16.5.14

El 75% de los usuarios cambian de smartphone innecesariamente

Leo que el 75% se cambian el móvil aunque funcione para comprarse uno más avanzado, lo que colabora en un modelo consumista desenfrenado, que tiene un gran impacto ambiental.  
 
Yo tengo móvil desde marzo de 1997 y hasta la fecha de hoy he dispuesto de 8 aparatos diferentes de teléfono móvil, lo que supone una media de media de 2,15 años por unidad. Hablaba de ello en 02:11:13 El compromiso de minimizar el cambio de móvil. En los últimos dos aparatos estoy consiguiendo que puedan durar más de dos años, acercándome a cuatro actualmente, mientras me haga correctamente sus funciones. Esta es la media actualizada:


Esta es la noticia a la que hacía referencia: El 75% de los usuarios de 'smartphones' sucumben a la obsolescencia programada

Un smartphone puede durar varios años si no sufre ningún accidente, pero tres de cada cuatro usuarios cambian cuando éstos todavía funcionan para adquirir modelos más actuales, según los datos de una tienda dedicada a la compra-venta de dispositivos electrónicos usados. Locompramos.es ha analizado el comporamiento de sus usuarios a la hora de renovar su teléfono móvil y ha encontrado que el 75 por ciento revende su teléfono móvil aunque aún funcione para comprarse uno más avanzado.

En España, y según datos aportados por esta tienda online, se venden al año unos 200.000 móviles, cuya vida útil, es decir, el tiempo que se ha estimado que funcionará el dispositivo desde su fabricación, es de unos cinco años. Sin embargo, la mayoría de estos móviles son desechados antes de que de dejen de funcionar o se estropeen.

Es decir, aunque el móvil aún funcionen, la obsolescencia programada -subjetiva en este caso- entra en juego. El motivo parece encontrarse no tanto en el tiempo durante el cual los usuarios pueden hacer uso de sus teléfonos móviles, sino de la percepción que ellos mismos adquieren sobre el momento en que su dispositivo queda obsoleto: cuando aparecen nuevos modelos más avanzados, que incluyen nuevas funciones o han mejorado sus características.

Revender antes que tirar

Así, el 75 por ciento de los usuarios podría revender sus dispositivos bien porque considera que el modelo que utilizan es muy inferior a los modelos que actualmente se están comercializando bien porque, aunque tienen un dispositivo avanzado, un smartphone, consideran que su uso ha quedado obsoleto al aparecer una versión aparentemente mejorada. Normalmente, los acelerados planes de renovación del catálogo de las compañías y sus estrategias de marketing y publicidad suelen inducir a un usuario a pensar que un móvil está obsoleto, aunque no lo esté.

"Es necesario acabar con esa mentalidad totalmente obsoleta de usar y tirar, porque para la fabricación de esta tecnología se utilizan componentes altamente contaminantes", ha explicado el director general de Locompramos.es, Enrique Aguilar.

La empresa española quiere motivar el reciclaje pero, sobre todo, incentivar un uso de la tecnología más racional. La firma ha estimado que en España solo uno de cada diez dispositivos es reutilizado y solamente un 5 por ciento de la población opta por la compra de un terminal de segunda mano para sustituir el anterior.

[ESDEVENIMENT] Xerrada a Tremp sobre el sentit empresarial de l'RSE en un acte del programa INCORPORA

Aquest proper divendres 23 de maig tindrà lloc a Tremp (Pallars Jussà) la presentació del programa INCORPORA de l'Obra Social de la Caixa.

Després de les intervencions dels representants del programa, intervindran per part del Consell Comarcal i una experiència empresarial. Tot seguit, tindrà lloc una xerrada sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social.

10’00. Inici Acte
  • Presentació entitat i programa Incorpora al Pallars. Gemma Gallart, presidenta Associació Reintegra, i Jordi Nissarre, director àrea de negoci del Pirineu Oest i la Vall d’Aran
  • Explicació col·laboració del Consell Comarcal amb el Programa Incorpora. Rosa Fumàs, responsable Serveis Socials CC)
  • Explicació experiència d’una empresa en el territori. Sobany, responsable RH Lleida del Caprabo
11’00. XERRADA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA. A càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

12’00. Piscolabis amb totes les persones invitades a l’acte. Ens del territori, usuaris, empreses col·laboradores, empreses interessades, i persones de les pròpies entitats.

Algunes referències anteriors:

El 75% dels usuaris canvien d'smartphone innecessàriament

Llegeixo que el 75% es canvien el mòbil encara que funcioni per a comprar-se'n un de més avançat, fet que col·labora a un model consumista desenfrenat, que té un gran impacte ambiental.

Jo tinc mòbil des del març del 1997 i fins a la data d'avui he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,15 anys per unitat. En parlava a 2.11.13 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. En els darrers dos aparells estic aconseguint que puguin durar més de dos anys, apropant-me a quatre actualment, mentre em faci correctament les funcions. Aquesta és la mitjana actualitzada:


Aquesta és la notícia a què feia referència: El 75% de los usuarios de 'smartphones' sucumben a la obsolescencia programada

Un smartphone puede durar varios años si no sufre ningún accidente, pero tres de cada cuatro usuarios cambian cuando éstos todavía funcionan para adquirir modelos más actuales, según los datos de una tienda dedicada a la compra-venta de dispositivos electrónicos usados. Locompramos.es ha analizado el comporamiento de sus usuarios a la hora de renovar su teléfono móvil y ha encontrado que el 75 por ciento revende su teléfono móvil aunque aún funcione para comprarse uno más avanzado.

En España, y según datos aportados por esta tienda online, se venden al año unos 200.000 móviles, cuya vida útil, es decir, el tiempo que se ha estimado que funcionará el dispositivo desde su fabricación, es de unos cinco años. Sin embargo, la mayoría de estos móviles son desechados antes de que de dejen de funcionar o se estropeen.

Es decir, aunque el móvil aún funcionen, la obsolescencia programada -subjetiva en este caso- entra en juego. El motivo parece encontrarse no tanto en el tiempo durante el cual los usuarios pueden hacer uso de sus teléfonos móviles, sino de la percepción que ellos mismos adquieren sobre el momento en que su dispositivo queda obsoleto: cuando aparecen nuevos modelos más avanzados, que incluyen nuevas funciones o han mejorado sus características.

Revender antes que tirar

Así, el 75 por ciento de los usuarios podría revender sus dispositivos bien porque considera que el modelo que utilizan es muy inferior a los modelos que actualmente se están comercializando bien porque, aunque tienen un dispositivo avanzado, un smartphone, consideran que su uso ha quedado obsoleto al aparecer una versión aparentemente mejorada. Normalmente, los acelerados planes de renovación del catálogo de las compañías y sus estrategias de marketing y publicidad suelen inducir a un usuario a pensar que un móvil está obsoleto, aunque no lo esté.

"Es necesario acabar con esa mentalidad totalmente obsoleta de usar y tirar, porque para la fabricación de esta tecnología se utilizan componentes altamente contaminantes", ha explicado el director general de Locompramos.es, Enrique Aguilar.

La empresa española quiere motivar el reciclaje pero, sobre todo, incentivar un uso de la tecnología más racional. La firma ha estimado que en España solo uno de cada diez dispositivos es reutilizado y solamente un 5 por ciento de la población opta por la compra de un terminal de segunda mano para sustituir el anterior.

[REFLEXIÓ] Ja he estat més del 50% de l'activitat professional en el sector privat

  • Aquest 2014 compleixo 25 anys d'activitat professional continuada. I mostraré un indicador amb què monitoritzo la dedicació per sectors.
  • Fa unes setmanes he traspassat la barrera del 50% de dedicació al sector privat, amb un 41% al sector públic, i un 9% al no lucratiu.
Explicació dades:
a) La dedicació al sector públic comptabilitza tant la dedicació laboral com l'exercici de càrrecs públics, en el sentit que també han suposat una dedicació equiparable a la professional.
b) Les tasques de consultor independent (autònom) estan comptabilitzades lògicament com a sector privat.
c) Hi ha períodes en què es poden haver desenvolupant simultàniament dues dedicacions a sectors diferents, com ara consultor particular i càrrec públic.

M'he ubicat en un cinquanta per cent de la meva dedicació professional en aquests vint-i-cinc anys en el sector privat. I m'agradaria aprofitar la circumstància del número rodó per fer alguna reflexió motivada.

Malgrat que el percentatge s'estigui desequilibrant cap al sector privat, mantinc la sensació de sentir-me en certa manera part dels tres sectors, amb cadascun dels quals hi tinc afinitat, me'n sento defensor i alhora veu crítica.

Em sento satisfet i orgullós d'haver passat per tots tres sectors, i més diversitat encara voldria haver tingut dins de cada tipologia, ja que cada model aporta un aprenentatge i permet obtenir una visió més àmplia sobre les virtuts i les limitacions.

En tant que consultor, però també com a treballador o ciutadà, em resulta molt interessant aquest trajecte i penso que seria bo per molta gent. Si ja no són temps per a quedar-se eternament en un lloc de treball tampoc ho són respecte a un sector. El canvi aporta elements favorables per a la pol·linització d'idees, per a l'obertura mental, per a la renovació permanent...

Per a algú que es dediqui a la política, o al servei públic en general, com a funcionari fins i tot, crec que seria molt important haver conegut diferents models organitzatius i jurídics i com cadascun pot aportar valor a la societat i als diferents grups d'interès. És molt probable que algú que tingui una experiència organitzacional limitada tindrà més dificultats per a abordar la gestió del canvi.

Com a consultor, tenir aquesta visió àmplia és molt necessari. De fet, tot i ser un "privat", no tinc clar a quin sector pertanyo... Autònom, petit empresari, mig emprenedor social, sóc una mica el que són els meus clients però també sóc un projecte propi. Sóc professió i vocació... En certa manera estic intentant fer aportacions des de fora dels sectors (allò que en diuen out-of-the-box thinking).

No és que vulgui desmarcar-me dels tres sectors, sinó que valoro molt les zones de confluència, les hibridacions que aporten el millor de cadascun... Allà en els confins de cada sector hi ha espais per colonitzar, espais intersticials on la creativitat organitzacional és possible. Penso més en els intraprenedors o en el voluntariat d'empresa que en els consorcis público-privats, perquè se m'entengui. Però penso també en societats mercantils que no tinguin ànim de lucre, o empreses que vulguin crear valor econòmic i social alhora.

Vull sentir-me fora dels sectors clàssics perquè sols des de fora, des del damunt o des del costat, o des dels espais d'aiguabarreig podem aportar solucions agosarades, innovadores... Les oportunitats de diàleg, les aliances, permeten obrir llums, obrir finestres que fan possible que des de dins mateix però mirant enfora es pugui somiar, es pugui projectar, es pugui ser visionari. Les organitzacions que no obren les portes fan olor de resclosit, de ranci, ofeguen la creativitat i ofeguen les persones.

És suggerent la confluència que s’ha produït entre els tres models. Anys enrere estava molt delimitada la frontera entre sectors, els models i identitats pròpies, i fins i tot les dificultats d’entesa fruit d’uns corporativismes i defensa intransigent dels propis principi eren a l’ordre del dia, àdhuc amb posicions poc predisposades als espais de concertació.

La darrera dècada del segle XX, tot just després de l’ensulsiada del bloc soviètic, va marcar un tomb espectacular pel que fa a la capacitat d’albirar noves perspectives. I avui –no tant com voldríem- també és una realitat l’espai públic de trobada, diàleg, concertació entre sectors. Públics, socials i privats treballant plegats... Què ho ha fet possible? S’ha esquerdat el corporativisme?

Les respostes són diverses però se’n poden apuntar algunes. L’adveniment de la Societat del Coneixement ha comportat una valoració creixent del factor humà de les organitzacions i molt especialment de les empreses on molt ràpidament s’ha percebut que la visió dels recursos humans com a càrrega i despesa necessària havia de donar pas als equips humans com a actiu altament positiu en tant que catalitzadors del coneixement, la innovació, les relacions.

Una altra línia de resposta rau en el context de Societat Oberta, que ha permès fer-se càrrec amb major visió que cal sumar esforços en el treball pel país i per la societat, més enllà de perdre’ns en un estèril estira-i-arronsa per millorar les posicions de l’un vers l’altre tot perdent posicions en els escenaris globals.

El sector públic tempteja la introducció de models de gestió més efectius, incorpora la cogestió, explora el treball per objectius, externalitza alguns processos, tot i que lentament però sense possible tornada enrere.

El sector social cerca sense por i reclama poder intervenir en la gestió de les polítiques públiques alhora que va trobant espais de col·laboració amb el sector empresarial que comprometen més enllà de la simple subvenció o aportació filantròpica.

El sector privat s’autoexigeix normes de funcionament ètic i es marca fites de responsabilitat social corporativa, que resituen el seu paper a la societat i es posicionen subtilment en la creació de riquesa per a la societat que no purament en la generació de beneficis sense cap altra consideració.

Siguin quins siguin els motius per haver arribar aquí, avui comença a ser possible el diàleg i els espais de confluència (col·laboració, complicitat) en la mesura que som capaços de tenir fites comunes: generar riquesa, crear valor compartit. Avui això vol dir no només un escreix econòmic, sinó capital intel·lectual, coneixements, capital social, cohesió social.

Em sento satisfet d'haver passat pels tres sectors, deia. Crec fins i tot que tothom té dret a un tastet de cada sector, crec que hauria d'haver maneres de poder obrir les organitzacions per facilitar que la gent hi passi, com ho permeten les pràctiques, o com ho permet el voluntariat. Airejar les organitzacions, posar-les en la tessitura del marc relacional, tensionar-les per la transparència i els projectes compartits, han de ser maneres de fer un salt endavant que tingui com a punt de partida el denominador comú de les millors pràctiques de cada sector.

15.5.14

Newsletter maig - mayo 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de maig 2014, on expliquem que la iniciativa Respon.cat elabora el full de ruta, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Respon.cat elabora el full de ruta · Maig 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Mayo 2014, donde explicamos que la iniciativa Respon.cat elabora su hoja de ruta, y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] Respon.cat elabora su hoja de ruta · Mayo 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes?

Fa uns dies va sortir la notícia sobre el canvi legal que permetia que una operadora de telefonia pogués expropiar terrats per a col·locar-hi antenes, fet que va causar certa alarma entre algunes persones entre les quals m'hi incloc, per diferents motius: respecte a la propietat privada, dret a la salut i a dubtar de les garanties sobre les emissions radioelèctriques, defensa de les competències municipals, i animadversió envers l'excés d'autoritarisme i posició de domini tant del govern espanyol com de les grans operadores telefòniques.
EL PERIÓDICO: Les telefòniques podran expropiar terrats per col·locar-hi antenes. Una llei facilita l'ocupació forçosa per impulsar la millora de la telefonia mòbil. El nou text desposseeix els ajuntaments de competències en la matèria. La nova llei general de telecomunicacions, aprovada dimarts passat al Congrés gràcies als vots del PP, el PSOE i CiU, facilita a les operadores l'expropiació forçosa de terrats particulars i altres propietats privades i públiques per a la col·locació d'antenes de telefonia mòbil «quan resulti necessari per a la instal·lació de la xarxa i no hi hagi cap altra alternativa tècnicament o econòmicament viable».
Després de consultar i demanar explicacions he rebut aquest argument:

En els darrers dies premsa i televisió han posat molt èmfasi en l’aprovació de la llei de telecomunicacions a Madrid, amb un plantejament bastant frívol. Per exemple, el resum d’un reportatge que va passar TV3 era que d’ara en endavant, si Telefónica volia  posar una antena en un determinat edifici, ni els veïns ni l’Ajuntament, ni les ordenances municipals podrien impedir-ho, cosa que és absolutament falsa, però que ha encès la polèmica.

Us passo una nota que ha elaborat la Imma Riera, ponent de la Llei, on explica que la possibilitat de l’expropiació forçosa per instal·lar l’antena està incorporada a la legislació espanyola des de l’any 1998 i de nou a la llei del 2003, sense variació;  i des del 2002 ho exigeix una directiva europea. Amb tot, no s’ha utilitzat mai. La nova llei no introdueix cap canvi en aquesta qüestió. Per aplicar l’expropiació forçosa,  la infraestructura de telecomunicació ha de ser declarada d’interès general, és a dir ni Telefónica ni Vodafone ni ningú pot aplicar-ho a qualsevol instal·lació (com frívolament afirmaven al reportatge de TV3).

Precisament la novetat en positiu que ha incorporat la llei aprovada ara és que en els casos d’expropiació forçosa ho haurà d’autoritzar el Ministeri d’Indústria i caldrà un informe preceptiu (que abans no hi era) de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA).

Josep Pagès

Comentaris en relació a  la nova Llei General de Telecomunicacions  en els aspectes relatius al dret d’ocupació i l’expropiació forçosa i en concret als continguts del art.29 de la Llei.

  • Les Telecomunicacions constitueixen serveis d’interès general. Avui en dia ja ningú no discuteix que les telecomunicacions constitueixen eines bàsiques per a la vertebració i competitivitat d’un país.
  • Les competències  especifiques en matèria de Telecomunicacions, son exclusives de l’Estat. Les CCAA i Ens Locals detenen competències en matèria de planificació i ordenació territorial i urbanística i consum.
  • El dret d’ocupació, reconegut a l’article 29 de la Llei General de Telecomunicacions, és un dret establert a la normativa de la UE i transposat a la normativa dels estats membres. El dret d’ocupació s’estableix atès que el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions es consideren obres d’interès general.
  • Per a l’exercici d’aquest dret d’ocupació per al desplegament d’infraestructures de telecomunicacions, la normativa comunitària i espanyola, estableixen com a un dels possibles mecanismes i com a últim recurs, l’expropiació forçosa.
  • La expropiació forçosa, com a mecanisme dels operadors de telecomunicacions, forma part de la normativa comunitària, en concret del marc regulador de les comunicacions electròniques amb especial referència als art.11 i 12 de la Directiva 2002/21/CE de 7 de març 2002.
  • En l’àmbit estatal, aquest dret d’ocupació i la possibilitat de l’expropiació forçosa, forma part de la normativa estatal des de la Llei de l’any 1998 de liberalització de les telecomunicacions Llei 11/1998 de 24 abril  en els articles 43 i 46. En els mateixos termes figurava en la Llei 32/2003 de 3 novembre, en el art.27 referent al dret d ocupació de la propietat privada.
  • La nova Llei no introdueix cap canvi respecte a les lleis anteriors i respecte a la normativa comunitària, mantenint el reconeixement del dret a l’ocupació de la propietat privada.  El que sí estableix la nova Llei General de Telecomunicacions, respecte  l’ anterior, i en concret en el seu article 29,  es:
-        reforçar les garanties pels ciutadans; s’ estableix un procés mes garantista.
-        introduir  mecanismes que donen mes seguretat i control en cas de supòsits d expropiació forçosa;
-        incorporar majors cauteles, en l exercici d’aquest dret, tan materials com formals, així:
i)               només es possible quan sigui o resulti estrictament necessària per la instal·lació de la xarxa en la mesura prevista en el projecte tècnic presentat i sempre que no existeixin altres alternatives tècniques o econòmicament viables;
ii)              introdueix la necessitat d’un Informe, amb caràcter preceptiu, per part de l’Administració Territorial competent (Ajuntament / CCAA)  i en ultima instància també  es preveu la participació de la CNMC.

  • Mai s’ha produït cap cas de expropiació forçosa en aquests supòsits;
  • les  negociacions i esmenes, tant de CiU com de PSOE en aquesta Llei, han permès de manera clara una millora d’aquests i d’altres aspectes de la Llei reforçant la seguretat, control, accés i participació dels operadors públics en el desplegament i sobre tot una defensa clara i contundent de les competències en matèria.
  • La Llei es va aprovar amb els vots favorables del . PP, PSOE, PNB, CiU ( i d’altres Grups minoritaris) i abstenció de ERC.  

Sopar Solidari de Vallformosa en conveni amb l’Institut Català d’Oncologia i AMPERT

Divendres 27 de juny del 2014 se celebrarà el sisè Sopar Solidari de Vallformosa en conveni amb l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i AMPERT. Es tracta d’una acció de responsabilitat social corporativa per recaptar fons per la lluita contra el càncer.

Amb la missió de “Millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer”, aquestes tres institucions organitzen el sopar per poder donar viabilitat als següents projectes:

  • Programa presentat per ICO sota el lema “Definir un model assistencial de telemedicina per a pacients de càncer”.
Objectiu general: Desenvolupar un pla de telemedicina que aportarà beneficis en l’accessibilitat i en l’equitat al ciutadà, i millorarà l’eficiència del sistema de salut. Aquest pla ajudarà a definir un nou model assistencial de telemedicina per a pacients de càncer.

Objectius específics:

• Utilitzar dispositius per a la telemonitorització de pacients en el seu domicili.
• Disposar d’un instrument que ens ajudi a desplegar i avaluar la telemedicina.
• Oferir un sistema d’atenció innovador i accessible.
• Donar suport al pacient en el seguiment i control de la seva malaltia i millorar el seu coneixement sobre l’estat de salut.
• Millorar la interacció entre pacients i professionals.
• Reduir desplaçaments de pacients i dels seus familiars.

  • Programa presentat per AMPERT
Objectiu general: Finançar el transport dels pacients des del seu domicili fins al centre on seran tractats. El 20% de la recaptació serà per Ampert, una associació de l’Alt Penedès que es dedica a aquesta tasca.

El Sisè Sopar Solidari es celebrarà a bodegues Vallformosa (Vilobí del Penedès) a les 20:00h. Les places són limitades i es pot reservar localitat ingressant 95 euros per comensal al número de compte 2100 – 0033 -13 – 0200812568 indicant el nom. En el cas que s'hi vulgui participar a nivell empresarial, es disposa d'un dossier amb les diferents modalitats de col·laboració.


Vallformosa és una empresa membre de la iniciativa empresarial respon.cat per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.

Empreses més socialment responsables al territori

Vilanova acull la jornada de cloenda d’una campanya sobre turisme i responsabilitat social titulada “Caminant cap a un territori socialment responsable”. Sis empreses de la ciutat han participat en aquest projecte pilot sobre Destinació Turística Responsable durant l’any 2013 i són avui més socialment responsables gràcies als valors adquirits en les seves operacions comercials. La iniciativa, impulsada des de la Fundació Pro-Penedès, s’ha dut a terme a 21 municipis del Garraf, el Penedès i l’Anoia.


14.5.14

Vilanova i la Geltrú cerró la jornada sobre Territorio Socialmente Responsable

Seis empresas de la ciudad explicaron sus experiencias en Responsabilidad Social Corporativa 
La Sala de Arte Contemporáneo de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú acogió ayer por la tarde la jornada "Caminando hacia un Territorio Socialmente Responsable (TSR)", dentro de la clausura del Proyecto de Destino Turístico Responsable.

El acto fue abierto por la alcaldesa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras que introdujo a Joan Manel Montfort, secretario de la Fundació Pro Penedès; y a Josep Maria Canyelles, consultor en Responsabilidad Social Empresarial (RSE) para hablar sobre el proyecto de Destino Turístico Responsable. Canyelles destacó que a lo largo de esta experiencia se han introducido en diferentes empresas turísticas, buenas prácticas de Responsabilidad social Corporativa. "A lo largo del proceso se ha identificado las áreas de mejora en RSC. Las PYMES y las microempresas se han dado cuenta de la importancia de la RSC como valor añadido y les hemos querido ayudar a desarrollar proyectos muy concretos, ya fueran documentos de compromiso, formas de buen gobierno, o nuevas maneras de comunicar". Este trabajo se ha centrado mayoritariamente en empresas del sector náutico o deportivo, pero también se han llevar a cabo trabajos con otras también relacionadas con el turismo.  

Precisamente Josep Maria Canyelles, socio de Vector 5, empresa responsable de la consultoría efectuada, fue el encargado de moderar una amplia mesa redonda que contó con la presencia de seis empresas de Vilanova i la Geltrú que explicaron cómo se habían sumado al proyecto y cuáles eran las propuestas que habían trabajado a lo largo de estos meses. La mesa de experiencias contó con la presencia de Marga Pons, Directora de Atenea Park; Carlos Alcover, director del restaurante La Cucanya; Anna Belzunces, gerente de Casa Marisol; Lucas Contreras, director de Roc-Roi; Carles Valero, gerente de Vela Vilanova; y Joan Hernández, presidente de la Escuela de Golf Portal del Roc. Finalmente también se presentó el nuevo espacio dedicado al TSR en la web municipal vilanova.cat, y se abrió un turno de palabras entre los asistentes.

Finalmente, Xavier López, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo de la Generalitat de Catalunya habló del "Presente y futuro de la RSE en nuestro país"; mientras que Ferran Civil, vicepresidente primero de la Diputació de Barcelona, ​​y presidente del Área de Desarrollo Económico local, disertó sobre el "Plan de trabajo en torno a la RSE a la Diputació de Barcelona." Los dos quisieron destacar el hecho de que este trabajo que se ha llevado a cabo en Vilanova i la Geltrú en materia de RSC está siendo muy bien considerado y que se toma como ejemplo a tener en cuenta y a seguir en la mayoría de foro especializados.

Este acto estuvo organizado por el ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú, el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el Fondo Social Europeo de la Unión Europea; el Servei d'Ocupació de Catalunya; la Fundació Pro Penedès, i la Diputació de Barcelona.

Fuente: nota de prensa del Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 

Vídeo:



Territorio Socialmente Responsable

TSR - Banner
Según recogen diversas definiciones, un Territorio Socialmente Responsable es aquel que 
- Promueve el desarrollo sostenible 
- Trabaja por el diálogo, la cohesión social y la creación de valor compartido  
- Mejora la utilización y el rendimiento de sus activos intangibles  
- Fomenta la innovación y gestiona el conocimiento  
- Tiende a ser más ecoeficiente 
- Pone en valor el papel de las personas en tanto que consumidoras, trabajadoras, ciudadanas...  
- Facilita el empoderamiento de todas las partes y apuesta por el trabajo en red  
- Difunde y extiende su Responsabilidad Social explorando nuevas formas de cooperación territorial 
- Obtiene un atributo ético para la propia identidad territorial 

El Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú quiere trabajar, de la mano de los diferentes agentes económicos y sociales de la ciudad para avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable y por ello quiere poner en valor el trabajo que actualmente ya están llevando a cabo muchas empresas, entidades, asociaciones o instituciones de la ciudad. 

Aquí podrá consultar una pequeña muestra de Buenas prácticas que se han realizado a partir de un proyecto piloto sobre Destino Turístico Responsable. Un proyecto realizado a lo largo de 2013 de la mano de la Fundació Pro-Penedès y los Ayuntamientos de Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Igualada y Vilanova i la Geltrú y financiado a través del Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya y el Fondo Social Europeo. (Enlace a la noticia aquí )

Si tiene alguna buena práctica, o conoce otras, les animamos a que nos las haga llegar a través de rellenar el formulario ( aquí ) Y si tiene cualquier duda, propuesta o sugerencia sólo hace falta que nos haga saber aquí



     Enlace WEB                 Ficha BUENA PRÁCTICA
 enllaç al web                                 Atenea Park
                                     Infografia
 enllaç al web                                Casa Marisol
 enllaç al web       Escola de golf Portal del Roc
 enllaç al web                 Restaurant la Cucanya
 enllaç al web                                         Roc Roi
 enllaç al web                               Vela Vilanova
 Fuente: http://www.vilanova.cat/html/ajuntament/tsr.html






Vilanova i la Geltrú va cloure la jornada sobre Territori Socialment Responsable

Sis empreses de la ciutat van explicar les seves experiències en Responsabilitat Social Corporativa 
La Sala d'Art Contemporani de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú va acollir ahir a la tarda la jornada "Caminant cap a un Territori Socialment Responsable (TSR)", dins el la cloenda del Projecte de Destinació Turística Responsable.

L'acte va ser obert per l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras que va introduïr a Joan Manel Montfort, secretari de la Fundació Pro Penedès; i a Josep Maria Canyelles, consultor en Responsabilitat Social Empresarial (RSE) per parlar sobre el projecte de Destinació Turística Responsable. Canyelles va destacar que al llarg d'aquesta experiència s'ha introduït a diferents empreses turístiques, bones pràctiques de Responsabilitat social Corporativa. "Al llarg del procés s'ha identificat les àrrees de millora en RSC. Les PIMES i les microempreses s'han adonat de la importància de la RSC com a valor afegit i les hem volgut ajudar a desenvolupar projectes molt concrets, ja fossin documents de compromís, maneres de bon govern, o noves maneres de comunicar” Aquest treball s'ha centrat majoritàriament en empreses del sector nàutic o esportiu, però també s'han dur a terme treballs amb d'altres també relacionades amb el turisme.

Precisament Josep Maria Canyelles, soci de Vector 5, empresa responsable de la consultoria efectuada, va ser l'encarregat de moderar una àmplia taula rodona que va comptar amb la presència de sis empreses de Vilanova i la Geltrú que van explicar com s'havien sumat al projecte i quines eren les propostes que havien treballat al llarg d'aquests mesos. La taula d'experiències va comptar amb la presència de Marga Pons, Directora de l'Atenea Park; Carlos Alcover, director del restaurant La Cucanya; Anna Belzunces, gerent de Casa Marisol; Lucas Contreras, director de Roc-Roi; Carles Valero, gerent de Vela Vilanova; i Joan Hernández, president de l'Escola de Golf Portal del Roc. Finalment també es va presentar el nou espai dedicat al TSR al web municipal vilanova.cat, i per obrir un torn de paraules entre els assistents.

Finalment, Xavier López, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya va parlar breument del "Present i futur de la RSE al nostre país"; mentre que Ferran Civil, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, i president de l'Àrea de Desenvolupament Econòmic local, dissertà sobre el "Pla de treball entorn la RSE a la Diputació de Barcelona." Tot dos van voler destacar el fet que aquest treball que s'ha dut a terme a Vilanova i la Geltrú en matèria de RSC està sent molt ben considerat i que es prem com a exemple a tenir en compte i seguir en la majoria de fòrum especialitzats.

Aquest acte va estar organitzat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu de la Unió Europea; el Servei d'Ocupació de Catalunya; la Fundació Pro Penedès, i la Diputació de Barcelona.

Font: nota de premsa de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú 

Vídeo:


Territori Socialment Responsable

TSR - Banner
Segons recullen diverses definicions, un Territori Socialment Responsable és aquell que

- Promou el desenvolupament sostenible
- Treballa pel diàleg, la cohesió social i la creació de valor compartit
- Millora la utilització i el rendiment dels seus actius intalgibles
- Fomenta la innovació i gestiona el coneixement
- Tendeix a ser més ecoeficient
- Posa en valor el paper de les persones en tant que consumidores, treballadores, ciutadanes...
- Facilita l'empoderament de totes les parts i aposta pel treball en xarxa
- Difon i estén la seva Responsabilitat Social tot cencant noves formes de cooperació territorial
- Obté un atribut ètic per a la pròpia identitat territorial

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú vol treballar, de la mà dels diferents agents econòmics i socials de la ciutat per avançar vers un Territori Socialment Responsable i per això vol posar en valor la feina que actualment ja estan duent a terme moltes empreses, entitats, associacions o institucions de la ciutat.

Aquí podreu consultar un petit recull de BONES PRÀCTIQUES que s'han realitzat a partir d'un projecte pilot sobre Destinació Turística Responsable. Un projecte realitzat al llarg de 2013 de la mà de la Fundació Pro-Penedès i els Ajuntaments de Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Igualada i Vilanova i la Geltrú i finançat a través del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu. (enllaç a la notícia aquí)

Si teniu alguna bona pràctica, o en coneixeu d'altres, us animem a que ens les feu arribar a través d'omplir el formulari següent (aquí)

I si teniu qualsevol dubte, proposta o suggeriment només cal que ens feu saber aquí



     Enllaç WEB                 fitxa BONA PRÀCTICA
 enllaç al web                                 Atenea Park
                                     Infografia
 enllaç al web                                Casa Marisol
 enllaç al web       Escola de golf Portal del Roc
 enllaç al web                 Restaurant la Cucanya
 enllaç al web                                         Roc Roi
 enllaç al web                               Vela Vilanova
 Font: http://www.vilanova.cat/html/ajuntament/tsr.html





13.5.14

Conferència-col·loqui a càrrec de Jordi Morrós: LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PIMES

19 de MAIG de 2014 a les 18.30 h

Conferència-col·loqui: LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA EN LA GESTIÓ DE PIMES

El ponent serà Jordi Morrós Ribera, professor d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona.

L'entrada és lliure als col·legiats. Les places són limitades, així que és imprescindible confirmar l’assistència.

Tindrà lloc el dilluns 19 de MAIG de 2014 a les 18.30 hores a l'Auditori del Col·legi, al carrer Moià 1 - Tuset·3, 3ª planta. Barcelona.

 Convocatòria
Inscripció

12.5.14

Es presenta “L’Economat VNG”, aliments per a famílies sense recursos a Vilanova i la Geltrú

“L’Economat VNG” mereix el major suport de les empreses 

Dimarts d’aquesta setmana, 13 de maig, a les 19h, a l’ADEG Vilanova, es presentarà una iniciativa social que té com a finalitat l'abastament d'aliments a famílies sense recursos.

El projecte està promogut per Càritas i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, amb el suport de Creu Roja i la Mesa d’Entitats Socials i la col·laboració d’altres entitats, com ara l’ADEG. A més, cal destacar la col·laboració especial de Prysmian.

La presentació de dimarts serà una sessió informativa, sobretot adreçada a empresaris i directius, en què els assistents podran conèixer els detalls del projecte i descobriran com poden donar-hi suport. Cal confirmar assistència.

Si no us va bé aquest dimarts, l’ADEG us proposa una segona sessió informativa, també a la seu de Vilanova, per dijous 22 de maig, a les 12h30. Cal confirmar assistència.

El Col·legi de Periodistes llança un vídeo contra els blocs electorals

  • Segons informa El Periódico, el Col·legi de Periodistes llança un vídeo contra els blocs electorals
  • Una campanya amb professionals europeus i comunicadors catalans mostra que els minutatges són una anomalia democràtica a Europa
  • Els periodistes francesos, italians, belgues o alemanys expliquen que als seus països no existeix cap normativa semblant


Diversos periodistes europeus i comunicadors catalans participen en un vídeo del Col·legi de Periodistes de Catalunya contra els blocs electorals als mitjans públics, una imposició que estableix l'ordre i el temps de les informacions durant les campanyes electorals en funció de la representativitat dels partits polítics. El col·legi mostra que es tracta d'una anomalia democràtica a Europa, els considera "criteris de propaganda" i demana la seva desaparició en la futura llei electoral catalana.

Més info: http://noalsblocs.wordpress.com

8.5.14

'Manifest del far': els empresaris catalans, a favor del dret a decidir

  • Una trentena de representants de l'empresariat signa un manifest a favor del dret a decidir
  • Responsabilitat Global dóna suport a la iniciativa, que permet consolidar el dret a decidir com un dret plenament democràtic exigit per la societat de manera molt transversal
Font: 324.cat


Els representants de les cambres catalanes, patronals i entitats empresarials fotografiats al Far de Sant Sebastià, a Llafranc. (Foto: ACN)

Una trentena d'entitats empresarials s'han trobat al far de Sant Sebastià, a Llafranc, per signar un manifest batejat com a "Manifest del far", en favor de la consulta. A l'escrit ratifiquen la declaració que va fer al febrer el grup Impuls per Girona, i donen "suport incondicional" al dret a decidir i es comprometen a "respectar i fer costat a la decisió que prengui el poble de Catalunya, sigui quina sigui".

Això passa l'endemà que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, demanés als empresaris del Consell Empresarial per la Competitivitat que l'ajudessin a defensar la pluralitat d'Espanya i els alertés dels perills de la secessió de Catalunya,

En total hi han donat suport 28 representants de l'empresariat català, que han denunciat "el maltractament" de l'estat espanyol i la "manca de diàleg". Dins de la trentena de representants hi ha signatures de les 13 cambres de comerç catalanes i el consell de cambres, com també patronals com Amec, Cecot, Fepime, Femcat, Pimec i d'altres patronals sectorials o territorials de l'Anoia, Lleida, Maresme, Osona o Sant Cugat.

No s'ha perdut l'acte l'expresident del Parlament i coordinador del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, Joan Rigol, que ha reconegut que no tenen "totes les variables controlades" del procés català i ha assegurat que les actuacions han d'efectuar-se amb una actitud cívica sense perdre el sentit democràtic.

Rigol ha conclòs que la ciutadania catalana vol garantir el seu benestar "amb valors culturals elevats per aixecar el nivell del país" i ha considerat que la situació de Catalunya s'ha de resoldre a través del diàleg amb Espanya, basant-se en els drets i els deures.

Arguments dels empresaris

El president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (Foeg), Ernest Plana, ha assegurat que el procés català "no és qüestió d'uns quants il·luminats" i ha recordat que els empresaris també reivindicaven un nou pacte fiscal.

En aquesta línia, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, ha manifestat que els empresaris són creadors de riquesa i que estan "preocupats" a saber on es dirigeix aquesta fortuna, després de qualificar el dret a decidir com una expressió bàsica perquè suposa una posició majoritària dels ciutadans catalans.


Manifest del Far from 24ixs on Vimeo.
Lectura del Manifest del Far, a càrrec del sr. Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona.

Accés al Manifest del Far

I tu, ja fas voluntariat?

Es calcula que a Catalunya un 13% de la població major de 16 anys dedica part del seu temps lliure a fer de voluntari, aproximadament unes 670.000 persones una dada que creix amb els anys.

La vida associativa i el voluntariat han estat i són un instrument de primer ordre per a la vertebració de la societat catalana. Associar-se és gairebé una necessitat des de fa més de 200 anys, quan amb l’arribada de la industrialització va començar l’auge dels ateneus, les societats, els casinos i els orfeons, entre entitats que naixien amb una voluntat social, recreativa i cultural. Des de fa més de dos segles són espais de democràcia i de cohesió social.

El voluntariat. Una definició de voluntariat a grans trets podria ser: «el conjunt de persones que dediquen una part del seu temps lliure a realitzar una acció al servei dels altres o de la comunitat en general, sense esperar res a canvi». Però precisament, el gran nombre d’associacions i el volum de voluntaris que mobilitzen, fan que aquesta definició resulti parcial: cal abordar-la des de diferents enfocaments i des de diferents àmbits, tal i com s’explica al document El Voluntariat a Catalunya.
publicat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector amb autoria de Josep Maria Canyelles.

L’any 2001, l’Institut Català del Voluntariat publicava un informe comparatiu que comptabilitzava i segmentava la població en funció del tipus de voluntariat i n’analitzava el comportament. D’aquest informe se n’extreu que: un 7% dels catalans són voluntaris permanents, és a dir, que presten treball voluntari en un organització estable de manera continuada. Un 4,8% són voluntaris per projecte, és a dir que s’adhereixen a una campanya o programa concret i es desvinculen de l’entitat en acabar. I l’1,3% dels catalans ha combinat o combina els dos tipus d’accions.

Quant de temps destinem a fer voluntariat? Segons l’Enquesta de l’ús del temps publicada l’any 2011 per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) un12,8% de la població de Catalunya ha realitzat alguna tasca de voluntariat durant el mes en que es va dur a terme l’enquesta. Les principals tasques tenen a veure amb l’esport o l’assistència social. Són el 0,9% dels catalans els que dediquen 2 hores i 30 minuts diaris a treballs voluntaris al servei d’una organització i un 3,2% de la població dedica temps lliure a activitats participatives. També cal destacar és que l'àmbit metropolità és on es registra una participació més baixa en tasques de voluntariat i reunions.

A partir de: xarxanet.org. Entitat redactora: Federació Ateneus de Catalunya

6.5.14

Acte de Cloenda projecte Destinació Turística Responsable a Vilanova i la Geltrú

Ara fa un any iniciàvem el projecte Penedès Destinació Turística Responsable, liderat per la Fundació ProPenedès i amb la direcció tècnica de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, i la col·laboració dels ajuntaments de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell i Igualada: (19.4.13) Una trentena d’empreses participen a la jornada Destinació Turística Socialment Responsable a Vilanova i la Geltrú. Ara iniciem les cloendes, amb aquesta primera a Vilanova i la Geltrú.
 
ACTE DE CLOENDA PROJECTE DESTINACIÓ TURÍSTICA RESPONSABLE

CAMINANT CAP A UN TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE (TSR)

Data:                dilluns, 14 d’abril de 2014
Horari:             de 18 h a 20 h
Lloc:   Vilanova i la Geltrú

PROGRAMA


17.50 h a 18.00 h
Recepció assistents

18.00 h
Benvinguda i presentació
a càrrec de Neus Lloveras i Massana, alcaldessa de la ciutat i Gerard Figueras i Albà, regidor de Promoció Econòmica i Turisme.

18.10 h
Present i futur de l'RSE al nostre país
Xavier López i Garcia, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat de Catalunya.

18.20 h
Pla treball entorn l'RSE. Diputació de Barcelona
Ferran Civil i Arnabat, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i president de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

18.30 h
El projecte de Destinació Turística Responsable
Gemma Sivill Coral, directora Fundació Pro-Penedès

Territori Socialment Responsable: Molt més que una idea

a càrrec de Josep Maria Canyelles i Pastó, consultor en RSE. Soci fundador de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. Presentarà i moderarà la

18.40 h
Taula d’experiències
  • Marga Pons, directora Atenea Park
  • Carlos Alcover, director Restaurant la Cucanya
  • Anna Belzunces Rodríguez, gerent Casa Marisol
  • Jaume Martí, soci Roc Roi
  • Carles Valero Silva, gerent Vela Vilanova
  • Joan Hernández, director escola de golf Portal del Roc
Presentació apartat web TSR a www.vilanova.cat

19.50 h
Torn obert de paraules

20.00 h
Cloenda i copa de cava



Altres entrades recents sobre Turisme responsable:

Talks at Google: Noam Chomsky veu el referèndum català com una lluita en defensa de la identitat cultural davant l'imperialisme de l'Estat

  • El prestigiós lingüista nord-americà Noam Chomsky posa Catalunya d'exemple de lluita d'una societat contra l'imperialisme d'un estat per a fer reviure una llengua amenaçada. 
  • Chomsky ho va dir el mes passat en una conversa a les oficines de Google a Cambridge, als EUA, anomenada 'Talk to Google', en què recordava que enguany a Catalunya hi hauria un referèndum per a decidir entre autonomia i independència.
  • 'Ara hi haurà un referèndum a Catalunya i un altre a Escòcia, en què es preguntarà sobre autonomia o independència. Això dissol el sistema d'estats europeu i reconstrueix el sistema de llengües', diu Chomsky.
Noam Chomsky veu el referèndum català com una lluita en defensa de la identitat cultural davant l'imperialisme de l'Estat

Catalunya lluita per salvar la seva identitat i la seva llengua després de segles d'imposicions de l'estat espanyol. I el procés sobiranista és un capítol més d'aquest intent del poble català per evitar l'extinció de la seva cultura. Així ho veu el professor nord-americà Noam Chomsky, que, en una conferència recent, va posar el cas català com a exemple de la lluita d'algunes cultures d'Europa per continuar vives tot i "les imposicions dels estats".

En una conversa organitzada per Google l'abril passat a les oficines de la companyia a la ciutat de Cambridge, un participant va preguntar al lingüista nord-americà fins a quin punt era important l'extinció de llengües al món. En la seva resposta [minut 18 del vídeo; la referència a Catalunya, al minut 28], Chomsky fa una aferrissada defensa de la diversitat lingüística. De fet, equipara la mort de les llengües amb l'extinció de les espècies i en culpa, sobretot, l'imperialisme; la determinació dels grans imperis d'esborrar fronteres i annexionar-se territoris contra la seva voluntat. Un procés que ha suposat la destrucció de moltes llengües, i no només indígenes. "Quan imposes una frontera estàs extingint llengües", sosté l'intel·lectual. Chomsky remarca, però, l'esforç actual per invertir aquesta situació. I és aquí on esmenta el cas català. "Ara hi ha previst un referèndum a Catalunya i un a Escòcia [...], això està dissolent el sistema d'estats europeu i està reconstruint les llengües", diu Chomsky. I afegeix: "Vaig visitar Barcelona a finals dels 70. No s'hi podia sentir ni una paraula de català. El parlaven en secret perquè, sota la dictadura, que tenia el suport dels Estats Units, estava prohibit. Deu anys més tard, si anaves a Catalunya només senties català. Va reviure".

Chomsky manté que una llengua és "el dipòsit de la riquesa de la seva cultura". "Es perd molt quan desapareix una llengua, es perd la seva identitat cultural". "Cada llengua és una manera d'entendre i d'interpretar el món", conclou el professor.

Noam Chomsky | Talks at Google

Data de publicació: 08/04/2014
Professor Noam Chomsky visits Google Cambridge to answer the following questions from Googlers:

1. Your early view of the potential abuse of the Internet as a political medium seemed to convey a wait and see attitude. How has your view evolved and where do you think the balance of power is headed? 2:43

2. What is the most interesting insight the science of Linguistics has revealed but that the public at large seems not to know about or appreciate? 13:00

3. In "Hopes and Prospects" you mention your colleague Kenneth Hale and his work with Native Americans. In your opinion, how important is the problem of language extinction? That is, how important is it - for humanity to preserve the current level of linguistic diversity? 18:03

4. Can you comment on the contribution of research in statistical natural language processing to linguistics? 30:00

5. What, in your opinion, are the most effective strategies for building a more just and peaceful world? And in your view, what are the most significant takeaways from Occupy, the Arab Spring, and the Ukrainian "Euromaidan" uprising? 35:11

6. In "Hopes and Prospects" you compare Obama with Bush2. It's 4 years later now. What would you say today? 41:39

Talks at Google: Noam Chomsky ve el referéndum catalán como una lucha en defensa de la identidad cultural ante el imperialismo del Estado

  • El prestigioso lingüista estadounidense Noam Chomsky pone Cataluña de ejemplo de lucha de una sociedad contra el imperialismo de un estado para hacer revivir una lengua amenazada. 
  • Chomsky lo dijo el mes pasado en una conversación en las oficinas de Google en Cambridge, EEUU, llamada 'Talk to Google', en la que recordaba que este año en Cataluña habría un referéndum para decidir entre autonomía e independencia.
  • 'Ahora habrá un referéndum en Cataluña y otro en Escocia, en el que se preguntará sobre autonomía o independencia. Esto disuelve el sistema de estados europeo y reconstruye el sistema de lenguas ', dice Chomsky.
Noam Chomsky ve el referéndum catalán como una lucha en defensa de la identidad cultural ante el imperialismo del Estado

Cataluña lucha por salvar su identidad y su lengua después de siglos de imposiciones de España. Y el proceso soberanista es un capítulo más de este intento del pueblo catalán para evitar la extinción de su cultura. Así lo ve el profesor norteamericano Noam Chomsky, que, en una conferencia reciente, puso el caso catalán como ejemplo de la lucha de algunas culturas de Europa para continuar vivas aunque "las imposiciones de los estados".

En una conversación organizada por Google en abril pasado en las oficinas de la compañía en la ciudad de Cambridge, un participante preguntó al lingüista estadounidense hasta qué punto era importante la extinción de lenguas en el mundo. En su respuesta [minuto 18 del vídeo; la referencia a Cataluña, en el minuto 28], Chomsky hace una cerrada defensa de la diversidad lingüística. De hecho, equipara la muerte de las lenguas con la extinción de las especies y culpa, sobre todo, el imperialismo; la determinación de los grandes imperios de borrar fronteras y anexionarse territorios contra su voluntad. Un proceso que ha supuesto la destrucción de muchas lenguas, y no sólo indígenas. "Cuando impones una frontera estás extinguiendo lenguas", sostiene el intelectual. Chomsky subraya, sin embargo, el esfuerzo actual para invertir esta situación. Y es aquí donde menciona el caso catalán. "Ahora hay previsto un referéndum en Cataluña y uno en Escocia [...], esto está disolviendo el sistema de estados europeo y está reconstruyendo las lenguas", dice Chomsky. Y añade: "Visité Barcelona a finales de los 70. No se podía oír ni una palabra de catalán. El hablaban en secreto porque, bajo la dictadura, que tenía el apoyo de los Estados Unidos, estaba prohibido. Diez años más tarde, si ibas a Cataluña sólo sentías catalán. Revivió ".  

Chomsky mantiene que una lengua es "el depósito de la riqueza de su cultura". "Se pierde mucho cuando desaparece una lengua, se pierde su identidad cultural". "Cada lengua es una manera de entender y de interpretar el mundo", concluye el profesor.  

Noam Chomsky | Talks at Google

Data de publicació: 08/04/2014
Professor Noam Chomsky visits Google Cambridge to answer the following questions from Googlers:

1. Your early view of the potential abuse of the Internet as a political medium seemed to convey a wait and see attitude. How has your view evolved and where do you think the balance of power is headed? 2:43

2. What is the most interesting insight the science of Linguistics has revealed but that the public at large seems not to know about or appreciate? 13:00

3. In "Hopes and Prospects" you mention your colleague Kenneth Hale and his work with Native Americans. In your opinion, how important is the problem of language extinction? That is, how important is it - for humanity to preserve the current level of linguistic diversity? 18:03

4. Can you comment on the contribution of research in statistical natural language processing to linguistics? 30:00

5. What, in your opinion, are the most effective strategies for building a more just and peaceful world? And in your view, what are the most significant takeaways from Occupy, the Arab Spring, and the Ukrainian "Euromaidan" uprising? 35:11

6. In "Hopes and Prospects" you compare Obama with Bush2. It's 4 years later now. What would you say today? 41:39

5.5.14

La responsabilitat social al BIZ Barcelona

  • El BIZ Barcelona abordarà la responsabilitat social dels emprenedors i les microempreses.
  • Josep Maria Canyelles parlarà de com pot suposar un element diferenciador i de desenvolupament d'un model d'empresa sostenible. 
  • Tres empreses oferiran les seves experiències i bones pràctiques.

El taller sobre “gestió responsable: La resposta a les noves realitats comercials” es celebrarà el dia 5 de juny de 13:00h a 14:00h i comptarà amb la presència de tres empreses catalanes que explicaran la seva experiència en la gestió responsable

Els dies 4 i 5 de juny, a la Fira de Barcelona Recinte Montjuic, es celebrarà una nova edició del saló BIZ destinat a empreses autònoms i emprenedors.

GESTIÓ RESPONSABLE: LA RESPOSTA A LES NOVES REALITATS COMERCIALS
Benvinguda
  • Sr. Xavier López, director general d’Economia social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d'Empresa i Ocupació
La responsabilitat social element diferenciador
  • Sr. Josep Maria Canyelles, expert en RSE, soci consultor de Vector 5 · Excel∙lència i Sostenibilitat
Taula d’experiències empresarials 
  • Sr. Alfred Capdevila representant de René més que electrodomèstics.
  • Sr. Miquel Noguera, representant de Sweet Centre Mataró
  • Sr. Josep Maria Serrat, representant de Serrat Agrocuina Vall Bas
Data: 5 de juny de 2014
Lloc:  Recinte Montjuïc. Fira de Barcelona
Horari: de 13:00h a 14:00h
Inscripcions gratuïta a través de: rscat@gencat.cat
Sessió organitzada per: Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom

4.5.14

[REFLEXIÓ] Informe sobre l’Administració tributària de Catalunya

Aquest cap de setmana he aprofitat per llegir l'Informe sobre l’Administració tributària de Catalunya, que va presentar el Consell Assessor per a la Transició Nacional el 20 de desembre de 2013. Ja n'havia parlat anteriorment en algunes reflexions que podeu trobar a sota, però ara he pogut resseguir amb millor detall totes les argumentacions i els continguts que s'hi aporten, tant filosòfics com de benchmarking, i les propostes operatives que s'hi fan.

Malgrat que la matèria fiscal mai m'ha generat un gran interès, he de dir que m'he apassionat amb la lectura d'aquest informe en poder descobrir tot el camí que tenim per fer, no solament en matèria d'eficiència tècnica sinó de compromís cultural. Adonar-se de com em puc sentir molt més a prop d'Austràlia que d'Espanya en el model fiscal desitjat fa pensar una mica.

Les propostes que s'hi fan, tan lògiques serien per al desenvolupament de l'actual Agència Tributària de Catalunya -tot i les limitacions pel fet de formar part d'un model tributari caduc i ineficient com l'espanyol- com en un futur estat català. Tota la reflexió i propostes calia fer-les, ja que tot país ha de saber generar el seu horitzó, el seu ideal, i ara caldrà generar els consensos, que no crec que costin gaire perquè qualsevol empresari/ària firmaria ara mateix aquest model. També pensant en l'escenari d'una secessió cal que tinguem tota la feina feta quant al model, i que l'energia que caldrà destinar arribat el moment sigui per a garantir la plena transició tant d'Estat com de model, però sense dubte sobre quin és aquest model fiscal. I mentre no arribi aquesta situació, almenys cal generar una pressió ciutadana i empresarial per a avançar cap a un nou model tributari, perquè un altre model tributari és possible.

De les reflexions anteriors que he fet sobre aquesta matèria recomano aquestes dues: Els nous reptes de l'Administració tributària i El (nou) estat que volem: una cultura tributària al servei del país. I aporto l'explicació de l'informe de la roda de premsa:
Aquest informe té com a objectiu apuntar algunes de les estratègies del Govern a l’hora de crear l’administració tributària de Catalunya, “una estructura d’estat que tots els estats han de tenir, siguin federats, confederats o independents” ha explicat Pi-Sunyer. L’informe descriu la situació actual de les administracions tributàries de Catalunya i analitza els objectius i criteris que haurien de regir el disseny de la futura administració tributària des del punt de vista funcional i estructural.
A través de 127 pàgines, el document detalla dues fases: “la prèvia a la constitució del nou estat i un cop ja s’ha constituït”. “La conclusió fonamental a la primera part,” ha dit el president del CATN, “és que el marge de millora al sistema actual és molt gran”. Els criteris que haurien de presidir l’administració tributària de Catalunya són “facilitar el compliment voluntari de les obligacions tributàries, facilitar el màxim possible l’assistència als contribuents i fomentar la col·laboració entre administració, els contribuents i els agents intermediaris fiscals.”. Pel que fa a la gestió dels tributs, ha de ser transparent i professional, amb “una concepció de l’administració tributària com un servei públic als ciutadans o principi d’eficàcia” on la “peça clau és l’Agència Tributària de Catalunya.”
L’informe també incideix en què l’estructura informàtica tindrà gran importància així com “tenir una base de dades i un sistema de tractament de dades millor que l’actualitat”. Pel que fa a les mesures prèvies a la constitució d’un nou estat, el CATN recomana desenvolupar el màxim l’agència tributària catalana que ja existeix des del 2007, obtenir la màxima informació disponible dels contribuents i anar preparant la legislació necessària per establir el futur sistema tributari..
Pel que fa la segona fase del procés, un cop constituït el nou estat, “el primer que caldrà fer és garantir que el flux tributari no s’aturarà i garantir que els ciutadans continuaran pagant els seus tributs” ha explicat Viver i Pi-Sunyer, i per això serà “molt important la consciència fiscal”. D’altra banda, el document para especial atenció en com s’hauria de reforçar l’agència tributària en la gestió de duanes “per tal que no s’aturi el trànsit internacional de mercaderies.”
Entre les moltíssimes reflexions i propostes que em semblen d'interès, en retallo una, no perquè sigui més important que altres, però sí perquè expressa una intencionalitat en la superació de la desconfiança i sobretot de la inseguretat jurídica, amb un estil que mai l'administració espanyola, hereva de l'estil de la monarquia castellana, podria portar a terme si no fos des d'una altíssima condescendència:

Per poder incorporar supòsits conflictius o generadors de dubtes d‟interpretació, és important constituir grups de treball entre l‟Agència Tributària de Catalunya i els principals operadors del sistema tributari (grans empreses, col·legis professionals, associacions d‟assessors fiscals, Cambres de Comerç i d‟altres intermediaris fiscals). Això suposaria un gran pas endavant, tant pel que fa a la seguretat jurídica tributària, com pel que fa a la reassignació de recursos per lluitar contra el frau fiscal. Cal enterrar definitivament la dinàmica de desconfiança que existeix entre Administració i contribuent, doncs molts ciutadans i empreses estarien disposats a actuar com a co-players per tal d‟obtenir un adequat nivell de previsibilitat i de garanties jurídiques. (pàg. 72)
Us recomano que llegiu, per exemple, el capítol 2.2 El control tributari fonamentat en la col·laboració i la prevenció, o el  3. Algunes propostes per millorar l'eficiència fiscal.

Reflexions anteriors sobre matèria tributària: