Llamado a la acción - Firmas de adhesión para la carta adjunta
La Junta de GLOBE International se reunió en Washington el mes pasado y discutió sobre cómo podemos ayudar para dar seguimiento al Acuerdo de París sobre el cambio climático. Una de las acciones que fueron acordadas fue la de invitar a todos los miembros de GLOBE a firmar y difundir la carta adjunta en apoyo los esfuerzos del Grupo de Trabajo sobre Estabilidad Financiera del G-20 en materia de Riesgos Financieros derivados del Cambio Climático, y la necesidad de que las empresas reporten estos riesgos financieros.
El cambio climático entraña riesgos para las empresas de diferentes maneras. Por una parte están los riesgos directos de los activos relativos a la creciente frecuencia y severidad de fenómenos meteorológicos extremos, tales como la erosión costera, los tsunamis, las tormentas tropicales y las inundaciones.
Pero también existen los riesgos, igual de relevantes, derivados de los cambios en la demanda o en la cadena de suministro en un mundo embarcado en una trayectoria de desarrollo de bajo carbono, a medida que las empresas que han hecho fuertes inversiones en combustibles fósiles o en infraestructuras viejas tengan que hacer frente a la obsolescencia de sus activos.
Muchas empresas descubrirán que su valor en Bolsa está inflado, y esto representa una seria amenaza para la estabilidad de los fondos de pensiones y los mercados financieros. Por esta razón el reporte de estos riesgos por parte de las empresas es muy importante.
Nuestro objetivo es recoger entre 500 y 1.000 firmas de legisladores de todo el mundo antes de publicar la carta, que será enviada al Director Ejecutivo de todas las Bolsas y los mercados de valores del mundo, animándolos a impulsar la transparencia y la divulgación de estos datos. La publicación de la carta será coordinada para el mismo día en todos los países y los nombres de los firmantes de cada país irán a la cabeza de la carta en sus respectivos países, con datos de contacto de sus medios de comunicación nacionales.
Le rogamos que firme la carta y que invite a firmar a tantos de sus colegas como sea posible. Daremos la bienvenida a las firmas de legisladores de cualquier partido político, y sean o no miembros de GLOBE. La carta está abierta para que cualquier legislador pueda firmarla, e invitamos a cada capítulo de GLOBE a obtener la firma de al menos 20 legisladores en sus respectivos Parlamentos o Congresos.
Para que su nombre vaya incluido a la cabeza de los legisladores firmantes en su país, le rogamos que responda con su confirmación a: BarryGardiner.Global@parliament.uk
El plazo límite para responder es el viernes 20 de mayo.
Atentamente,
Barry Gardiner MP
A los Directores Ejecutivos de todas las Bolsas del mundo
Nosotros, los legisladores abajo firmantes, reconocemos que:
La creciente intensidad y frecuencia de fenómenos meteorológicos extremos en todos nuestros países por todo el mundo está ocasionando la destrucción cada vez más tangible de activos físicos y naturales. Los impactos materiales de estos riesgos están ejerciendo un creciente efecto negativo sobre nuestras economías, sistemas financieros y operaciones empresariales.
En el marco del cumplimiento de los compromisos asumidos colectivamente por nuestros gobiernos en París en la COP21 de la CMNUCC, es posible que muchos activos relacionados con un modelo económico de alta intensidad de carbono estén en estos momentos mal tasados, y representen un riesgo financiero como «activos obsoletos».
La salud a largo plazo de nuestros sistemas financieros depende de que reconozcamos de una manera clara e inmediata estos riesgos. A la hora de tomar decisiones racionales sobre asignación de activos, los inversionistas necesitan una divulgación completa y transparente de estos riesgos por parte de las empresas y los mercados.
Esto requerirá mediciones y valoraciones consistentes, comparables y fiables.
Con este fin, damos la bienvenida al trabajo y el liderazgo demostrado por el Cuerpo Especial de la Junta de Estabilidad Financiera del G-20 sobre la divulgación de datos financieros relativos al cambio climático, y de la Comisión de Valores y Cambio de los Estados Unidos de América (SEC por sus siglas en ingles) dando impulso a la adopción de lineamientos de reporte claros y sólidos.
Asimismo, reconocemos la importancia crítica de armonizar y estandarizar los lineamientos de reporte de estos riesgos en las Bolsas de todo el mundo.
Por lo tanto, le urgimos a que:
1. Promueva la adopción de lineamientos de reporte y publicación de riesgos relativos al cambio climático por parte de todas las empresas cotizadas bajo su jurisdicción.
2. Se comprometa a implementar las mejores prácticas internacionales de requerimientos de reporte sobre sostenibilidad y riesgos relativos al cambio climático.
3. Se asegure de que los avances de las empresas cotizadas en su Bolsa llevando a cabo sus reportes sean objeto de seguimiento de manera transparente, y que los mismos sean fácilmente accessibles para todos los accionistas.
Y le pedimos que responda a esta carta detallando cómo se enfocan estos importantes asuntos en su Bolsa.
Atentemente,
12.5.16
Barcelona no és la terra dels barcelons
Per als poc aficionats a fixar-se en les paraules, la seva composició i origen, poden passar inadvertides moltes coses. Per sort seva, segurament no són transcendents sinó meres curiositats. Però que ens ajuden a interpretar la realitat. Us proposo que us fixeu en els noms dels països o territoris i la relació amb l'adjectiu que s'aplica als seus habitants, el gentilici.
Veureu que és força habitual que el nom que es dóna al territori s'hagi creat a partir del gentilici. De fet, això s'explica perquè hi havia una societat, una ètnia, una col·lectivitat, que quan es va assentar en un territori, el va dominar i s'hi va desenvolupar, va acabar conferint el seu nom a aquest. Així, tenim Catalunya, dels catalans; França, dels francs; Gàlia, dels gals; Anglaterra, dels angles; i una infinitat: russos, gallecs, asturs, bretons, suecs, finesos...
Com haureu notat, sols he pogut exemplificar amb territoris nacionals o regionals, però no amb ciutats. Una ciutat no es caracteritzava per tenir una societat nacional o ètnica. Així, els gentilicis s'han creat a partir del nom del territori: vilanovins, de Vilanova; geltrunencs, de la Geltrú; sitgetans, de Sitges... No hi va haver una societat constituïda per Barcelons que hagués donat lloc a una ciutat anomenada Barcelona per la seva composició.
En el cas dels països, també passa que de vegades hi ha gentilicis de creació posterior. Un bon exemple, que es comprèn de seguida, és respecte els països de nova creació, que podem trobar al continent americà: els americans són els que viuen a Amèrica, els argentins els que viuen a Argentina, els canadencs els que viuen al Canadà. No hi ha una nació prèvia constituïda pels Americs, els Argents o els Canads que hagin donat nom al territori a partir del seu establiment sinó que és exactament al revés.
També podem trobar casos de territoris com Holanda, que vol dir terres baixes, que el nom del territori ha donat lloc al gentilici. O en el cas dels continents, també s'entén que són denominacions clarament geogràfiques, que donen lloc a un gentilici formal posterior, per catalogar tota la gent que en són originaris, malgrat la seva immensa diversitat: asiàtics, europeus, australians, africans...
Mallorca o Menorca, les illes major i menor, són denominacions geogràfiques. Els que hi van anar eren catalans. Després va aparèixer el gentilici derivat del topònim geogràfic. El cas del País valencià és més peculiar ja que el nom del país prové del nom de la capital.
Però anem a Espanya i els espanyols. No hi havia una comunitat nacional, ètnica que donés lloc a aquest nom. L'única col·lectivitat devia ser la dels conills que poblaven la península i que es creu que van donar lloc a Hispalis. Espanya o Hispània és una descripció geogràfica, com en el cas de les ciutats. I el topònim que se'n derivi no hauria de fer referència a una categoria nacional sinó merament de ciutadania, dels que hi habiten, com en el cas de les ciutats.
En el cas d'Ibèria, sí que prové d'una comunitat, els ibers, però malgrat que sovint s'ha volgut anomenar Ibèria a la península, en termes històrics ve a ser una aberració perquè Ibèria vindria a ser una versió més extensa però basada en el que avui coneixem com els països de parla catalana, més la conca de l'Ebre, més avall cap a Múrcia i part d'Andalusia i més amunt cap a la Provença. Però lluny de poder-se confondre amb el conjunt peninsular.
Com explica Vicenç Villatoro, Tomás Vejo explica com en el segle XIX es construeix el relat històric sobre una nació espanyola, agafant fets reals i mites per inventar la nació espanyola, i com aquest no és un fenomen específic d’Espanya, sinó que es produeix a tot Europa si fa no fa a la mateixa època. “Todas las naciones son imaginadas. Detrás de una nación solo hay la fe en un relato”.
L'origen dels noms dels països ens ajuden a comprendre si, temps enllà, va ser el que ara en diríem una nació que va crear l'estat o un estat que va crear una nació. Avui dia, els poders espanyols i també bona part de la seva intel·lectualitat, encara s'entesten a construir una nació espanyola, cosa per a la qual es fa necessari esborrar els sentiments d'identitat nacionals diferents que han sobreviscut dins els límits del que actualment és l'estat espanyol.
Segurament fracassaran. Si en tres o cinc segles no ho han aconseguit, molt més difícil els resultarà ara, probablement. O no, vés a saber. Però mira que seria fàcil acceptar la història com és i entendre que Hispània és un concepte geogràfic, dins el qual hi conviuen diverses nacions, diverses identitats, diverses llengües. I que més enllà de la forma d'organitzar-se políticament que a cada moment es convingui, l'important és que es pugui conviure amb harmonia, amb pau, amb capacitat de compartir.
I en aquest moment de la història, per descomptat, la millor manera de conviure i compartir, és des del respecte a la lliure capacitat de decidir cada poble com a societat adulta. I si democràticament i pacíficament, amb respecte i sentit de col·laboració, aquests pobles decideixen exercir el dret a governar el seu futur de manera autònoma, a partir de la creació d'estats diferenciats, res no trenca Hispània. I en un sentit històric i geogràfic, els espanyols -o potser millor dit, hispànics- podran ser tots aquells que visquin a Hispània. Si l'estat que queda després de la secessió de Catalunya se segueix anomenant Espanya o Estat espanyol o Regne d'Espanya, catalans i castellans, com a titulars dels territoris de Catalunya i Espanya respectivament, podrem seguir compartint el fet de ser hispànics, és a dir habitants d'una regió geogràfica anomenada Hispània.
Veureu que és força habitual que el nom que es dóna al territori s'hagi creat a partir del gentilici. De fet, això s'explica perquè hi havia una societat, una ètnia, una col·lectivitat, que quan es va assentar en un territori, el va dominar i s'hi va desenvolupar, va acabar conferint el seu nom a aquest. Així, tenim Catalunya, dels catalans; França, dels francs; Gàlia, dels gals; Anglaterra, dels angles; i una infinitat: russos, gallecs, asturs, bretons, suecs, finesos...
Com haureu notat, sols he pogut exemplificar amb territoris nacionals o regionals, però no amb ciutats. Una ciutat no es caracteritzava per tenir una societat nacional o ètnica. Així, els gentilicis s'han creat a partir del nom del territori: vilanovins, de Vilanova; geltrunencs, de la Geltrú; sitgetans, de Sitges... No hi va haver una societat constituïda per Barcelons que hagués donat lloc a una ciutat anomenada Barcelona per la seva composició.
En el cas dels països, també passa que de vegades hi ha gentilicis de creació posterior. Un bon exemple, que es comprèn de seguida, és respecte els països de nova creació, que podem trobar al continent americà: els americans són els que viuen a Amèrica, els argentins els que viuen a Argentina, els canadencs els que viuen al Canadà. No hi ha una nació prèvia constituïda pels Americs, els Argents o els Canads que hagin donat nom al territori a partir del seu establiment sinó que és exactament al revés.
També podem trobar casos de territoris com Holanda, que vol dir terres baixes, que el nom del territori ha donat lloc al gentilici. O en el cas dels continents, també s'entén que són denominacions clarament geogràfiques, que donen lloc a un gentilici formal posterior, per catalogar tota la gent que en són originaris, malgrat la seva immensa diversitat: asiàtics, europeus, australians, africans...
Mallorca o Menorca, les illes major i menor, són denominacions geogràfiques. Els que hi van anar eren catalans. Després va aparèixer el gentilici derivat del topònim geogràfic. El cas del País valencià és més peculiar ja que el nom del país prové del nom de la capital.
Però anem a Espanya i els espanyols. No hi havia una comunitat nacional, ètnica que donés lloc a aquest nom. L'única col·lectivitat devia ser la dels conills que poblaven la península i que es creu que van donar lloc a Hispalis. Espanya o Hispània és una descripció geogràfica, com en el cas de les ciutats. I el topònim que se'n derivi no hauria de fer referència a una categoria nacional sinó merament de ciutadania, dels que hi habiten, com en el cas de les ciutats.
En el cas d'Ibèria, sí que prové d'una comunitat, els ibers, però malgrat que sovint s'ha volgut anomenar Ibèria a la península, en termes històrics ve a ser una aberració perquè Ibèria vindria a ser una versió més extensa però basada en el que avui coneixem com els països de parla catalana, més la conca de l'Ebre, més avall cap a Múrcia i part d'Andalusia i més amunt cap a la Provença. Però lluny de poder-se confondre amb el conjunt peninsular.
Com explica Vicenç Villatoro, Tomás Vejo explica com en el segle XIX es construeix el relat històric sobre una nació espanyola, agafant fets reals i mites per inventar la nació espanyola, i com aquest no és un fenomen específic d’Espanya, sinó que es produeix a tot Europa si fa no fa a la mateixa època. “Todas las naciones son imaginadas. Detrás de una nación solo hay la fe en un relato”.
L'origen dels noms dels països ens ajuden a comprendre si, temps enllà, va ser el que ara en diríem una nació que va crear l'estat o un estat que va crear una nació. Avui dia, els poders espanyols i també bona part de la seva intel·lectualitat, encara s'entesten a construir una nació espanyola, cosa per a la qual es fa necessari esborrar els sentiments d'identitat nacionals diferents que han sobreviscut dins els límits del que actualment és l'estat espanyol.
Segurament fracassaran. Si en tres o cinc segles no ho han aconseguit, molt més difícil els resultarà ara, probablement. O no, vés a saber. Però mira que seria fàcil acceptar la història com és i entendre que Hispània és un concepte geogràfic, dins el qual hi conviuen diverses nacions, diverses identitats, diverses llengües. I que més enllà de la forma d'organitzar-se políticament que a cada moment es convingui, l'important és que es pugui conviure amb harmonia, amb pau, amb capacitat de compartir.
I en aquest moment de la història, per descomptat, la millor manera de conviure i compartir, és des del respecte a la lliure capacitat de decidir cada poble com a societat adulta. I si democràticament i pacíficament, amb respecte i sentit de col·laboració, aquests pobles decideixen exercir el dret a governar el seu futur de manera autònoma, a partir de la creació d'estats diferenciats, res no trenca Hispània. I en un sentit històric i geogràfic, els espanyols -o potser millor dit, hispànics- podran ser tots aquells que visquin a Hispània. Si l'estat que queda després de la secessió de Catalunya se segueix anomenant Espanya o Estat espanyol o Regne d'Espanya, catalans i castellans, com a titulars dels territoris de Catalunya i Espanya respectivament, podrem seguir compartint el fet de ser hispànics, és a dir habitants d'una regió geogràfica anomenada Hispània.
11.5.16
Canyelles ha contribuït a inspirar els participants a l'Imagine mSocial @imaginecc @msocialcatCOM
Avui he fet una xerrada sobre Responsabilitat Social. En faig moltes. Però avui tenia un caràcter especial. Es tractava de fer una xerrada inspiradora per a un grup de dreamers que estan durant un mes participant en el projecte Imagine mSocial.Durant un mes, 12 dreamers amb esperit emprenedor estan vivint una experiència que canviarà la seva vida. Acompanyats d’un equip de mentors, i amb la col·laboració de les administracions, les entitats socials i el món privat, els participants treballaran en el prototipatge de quatre productes tecnològics que suposaran un gran pas endavant en la vida de centenars de barcelonins i barcelonines. A sota podeu veure el vídeo de l'acte de presentació del projecte.
M'ha tocat intervenir després del Ricard Faura, un gran referent en la societat del coneixement. La idea és portar persones que aportin elements inspiradors en el camp social per a facilitar que els participants deixin anar la imaginació.He mirat d'expressar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb algunes notes sobre què vol dir gestionar una organització amb aquest enfocament de gestió. I hem pogut debatre a partir de les qüestions plantejades pels participants.
Suara planteja el repte de com millorar l'atenció social i l'autonomia personal de les persones dependents, i especialment millorant la qualitat de vida de les persones cuidadores.
Suez (Agbar) proposa un repte per a aquells barris on hi ha pobresa energètica, però anant més enllà d'aquesta problemàtica i pensant què podríem fer per ajudar-los a regenerar-se i proporcionar ocupació.
Les altres organitzacions que han proposat reptes són la Fundació ONCE, amb un repte sobre l'empoderament de les persones amb discapacitats, i la Diputació de Barcelona, amb un repte sobre com millorar l'eficiència dels serveis socials que faciliten els ajuntaments fent, per exemple, que els usuaris coneguin millor els serveis.
Entre les idees abordades, hem parlat de com una empresa decideix quines són les matèries que prenen importància i que haurien d'incorporar a la gestió de la seva responsabilitat social. A més dels elements metodològics, hem pogut explicar alguns marcs que poden ser útils, com ara les agendes locals i globals. En aquest cas hem explicat els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i els Focus de l'RSE a Catalunya, promoguts per Respon.cat.He acabat la intervenció deixant-los un exemplar de l'Ideari Respon.cat de la Responsabilitat Social, en tant que cartell que vol ser inspirador dels valors que han d'incorporar les empreses i organitzacions responsables, ètiques i sostenibles.
IMAGINE mSOCIAL
El potencial transformador de la tecnologia digital és extraordinàriament fort per millorar la qualitat de vida de les persones, promoure la igualtat d’oportunitats i el dret a una vida independent dels col·lectius més vulnerables i en risc d’exclusió social. Aquesta afirmació és el motor de l’Imagine mSocial 2016, el primer programa d’innovació desenvolupat en català i focalitzat íntegrament en la cerca de solucions tangibles als reptes socials més urgents de la ciutat de Barcelona.
Piulades:
msocialcat @msocialcatCOM
@jmcanyelles, referent en responsabilitat social, parla d'importància de la seva aplicació @imaginecc #msocial2016
Imagine @imaginecc
En @jmcanyelles ens ha explicat avui el valor global de la responsabilitat social @imaginecc #mSocial2016
Mireia Bel @mire_bel
.@jmcanyelles ens parla de RSC per a pimes. És energia contagiosa amb un cap molt ben moblat @imaginecc @FBSabadell
Presentació Imagine mSocial2016 from Imagine on Vimeo.
Josep Maria Canyelles participarà a la 1a Jornada #RSE del sector bellesa en representació de Respon.cat #bellezaresponsable organitzada per Beauty Cluster Barcelona i Corresponsables
- Respon.cat participarà en la primera Jornada Anual de Responsabilitat Social Corporativa en l'àmbit de la bellesa, organitzada per Beauty Cluster Barcelona i Corresponsables.
- La jornada tindrà lloc el el 18 de maig a Barcelona i abordarà l'RSE des del sector de la bellesa. Podrà seguir-se en xarxes socials amb el hashtag #bellezaresponsable
La bellesa està en la teva ment és una premissa que convida a reflexionar sobre la importància de l'interior de les persones. Extrapolat al sector empresarial, la bellesa de les companyies pot assolir mitjançant una gestió lligada a la Responsabilitat Social i el desenvolupament sostenible. Per això, el Beauty Cluster Barcelona juntament amb Corresponsables han posat en marxa una Jornada per alçar la veu en el sector i animar les empreses que incorporin iniciatives d'RSE i sumin en bellesa.
A la trobada, Corresponsables abordarà les claus per desenvolupar una política d'RSC sostenible. A més, les principals empreses del sector de la bellesa compartiran les seves experiències i bones pràctiques en el desenvolupament d'un negoci responsable i sostenible. Així, coneixerem de primera mà els casos d'RSC de Martiderm, Birchbox i Laboratori-Fundació Dau.
També es durà a terme una taula rodona sobre innovació i futur de l'RSC que comptarà amb Josep Maria Canyelles en representació de Respon.cat, així com la Fundació Bosch i Gimpera, Bellezaysolidaridad.com i Coresponsables.
La trobada se celebrarà el dimecres 18 de maig a ACCIÓ (Passeig de Gràcia, 129). Consulta el programa complet i inscriu-t'hi (l'assistència és gratuïta i limitada; es requereix inscripció prèvia).
Font: Corresponsables
Josep Maria Canyelles participará en la 1ª Jornada #RSE del sector belleza en representación de Respon.cat #bellezaresponsable organizada por Beauty Cluster Barcelona y Corresponsables
- Respon.cat participará en la primera Jornada Anual de Responsabilidad Social Corporativa en el ámbito de la Belleza, organizada por Beauty Cluster Barcelona y Corresponsables.
- La jornada tendrá lugar el el 18 de mayo en Barcelona y abordará la RSE desde el sector de la belleza. Podrá seguirse en redes sociales con el hashtag #bellezaresponsable
La belleza está en tu mente es una premisa que invita a reflexionar sobre la importancia del interior de las personas. Extrapolado al sector empresarial, la belleza de las compañías puede alcanzarse mediante una gestión ligada a la Responsabilidad Social y el desarrollo sostenible.Por ello, el Beauty Cluster Barcelona junto con Corresponsables han puesto en marcha una Jornada para alzar la voz en el sector y animar a las empresas a que incorporen iniciativas de RSE y sumen en belleza.
En el encuentro, Corresponsables abordará las claves para desarrollar una política de RSC sostenible. Además, las principales empresas del sector de la belleza compartirán sus experiencias y buenas prácticas en el desarrollo de unnegocio responsable y sostenible. Así, conoceremos de primera mano los casos de RSC de Martiderm, Birchbox y Laboratorio-Fundación Dau.
También se llevará a cabo una mesa redonda sobre innovación y futuro de la RSC que contará con Josep Maria Canyelles en representación de Respon.cat, así como la Fundació Bosch i Gimpera, Bellezaysolidaridad.com y Corresponsables.
El encuentro se celebrará el miércoles 18 de mayo en ACCIÓ (Passeig de Gràcia, 129). Consulta el programa completo e inscríbete (la asistencia es gratuita y limitada por lo que se requiere inscripción previa).
Fuente: Corresponsables
8.5.16
Prohibit parlar català a Kiko Casilla. La vergonya d'una societat que no vol canviar
Aquesta tarda, quan s’ha acabat el partit de lliga contra el València, a la sala de premsa de l’estadi Santiago Bernabéu s’ha viscut una situació ben polèmica. El servei de premsa del Madrid ha prohibit al seu porter Kiko Casilla de respondre en català una pregunta del periodista Sebas Guim, de Catalunya Ràdio. El Twitter de ‘La transmissió d’en Puyal’ ho ha denunciat i al cap de poc ja ha començat a circular el vídeo el moment.
Casilla, el porter del Reial Madrid, és català. El cap de premsa del club blanc, Carlos Carbajosa, ha respost "no, no, no, en español", denegant que respongués en català.
Tal com ha explicat el periodista, després de respondre la pregunta en castellà, Kiko
Casilla s'ha dirigit a Sebas Guim per disculpar-se per la situació
desagradable en la qual s'ha vist implicat.
Amb un criteri ben diferent, l'entrenador Zinedine Zidane ha respost moltes preguntes en francès a la sala de premsa.
Si l'espanyola fos una societat sana, no moguda per un nacionalisme negador de la diversitat, hores d'ara serien els intel·lectuals, esportistes, partits polítics i altres institucions i organismes espanyols els que estarien demanant al Reial Madrid que es disculpi. Això no passarà perquè Espanya mai canviarà i perquè aquesta actitud és considerada la normal. Espanya sols està preparada per respectar els països independents i no té previst fer altra cosa. Ni en un moment de risc per a la seva integritat es planteja modificar la seva actitud insultant.
Amb un criteri ben diferent, l'entrenador Zinedine Zidane ha respost moltes preguntes en francès a la sala de premsa.
Si l'espanyola fos una societat sana, no moguda per un nacionalisme negador de la diversitat, hores d'ara serien els intel·lectuals, esportistes, partits polítics i altres institucions i organismes espanyols els que estarien demanant al Reial Madrid que es disculpi. Això no passarà perquè Espanya mai canviarà i perquè aquesta actitud és considerada la normal. Espanya sols està preparada per respectar els països independents i no té previst fer altra cosa. Ni en un moment de risc per a la seva integritat es planteja modificar la seva actitud insultant.
Un periodista de TV3 le formuló al portero tarraconense una pregunta en catalán.
El guardameta preguntó al jefe de prensa si podía contestar en esta lengua.
"No, no, no, en español", fue la indicación del empleado del club.
Ver más en: http://www.20minutos.es/deportes/noticia/real-madrid-impide-kiko-casilla-responder-catalan-zona-mixta-2741809/0/#xtor=AD-15&xts=467263
Ver más en: http://www.20minutos.es/deportes/noticia/real-madrid-impide-kiko-casilla-responder-catalan-zona-mixta-2741809/0/#xtor=AD-15&xts=467263
La Magic Line de Sant Joan de Déu: un esdeveniment solidari i sostenible
Aquesta setmana he participat en una reunió de l'Obra Social de Sant Joan de Déu per aportar idees sobre uns dels grans esdeveniments que organitzen, la Magic Line. A Vector 5 se'ns va demanar que i aportéssim una visió externa al costat d'empreses que hi han estat participant activament i que podien aportar la visió des de dins de la moguda. Sempre és un plaer poder ajudar a millorar un esdeveniment però sobretot és un bon senyal que una organització com aquesta es preocupi per escoltar la veu de grups d'interès diversos per obrir-se a la millora.
Què és la Magic Line. És una mobilització solidària que organitza Sant Joan de Déu a favor de les persones més vulnerables. L'esdeveniment central és una caminada per equips i no competitiva pels turons de Barcelona, que enguany s'ha fet per tercer any. Durant els mesos previs, els equips participants es marquen un repte solidari i fan activitats de captació de fons per aconseguir-lo. Participar a la Magic Line costa 30€ per equip, el que permet inscriure un equip d'entre 3 i 25 persones, escollir un recorregut de 10, 20, 30 o 40 km i gaudir dels serveis bàsics de la caminada. Les persones que hi volen participar però no poden fer la caminada tenen altres opcions, com organitzar un Cafè Magic Line o participar a la festa posterior.
Juanjo Ortega, coordinador de la Magic Line: "Quan posem a disposició de la gent espais de participació solidària, la resposta és magnífica"
La gestió responsable socialment d'esdeveniments ha agafat embranzida en els darrers anys, i se'n parla molt des dels Jocs Olímpics de Londres, tot i que de vegades amb una visió molt reduccionista a les matèries ambientals. Cal destacar especialment que la Magic Line és un esdeveniment esportiu de transformació social a través de la promoció de valors com:
a) Solidaritat conscient i responsable: per això aporten els recursos que facilitin als participants el coneixement de les problemàtiques i les causes que l'originen, el reconeixement de la dignitat humana i els seus drets, la presa de consciència de la corresponsabilització per trobar-hi solucions i promoure el compromís individual i col·lectiu com a via per fer-les possible.
b) El destí de la captació. L'aportació econòmica dels participants és significativa i proporcionada a l'esforç físic i a la causa social al qual va destinada. Els projectes receptors dels donatius beneficien a col·lectius i no a causes personals. Apliquen criteris de transparència dels projectes beneficiaris i mecanismes de rendició de comptes.
c) Inclusió: tothom hi ha de trobar oportunitats de participar, a través de la participació adaptada, el voluntariat, la difusió o les aportacions econòmiques.
d) Criteris ètics en les actuacions pròpies i en relació amb empreses col·laboradores, a les quals exigeixen:
f) Reconeixement entre entitats: es vinculen a altres entitats promotores d'esdeveniments esportius amb valors per donar-nos suport, compartir aprenentatges i difondre conjuntament la solidaritat a través de l'esport.
Juanjo Ortega, coordinador de la Magic Line: "Quan posem a disposició de la gent espais de participació solidària, la resposta és magnífica"
La gestió responsable socialment d'esdeveniments ha agafat embranzida en els darrers anys, i se'n parla molt des dels Jocs Olímpics de Londres, tot i que de vegades amb una visió molt reduccionista a les matèries ambientals. Cal destacar especialment que la Magic Line és un esdeveniment esportiu de transformació social a través de la promoció de valors com:
a) Solidaritat conscient i responsable: per això aporten els recursos que facilitin als participants el coneixement de les problemàtiques i les causes que l'originen, el reconeixement de la dignitat humana i els seus drets, la presa de consciència de la corresponsabilització per trobar-hi solucions i promoure el compromís individual i col·lectiu com a via per fer-les possible.
b) El destí de la captació. L'aportació econòmica dels participants és significativa i proporcionada a l'esforç físic i a la causa social al qual va destinada. Els projectes receptors dels donatius beneficien a col·lectius i no a causes personals. Apliquen criteris de transparència dels projectes beneficiaris i mecanismes de rendició de comptes.
c) Inclusió: tothom hi ha de trobar oportunitats de participar, a través de la participació adaptada, el voluntariat, la difusió o les aportacions econòmiques.
d) Criteris ètics en les actuacions pròpies i en relació amb empreses col·laboradores, a les quals exigeixen:
- Respectar els drets humans, el medi ambient i la salut pública;
- Complir amb la legislació vigent en matèria laboral, de seguretat social, fiscal i relativa a riscos laborals, tant localment com en altres països on actua.
- No produir ni comercialitzar productes que perjudiquin la salut com tabac o alcohol d'alta graduació etc.
- No estar directa o indirectament relacionada amb la fabricació o el comerç d'armes o de qualsevol altre producte pensat per a actes violents o d'ús militar.
- No produir o comercialitzar productes o serveis ni difondre campanyes que no encaixin amb la imatge i els valors de Sant Joan de Déu.
f) Reconeixement entre entitats: es vinculen a altres entitats promotores d'esdeveniments esportius amb valors per donar-nos suport, compartir aprenentatges i difondre conjuntament la solidaritat a través de l'esport.
Que complicat que és comprar un bitllet de tren al portal de la Renfe (sobretot si ets català)
Porto 24 hores intentant comprar un bitllet d'anada i tornada Barcelona - Girona per aquest dilluns i encara no ho he aconseguit.
Ho estic fent amb un cupó promocional, donat que són les festes Girona Temps de Flors. El resultat des d'ahir és aquest:
S'han trobat els següents errors: En aquests moments no es pot seguir amb el procés, disculpin les molèsties (G001-PR22)
Després de destinar-hi massa temps, decideixo provar sense el descompte, no fos cas que el problema fos degut al cupó. I fent així ja em deixa avançar una mica més i puc triar trens. Trio tren d'anada i de tornada, però el portal torna a fallar:
Avís: En aquests moments no es pot fer la reserva de places, intenteu-ho més tard (G001-CE06)
Després d'haver-ho intentat en moments del dia diferents, opto per fer una prova: fer-ho en llengua castellana. La primera resposta també és negativa:
Se han encontrado los siguientes errores: Código promocional no válido. (PR22)
Però quan he optat per comprar el bitllet sense el codi promocional, aleshores ja he pogut enllestir la compra. És a dir, la solució al problema plantejat era:
a) fer la compra en castellà
b) no fer ús del codi promocional
Quan ja havia fet la compra, he pensat que possiblement el codi sols es podia usar per a l'anada o per a la tornada. En tot cas, no explicaria perquè el web en català no funcionava. I, a més, els missatges són una mica complicats de comprendre:
Per desgràcia davant de tant error, sols et donen com a solució ACCEPTAR:
Error: Estamos trabajando para mejorar la aplicación. Perdonen las molestias. Inténtelo más tarde. (G001) ACCEPTAR
Reflexions sobre RENFE en aquest blog:
- 16.4.16 Demanar una factura a Renfe
- 16.4.16 Pedir una factura en Renfe
- 18.3.16 [REFLEXIÓ] Maleint el web de Renfe. Com es pot ser tant nefast?
- 18.3.16 [REFLEXIÓ] Perdre temps tractant d'entendre els horaris dels trens
- 25.6.14 [QUEIXA] Novament amb Renfe hem topat
- 25.6.14 [QUEJA] Nuevamente con Renfe hemos topado
- 25.11.13 Ten fe en la web de Renfe
- 5.9.13 Reflexió sobre la Cadena inclusiva #ViaCatalana
- 18.6.13 Cesar Molinas reflexiona críticament sobre l'AVE i sobre el capitalisme "castizo" español
- 10.4.13 @FGC em dóna resposta
- 7.4.13 Difícil fer servir el web per cercar un tren en aquest país!
- 27.3.13 "Ten fe en la web de Renfe"
- 24.2.13 El Twitter dels serveis públics
- 20.12.10 Conduir trens sense competència
Canyelles participa demà a la Trobada de les Càtedres Santander de Resp. Social amb una conferència sobre RSE i RSU
- Josep Maria Canyelles participarà aquest dilluns 9 de maig a Girona a la Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social.
- Pronunciarà una conferència sobre l'RSE i l'RS
OBJECTIUS DE LA TROBADA
- Incorporar a la Xarxa dues noves entitats. La Cátedra Internacional de Responsabilidad Social Corporativa de la Universidad Católica de Murcia i l'Asociación Española de Directivos de Responsabilidad Social (DIRSE).
- Fer un anàlisi de la situació actual de la Xarxa.
- Avaluació dels treballs presentats al II Premi Santender d'Investigació sobre RSC i el II Premi Santander al Millor Assaig Curt sobre RSC, convocats per la Xarxa.
- Organització i desenvolupament del proper Curs d'Estiu.
9 de maig
- 10h:
-
Benvinguda per part de la directora de la Càtedra de RSU de la UdG.
-
Inici de la reunió de la Xarxa de Càtedres per tractar diversos temes:
-
Presentació de les noves Universitats
que s'incorporen a la Xarxa, així com d'experts convidats pel Banc
Santander i l'adhesió de DIRSE a la Xarxa (Fernando Ordóñez).
-
Curs d'Estiu (Informació per part de Fernando Ordóñes i Elena Ramallo).
-
Estat de les presentacions als Premis Santander sobre RS (Informació per part de Pedro Jiménez i Fernando Ordóñez).
-
Presentació de les noves Universitats
que s'incorporen a la Xarxa, així com d'experts convidats pel Banc
Santander i l'adhesió de DIRSE a la Xarxa (Fernando Ordóñez).
-
Benvinguda per part de:
-
Sr. José M. García de los Ríos González. Director de Zona Santander Universidades.
-
Il·lma. Presidenta del Consell Social de la UdG, Sra. Rosa Núria Aleixandre.
-
Excm. i Magnífic Rector de la Universitat de Girona, Sr. Sergi Bonet.
-
Sr. José M. García de los Ríos González. Director de Zona Santander Universidades.
-
Incorporació d'alguns membres del Consell Assessor de la Càtedra de RSU de la UdG.
-
Conferència col·loqui sobre La
Responsabilitat Social en l'Empresa i a la Universitat. Línies de futur.
Paper que hi poden jugar les Càtedres d'RS. A
càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE, promotor de Responsabilitat Global. Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.
Coordinador de Respon.cat.
- 16h: Recepció a l'Ajuntament de Girona per part de l'Alcaldesa de la ciutat, Il·lma. Sra. Marta Madrenas.
10 de maig
- 10h: Revisió dels Premis Santander i decisió del Jurat sobre l'adjudicació.
- 12:30h:
-
Convocatòria del pròxim Comitè
Editorial de la Xarxa de Càtedres i acord sobre els temes a tractar en
el mateix (Fernando Ordóñez).
-
Revisió dels temes pendents a tractar sobre el Curs d'Estiu.
-
Clausura de la VII Trobada.
5.5.16
Jornada Comerços compromesos amb la societat, a Creu Coberta, amb la participació de l'expert Josep Maria Canyelles
La Fundació Bancària 'la Caixa' i l'Associació de Comerciants de Creu Coberta us conviden a la jornada
de presentació del programa Incorpora, que tindrà lloc el proper dimecres 17 de maig a les 14h a la seu del Districte de Sants-Montjuïc (Carrer de Creu Coberta, 104).
L'expert Josep Maria Canyelles farà una ponència sobre el sentit empresarial de la Responsabilitat Social dirigida al sector del comerç.
PROGRAMA DE L'ACTE
Inscripció
Anteriors jornades:
L'expert Josep Maria Canyelles farà una ponència sobre el sentit empresarial de la Responsabilitat Social dirigida al sector del comerç.
PROGRAMA DE L'ACTE
- Inici de l'acte. Intervindran:
- Lluís Llanas, president de l'Eix Comercial Creu Coberta
- Jordi Nicolau, Director Territorial de CaixaBank de Barcelona
- Jaume Asens, regidor del Districte de Sants-Montjuïc
- Presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”
- Ponència: Comerços compromesos amb la societat, a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci-consultor Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat
- Bones pràctiques: Testimoni d'èxit d'una experiència de col·laboració del programa.
- Torn obert de paraules
- Cloenda amb refrigeri
Inscripció
Anteriors jornades:
- 2.5.16 "El sector turístic ha d'incorporar l'RSE com una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat", segons Canyelles en una jornada d'RSE al Maresme
- 18.4.16 Jornada RSE a Granollers: la transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense honestedat i sostenibilitat, segons Canyelles
- 7.4.16 Cada empresa ha de donar resposta a les seves responsabilitats primàries i tot seguit atendre les del territori, segons Canyelles. Aquest matí ha tingut lloc la trobada empresarial a Sant Boi promoguda per Incorpora amb una conferència sobre el sentit de l'RSE a càrrec de Josep Maria Canyelles.
2.5.16
Cafès Novell i Fundació Santa Teresa, premiades a la Nit de l'Empresa al Penedès Garraf
- Divendres passat va tenir lloc la 25a edició de La Nit de l’Empresa organitzada per l'associació d'empresaris del Penedès Garraf, on es van proclamar els Premis ADEPG 2016.
- El Gran Premi ADEPG a l'Empresa de l’Any va ser per a Cafès Novell.
- Responsabilitat Global i Vector 5 hi van estar presents
El Gran Premi ADEPG a l'Empresa de l’Any 2016 al Gran Penedès va ser per a Cafès Novell, amb seu a Vilafranca del Penedès. Per la seva banda, la Fundació Santa Teresa del Vendrell, amb seu al Vendrell, va rebre el Premi en l’àmbit del Compromís Social.
La gala va aplegar més de cinc-cents assistents, que es van congregar a l’Hotel Melià Sitges. L’acte va tenir com a primer convidat Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat de l’alcalde amfitrió, Miquel Forns, i del president de l’ADEPG, Jordi Solé Tuyà. Puigdemont va centrar bona part del seu discurs a la necessitat de disposar d'eines d'Estat per a poder donar resposta als reptes més importats que el país planteja, tant a nivell social com econòmic.
Els altres premiats foren: La Ruta del Xató, en l’àmbit de la Comunicació; Bidfon, en l’àmbit de la Innovació; Torre, en l’àmbit de la Consolidació Internacional; Garraf Maquinària, en l’àmbit de l’Expansió Internacional; Axolot · Rebel Business, en l’àmbit de la nova creació; Granier, en l’àmbit de les tecnologies de la Comunicació; Sensación Activa, Premi Jove Emprenedor 2016; Ester Olivella i Imma Olivella · Les Filos, Premi Dona Estela Emprenedora 2016; i Salvador Guasch Figueras, en l’àmbit de la Cultura d’empresa. També van rebre reconeixement especial Canal Blau, Newton’s i Telemàtic, pel seu 25è aniversari; Club Tennis Vilanova, pel cinquantè aniversari; Hotel Subur, pel centenari, i l’Hotel Cèsar, pels seu 125 anys.
L’esdeveniment empresarial ha rebut el patrocini de Banc Sabadell, Conforama, Coral Transports i Stocks, Mútua Penedès, Sage i Remm Guitart. També cal destacar el suport de les empreses Ametller Origen, Anxanet, Auren, Bureau Vallée, Deixalles i Transports A. Plazas, Estela Barcelona, Finca Mas Solers, Marclean, Pellisa Ràfols, Prot Energia, Prysmian, Redman, Richmond, Serradora Campamà, Sia Biosca, Telemàtic, Vilamòbil, Vilanova Park i Wolters Kluwer.
La principal novetat de la 25a Nit de l’Empresa va ser el menú gastronòmic, que va donar el major protagonisme a elaboradors de l’entorn, amb criteris de proximitat:
"El sector turístic ha d'incorporar l'RSE com una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat", segons Canyelles en una jornada d'RSE al Maresme
- Ha tingut lloc a Santa Susanna la Jornada "Empreses inclusives" davant un públic d'empreses turístiques per abordar el sentit empresarial de la responsabilitat social
- El proper 17 de maig tindrà una nova acció a Creu Coberta - Hostafrancs, a Barcelona
La Fundació Bancària 'la Caixa', l’Ajuntament de Santa Susanna i la
Fundació Privada el Molí d’en Puigvert han organitzat la jornada
"empreses inclusives" amb empreses del Maresme Nord, per parlar d'RSE, que ha reunit una setantena de persones aquest dimecres 27 d'abril al matí a l’hotel Ona Brava de Santa Susanna.
Ha obert les intervencions de la taula inaugural Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert, que ha agraït el suport de l'Obra Social. Per part de Caixabank ha presentat la iniciativa Jordi Nicolau,
director territorial de Barcelona. Finalment, Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna, ha destacat la importància del compromís d'integració de persones amb discapacitat.
Tot seguit s'ha fet la presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”, que al llarg d'aquests anys ha aconseguit la incorporació de més de 100.000 persones de col·lectius amb dificultats.
Josep Maria Canyelles,
expert en RSE i amb gran experiència en el sector turístic, ha fet la ponència sobre Responsabilitat Social
Empresarial, destacant la rellevància que un enfocament d'RSE comporta per a les empreses dels diferents sectors turístics, a partir d'exemples tant d'allotjament com de transport, comerç o restauració.El promotor de Responsabilitat Global ha afirmat que el sector turístic ha d'incorporar l'RSE com una estratègia de diferenciació, excel·lència i sostenibilitat, i ha convidat les empreses i organitzacions a emprendre el camí de la incorporació d'aquest estil de gestió de l'RSE, que suposa integrar valors com l'ètica, la sostenibilitat o la transparència, entre altres.
Canyelles, que també és soci-consultor de Vector 5, ha destacat que l'RSE també és per a les Pimes i fins i tot per a les microempreses, i s'ha mostrat crític cap a algunes empreses que, malgrat que puguin tenir bones pràctiques en alguns vectors com els d'impacte ambiental o en acció social, estan alhora fent elusió fiscal o perjudicant les pimes proveïdors, de manera que, en rigor, no estan gestionant l'RSE perquè no atenen tots els seus vectors d'impacte.
L'expert ha volgut aportar alguns consells sobre com gestionar l'RSE,
amb unes notes sobre què implica metodològicament l'RSE, com el diàleg
amb els grups d'interès i la transparència. Ha destacat que la
transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense
honestedat i sostenibilitat. A més de demanar que cada
empresa gestioni la seva responsabilitat immediata, també ha convidat a
integrar la responsabilitat empresarials respecte a les agendes local i
global de l'RSE, fent referència en aquest cas al "Focus de l'RSE a Catalunya" i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.
Canyelles ha acabat la intervenció destacant l'oportunitat de construir territoris socialment responsables, amb la implicació de tots els agents, privats, socials i públics, i de qualsevol dimensió.
Canyelles ha acabat la intervenció destacant l'oportunitat de construir territoris socialment responsables, amb la implicació de tots els agents, privats, socials i públics, i de qualsevol dimensió.
Ha conduït l’acte Juli Jiménez, locutor de Ràdio Santa Susanna. Prèviament a l'inici de l'acte, s'ha fet la firma de l'acord de col·laboració del programa Incorpora amb les institucions presents.
Anteriors jornades:
- 18.4.16 Jornada RSE a Granollers: la transparència és un valor instrumental que poc valor aporta sense honestedat i sostenibilitat, segons Canyelles
- 7.4.16 Cada empresa ha de donar resposta a les seves responsabilitats primàries i tot seguit atendre les del territori, segons Canyelles. Aquest matí ha tingut lloc la trobada empresarial a Sant Boi promoguda per Incorpora amb una conferència sobre el sentit de l'RSE a càrrec de Josep Maria Canyelles.
1.5.16
Reflexions davant les reeleccions. L'estratègia espanyola no té marxa enrere
La clau que podria afavorir la formació d'un govern a l'Estat espanyol seria que el PSOE reconegués el dret a l'autodeterminació dels pobles, tal com feia en el moment de la transició espanyola. Això seria coherent amb la seva història, li permetria governar i possiblement liderar un canvi real de l'Estat, tant en el model i l'organització com la cultura política, amb totes les conseqüències econòmiques, socials i culturals. El PSOE que va liderar el canvi a l'any 1982, iniciant per primer cop l'alternança de govern i iniciant el procés d'assentament de la democràcia, ara podria ser qui liderés el canvi que en aquell moment no va saber fer. O no li van deixar fer. O no va voler fer.
Vist des d'ara, el PSOE, més enllà de l'opció en l'espectre polític, ha actuat com un partit profundament nacionalista espanyol. I si bé la els matisos interns impedien una catalogació nítida, a partir del moment en què el context els ha demanat posicionar-se, la tria ha estat clara, fins al punt de permetre's dinamitar el PSC, que ha acceptat perdre un bona part dels seus actius i ha hagut d'empassar-se el seu compromís de respectar la decisió dels catalans en el marc d'una aplicació de la democràcia en forma de referèndum.
Són molts anys d'espanyolisme i serà molt difícil fer marxa enrere. El partit, les seves estructures, les persones, s'han envellit, s'han fet cada cop més conservadores. I quan el PP va accelerar la seva opció nacionalista, en l'època aznariana de l'España va bien, el PSOE no va saber competir-hi buscant un perfil propi sinó que va caure en la por electoral i va deixar anar els instints dels seus barons i de la militància de l'Espanya més rància, per apuntar-se a l'oportunitat de tornar a tenir una visió orgullosa d'un model d'Estat que necessita veure's gran i dominador, segurament sublimant vells somnis imperials.
Aznar va decidir que l'etern empat entre un nacionalisme català que no reeixia en el seu desig de llibertat i un nacionalisme espanyol que arrossegava durant massa decennis i segles el conflicte amb els catalans havia d'arribar a la seva fi. I un moment exultant per a Espanya era ideal perquè els catalans abracessin l'espanyolitat, forçant el desempat del conflicte i accelerant l'espanyolització de Catalunya. El PSOE hi va assistir de bon grat. El discurs únic es va imposar a Espanya, arribant al punt de formar part també de la justícia, que ja havia perdut la seva capacitat de dirimir els conflictes competencials amb una visió no afectada per les discrepàncies partidistes.
L'espanyolisme ja no era un enfocament partidista, sinó que ja havia esdevingut la visió de l'Estat i de la gran part de la societat espanyola -si més no de l'Espanya castellana. El pensament únic espanyolista s'ha imposat en els darrers vint anys, modernitzant el seu discurs, deixant enrere la visió i llenguatge joseantoniano i afavorint que les classes mitges i professionals espanyols abracessin aquesta nova visió orgullosa d'Espanya, sense concedir cap rellevància a la negació de la pluralitat i de la diversitat sobre la qual es bastia.
Això no té marxa enrere. ¿Com podria ara la societat espanyola acceptar que en els darrer segle, les dues dictadures però també la democràcia han creat una gran mentida d'estat, la negació de l'existència dins l'Estat espanyol d'altres realitats nacionals diferents de la castellana, majoritària i dominant?
Però el problema ja no és solament de fer un gir de 180 graus, que no seria comprensible per l'opinió pública espanyola, sinó que no hi ha la voluntat real d'acceptar aquesta realitat. Acceptar que Catalunya és una nació seria la manera d'iniciar un procés que fes possible que els catalans es poguessin sentir còmodes, acceptats i respectats dins un estat plural i compost. Tot i així, malgrat ser el primer pas del desllorigador de la situació, no és previsible que facin aquest gest perquè consideren que atorgar aquest reconeixement implicaria el dret real a separar-se, el qual s'acabaria tard o d'hora fent realitat. El mer fet de fer un referèndum, encara que l'Estat es veiés amb les condicions per a guanyar-lo, no és acceptat perquè ja suposa la consideració de demos diferenciat, i per tant avalaria nous processos en el futur, impedint que l'Estat pogués avançar desacomplexadament en el procés de construcció de la nació espanyola sobre la desaparició de les nacions subjacents o subalternes.
I no sols el risc de secessió sinó que la consideració de nació per a Catalunya tindria moltes altres conseqüències, fins i tot mantenint-se dins de l'Estat espanyol, com que immediatament es podrien aplicar sancions internacionals a Espanya per la passivitat o àdhuc implicació en delictes d'incitació a l'odi nacional, que ara, representa que no són d'aplicació, malgrat els cinc segles documentats de catalanofòbia. I és que el reconeixement legal de Catalunya com a nació no és merament un factor identitari i nostàlgic sinó unes garanties de respecte als drets civils i als drets nacionals.
I també és evident que la centralitat política dels catalans és substancialment diferent a la dels espanyols, tant en drets civils i democràtics com en models de governança i de progrés. En aquest moment, les lleis catalanes aprovades pel Parlament, reflex de la voluntat de la ciutadania, en aspectes com la pobresa energètica, el fracking, el dret civil català, els impostos a certes activitats, i en general tot allò que afecta el finançament, les inversions, etc. marquen una diferència insalvable que fa ingovernable el país si segueix sotmès a un Estat espanyol amb una cultura política que no ha tendit a convergir amb la catalana sinó més aviat a la inversa. No és sostenible en termes d'eficiència mantenir dues nacions tan diverses sota un mateix sostre normatiu, controlat, a més, de manera insensible per una de les nacions en conflicte.
En moments claus en la defensa dels interessos dels catalans i catalanes, és lamentable assistir als posicionaments en clau partidista i espanyolista per part dels que s'havien mostrat sempre catalanistes i defensors de les llibertats de Catalunya, encara que fos en el marc comú espanyol. El PSC ha quedat malauradament integrat de ple dins el PSOE, malgrat tractar-se de partits formalment diferenciats, sense que cap matís ressalti les diferències. Catalunya perd un actiu, sens dubte, mentre que el PSC perd la centralitat i esdevé tristament el partit espanyolista al costat de Ciutadans i el PP. Veure líders seus assistir a les convocatòries de SCC, amb tot el context feixistitzant fa feredat. El PSC hauria de ser la punta de llança perquè el PSOE pugui realment transformar Espanya. Però per a això cal un principi, el d'acceptació de la realitat, de reconeixement de la diversitat constituent d'Espanya, que amb un PSC entregat és absolutament impossible. Fa la mateixa funció que els catalans dins la cort del PP, que no solament han negat la realitat sinó que per a semblar més espanyols han sobreactuat en el seu espanyolisme, facilitant la total incomprensió dels poders centrals amb Catalunya.
Per això he titulat la reflexió l'estratègia espanyola no té marxa enrere. Aquells que en els límits geogràfics i ideològics de l'espanyolisme podrien facilitar la gestió del canvi no disposen ni de la credibilitat per a fer valdre els seus arguments. Tot el peix està venut.
Vist des d'ara, el PSOE, més enllà de l'opció en l'espectre polític, ha actuat com un partit profundament nacionalista espanyol. I si bé la els matisos interns impedien una catalogació nítida, a partir del moment en què el context els ha demanat posicionar-se, la tria ha estat clara, fins al punt de permetre's dinamitar el PSC, que ha acceptat perdre un bona part dels seus actius i ha hagut d'empassar-se el seu compromís de respectar la decisió dels catalans en el marc d'una aplicació de la democràcia en forma de referèndum.
Són molts anys d'espanyolisme i serà molt difícil fer marxa enrere. El partit, les seves estructures, les persones, s'han envellit, s'han fet cada cop més conservadores. I quan el PP va accelerar la seva opció nacionalista, en l'època aznariana de l'España va bien, el PSOE no va saber competir-hi buscant un perfil propi sinó que va caure en la por electoral i va deixar anar els instints dels seus barons i de la militància de l'Espanya més rància, per apuntar-se a l'oportunitat de tornar a tenir una visió orgullosa d'un model d'Estat que necessita veure's gran i dominador, segurament sublimant vells somnis imperials.
Aznar va decidir que l'etern empat entre un nacionalisme català que no reeixia en el seu desig de llibertat i un nacionalisme espanyol que arrossegava durant massa decennis i segles el conflicte amb els catalans havia d'arribar a la seva fi. I un moment exultant per a Espanya era ideal perquè els catalans abracessin l'espanyolitat, forçant el desempat del conflicte i accelerant l'espanyolització de Catalunya. El PSOE hi va assistir de bon grat. El discurs únic es va imposar a Espanya, arribant al punt de formar part també de la justícia, que ja havia perdut la seva capacitat de dirimir els conflictes competencials amb una visió no afectada per les discrepàncies partidistes.
L'espanyolisme ja no era un enfocament partidista, sinó que ja havia esdevingut la visió de l'Estat i de la gran part de la societat espanyola -si més no de l'Espanya castellana. El pensament únic espanyolista s'ha imposat en els darrers vint anys, modernitzant el seu discurs, deixant enrere la visió i llenguatge joseantoniano i afavorint que les classes mitges i professionals espanyols abracessin aquesta nova visió orgullosa d'Espanya, sense concedir cap rellevància a la negació de la pluralitat i de la diversitat sobre la qual es bastia.
Això no té marxa enrere. ¿Com podria ara la societat espanyola acceptar que en els darrer segle, les dues dictadures però també la democràcia han creat una gran mentida d'estat, la negació de l'existència dins l'Estat espanyol d'altres realitats nacionals diferents de la castellana, majoritària i dominant?
Però el problema ja no és solament de fer un gir de 180 graus, que no seria comprensible per l'opinió pública espanyola, sinó que no hi ha la voluntat real d'acceptar aquesta realitat. Acceptar que Catalunya és una nació seria la manera d'iniciar un procés que fes possible que els catalans es poguessin sentir còmodes, acceptats i respectats dins un estat plural i compost. Tot i així, malgrat ser el primer pas del desllorigador de la situació, no és previsible que facin aquest gest perquè consideren que atorgar aquest reconeixement implicaria el dret real a separar-se, el qual s'acabaria tard o d'hora fent realitat. El mer fet de fer un referèndum, encara que l'Estat es veiés amb les condicions per a guanyar-lo, no és acceptat perquè ja suposa la consideració de demos diferenciat, i per tant avalaria nous processos en el futur, impedint que l'Estat pogués avançar desacomplexadament en el procés de construcció de la nació espanyola sobre la desaparició de les nacions subjacents o subalternes.
I no sols el risc de secessió sinó que la consideració de nació per a Catalunya tindria moltes altres conseqüències, fins i tot mantenint-se dins de l'Estat espanyol, com que immediatament es podrien aplicar sancions internacionals a Espanya per la passivitat o àdhuc implicació en delictes d'incitació a l'odi nacional, que ara, representa que no són d'aplicació, malgrat els cinc segles documentats de catalanofòbia. I és que el reconeixement legal de Catalunya com a nació no és merament un factor identitari i nostàlgic sinó unes garanties de respecte als drets civils i als drets nacionals.
I també és evident que la centralitat política dels catalans és substancialment diferent a la dels espanyols, tant en drets civils i democràtics com en models de governança i de progrés. En aquest moment, les lleis catalanes aprovades pel Parlament, reflex de la voluntat de la ciutadania, en aspectes com la pobresa energètica, el fracking, el dret civil català, els impostos a certes activitats, i en general tot allò que afecta el finançament, les inversions, etc. marquen una diferència insalvable que fa ingovernable el país si segueix sotmès a un Estat espanyol amb una cultura política que no ha tendit a convergir amb la catalana sinó més aviat a la inversa. No és sostenible en termes d'eficiència mantenir dues nacions tan diverses sota un mateix sostre normatiu, controlat, a més, de manera insensible per una de les nacions en conflicte.
En moments claus en la defensa dels interessos dels catalans i catalanes, és lamentable assistir als posicionaments en clau partidista i espanyolista per part dels que s'havien mostrat sempre catalanistes i defensors de les llibertats de Catalunya, encara que fos en el marc comú espanyol. El PSC ha quedat malauradament integrat de ple dins el PSOE, malgrat tractar-se de partits formalment diferenciats, sense que cap matís ressalti les diferències. Catalunya perd un actiu, sens dubte, mentre que el PSC perd la centralitat i esdevé tristament el partit espanyolista al costat de Ciutadans i el PP. Veure líders seus assistir a les convocatòries de SCC, amb tot el context feixistitzant fa feredat. El PSC hauria de ser la punta de llança perquè el PSOE pugui realment transformar Espanya. Però per a això cal un principi, el d'acceptació de la realitat, de reconeixement de la diversitat constituent d'Espanya, que amb un PSC entregat és absolutament impossible. Fa la mateixa funció que els catalans dins la cort del PP, que no solament han negat la realitat sinó que per a semblar més espanyols han sobreactuat en el seu espanyolisme, facilitant la total incomprensió dels poders centrals amb Catalunya.
Per això he titulat la reflexió l'estratègia espanyola no té marxa enrere. Aquells que en els límits geogràfics i ideològics de l'espanyolisme podrien facilitar la gestió del canvi no disposen ni de la credibilitat per a fer valdre els seus arguments. Tot el peix està venut.
30.4.16
Seminario SINGULARES. Ética de las tecnologías emergentes en personas con diversidad funcional (Madrid)
Todas las personas somos singulares y diversas.
Reflexionar sobre la excepcionalidad y la singularidad de cada ser humano es tanto como hablar de su dignidad, su identidad, su libertad o, lo que es lo mismo, de nuestra responsabilidad a la hora de reconocernos como personas, de vivir nuestras propias vidas sin condicionamientos, de crear vínculos entre nosotros sin menoscabo de nuestras capacidades o discapacidades. La singularidad humana es el modo como cada mujer y cada hombre siente y vive su proyecto vital.
Por otro lado, reconocer la diversidad de las personas es admitir la variedad en nuestra sociedad. Cada persona, con su diversidad funcional —ya sea con discapacidad física o intelectual, con altas capacidades naturales, con capacidades aumentadas biotecnológicamente o con capacidades ordinarias—, no queda definida simplemente por dichas circunstancias condicionadas por la genética, la tecnología, la educación, la cultura o la sociedad, sino por la integración de todas sus dimensiones como ser humano. Al final, lo más importante es la esencia de cada ser humano, es decir, “lo que la persona es”.
No obstante la ideología transhumanista nos acucia a iniciar una transformación disruptiva hacia lo posthumano, y nos sitúa ante el dilema moral de utilizar o no las diversas variantes del mejoramiento humano — a través de la interacción e integración de las tecnologías emergentes en nuestro cuerpo y mente— con el propósito de aumentar de forma exponencial nuestras capacidades físicas y cognitivas.
Este seminario pretende orientar, desde un humanismo avanzado, cómo afrontar éticamente este futuro que ya se está haciendo presente.
Albert Cortina y Miquel-Àngel Serra
Directores
DESCARGAR PROGRAMA
Ecodiario.es: Discapacidad. los desafíos éticos de las tecnologías emergentes, a debate esta semana en madrid
29.4.16
Eleccions a la Terra de ratolins
Sembla que a l'estat espanyol hi tornaran a haver eleccions. Fa gràcia que aquells que criticaven tantes eleccions a Catalunya ara hagin provocat aquesta situació, quan en el cas català es va tractar d'una decisió voluntària per a poder gestionar uns canvis enormes en la voluntat ciutadana mentre que el cas espanyol el problema ve de la incapacitat de la classe política per gestionar la complexitat.
Aquestes eleccions segurament no solucionaran res i donaran un resultat similar, que mostrarà que la repetició ha estat una despesa inútil. I segons diuen algunes enquestes, pot passar que els partits més nacionalistes espanyols pugin més, de manera que s'evidenciï que l'estat espanyol es veta davant de qualsevol canvi que pogués ser significatiu.
Però és que encara que el vot tendís més als partits que es mostren més democràtics, difícilment un canvi significatiu seria possible, perquè la manera de fer de l'estat té unes inèrcies molt travades i potents. Per això, em permeto de suggerir la famosa faula política difosa per Tommy Douglas, activista i polític socialdemocrata. La terra de ratolins és ben aplicable a allò que en deien la terra de conills.
Focus és un projecte pioner i pot ser un element facilitador de la gestió de l’RSE, segons Josep Maria Canyelles en un articles a la revista l’Auditor
- La revista l’Auditor publica en el seu número 75 un article de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, presentant aquest organisme empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya al col·lectiu de professionals i empreses que es dediquen a l’auditoria.
- Josep Maria Canyelles és membre de la Comissió d'RSE del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya,
- El Col·legi forma part del Consell social de Respon.cat, juntament amb altres agents empresarials i socials.
Respon.cat posa en marxa “Focus de l’RSE” per a construir l’agenda local
El Col·legi s’integra al Consell social d’aquesta iniciativa empresarial
Fa dos anys Respon.cat engegava màquines. Es tracta d’una iniciativa empresarial que s’havia anat gestant durant anys amb la intenció d’oferir un espai de trobada per a aquelles empreses compromeses amb la responsabilitat social i que també comparteixen la voluntat d’estendre i desenvolupar aquest enfocament de gestió a Catalunya.
En aquests mesos s’han portat a terme accions destinades a les empreses membres, tant a nivell d’enfortir el lideratge ètic com de capacitar tècnicament en la gestió de l’RSE. I també s’han posat en marxa iniciatives rellevants obertes a tot el teixit empresarial, com els primers Premis Respon.cat o el programa RSE.Pime, per facilitar que més empreses petites i mitjanes es vagin incorporant a aquest compromís. És significatiu que de les 53 empreses membres actualment, un terç són grans, un terç mitjanes i un terç petites, fet que mostra la transversalitat de l’RSE dins el teixit empresarial.
Respon.cat ha nascut per a ser l’organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, i com a tal, vol treballar colze a colze amb moltes altres organitzacions. Per tal de travar les aliances i fer possible el marc de col·laboració, s’han volgut establir complicitats i aprofundir en els objectius compartits, tant en el servei a les empreses com en el repte de fer de Catalunya un territori socialment responsable.
La posada en funcionament del Consell social respon a aquesta voluntat de generar un gran espai de trobada. Vint organitzacions diverses, patronals i associacions empresarials, organitzacions socials i ambientalistes, o agències especialitzades, i col·legis, entre els quals el de Censors Jurats de Comptes, integren aquest fòrum que ha de facilitar les sinergies. Les organitzacions membres del Consell social també són les que poden proposar candidats als Premis Respon.cat. I un dels projectes que es va treballar en el Consell social va ser un projecte pioner denominat Focus de l’RSE a Catalunya.
El projecte Focus és una iniciativa que pretén oferir a les empreses que operen a Catalunya una agenda de les matèries que suposen una inquietud més rellevant per a l’stakeholder comunitat, un grup d’interès complex, sovint difícil d’abordar sistemàticament en l’RSE per la multiplicitat de grups d’interès que l’integren. Aquest esforç de consens permetrà sensibilitzar les empreses amb una major focalització, convidant-les a integrar la gestió dels Focus en la seva RSE, alhora que també ha de permetre que puguin disposar d’eines i recursos com ara l’accés a bones pràctiques de referència i guies per a facilitar l’abordatge de matèries que sovint no formen part del coneixement proper de les empreses.
Per exemple, un dels Focus identificats fou la gestió ètica amb especial èmfasi en la lluita activa contra la corrupció, matèria que ja va impulsar la col·laboració de Respon.cat amb el Col·legi en la jornada que va tenir lloc al març del 2015. En el mateix sentit, mostrem la intenció de col·laborar en les organitzacions que ajuden a desenvolupar esdeveniments i recursos que abordin algun dels Focus.
Disposar d’una agenda de l’RSE local, amb els focus identificats, permet convidar les empreses que operen al territori a integrar-los en la seva RSE. Aquest projecte és pioner i pot ser un element facilitador de la gestió de l’RSE, amb un major alineament amb les inquietuds de la societat.
Al costat del projecte Focus, Respon.cat també ha assumit el foment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, que marquen l’agenda global per als propers 15 anys. Totes dues iniciatives suposaran l’organització d’espais de treball per a cada contingut, que estan oberts a totes les empreses interessades. Amb el foment i desenvolupament de polítiques públiques, Respon.cat és mostra com un agent compromès en el desenvolupament sostenible i no solament com un club al servei de les organitzacions membres.
Per descomptat, el fet de proposar a les empreses catalanes que considerin els Focus locals i els ODS globals aporta simplificació la gestió de l’RSE però no l’eximeix d’una metodologia que requereix que, en primer lloc, l’empresa comprengui el seu context singular de sostenibilitat i faci front a aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat.
Hem començat amb molta il·lusió perquè Respon.cat és una iniciativa que feia falta. L’hem definit com un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible. Pretenem fer un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya i ara tenim el repte de fomentar que moltes més empreses se sumin a aquest sentit de compromís, i entenguin que en sortiran beneficiades perquè la responsabilitat social és bona per a la societat i per a l’entorn, però també és altament positiva per a la pròpia organització.
27.4.16
Pimes interessades en el programa RSE.Pime ja poden sol·licitar informació
- Respon.cat ha donat a conèixer que les pimes interessades en el programa RSE.Pime ja poden sol·licitar informació.
- Al 2015 va tenir lloc el programa RSE.Pime, amb la participació de 16 pimes. Les empreses interessades en futures edicions del programa poden sol·licitar informació
Disposar del vostre interès ens permetrà fer arribar la informació en el moment en què s’activi la convocatòria.
Demanar informació
Barcelona, seu internacional de l'Economia del Bé Comú
- Acte de benvinguda a la Reunió Internacional de Delegats de l’Economia del Bé Comú (EBC)
- 13 maig 2016 a les 19h
- Aula Magna de la Universitat de Barcelona. Edifici Històric. Plaça Universitat.
Barcelona, seu internacional de l'Economia del Bé Comú
#EBC-BCN2016
Entre el 13 i 15 de maig Barcelona es convertirà per uns dies en la seu mundial de l'Economia del Bé Comú amb motiu de la celebració de la Reunió Internacional de Delegats del moviment de l'Economia de Bé Comú.
Christian Felber, la inaugurarà amb un Acte de Benvinguda institucional que comptarà amb la participació i el suport del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, i del primer tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello.
Aquest acte se celebrarà a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona el divendres 13 de maig a les 19.00 h, serà obert a tota la ciutadania i permetrà posar de manifest l'impuls de l'Economia del Bé Comú a Catalunya i a la ciutat de Barcelona.
La Reunió internacional de delegats de l'EBC tindrà lloc durant tot el cap de setmana i aplegarà els màxims representants de l'Economia del Bé Comú de diferents països de la Unió Europea i Amèrica Llatina, que faran d'aquesta trobada un reforç de l'enfocament local-global del moviment i potenciaran aliances a diferents nivells per seguir desenvolupant i estenent aquesta iniciativa que fa propostes concretes de canvi a nivell social, econòmic i polític.
És la primera vegada que té lloc una trobada internacional d'aquest moviment fora d'Àustria, fet que mostra l'interès que suscita i el lideratge que des de Catalunya i Espanya s'hi està donant.
L'acte de benvinguda està organitzat conjuntament per l'Associació Catalana i l'Associació Federal Espanyola per al Foment de l'EBC, amb el suport de la Universitat de Barcelona. Us hi esperem!
INVITACIÓ
INSCRIU-T'HI
Invitació (versió PDF) (pdf 604.01KB)
AGENDA
BENVINGUDA INSTITUCIONAL
Mgfc. Sr. Dídac Ramírez. Rector de la Universitat de Barcelona
Il·lm Sr. Gerardo Pisarello. Primera Tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona de Treball, Economia i Planificació Estratègica.
Sr. Christian Ferber. Impulsor del moviment de l'Economia del Bé Comú
19.30h TAULA RODONA
Francisco Álvarez. Director General de Economía, Emprenedoria i Cooperativisme. Generalitat de Valencia.
Anna Mercadé. Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
Marcos Eguiguren. Executive Director of Global Alliance for Banking on Values.
Cecilia Tham. Directora Master/Mind de MOB Makers of Barcelona, comunitat creativa col·laborativa.
Christian Kozina. Coordinador de la Reunió Internacional EBC 2016.
Anna Mercadé. Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia. Cambra de Comerç de Barcelona.
Marcos Eguiguren. Executive Director of Global Alliance for Banking on Values.
Cecilia Tham. Directora Master/Mind de MOB Makers of Barcelona, comunitat creativa col·laborativa.
Christian Kozina. Coordinador de la Reunió Internacional EBC 2016.
20.30hCLOENDA
Josean Lavado. President Associació EBC Catalunya.
Mª Pilar Rueda Requena. Grupo Impulsor Asociación Federal EBC.
Mª Pilar Rueda Requena. Grupo Impulsor Asociación Federal EBC.
Presentació i conducció de l'acte: Ana de Andrés. Economista i Consultora de Desenvolupament Organitzacional. Be the Change.
Amb el suport de:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
