20.8.26

[ARTICLE] ODS als ajuntaments: governança real més enllà dels colors

Vector5 vam intervenir a la jornada de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) sobre com els municipis poden alinear les polítiques amb els ODS. Vector5 portem anys treballant intensament amb governs locals en el desplegament de l’Agenda 2030, acumulant l’experiència més gran del sector en l’aterratge real d’aquest marc en ens locals.

Ens trobem a menys de cinc anys del 2030 i aquesta pregunta esdevé especialment rellevant ja que les dades globals no conviden a l’autocomplaença. En alguns indicadors clau s’ha retrocedit, i en molts altres el progrés és clarament insuficient. L’Agenda 2030 ja no és una promesa de futur: és un balanç en construcció, amb llums i ombres.

Hem titulat aquesta reflexió “més enllà dels colors” en un doble sentit. Més enllà de les ideologies però també més enllà de la retòrica de vestir millor el discurs. La pregunta és doncs per què ens han de servir ara mateix els ODS.

Més enllà dels colors ideològics

Observem un cert desgast del relat. Algunes organitzacions —incloses empreses que són molt compromeses amb el desenvolupament sostenible— han reduït la seva visibilitat en aquest àmbit, sovint per la percepció que el marc s’ha polititzat o que ha quedat atrapat en dinàmiques ideològiques. També hi ha governs i institucions que en qüestionen obertament el sentit.

L’Agenda 2030 no és una agenda ideològica ni un programa de govern concret. Va ser aprovada per tots els països com a gran full de ruta compartit, que fixa uns principis rectors sobre els grans reptes de la humanitat. Precisament la seva força rau en aquest caràcter ampli i inclusiu: no diu exactament què ha de fer cada govern, sinó cap on convé avançar. A partir d’aquí, cada institució, cada govern i cada realitat territorial hi ha de projectar les seves prioritats, els seus ritmes i les seves opcions polítiques. Això és, de fet, el que dona sentit democràtic a l’Agenda 2030.

No ens distraguem pels anti 2030, els que han vist una oportunitat per aixecar-hi una bandera en contra. És cert que costa rebatre les falses acusacions que fan servir ja que en un món de fakenews la prova del cotó no aplica dins la seva bombolla. Però ens cal l’Agenda 2030 per obligar a pensar més enllà del curt termini i de la mirada de campanar. I a integrar mirades i a abordar problemes que, en gran mesura, són compartits per tothom. L’Agenda 2030 és més necessària que mai.

Més enllà dels colors de les icones

Els ODS han entrat de ple en el llenguatge institucional. En aquest darrer lustre sobretot. Formen part de plans, presentacions, jornades, memòries i declaracions públiques. Han assolit centralitat. I això, sens dubte, és positiu. Però cal insistir que alinear les polítiques amb els ODS no pot consistir a posar etiquetes de colors al que ja fem. No pot ser un exercici retrospectiu de traducció estètica. No n’hi ha prou amb agafar un pla de mandat, buscar correspondències i presentar-lo com si ja estigués plenament alineat amb l’Agenda 2030.

Una cosa és comunicar millor el que un ajuntament ja fa, i una altra molt diferent és deixar que el marc dels ODS interpel·li de debò la manera de governar. El valor dels ODS no és decoratiu. El seu valor és metodològic, polític i transformador. Haurien d’ajudar a ordenar prioritats, a detectar incoherències, a connectar polítiques disperses, a mesurar millor, a retre comptes i a pensar el municipi amb una mirada més integrada.
Eina de transformació

Justament perquè ja són a tot arreu, toca fer una pregunta menys còmoda. Serveixen realment per transformar l’acció pública o han esdevingut, en massa casos, una gramàtica elegant del bonisme institucional? Ho diem així perquè el risc és real. I en el món local aquest risc encara es veu més clar.

Els municipis són la primera línia de la realitat
. És on els grans reptes globals deixen de ser enunciats i prenen forma concreta. El canvi climàtic és urbanisme, ombra, aigua, energia, vulnerabilitat. La cohesió social és habitatge, soledat, desigualtat, convivència, barris. La qualitat democràtica és transparència, participació útil, escolta, confiança.

Els municipis ja fan moltes coses alineades amb l’Agenda 2030
. I difícilment en faran moltes més, perquè els recursos no creixeran de manera significativa. Ho afirmem des de l’experiència acumulada treballant amb ajuntaments. Per tant, el repte no és tant fer més, sinó fer millor, amb més coherència, més impacte i més capacitat de priorització.

I és aquí on, paradoxalment, el moment actual esdevé una oportunitat. Perquè si deixem de veure els ODS com una agenda “nova” que cal desplegar, podem començar a entendre’ls com una eina per abordar millor alguns dels grans reptes estructurals de l’administració local: la transversalitat i l’impacte.

Agenda 2030: inductora de la transversalitat

L’ODS 17 ens convida a les aliances externes i internes, entenent aquestes últimes com la transversalitat, la coherència integral de les polítiques.

La transversalitat és un dels grans reptes no resolts de l’administració local des dels seus inicis en la configuració moderna dels anys vuitanta. S’ha avançat en coordinació, en espais compartits, en cultura organitzativa, però els compartiments estancs continuen sent una realitat. En aquest sentit, l’Agenda 2030 pot actuar com una palanca útil, no perquè aporti una solució màgica, sinó perquè obliga a mirar els problemes de manera interconnectada. Quan es treballa bé, els ODS no permeten abordar l’habitatge, la mobilitat o l’acció social de manera aïllada, sinó que exigeixen una lectura sistèmica que, en el fons, és el que fa anys que sabem que caldria fer.

I encara hi ha una qüestió de fons: els ODS no són només una agenda per a l’administració, sinó una agenda per al conjunt de la societat i tots els actors hi ha de tenir un paper proactiu i compromès. Els ajuntaments hi poden tenir un paper molt rellevant, des de les polítiques públiques i la sensibilització, però sense oblidar que hi pot haver actors privats amb un sentit de propòsit i un nivell de compromís tant o més elevat. Per això, el desenvolupament sostenible no es construeix des d’un despatx ni des d’una regidoria aïllada. Cal corresponsabilitat, aliances, complicitats territorials.

Agenda 2030: inductora de l’impacte

Governar vol dir cada vegada més abordar la complexitat. En aquest sentit, treballar les aliances no pot ser només una manera de millorar la relació amb els grups d’interès. I per això cal superar compartiments estancs: vincular cohesió social, canvi climàtic, desenvolupament econòmic i bon govern. Vol dir entendre que les polítiques públiques no s’han de valorar només per la seva intenció sinó pels seus impactes.

Per això, l’altre gran resultat que l’Agenda 2030 ens hauria de deixar com a herència és l’orientació a l’impacte. Les Administracions tenen una orientació consubstancial a les normes i procediments, que no hauria de plantejar-se com a alternativa a l’impacte. El compliment normatiu i la burocràcia no haurien de ser excusa de l’impacte nul d’algunes polítiques.

Vector5: la major experiència en Agenda 2030 a Catalunya

Vector5 hem treballat amb una base molt àmplia d’ens locals. Hem format més de 150 ajuntaments en Agenda 2030 i hem acompanyat processos de diagnosi, alineament i desplegament en múltiples municipis, així com projectes amb diputacions i altres institucions supramunicipals. A més, som empresa homologada per la Diputació de Barcelona per a la prestació de serveis d’assessorament en Agenda 2030 als ens locals, fet que reforça la solvència tècnica i el reconeixement institucional del nostre treball. Aquesta experiència acumulada —en contextos molt diversos— ens ha permès identificar patrons, ajudar a localitzar, a integrar en la pròpia gestió i característiques singulars de cada ens, abordar dificultats recurrents i també proposar bones pràctiques que funcionen. I sobretot, ens ha confirmat una idea clau: els ODS només generen valor quan deixen de ser un projecte i passen a formar part de la manera de gestionar.

Ens acostem al 2030. A partir del 2027 abordarem el darrer mandat municipal del període. I, arribats en aquest punt, el repte ja no és tant adherir-se al marc, sinó demostrar si ha servit per millorar i com pot encara ajudar a governar millor, a prioritzar amb més criteri i a generar més impacte. Aquesta és la veritable prova per aquests propers anys, perquè els ajuntaments no necessiten més marcs: necessiten millors eines per afrontar els reptes actuals i alguns que venen de lluny.

En aquesta línia, des de Vector5 estem començant a transformar l’experiència acumulada en el treball amb governs locals en iniciatives que ajudin els ajuntaments a avançar amb més potencial d’impacte. En concret, estem impulsant una proposta gratuïta als ens locals que vulguin fer un pas més enllà, basada en una diagnosi àgil sobre com aborden la transversalitat. Abordar el repte de la transversalitat pot ser una de les grans oportunitats per obrir una reflexió estructurada, amb mirada de futur, com a pas previ per incrementar l’impacte, en un moment clau per preparar els propers cicles de govern.



Josep Maria Canyelles i Pastó / Mercè Casals i Martínez

Equip de Responsabilitat Social i Desenvolupament Sostenible de Vector5.cat

Quants plans pot tenir un ajuntament? Transversalitat, Agenda 2030 i impacte

Tenia pendent de compartir-vos aquesta reflexió arran d’una intervenció que vaig fer des de Vector5 en una trobada internacional, parlant de l’acompanyament a l’Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Sovint treballem amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, però en aquesta ocasió vam poder fer un pas més: analitzar el conjunt dels plans i acords municipals des d’una perspectiva transversal. La transversalitat de les polítiques públiques forma part de la mateixa lògica de l’Agenda 2030, en la mesura que aquesta reclama coherència entre polítiques, però sobretot és un repte pendent des dels inicis dels ajuntaments democràtics. Tant de bo el nou mandat municipal que sorgirà de les eleccions de 2027 permeti abordar amb decisió aquest repte, que és alhora polític, tècnic i organitzatiu i que, en darrer terme, ens parla de dues qüestions fonamentals: eficiència i impacte.

Quants plans pot tenir un ajuntament? I, sobretot, com fem que tots treballin en una mateixa direcció?

Aquesta va ser la pregunta amb què vaig obrir la meva intervenció el 21 d’abril de 2026, a Barcelona, en la trobada europea del projecte SUP4SUD – Strategic Urban Planning for Sustainable Development, en el marc d’Interreg Europe. Vector5 hi vam ser convidats pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per compartir l’experiència de Mataró en la integració dels ODS en la planificació estratègica municipal.

La intervenció partia d’una experiència concreta: l’acompanyament de Vector5 a l’Ajuntament de Mataró per analitzar l’alineament de la planificació municipal amb l’Agenda 2030, un procés liderat per Mercè Casals, de Vector5, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

A Mataró vam analitzar 69 plans i acords municipals, a més de projectes estratègics i altres actuacions.

I la conclusió és rellevant per a molts ajuntaments: el repte no és necessàriament fer més plans, sinó aconseguir que els que ja existeixen funcionin com un sistema.

L’Agenda 2030 ens permet precisament fer aquesta lectura transversal: identificar com es relacionen les diferents polítiques, quines prioritats comparteixen, on hi ha solapaments o buits i com contribueixen als grans reptes de ciutat. En el cas de Mataró, vam treballar amb una metodologia que combina mapatge de la planificació, alineament amb les fites dels ODS, participació dels equips municipals, vinculació amb el pressupost i eines per a la governança i el seguiment.

Perquè una suma de bons plans no genera automàticament un bon sistema de governança.

Aquest és també un dels grans reptes que observem des de Vector5 en l’acompanyament a les administracions locals: avançar de la planificació sectorial cap a una governança més transversal, capaç de connectar polítiques socials, ambientals, econòmiques, territorials i de bon govern.

Els reptes de les ciutats ja són transversals. La manera de governar-los també ho ha de ser.

I aquí l’Agenda 2030 —en diàleg amb instruments integradors com les agendes urbanes— pot ser molt més que un marc d’alineament: pot esdevenir una palanca per governar millor la complexitat i generar més impacte.

🎥 Al vídeo comparteixo un fragment de la intervenció a SUP4SUD.

How Many Plans Can a Municipality Have? Cross-Cutting Governance, the 2030 Agenda and Impact

I had been meaning to share this reflection following a presentation I gave on behalf of Vector5 at an international meeting, where I spoke about our work supporting Mataró City Council, with the support of Barcelona Provincial Council. We often work with the 2030 Agenda and the Sustainable Development Goals, but on this occasion we were able to take a step further: analysing the full set of municipal plans and agreements from a cross-cutting perspective. Policy coherence and cross-cutting approaches are embedded in the very logic of the 2030 Agenda, but they also represent a challenge that has remained unresolved since the early days of democratic local government in Spain. Hopefully, the new municipal term that will emerge from the 2027 local elections will provide an opportunity to address this challenge more decisively. It is simultaneously a political, technical and organisational challenge and, ultimately, it comes down to two fundamental issues: efficiency and impact.

How many plans can a municipality have? And, above all, how can we make sure they all work in the same direction?

This was the question I used to open my presentation on 21 April 2026, in Barcelona, at the European meeting of SUP4SUD – Strategic Urban Planning for Sustainable Development, an Interreg Europe project. Vector5 was invited by the Barcelona Metropolitan Strategic Plan (PEMB) to share Mataró’s experience of integrating the SDGs into municipal strategic planning.

The presentation drew on a specific experience: Vector5’s work with Mataró City Council to analyse the alignment of municipal planning with the 2030 Agenda, a process led by Mercè Casals, from Vector5, with the support of Barcelona Provincial Council.

In Mataró, we analysed 69 municipal plans and agreements, together with strategic projects and other relevant actions.

The conclusion is highly relevant to many local governments: the challenge is not necessarily to create more plans, but to make the plans that already exist work as a system.

The 2030 Agenda provides us with a framework for precisely this kind of cross-cutting analysis: understanding how different policies relate to one another, which priorities they share, where overlaps or gaps exist, and how they contribute to the major challenges facing the city. In Mataró, we applied a methodology combining the mapping of municipal planning, alignment with SDG targets, engagement with municipal teams, links to public spending, and tools for governance and monitoring.

Because a collection of good plans does not automatically result in a good governance system.

This is also one of the major challenges we encounter at Vector5 when supporting local governments: moving from sectoral planning towards more cross-cutting governance, capable of connecting social, environmental, economic, territorial and good governance policies.

The challenges facing our cities are already interconnected. The way we govern them needs to be interconnected too.

This is where the 2030 Agenda — in dialogue with integrated frameworks such as Urban Agendas — can become much more than an alignment framework. It can serve as a lever to govern complexity more effectively and generate greater impact.

🎥 The video features an excerpt from my presentation at SUP4SUD.