17.11.16

Tinc un nou requeriment d'Hisenda: primer paga i després reclama. Indefensió dels autònoms, els més perjudicats!

Fa molts anys que sistemàticament sóc objecte de les investigacions per part de l'Agència Tributària. Malgrat el desgast pels maldecaps i la feinada requerida, mai se m'havia trobat res incorrecte, fins a un cert moment, coincidint amb amb certes interaccions meves a l'Agència i amb alguns dels seus funcionaris. Aquest episodi ja l'explicaré quan toqui, ja que encara està en procés i se'm desaconsella de parlar públicament.

Anem a compartir amb transparència. L'observació atenta dels meus números segueix sent un objectiu per a Hisenda, malgrat haver-se tractat de les xifres modestes d'un consultor autònom. I encara ara és així. Com que és possible que hi hagi altres autònoms que pateixin la mateixa pressió, faré públiques algunes coses, tant com a exercici de transparència com per a facilitar que altres col·legues puguin expressar-me si és el cas els seus paral·lelismes.

Avui he rebut la desestimació del Recurs de reposició corresponent a l'IRPF del 2014, un entre els molts exercicis que tinc oberts. La discrepància és sobre rendiments del treball i rendiments d'activitats econòmiques, a més de les derivades de declarar en un exercici les factures que he cobrat l'any següent. En el tràmit d'al·legacions vaig aconseguir reduir en un 50% l'import que se'm demanava pagar. No tenia massa sentit que un 50% s'hagués acceptat i l'altre 50% no. Gent amb coneixement de causa em diuen que encara que tingui raó, Hisenda em destina molt de temps i que alguna cosa sempre s'ha d'acabar cobrant.

Se'm diu que "No consta en l'expedient cap acreditació que el contribuent no ordeni per compte propi bé mitjans de producció, bé recursos humans. La nova documentació aportada en el present recurs de reposició no pot entrar a valorar-la aquesta Oficina Gestora segons el que disposa l'article 96.4 del Reglament de gestió i inspecció i procediments administratius comuns. L'article 17.1 de la Llei de l'impost qualifica aquest tipus de rendiments com del treball sempre que no siguin considerats d'activitats econòmiques per tant l'absència de documentació ha de portar a la qualificació dels seus rendiments per cursos o conferències com a rendiments d'una activitat econòmica". He d'interpretar literalment que no s'han mirat la documentació que vaig aportar? Sembla que m'estan dient això, no?

Però resulta que la documentació sí que hi era. Fins i tot correus electrònics on se m'encarregava que anés a fer una sessió d'un curs. Per deixar clar que jo no era l'organtizador sinó merament un docent. Però cal realment justificar fins a aquest nivell per justificar que no he ordenat els mitjans de producció, que no tinc aules... Doncs sí, perquè es parteix de la presumpció de culpabilitat de l'administrat. I ni demostrant-ho...

Com sempre passa a Espanya, els grans esforços d'Hisenda es destinen als que paguem, als que estem dins del sistema, i que es poden produir petits errors o bé discrepàncies, com és el cas, que en fons es deriven d'una gran inseguretat jurídica, que porta a no tenir la certesa de com s'han de fer les coses. Mai saps del cert si ho fas bé del tot o si estàs en zona de risc, tot és interpretable, és la manera de garantir-se un gran poder discrecional. I tot això aplicat a les empreses i particulars sovint amb menys capacitat de defensar-se. Aquí va l'esforç de la Hisenda espanyola. No va pas a perseguir els grans defraudadors, als estafadors. N'agafen uns quants per casualitat, però el sistema no està concebut cap a ells sinó cap als que paguem. Jo sempre he fet el que m'ha dit el gestor. I jo sempre he dit al gestor que ho vull fer bé. I a l'Agència en diferents ocasions he demanat consell, però sempre m'han dit que això ja ho ha de saber el meu gestor, que ells no estan per això.

A més, com ja he anat experimentant a partir del 2012 coincidint amb l'agreujament de la crisi econòmica per al sector públic, no solament s'han incrementat els requeriments sinó que s'ho fan com sigui perquè primer paguis i si no te'n canses i vas presentant al·legacions i finalment al Tribunal al cap d'uns quants anys ja ho podràs recuperar.

Publico ara l'estat actual de situació. Els antecedents són: amb data 11-08-2016 es va presentar un escrit en el qual se sol·licita l'anul·lació de la liquidació practicada per l'Administració per l'impost i l'exercici 2014, fonamentant la petició en la consideració que els rendiments declarats com del treball són correctes ja que no s'han de qualificar de rendiments d'activitats econòmiques i que les diferències entre el consignat en la liquidació provisional i el declarat obeeixen a facturació de l'any 2013 que les entitats declaren el 2014.

INFORME ENVIAT 11-08-2016 (d'aquí fins al final de l'entrada)

Activitat professional durant l'exercici 2014

Durant l'exercici 2014 vaig emetre xxx factures d'honoraris (sèrie H), corresponents a activitat formativa, exempta d'IVA i declarades com a rendiments del treball:

[recull de totes les factures d'honoraris]

Els clients van ser majoritàriament universitats o centres universitaris adscrits a una universitat (xxx), dos col·legis professionals (xxx), i una administració pública (xxx).

Segons la Notificació de 7 d'abril de 2016, solament han estat admesos com a rendiments del treball els corresponents a una de les Universitats (xxx) i un dels Col·legis professionals (xxx).

Justificació de la no subjecció a IVA

La meva activitat professional se centra en la prestació de serveis de consultoria a empreses, administracions públiques o altres organitzacions en la matèria d'ètica empresarial i responsabilitat social.

A partir de la meva experiència en la matèria, algunes organitzacions acadèmiques o que tenen la formació per funció prevista han requerit la meva participació en les seves activitats formatives.

En certs casos, se'm va mostrar per part seva la preferència per la facturació sense IVA atès que jo no ho feia com una activitat empresarial. Després de comprovar l'adequació al marc legal, assessorat pel meu gestor i per altres professionals, vaig optar per facturar aquestes col·laboracions acadèmiques com a honoraris, clarament desvinculats de la meva activitat econòmica. Per això, estic donat d'alta a dos epígrafs diferents d'IAE:
  • 751 Professionals de la publicitat, relacions públiques i similars
  • 934 Ensenyament fora d'establiment permanent
A més d'estar donat d'alta a l'epígraf 934 de l'IAE, es donen en la meva activitat les característiques perquè estiguin considerades com a Rendiments de Treball exemptes:
  • Els honoraris corresponen a fer unes activitats formatives (classes dins assignatures). Per l'import d'aquestes, es pot observar que corresponen a preus habituals per hora de classe universitària.
  • Les classes han estat prestades per mi, com a persona física, en tant que expert en les matèries a impartir. Jo no hi poso més mitjans que la meva presència personal i coneixements. És la institució que em contracta la que disposa de l'ordenació de mitjans materials propis d’ una activitat empresarial.
  • A diferència de les activitats econòmiques de consultoria, no comercialitzo la meva activitat docent, ja que no forma part d'aquelles, sinó que alguns centres de formació m'han demanat que hi faci aquestes col·laboracions menors. 
  • Les matèries de les classes formen part de plans d’estudis acadèmics, oficials. Els col·legis professionals en referència als seus col·legiats o les Diputacions en referència als tècnics i polítics de les administracions locals, tenen la funció de formar i reciclar professionalment. Tots aquests centres educatius disposen d'aquelles unitats econòmiques integrades per un conjunt de mitjans materials i humans, ordenats amb caràcter de permanència, amb la finalitat de prestar de manera continuada serveis d'ensenyament. Per tant, a aquests efectes, no cal que el centre educatiu disposi d'un local determinat en el qual es realitzi materialment l'activitat l'ensenyament, sent suficient que compti amb un conjunt ordenat de mitjans materials i humans destinats a la prestació del servei d'ensenyament.
  • D’acord a criteris jurisprudencials del propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’ensenyament exempt es aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, a part d’altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s’estableixen entre professors i estudiants i els que composen el marc organitzatiu en el que s’ imparteix la formació.
  • Per tant s’ han de complir els requisits subjectius i objectius (activitats realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades i que suposi transmissió de coneixements i matèries incloses en els plans d’estudi).
Reunint aquests requisits s’entén clarament que la formació realitzada té el caràcter d’exempt d’IVA. A la consulta vinculant V0723-16 de la Direcció General de Tributs de 23 de febrer de 2016, es posen de manifest aquestes consideracions.

Així mateix, es compleixen els requisits previstos a l'article 20.U.9 de la Llei 37/1992 perquè sigui aplicable l'exempció:

a) Un requisit subjectiu, és a dir, que les esmentades activitats siguin realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.
b) Un requisit objectiu. Com ha assenyalat el Tribunal de Justícia, l'ensenyament és aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, acompanyada, a més, d'un conjunt d'altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s'estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu del centre en el qual s'imparteix la formació, sempre que aquestes activitats no siguin de caràcter merament recreatiu.

I com a subjecte passiu tinc dret a ser tractat com els altres professionals que fan la mateixa activitat, tant en aquest estat com a la resta de la Unió Europea:
“Uno. Estarán exentas de este Impuesto las siguientes operaciones:
[...] el artículo 20, apartado uno, número 9º, anteriormente trascrito, constituye la transposición al ordenamiento jurídico interno del artículo 132 de la Directiva 2006/112/CE del Consejo de 28 de noviembre de 2006 relativa al sistema común del Impuesto sobre el Valor Añadido, precepto que establece que los Estados miembros eximirán “la educación de la infancia o de la juventud, la enseñanza escolar o universitaria, la formación o el reciclaje profesional, así como las prestaciones de servicios y las entregas de bienes directamente relacionadas con estas actividades, cuando sean realizadas por Entidades de Derecho público que tengan este mismo objeto o por otros organismos a los que el Estado miembro de que se trate reconozca que tienen fines comparables.”.
5.- En relación con las condiciones y los límites que los Estados miembros pueden establecer a las exenciones previstas en la citada Directiva, se ha pronunciado el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, entre otras, en su sentencia de 17 de febrero de 2005, dictada en los asuntos acumulados C-453/02, y C-462/02, en el sentido de que actividades comparables, susceptibles de competir entre sí, no deben ser tratadas de forma distinta a efectos del Impuesto sobre el Valor Añadido, a fin de salvaguardar la neutralidad del Impuesto. Por tanto, de acuerdo con la jurisprudencia del Tribunal de Justicia citada, no puede condicionarse la exención de los servicios educativos, prevista en el artículo 132 de la citada Directiva, existiendo identidad en las prestaciones de servicios realizadas, a que el operador que las realiza esté autorizado por el órgano competente, dado que no se respetaría el principio de neutralidad fiscal.

[fragment de la consulta vinculant V0723-16]
Altres consideracions generals

Reiteradament, any rere any, he rebut per aquest motiu els corresponents requeriments de l'Agència Tributària, i any rere any he hagut d'aportar les mateixes justificacions, fet que suposa per a un professional autònom com jo una càrrega de feina, i entenc que per a la mateixa Administració pública un volum de gestió equivalent. Malgrat tot els temps esmerçat per les dues parts, l'Agència sempre m'ha acabat donant la raó en aquesta matèria recurrent.

Els requeriments reiterats han vingut derivats de la coincidència de tres factors:

a) La facturació en sèrie F i, per altra banda, en sèrie H, la primera subjecte a IVA i la segona no.
b) El fet que alguna institució docent declarés com a activitat econòmica en lloc de rendiment del treball.
c) Factures emeses en un exercici i declarades pel receptor en l'exercici següent, cosa que ha passat reiteradament amb el sector públic com és de domini públic.

En data 25 de març del 2011, vaig reunir-me amb l'administrador Sr. xxx, a qui vaig poder mostrar el malestar per aquesta circumstància i em va indicar verbalment que el meu procediment tributari en aquest aspecte era correcte però que la coincidència dels tres factors provocava que reiteradament fos objecte de requeriments que va qualificar d'automatitzats.

Agrairé en aquest sentit una proposta raonada i amb justificació normativa de quina és la manera més correcta de procedir de cara al futur, aplicable al meu cas, donat que porto dotze anys amb el convenciment que actuo de manera estricta complint amb el marc legal però amb la sospita permanent per part de l'Agència Tributària, que s'ha concretat en requeriments continuats.

9.11.16

[TALLER] Responsabilitat Social de les Empreses: Millorar la gestió i la competitivitat a Montcada i Reixac


Taller formatiu 23 de novembre de 15 a18 h.
Inscripcions obertes!

Adreçat a pimes, microempreses i persones emprenedores

Objectiu:
• Fomentar que les pimes prenguin la Responsabilitat Social Empresarial com un estil de gestió propi vinculat als valors de l'empresa i integrat a la seva estratègia.

Continguts:
• Comprendre què pot aportar la Responsabilitat a les pimes
• Conèixer els fonaments sobre com es gestiona la Responsabilitat Social a les pimes
• Entendre casos concrets de Responsabilitat Social a les pimes.

Impartit per l'expert Josep Maria Canyelles (Vector 5 i Responsabilitat Global), expert en la promoció de la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions, i els Territoris Socialment Responsables.

Programa subvencionat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Montcada i Reixac
Lloc de realització: Servei de Promoció Econòmica i Ocupació
C.Alt de Sant Pere, 73. 08110-Montcada i Reixac
Tel: 93 564 8505
Mail: empresa@montcada.org

Font

5.11.16

1a Jornada Badalona Territori Socialment Responsable

El passat 2 de novembre de 2016, es va celebrar la I Jornada Badalona Territori Socialment Responsable: Reptes de la RS a l’empresa, organitzada per l’IMPO, el Consorci Badalona Sud, la Fundació Intermedia i l’Obra Social “la Caixa”. La finalitat d’aquesta jornada ha estat sensibilitzar les empreses del territori vers la importància de la responsabilitat social en el àmbit laboral, que aporta valor social i competitivitat a l’empresa.



La Jornada, que va tenir lloc al Centre de Convencions i Negocis de Badalona (BCIN), ha aplegat representants de grans i petites empreses, autònoms, professionals i microempreses del territori. El fet de treballar en xarxa ha suposat obrir més el ventall empresarial i sumar esforços per un objectiu comú: el foment de la responsabilitat social empresarial a la ciutat de Badalona.
Dolors Sabaté, alcaldessa de Badalona, va destacar que la ciutat de Badalona treballa per fer una ciutat inclusiva amb diferents agents com són la ciutadania, l’administració pública, les entitats i el món empresarial. També, iniciatives com el programa Incorpora, amb una llarga trajectòria, són necessàries per cobrir algunes mancances que encara tenen les lleis, que no acaben de garantir la plena igualtat a moltes persones que no troben feina.
En aquesta Jornada varem tenir l’oportunitat d’escoltar la situació i reptes de la responsabilitat social, a càrrec de Ramon Giró, consultor de Responsabilitat Social, així com el testimoni i experiència de bones pràctiques empresarials de la Fundació Privada Horitzó, Áralos, Desmontes i contrucciones Romero i Fundació Badalona Capaç.
El tancament del acte va ser a càrrec de Josep Maria Puente, President de la FEB – PIMEC, i de Àlex Mañas, Regidor de Badalona pròspera i sostenible.



"La Responsabilitat Social (RS) suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments."  Josep Maria Canyelles (2016)

3.11.16

Lozano a la Vanguardia: "Se trata del modelo de negocio"

[ca] Avui la Vanguardia publica un article del professor d'Esade Josep Maria Lozano, titulat "Se trata del modelo de negocio", on fa referència a Respon.cat i al programa RSCat.
[es] Hoy la Vanguardia publica un artículo del profesor de Esade Josep Maria Lozano, titulado "Se trata del modelo de negocio", donde hace referencia a Respon.cat y al programa RSCat.



Se trata del modelo de negocio
La Vanguardia, 3 de Noviembre de 2016
Josep M Lozano Soler, Profesor ordinario del Departamento de Ciencias Sociales

Una vez me hicieron una entrevista. Al día siguiente salió como titular una frase que yo había dicho de paso, no premeditadamente: la responsabilidad social de la empresa no es dar dinero para buenas causas. Desde entonces, como que la frase es mía, la repito siempre. Dicho de otro modo: se puede ser 100% socialmente responsable y no dar ni un euro a ninguna causa social. Porque la RSE no pregunta cómo gastas el dinero que ganas, sino cómo ganas dinero.

Lo que tiene consecuencias muy concretas: no es lo mismo que hablar de RSE sea hablar de unas determinadas actividades de la empresa que sea hablar de la actividad de la empresa. Cuando se habla de actividades de la empresa siempre suele ocurrir lo mismo: a los responsables de RSE no les queda más remedio que ocuparse de aquellos stakeholders de los que no se ocupa nadie. De los trabajadores ya se ocupan los de RRHH, de los proveedores los de compras, de los clientes los de marketing, y así sucesivamente. Y nadie quiere ceder poder, claro. ¿De qué se ocupa entonces la RSE? Pues del stakeholder del que aún no se ocupaba nadie: de los receptores de actividades filantrópicas y de las relaciones con oenegés y otras organizaciones sociales. Y de hacer una memoria, claro.

UNA PRÁCTICA

Olvidémonos sin embargo de la denominación RSE. Y olvidémonos de seguir preguntándonos por el nombre de la cosa, como si la RSE fuera una idea que vive plácidamente en el mundo platónico con las otras ideas, y no tuviéramos otro trabajo que aclararnos para, acto seguido, poderla “aplicar”. La RSE es una práctica y remite a una práctica. A la práctica empresarial y al modelo de negocio de cada empresa. Aunque decimos que las empresas operan en el mercado, olvidamos demasiado a menudo que las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, ciertamente, nos miramos a las empresas como clientes. Pero también como ciudadanos, como miembros de una familia, como personas sensibles ante los hechos que nos indignan, con sentimientos –y valores– de solidaridad, justicia, etc. La S de social es sobre todo la expresión de que hay que corregir ese olvido: las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, consiguientemente, las actuaciones del mercado y en el mercado contribuyen a configurar un tipo u otro de sociedad. Porque todo lo que hacen las empresas tiene dimensiones no sólo eco nómicas, sinó sociales, ambientales, valorativas, culturales...

Lo que no significa –¡de ninguna manera!– que las empresas sean, además, un poco oenegé o que hagan una parte de lo que debería hacer el gobierno. No. Las empresas son empresas y no sustitutas de las oenegé y los gobiernos. Significa que las empresas sean empresas, y decidan también qué tipo de empresa quieren ser... tomando en consideración todas las dimensiones de su actividad. Por eso RSE no es sólo gestión de riesgos sino también gestión de oportunidades. Porque la RSE, dentro de cada empresa, debe consistir en un proceso que le permita identificar y entender las tendencias de cambio social, metabolizarlas y traducirlas en lenguaje y oportunidades empresariales. En España el discurso público sobre la RSE se ha construido básicamente en torno a las dinámicas y necesidades de las empresas del Ibex-35. Pero si la RSE es una manera de hablar del modelo de negocio debemos pensar en la totalidad de las empresas, tengan el tamaño que tengan. En Catalunya tenemos buenas experiencias al respecto. Iniciativas como RSCat y Respon.cat marcan una dirección prometedora.

Font: http://www.esade.edu/web/esp/about-esade/today/esade-opinion/viewelement/325669/1/se-trata-del-modelo-de-negocio

Tallers RSCAT: obert el termini d’inscripcions


Durant el mes de novembre, i en el marc del II Cicle formatiu RSCat, es realitzaran tres tallers gratuïts d’aprofundiment sobre: Temps de treball i conciliació; Seguretat i salut laboral: ISO45001 i Diàleg amb grups d’interès.

Obert el termini d’inscripció als tallers d’aprofundiment del II Cicle formatiu de responsabilitat social organitzat pel Consell de Relacions Laborals on hi són representades la Generalitat i les principals organitzacions sindicals i empresarials de Catalunya.


Desprès de l’èxit dels 4 seminaris, en els que han participat unes 200 persones, s’inicia el cicle de tallers d’aprofundiment que tenen com a objectiu oferir eines a les empreses per a avançar en els diferents àmbits de la responsabilitat social.

Els tallers estan destinats a Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin aprofundir en matèria de responsabilitat social i són gratuïts per a les persones participants.

Els tallers tindran lloc a la Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat. Carrer de l'Hospital, 56. 08001 Barcelona els dijous de 9:30 a 14h.

Dijous 10 de novembre
Temps de treball i conciliació
Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat.

Dijous 17 de novembre
Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001
Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball.

Dijous 24 de novembre
Diàleg amb grups d’interès
Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar.
Més informació: Tallers RSCat

Els auditors catalans presenten propostes pràctiques per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU)

Dimecres, 9 de novembre, a la sessió “Cap a una economia sostenible”
  • L’acte serà inaugurat per Àngel Pes, president de la Xarxa Espanyola pel Pacte Mundial i el president del Col·legi de Censors Jurats i de Comptes de Catalunya, Daniel Faura
  • Daniel Faura (CCJCC): “cal fixar també quins indicadors han de servir de guia per al seguiment d’aquests Objectius”.
  • Es presentaran les conclusions de quatre grups de treball: Aigua neta i sanejament; Energia assequible i sostenible; Treball decent i creixement econòmic; i Aliances para aconseguir els objectius.

El Col·legi de Censors Jurats i de Comptes de Catalunya (CCJCC) acollirà el proper dimecres 9 de novembre la sessió “Cap a una economia sostenible”, on es presentaran propostes pràctiques per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i fixar-ne indicadors de seguiment. La sessió serà inaugurada pel president dels auditors catalans, Daniel Faura, i el de la Xarxa Espanyola pel Pacte Mundial, Àngel Pes.

Daniel Faura, president del CCJCC, destaca que l’objectiu de la sessió és “debatre també sobre quins indicadors han de servir de guia per al seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.

Presentaran les conclusions dels quatre grups de treball impulsats per la Xarxa Espanyola i la Comissió de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunt a la direcció de l’Agència Catalana de l'Aigua (Aigua neta i sanejament); Martí Solà, director general de la Fundació Gas Natural Fenosa (Energia assequible i sostenible); Joan Fontrodona, professor d’Ètica Empresarial a IESE Business School (Treball decent i creixement econòmic); i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Aliances per aconseguir els objectius).

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible -“Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- van ser acordats per les Nacions Unides al setembre del 2015 i proposen un conjunt de fites que tenen la finalitat d’eradicar la pobresa, reduir la desigualtat i tenir cura del medi ambient.

L’acord substitueix els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni com a fites del desenvolupament mundial fins 2030. Entre els reptes que es planteja hi ha la forma d’implicar les empreses privades, els consumidors i les organitzacions de la societat civil en el seu assoliment, així com establir mètriques útils per mesurar el progrés en el compliment dels objectius.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professionals

La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.



Inscripció

Més informació:

Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Web del Col·legi


Los auditores catalanes presentan propuestas prácticas para cumplir los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ONU)

Miércoles, 9 de noviembre, en la sesión “Hacia a una economía sostenible”
  • El acto será inaugurado por Àngel Pes, presidente de la Red Española por el Pacto Mundial y el presidente del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura
  • Daniel Faura (CCJCC): “habría que fijar también qué indicadores deben servir de guía para el seguimiento de estos objectivos”.
  • Se presentaran las conclusiones de cuatro grupos de trabajo: Agua neta y saneamiento; Energía asequible y sostenible; Trabajo decente y crecimiento económico; y alianzas para conseguir los objetivos.
El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) acogerá el próximo miércoles 9 de noviembre la sesión “Hacia una economía sostenible”, donde se presentaran propuestas prácticas para cumplir los Objetivos de Desarrollo Sostenible de Naciones Unidas y fijar indicadores de seguimiento. La sesión será inaugurada por el presidente de los auditores catalanes, Daniel Faura, y el de la Red Española por el Pacto Mundial, Àngel Pes.

Daniel Faura, presidente del CCJCC, destaca que el objetivo de la sesión es “debatir también sobre qué indicadores han de servir de guía para el seguimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible”.

Presentarán las conclusiones de los cuatro grupos de trabajo impulsados por la Red Española y la Comisión de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunto a la dirección de la Agència Catalana de l'Aigua (Agua limpia y saneamiento); Martí Solà, director general de la Fundación Gas Natural Fenosa (Energía asequible y sostenible); Joan Fontrodona, profesor de Ética Empresarial en el IESE Business School (Trabajo decente y crecimiento económico); y Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Alianzas para conseguir los objetivos).

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible -“Transformar nuestro mundo: La Agenda 2030 para el desarrollo sostenible”- fueron acordados por las Naciones Unidas en septiembre de 2015 y proponen un conjunto de hechos que tienen la finalidad de erradicar la pobreza, reducir la desigualdad y tener cuidado del medio ambiente.

El acuerdo substituye los Objetivos de Desarrollo del Milenio como hitos del desarrollo mundial hasta 2030. Entre los retos que se plantea está la forma de implicar a las empresas privadas, a los consumidores y las organizaciones de la sociedad civil en su logro, así como establecer métricas útiles para medir el progreso en el complimiento de los objetivos.


Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 profesionales

La misión del Col·legi es velar para que la actividad profesional del auditor se adecue a los intereses de los ciudadanos, representar la profesión en todos los ámbitos relacionados con el entorno económico-financiero, defender los intereses de los colegiados, regular en el marco de las leyes y vigilar el ejercicio de la profesión de censor jurado de cuentas, así como facilitar la formación profesional del auditor y velar por el cumplimento de la calidad de los trabajos. En la actualidad el Col·legi lo integran 1.600 profesionales pertenecientes a más de 200 firmas del sector. El presidente actual es Daniel Faura.

Inscripción



Más información:

Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Web del Col·legi

XXIII Premi Voluntariat

La convocatòria 2016 vol premiar aquelles activitats o projectes la finalitat dels quals sigui la innovació social en l'àmbit de l'associacionisme i el voluntariat.

El premi voluntariat vol premiar les activitats o projectes de les entitats de voluntariat, executats majoritàriament amb persones voluntàries, que donin resposta a alguna de les línies prioritàries establertes en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat.

En la reunió del passat 18 d’octubre del CAVC, la DGACC va informar de l’imminent publicació del Premi Voluntariat. La convocatòria 2016 vol premiar aquelles activitats o projectes la finalitat dels quals sigui la innovació social en l'àmbit de l'associacionisme i el voluntariat. La innovació social pot centrar-se tant en el disseny general de l'actuació o projecte, com en la metodologia a emprar per a la seva execució al llarg de l'any 2017.

Pel que fa als requisits, només podran presentar-se les entitats censades al Cens d’Entitats del Voluntariat de Catalunya a la data de publicació de la convocatòria. Aquestes hauran de complir també la resta de requisits que s’especificaran al llarg dels propers dies, quan surtin publicades les bases generals.

Es tracta d'un únic premi, guardonat amb 10.000€, per al millor projecte escollit pel jurat.

Comenceu a preparar les propostes
 Al llarg dels propers dies es publicaran les bases generals i la convocatòria. Si voleu començar a preparar les vostres propostes i basant-nos en convocatòries anteriors, les entitats que vulguin optar al XXIII Premi Voluntariat, caldrà que presentin la següent documentació:
  • Memòria de presentació de l’entitat.
  • Presentació del projecte o activitat a desenvolupar.
  • Pressupost complet.
  • Proposta de difusió.
Font: http://xarxanet.org/projectes/noticies/xxiii-premi-voluntariat

  • Guardons del premi voluntariat
    Guardons del premi voluntariat
  • La Fundació Comtal va ser la guanyadora del Premi Voluntariat de l'edició 2015
    La Fundació Comtal va ser la guanyadora del Premi Voluntariat de l'edició 2015


Tot el que necessites saber sobre els Codis ètics: dilluns 7 a les 14:30


Dilluns 7 de novembre: Càpsula de coneixement sobre els Codis ètics

Els codis ètics suposen una de les bases formals en la gestió de la Responsabilitat Social. La gestió avançada de qualsevol organització ha d’anar acompanyada de la codificació dels valors o pautes de conducta que regeixen el comportament de les persones que en formen part.

Amb la introducció de la responsabilitat penal de les empreses, algunes organitzacions han considerat més necessari disposar-ne però sovint molt formals i amb poca alineació amb els valors reals. Com hauria de ser un codi ètic fet des d’un compromís profund amb la responsabilitat social empresarial?

Intervindran:
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Xavier Carbonell, director tècnic de la Càtedra Mango – ESCI-UPF
  • Sílvia Ayuso, directora acadèmica de la Càtedra Mango – ESCI-UPF
  • Casos específics aplicats tant a empreses grans com pimes
7 de novembre de 14.30 a 16.30h
Lloc: Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF (Pg. Pujades, 1)
Cal inscripció en aquest enllaç

Aquesta acció s’emmarca en el 16è Objectiu de Desenvolupament Sostenible

Promoure societats justes, pacífiques i inclusives” és el setzè dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030. Entre les metes que s’hi detallen hi ha reduir substancialment la corrupció i el suborn en totes les seves formes, crear institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells, o garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives. La formalització de codis ètics és una manera d’assegurar que les organitzacions s’hi comprometen i fan passos en aquest sentit per a implicar els seus grups d’interès.

Premis FIDEM 2016 - Edició XIX

Aquest és un any molt especial per Fidem, celebrem el nostre 20é aniversari, ens omple d'orgull compartir-lo conjuntament amb els vint anys de la Fundació Vicente Ferrer. A la seva Presidenta Anna Ferrer se li farà un petit homenatge per la seva trajectòria social.

Hi ha assistiran màximes autoritats com el M. Hble. Sr. Carles Puigdemont - President de la Generalitat de Catalunya, la Excma. Sra. Ada Colau - Alcaldessa de Barcelona, la Hble. Sra. Neus Munté - Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el M. Hble. Sr. Artur Mas - Ex. President de la Generalitat de Catalunya entre d’altres autoritats.

Us esperem, si ho desitgeu podeu venir acompanyades de les vostres parelles, familiars i amics.

--------------------------------------------------------------------
PREMIS FIDEM 2016 - Edició XIX
DIA: Dimarts, 15 de novembre de 2016 a les 19h
LLOC DE CELEBRACIÓ: CAIXAFÒRUM Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 08038, Barcelona
Inscriu-t’hi: fent clic aquí
Preu: 35€
*Inclou còctel i entrada a l'acte.
* Confirmar a Begoña Eladi Telf. 933 103 166 / 649 789 004  Adreça electrònica: suport@fidem.info

La segona edició dels Premis Respon.cat 2016 es farà a Lleida dilluns 21 de novembre al migdia



  • Dilluns 21 de novembre al migdia tindrà lloc el lliurament de Premis Respon.cat 2016
  • Respon.cat descentralitza l’acte més important de l’any, que enguany es farà a la Seu Vella de Lleida

El proper dilluns 21 de novembre al migdia tindrà lloc l’acte de lliurament de Premis Respon.cat 2016 a Lleida. Es tracta de la segona edició dels grans premis catalans de l’RSE i enguany ja premiaran set empreses, ja que s’incorporen dos reconeixements més que en la primera edició.

La gran novetat d’aquesta edició és que l’acte se celebrarà a la Seu Vella de Lleida, d’acord amb la voluntat de fer arribar Respon.cat i l’RSE arreu del territori. La Junta directiva va prendre la decisió de decentralitzar aquesta activitat, que és l’esdeveniment més important que organitza l’associació, i s’espera que en edicions futures altres ciutats catalanes puguin acollir aquest acte de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya. A més, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat, l’acte es podrà realitzar en un indret tan magnífic com la nau central de la Seu Vella.

D’aquesta manera, s’espera facilitar que moltes més empreses de les comarques lleidatanes puguin tenir l’oportunitat de prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les set empreses escollides pel Jurat dels Premis. Les inscripcions per a poder participar a l’acte ja estan obertes.

Les empreses guanyadores de l’edició 2015 van ser GAES i KH Lloreda, com a empresa gran i pime respectivament, en els Premis Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE. HP Barcelona va rebre el reconeixement al programa voluntariat; el Cementiri Roques Blanques el reconeixement al programa empresarial ambiental; i la comarca de de la Garrotxa el reconeixement al territori socialment responsable. Enguany, a més, d’aquestes modalitats, se n’afegiran dues més: els reconeixements a la gestió de la diversitat d’origen i a les bones pràctiques en reforma horària.

Com l’any passat, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el sentit de compromís i el sentit de les seves respectives apostes. Aquests vídeos es presentaran el dia de l’acte.

Durant l’acte es farà una mostra de reconeixement als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenibleaprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030.



Acte lliurament Premis Respon.cat 2016
Dilluns 21 de novembre a la Seu Vella de Lleida, nau central
  • 11,00 Visita guiada
  • 11,30 Recepció i photocall
  • 12,00 Acte institucional
  • 13,00 Còctel
Cal inscripció prècia en aquest enllaç

31.10.16

[Jornada] RSE i Sector Salut d’Esade Alumni i Respon.cat

esade_alumni_Respon.cat
  • El proper 7 de novembre Respon.cat col·labora en la jornada “RSE i Sector Salut” on es debatrà sobre l’RSE en les empreses d’assegurament i provisió sanitària i s’exposaran casos avançats de bones pràctiques
  • Les empreses membres de Respon.cat disposaran d’entrades gratuïtes per aquesta jornada fent la inscripció des d’aquest enllaç
El Club Salut i Farma ESADE Alumni organitza amb la col·laboració de Respon.cat la sessió titulada “Han de tenir les empreses d’assegurament i provisió de salut responsabilitat social de l’empresa o n’hi ha prou amb el seu objecte social?”, on es debatrà sobre la responsabilitat social de l’empresa (RSE) en les empreses d’assegurament i provisió sanitària i s’exposaran casos avançats de bones pràctiques.
Programa

Benvinguda:
  • Rodrigo Rama (MBA 89 / GH 86), president del Club Salut i Farma ESADE Alumni
Hi intervenen:
  • Belén Marrón, directora corporativa d’RSE a Quirónsalud
  • Josep Santacreu (GDCAS 01 / PMD 89 / GH 86), CEO del Grup DKV i president de Respon.cat
  • David Asin (EMBA 02), director comercial d’Atenció Domiciliària de Linde
  • Esteve Picola (CG 98 / EDIEF 89 / GH 86), director general del grup Mútua de Terrassa
Cloenda:
  • Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
Data: 07/11/2016
Hora: 19:00 – 20:30
Lloc: Av. Esplugues, 92-96. Barcelona Import:
  • Soci: Gratuït
  • Alumne (Soci convidat): Gratuït
  • No Soci: 40 euros
  • Inversor ESADE BAN: Gratuït
  • Els socis poden venir acompanyats d’1 convidat
  • Membres Respon.cat: Gratuït des d’aquest enllaç
#ESADEAlumni  Comenta l’acte via Twitter
Per a més informació: 935530217
Amb el patrocini de Linde i amb la col·laboració de Respon.cat
the linde group logo315_68189respon.cat

Empreses i tercer sector apel·len a l’escolta mútua perquè l’RSE aporti veritable valor a la societat


  • Josep Maria Canyelles presenta Respon.cat a la jornada com a una xarxa d’empreses compromeses amb la responsabilitat social i explica el sentit del projecte Focus de l’RSE a Catalunya, complementari als ODS
L’empresa d’economia social Apunts i la Càtedra d’Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU han celebrat la segona edició de la Jornada ‘Implementar la RSE’, que aquest any s’ha organitzat amb el lema ‘Del diàleg a la co-creació amb grups d’interès social’.

En la inauguració, al costat de la directora de la Càtedra, Carmen Parra, i el director gerent de Apunts, Julio Castillo, que han apel·lat a la necessària aliança entre “coneixement, empresa i empresa social”, ha participat el comissionat d’Economia Cooperativa i Social de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Via. Pel que fa a l’RSE, aquest ha apuntat la necessitat que “els valors declarats siguin valors practicats” i de treballar més intensament l’aspecte de la responsabilitat en les pimes. Així mateix, ha al·ludit al concepte de “empresa ciutadana”, preocupada de generar “excedent societari”. Una idea amb la qual l’Ajuntament de Barcelona vol ser coherent, com es demostra amb la implantació de les clàusules socials per a les compres públiques, ha argumentat.
Diàleg per fer estratègia

El Responsable de Responsabilitat Corporativa de Calidad Pascual i membre de DIRSE, Francisco Hevia, ha obert el torn de ponències i taules rodones amb la conferència inaugural. Aquest ha cridat a un canvi de paradigma per tornar a situar a la persona al centre de l’activitat empresarial. Es requereix per a això una actitud d’escolta amb els grups d’interès, quelcom que havia fallat durant les últimes dècades, en les quals “es va prioritzar la retribució de l’accionista”.
Una vegada interioritzat el missatge dels grups interès, cal incorporar-ho amb coherència en l’estratègia perquè tingui reflex en la cadena de valor, una decisió que ha d’adoptar el Consell d’Administració, “doncs només aquest té legitimitat suficient per fer-ho”, ha expressat Hevia. A més, ha afegit, cal ser conscient que gran part dels objectius “no es podran complir dins l’organització”, raó per la qual cal recórrer al diàleg i la co-creació per generar “solucions”. S’implantaria així una lògica que superaria a la de la mera responsabilitat empresarial per instal·lar-se en el concepte de la “creació de valor compartit”. “Consisteix a decidir amb un tercer i obrir les portes de la companyia”, ha afirmat el ponent. L’obertura a la societat és gairebé un imperatiu per a l’empresa, doncs “la companyia que es tanca al món estarà morta, ja que no sabrà entendre al consumidor”.
Co-creació sostenibuaoapunts2le i amb impacte social

En la primera taula rodona de la jornada, que ha estat moderada pel vicedegà de Publicitat i Relacions Públiques de la UAO CEU, Andreu Barrabino, s’ha parlat de co-creació sostenible i impacte social. El responsable de Sostenibilitat de IKEA Badalona i Sabadell, Norberto González,ha destacat el Poder de la Infància com un projecte que recull el compromís de IKEA per respectar, protegir i promocionar els drets dels nens i nenes al llarg de tota la seva cadena de valor i que reflecteix a més el poder que aquests tenen per transformar la presa de decisions de la companyia. “És per això que aprofitem la nostra capacitat com a empresa per sumar esforços i dins del programa intern “Quines bones peces”, que aglutina les accions de voluntariat prestades per nosaltres, els empleats, estem molt orgullosos d’impulsar iniciatives d’aquest tipus en la nostra Comunitat, amb especial atenció a la creació d’entorns que puguin ser anomenats “llar”, la promoció del joc com a mitjà d’aprenentatge i l’estímul de la creativitat i la empleabilitat com a mitjà d’integrar i promocionar la diversitat en el nostre entorn”, ha explicat.
Igual que Norberto González, la responsable de RSE de Claror, Ester Benach, ha destacat la importància d’iniciar les accions de cooperació des d’una actitud de “escolta activa”. A partir d’aquesta, es poden desenvolupar altres conceptes com a “coresponsabilitat, estratègia compartida, treball en xarxa o pla comunitari”. Elements que, al seu judici, han confluït en la creació de l’espai ‘Can Roger’, que és al mateix temps menjador social, hort, escenari artístic i camp de jocs per als nens.
El desenvolupament i l’accessibilitat de les noves tecnologies proporcionen també un camp amplíssim per a la col·laboració i la satisfacció de necessitats socials. Aquest és l’enfocament que m4Social li ha donat a la iniciativa Factory, en la qual es posen en relació les necessitats dels agents socials detectades i degudament “perimetrades” amb la creativitat del col·lectiu emprenedor, les idees del qual es materialitzen en projectes tecnològics en el desenvolupament dels quals són assessorats i l’impacte social dels quals és després avaluat. D’explicar-ho s’ha encarregat el coordinador d’Innovació i Projectes de M4Social, Daniel Lorente.
Coaching per millorar l’entorn laboral

Un dels objectius de la jornada era donar projecció a fórmules reeixides de col·laboració entre empreses i tercer sector. Com a exemple, s’ha pres el del programa Bitàcola. Dos de les seves representants, Sònia Yanguas i Silvia Vílchez,han exposat les línies essencials d’aquesta iniciativa que pren el coaching com a eina per “generar benestar emocional en l’entorn laboral”. El que s’ofereix és un servei de coaching per a persones que pateixen malestar psicològic, de manera que es previnguin els efectes negatius ja siguin personals com en el propi equip o lloc de treball. Un aspecte especialment interessant de Bitàcola són els itineraris d’èxit dissenyats per treballar capacitats i inserció laboral. Des de 2010, 500 persones s’han beneficiat d’aquest programa, que ha ajudat a la conservació del lloc de treball, a la reincorporació de les persones que estaven de baixa i al fet que treballadors en l’atur trobessin ocupació (un 40%).
Plataformes de trobada

El desenvolupament de polítiques de RSE requereix de l’existència de plataformes propícies per a la trobada dels diferents agents implicats. En la qüestió de la conciliació de la vida personal i professional, aquest espai de connexió ho ofereix la Xarxa d’Empreses Nous Usos Socials del Temps (XNust). Creada al 2006 per l’Ajuntament de Barcelona, actualment aglutina a 108 empreses. Tal com ha subratllat la tècnica del programa de ‘Temps i economia de les cures’, Carme Carrera, XNust persegueix un triple objectiu: “reconeixement” del treball de les empreses que afavoreixen la conciliació (cosa que es fa, entre altres accions, amb el Premi a l’Empresa Innovadora en Conciliació i Temps), “intercanvi i difusió d’experiències” sobre conciliació i gestió del temps i aprofitament de les “sinergies” amb altres xarxes.
Aquest tipus de xarxes o plataformes tenen en comú la virtut de servir de punt de suport i referència a empreses i institucions en el desenvolupament de les seves accions de RSE. És el cas, per exemple, del programa ACO2rds Voluntaris, impulsat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya per donar “eines, suport i reconeixement” a empreses que voluntàriament es presten a reduir els gasos d’efecte hivernacle, tal com ha assenyalat Iñaki Gili, responsable de l’Àrea de Mitigació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. L’acompanyament que ofereix ACO2rds Voluntaris comprèn la realització de “un inventari al que es dóna seguiment anualment” i la implementació de mesures per reduir els gasos d’efecte hivernacle. Les mesures suggerides poden afectar a l’àmbit del consum de combustibles en instal·lacions fixes, a l’ús més eficient dels transports o al consum elèctric, entre d’altres. A més, Gili ha fet referència al Programa Voluntari de Compensació. Al programa es pot participar com a promotor, la qual cosa implica la realització de projectes de reducció d’emissions a Catalunya per vendre al mercat voluntari de compensació d’emissions, o com a comprador, mitjançant la compra de reduccions d’emissions com a forma de compensar voluntàriament les emissions que no s’han pogut reduir internament.
A la tasca d’aglutinar i fer convergir es dedica Respon.cat. El coordinador d’aquest organisme, Josep Maria Canyelles, ha enumerat algunes de les accions que s’emmarquen dins d’aquest: el pla d’acció d’RSE a mida per a petites i mitjanes empreses, els premis Respon.cat o el projecte Focus de l’RSE, pensat per identificar les àrees prioritàries a les quals hauria d’atendre l’acció social a Catalunya. En definitiva, Respon.cat comporta una trucada a “lideratges responsables per construir entorns ètics i de gran compromís”. La taula ha estat moderada pel professor de la Universitat Abat Oliba CEU, Antoni Viladomat.
Reconeixements a empreses responsables

Les jornades han conclòs amb el lliurament dels reconeixements a empreses que han destacat pels seus projectes i política d’RSE. Del lliurament s’han encarregat el conseller d’empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Jordi Baiget, el rector de la Universitat Abat Oliba CEU, Carlos Pérez del Valle, i el director d’Apunts, Julio Castillo. Les empreses guardonades han estat HP, en la categoria de Valors Socials; IKEA, en la categoria d’Innovació Social; i Quirónsalud, en la categoria de Promoció de la Diversitat.
El conseller ha defensat el paper de l’empresa i de l’empresari com una part plenament integrada en el seu entorn. Les empreses “no són una cosa aïllada” sinó que estan en permanent interacció amb la societat en la qual s’insereixen. De fet, ha assenyalat, la RSE suposa “interacció, practicar els valors en la societat”. Tant és així, que s’ha atrevit a assegurar que a Catalunya hi ha moltes pimes que fan accions que, en essència, són de RSE encara que elles no les tinguin identificades com a tals.

[REFLEXIÓ] El frau electoral

Hi ha moltes coses de la política catalana dels darrers anys de les quals ens podem sentir orgullosos. El marc general sens dubte pivotaria al voltant de la capacitat d'escoltar la ciutadania, la pulsió de la gent i la tendència de la societat. Enmig d'aquesta capacitat d'escolta vull citar un moment concret, que en el seu moment també va donar lloc a molta crítica dels adversaris. Em refereixo a les eleccions avançades que va convocar Artur Mas al 2012.

L'avançament electoral va venir precedit de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" celebrada l'11 de setembre de 2012, amb una assistència d'entre 1,5 i 2 milions de persones, on es reclamà la independència de Catalunya en el que fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs.

Aquest avançament va ser criticat per electoralista. Però de fet, en aquests termes no hauria sortit bé per al partit governant ja que va passar de 62 a 50 diputats, alhora que ERC en guanyava 11. Però la qüestió important és una altra: el programa amb el qual CiU s'havia presentat a les eleccions del 2010 sofria un canvi fonamental: passava d'autonomista a independentista. I encara que era el canvi que s'havia produït a la societat de manera molt generalitzada, aquest canvi calia passar-lo per les urnes. Això va donar més legitimitat a tot el procés que s'ha esdevingut posteriorment i l'ha situat en unes coordenades impecablement democràtiques.

Faig aquest recordatori dels fets per mostrar el meu sentit enormement crític amb el pas que han fet el PSOE i Ciutadans afavorint un nou govern del PP i, més inri, sense cap condició per a la substitució d'un Mariano Rajoy, líder d'un partit i un govern tacat per múltiples males pràctiques entre les quals la corrupció, la imposició política sense diàleg, i l'agreujament del conflicte entre Catalunya i Espanya.

No cal tirar d'hemeroteca per qualificar aquest fet de frau electoral sense pal·liatius. Anar a unes terceres eleccions era una mostra del fracàs de la política. Cert. Però tan cert com que la política a Espanya ha fracassat. I era millor assumir totes les responsabilitats d'unes terceres eleccions que no cometre aquest greu atemptat a la voluntat dels electors. La política catalana -i en l'exemple que he posat, Artur Mas- en relació amb la manera espanyola de fer les coses han estat la cara i la creu.

La revolta democràtica que estem vivint a Catalunya és possible perquè s'ha gestat des de la base, perquè hi ha una societat profundament democràtica i vertebrada. A Espanya encara hi ha una profunda base sociològica que beu del règim anterior -no s'ha fet net- i no hi ha prou capacitat de vertebració malgrat l'evolució positiva que s'observa per tal que la ciutadania faci impossible certes decisions que es prenen des de la classe política amb autonomia autista. A Catalunya això no hauria estat possible. Bé que ho sap el PSC, que no ha tingut més remei que comportar-se puntualment com un partit diferenciat.

S'ha produït un frau electoral enorme. Com diu avui Vicent Partal, allò que desprestigia les institucions és que els diputats voten el contrari del que han promès als electors. Però l'engany és més cru si es mira la trajectòria d'un PSC i un PSOE que -més en els darrers anys- havien usat l'espantall del PP electoralment "si tu no hi vas ells tornen". I que tenien amb els pactes amb el PP la seva crítica fàcil a la CiU del 1996 al 2012. I respecte a Ciutadans, que havien fet forat sota el lema de la lluita contra la corrupció... Tots dos partits s'hauran de reinventar: els arguments centrals i gairebé únics dels darrers anys se'ls han fos. Amb la perspectiva no sols dels programes de les darreres eleccions sinó dels discursos dels darrers anys, el frau democràtic és encara més gran, insultant. I parlo com a demòcrata, perquè com a independentista, francament, ja m'està bé perquè evidencia de nou que Espanya no vol canviar. Espanya no canviarà mai fins que la força dels fets la hi obligui. I això sols passarà -esperem que ben aviat- quan Catalunya deixi de finançar la insostenibilitat de l'Estat espanyol.

La darrera reflexió que cal fer. Espanya és ingovernable sense comptar amb Catalunya. Les xifres ho mostren. Tot aquest any perdut ho testimonia. Ara -una mica tard- Pedro Sánchez verbalitza que Catalunya és una nació i que caldria trobar-li un encaix partint d'aquesta realitat. Si ho hagués dit abans potser el diàleg amb Podem no hauria saltat pels aires. Però de què serveix que un perdedor faci aquesta afirmació si sabem que ningú en el seu país la hi comprarà? I sabem que ni ell seria capaç de treure'n cap conseqüència pràctica... seríem una nació però igualment sense sobirania, vés per on! Espanya històricament no ha acceptat el pacte, són hidalgos i les batalles es guanyen o es perden però els pactes són entesos com una mostra de feblesa o són viscuts com una concessió necessària per a distreure i poder rematar l'enemic enganyat, com van fer amb Catalunya amb els pactes falsos de la Transició.

Nota: per cert, ja que he començat referint-me a les eleccions avançades convocades per Mas. Cert que es van perdre 12 escons, però en un context de desgast que es va veure magnificat per les mentides periodístiques: El 16 de novembre el diari El Mundo publicà un presumpte informe de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional, sense autoria concreta, que interferí en la campanya electoral.[10] Segons el document, part de les suposades comissions irregulars d'empreses a Convergència Democràtica de Catalunya relacionades amb el cas Palau es destinaren a comptes de la família de Jordi Pujol a Suïssa i d'Artur Mas a Liechtenstein. Ara hem sabut que va ser José Zaragoza, secretari d'organització del PSC, qui va enviar la filtració a El Mundo, condicionat al fet que sortís publicat el dia que electorament els interessava. I aquí no passa res. En això encara som una mica espanyols, ho confesso.