controlar el comportament dels treballadors davant l'ordinador. Caldrà saber-ne més detalls, però a partir del que s'explica en aquesta notícia sembla un mecanisme impropi d'una societat avançada, del coneixement.
No dic que no s'hagi de controlar, però depèn del perfil d'empresa i de quina cultura interna volen desenvolupar. En tot cas, em sembla que un ull que t'observi i miri quanta estona estàs fent una cosa, amb qui parles, i fins i tot quina roba vesteixes, forma part d'un model de control absolut, i com a tal morbós.
El que m'estranya és que Microsoft ho vulgui fer i ho digui amb aquesta claredat. Això la situa més propera a un proveïdor d'empreses antigues, d'un model cultural industrial, que no com a proveïdor d'empreses modernes, amb una cultura avançada, interessants... Crec que els desposiciona. Per complementar la proposta de valor ja es poden dedicar també a oferir màquines de fitxar, segurates, i un servei de gestió d'acomiadaments.
Microsoft demana patentar un sistema per controlar el comportament dels treballadors davant l'ordinador
El sistema utilitza la tecnologia Kinect per monitorar la conducta gestual i les trucades telefòniques. Entre altres dades, registraria el temps dedicat a mirar el correu electrònic, a navegar per Internet o als processadors de text
ARA
Barcelona | Actualitzada el 21/11/2011 15:08
Microsoft ha sol·licitat als Estats Units la patent per un sistema que controla el comportament dels treballadors en els seus ordinadors, les trucades telefòniques i la conducta gestual. El sistema utilitza la tecnologia del popular sensor Kinect. En el cas que algun treballador tingui un comportament fora de les normes, s'envia una alerta al departament de recursos humans.
El sistema, que combina la tecnologia kinect amb una patent en tràmit de Microsoft, permetrà supervisar i analitzar el comportament dels empleats mitjançant un “sistema de comunicació multi-modal”. Així, el sistema permetria, entre d'altres, registrar dades poc polèmiques com el temps dedicat a mirar el correu electrònic, a navegar per Internet o a utilitzar processadors de textos. Però, a la vegada, també permetrà el control d'altres dades més intrusives com les trucades que es fan a l'oficina, la gesticulació del treballador o la roba utilitzada en una reunió.
Segons la patent, el sistema que vol patentar Microsoft contemplaria l'opció d'enviar un correu electrònic a l'empleat avisant-lo dels aspectes que ha de millorar, amb l'objectiu de donar-li un marge de millora.
Eurodiputats catalans, bascos, escocesos i flamencs defensen a Brussel·les el concert econòmic com a sistema de finançament de màxima eficiència econòmica
Els estats amb origen compost haurien d'avançar cap a fórmules més federals en tots els àmbits, tant socials i culturals com fiscals
Un sistema de descentralització administrativa que només descentralitza la despesa però no els ingressos tendeix a desresponsabilitzar
Les esmenes, presentades per aquest grup d’eurodiputats, consideren que el federalisme fiscal és la millor eina per impulsar l’ autorresponsabilitat en la gestió regional dels impostos i fer créixer l'eficiència econòmica. A més, recorden que l'excessiu dèficit de les regions, sol tenir el seu origen en la nul·la relació que existeix entre la baixa capacitat pròpia de recaptar i els seus programes de despesa. La pràctica inexistència d'aquesta relació doncs, impedeix la creació de l'ambient necessari per construir un model de creixement sostenible. El federalisme fiscal és, segons el parer d'aquests parlamentaris, un incentiu per a propiciar un ús responsable dels recursos propis, per part de les regions europees i, pot ser una eina molt útil per lluitar contra el frau fiscal.
En les seves esmenes, aquest grup de parlamentaris, recorden a més que, l'article que dedica l'informe a recordar que cal canviar els tractats per transferir competències estatals en matèria fiscal cap a la Unió, oblida que algunes regions ja disposen de competències fiscals, que també s'han de considerar a l'hora d'efectuar aquests canvis. Les esmenes dels sis eurodiputats defensen a més que, estats i regions, més enllà de revisar els seus impostos per obtenir més ingressos i contenir el dèficit han d'incrementar la persecució del frau fiscal.
Cal subratllar que aquesta iniciativa es produeix tres dies després que les tres forces que defensen el concert econòmic per a Catalunya, sortissin reforçades de les eleccions generals amb un increment de 8 escons, legitimant així una reclamació que compta amb el suport del 75% de la població catalana.
Un sistema de descentralització administrativa que només descentralitza la despesa però no els ingressos tendeix a desresponsabilitzar
- CiU, ERC i ICV proposen negociar amb l’Estat espanyol un pacte fiscal que proporcioni al principat un estatus fiscal similar al basc
L'eurodiputat de Convergència i Unió, Ramon Tremosa, Izaskun Bilbao, representant del PNB, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya i eurodiputat Oriol Junqueras, Raul Romeva eurodiputat d'ICV, Frieda Brepoels del NVA, Bloc Nacionalista Flamenc, i Alyn Smith de l'SNP han presentat avui, al Parlament Europeu, un bloc conjunt d'esmenes destinades a defensar la filosofia del concert econòmic i el principi del federalisme fiscal com a eina de lluita contra el dèficit i el frau fiscal a les regions europees. Les esmenes tracten de que l'informe anual sobre la situació de la fiscalitat europea, que elabora l'eurocambra, reculli aquestes idees. Aquestes iniciatives es produeixen quan regions com Flandes o Escòcia reivindiquen el federalisme fiscal per a les regions de Bèlgica i els regnes de Gran Bretanya i, en plena campanya de la Generalitat de Catalunya, per negociar amb l’Estat espanyol un pacte fiscal que proporcioni al principat un estatus fiscal similar al basc.
Les esmenes, presentades per aquest grup d’eurodiputats, consideren que el federalisme fiscal és la millor eina per impulsar l’ autorresponsabilitat en la gestió regional dels impostos i fer créixer l'eficiència econòmica. A més, recorden que l'excessiu dèficit de les regions, sol tenir el seu origen en la nul·la relació que existeix entre la baixa capacitat pròpia de recaptar i els seus programes de despesa. La pràctica inexistència d'aquesta relació doncs, impedeix la creació de l'ambient necessari per construir un model de creixement sostenible. El federalisme fiscal és, segons el parer d'aquests parlamentaris, un incentiu per a propiciar un ús responsable dels recursos propis, per part de les regions europees i, pot ser una eina molt útil per lluitar contra el frau fiscal.
En les seves esmenes, aquest grup de parlamentaris, recorden a més que, l'article que dedica l'informe a recordar que cal canviar els tractats per transferir competències estatals en matèria fiscal cap a la Unió, oblida que algunes regions ja disposen de competències fiscals, que també s'han de considerar a l'hora d'efectuar aquests canvis. Les esmenes dels sis eurodiputats defensen a més que, estats i regions, més enllà de revisar els seus impostos per obtenir més ingressos i contenir el dèficit han d'incrementar la persecució del frau fiscal.
Cal subratllar que aquesta iniciativa es produeix tres dies després que les tres forces que defensen el concert econòmic per a Catalunya, sortissin reforçades de les eleccions generals amb un increment de 8 escons, legitimant així una reclamació que compta amb el suport del 75% de la població catalana.
Finalment cal recordar que Brepoels, Smith, Tremosa i Bilbao han desenvolupat anteriorment altres iniciatives per defensar el principi de federalisme fiscal que és la base del concert econòmic. L'aliança de quatre d'aquests eurodiputats va servir per organitzar, el passat mes de Març a Brussel·les, un seminari sobre la qüestió que va tenir un gran èxit de públic i ha servit de base per desenvolupar activitats parlamentàries conjuntes com la d'avui.
Dimecres, 23 de Novembre de 2011
Triodos Bank responde
[ca] Després de publicar fa dues setmanes l'article "Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei", he tingut l'agradable sorpresa de rebre una amable resposta per part de la directora de Comunicació de Triodos Bank NV Sucursal en España. Seguint el criteri de màxima transparència, i pensant que pot ser d'interès per als seguidors d'aquest bloc, la faig pública tot seguit. És un bon símptoma i és d'agrair aquesta capacitat de ràpida resposta, proactiva i sensible.[es] Después de publicar hace dos semanas el artículo "¿Triodos o diodos? La pata no ética de un banco que no cumplía la ley" [traducción automática], he tenido la agradable sorpresa de recibir una amable respuesta por parte de la directora de Comunicación de Triodos Bank NV Sucursal en España. Siguiendo el criterio de máxima transparencia, y pensando que puede ser de interés para los seguidores de este blog, la hago pública a continuación. Es un buen síntoma y es de agradecer esta capacidad de rápida respuesta, proactiva y sensible.
Estimado Sr. Canyelles:
Nos ponemos en contacto con usted en respuesta a su artículo Tríodos o Díodos? La pata no
ética de un banco que no cumplía la ley, publicado en diversos blogs [continuar en PDF carta original]
Segon any de l'ajustament pressupostari de la Generalitat de Catalunya
Alguns comentaris (desendreçats) sobre l'anunci que va fer ahir el president Mas sobre els ajustaments pressupostaris de la Generalitat de Catalunya.
- Crec que el president va fer un discurs de gran estadista, malgrat que després tot quedi en quatre titulars que simplifiquen la lògica del discurs.
- Catalunya ha de ser un país seriós, davant del món i davant de nosaltres mateixos. En paraules de Mas, nosaltres no podem confondre'ns a ulls d'Europa i del món amb tota aquesta Europa de Sud que és sinònim de desgavell i manca de rigor.
- Per a totes les altres comunitats autònomes, la lògica és esperar. Com que totes estan igual, que el govern central agafi el lideratge i assumeixi les responsabilitats. És a dir, les comunitats autònomes estan assumint la seva irresponsabilitat. Catalunya no ha volgut estar en aquesta lògica i me n'alegro.
- D'altra banda, si Catalunya no fes els deures, hem de ser conscients de quines són les intencions de l'Estat espanyol: aprofitar per carregar-se les comunitats autònomes (o buidar-les encara més de continguts o de capacitat política, que és el mateix). Ja fa temps que es van creant les condicions per a fer-ho. Permanentment es va llançant el missatge que la culpa del desgavell és de les autonomies.
- La irresponsabilitat espanyola és tremenda. El govern socialista negant la crisi, i quan la va assumir tampoc va fer tot el que calia per a fer-hi front de manera contundent. Pitjor: es va dedicar a regalar diners ja sigui amb retorns fiscals o amb el Plan E. Les urnes no els han donat tot el càstig que la seva irresponsabilitat requeriria.
- És més: durant el 2011, excepte Catalunya i excepte els ajuntaments, l'administració espanyola ha continuat creixent. L'estat i les autonomies han augmentat personal. I els pressupostos per al 2012 d'algunes autonomies creixen (Andalusia, per exemple, que té eleccions d'aquí a uns mesos). Olè! Ja em perdonaran però això és una presa de pèl, sobretot perquè la seva mala pràctica no la pagaran només ells: la pagarem els catalans a través del dèficit fiscal i altres mecanismes que perpetuen la desigualtat fiscal.
- Fa uns dies vaig explicar la informació que em va aportar una empresa de pintures: mentre que a Catalunya ho fan tot amb IVA, en el cas d'Andalusia, ara per ara, ja no estan fent ni una factura amb IVA: el 100% és amb diner negre. Han hagut d'acceptar les regles del joc per no quedar fora del mercat, però finalment van amb la tranquil·litat de saber que -almenys en el seu sector- no hi ha cap inspecció. La setmana passada una empresa del País Basc em deien el mateix respecte a un altre sector. No és una crítica a Andalusia. És una crítica a la insostenibilitat estructural de l'Estat espanyol tal com està concebut des de fa segles.
- El govern català fa la feina que ha de fer. Que tothom sap que cal fer, tant la majoria silenciosa com els que més criden. Una altra cosa és la manera, on evidentment podem discutir, però sense perdre el temps.
- Per exemple, crec que es van equivocar amb l'eliminació de l'impost de successions. Era un compromís electoral i es van apressar a fer-ho. Segurament hores d'ara ja entenen que no era el moment. D'altra banda, políticament és l'únic argument que té l'oposició d'esquerres. Encara que es tracti d'un ingrés menor en relació a la magnitud de la tragèdia. Però no ajuda a entendre les altres mesures, i sens dubte, qualsevol ingrés ajuda. Afortunadament ara no repetiran l'error i ja han afirmat que aplicaran a Catalunya l'impost de patrimoni que el darrer govern espanyol va recuperar (en cas que el nou govern el mantingui, esclar).
- Em sembla absolutament impresentable l'actitud de la senyora Chacón. Una membre del govern espanyol que demanava que el govern català retallés el doble del que ha fet, però quan ve a Catalunya es dedica a criticar aquesta retallada amb un gest de segador que algun assessor de màrqueting li deu haver ensenyat i que li quedava absolutament fals. No és que em senti ofès per aquesta senyora. És que darrera del seu comportament hi ha una càrrega de fons tremenda: ja s'ah assumit que no passa res per dir una cosa en un lloc i una altra cosa en un altre lloc. Vaja, no passa res per dir coses absolutament contraposades. Al capdavall, solament una certa elit ho podrà copsar. Per al gran gruix de la població, si una afirmació s'expressa amb contundència i amb seguretat, finalment tot cola! Senyora Chacón: això és la desfeta de la Raó. És la perversió de la democràcia i és l'avantsala del feixisme. Sí: en això mateix es basa el feixisme, atiar les pors, fer de la mentida una pràctica sistemàtica, perdre la vergonya a la tergiversació. Pel bé del seu partit -que necessita refer-se- tanqui's a casa i dediqui's a una professió per a la qual la dignitat no sigui tan necessària com ho hauria de ser per a la política.
- Sobre l'enfonsament del partit socialista, les anàlisis fetes públiques des dels portaveus oficials es limiten a considerar que els ha tocat assumir el càstig per la crisi. Entenc que costa d'acceptar la realitat, però no voldria creure que es creuen que aquesta sigui tota l'explicació. La manca de lideratge polític o les actituds del president Zapatero que ha estat sovint qualificat com a mentider compulsiu, especialment des de Catalunya, no poden apartar-se de l'anàlisi. Però anant més a fons, caldria que reflexionessin sobre què pot engrescar una base social àmplia per mantenir-hi el lligam afectiu. Tinc la sensació que aquest partit ha esdevingut el més conservador de tots: mentre que els altres volen canviar coses en l'status quo, fa tota la impressió que són el partit del no-canvi, on la vinculació de la militància ja no es degui a la il·lusió per un projecte de país sinó a altres interessos. Però, sisplau, no mateu els missatgers. Podem fer anàlisis fragmentàries, que no expliquen tota la realitat, però que crec que han de ser escoltades i ponderades adequadament.
- I encara sobre les actituds del govern espanyol, fem referència a una de recent sobre la qual els socis catalans no van dir res. Es tracta de l'actitud de la ministra de Sanitat, Leire Pajín, sobre el conflicte generat en l'atenció als hospitals catalans de pacients de les poblacions de la Franja de Ponent. Segons la ministra, Catalunya "té l'obligació d'atendre els ciutadans, vinguin de la comunitat autònoma que vinguin" i per tant "instarà" al govern de la Generalitat a que "compleixi" amb la prestació. El govern espanyol "s'ha ofert una i altra vegada a fer de mediador" però "Catalunya té l'obligació d'atendre el ciutadà d'Aragó i al que vingui de la comunitat autònoma que vingui", ha dit taxativa. Em sembla indignant. El que ha de fer no és mediar sinó pagar. Però el problema va més enllà: són unes afirmacions, en la forma i en el contingut, que col·laboren a reforçar a partir de falsedats i tergiversacions la catalanofòbia creixent.
- Retornant als que critiquen les retallades, em pregunto si estan demanant que no es respecti la limitació de no endeutar-se més de l'1'3% del PIB. En tot cas no ho verbalitzen. Agrairia que ho diguin clar: que diguin si accepten aquest límit i, a partir d'aquí, per on s'han de fer els ajustaments. Potser hi estaríem d'acord. Però a banda de tanta pancarta que diguin si parteixen o no d'aquest límit.
- A banda de la crítica a l'eliminació de l'impost de successions, que diguin sisplau per on ajustarien més. Per exemple: si en aquests darrers set anys la sanitat catalana va doblar el pressupost quan la població sols va créixer per sota del 10%, ara cal que diguin si això és sostenible i com s'ha de reconduir o pagar. Si no detallen sols estan introduint conflictivitat social que dificulta l'assumció dels propis errors com a país i de les les pròpies responsabilitats.
- Anem més lluny: m'agradaria discutir per quin motiu hem d'acceptar com a normal que cada any haguem de generar un dèficit de l'1'3%. Per què hem de gastar diners que no tenim? Diners que hem de demanar als bancs i que acabem retornant amb grans interessos. Els que defensen l'endeutament, més que socialdemòcrates, no actuen al servei dels interessos de les entitats financeres?
- Crec que ara més que mai cal una esquerra que aporti idees, que faci evidents les limitacions de com s'està desenvolupant el capitalisme, que faci crítica i alhora propostes, que aporti visions alternatives. Però que ho faci amb realisme i sobretot amb transparència, ètica i responsabilitat. Malauradament, avui no hi ha cap ideologia clàssica que pugui afirmar que l'ètica forma part consubstancial del seu ideari. Segurament, l'electoralisme, la voluntat/necessitat de tenir àmbits de poder institucional ha acabat enfonsant la credibilitat d'alguns projectes esquerranosos. Han perdut credibilitat, coherència, autenticitat.
- I finalment, la cirereta. El president Mas va acabar la seva roda de premsa recordant que tots aquests ajustaments no serien necessaris si Catalunya no patís aquesta asfíxia fiscal. Si els nostres diners no desapareguessin a ritme de 60 milions d'euros que figuradament marxen i no tornen cada dia cap a Madrid, no ens caldria fer cap ajustament. Afortunadament, una bona part de la població ja comença a tenir-ho clar. Ara cal que els que es queixen a la plaça de Sant Jaume, no ho fan en un altre lloc.
El Parlament Europeu vota a favor d'acabar amb la discriminació de l'aeroport de Barcelona
Aprovada una esmena de Ramon Tremosa al Competition Report de 2010, que demana acabar amb els privilegis de Barajas per als vols internacionals en molts tractats bilaterals que signa el govern espanyol amb països tercers
- El respecte i equilibri entre els diversos interessos territorials o nacionals hauria de ser un tema fonamental de la gestió de la responsabilitat social de l'Administració Pública.
Avui el comitè d'Economia i Finances del Parlament Europeu ha aprovat l'informe anual sobre Política de Competència a la UE, que inclou recomanacions de la cambra sobre la direcció actual d'aquesta i quines mesures es poden prendre per millorar-la. En aquest marc s’ha aprovat per amplíssima majoria una esmena presentada per l’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa i Balcells, en què es reclama que els tractats bilaterals entre països en el camp de l'aviació no permeti donar preferència a un aeroport per davant de la resta per als vols que comuniquin ambdós països.
Es dóna el cas que Espanya ha signat desenes de tractats bilaterals amb països de diversos continents en els darrers anys, gràcies als quals l'aeroport de Barajas és l'únic a través del qual es poden enlairar els vols.
Així doncs, l'informe aprovat avui al comitè demana indirectament que s'acabin els privilegis de Barajas dins el sistema aeroportuari espanyol. Tremosa, s'ha declarat molt satisfet per la notícia i ha declarat que "el resultat de la votació dóna un toc d'atenció important al centralisme aeroportuari espanyol d'AENA i als privilegis de Barajas, un anacronisme que ha d'acabar el més aviat possible si Espanya vol ser un Estat modern i competitiu dins de la UE."
En concret l'esmena presenta per Tremosa diu: "Calls the Commission to ensure that bilateral agreements between countries in the air transport sector don't give formal preference to an specific airport for flights going from one country to another."
Finalment cal recordar, que tal i com va fer públic la Cambra de Comerç de Barcelona en un informe del passat mes de gener de 2009, hi ha 23 tractats bilaterals signats per Espanya amb altres països que no permeten volar a Barcelona.
Dimarts, 22 de Novembre de 2011
Sovint la paraula centralisme no ens ajuda a prendre consciència de la dimensió real del problema. No es tracta d'un afer relacionat amb algun centre geogràfic que pretén guanyar poder respecte a una perifèria. Aquest centre de poder podria estar a qualsevol banda des d'un punt de vista geogràfic.
El problema real és un altre. Es tracta de quan un Estat està constituït per diferents realitats nacionals però és una la que detenta el poder (per raons històriques i demogràfiques) i no es dóna un reconeixement de l'existència d'aquesta diversitat.
És el cas espanyol, on l'Estat serveix als interessos de Castella i juga sistemàticament en contra dels interessos de Catalunya. En pocs casos, com és ara aquest, podem afavorir la intervenció externa per tal de corregir o evidenciar que l'Estat no és neutral.
Si l'Estat actués sota el reconeixement de la diversitat de nacions que l'integren, almenys es faria òbvia la necessitat de visualitzar com es tracten els diferents interessos i es podria produir un diàleg i una negociació interna de tu a tu. Malauradament això sembla bastant impossible. Per una banda hi ha una cultura profundament arrelada, i per altra banda, l'Estat és i ha estat sempre plenament dependent en un esquema de finançament asimètric. És una injustícia permanent, sistemàtica i estructural, que de tant en tant troba l'alleujament del suport europeu o internacional.
Hauria de ser un tema fonamental de la gestió de la responsabilitat social de l'Administració Pública, i del govern espanyol en aquest cas, però això de l'RSE i l'RSA ho entenen com una assignatura maria que treballen en unes comissions estatals de diàleg i elaboració de documents...
21.11.11
RSC i administracions
La Xarxa d'Innovació Pública (XIP) presenta un article on reflexiona sobre la Responsabilitat Social de l'Administració Pública (RSA), amb el títol de "RSC i administracions".
Es tracta d'un grup de professionals que s'organitzen d'una xarxa i que es proposen compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, i millorar i idear nous serveis amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.) a partir del coneixement de l’Administració. Així mateix, volen encomanar a la resta de personal les ganes d’irradiar idees, propostes i energia per al canvi a l’organització.
He fet aquesta mini reflexió respecte al debat que hi obren:
Es tracta d'un grup de professionals que s'organitzen d'una xarxa i que es proposen compartir projectes i bones pràctiques, coneixement, i millorar i idear nous serveis amb la resta d’actors públics (ciutadania, proveïdors, etc.) a partir del coneixement de l’Administració. Així mateix, volen encomanar a la resta de personal les ganes d’irradiar idees, propostes i energia per al canvi a l’organització.
He fet aquesta mini reflexió respecte al debat que hi obren:
Entro en continguts amb alguna idea per a reflexionar-hi plegats:
Sovint l’AP es mira les empreses que fan RSE amb satisfacció però sense adonar-se del repte enorme que li planteja. Si algunes empreses prenen uns compromisos amb la societat que fan que superin les expectatives (i per descomptat els requeriments legals), pot l’AP (en termes generals) limitar-se a un mer compliments de les seves pròpies lleis en lloc de plantejar-se l’excel·lència i l’exemplaritat?
Estic convençut que entre el personal de l’AP hi ha una immensa reserva de valors socials i compromisos inexplotats. Malauradament els valors i principis de l’AP sovint no són més que una declaració nominal que no es gestiona proactivament per a alinear la cultura interna i el model d’organització. Podria ser l’RS un enfocament que permetés alliberar aquesta energia interna i posar-la al servei de la comunitat de manera més profunda i decidida, superant tòpics que malbaraten la legitimitat de l’AP i la funció pública?
En el meu bloc sobre RS hi tinc també una línia de reflexió sobre l’RS de les Administracions (RSA) amb articles, reflexions, notícies i recursos sobre com les organitzacions del sector públic incorporen aquest enfocament de gestió en el seu propi funcionament. http://responsabilitatglobal.blogspot.com/p/canal-rsa.html
Us hi podeu descarregar un parell de publicacions que vaig fer fa un parell d’anys:
-Per un territori socialment responsable. Promovent la Responsabilitat Social dels Ajuntaments
-Territoris Socialment Responsables. Una oportunitat per a la millora del territori
"Em dónes força" del disc de La Marató
[ca] S'acosta la Marató de Televisió de Catalunya i, per escalfar motors, ja podem visualitzar un magnífic vídeo a càrrec de Sergio Dalma i l'Escolania de Montserrat.
[es] Se acerca la Marató de Televisió de Catalunya y, para calentar motores, ya podemos visualizar un magnífico vídeo a cargo de Sergio Dalma y la Escolania de Montserrat.
La Marató de TV3 - Videoclip de la cançó "Em dónes força" del disc de La Marató:
I també Raphael hi col·labora aquest any.
The Gospel Viu Choir & Raphael - Disc La Marato TV3 - 2011
[es] Se acerca la Marató de Televisió de Catalunya y, para calentar motores, ya podemos visualizar un magnífico vídeo a cargo de Sergio Dalma y la Escolania de Montserrat.
La Marató de TV3 - Videoclip de la cançó "Em dónes força" del disc de La Marató:
I també Raphael hi col·labora aquest any.
The Gospel Viu Choir & Raphael - Disc La Marato TV3 - 2011
La cocina master chef del futuro que se puede ajustar para gente en silla de ruedas
El Proyecto Libertad (Liberty Project de Whirlpool) es un innovador y me atrevería a decir que hasta revolucionario enfoque de la cocina modular y la gestión del espacio culinario.
Los diseñadores Helder Filipov y el equipo de diseño avanzado de la Whirlpool Latin America han creado una configuración de cocina que integra y alínea un refrigerador, una completa áerea de cocina, un área de preparación de alimentos, microondas, área de lavado, lavadora, sistema de reciclaje de agua, aire acondicionado y escape.
Pero lo más importante de este concepto, es que la cocina y su plataforma de trabajo se puede ajustar para las personas que se mueven en silla de ruedas. Cada parte modular se puede configurar y adaptar de forma automática a las necesidades individuales.
Imaginación, talento y buen gusto, en suma un diseño para tener en cuenta y hacernos ver el futuro de una forma más agradable, que el panorama económico ya se ocupa de lo contrario..
Pero lo más importante de este concepto, es que la cocina y su plataforma de trabajo se puede ajustar para las personas que se mueven en silla de ruedas. Cada parte modular se puede configurar y adaptar de forma automática a las necesidades individuales.
Imaginación, talento y buen gusto, en suma un diseño para tener en cuenta y hacernos ver el futuro de una forma más agradable, que el panorama económico ya se ocupa de lo contrario..
Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions que hem aportat.
Bombillas eficientes
Panasonic diseña una bombilla LED de ultra eficiencia que se parece a una incandescente con su filamento
Forma de bombilla con tecnologia LED, consumo de 4,4W y ganadora del Premio Good Design 2011
Tenemos tan arraigado la iluminación incandescente y las típicas bombillas con un filamento metálico que se pone al rojo blanco mediante el paso de una corriente eléctrica, que nos es difícil aceptar otros diseños que se aparten de estos clásicos, incluso para la iluminación LED.
Por eso, quizás, la compañía japonesa Panasonic Corporation ha diseñado una bombilla LED de ultra eficiencia, modelo LDAHV4L27CG, que se parece como dos gotas de agua a una lámpara incandescente, incluso con su filamento.
Esta bombilla LED desarrollada por Panasonic tiene un alto rendimiento de 48 lúmenes/W y un mantenimiento de flujo luminoso del 70% hasta el final de su vida así como un rendimiento del color de hasta el 80%.
Sin embargo, sólo utiliza 4,4 vatios y su ultra-eficiencia le proporciona una vida útil de 40.000 horas, lo que significa que la bombilla si se utiliza con un promedio de 2,7 horas al día, puede vivir hasta 40 años.
Esta maravillosa bombilla la hizo merecedora de Premio Good Design 2011. Y por supuesto, contenido de mercurio, como las CFLs, nada de nada...
Bombillas LED de Ledo, posiblemente el futuro de la iluminación
Otra evolución de las bombillas...11 LED, consumo 11W, luz similar a 60W
Recientemente habrás visto como las nuevas bombillas de bajo consumo han ido ganando terreno a las tradicionales y clásicas incandescentes de toda la vida. Sin embargo, muchos dicen que la tecnología ganadora en cuanto a iluminación se refiere vendrá del mundo de los LEDs y he aquí que ya encuentras algún que otro modelo que te deja entrever cómo serán las bombillas del futuro:
Están fabricadas por los alemanes LEDO y están compuestas por 11 LEDs que rodean la bombilla de forma que ofrecen iluminación en un ángulo de 330 grados con un brillo similar al de una bombilla de 60w tradicional pero consumiendo tan solo 11w. Por otro lado, la duración de estas bombillas llega a las 80.000 horas sin que tengas necesidad de reemplazarlas por otras.
Además de sus ventajas técnicas, la estética que tienen es lo bastante interesante como para que haya quien crea que no necesita lámparas donde colocarlas.
Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions que hem aportat.
Forma de bombilla con tecnologia LED, consumo de 4,4W y ganadora del Premio Good Design 2011
Tenemos tan arraigado la iluminación incandescente y las típicas bombillas con un filamento metálico que se pone al rojo blanco mediante el paso de una corriente eléctrica, que nos es difícil aceptar otros diseños que se aparten de estos clásicos, incluso para la iluminación LED.
Por eso, quizás, la compañía japonesa Panasonic Corporation ha diseñado una bombilla LED de ultra eficiencia, modelo LDAHV4L27CG, que se parece como dos gotas de agua a una lámpara incandescente, incluso con su filamento.
Esta bombilla LED desarrollada por Panasonic tiene un alto rendimiento de 48 lúmenes/W y un mantenimiento de flujo luminoso del 70% hasta el final de su vida así como un rendimiento del color de hasta el 80%.
Sin embargo, sólo utiliza 4,4 vatios y su ultra-eficiencia le proporciona una vida útil de 40.000 horas, lo que significa que la bombilla si se utiliza con un promedio de 2,7 horas al día, puede vivir hasta 40 años.
Esta maravillosa bombilla la hizo merecedora de Premio Good Design 2011. Y por supuesto, contenido de mercurio, como las CFLs, nada de nada...
Bombillas LED de Ledo, posiblemente el futuro de la iluminación
Otra evolución de las bombillas...11 LED, consumo 11W, luz similar a 60W
Recientemente habrás visto como las nuevas bombillas de bajo consumo han ido ganando terreno a las tradicionales y clásicas incandescentes de toda la vida. Sin embargo, muchos dicen que la tecnología ganadora en cuanto a iluminación se refiere vendrá del mundo de los LEDs y he aquí que ya encuentras algún que otro modelo que te deja entrever cómo serán las bombillas del futuro:
Están fabricadas por los alemanes LEDO y están compuestas por 11 LEDs que rodean la bombilla de forma que ofrecen iluminación en un ángulo de 330 grados con un brillo similar al de una bombilla de 60w tradicional pero consumiendo tan solo 11w. Por otro lado, la duración de estas bombillas llega a las 80.000 horas sin que tengas necesidad de reemplazarlas por otras.
Además de sus ventajas técnicas, la estética que tienen es lo bastante interesante como para que haya quien crea que no necesita lámparas donde colocarlas.
Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions que hem aportat.
20.11.11
Newsletter especial II Congrés Europeu del Voluntariat
[ca] Ja podeu accedir a la newsletter especial amb motiu del II Congrés Europeu del Voluntariat, on fem una proposta sobre el Voluntariat d'Empresa. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/11/11/01
[es] Ya pueden acceder a la newsletter especial con motivo del II Congreso Europeo del Voluntariado, donde hacemos una propuesta sobre el Voluntariado de Empresa. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE, e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/11/11/02
[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters
www.collaboratio.net/newsletter/2011/11/11/01
[es] Ya pueden acceder a la newsletter especial con motivo del II Congreso Europeo del Voluntariado, donde hacemos una propuesta sobre el Voluntariado de Empresa. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE, e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/11/11/02
[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters
Quatre anys de Consell Estatal d'RSE
En aquests quatre anys de legislatura no he parlat ni una sola vegada del Consell Estatal d'RSE. Em sembla que no hi ha hagut motiu per fer-ho. Aquestes són les darreres vegades que ho vaig fer:
I en el fons no em preocupa gaire. Penso que el model Àgora ja havia donat prou de si, i el cal ara -i calia fa quatre anys- és posar-se a fer feina, i deixar-se de xerrameca. Sigui dit amb tot respecte pels seus membres i per la seva tasca. Però és que molt em temo que la màxima preocupació va ser qui formava part de la seva composició.
- [ca] Moratòria a parlar sobre què és la Responsabilitat Social
- [es] Moratoria a hablar sobre que es la Responsabilidad Social
- [ca] Crítiques a l'aprovació ara del Consell Estatal d'RSE
- [es] Críticas a la aprobación ahora del Consejo Estatal de RSE
- [ca] Reaccions a la creació del Consell Estatal d'RSE
- [ca] El nou Consell de Responsabilitat Social dependrà del Ministeri de Treball i tindrà 46 consellers
- [ca] Document de la Taula de Diàleg Social sobre RSE
- [ca] El Consell Estatal de RSE no es constituirà fins a la pròxima legislatura
- [ca] Habemus Consilium?
Ara que s'acaba la legislatura, Jáuregui en lamenta la pasividad. Hi estic d'acord.
El Ministro de la Presidencia, Ramón Jáuregui, ha lamentado en una entrevista publicada en el último número de la revista Ethic la falta de "impulso y dinamismo" del Consejo Estatal de la Responsabilidad Social Empresarial (RSE) creado por el Ministerio de Trabajo.
"No se conocen grandes aportaciones del Consejo Estatal, casi cuatro años después de su nacimiento, que permitan decir que el Consejo se ha convertido en el corazón del sistema de la RSE, tal y como creíamos y queríamos que fuera", ha afirmado Jáuregui. Para el ministro "la idea era buena y englobaba en su seno a todos los protagonistas, a los agentes que trabajan en torno a la responsabilidad social. Pero en su desarrollo ha faltado impulso y dinamismo".
19.11.11
Accés a les conferències de #RSE de Belfast i Elgoibar
Podeu descarregar-vos els fitxers de so corresponents a aquestes dues conferències de Josep Maria Canyelles sobre la incorporació de la matèria lingüística dins la Responsabilitat Social de les Empreses:
14-11-11: Conferència a Belfast (Irlanda del Nord). Més informació de l'esdeveniment. (34 min, en anglès)
17-11-11: Conferència a Elgoibar (Euskadi). Més informació de l'esdeveniment. (45 min, en castellà)
Escolteu les conferències
Nota: en un parell de setmanes podrem oferir l'enregistrament en vídeo de la conferència d'Elgoibar.
14-11-11: Conferència a Belfast (Irlanda del Nord). Més informació de l'esdeveniment. (34 min, en anglès)
17-11-11: Conferència a Elgoibar (Euskadi). Més informació de l'esdeveniment. (45 min, en castellà)
Escolteu les conferències
Nota: en un parell de setmanes podrem oferir l'enregistrament en vídeo de la conferència d'Elgoibar.
Acceso a las conferencias de #RSE de Belfast y Elgoibar
Pueden descargarse los ficheros de sonido correspondientes a estas dos conferencias de Josep Maria Canyelles sobre la incorporación de la materia lingüística dentro de la Responsabilidad Social de las Empresas:
14-11-11: Conferencia en Belfast (Irlanda del Norte). Más información del evento. (34 min, en inglès)
17-11-11: Conferencia en Elgoibar (Euskadi). Más información del evento. (45 min, en castellano)
Escuchar las conferencias
Nota: en un par de semanas podremos ofrecer la gravación en vídeo de la conferencia de Elgoibar.
14-11-11: Conferencia en Belfast (Irlanda del Norte). Más información del evento. (34 min, en inglès)
17-11-11: Conferencia en Elgoibar (Euskadi). Más información del evento. (45 min, en castellano)
Escuchar las conferencias
Nota: en un par de semanas podremos ofrecer la gravación en vídeo de la conferencia de Elgoibar.
“L'ús de bosses de plàstic ha baixat prop del 80%”
JOSEP MARIA TOST DIRECTOR DE L'AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA
Font: /www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/-/476971.html
“Els ciutadans hem respost amb total normalitat i ens hem acostumat a anar a comprar amb bosses, cistells o caixes”
“Molts ajuntaments ara ja no tanquen la porta de les deixalleries a les nits perquè els lladres fan una destrossa per buscar un motor de rentadora vella”
Per treure un petit profit econòmic, els lladres de coure poden causar danys importants al medi
La gestió de residus afronta un nou repte: els contenidors de recollida selectiva es buiden de manera irregular i una part de les deixalles va a parar al medi ambient.
La societat ha assumit que cal generar menys residus amb exemples com la bossa de plàstic?
El pacte per a la reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús, firmat entre el govern de la Generalitat i les organitzacions del sector, ha estat un èxit important. Les dades del 2009 indicaven que s'havia aconseguit en dos anys una reducció del 30%, i el sondeig oficial que estem portant a terme indica que aquest any ja ens trobem entre un 50% i gairebé un 80% de reducció. Si anem a un supermercat o una gran superfície veurem que les bosses gratuïtes d'un sol ús gairebé han desaparegut.
El debat era si n'hi havia prou amb un pacte o si calia imposar taxes?
En aquest cas, els ciutadans hem respost amb total normalitat i ens hem acostumat a anar a comprar amb bosses, cistells o caixes. S'ha demostrat que no feia falta introduir una taxa.
No fa falta fer un pas més?
Tots els grans del sector s'han afegit al pacte i el petit comerç està fent una transició positiva cap a l'eliminació. Hem renovat el pacte i crec que a Catalunya ens avançarem als objectius de la llei estatal que preveu l'eliminació de les bosses gratuïtes d'un sol ús el 2018.
Catalunya s'avançarà també en el retorn i la reutilització d'envasos?
Estem fent estudis amb molta atenció. Hem de fomentar-ho, sobretot en l'ús domèstic de determinats elements que siguin reutilitzables, però potser no serà possible en tots els envasos i tots els formats. Les experiències europees demostren que el sistema de retorn d'envasos és eficaç quan la indústria que produeix el producte i els consumidors són a prop, per exemple amb les cervesses a Alemanya. Si el productor i el consumidor són molt lluny, el retorn és molt car. Tot el que sigui optimitzar matèries primeres és important; tot el sigui estalviar energia en el conjunt del procés és important, però cal evitar que els estalvis es mengin les estovalles.
La crisi econòmica fa augmentar la sostracció de residus?
Dissortadament, sí. Per exemple, l'Ajuntament de Barcelona ha comprovat que els desapareixen 2.000 tones al mes dels contenidors de paper i cartró. Els contenidors de roba tenen un problema semblant. També s'ha incrementat molt el nombre d'assalts o entrades a les deixalleries municipals. Molts ajuntaments i consells comarcals ens comenten que ara ja no tanquen la porta amb clau a les nits perquè els lladres fan una destrossa per anar a buscar el motor d'una rentadora vella o una mica de coure. Les matèries primeres han pujat de preu i la crisi posa damunt la taula la feina de drapaire.
A qui perjudica el robatori?
Els materials que arriben als contenidors de recollida selectiva i les deixalleries serveixen per finançar el servei de recollida i gestió de residus. Si aquest material desapareix, els ajuntaments han de continuar prestant el servei, però amb menys ingressos, i per tant s'agreuja la seva situació econòmica. En alguns casos s'han fet caure transformadors elèctrics per robar el coure i s'ha provocat que els olis que contenen provoquin contaminació. Per treure un petit profit econòmic es poden provocar importants danys en el medi ambient.
Perfil
La trajectòria política i de gestió de Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya des del febrer passat, inclou el fet d'haver estat –com a alcalde de Riudecanyes– un dels impulsors de l'Associació de Municipis Catalans per la Recollida Porta a Porta, creada el 2000
Font: /www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/-/476971.html
Curs online d'RSE per a pimes i micropimes a la comarca del Garraf
Node Garraf, l'agència de desenvolupament del Consell Comarcal del Garraf, ha programat un curs online de Responsabilitat Social adreçat a micropimes i pimes.
Aquest proper 24 de novembre es farà una sessió presencial i tot seguit el curs continuarà pel web.
El curs corre a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.
Aquest proper 24 de novembre es farà una sessió presencial i tot seguit el curs continuarà pel web.
El curs corre a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de Responsabilitat Global.
RSE i enganys històrics
Els enganys històrics són evidents. I la funció dels historiadors és desfer-los per tal de il·luminar la interpretació del passat amb el sentit correcte. No tenir la voluntat de fer-ho sota el pretext que certs passatges històrics fa molts anys que estan investigats i escrits seria una manca de respecte a la pròpia disciplina i una esquerda a la deontologia professional, especialment quan apareixen noves dades rellevants i quan la "Història oficial" no deixa de presentar molts dubtes.
Tanmateix, fins aquí es tractaria solament d'un tema deontològic vinculat a l'exercici d'una disciplina acadèmica o una professió. Però quan darrera hi ha organitzacions que tenen maneres de fer i que gestionen interessos, també és un tema de responsabilitat social. I sobretot si la manera com la història es pugui haver desenvolupat té conseqüències molt evidents en el nostre present i en els inquietuds dels grups d'interès.
En posaré dos exemples.
Exemple 1: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa. [llegir article].
En aquest exemple no hi entraria l'RSE, perquè podem estar davant d'un error en la història però en el que no s'aprecia una voluntat real d'ocultació. Es podria tractar senzillament d'un error metodològic. En tot cas, si els historiadors s'enquisten en la interpretació tradicional, malgrat que no aporta llum, i no accepten obrir noves vies d'anàlisi que disposin d'indicis suficients de raonabilitat, potser estan portant a terme una mala pràctica que podria ser analitzada des de paràmetres de deontologia professional en la mesura que poden estar sobredimensionant el pes de la tradició i no sotmeten a criteris científics les aportacions que trenquen amb visions tradicionals.
Exemple 2: Els orígens de Colom i la descoberta d'Amèrica.
Les falsedats sobre Colom i la descoberta d'Amèrica són innegables, però ara totes les dades comencen a lligar per trobar els perquès de l'ocultació. Tot plegat era més senzill i evident però la traça s'havia anat ocultant i, sobretot, els prejudicis -ben poc científics- feien que els historiadors no interpretessin bé les dades. N'hem escrit en algunes ocasions:
Exemple 1: La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa. [llegir article].
En aquest exemple no hi entraria l'RSE, perquè podem estar davant d'un error en la història però en el que no s'aprecia una voluntat real d'ocultació. Es podria tractar senzillament d'un error metodològic. En tot cas, si els historiadors s'enquisten en la interpretació tradicional, malgrat que no aporta llum, i no accepten obrir noves vies d'anàlisi que disposin d'indicis suficients de raonabilitat, potser estan portant a terme una mala pràctica que podria ser analitzada des de paràmetres de deontologia professional en la mesura que poden estar sobredimensionant el pes de la tradició i no sotmeten a criteris científics les aportacions que trenquen amb visions tradicionals.
Exemple 2: Els orígens de Colom i la descoberta d'Amèrica.
Les falsedats sobre Colom i la descoberta d'Amèrica són innegables, però ara totes les dades comencen a lligar per trobar els perquès de l'ocultació. Tot plegat era més senzill i evident però la traça s'havia anat ocultant i, sobretot, els prejudicis -ben poc científics- feien que els historiadors no interpretessin bé les dades. N'hem escrit en algunes ocasions:
10.4.11 Posant al descobert un dels més grans enganys de la Història moderna
11.3.11 Ruta guiada a peu: Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV
1.12.09 Tindrà Espanya la dignitat d'acceptar oficialment la veritat sobre Cristòfor Colom?
11.10.09 Columbus Day as a trending topic [ca][es][en]
4.10.09 Colom. 500 anys enganyats
En aquest cas, a banda de les possibles mateixes males pràctiques professionals del cas anterior, podríem parlar de responsabilitat social, en la mesura que s'aprecia una clara voluntat d'ocultar la història ja des del moment en què es van produir els fets fins al mateix moment actual. I és evident que hi ha interessos en joc en la mesura que elements fonamentals de la història canviarien, entre els quals els que han servir per a construir la justificació de l'Estat i la preminència d'unes nacions sobre les altres. És, doncs, una matèria que afecta de manera clara l'RS d'institucions acadèmiques i institucions públiques.
11.3.11 Ruta guiada a peu: Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV
1.12.09 Tindrà Espanya la dignitat d'acceptar oficialment la veritat sobre Cristòfor Colom?
11.10.09 Columbus Day as a trending topic [ca][es][en]
4.10.09 Colom. 500 anys enganyats
En aquest cas, a banda de les possibles mateixes males pràctiques professionals del cas anterior, podríem parlar de responsabilitat social, en la mesura que s'aprecia una clara voluntat d'ocultar la història ja des del moment en què es van produir els fets fins al mateix moment actual. I és evident que hi ha interessos en joc en la mesura que elements fonamentals de la història canviarien, entre els quals els que han servir per a construir la justificació de l'Estat i la preminència d'unes nacions sobre les altres. És, doncs, una matèria que afecta de manera clara l'RS d'institucions acadèmiques i institucions públiques.
16.11.11
¿Qué harán un catalán, un chino y 100 vascos en Elgoibar el 17 de noviembre?
Aunque intencionadamente suene a chiste, esta es una de las acciones promocionales de la jornada en la que voy a participar dentro de unas pocas horas en Elgoíbar (Euskadi)
¿Qué harán un catalán, un chino y 100 vascos en Elgoibar el 17 de noviembre?
Para saberlo...
11/11/2011 14:06
Escúchalo aquí.. (mp2)
¿Que no lo has podido oir?
Pues resulta que el catalán, el chino y los 100 vascos nos juntaremos en el IMH el 17 de noviembre con representantes de Confebask, Anbotogroup, Instituto Chino de Gipuzkoa y diversas entidades y empresas para saber más sobre la gestión lingüística en la 6º jornada del seminario 30+10.
Fuente: http://www.imh.es/noticias/bfque-haran-un-catalan-un-chino-y-100-vascos-en-elgoibar-el-17-de-noviembre
Fuente: http://www.imh.es/noticias/bfque-haran-un-catalan-un-chino-y-100-vascos-en-elgoibar-el-17-de-noviembre
Cop d'estat tècnicament perfecte
Excel·lent article d'Ernest Folch al diari ARA:
ERNEST FOLCH
| Actualitzada el 15/11/2011
[...] darrere tanta normalitat impostada, darrere la postal teledirigida de l'home que va caminant a l'estació, s'amaga una de les jugades més escabroses i sofisticades de la història recent de la política europea.
Monti, com Papadimos a Grècia, cau de sobte del cel, ves quina casualitat, just quan calia aplicar les mesures d'austeritat més salvatges que haurà hagut d'afrontar mai cap govern occidental. Ho fa embolicat amb el termetecnòcrata, que és la paraula màgica per fer passar bou per bèstia grossa, és a dir, per imposar les reformes que volen els mercats per sobre de la democràcia. Els dos tecnòcrates vénen a resoldre la crisi pel broc gros, enviats per la senyora Merkel, que al seu torn és enviada per Goldman Sachs, per a qui casualment havien treballat Monti, Papadimos, Draghi i el proper que vindrà. Així es tanca el cercle: qui va crear la crisi ens ve a resoldre-la.
Si ja eren sospitosos els escarafalls que es van sentir més o menys unànimament amb el legítim referèndum que volia fer Papandreu, ja no sé com es poden qualificar els silencis d'aprovació que envolten el desembarcament dels tecnòcrates. Tota aquesta comèdia del gestor asèptic, rigurós i ben aplicat seria perfecta si no fos per un petit detall: ni a Monti ni a Papadimos no els ha votat absolutament ningú. Se'ns diu que unes eleccions allargarien les reformes, que és l'eufemisme per no confessar que els votants fan nosa. Amb una celeritat que fa feredat, es fan unes enquestes que asseguren que ni els italians ni els grecs volen eleccions anticipades, una maniobra borda per suplantar el sufragi universal a través dels instituts demoscòpics. Se'ns diu, ja sense vergonya ni cap pudor, que les eleccions molesten i que primer cal posar ordre. Es vol arraconar la política en nom de la pseudociència financera que ens ha portat fins on som ara. Estem davant d'una hàbil i finíssima estratègia, que s'assembla cada vegada més a un cop d'estat, això sí, pulcre, sense bales i tècnicament perfecte. Com a mínim Berlusconi permetia votar, ni que fos simbòlicament, cada quatre anys. Fins i tot a la Xina dissimulen una mica més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



















