«Estàs fet tot un influencer». Després de més de vint anys dedicat professionalment a la responsabilitat social, em resulta curiós que, des de fa un parell d’anys, moltes de les persones que em trobo iniciïn la conversa parlant-me dels microvídeos que publico a les xarxes. M’ho diuen persones que coneixen bé la meva activitat professional, però també d’altres amb qui fins ara potser només ens saludàvem. No em considero pas un influencer: tinc pocs seguidors, no pretenc monetitzar aquesta activitat ni convertir-la en una professió. Em reconec més aviat com un creador de continguts en català, principalment sobre sostenibilitat, responsabilitat social, cultura i desenvolupament sostenible.
Però aquesta petita notorietat en el meu entorn m’ha fet adonar d’un fet que trobo especialment valuós: la comunicació quotidiana a les xarxes pot obrir converses en la vida presencial, aproximar persones que abans amb prou feines es relacionaven i contribuir a teixir nous lligams en la comunitat. I també m’ha portat a reflexionar sobre per què una persona coneguda per una trajectòria professional determinada pot voler mostrar-se en públic amb altres registres: jugant amb les paraules, teatralitzant, fent broma o, senzillament, comunicant des d’una dimensió més espontània i personal.
De promotor de la responsabilitat social a creador de continguts en xarxes socials
Des de fa anys mantinc una activitat intensa de reflexió i divulgació al voltant de la responsabilitat social, el desenvolupament sostenible, l’ètica, el lideratge i els grans reptes que tenim com a societat. Ho faig des de la meva trajectòria professional, com a consultor i com a director de Respon.cat, però també a títol personal, compartint idees, inquietuds i mirades que sovint van més enllà de l’activitat estrictament vinculada a les organitzacions amb què col·laboro.
Els articles d’aquest blog continuen sent un espai privilegiat per desenvolupar reflexions amb una certa profunditat. Tanmateix, les xarxes socials permeten explorar altres formats, més àgils i directes, i mantenir una conversa continuada amb persones interessades en aquests àmbits.
En els darrers cinc anys, coincidint amb la pandèmia, crec que vaig a un ritme encara més forçat que abans i no tinc gaire temps per escriure totes les reflexions que voldria. Potser és per això que la meva vocació comunicadora ha fet via per altres viaranys: fer microvídeos em resulta molt fàcil i sobretot ràpid. Sovint els faig pel carrer, de manera improvisada, motivats per algun fet que he pogut observar. Intento editar el mínim per no haver-hi de destinar temps, però alhora això hi aporta el valor de la frescor.
«Mots responsables»: descobrir tot el que contenen les paraules
Una de les línies que ha anat prenent més força és «Mots responsables», una sèrie de microvídeos en què exploro l’origen i l’evolució de paraules vinculades a la responsabilitat social i als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.
Paraules com pau, ètica, sostenibilitat, responsabilitat, energia o pobresa formen part habitual del nostre llenguatge. Les utilitzem sovint en discursos, estratègies i compromisos, però no sempre ens aturem a pensar què volen dir realment, d’on provenen o quins matisos han anat adquirint amb el pas del temps.
L’etimologia ens permet anar a l’arrel dels mots i, en molts casos, descobrir-hi significats que havien quedat amagats per l’ús quotidià. També ens ajuda a comparar-los amb paraules germanes d’altres llengües i a entendre millor les idees i les visions del món que hi ha al darrere.
No es tracta, doncs, d’una curiositat merament lingüística. Comprendre millor les paraules també ens ajuda a pensar millor la realitat i a actuar-hi amb més consciència. Si volem transformar les organitzacions i la societat, necessitem saber què volem dir quan parlem de responsabilitat, propòsit, sostenibilitat, compromís o impacte.
Reflexions breus per a reptes profunds
Al costat de «Mots responsables», també publico microvídeos i reflexions personals sobre qüestions d’actualitat, comportaments socials, cultura, llengua, lideratge i altres temes que poden ajudar-nos a interpretar els canvis que vivim.
Són aportacions breus, però procuro que no es quedin en la superfície. M’interessa formular preguntes, descobrir connexions poc evidents i oferir punts de vista que ens ajudin a revisar idees que massa sovint donem per descomptades.
Les xarxes socials tendeixen a premiar la rapidesa i la simplificació. El repte és aprofitar-ne l’agilitat sense renunciar al rigor, al sentit crític ni a la complexitat que requereixen els grans reptes socials i ambientals.
També podem comunicar des del somriure
Algunes persones potser se sorprenen de veure que algú conegut principalment per la seva activitat com a consultor o com a director d’una organització empresarial aparegui a les xarxes rient, fent broma, explicant algun acudit o teatralitzant una situació. En molts dels vídeos, el punt de partida pot ser lúdic, quotidià o fins i tot aparentment poca-solta, encara que després el relat acabi conduint cap a una reflexió sobre el desenvolupament sostenible, la llengua, la cultura o el bé comú.
No ho visc com una contradicció ni tampoc sento la necessitat de justificar-ho. Al contrari: considero positiu que les persones que exercim responsabilitats professionals puguem aprofitar els nous canals que la societat i la tecnologia posen al nostre abast per mostrar-nos amb més amplitud i naturalitat.
Les persones som més que el nostre càrrec, la nostra especialització o les competències per les quals se’ns reconeix professionalment. També som la manera com mirem el món, com ens relacionem, com comuniquem, com juguem amb les paraules, com abordem les dificultats i com fem aflorar capacitats que potser no tenen cabuda en els formats professionals més convencionals.
Evidentment, això no vol dir confondre els papers ni diluir les responsabilitats. Vol dir entendre que el rigor no està renyit amb l’humor, que la professionalitat no exigeix impostació i que la credibilitat també pot construir-se des de l’espontaneïtat, la proximitat i la capacitat de riure. De vegades, una idea plantejada amb un somriure pot obrir una reflexió que un discurs massa formal no hauria aconseguit provocar. O també quan cal per fer propostes o fer notar allò que no funciona prou bé. He estat especialment crític amb Rodalies i es veu que va tenir molt ressò la crítica al forat inviable dels nous contenidors d'orgànic de Vilanova.
Penso que és bo que cadascú, si li ve de gust, pugui explorar aquests registres sense quedar reclòs en el personatge professional que els altres li han atribuït. Les xarxes poden afavorir una presentació més completa, humana i natural de les persones, sempre que s’hi actuï amb responsabilitat i coherència.
En el meu cas, aquesta activitat també respon a la voluntat de generar continguts en català i de fer present la nostra llengua en els nous formats de comunicació. I, alhora, d’aprofitar aquests formats per parlar —amb rigor, però no necessàriament amb solemnitat— de sostenibilitat, responsabilitat, cultura, desenvolupament sostenible i bé comú.
Perquè es pot parlar de coses serioses sense haver de posar-se seriós tota l’estona.
On em podeu seguir
Si us interessen aquestes reflexions, podeu seguir-me als diferents canals:
Podeu trobar un recull de mots en aquesta entrada del blog on estan ordenats per ODS:
Josep
Maria Canyelles va publicant microvídeos sobre paraules incloses en els
Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides
Us convido a seguir aquests canals, compartir els continguts que us resultin suggeridors i fer-hi arribar comentaris, preguntes o propostes de noves paraules. Perquè les paraules no són innocents: expressen com entenem el món i també poden ajudar-nos a transformar-lo.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada