14.1.12

Un consorci d'empreses i centres tecnològics catalans posa en marxa una microxarxa elèctrica

El projecte, anomenat DER IREC 22@ MICROGRID, estudia estratègies per aconseguir un nou model energètic basat en les anomenades microxarxes, que tenen com a objectiu l’autosuficiència i les energies renovables. Per a dur a terme aquesta investigació s'ha utilitzat una microxarxa elèctrica ubicada a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).

Al 2007, Responsabilitat Social fa fer una fitxa de bones pràctiques de Responsabilitat Social de l'empresa Circutor, una de les integrants del projecte, per al projecte Ressort

Emuladors de la microxarxa que s'utilitzen al projecte Microgrid
Emuladors de la microxarxa que s'utilitzen al projecte Microgrid


El projecte es basa en la idea que la xarxa elèctrica del futur deixarà de ser un sistema central per esdevenir una teranyina de microxarxes que permetran la introducció de fonts d’energia renovables i que impulsaran l’ús massiu del vehicle elèctric. En aquest sentit, un consorci d’empreses i centres tecnològics catalans – les empreses GTD Sistemas de Información S.A (líder del projecte), Endesa, Cinergia i Circutor, i els centres CITCEA-UPC i BDIGITAL, tots dos de la xarxa TECNIO, i l’IREC – duen a terme un projecte que té per objectiu identificar i superar les barreres tecnològiques per l’adopció de les microxarxes elèctriques.  El projecte compta amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat a través d’ACC1Ó.

L’entorn experimental del projecte és una microxarxa ubicada a l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) de Barcelona, que servirà de plataforma tecnològica per obtenir dades experimentals. El projecte té una durada de dos anys i mig.

Per microxarxa s’entén un sistema composat per microgeneradors -com ara una placa fotovoltaica o un molí de vent-; per un o varis sistemes d’emmagatzemament – bateries o volants d’inèrcia - i per càrregues -aparells que consumeixen energia, per exemple un vehicle elèctric-. Una microxarxa opera com un sistema únic que proveeix d’energia elèctrica i/o tèrmica a la vegada, afavorint aquelles fonts d’origen renovable, reduint la dependència energètica de l’exterior i amb la possibilitat de posar a la venda els excedents energètics que pogués generar. Una de les característiques més importants de les microxarxes envers el sistema elèctric actual,  és que la capacitat de generar, emmagatzemar i consumir l’energia elèctrica es realitza de manera local. Això permet augmentar l’eficiència global del sistema ja que afavoreix que l’energia generada es consumeixi a prop de les càrregues.

L’òptima gestió de les microxarxes farà possible en un futur la millora de l’eficiència energètica, la reducció de les emissions contaminants i del cost energètic així com la minimització de les pèrdues elèctriques del sistema actual.

Cadascuna de les empreses i els centres tecnològics del consorci són especialistes en l’estudi i desenvolupament d’alguna de les seccions que formen una microxarxa, i centren la seva activitat en treure’n el màxim rendiment.

GTD Sistemas de Información S.A, especialitzada en integració de sistemes, amb la col·laboració de Barcelona Digital Centre Tecnològic, s’encarrega de dissenyar el sistema de gestió global de la microxarxa, tenint en compte tan les restriccions tècniques (dels dispositius integrants) com econòmiques (relació amb el mercat) integrant els resultats obtinguts pels altres paquets de treball.

Els membres del consorci i les seves línies d’acció en el projecte són els següents:
• L’empresa CIRCUTOR i l’IREC dediquen els seus esforços a estudiar el disseny òptim de la microxarxa i el control intel·ligent dels convertidors.
CINERGIA i el CITCEA-UPC, centre tecnològic de la xarxa TECNIO d’ACC1Ó, estudien l’arquitectura de comunicacions de la microxarxa, així com el disseny, la fabricació dels prototipus.
Endesa i IREC avaluen l’impacte de les microxarxes en la xarxa de distribució elèctrica general, així com el marc regulatori i legal de les microxarxes.

El projecte DER IREC 22@ MICROGRID està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional FEDER.

Font: Jornal.cat

13.1.12

VI Jornada del Grup Cooperatiu CLADE

Avui he anat a la VI Jornada del Grup Cooperatiu CLADE: “Cadena de valor. Cadena de sentit”, a la Pedrera:

Programa18.30h Benvinguda
18.36h “Nou paradigma: L’alineació de la cadena de valor i del sentit”, Josep M. Corbinos, director general La Fageda
18.45h DEBAT
Josep Santacreu, director de DKV Seguros
Josep M. Rosanas, Càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme, IESE.
Pere Pous, director General de lavola
Modera: Olga Grau, redactora en cap de l’àrea d’economia de El Periódico
19.35h Clausura. Antoni Castellà i Clavé, secretari d'Universitas i Recerca

He piulat algunes coses al twitter (cal llegir començant per sota!):

El Capitalisme 24902 de Richard Branson: "Fer el bé és bo per als negocis"

| Història de
El capitalisme ha col·lapsat. Aquest sistema econòmic ha generat una riquesa inèdita en la història. Però, alhora, ha provocat injustícies, ha maltractat el planeta i ha contaminat els mars. Tant s'ha espremut la bola que ha rebentat. Aquesta reflexió, de Richard Branson, porta a una hipòtesi: "Fer el bé és bo per als negocis".
 
La cobdícia, a la llarga, no és rendible. El fundador de Virgin ho explica en el seu nou llibre: Screw Business As Usual. "Realment crec que el capitalisme va ser creat per ajudar la gent a viure millor, però, malauradament, al llarg dels anys ha perdut una mica el seu sentit. El focus en els beneficis a curt termini ha fet que la major part dels negocis oblidin la importància de la seva activitat a llarg termini per tenir cura de les persones i al planeta ".
 
Branson proposa una nova forma d'entendre i promoure el creixement econòmic, basat en afavorir les persones i la natura. L'anomena Capitalisme 24902. El nom va sorgir quan, un dia, parlant sobre "el nom que havia de capturar el nou nivell de responsabilitat que cada un de nosaltres tenim davant de la comunitat global i com això havia de convertir-se en un moviment que vagi més enllà dels negocis i d'un sol país, algú va esmentar que la circumferència de la Terra és de 24.902 milles. I el concepte Capitalisme 24902 va néixer!".
 
La idea sobre la qual es construeix aquest nou model al qual aspira Branson, segons escriu en un extracte del seu llibre publicat en The Guardian, és que "tots i cadascun dels empresaris tenen la responsabilitat de tenir cura de totes les persones i el planeta que, junts, formen un llogaret global".
El compromís que demana aquest filantrop multimilionari no és només una qüestió ètica. És un assumpte de rendibilitat. En Screw Business As Usual assegura que si les companyies es converteixen en impulsores del bé, els individus que treballen per a elles estaran més motivats i les seves marques destacaran sobre les altres.
 
"Sempre he cregut que tenint cura dels empleats de les meves empreses, tota la resta tindrà cura de si mateix", exposa en l'extracte de The Guardian. "Això pot ser una cosa molt simple, com permetre que participin en l'accionariat o oferir-los l'oportunitat de dirigir el seu propi show. Això ens ha funcionat molt bé i ha creat un grup de persones molt especial en tot el món que no només són apassionats de Virgin. També volen fer les coses diferents ".
 
"El millor de tot és que moltes empreses i negocis estan fent això de forma instintiva i la gent, arreu del món, s'està adonant que, cada dia, poden marcar la diferència. No importa que sigui a escala molt petita", continua Branson. "De fet, un negoci que té en compte el bé social no ha de ser gran per aconseguir un gran impacte. Només ha de tenir a les persones adequades. Hi ha molts negocis a petita escala en el món (des dels districtes de Johannesburg, els pobles de l'Índia, les fàbriques rurals de formatge a França, les vinyes orgànics a Austràlia, fins a les cooperatives de peces de punt a Equador) que estan millorant la forma de fer negocis. També hi ha algunes multinacionals que estan començant a transformar radicalment per ser una força per al bé. Les persones en aquestes organitzacions (grans i petites) tenen la força d'un huracà".
 
Però això no és una qüestió de responsabilitat social corporativa, matisa el multimilionari. Un concepte que, per Branson, és insuficient perquè es basa en un petit equip de la companyia tancat en una oficina. "Hauria de ser una cosa que tots els empleats tinguessin en compte per fer les coses diferents en tot el que porten a terme, tant a la feina com en la seva vida personal".
 
En el seu llibre, Branson deixa veure la seva simpatia pel moviment Occupy Wall Street, segons The Guardian. Potser per això mateix, i pel seu tarannà progressista, FT hagi fet una crítica demolidora de Screw Business As Usual.
Imatges: FB de Richard Branson

12.1.12

Jornada sobre voluntariat d'empresa a ESADE

He estat a la Jornada sobre voluntariat d'empresa (VdE) o voluntariat corporatiu (VC) de l'Institut d'Innovació Social d'ESADE. He fet algunes piulades al twitter (llegiu en ordre invers!):

Sortint de #VolCorp @iSocial_ESADE es comenta: Jornada interessant pero també apareixen llums i ombres sobre el model que es planteja

martasoleandres Marta Solé Andrés
Ens ha encantat la xerrada de Carlos Capataz! El més important és l'impacte social de l'acció voluntària #VolCorp

Creu roja afirma q es pot permetre d'acceptar #VolCorp sense aportació € de l'empresa, cosa que ONL +petites sovint no poden fer

El vídeo #VolCorp Abertis mostra que si que respecten diversitat nacional / cultural / ling. Ho dubto d'alguns altres

Preguntaria com aquests programes #VolCorp integren #RSE en respecte diversitat cultural... Imagino resposta...

Eduard Sala (filles caritat) des del Public: error de fer cadascú la seva paradeta #VolCorp sense tenir en compte realitat social i assoc.

Tinc sensació que legisladors o Business schools pensen per a gran empresa i miren d'adequar discurs per a pimes (que son majoria) #VolCorp

Per incloure les pimes no hem de parlar de #VolCorp sino de voluntariat d'empresa #VdE hem de repetir els arguments #RSE vs #RSC ?? Cansat!

Creu roja ha parlat de pimes pero @iSocial_ESADE sols posa grans empreses a la jornada de #VolCorp ... Error!

Parla Beatriz Sanz, investigadora Institut Innovació Social@iSocial_ESADE i coautora estudio #VolCorp

#VolCorp @iSocial_ESADE via #voluntariadocorporativo
5 hours ago



iSocial_ESADE Instituto iSocial
Carlos Capataz (Director de Voluntariado Corp. Cruz Roja): "No es lo mismo organizaciones con voluntariado que de voluntariado". #volCorp

Creu roja: defensa les microtasques per a donar oportunitats de #VolCorp a les pimes

Creu roja: no li agrada el concepte de #VolCorp ... A mi tampoc: al 2n congrés europeu voluntariat vaig defensar Voluntariat d'Empresa

Creu roja: fer #VolCorp en horari laboral te risc de ser cessió laboral. Compte!

Ppt #VolCorp de creu roja no es pot llegir! Fons blau fosc i lletra petita negra! Que facin un curset a l'once sobre combinacions de colors!

Creu roja: no podem anomenar voluntariat a tot! Estem traslladant un concepte angles erròniament; aqui no podem considerar #VolCorp donar €

Pero al final fou una oportunitat de generar espai de trobada entre treballadors de les 2 empreses fusionades i fer projecte #VolCorpcomu

Dia Solidari venia d'Union Fenosa. Riscos de la fusió: baixes de treballadors Fenosa, no incorpor.de GN per un projecte #VolCorpde fenosa

Dia solidari agrupa 2000 treballadors de GasNatural #VolCorp i fan accions 3r món. Encara no han fet accions ni a Catalunya ni a Espanya

Gas natural Fenosa ha creat l'associacio Dia Solidari que agrupa els treballadors del #VolCorp i està reconeguda d'utilització publica

Sergi Loughney (Abertis) alerta que les activitats de #VolCorp no s'han de 'polititzar', han de ser dels voluntaris

Abertis: hi ha el risc que el #VolCorp es vegi mes com un tema d'imatge. A mes, compte amb les competicions entre ONG per aconseguir subv.

Abertis porta pocs anys en #VolCorp a diferencia de la Caixa. Cal discutir sobre quin es el lideratge entre els vol, sense imposar

Abertis: els treballadors escullen els projectes de #VolCorp i també voten 5 millors voluntaris

A la jornada sobre #VolCorp a @iSocial_ESADE : la caixa, Abertis, creu roja, gas natural...

11.1.12

New project to develop sustainability reporting capacity for SMEs

11 January 2012




A new project initiated by the Catalan Chambers of Commerce is uniting small businesses in Catalonia with a commitment to sustainability and GRI reporting. The Transparencia project guides the suppliers of large companies in implementing sustainability reporting and management practices. 64 suppliers of 11 multinationals are participating. This number is set to rise; and to inspire other chambers of commerce, business associations and multinationals to embed sustainability among their suppliers and member companies.

GRI’s Global Action Network program has partnered with the Catalan Chambers of Commerce to deliver GRI sustainability reporting training for the project. Certified Training partners and specially-trained local consultants guide participants’ through their first GRI sustainability reporting cycle.

In troubled economic times, effective sustainability reporting can add value for small businesses and the large companies that depend on them; helping to protect against risks, identify opportunities, and build the sustainability profile of an entire business group.

Narcis Bosch, CEO of the General Council of Catalan Chambers of Commerce, explains the motivation behind the project. “The present economic situation has sent a clear message: Those businesses that want to remain competitive in the long term must prioritize increased transparency, stakeholder dialogue, and responsibility for the major impacts of their activities.

“In Catalonia we already have interesting examples of large companies that are very committed to Corporate Social Responsibility. But we detected a triple threat to Small to Medium Enterprises (SMEs), which represent 98 percent of our business: the absence of CSR practices and their benefits, difficulties in applying CSR methodologies within organizations, and the tendency for large companies to ask their suppliers to implement CSR strategies without many SMEs knowing why or how to do so.”

Building sustainability reporting capacity in small businesses can still involve some impressive figures: companies in the Transparencia project add up to more than 71,000 workers and 27 billion Euros of turnover. “Chambers of Commerce should help businesses to be stronger and more competitive,” adds Bosch. “They should provide SMEs with the opportunity to incorporate CSR as a tool for improvement. They should do so simply and clearly, with suitable tools – like GRI reporting.”

The project highlights several important questions in sustainability and corporate reporting. What tools can SMEs use to boost their chances of survival and growth in a time of economic crisis? How can multinationals incorporate sustainability in their supply chains, among companies that they do not necessarily have direct control or influence over? How can sectors, and regions, focus on the sustainability issues that are most relevant for them? And how can groups of companies build advocacy and visibility for their progressive attitude towards sustainability?

Catalonia has a tradition of innovation and independence in times of challenge. Regarding the last two questions, Bosch says: “SMEs are an excellent example of involvement and interaction between business and a region. We are particularly interested in identifying Catalonian businesses as leaders in innovation, competitiveness and sustainability. As the Transparencia project involves the collaboration of the government of Catalonia and European Social Fund, it is a unique opportunity to demonstrate shared responsibility between government, chambers of commerce, large companies and their SME suppliers to promote a better model for doing business in the region.”

Traditional wine producer Codorníu is one of the large companies involved in the project. “Addressing sustainability in our own annual report, and helping some of our SME suppliers to do so, helps people to understand the sustainability of our and others’ operations,” states Eduardo Mas, Sustainability Quality Manager. “It also helps us spread sustainability culture within our own team, one of the most important steps for implementing our sustainability strategy.”

Mas highlights the inclusive, collaborative nature of the project. “From the moment we took the decision to participate, we made it clear that we were inviting suppliers to join us – not forcing them. We want them to progress in sustainability together with us. In fact, an important part of our sustainability success or failure is strongly conditioned by our suppliers’ performance. In the long term, we will be able to implement objective and specific sustainability criteria to assess suppliers.”

Marcial Navarro Segura of fellow participants Damm Group – a beverage manufacturer and distributor – also outlines the interconnectedness of suppliers’ and buyers’ performance: “Promoting the sustainability of our suppliers is also an investment in our own CSR. Until now our sustainability efforts have focused primarily on our employees and reducing the environmental impacts that result from our activity. While these two strands will remain a focus, we aim to deliver a more global CSR policy by working closely with our suppliers and stakeholders.”

Chambers of commerce, multinationals and business associations worldwide are invited to take a lead from the Catalan example. This is expected to be the first of many similar projects that see GRI supporting groups of small businesses in their sustainability efforts. By engaging with GRI’s Global Action Network program, SMEs produce their first sustainability report. The skills they learn can help them to integrate sustainability into their strategy and operations – to become a better business, with better prospects. Narcis Bosch pays handsome tribute to the GRI-trained consultants who help to deliver the program and make Transparencia a success.

“Without the cooperation and effort of the 6 specialist CSR consultants that support the SMEs, we would not have the results that are on the table today,” he says. “Their dedication and commitment to sustainability and the participating SMEs has been indispensable. To the whole team: Thank you very much.”

Find out more about the Transparencia project
Find out more about the Global Action Network project Contact the Global Action Network team:
Read more of the interviews with Transparencia participants

Font: www.globalreporting.org

10.1.12

Plataforma Salvem La Rotonda

He firmat donant suport a la Plataforma La Rotonda: Salvem La Rotonda !!!

Vegeu els detalls a la Galeria de Salvem la Rotonda. Links facebook: SALVEM L'EDIFICI LA ROTONDA, Salvem la Barcelona Modernista, Twitter: @SalvemlaRotonda

** PER LA ROTONDA DE SAGNIER** L'Associació continua treballant a fons per preservar els elements catalogats i també pel reconeixement de la totalitat del conjunt, que inclou l'ampliació feta per Enric Sagnier, contemporània amb la part modernista i un exemple únic a la ciutat.


La Rotonda terminal (català) from Javier Rada on Vimeo.

Presentació del sentit de l'RSE al govern de Vilanova i la Geltrú

Aquest matí he fet una presentació sobre el sentit de la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Administracions a la Junta de Govern local de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

L'alcaldessa i la resta de l'equip de govern volen desenvolupar el compromís amb aquest enfocament de gestió, i ho volen fer aplicant-ho al mateix Ajuntament.

El caràcter innovador de la iniciativa fa que es plantegin el desenvolupament de l'RS pròpia com a pas previ o paral·lel al foment de l'RSE de les empreses del territori. És per això que es tracta d'un dels pocs ajuntaments que disposa d'un tècnic que té per funció treballar per organitzar l'RS municipal.

El seminari directiu s'ha adreçat a un equip de deu persones conformat per l'equip de govern, el secretari municipal i el tècnic d'RS local.

9.1.12

Juan-José López Burniol: "Ens anem aproximant a la situació límit"

Aquesta nit he estat a la conferencia-sopar que organitzava la Fundació ACIDH (www.acidh.org) amb el notari Juan-José López Burniol parlant sobre cap on va Catalunya.

Aquest és el primer sopar que aquesta entitat no lucrativa que treballa amb persones amb intel·ligència límites ha muntat però es pretén que aquesta activitat tingui continuïtat mensual. El proper mes el convidat serà el Molt Hble. Jordi Pujol.

Viquipèdia: Juan José López Burniol (Alcanar, 1945- ). Llicenciat en Dret per la Universitat de Navarra. És notari des del 1971. Ha estat degà del Col·legi de Notaris de Catalunya i vice-president del "Consejo General del Notariado" d'Espanya, entre 1987 i 1989; magistrat del Tribunal Superior d’Andorra (1987-1993) i del Tribunal Constitucional andorrà (1993 - 2001). Membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Professor associat de dret civil de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1982 i 1990, i de la Universitat Pompeu Fabra. Ha sigut membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona fins al 2005. Fou president de Tribuna Barcelona des de la seva creació l'any 1996 fins al 2006. Des del 2007 és president de la Fundació Noguera, una entitat cultural sense ànim de lucre que treballa per a difondre el patrimoni històric documental i notarial català. López Burniol, conjuntament amb el periodista de La Vanguardia Enric Juliana va redactar l'editorial conjunt de la premsa catalana publicat el 26 de novembre de 2009 desprès de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya [1]. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com TV3, La Vanguardia, Avui, El Periódico i El País. Ha publicat llibres i articles de temàtica jurídica i política. Membre del Consell d'Administració de CaixaBank. Veure articles de López Burnial al Punt Avui

El meu twitter ha anat piulant l'acte (convindria llegir de baix a dalt):

Burniol, expresidents del Trib. Constitucional d'Andorra, creu que and. ha conservat històric. la independència gràcies al Vaticà #ACIDH

Burniol: si una majoria del Parl., dels ajuntaments i dels collegis prof. proclamen la independència, l'exercit espanyol no entrarà #ACIDH

Estat unitari o confederalisme els valora invisibles. #ACIDH

Sols hi ha 2 solucions viables: federalisme o independència. El temps que Espanya tardor a acceptar-ho juga en contra seu #ACIDH

També ens equivoquem els catalans quan diem q Espanya es sols un estat (altra cosa es si Catalunya en forma part) #ACIDH

Els espanyols s'equivoquen de ple quan no volen acceptar que Catalunya es una nació #ACIDH

El pensament predominant espanyol es "Para que buscar soluciones si lo que finalmente haran los catalanes es marchar" #ACIDH

Creu q aq problema no te solució i que la "conllevancia" no es permanentment suportable. No s'ha jugat net #ACIDH

Les autonomies han servit per descentralitzar pero no per a l'objectiu polític central: els drets històrics de Catalunya. #ACIDH

Hi havia la voluntat de diferenciar entre el q la constitució va anomenat nacionalitats i regions, pero tots volien ser com cat. #ACIDH

Burniol defineix l'estat autonomic com "una miqueta d'Estat federal", el q podia ser aleshores... #ACIDH

Cada vegada q a Espanya hi ha llibertat el primer problema q es planteja es Catalunya....! #ACIDH

Quan Espanya perd les colònies els empresaris catalans es pregunten de que els serveix l'estat espanyol si no garanteix el mercat #ACIDH

Bascos i navarresos, amb les guerres carlines, mantenen les institucions financeres. Encara avui tenen relació confederal amb España #ACIDH

Quan Catalunya es conquistada perdem les institucions pero no el dret catala, cosa que aleshores era + imp q la llengua #ACIDH

El problema històric català es demogràfic: som pocs. Per això la llei fa que la legitima sigui 1/4 a diferència de Cast (2/3) o França (1/2) i amb la possibilitat de pagar amb diners per a evitar que el patrimoni s'hagi de dividir #ACIDH

Si al XVII Catalunya hagués guanyat la guerra contra castellà i Portugal hagués perdut, avui encara seríem l'estat veí dels espanyols i Portugal una regió espanyola #ACIDH

Un polític espanyol de 1a línia els acceptava a ell i al @llfoix que si Escòcia pot ser independent per que no Catalunya #ACIDH

La relació Catalunya - España es com una parella que ja no te un projecte compartit. Ens anem aproximant a la situació límit #ACIDH

Molts empresaris se s'enten ara independentistes, cosa impensable sols uns pocs anys enrere #ACIDH

Els experts -l'opinio publicada- indica que la marca España fa mal a Barcelona o que el dèficit fiscal es inassumible #ACIDH

Creu, com diu el president de Catalunya, que estem en un moment de transició nacional, que tot sembla que porta a la independència #ACIDH

Burniol tenia un avi catala i un avi salmantino, se sent mesti i creu entendre el punt de vista tant de catalans com d'espanyols #ACIDH

La desregulacio ha influït en la crisi, com la igualacio entre bancs comercials i industrials #ACIDH

Ha fallat el sentit del compromís! I es fals q els mercats es puguin autoreg. sols: que passa si eliminem les normes de circulació? #ACIDH

S'ha esquerdat la confiança; falla el valor del treball; salaris desproporcionats 1:350; tot gira entorn a crear valor accionista... #ACIDH

Aquesta crisi no es universal, es occidental i suposarà la fi d'un model colonial de 5 segles. Interessant discurs a #ACIDH

Avui tenim conferencia-sopar a #ACIDH amb el notari Juan-José López Burniol parlant sobre cap on va Catalunya

Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació ACIDH

8.1.12

Nacions Unides va presentar informe mundial sobre voluntariat


Al novembre va ser presentat anticipadament a Barcelona amb motiu del 2n Congrés Europeu del Voluntariat

Recentment, com a tancament del desè aniversari de l'Any Internacional del Voluntariat, es va presentar el primer informe sobre l'estat del voluntariat en el món (IEVM), publicat pel programa de Voluntaris de les Nacions Unides (VNU). L'objectiu d'aquest document és millorar el reconeixement, la facilitació, la creació de xarxes i la promoció del voluntariat a escala global.

Antecedents

Des del Any Internacional dels Voluntaris (AIV) el 2001, successives resolucions de l'Assemblea General de les Nacions Unides han reconegut les contribucions significatives del voluntariat al desenvolupament econòmic i social. La resolució A/Res/63/153 de l'Assemblea General de les Nacions Unides, aprovada el 2008, reafirma la rellevància que té el voluntariat en la consecució dels ODM. Insta que el desè aniversari de l'Any Internacional dels Voluntaris es celebri el 2011 com el "AIV +10", i el programa VNU es designa com a punt focal del AIV +10.  


Com a expressió d'aquest rol organitzador, el programa VNU va considerar que aquest era el moment adequat per encarregar una publicació mundial que es titulés Informe sobre l'estat del voluntariat al món. Aquest Informe ofereix informació i promoció per a la funció i la contribució del voluntariat en els àmbits de la pau i el desenvolupament, que inclou la consecució dels ODM. 


Procés 


La preparació de l'Informe sobre l'estat del voluntariat al món ha implicat una gran varietat d'activitats de recerca i altres tasques relacionades. Aquestes es van realitzar per tal de garantir la consideració més àmplia possible de la informació disponible. Així mateix, es van tenir en compte les opinions de les parts interessades en el camp del voluntariat, com polítics, representants de governs, funcionaris internacionals, acadèmics, professionals en matèria de desenvolupament i voluntaris. 


Les activitats van incloure una revisió del material publicat; investigació sobre la estimació de la magnitud del voluntariat utilitzant dades nacionals, l'anàlisi de terminologia relacionada amb el voluntariat mitjançant bancs de dades internacionals, la preparació d'estudis d'antecedents temàtics; entrevistes exhaustives, l'establiment d'una xarxa d'investigadors en línia sobre refranys populars i mitjans de comunicació; debats en línia en xarxes de desenvolupament, i consultes regionals i temàtiques. 


Informe 


L'Informe sobre l'estat del voluntariat en el món fomenta una millor comprensió del que significa el voluntariat. Demostra la universalitat, abast i àmbit d'aplicació del voluntariat, a més de les noves tendències del segle XXI. El document examina les importants contribucions del voluntariat en diferents esferes, com els mitjans de vida sostenibles, la inclusió i la cohesió social, la reducció del risc de desastres, la governança i la participació política. 


Mitjançant propostes sobre com el voluntariat pot seguir avançant, l'Informe també proporciona una visió alternativa del que pot ser una societat millor. L'Informe assenyala que, en la majoria de societats del món, els voluntaris contribueixen de forma significativa al desenvolupament econòmic i social . A través de les seves accions voluntàries, milions de persones col · laboren per poder complir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni(ODM). 


El Informe està publicat en línia i també es pot sol · licitar un exemplar imprès
Descarregar Informe sobre l'estat del voluntariat en el món (IEVM)

Acceder a la sección Décimo Aniversario del año del Voluntariado

Font: http://lasociedadcivil.org/softis/nv/1206 

Naciones Unidas presentó informe mundial sobre voluntariado


En noviembre fue presentado anticipadamente en Barcelona con motivo del 2ª Congreso Europeo del Voluntariado


Recientemente, como cierre del décimo aniversario del Año Internacional del Voluntariado, se presentó el primer Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo (IEVM), publicado por el programa de Voluntarios de las Naciones Unidas (VNU). El objetivo de este documento es mejorar el reconocimiento, la facilitación, la creación de redes y la promoción del voluntariado a escala global.

Antecedentes

Desde el Año Internacional de los Voluntarios (AIV) en 2001, sucesivas resoluciones de la Asamblea General de las Naciones Unidas han reconocido las contribuciones significativas del voluntariado al desarrollo económico y social. La resolución A/Res/63/153 de la Asamblea General de las Naciones Unidas, aprobada en 2008, reafirma la relevancia que tiene el voluntariado en la consecución de los ODM. Insta a que el décimo aniversario del Año Internacional de los Voluntarios se celebre en 2011 como el “AIV+10”, y el programa VNU se designa como punto focal del AIV+10. 

Como expresión de este rol organizador, el programa VNU consideró que este era el momento adecuado para encargar una publicación mundial que se titulara Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo. Este Informe ofrece información y promoción para la función y la contribución del voluntariado en los ámbitos de la paz y el desarrollo, que incluye la consecución de los ODM.

Proceso

La preparación del Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo ha implicado una gran variedad de actividades de investigación y otras tareas relacionadas. Estas se realizaron a fin de garantizar la consideración más amplia posible de la información disponible. Asimismo, se tuvieron en cuenta las opiniones de las partes interesadas en el campo del voluntariado, como políticos, representantes de gobiernos, funcionarios internacionales, académicos, profesionales en materia de desarrollo y voluntarios.

Las actividades incluyeron una revisión del material publicado; investigación sobre la estimación de la magnitud del voluntariado utilizando datos nacionales; el análisis de terminología relacionada con el voluntariado mediante bancos de datos internacionales; la preparación de estudios de antecedentes temáticos; entrevistas exhaustivas; el establecimiento de una red de investigadores en línea sobre refranes populares y medios de comunicación; debates en línea en redes de desarrollo; y consultas regionales y temáticas. 

Informe

El Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo fomenta una mejor comprensión de lo que significa el voluntariado. Demuestra la universalidad, alcance y ámbito de aplicación del voluntariado, además de las nuevas tendencias del siglo XXI. El documento examina las importantes contribuciones del voluntariado en distintas esferas, como los medios de vida sostenibles, la inclusión y la cohesión social, la reducción del riesgo de desastres, la gobernanza y la participación política. 

Mediante propuestas sobre cómo el voluntariado puede seguir avanzando, el Informe también proporciona una visión alternativa de lo que puede ser una sociedad mejor. El Informe señala que, en la mayoría de sociedades del mundo, los voluntarios contribuyen de forma significativa al desarrollo económico y social. A través de sus acciones voluntarias, millones de personas colaboran para poder cumplir los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM).


El Informe está publicado en línea y también se puede solicitar un ejemplar impreso.

Descargar Informe sobre el estado del voluntariado en el mundo (IEVM)

Acceder a la sección Décimo Aniversario del año del Voluntariado

5.1.12

Les dones saudites comencen a comprar llenceria sense passar vergonya

Si la notícia que us proposem de llegir és sorprenent, encara ho és més l'oposició que la mesura ha generat entre alguns líders religiosos argumentant que aquesta decisió posava a les venedores "en contacte directe" amb els homes que gestionen les botigues i que "les dones vendran i comptaran els diners", cosa que és "contrària a la religió".

A partir de dijous, les saudites podran comprar llenceria sense la xafogor de ser ateses per homes, després que l'Aràbia Saudita hagi autoritzat a les dones a treballar en aquest tipus de botigues, una mesura molt criticada per les autoritats religioses.

El rei Abdul·là, un reformador prudent en un regne ultraconservador que obliga a la segregació de sexes, va promulgar un decret el juny passat perquè les botigues de llenceria femenina substituïssin en un termini de sis mesos als dependents, generalment asiàtics, per venedores saudites.

"És una decisió positiva i encoratjadora. Com moltes dones, he passat vergonya en comprar la roba interior i tenir un home preguntant les meves mesures", va explicar Samar Mohammad, una professora de 37 anys.

Aquesta decisió va arribar després d'una campanya a internet impulsada per dones que van expressar el seu cansament per la situació, encara que aquestes seguiran sense poder provar els conjunts de llenceria ja que els emprovadors per a dones estan totalment prohibits a l'Aràbia Saudita.

Rim Assad va liderar la campanya a la xarxa per boicotejar les botigues de roba interior que contractaven a dependents "per posar fi a la xafogor de les dones que s'han d'adreçar als venedors", va explicar a l'AFP.

"S'han acabat les dificultats", va proclamar dimarts a la seva pàgina web Fàtima Qarub, que va promoure a internet una campanya per reclamar la feminització de les ocupacions en el mercat de la llenceria femenina.

Qarub va destacar que "els comerciants, al principi, van acollir malament la decisió de les autoritats, però després d'haver contractat a dones saudites, alguns van estendre fins i tot la mesura a botigues de roba" convencionals.

El ministre de Treball, Adel Faqih, va dir el dimarts a la AFP que el decret real afectava més de 7.300 botigues, el que portarà a la creació de fins a 44.000 llocs de treball per a les saudites.

Segons Fahd al Takhifi, un responsable de la cartera de Treball, 28.100 dones han presentat ja la seva petició al ministeri per treballar en les botigues de llenceria i productes cosmètics a tot el país.
"Però això no significa que totes seran contractades", va precisar al Takhifi.

El ministeri va assegurar que 400 inspectors verificaran a partir de dijous que la decisió real s'estigui aplicant, i va avançar càstigs per als que desobeeixin. La decisió real en les botigues de productes cosmètics entrarà en vigor abans de juliol de 2012.

Safa Salama va manifestar la seva felicitat per la seva nova feina com a directora d'una botiga de llenceria femenina en un centre comercial de Yeda, la ciutat portuària de l'oest d'Aràbia Saudita. "Treballava com a becària sense sou en una maternitat fins que una amiga em va dir que les botigues de roba interior buscaven personal", ha assegurat aquesta noia.

"Al principi tenia por, però tot va bé", ha afegit.

La decisió real entra en vigor tot i que el muftí del país, xeic Abel Aziz al-Xeikh, ha alertat en el seu sermó de divendres passat que aquesta decisió posava a les venedores "en contacte directe" amb els homes que gestionen les botigues.

"Les dones vendran i comptaran els diners", cosa que és "contrària a la religió", va afegir.

Fa tres anys, el regne va decidir permetre a les saudites treballar a les botigues de roba interior, però la mesura va ser bloquejada pels religiosos conservadors, que s'oposen a que les dones treballin en certs sectors per evitar que es barregin amb homes.

Font: Terra.com.mx

Se ha abierto la caja de los truenos (III, sobre la transparencia)

Artículos anteriores


El juez del caso Palma Arena imputa Urdangarin y lo cita a declarar acusado de presuntos delitos de malversación de fondos, falsedad documental, fraude y prevaricación al frente del Instituto Nóos, organismo que presidió hasta 2006.

El levantamiento del secreto de sumario de la pieza separada del caso Palma Arena que afecta a las actividades de Urdangarín se ha levantado al día siguiente que el Rey hiciera públicos, por primera vez en 32 años, las cuentas de la Casa Real y pocos días después del difícil discurso navideño del Monarca.

El comunicado hace servicio a su intencionalidad y deja claro que ni Urdangarin ni Marichalar no han cobrado nunca directamente de la Casa del Rey. Pero un portavoz se apresura a indicar que "no tiene nada que ver con el asunto Urdangarin. El objetivo es demostrar que aquí no atamos los perros con longanizas". El monarca español tiene un sueldo de 292.752 euros: 140.519 le son asignados como dotación personal y el resto como gastos de representación. Cobra 12 mensualidades, tiene una retención mínima del 40% de IRPF, no paga seguridad social y tampoco se hace cargo de los gastos de agua, luz y gas. Su hijo, el príncipe Felipe, recibe desde hace diez años, la mitad: 146.376 euros, sometidos a una retención del 37%. En la reina Sofía, la princesa de Asturias y las infantas, Elena y Cristina, el rey les otorga un máximo de 375.000 euros en concepto de gastos de representación.

Pero el ejercicio de transparencia ha sabido a poco para muchos expertos ya partir de un análisis comparado con otras monarquías. Por otra parte, la casa real no hace ninguna referencia al patrimonio personal acumulado por el rey ni a otros aspectos vinculados a la responsabilidad social que se supone que debería ejercer.

La mayoría de casas reales europeas informan más. Las cifras son unas pero la realidad de las cuentas, otra. Las casas reales europeas se han acostumbrado a publicar y desglosar las cuentas (La familia real británica es la más transparente de Europa: publica incluso el gasto en vino). La sueca es la más ejemplar ya que si bien es de las más caras de Europa, también de las más transparentes: cada sueco paga a su monarquía 1,15 euros al año, seis veces más que los españoles, pero también puede saber anualmente en la que destinan los monarcas suecos su dinero. La casa real de Suecia detalla en un informe de cada año fiscal sus cuentas, que también permite que sean auditados.

34 millones los paga Patrimonio . La partida que, dentro del mismo ministerio, tiene Patrimonio Nacional para el mantenimiento de las viviendas del rey (queda al margen el palacio de Marivent en Mallorca, que mantiene el gobierno autonómico) es de más de 34 millones de euros. Esto incluye todo tipo de gastos.Los jardines y algunos suministros se cuentan, pero también incluye partidas como la compra de una cinta de correr de lujo para Juan Carlos I en 2008, que costó 14.065 euros. Es una incógnita saber qué cuesta la seguridad, a cargo del Ministerio del Interior, la Guardia Real, que asume el de Defensa, y los coches oficiales que usan el rey y su familia, que paga el ministerio de Economía en través del Parque Móvil del Estado. Parece inconcebible que si la monarquía tiene un carácter meramente simbólico deban mantener tantos palacios (que de otro modo tendrían una rentabilidad turística, por ejemplo) o que le hagan falta 500 personas (de las cuales sólo 18 altos cargos cobran directamente de la institución monárquica ya que los otros cobran los ministerios). Una de las cifras que más sorprenden en el capítulo de gastos de personal son los 2.825.700 euros destinados a "incentivos al rendimiento". En el complejo de la Zarzuela trabajan unas ochenta personas dedicadas a mantenimiento, limpieza y comunicaciones, 71 conductores y una sesentena de personal de seguridad. Para todo este amplio equipo, cada día se sirven 150 comidas. Además, tienen descuentos para el transporte público, que se cargan los 233.000 euros de "cuotas, prestaciones y gasto social . La forma de presentar los presupuesto es engañosa en la medida en que no se expone cuál es el coste total de la monarquía. Xavier Sala i Martín es contundente en la manera de expresarlo :
A ver si nos dejamos de mariconadas contables: si un ciudadano español cobra 8 millones al año y, con este dinero, decide darle una "semanada" a su hijo mayor de 147.000 euros anuales, decide dar 375.000 euros a su esposa e hijas, decide contratar a mujeres de limpieza y otro personal por valor de 4 millones, decide gastar gas, electricidad u otros gastos corrientes por valor de 3,2 millones, decide asignar 206.000 euros a contigencias y decide invertir 100.000 euros y si despues de todo eso, le quedan 140.000 euros, ¡SU SALARIO SIGUE SIENDO 8 MILLONES Y NO 140.000 euros! ¿No prometió el rey que seria transparente de una vez? ¿Ser transparente es descontar todos los gastos para que quede un salario de solo 140.000 para hacer ver que el rey no vive como un rey? ¿A quien coño piensan que están engañando? Y que nadie me diga que eso son costes asociados al trabajo porque esos costes (transportes, viajes, coches oficiales, seguridad, mantenimiento de palacios propiedad del estado, etc etc) no provienen de este presupuesto sino de los presupuestos de los ministerios de presidencia, interior, asuntos exteriores y defensa y suman más de 80 millones... que es el coste Real, y valga la redundancia.
¿El patrimonio es de la persona o la institución?

Al margen de lo que cuesta el sistema monárquico, un asunto controvertido es el patrimonio de la familia real y de Juan Carlos I. Según Ferran Casas , hay constancia de que el rey pidió, los primeros años de reinado, "ayuda" a varios empresarios, como José María Ruiz-Mateos, o monarcas como el sha de Persia.Según García Abad, en 2000, Juan Carlos debía tener unos 36 millones de euros en Suiza. Otras fuentes elevan el patrimonio a 545 millones. En cualquier caso, un secreto todavía bien guardado. ¿Qué pasaría si en algún momento se decide prescindir de sus servicios? ¿Qué patrimonio corresponde a la persona y cuál a la institución y, por tanto, es de titularidad pública?

Hace cinco años , la revista británica Eurobusiness publica que Juan Carlos I tenía un patrimonio estimada de 1.790 millones de euros. Del total, 545 millones corresponderían a apoyo fortuna personal y el resto en Bienes Familiares, incluídos palacios y terrenos en distintas provincias. De Acuerdo con suspensión Cálculos, el Rey imaginaba entónces en el Puesto 115 en la lista de los 400 europeos más ricos. [...] La cuestión financiera tampoco escapa a la crítica. "El Rey le cuesta a cada español 18 centimos de euro. La reina en Gran Bretaña nos cuesta más, pero Sabemos Adónde va", recogió el diario para sentenciar: "Juan Carlos I corre el risc de perder el favor de suspensión súbditos".Nada limpieza tan limpio como la luz del sol. Esperamos que la transparencia gane espacio y que la Casa Real pierda el miedo a mostrar los datos reales de cuáles son los costes reales y que se dedican. Aparte de que la Responsabilidad Social no es sólo transparencia presupuestaria, sino muchos otros elementos que en este caso pueden ser extremadamente relevantes.

Se ha abierto la caja de los truenos (II, sobre la clientela)



La semana pasada publicamos un artículo titulado Se ha abierto la caja de los truenos en el que abordábamos el tema del caso Urdangarín.

Ahora continuamos la reflexión con nuevas ideas que hay que poner sobre la mesa.

Se ha abierto la caja de los truenos (II, sobre la clientela)

He ido siguiendo por la prensa el caso Nóos-Urdangarín. Hace unos días hice una reflexión sobre el caso, con aspectos críticos pero también con una voluntad manifiesta de defender la presunción de inocencia y evitar los juicios paralelos.

Las reflexiones que formulé iban en línea de valorar la conducta en términos más éticos que legales. Y ahora me gustará complementarlo con algunas apreciaciones tanto sobre "el juicio público" como sobre "los otros".

El juicio público

Habría mucho por decir sobre algunos periodistas y algunos medios que escriben (y cobran por hacerlo) con gran imprecisión, como si lo hicieran a chorro o con intención malévola o simplemente para captar lectores con unos mensajes sensacionalistas o directamente que inducen a malas interpretaciones. Hablaríamos de la RS de los medios de comunicación...

Los medios lo inducen, pero es que los lectores también les gusta dejarse caer por el tobogán del juicio paralelo e interpretar cualquier dato como delictivo. En lo que ha ido apareciendo estos últimos días, y por los comentarios que he captado, parece que se considera un pecado la regla que utilizaban de cobrar "100.000 euros mínimo para las empresas grandes" combinada con "hacíamos informes que se podían vender con pocos cambios a varios clientes".

Yo, en cambio, no veo en ello ningún problema, ni legal ni ético. Es puramente un tema de posicionamiento en el mercado. El problema, en todo caso, es del cliente. De quién paga y qué está pagando exactamente. Y ahora vamos a hablar de la RS de los clientes.

Los clientes que optan por comprar caro y el posicionamiento comercial

Hay clientes que prefieren comprar seguro. ¡Seguro para la persona que hace la compra! Me explico. Si eres un cargo intermedio en una empresa y tienes que contratar un servicio de consultoría o estudio, es probable que prefieras contratar una de las grandes compañías. ¿Por qué esto pasa a menudo? Es muy sencillo de comprender: si eliges aquella que crees que lo hará mejor pero que es poco conocida, si finalmente la cosa fuera mal, las culpas recaerían sobre ti. En cambio, si es esa gran consultora reconocida internacionalmente, aunque lo hagan mal, la culpa nunca será tuya: "¿quien se lo podía esperar que XXXX lo hiciera de forma tan torpe?".

Estas conductas son muy comunes, incluso en el sector público, a pesar de todos los criterios que habría que aplicar para la compra eficiente. Y esto también ocurre con empresas lideradas por personas relevantes, que se supone que no pueden fallar. En ambos casos, quien hace la compra entiende que el posible sobreprecio queda compensado por la imagen de marca que aporta el nombre de la empresa o el personaje de referencia.

Obviamente, las empresas consultoras y los personajes de referencia se valen de ello y ya cuentan con ello, y saben cuál es el sobreprecio que este valor conlleva.

Detrás de este posicionamiento de primera línea puede haber estrategias diversas.
  • Puede haber una estandarización de procesos que reduzca el coste de elaboración al mínimo. Así el beneficio se obtiene por un gran diferencial entre un coste muy bajo y un precio muy alto. El trabajo se hace bien hecho pero no es un trabajo excepcional. El cliente paga la marca (o la asociación con el personaje). Leo en un reportaje: Se les acusa de haber vendido informes escuetos o plagiados por miles de euros. Los mismos de los que ellos estaban orgullosos. Estandarización y simplificación eran sus mantras. “Lograr un sistema que dependería del proceso y no de la persona que lo gestionase. Para crear modelos que vender después, con mínimos cambios, a diferentes clientes”, detalla un ex-empleado.
  • Puede haber un posicionamiento basado en la innovación. Esto sería para empresas / expertos muy basados ​​en el valor innovador de su producto. Se pagaría mucho más pero también el coste de producción sería mucho más. No sería el caso que nos ocupa. 
  • Puede darse un posicionamiento basado en una gran comprensión de los clientes, tratando de crecer en ventas en unos mismos clientes. Hay que invertir mucho en conocimiento del cliente, del sector, y ampliando los productos y servicios. Sería demasiado complicado para el modelo de Nóos. 
Cualquier posicionamiento es correcto (legalmente / éticamente). Lo que no sería ético es engañar: no puedes hacer creer que estás vendiendo innovación llena cuando estás vendiendo lo mismo en todo el mundo con algunos retoques. Pero es evidente que tampoco puedes decir una "verdad pelada" por delante, porque a menudo tampoco es tan fácil de clasificar...

Entonces, la capacidad del cliente para saber qué quiere, qué compra, por qué concepto o valor paga es fundamental. Es necesario que la persona responsable de la compra tenga clara la respuesta a estas preguntas y es necesario que la dirección de la empresa compradora haya clarificado los procedimientos y criterios de compra.

Quienes optan por pagar otras cosas

Otra cosa son los casos en que pueda haber una voluntad de influencia (por la obtención de determinados contactos), de salir en la foto (por vanidad, por reputación...), o por política (¡hay muchas empresas afectadas por criterios político-partidistas de sus directivos!), etc. Una empresa bien gestionada debería saber explicar internamente las hipótesis por las cuales considera que una selección de proveedor que rompa con los criterios habituales permitirá otros resultados.

En este sentido, la Fiscalía Anticorrupució apunta a que el gobierno del popular Jaume Matas pagó 2,3 millones de euros por los congresos Illes Balears Forum sólo para quedar bien con el duque de Palma, un destacado miembro de la familia real. Ningún cargo del Gobierno Balear se embolsó un euro con la trama que dirigía Iñaki Urdangarin. Según el fiscal, aceptaron prevaricar sólo para quedar bien con la institución monárquica: Matas pagó a Urdangarin para quedar bien con la familia real.

Haciendo un repaso a las empresas que han aportado dinero al caso Urdangarin se puede comprobar cómo muchas de éstas forman parte del patronato de una de las nuevas joyas de la corona, la Fundació Princep de Girona (un entramado para hacer simpática y creíble la monarquía en Cataluña). Muchas de las empresas que forman el Patronato de la esta fundación han aportado dinero a la trama Urdangarin: La larga mano de Urdangarin en la Fundació Príicip de Girona.

¿Qué debería hacer Urdangarín dada su circunstancia?

Otra manera de mirarlo es que debería hacer Undangarín en su caso y posición. Si no tuviera iniciativa y procurara vivir de alguna manera de renta seguro que sería criticado, y con razón.

Si fuera un simple asalariado sería muy digno. De hecho, la solución de la infanta, trabajando en la Fundació de la Caixa es muy aceptable, ya que es una asalariada, y las influencias que pueda utilizar siempre serán para una finalidad social.

Pero también está muy bien que tenga iniciativa empresarial. El problema es cuando esta iniciativa se basa en captar recursos de patrocinio y consultoría, difíciles de cuantificar en cuanto a la relación objetiva entre precio y producto. Si su empresa construyera carreteras también sería conflictiva porque el principal cliente sería el sector público, pero en todo caso todo sería más objetivable. Si se dedicara a producir sombreros ya no habría ningún problema.

¿Esto quiere decir que no puede estar en un sector como el que está? Quiere decir que es un sector delicado, donde con toda la buena intención que le ponga es evidente que puede inducir a errores incluso en sus clientes o que estos pueden estar pagando por otras cosas diferentes del servicio estipulado. Por eso, si realmente trabajara para una fundación que destinara todos sus beneficios a una finalidad social, este riesgo quedaría disminuido con respecto a las posibles fisuras éticas.

El problema, en cambio, toma más fuerza cuando la fórmula no lucrativa no es más que un artefacto para unas finalidades lucrativas de orden privado. El error en la fórmula jurídica para montar una empresa lucrativa hace que se pierdan los matices en la interpretación de los hechos y éticamente el juicio ya esté sentenciado. Ahora falta el juicio legal. Pero el error en las formas ya es evidente y reconocido explícitamente por la Casa del Rey. Sea error ético o, al menos, político.

4.1.12

Thrive (reeixir), un documental per a reflexionar

[ca] Us proposem per aquests dies que encara queden de mitges festes que pugueu mirar el documental Thrive (reeixir). Val la pena mirar-lo tot encara que sigui molt llarg i encara que algunes parts us puguin seduir més o menys. Aquesta versió està traduïda al castellà.

[es] Les proponemos para estos días que aún quedan de medias fiestas que puedan mirar el documental Thrive (prosperar). Vale la pena mirarlo aunque sea muy largo y aunque algunas partes le puedan seducir más o menos. Esta versión está traducida al castellano:


Thrive (prosperar), documental en español from LaVerdadOculta.com.ar on Vimeo.

[ca] THRIVE (pròsperes) és un documental poc convencional que aixeca el vel del que realment passa al nostre món, seguint els diners aigües amunt -el descobriment de la consolidació global d'energia en gairebé tots els aspectes de les nostres vides. Teixir avenços en la ciència, la consciència i l'activisme, THRIVE ofereix solucions reals, ens dóna el poder amb estratègies audaços i sense precedents per a la recuperació de les nostres vides i el nostre futur. Científics, líders espirituals i grans personalitats s'uneixen aquí per aixecar el seu veu: Duane Elgin, Nassim Haramein, Steven Greer, Jack Kasher, Daniel Sheehan, Adam Trombly, Brian O'Leary, Vandana Shiva, John Gatto, John Robbins, Deepak Chopra, David Icke, Catherine Austin Fitts, G. Edward Griffin, Bill Still, John Perkins, Paul Hawken, Aqeel Sherrills, Evon Peter, Angel Kyodo Williams, Elisabet Sahtouris, Amy Goodman, and Barbara Marx Hubbard. EN QUALSEVOL CAS IMPRESCINDIBLE! FARÀ PARLAR MOLT... MÉS VIDEOS, ÀUDIOS, ARTICLES I CONFERÈNCIES AQUI: LaVerdadOculta.com.ar

[es] THRIVE (PROSPERAR) es un documental poco convencional que levanta el velo de lo que realmente pasa en nuestro mundo, siguiendo el dinero aguas arriba – el descubrimiento de la consolidación global de energía en casi todos los aspectos de nuestras vidas. Tejer avances en la ciencia, la conciencia y el activismo, THRIVE ofrece soluciones reales, nos da el poder con estrategias audaces y sin precedentes para la recuperación de nuestras vidas y nuestro futuro. Científicos, líderes espirituales y grandes personalidades se unen aquí para levantar su voz: Duane Elgin, Nassim Haramein, Steven Greer, Jack Kasher, Daniel Sheehan, Adam Trombly, Brian O'Leary, Vandana Shiva, John Gatto, John Robbins, Deepak Chopra, David Icke, Catherine Austin Fitts, G. Edward Griffin, Bill Still, John Perkins, Paul Hawken, Aqeela Sherrills, Evon Peter, Angel Kyodo Williams, Elisabet Sahtouris, Amy Goodman, and Barbara Marx Hubbard. EN CUALQUIER CASO IMPRESCINDIBLE!!! VA A DAR MUCHO QUE HABLAR... MAS VIDEOS, AUDIOS, ARTICULOS Y CONFERENCIAS AQUI: LaVerdadOculta.com.ar

"Copyright Disclaimer Under Section 107 of the Copyright Act 1976, allowance is made for "fair use" for purposes such as criticism, comment, news reporting, teaching, scholarship, and research. Fair use is a use permitted by copyright statute that might otherwise be infringing. Non-profit, educational or personal use tips the balance in favor of fair use"

http://www.thrivemovement.com/

3.1.12

Xarxa de Suport a la Reutilització d'equipaments informàtics


La Xarxa de Suport a la Reutilització d'equipaments informàtics és un espai virtual de suport a la canalització d'equipament informàtic en desús. Un EBAY de les TIC pero sense transacció econòmica entre el donant d'equipament i el seu receptor. La XSR és un portal gestionat en els seus inicis per voluntariat de l'associació TxT-Tecnologia per a Tothom .

Vols donar el teu equip informàtic?

Tens equips informàtics que funcionen actualment en desús i omplint-se de pols, t'agradaria que es seguíssin utilitzant però no saps a qui li pot fer servei. No tens temps a dedicar, vols tenir el 100% de certesa de que les dades quedaran borrades de manera fiable i irrecuperable i preferiblement vols que te'l vinguin a buscar lo abans possible.

www.xsr.cat

Música i solidaritat per començar el 2012

Aquest és el vídeo amb què l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona ha felicitat les festes. Es titula "Res ens atura, ballem pels nens", i compta amb la participació de tota la comunitat hospitalària: metges, infermeres, personal del centre, malalts i familiars. El vídeo és a YouTube i per cada persona que el vegi es destinaran 5 cèntims al programa "Hospital amic", que inclou iniciatives com els Pallapupas o l'Aula Hospitalària. Els diners els hi posa el patrocinador, DKV Assegurances, amb la col·laboració de l'Obra Social de La Caixa. El van penjar el 21 de desembre i ja ha tingut més de 115.000 visites.



L'Espai Internet de TV3 també ens ha ofert altres informacions sobre vídeos musicals solidaris. Aquest desembre també hem tingut una gran collita de "lip-dubs" solidaris. Aquest és el de la FAP, la Fundació Privada Àuria, dedicada a la promoció de les persones amb discapacitat de la comarca de l'Anoia. El seu lema és "Tot i que a vegades la vida et pot semblar injusta, viu-la". La cançó és del grup català Filippo Landini, i els protagonistes, els usuaris, professionals i familiars d'aquest centre igualadí.



Per celebrar el Dia Internacional de la Discapacitat, el 3 de desembre, diverses escoles i entitats per a discapacitats de Tarragona van fer aquest "lip-dub". Més de 150 persones van ballar amb la cançó "Todos los días sale el sol", del grup tarragoní Bongo Botrako.

Amb el mateix motiu es va fer aquest altre "lip-dub", en aquest cas a Terrassa. Els protagonistes, els membres de la Taula Local de la Discapacitat de la ciutat vallesana, que aplega totes les entitats del sector. L'han titulat "Aquesta és la nostra ciutat, queda molt per fer", i la cançó és "Crida", de Miquel Abras.

Per celebrar el seu vintè aniversari, l'entitat FEMAREC, que treballa per la inclusió social de col·lectius en risc d'exclusió, també acaba de penjar el seu "lip dub". El protagonitzen persones amb disminució psíquica o trastorn mental sever i l'equip de professionals de l'entitat. El van enregistrar a l'antiga fàbrica DAMM, es titula "20 anys canviant el món" i utilitza la cançó "Crida", en aquest cas del grup Vuit.

I, per acabar, ens acomiadem amb el vídeo musical, que ells anomenen "scene mob", fet per celebrar el quaranta aniversari de l'ECOM, el moviment associatiu integrat per més de 175 organitzacions de persones amb discapacitat física. Els protagonistes recreen escenes de la vida quotidiana amb imaginatius decorats fets per a l'ocasió. La cançó és "Mensajes del agua", de Macaco. El van penjar a YouTube a l'octubre i ja s'acosta a les dues-centes mil visites. Fa pocs dies, a més, van guanyar el Premi Diagonal en el Festival de Lip dubs de l'Associació RAI (Recursos d'Animació Intercultural) per a associacions i projectes no lucratius.

Per cert, si volen saber més coses sobre el fenomen Lip Dub i conèixer d'altres vídeos d'aquest tipus que s'han fet a Catalunya i arreu del món, vegin "Fem un lip dub !", l'Espai Internet que varem dedicar a aquest tema, el mes de març de 2010. (notícia elaborada per Jordi Aguilera i Antonio Novella i penjada a l'Espai Internet de TV3)

2.1.12

MEMÒRIA RSE 2011: Perfil de l'organització

Nota: aquest escrit és part de la memòria 2011 d'RSE de Responsabilitat Global. Està obert a rebre aportacions i comentaris (podeu clicar a sota on diu 'comentaris'). Les aportacions fetes serviran per a millorar o esmenar el document final.

Responsabilitat Global és una identitat a internet (www.responsabilitatglobal.com) que funciona com a marca de les activitats professionals de Josep Maria Canyelles (professional autònom). [GRI 2.1] [GRI 2.6]

Des d’un punt de vista d’activitats continuades i significatives, actua preferentment a Catalunya [GRI 2.5]. De manera puntual també s’han fet activitats en altres territoris com Palma (sobre el "2011 · Any Europeu del Voluntariat"), Belfast (Irlanda del Nord) i Elgoibar (Euskadi).

La clientela correspon a organitzacions dels tres sectors: privat, públic i social (organitzacions no lucratives). En els indicadors d’ingressos es pot veure la distribució segons sector [GRI 2.7].

Responsabilitat Global funciona preferentment per mitjans online o in company. La seu legal es troba a Vilanova i la Geltrú (Catalunya) [GRI 2.4]

Altres presències a internet

Col·laboracions

Donat el caràcter d’activitat professional sense personal contractat, no correspon parlar d’estructura operativa de l’organització ni de divisions. No es disposa de cap empresa ni entitat jurídica. No obstant, existeix una relació permanent amb algunes organitzacions, que fa que es pugui parlar de treball en xarxa i en algun cas d’aliances estratègiques, o que es puguin prestar certs serveis sota formulacions conjuntes o amb acords de desenvolupament: Associació per a les Nacions Unides (amb una relació continuada des de l’any 2004), Fundació Pere Tarrés( amb una relació quasi continuada des de l’any 1989), i amb altres professionals de la consultoria (durant el 2011: Mèntor) o recursos informàtics (Fundació Iwith i Fundació Equilibri). [GRI 2.3]

No disposem de cap persona contractada [GRI 2.8] i no s’ha produït cap canvi significatiu durant el període 2011 cobert per aquesta memòria, ni en els exercicis previs [GRI 2.9].