Tenia pendent de compartir-vos aquesta reflexió arran d’una intervenció que vaig fer des de Vector5 en una trobada internacional, parlant de l’acompanyament a l’Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona. Sovint treballem amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, però en aquesta ocasió vam poder fer un pas més: analitzar el conjunt dels plans i acords municipals des d’una perspectiva transversal. La transversalitat de les polítiques públiques forma part de la mateixa lògica de l’Agenda 2030, en la mesura que aquesta reclama coherència entre polítiques, però sobretot és un repte pendent des dels inicis dels ajuntaments democràtics. Tant de bo el nou mandat municipal que sorgirà de les eleccions de 2027 permeti abordar amb decisió aquest repte, que és alhora polític, tècnic i organitzatiu i que, en darrer terme, ens parla de dues qüestions fonamentals: eficiència i impacte.
Quants plans pot tenir un ajuntament? I, sobretot, com fem que tots treballin en una mateixa direcció?
Aquesta va ser la pregunta amb què vaig obrir la meva intervenció el 21 d’abril de 2026, a Barcelona, en la trobada europea del projecte SUP4SUD – Strategic Urban Planning for Sustainable Development, en el marc d’Interreg Europe. Vector5 hi vam ser convidats pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per compartir l’experiència de Mataró en la integració dels ODS en la planificació estratègica municipal.
La intervenció partia d’una experiència concreta: l’acompanyament de Vector5 a l’Ajuntament de Mataró per analitzar l’alineament de la planificació municipal amb l’Agenda 2030, un procés liderat per Mercè Casals, de Vector5, amb el suport de la Diputació de Barcelona.
A Mataró vam analitzar 69 plans i acords municipals, a més de projectes estratègics i altres actuacions.
I la conclusió és rellevant per a molts ajuntaments: el repte no és necessàriament fer més plans, sinó aconseguir que els que ja existeixen funcionin com un sistema.
L’Agenda 2030 ens permet precisament fer aquesta lectura transversal: identificar com es relacionen les diferents polítiques, quines prioritats comparteixen, on hi ha solapaments o buits i com contribueixen als grans reptes de ciutat. En el cas de Mataró, vam treballar amb una metodologia que combina mapatge de la planificació, alineament amb les fites dels ODS, participació dels equips municipals, vinculació amb el pressupost i eines per a la governança i el seguiment.
Perquè una suma de bons plans no genera automàticament un bon sistema de governança.
Aquest és també un dels grans reptes que observem des de Vector5 en l’acompanyament a les administracions locals: avançar de la planificació sectorial cap a una governança més transversal, capaç de connectar polítiques socials, ambientals, econòmiques, territorials i de bon govern.
Els reptes de les ciutats ja són transversals. La manera de governar-los també ho ha de ser.
I aquí l’Agenda 2030 —en diàleg amb instruments integradors com les agendes urbanes— pot ser molt més que un marc d’alineament: pot esdevenir una palanca per governar millor la complexitat i generar més impacte.
🎥 Al vídeo comparteixo un fragment de la intervenció a SUP4SUD.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada