27.6.18

S’obre la campanya de micromecenatge de la tercera edició de Verema Solidària, que finançarà projectes per a persones en situacions de pobresa i risc d’exclusió social

  • S’obre la campanya de micromecenatge per finançar projectes socials
  • Responsabilitat hi col·labora per tercer any consecutiu des de l'inici
La campanya de micromecenatge es proposa recaptar 18.000 eurosPenedès i Priorat, 26 de juny de 2018.- Avui a les 7.00 del matí s’ha obert a www.veremasolidaria.org la campanya de micromecenatge per a què particulars, entitats i empreses se sumin a la iniciativa Verema Solidària, una experiència que vincula territori, vi i responsabilitat social. Aquesta campanya de crowdfunding, que fa una crida a “tallar amb l’exclusió social”, tindrà com a beneficiàries principals dues entitats socials: la Fundació Amics de la Gent Gran-Garraf que treballa per pal·liar la situació de soledat i l’aïllament social de les persones grans a les comarques del Garraf i Baix Penedès i Càritas Parroquial de Falset que ofereix atenció de les necessitats més bàsiques per garantir una vida digne a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió social de les poblacions de la comarca del Priorat que pertanyen a la diòcesis de Tarragona.

En aquesta tercera edició de la iniciativa són tres els cellers que coorganitzen les veremes solidàries al mes d’agost i setembre, junt amb l’associació Impulsa Fundraising, que lidera el projecte: Gramona i Can Ràfols dels Caus, al Penedès, i el celler Vall Llach, al Priorat. Tothom qui col·labori amb un mínim de 38 euros a la campanya de micromecenatge podrà veremar a mà a un celler – o a més si vol -, participant així a l’elaboració del vi solidari corresponent. Amb aquesta acció solidària estarà aportant recursos per millorar la qualitat de vida de la gent gran i lluitar contra la soledat i la marginació social mitjançant l’acció de voluntàries i voluntaris de la Fundació Amics de la Gent Gran. I també per oferir recursos bàsics com aliments, roba i espai d’acollida a persones que es troben en situació de pobresa i risc d’exclusió social i per les que vetlla Càritas de Falset. Aquests projectes van ser els escollits per un jurat independent com a guanyadors dels III Premis Verema Solidària, que es doten econòmicament amb les aportacions obtingudes a la campanya de micromecenatge.

La Verema Solidària es planteja com una acció col·lectiva festiva que permetrà a cellers i participants compartir el moment clau de la collita del vi, i fer que sigui eina de solidaritat. Els participants a les veremes solidàries colliran el raïm a mà acompanyats per personal de cada celler, sommeliers i estudiants de sommelier, que els donaran instruccions clares i formatives de com s’ha de realitzar l’activitat. Seguirà una visita a la vinya, amb punts d’interès diversos segons els cellers, un dels quals serà la carpa de les entitats socials beneficiàries del crowdfunding. I per tancar la jornada hi haurà un dinar a la vinya per a tots els assistents, i una estona de lleure aprenent secrets del món del vi amb enòlegs i sommeliers professionals a la sobretaula.

El vídeo de campanya explica l’experiència de verema.

, com a escenari òptim per fer una aportació substancial als projectes seleccionats com a Premis Verema Solidària 2018. El 80% de la recaptació es destinarà als projectes premiats i a oferir una formació en captació de fons per a totes les entitats del tercer sector que hi vulguin participar i estiguin actives a les comarques de l’Alt i Baix Penedès, el Garraf, l’Anoia i el Baix Llobregat, com també El Priorat, El Baix Camp, Les Garrigues i La Ribera d’Ebre. Aquesta formació els donarà eines per millorar la seva estratègia de captació de fons privats. El 20% dels recursos obtinguts cobrirà costos d’estructura i de la plataforma de micromecenatge migranodearena.org.

Com s'hi pot participar

Les inscripcions es poden fer a www.veremasolidaria.org, una pàgina específica connectada a migranodearena.org que permet escollir celler i data on anar a veremar, fer la reserva d’ampolles del vi solidari que s’elaborarà o adquirir les ampolles dels vins solidaris 2017. També es pot fer una donació als projectes sense anar a vinya i més endavant s’obrirà l’opció de participar en el tast maridat dels vins la primavera de l’any que ve. La campanya de donacions finalitzarà el 15 d'octubre de 2018.

Aquestes són les dates de la Verema Solidària als diferents cellers:
- 26 d’agost: Gramona, a Sant Sadurní d’Anoia, Penedès
- 16 de setembre: Vall Llach, a Porrera, Priorat
- 22 de setembre: Can Ràfols dels Caus, Avinyonet del Penedès, Penedès

Modalitats de participació:

Sense verema. Aportació lliure per ajudar a les entitats premiades i impulsar la formació en captació de fons de les entitats del tercer sector al territori.

Experiència de Verema Solidària. Donació de 38 euros per adult i 12 euros per infant menor de 14 anys per viure l’experiència de collir el raïm a mà, visitar la vinya aprenent alguns secrets, i fer part de la creació d’un vi solidari. Inclou un àpat a peu de vinya – dinar o sopar, segons el celler escollit - amb bona companyia.

Ampolla del vi solidari 2018 collit pels participants i elaborat pels tres cellers coorganitzadors de les veremes 2018. Donació de 15 euros

Ampolles dels vins solidaris 2017 collit pels participants de la Verema Solidària 2017 a la Vinyeta i al Celler Cooperatiu d’Espolla a l’Empordà i al Celler Credo i a Raventós i Blanc al Penedès. Donació entre 15 i 19 euros


L’inici de la consolidació, marcada pel suport de cellers i empreses del territori

Verema Solidària va néixer amb una gran verema al Penedès, a Finca Parera, on es van reunir més de 200 veremadors i veremadores al setembre del 2016 per “tallar amb la pobresa”. Des de bon principi tenia la intenció d’estendre`s pel territori català en successives edicions. El 2017 es van fer 4 veremes a dos territoris, el Penedès i l’Empordà i enguany, a la tercera edició, es faran 3 veremes mantenint el territori insígnia del Penedès i arribant al Priorat. Tot indica que la iniciativa interessa i pot canalitzar inquietuds diverses de caire solidari i de RSC al sector del vi.

L’objectiu de Verema Solidària és que es puguin portar a terme els projectes de les entitats socials seleccionades, que millorin les seves capacitats de captació de fons, i que gràcies a la visibilitat que es dona al seu treball trobin una ciutadania més sensibilitzada amb les necessitats de l’entorn més immediat. En tot cas, en un altre dimensió, obre un espai nou per donar a conèixer la cultura del vi, els seus valors, i vincular-la de forma explícita a la solidaritat que sovint ja forma part del llegat i de l’ànima de molts cellers.

Per posar en marxa aquesta tercera edició, Verema Solidària compta amb el patrocini de Can Ràfols dels Caus, Gramona, Vall Llach, la DO Penedès, New Group Maquinària Moderna, Verallia i la col·laboració de Cafès Novell, Cal Feru, Creu Roja i Euroselecció-Riedel. També compte amb el suport del Celler Credo, Finca Parera i Raventós i Blanc com a ambaixadors i de La Festival, la Taula d’entitats del tercer sector social de Catalunya, Responsabilitat Global i INCAVI. i Finca Parera.

26.6.18

Les pimes compromeses han de transmetre als joves la passió d’emprendre des d’un model de gestió responsable, afirma Joaquim Ferrer, secretari d’Empresa i Competitivitat

  • Dimarts 19 va tenir lloc l’acte de cloenda del programa RSE.Pime 2017 i llançament de la nova edició del programa.
  • Durant l’acte es van reconèixer les 19 pimes participants en l’RSE.Pime amb la publicació del recull de bones pràctiques que duen a terme en aquesta matèria.
  • Queda oberta la convocatòria de l’RSE.Pime 2018 fins al 12 de juliol. Sol·licituds d’inscripció.
Un centenar de persones han assistit a l’acte de cloenda de l’RSE.Pime 2017 a la Casa Llotja de Mar en el qual les 19 empreses participants han rebut el reconeixent per part de Respon.cat, el Consell de Cambres de Comerç i el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Les 19 empreses participants han recollit de la mà de les autoritats la publicació de les seves bones pràctiques en RSE, que és un dels resultats del programa, juntament amb la pla d’acció que cada empresa ha realitzat amb l’acompanyament de consultors especialitzats.
De les empreses participants a l’edició 2017, vuit han estat de dimensió petita, sis mitjana, i cinc han estat microempreses. Cal destacar que quatre participants han estat fundacions i que també hi ha pres part una associació empresarial, la Federació Empresarial del Gran Penedès.
Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, ha anunciat la continuïtat del programa RSE.Pime amb una nova edició per al 2018 i ha convidat les empreses a millorar la gestió responsable per construir un teixit empresarial mes sòlid. En aquest sentit, ha destacat que la responsabilitat social ha de formar part de la manera catalana de fer empresaSantacreu ha agraït la col·laboració de les cambres de comerç amb el programa i en els inicis de Respon.cat, tot personalitzant en el president Valls, del Consell de Cambres de Comerç pel compromís.
En nom del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya ha pres part a l’acte Joaquim Ferrer, secretari d’Empresa i Competitivitat, excusant la consellera Àngels Chacón, que finalment no hi ha pogut estar present. Ferrer ha expressat que des del Departament es vol donar cobertura a les iniciatives que mostren la importància de les pimes com a motor de país, ja que Catalunya és un país de pimes, tot mostrant la voluntat de seguit donant suport al programa RSE.Pime. En aquest sentit, ha remarcat que l’RSE no és només per a les grans empreses, com bé demostra aquest programa, i que les pimes juguen un paper fonamental en el creixement econòmic de nostre país. Finalment, Ferrer ha llançat un missatge als presents en el sentit que cal transmetre als joves la passió per emprendre i donar continuïtat al model de gestió responsable.
Els assistents a l’acte han pogut veure el vídeo reportatge de l’RSE.Pime 2017, en el qual intervenen empreses participants i es veuen imatges del desenvolupament del programa.
Prèviament, quatre de les empreses participants han tingut una conversa des de l’escenari on han explicat per què es van interessar per l’RSE.Pime i han convidat les pimes sensibles a una gestió responsable a participar-hi. També han mostrat la bona pràctica de la qual se senten més orgullosos. Laura Gracia de la Fundació Ilersis de Lleida ha explicat que treballen per reduir les desigualtats de la nostra societat; Santi Redondo de Cava Recaredo ha dit que treballen en equip pel territori i ha posat com a exemple un projecte on fan de la competències els seus aliats; Conxi Martínez de CodMar ha manifestat la voluntat que l’RSE articuli la gestió empresarial i la governança de la seva empresa; i Chus López de CreaRSA ha dit que volen sensibilitzar sobre la necessitat de treball digne. Aquestes aportacions estaven vinculades als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides 8, de treball decent i creixement econòmic; 10, de reducció de les desigualtats; i 17, d’aliances.
L’acte també ha servit per llançar la nova edició de l’RSE.Pime, en el qual es preveu que un mínim de 15 empreses hi puguin participar. Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha presentat la nova edició de l’RSE.Pime per al 2018, anunciant que es poden presentar sol·licituds fins al 12 de juliol i que els cinc tallers del programa es portaran a terme de setembre a novembre. En la tria es prioritzaran les empreses amb una trajectòria basada en el compromís i les bones pràctiques que vulguin ordenar i sistematitzar aquest enfocament de gestió. Fins i tot microempreses poden ser acceptades.
Ha donat la benvinguda a l’acte Miquel Valls, president del Consell General de Cambres de Catalunya, que ha encoratjat les empreses a gestionar la seva responsabilitat social i ha agraït l’esforç de les pimes que aposten per una gestió basada en aquest enfocament.
Empreses MICRO participants 2017:
Empreses PETITES participants 2017:
  • Gili Ferreteria Industrial: Subminitrament industrial. Plantilla de 17 persones. Abrera  (Baix Llobregat)
  • Edafo GM: Valorització residus orgànics. Plantilla de 18 persones. L’Hospitalet del Llobregat (Barcelonès)
  • Lluís Creus: Sector industrial (protecció maquinària, mèdic, enginyeria). Plantilla de 20 persones. Badalona (Barcelonès)
  • Ziggurat Language Services: Serveis formació d’idiomes. Plantilla de 22 persones. Barcelona (Barcelonès)
  • DataLong16: TIC, logística, healthcare. Plantilla de 25 persones. Vilanova i la Geltrú (Garraf)
  • Recaredo: Agroalimentari, vi i cava. Plantilla de 30 persones. Sant Sadurní d’Anoia(Alt Penedès)
  • EAP Osona Sud-Alt Congost: Salut. Plantilla de 46 persones. Centelles (Osona)
  • EAP Sarrià: Salut. Plantilla de 49 persones. Barcelona (Barcelonès)
Empreses MITJANES participants 2017:

[ACTE] El sentit empresarial de l'RSE. Conferència de Josep Maria Canyelles a Manresa sobre Responsabilitat Social per a Pimes i microempreses. 50 aniversari Arfe Arderiu Consultors

En el marc del 50 aniversari d'Arfe Arderiu Consultors tindrà lloc aquest proper dijous a Manresa una conferència sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social de les empreses orientada a pimes i microempreses.

La conferència serà a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE. Canyelles és soci-consultor de Vector5 i promotor de Responsabilitat Global. També coordina l'associació empresarial Respon.cat.

L'acte també comptarà amb la participació de de l'empresa Teknia (Sra. Isabel Redondo) i la Fundació Sant Andreu Salut (Sra. Alba Oms). L'acte té lloc amb la col·laboració de Càritas Manresa, en el marc del programa Empreses amb Cor.

Podeu confirmar assistència a atencioclient(arrova)arfe.es.

Dijous 28 de juny
19h
Sala Arfe. Edifici Can Jorba
C. Muralla del Carme, 17-23, 1r
Manresa (Bages)



Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries / Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias / Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages

Amb motiu dels vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, la Revista de Llengua i Dret publica un número monogràfic.

[ca] Revista de Llengua i Dret. Número 69, juny de 2018. Secció monogràfica. «Vint anys de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries». www.rld.cat

[es] Revista de Llengua i Dret. Número 69, junio de 2018. Sección monogràfica. «Veinte años de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias». www.rld.cat

[en] Journal of Language and Law. New issue 69, June 2018. Monographic section. «Twenty years of the European Charter for Regional or Minority Languages». www.rld.cat

Altres continguts sobre llengua i RSE a Responsabilitat Global: https://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/llengua

22.6.18

[GUIA] Canyelles: "La clave de la RSE en pymes es saber diferenciar entre los valores personales del dueño y los valores corporativos"

Guía RSE para pymes

12.06.2018 | Entrevistas

Se presentó el Manual de gestión de la RSE para pymes "Con Valor Añadido", una iniciativa de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona (UdG) con la colaboración de Vector5 | excelencia y sostenibilidad, que se ha hecho cargo de la elaboración. Conversamos con Josep Maria Canyelles, director de Vector5, para conocer los detalles de este manual que acaba de ser presentado en su versión en castellano.


¿Cómo nació el proyecto de diseñar un manual de gestión de RSE dirigido a las pymes?

“La cátedra de responsabilidad social universitaria de la Universidad de Girona (España) tenía mucho interés en trabajar con las pymes locales para fomentar la RSE desde la óptica de desarrollar un territorio responsable. Nos pidieron elaborar una guía de fácil comprensión dirigida a pymes que terminó siendo un manual cuatro partes. La primera parte es una conversación entre dos empresas, moderado por una periodista, en donde se dialoga sobre la RSE y sus pros y contras. Una segunda parte del manual está dirigida a explicar el sentido empresarial de la responsabilidad social. Esta parte del manual se dirige a los tomadores de decisión de las pymes e intenta ofrecer argumentos para gestionar de manera estratégica la RSE. La tercera parte es más técnica y que explica la metodología que propone la universidad para aplicar la RSE en una pyme. Finalmente, la última parte del manual identifica buenas prácticas en 11 pymes, una por cada comarca del territorio”.

¿Cómo se eligieron las pymes y sus buenas prácticas?

“La elección realizó a través de una comisión definida por la propia cátedra de la universidad. Se identificaron aquellas pymes que estaban comprometidas con la responsabilidad social y que estaban en contacto con la cátedra. Buscamos presentar una diversidad rica de casos, de distintos sectores y tamaños de empresas. Aunque el enfoque fue darle prioridad a las pymes del territorio de Girona, los casos son aplicables a todo el mundo pyme de cualquier región. La idea era crear un manual divulgativo para impulsar a las pymes a avanzar en la RSE y apostamos a la diversidad de empresas para que todo el ecosistema empresario se sienta identificado. Hay desde empresas con 100 trabajadores hasta tiendas de barrio. Inclusive empresas conocidas como la empresa de los hermanos Roca que es un conocido restaurante ganador de estrellas Michelin”.
La idea era crear un manual divulgativo para impulsar a las pymes a avanzar en la RSE
Desde su experiencia, ¿cuáles cree que son los principales desafíos que deben superar las pymes para gestionar la RSE?

“Por un lado, es necesario perderle el miedo a la RSE. La mayoría de las pymes que tienen sistemas de gestión formalizado seguramente ya están llevando adelante buenas prácticas y la idea es que no se asusten del concepto. Hay mucha confusión respecto a la RSE, y quizás las pymes ya llevan adelante estas prácticas pero no le llaman RSE.

Un segundo punto es entender que es bueno comunicar la RSE. Las pymes, a diferencia de la gran empresa, no suelen tener canales para comunicar,  o quizás a menudo tienen un cierto pudor a comunicar. Los empresarios suelen pensar que está bien gestionar la RSE pero es mejor no comunicarla por miedo a ser interpretado como exhibición o como greenwashing. Hay una visión antigua de la RSE que lleva a gestionar estos temas de manera interna pero no a comunicarlos. Hay miedo de abrir la conversación. La guía ayuda a perder este miedo a comunicar, a entender que es parte de la RSE el contar lo que se hace. Los grupos de interés esperan que rindas cuentas, que muestres lo que estás haciendo. Por eso es parte de la RSE.

Otro desafío es saber diferenciar entre los valores personales y los valores organizacionales y corporativos. Cuando una empresa es pequeña lo que sucede es que se confunden esos dos aspectos, y esto no es bueno para la RSE. A veces en las pymes, el propietario moviliza a la empresa a partir de sus valores personales. Es bueno que la empresa logre diferenciar los valores del propietario de los valores de la gestión empresarial, ya que esto implica que esos valores son exigibles a los trabajadores”.
La clave de la RSE en pymes es saber diferenciar entre los valores personales y los valores corporativos
¿Cuáles son las oportunidades que la RSE abre a las pymes?

“En la guía buscamos transmitir la idea de que la RSE no se limita a la filantropía. Arrancamos con este punto para resolver el malentendido que suele haber en este tema. A partir de ahí, explicamos  que la RSE se vincula con la gestión de la estrategia empresarial. Cuando la empresa define su misión, visión, y valores,  los temas de la RSE terminan siendo determinantes. Se multiplican los estudios que indican los cambios en los consumidores que ahora exigen a las empresas no solo producir productos o servicios, sino generar valor. A veces las pymes que no entienden esto y terminan llegando tarde a estas tendencias. El concepto de RSE ha venido para quedarse y responde a las exigencias de un contexto complejo como el actual, con una sociedad diversa y cada vez más demandante”.

¿Cómo percibe usted la evoluciona de las pymes este tema, sobre todo después de la crisis de 2008?

“El crecimiento de pymes que se suman a la RSE todavía sigue siendo lento. Tuvimos la sensación de que la crisis del 2008 generó que el tema quedara paralizado. Pero las pymes que retrocedieron en sus acciones de RSE en la crisis eran aquellas que lo hacían con poco convencimiento. Las empresas que realmente creían que la RSE es su modelo de negocio mantuvieron sus acciones. En general, lo que se generó con la crisis es un avance a paso más lento en la implementación de la RSE. Ahora que tenemos mayor previsión de crecimiento lo que se produjo es un nuevo movimiento de impulso de la RSE en pymes. Es normal que las pymes sean más lentas a sumarse a la RSE, pero creo que es porque no se entiende la relevancia de la RSE. Por eso creemos que es clave divulgar buenas prácticas para que logren identificarse. Después de tantos años de trabajar en RSE creo que hacen falta canales para que la pyme entienda las oportunidades de la RSE. Hay que lograr que pase de una visión de corto plazo a una visión estratégica de largo plazo. Los manuales son importantes pero sobretodo visualizar empresas que están triunfando a través de prácticas de RSE”.
“Las pymes que retrocedieron en sus acciones de RSE en la crisis eran aquellas que lo hacían con poco convencimiento”
Se puede encontrar el manual en el adjunto de esta nota.

Entrevista: María Julia Arana


[REFLEXIÓ] Les crítiques injustes que es fan passar per socials. Ara contra Shakira per un error insignificant

Difamen Shakira acusant-la de vendre un collar nazi. Shakira s'ha recuperat de l'afectació que l'ha tingut fora dels escenaris però ara s'ha trobat amb una situació inesperada i, al meu parer, molt injusta. El fet és que certs mitjans l'han acusada de fer apologia del nazisme. El fet és que un penjoll que forma part del merchandising de l'espectacle i que estava a la venda al web oficial de la cantant mostrava la icona del Sol Negre.

Aquest és un símbol compost de dos cercles concèntrics amb dotze raigs al voltant i que és considerat un símbol de la fi del món utilitzat per les SS nazis durant la Segona Guerra Mundial. Actualment és un símbol recurrent entre els neonazis, recollit com una simbologia motiu de sanció que està prohibida.

Després de fer-ho notar, el penjoll ha estat retirat i substituït per un altre amb una sanefa. Llegeixo a El Nacional que la gent està molt enfadada i han començat a deixar-la verda. L'acusen de nazi directament i molts asseguren que no la perdonaran mai.

Segurament, pot haver-hi detractors de la cantant i gent que ocupen el temps col·laborant on hi ha matèria per burxar... Però la reflexió que vull fer és sobre la legitimitat, validesa i oportunitat de certes crítiques. Em sembla una crítica oportunista i exagerada ja que tot sembla indicar que és un error de l'equip de màrqueting en absolut imputable a la cantant. A l'hora de valorar els fets, és important valorar que la cantant, Shakira, s'ha mostrat sempre com una persona íntegra i compromesa amb uns valors socials. D'altra banda, la reacció ha estat immediata, s'ha retirat i substituït amb diligència.

Algunes veus han lamentat que no hagi dit res. Pel raonament a dalt exposat, no crec que la cantant s'hagi de disculpar de res, ja que es comprèn que és un error al qual no cal donar més rellevància. Treure'l de context o donar-li un excés d'importància contribuiria a donar a conèixer a la societat aquest símbol, cosa que és innecessària i contraproduent.

Els fets em recorden el que va passar fa cinc anys amb Mango, més greu en aquell cas perquè al darrere hi havia un grup organitzat.Al 2013 vaig publicar un article on em mostrava força crític amb unes actrius franceses que havien promogut una campanya contra l'empresa Mango: Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango (I) i (II).

Reproduixo un fragment del que va passar i de la valoració. Aquesta és la seqüència dels fets del cas concret:

  1. Mala traducció. Tant en llengua catalana com castellana el diccionari dóna el nom d'esclaves a unes peces de joieria. L'empresa Mango va donar aquest nom a unes peces, i en la traducció a les altres llengües va mantenir aquest terme en francès, llengua que no designa així aquesta peça. 
  2. Campanya. Aquest descuit en la traducció va motivar que un grup d'actrius franceses organitzessin una campanya a la xarxa, que va arribar a recollir prop de 10.000 adhesions.
  3. Correcció. Quan l'empresa es va assabentar de la campanya, va corregir immediatament la denominació i va disculpar-se. 
  4. Insistència. No satisfetes amb la reacció, van convocar una acció dins un establiment de Mango a París, on persones amb cadenes i manilles recordaven els temps de l'esclavitud.
Aquesta és la síntesi de la valoració:
  1. Exagerat. Em sembla fora de lloc muntar aquesta representació per una traducció desafortunada i corregida de manera immediata per l'empresa. Em pregunto què caldria fer en cas que la protesta fos contra una empresa que realment tingués males pràctiques en drets humans i que d'alguna manera encobrissin l'esclavatge! 
  2. Injust. Quan una empresa gestiona la responsabilitat social i dóna mostres de bones pràctiques, no es pot actuar amb les mateixes formes que davant una empresa descaradament maldestre. En primer lloc caldria haver mirat de dialogar.
  3. Aprofitat. No puc deixar d'intuir que aquesta iniciativa l'únic que pretén és sortir a la foto, generar polèmica per tal de veure-se'n afavorit. Se senten satisfets de poder dir que gràcies a ells una empresa ha deixat de ser esclavista... perquè és així com ho estan venent!
  4. Xovinista. S'expressen des d'una superioritat moral i nacional.
Ja veieu que el cas va ser més greu, organitzat, amb interessos. En el cas que ens ocupa, si algú podria tenir interès que se'n parlés són precisament els grups nazis que podrien tenir interès a donar a conèixer a partir del conflicte creat la seva icona. En tot cas, convido a no deixar-se endur per crítiques fàcils, immadures o interessades. Prou feina tenim per fer servir la nostra energia crítica ciutadana contra tantes injustícies deliberades que no permeten un desenvolupament sostenible.

Més info:

[REFLEXIÓN] Las críticas injustas que se hacen pasar por sociales. Ahora contra Shakira por un error insignificante


Difaman Shakira acusándola de vender un collar nazi. Shakira se ha recuperado de la afectación que le ha tenido fuera de los escenarios pero ahora se ha encontrado con una situación inesperada y, en mi opinión, muy injusta. El hecho es que ciertos medios la han acusada de hacer apología del nazismo. El hecho es que un colgante que forma parte del merchandising del espectáculo y que estaba a la venta en la web oficial de la cantante mostraba el icono del Sol Negro.

Este es un símbolo compuesto de dos círculos concéntricos con doce rayos alrededor y que es considerado un símbolo del fin del mundo utilizado por las SS nazis durante la Segunda Guerra Mundial. Actualmente es un símbolo recurrente entre los neonazis, recogido como una simbología motivo de sanción que está prohibida.

Después de hacerlo notar, el colgante ha sido retirado y sustituido por otro con una cenefa. Leo en El Nacional que la gente está muy enfadada y han comenzado a dejarla verde. La acusan de nazi directamente y muchos aseguran que no la perdonarán.

Probablemente puede haber detractores de la cantante y gente que ocupan el tiempo colaborando donde hay materia para hurgar... Pero la reflexión que quiero hacer es sobre la legitimidad, validez y oportunidad de ciertas críticas. Me parece una crítica oportunista y exagerada ya que todo parece indicar que es un error del equipo de marketing en absoluto imputable a la cantante. A la hora de valorar los hechos, es importante valorar que la cantante, Shakira, se ha mostrado siempre como una persona íntegra y comprometida con unos valores sociales. Por otra parte, la reacción ha sido inmediata, se ha retirado y sustituido con diligencia.

Algunas voces han lamentado que no haya dicho nada. Por el razonamiento arriba expuesto, no creo que la cantante tenga que disculparse de nada, ya que se comprende que es un error al que no hay que dar más relevancia. Sacarlo de contexto o darle un exceso de importancia contribuiría a dar a conocer a la sociedad este símbolo, lo que es innecesario y contraproducente.

Los hechos me recuerdan lo que pasó hace cinco años con Mango, más grave en ese caso porque detrás había un grupo organizado. En el 2013 publiqué un artículo donde me mostraba bastante crítico con unas actrices francesas que habían promovido una campaña contra empresa Mango.

Reproduzco un fragmento de lo que pasó y de la valoración. Esta es la secuencia de los hechos del caso concreto:

Hace unos días publiqué un artículo donde me mostraba bastante crítico con unas actrices francesas que han promovido una campaña contra la empresa Mango: reflexión en torno a unas esclavas de Mango (I) y (II). Aprovechando la circunstancia, me gustaría sacar algunas reflexiones de carácter más general. Esta es la secuencia de los hechos del caso concreto:

  1. Mala traducción. Tanto en lengua catalana como castellana el diccionario da el nombre de esclavas a unas piezas de joyería. La empresa Mango dio este nombre a unas piezas, y en la traducción a las otras lenguas mantuvo este término en francés, lengua que no designa así esta pieza. 
  2. Campaña. Este descuido en la traducción motivó que un grupo de actrices francesas organizaran una campaña en la red, que llegó a recoger cerca de 10.000 adhesiones.
  3. Corrección. Cuando la empresa se ​​enteró de la campaña, corrigió inmediatamente la denominación y se disculpó. 
  4. Insistencia. No satisfechas con la reacción, convocaron una acción dentro de un establecimiento de Mango en París, donde personas con cadenas y esposas recordaban los tiempos de la esclavitud.
Esta es la síntesis de la valoración:
  1. Exagerado. Me parece fuera de lugar montar esta representación por una traducción desafortunada y corregida de manera inmediata por la empresa. Me pregunto qué habría que hacer en caso de que la protesta fuera contra una empresa que realmente tuviera malas prácticas en derechos humanos y que de alguna manera encubriera la esclavitud! 
  2. Injusto. Cuando una empresa gestiona la responsabilidad social y da muestras de buenas prácticas, no se puede actuar con las mismas formas que ante una empresa descaradamente torpe. En primer lugar se debería haber tratado de dialogar.
  3. Aprovechado. No puedo dejar de intuir que esta iniciativa lo único que pretende es salir en la foto, generar polémica para verse favorecidos. Se sienten satisfechos de poder decir que gracias a ellos una empresa ha dejado de ser esclavista... porque es así como lo están vendiendo!
  4. Chovinista. Se expresan desde una superioridad moral y nacional.
Ya veis que el caso fue más grave, organizado, con intereses. En el caso que nos ocupa, si alguien podría tener interés que se hablara son precisamente los grupos nazis que podrían tener interés en dar a conocer a partir del conflicto creado su icono. En todo caso, invito a no dejarse llevar por críticas fáciles, inmaduras o interesadas. Bastante tenemos para utilizar nuestra energía crítica ciudadana contra tantas injusticias deliberadas que no permiten un desarrollo sostenible.

Más info:

12.6.18

[JORNADA] Els salaris de ciutat: impacte i aplicació

Consell Comarcal del Vallès Occidental, 21 de juny de 2018







El 8 de juny de 2017, el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Vallès Occidental va aprovar l’acord “Per un canvi de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat”. En aquest acord s’inclou, entre altres aspectes, l’establiment d’un Salari Mínim Comarcal de com a mínim 15.000€ bruts l’any (1.071€ mensuals en 14 pagues).
Fruit d’aquest acord, el Consell Comarcal del Vallès Occidental treballa en el “Projecte estratègic Salari Mínim Comarcal”, amb l’objectiu de convertir l’administració local del Vallès Occidental en un referent de l’aplicació d’aquest llindar i incorporar el màxim de sectors socials i productius. Actualment, s’està treballant amb l’instrument del salari mínim mitjançant la seva aplicació en les retribucions dels seus treballadors i treballadores i en les contractacions dels serveis externs.
Per donar visibilitat a la problemàtica dels treballadors i treballadores pobres, així com per conèixer les experiències locals sorgides de la incorporació de salaris mínims, us volem convidar als responsables i tècnics de promoció econòmica i desenvolupament local; benestar social i serveis centrals i de contractació municipal, així com entitats i organitzacions vinculades a la lluita contra la pobresa i altres agents socials.
A la jornada comptarem amb diverses ponències entorn a la problemàtica dels treballadors i treballadores pobres i l’impacte salarial a les ciutats, i tindrà lloc una taula rodona sobre les experiències i reptes de l’administració local. Posteriorment, s’obrirà un debat entre els assistents.

Programa
9.00h Acollida i inscripcions
9.30h Benvinguda i presentació
A càrrec del Sr. Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental.
9.45h  Treballadors i treballadores pobres. Salaris i impacte del salari de ciutat
   La nova pobresa i els treballadors pobres. Indicadors, factors i impactes d’aquesta realitat i propostes per abordar-la.
Sra. M.Àngels Cabasés, professora d’economia aplicada de la UdLL.
   L’experiència internacional en l’aplicació de salaris de ciutat. Models d’èxit, valor afegit i  impacte en la reducció de la pobresa i desigualtat en polítiques socials.
Sr. Raúl Ramos, professor d’economia de la UB, IQRA.
   Els salaris al Vallès Occidental: aproximació a la situació actual de la distribució i desigualtat salarial a la comarca
Sr. Enrique Ortega, tècnic de l’Observatori Comarcal del Vallès Occidental.
Preguntes i debat

11.45h Pausa
12.00h Taula rodona: Experiències i reptes de l’administració local en els salaris de ciutat. Dinamitzada per la Sra. Núria Carrés Gerent del Consell Comarcal
   L’aplicació de salari mínim en la gestió d’ofertes de treball: el model de Barcelona Activa SA, amb la participació del Sr. Jesús Camas, responsable del Departament de serveis a les empreses.
   L’experiència del Consell Comarcal Vallès Occidental en l’aplicació del salari mínim comarcal en les contractacions de serveis, amb la participació de la Sra. Meritxell Montfort, Cap de l’Àrea de Serveis Generals
   Els reptes de l’administració local en l’establiment de salaris, amb la participació del Sr. Pere Soler, Conseller Comarcal.

13.15h Debat obert

13.30h Cloenda