11.10.12

Jornada de cooperativisme a Tarragona

Els  Serveis Territorials  de Tarragona i la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom es complauen a convidar-vos a la Jornada

“LA COOPERATIVA I LA SOCIETAT LABORAL COM A NOVES OPORTUNITATS I ESTRATÈGIES EMPRESARIALS COMPETITIVES A TARRAGONA”

La jornada tindrà lloc el proper dia 25 d’octubre a la Sala Pau Casals de la Delegació del Govern (carrer Sant Francesc, núm. 3, Tarragona).


PROGRAMA

10:00 h Presentació de la Jornada, a càrrec del Sr. Baptista Capell Solsona, director dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Ocupació a Tarragona.

10:15 a 10:40 Exposició a càrrec del Sr. Pere Segarra, Director de la Càtedra d’Empreneduria i Creació d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

10:40 a 10:45 Vídeo les cooperatives catalanes.

10:45 a 12:15 Presentació d’experiències cooperatives:
          
10:45-11:10 - “Escola Elisabeth, SCCL” – Sr. Anton Ribas, Director de l’Escola.

11:10-11:35 - “El Brot, Productes de cultiu Agroecològic i d’ús casolà, SCCL”- Sra.
Carme Pagés Pallisé, Presidenta de la cooperativa.

11:35-12:00 - “COSELVA, SCCL”-Sr. Pere Farré. Gerent de la cooperativa.

12:00 A 12:25 Les Societats Laborals, com a model econòmic a càrrec la Federació de Societats Laborals de Catalunya.

12:25 a 12:45 Presentació dels productes financers destinats a l’economia social a càrrec del Sr. Francesc Gonzalez, cap del Servei de Foment de la Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom.

12:45 a 13:00 Torn obert de paraules.

13:00 a 13:30 Cloenda a càrrec del Sr. Xavier López Garcia, Director General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom.

Es prega confirmar assistència abans del 19 d’octubre
Inscripcions: matilde.fabregas@gencat.cat

10.10.12

Entrevista a l'economista de la City Jonathan Tepper: "és absurd preguntar-se si Catalunya és viable com a Estat independent"

El programa "Singulars" entrevista al Canal 33 l'economista Jonathan Tepper, llicenciat en Història Econòmica per la Universitat d'Oxford i col·laborador com a analista econòmic en mitjans com la BBC, CNBC i Bloomberg. És soci de la firma britànica d'anàlisi financera Variant Perception.

Nascut als Estats Units, ha viscut la major part de la seva vida a Madrid, i actualment treballa a Londres. Afirma que la independència de Catalunya "le importa un comino" i que fa reflexions sense cap apassionament ni interès sinó per interès intel·lectual.

El debat sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent està en plena efervescència, i es dibuixen paisatges de futur que van des del catastrofisme a la visió paradisíaca. Per això hem volgut saber l'opinió d'un economista que agafa distància i valora la situació des de l'angle de l'anàlisi financera que se'n fa a la City de Londres.

Amb dades de Nacions Unides, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, Jonathan Tepper ens diu que, per producte interior brut, una Catalunya sobirana ocuparia un lloc entre el 33 i el 36 en la llista de països segons el seu PIB. Estaria, ens diu, en un lloc equiparable al de Finlàndia.

Quan es fixa en el PIB per càpita, Tepper considera que una Catalunya amb estat propi estaria per sobre d'Espanya i al nivell mitjà de la Unió Europea en conjunt. Per tant, és absurd preguntar-se si Catalunya seria viable, ja que existeixen molts altres estats que estan per sota del pes de Catalunya.

Si al món hi ha 150 països més petits que Catalunya, i són perfectament viables, per què Catalunya no ho hauria de ser? Amb dades del Banc Mundial, l'FMI i les Nacions Unides, Jonathan Tepper ens diu que si Catalunya fos independent estaria en un lloc al voltant del 30 o 36 del rànquing de països per PIB, a prop de països com ara Finlàndia o Malàisia.

Entrevista sencera en castellà (presentador en català): 



Notícia relacionada: Jonathan Tepper: 'No recomano que una Catalunya independent estigui a l'euro'. Entrevista amb l'economista, que explica per què pensa que l'estat espanyol ha de sortir de l'euro.

Perfil Jonathan Tepper

Jonathan Tepper’s background is in finance: he has worked at Lehman Brothers, SAC Capital, and Bank of America where he was a Vice President in the proprietary trading group. He is also the Founder of Variant Perception, a macroeconomic research group that caters to hedge funds, family offices and high net worth individuals. He is a portfolio manager at Hinde Capital, specializing in special situations investing. Jonathan is a founder and board member of Demotix. Demotix is a citizen-journalism website and photo agency. It takes user-generated content (UGC) and photographs from freelance journalists and amateurs, and markets them to the mainstream media.

Jonathan graduated with highest honors in History and honors in Economics from the University of North Carolina at Chapel Hill. His economics honors thesis was on the euro and optimal currency area theory. He then went on to do his M.Litt at Oxford in Modern History where he was a Rhodes Scholar.

In 2012 Jonathan was named a finalist for the Wolfson Economics Prize, the largest cash prize after the Nobel.
He is the co-author of Endgame: The End of the Debt Supercycle, which was a New York Times Bestseller.

Entrevista al economista de la City Jonathan Tepper: "es absurdo preguntarse si Cataluña es viable como Estado independiente"

El programa "Singulars" entrevista en el Canal 33 el economista Jonathan Tepper, licenciado en Historia Económica por la Universidad de Oxford y colaborador como analista económico en medios como la BBC, CNBC y Bloomberg. Es socio de la firma británica de análisis financiero Variant Perception.

Nacido en Estados Unidos, ha vivido la mayor parte de su vida en Madrid, y actualmente trabaja en Londres. Afirma que la independencia de Cataluña "le importa un comino" y que hace reflexiones sin apasionamiento ni interés sino por interés intelectual.

El debate sobre la viabilidad económica de una Cataluña independiente está en plena efervescencia, y se dibujan paisajes de futuro que van desde el catastrofismo a la visión paradisíaca. Por eso hemos querido saber la opinión de un economista que toma distancia y valora la situación desde el ángulo del análisis financiero que se hace en la City de Londres.

Con datos de Naciones Unidas, del Banco Mundial y del Fondo Monetario Internacional, Jonathan Tepper nos dice que, por producto interior bruto, una Cataluña soberana ocuparía un lugar entre el 33 y el 36 en la lista de países según su PIB. Estaría, nos dice, en un lugar equiparable al de Finlandia.

Cuando se fija en el PIB per cápita, Tepper considera que una Catalunya con estado propio estaría por encima de España y al nivel medio de la Unión Europea en su conjunto. Por tanto, es absurdo preguntarse si Cataluña sería viable, ya que existen muchos otros estados que están por debajo del peso de Cataluña.

Si en el mundo hay 150 países más pequeños que Cataluña, y son perfectamente viables, ¿por qué Cataluña no lo debería ser? Con datos del Banco Mundial, el FMI y las Naciones Unidas, Jonathan Tepper nos dice que si Catalunya fuera independiente estaría en un lugar alrededor del 30 o 36 del ranking de países por PIB, cerca de países como Finlandia o Malasia.

Entrevista entera en castellano (presentador en catalán):



Noticia relacionada: Jonathan Tepper: 'No recomiendo que una Cataluña independiente esté al euro' . Entrevista con el economista, que explica por qué piensa que el estado español debe salir del euro.

Perfil Jonathan Tepper

Jonathan Tepper’s background is in finance: he has worked at Lehman Brothers, SAC Capital, and Bank of America where he was a Vice President in the proprietary trading group. He is also the Founder of Variant Perception, a macroeconomic research group that caters to hedge funds, family offices and high net worth individuals. He is a portfolio manager at Hinde Capital, specializing in special situations investing. Jonathan is a founder and board member of Demotix. Demotix is a citizen-journalism website and photo agency. It takes user-generated content (UGC) and photographs from freelance journalists and amateurs, and markets them to the mainstream media.

Jonathan graduated with highest honors in History and honors in Economics from the University of North Carolina at Chapel Hill. His economics honors thesis was on the euro and optimal currency area theory. He then went on to do his M.Litt at Oxford in Modern History where he was a Rhodes Scholar.

In 2012 Jonathan was named a finalist for the Wolfson Economics Prize, the largest cash prize after the Nobel.
He is the co-author of Endgame: The End of the Debt Supercycle, which was a New York Times Bestseller. 

Reptes socials per a empreses responsables

Encuentros Cruz Roja - Empresas Retos sociales para Empresas Responsables  

Benvolgut amic / Benvolguda amiga,

Tinc el plaer de convidar-lo a la “TROBADA CREU ROJA - EMPRESES” que tindrà lloc els dies 18 i 19 d'octubre, a Madrid i Barcelona, respectivament, de 9:30 a 13:00 h. del matí.

Amb aquesta nova iniciativa volem inaugurar un espai d'intercanvi i reflexió sobre les necessitats socials que la Creu Roja detecta en el terreny i les possibles estratègies corporatives que els donin resposta.

Aquesta primera trobada tractarà sobre els REPTES SOCIALS PER A EMPRESES RESPONSABLE” i tindrà com a ponents destacats, a Madrid, José Carlos Diez i, a Barcelona, Josep María Canyelles.

Estem segurs que aquesta trobada li aportarà informació d'interès i l'ajudarà a abordar el seu compromís social de la manera més enriquidora.

Una societat cohesionada i pròspera només és possible amb la col·laboració conjunta d'organitzacions socials i empresarials. Compartir inquietuds i conèixer les diverses realitats és l'objectiu d'aquesta “TROBADA CREU ROJA - EMPRESES” i ens agradaria gaudir de la seva presència.

Junts ho fem possible. Inscrigui's ara. Places limitades.

inscribirse
Leopoldo Pérez Suárez
Secretari General de la Creu Roja

 colabora
Casa de América Caixa Forum Fundacion Corresponsables Encuentros Cruz Roja - Empresas Cada vez mas cerca de las personas
Font: http://www.encuentroscruzrojaempresas.org/app/webroot/mailins/master/cat/

Retos sociales para empresas responsables




Estimado/a amigo/a

Tengo el placer de invitarle al “ENCUENTRO CRUZ ROJA-EMPRESAS” que tendrá lugar los días 18 y 19 de octubre, en Madrid y Barcelona respectivamente, de 9:30 h. a 13:00 h. de la mañana.

Con esta nueva iniciativa queremos inaugurar un espacio de intercambio y reflexión sobre las necesidades sociales que Cruz Roja detecta en el terreno y las posibles estrategias corporativas que le den respuesta.

Este primer encuentro tratará sobre los “RETOS SOCIALES PARA EMPRESAS RESPONSABLES” y contará como ponentes destacados, en Madrid, a José Carlos Diez, y en Barcelona, Josep María Canyelles.

Estamos seguros que este encuentro le aportará información de interés y le ayudará a abordar su compromiso social de la manera más enriquecedora.

Una sociedad cohesionada y próspera sólo es posible con la colaboración conjunta de organizaciones sociales y empresariales. Compartir inquietudes y conocer las distintas realidades es el objetivo de este ”ENCUENTRO CRUZ ROJA-EMPRESAS” y nos gustaría contar con su presencia.

Juntos lo hacemos posible. Inscríbase ahora. Plazas limitadas.

Leopoldo Pérez Suárez
Secretario General de Cruz Roja Española  





Fuente: http://www.encuentroscruzrojaempresas.org/app/webroot/mailins/master/cas/

III Trobada 'Empreses que sumen +'


Amb la participació d'Irene Samper, directora d'ISR; i els representants d'Icària Iniciatives Socials i 7 i TRIA.

La Fundació Setba, amb la col·laboració de l’Associació d’amics, veïns i comerciants de La Rambla, organitza aquest cicle de trobades que vol promoure la responsabilitat social de les empreses mercantils mitjançant la seva col·laboració amb empreses socials i els serveis o productes que ofereixen.

La primera trobada del cicle, que es va celebrar el 16 de febrer de 2012, fou un èxit. Va comptar amb la participació d'una trentena d'assistents, entre representants d'administracions i membres de fundacions i associacions com FIAS, Bayt al-Thaqafa, Tot Raval o Susoespai, entre d’altres; la majoria de les quals establertes a Ciutat Vella.

La segona trobada, celebrada el 21 de juny passat, comptà amb la presència de Sara Jaurrieta, presidenta del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella, que va inaugurar els parlaments enaltint la importància de les empreses que fomenten els valors socials. La primera ponència va ser a càrrec de Josep Maria Canyelles, fundador de l'empresa Responsabilitat Global. I l'experiència de col·laboració presentada en aquesta trobada fou la del projecte NORAI, del Museu Marítim de Barcelona i la Cooperativa NORAI - Raval SCCL.

III Trobada 'Empreses que sumen +'

El proper 18 d'octubre, la Fundació Setba acollirà la III Trobada del cicle, que comptarà amb la presència d'Irene Samper, directora d’ISR - Iniciativa Socialmente Responsable, que amb la ponència “La gestió per valors” exposarà un nou paradigma empresarial basat en la creació de sinergies, entre empreses i organitzacions responsables i sostenibles, per tal de generar confiança en el mercat i la suma de valors per tal de garantir l’eficiència i la responsabilitat cap un món millor.

L’experiència de col·laboració que es presentarà en aquesta tercera trobada serà la del grup Icària Iniciatives Socials i l’empresa 7 i TRIA.

Icària Iniciatives Socials és una entitat sense ànim de lucre que educa, forma i dóna feina a persones amb discapacitat, fonamentalment intel•lectual, per afavorir-ne la seva. A la trobada hi seran presents Maria José Pujol, fundadora i gerent, i Kika Sauquet, adjunta a gerència del grup Icària.

Per altra banda, 7 i TRIA és una empresa educativa especialitzada en la gestió i serveis per a l’ensenyament, l’alimentació, el lleure i la cultura i comptarem amb la presència del seu president, Oriol Carbonell.

La següent trobada del cicle ‘Empreses que sumen +’ tindrà lloc el febrer de 2013.

La indústria de la construcció també es posiciona a favor de la independència de Catalunya

"El procés que s'inicia beneficiarà tant els ciutadans de Catalunya com les seves empreses", assegura el Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment
Casa prefabricada d'Hormipresa, empresa associada al Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment. Foto: Hormipresa

Si ahir eren les 10 principals empreses d'Osona les que asseguraven que veien amb bons ulls la independència, avui la quarantena d'empreses del Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment de Catalunya també asseguren que donen suport "al dret a decidir de tots els catalans" i, més concretament, donen "ple suport al govern de la Generalitat i a les formacions polítiques que donen suport a la independència del nostre país".

Entre les empreses agremiades que subscriuen aquestes afirmacions n'hi ha de tan rellevants com Hormipresa, Prefabricats Pujol, Trumes, Formigons de Terrassa SA, Viguetas Vich SA, Sas Prefabricados de Hormigón SA, Precat i Roura Anglada SA, entre d'altres.

Totes elles es queixen de "la nul·la voluntat política que el govern espanyol té per donar una solució a l’encaix polític de Catalunya dins l’Estat espanyol i, de retruc, al galopant dèficit fiscal que fa més de 30 anys que patim", un actitud que, "sumada a la greu crisi que ens afecta, no fa més que empitjorar l’asfíxia econòmica que patim les empreses catalanes i en especial la indústria auxiliar de la construcció, accentuant el greuge comparatiu de Catalunya amb altres territoris de l’estat".

La junta que va aprovar aquest manifest, presidida per Joaquim Sas i Sanahuja, va fer-ho per vuit vots a favor i dues abstencions. Des del seu punt de vista, és erroni afirmar que l'empresariat català pugui tenir por del procés d'independència, i afirmen: "El Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment de Catalunya vol sortir al pas d’algunes informacions periodístiques capcioses que apunten que l’empresariat català veu amb temor el procés que s’iniciarà després de les eleccions al Parlament el proper 25 de novembre. El Gremi no només no ho veu així sinó que creu que el procés que ara s’inicia beneficiarà tant els ciutadans de Catalunya com les seves empreses."

Per tot plegat, han enviat una carta al president Mas notificant-li la seva postura i l'insten "a convocar un referèndum que doni veu a la ciutadania perquè pugui expressar lliurement el destí que vol per a Catalunya".

9.10.12

KH Lloreda: una història de passió per la innovació

Facebook image
Josep Mª Lloreda | President , KH Lloreda
 

KH Lloreda va néixer l'any 1949 per fer recobriments metàl·lics industrials. Amb la crisi dels 90, l'empresa es va haver de reinventar per no morir. Una idea boja els va llançar a vendre un producte desgreixador inventat per a ús intern: el KH-7. Des de llavors, ha crescut un 11% anual i ja ven arreu del món. Josep Mª Lloreda ens explica la història d'un atreviment.
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.


Idees força: Cal saber on vols arribar. El pla estratègic t’ajuda a imaginar el futur que vols construir.
Cal innovar per ser diferent al mercat; i per innovar cal invertir diners i recursos.
La por no serveix de res. Cal atrevir-se a fer coses noves i diferents, però posant en marxa mecanismes per minimitzar riscos.
La innovació és una actitud. A KH Lloreda tot respira innovació: el màrqueting, els recursos humans, la fabricació i logística, la gestió i els propis productes.

3a edició de la Jornada de Consum i Llengua, organitzada per Consum Català – Associació Catalana de Consumidors

El proper 31 d’octubre tindrà lloc la tercera edició de la Jornada de Consum i Llengua, organitzada per Consum Català – Associació Catalana de Consumidors, però on també hi participa activament la Plataforma per la Llengua amb algunes ponències. La Jornada serà a partir de les 9 del matí, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

Un dels temes destacats de la jornada d’enguany serà el paper del català en l’àmbit sociosanitari, i per això es comptarà amb institucions i persones destacades d’aquest sector, un especialista de l’Hospital de Bellvitge i un de la Coordinadora d’Usuaris de la Salut (CUS). A més a més, també es presentarà un resum de les queixes rebudes per Consum Català i la Plataforma per la Llengua al llarg de l’any, pel que fa a la vulneració de drets lingüístics, tant en aquest sector com en la resta.

Els representants de la Plataforma per la Llengua oferiran una explicació sobre el nou web que l’entitat està elaborant per a gestió de consultes i reclamacions dels usuaris, i a més presentarà el Manual per a unes bones pràctiques lingüístiques a les empreses que l’entitat ha editat recentment. Finalment s’obrirà un debat amb el públic assistent que esperem fructífer i enriquidor. Podeu veure el programa complet en aquest enllaç.

Us convidem a participar-hi. La inscripció és gratuïta, i només cal omplir el formulari que podeu trobar aquí.

Tercer Cicle de conferències sobre la manipulació de la Història de Catalunya


Panoràmica d’una falsificació de segles, en els cinc continents i en tots els àmbits
Elements per a una veritable història de la nació catalana.

Segona conferència de les 24 que té tot el Cicle.

Dijous, 11 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre.

Qui era en realitat «Juan del Enzina»?

per Víctor Cucucrull.

«Juan del Enzina«, segons l'historiografia oficial española, fou el fundador del teatre castellà modern. Nascut, format i professor a Salamanca, segons els seus mateixos biògrafs no es troba cap rastre de la seva presència, obra i miracles en aquelles terres. El seu nom no és el seu nom, la primera edició de la seva obra ha desaparegut, consta en tots els escrits sobre la seva vida que els tribunals de la inquisició castellana persegueixen les seves obres. Per contra, desenvolupa una part de la seva vida en contacte directe amb els papes catalans i en l’entorn de la noblesa catalana de Sardenya, estrena i edita a Roma, les seves amistats es mouen en l’àmbit cultural de l’aristocràcia catalana. Qui s’amaga darrera el compositor més brillant del “Cancionero General”? Qui va escriure les “Èglogas”, peces que troben els seus referents en el teatre de cort tan conreat a València en temps de Germana de Foix i el Duc de Calàbria? Tenim algun candidat, indicis de sobres, referències sospitoses. Només ens manca la prova per identificar el personatge real.

Com ell, durant el segle XVI (i altres) són caramull les obres i els escriptors que desapareixen, que es transcriuen o s’editen només en castellà, sense autoria o amb el nom canviat. Caldrà, doncs, un treball minuciós de restauració per tal de fer emergir el veritable paisatge de la cultura catalana fins a la guerra de 1707-1714 al final de la que Catalunya i tot el seu patrimoni polític, històric, artístic, documental, arquitectònic, militar, social i econòmic fou usurpat «por derecho de conquista».

Víctor Cucurull Miralles.

Llicenciat en Geografia i Història i màster en Critica Teatral del segle XX per la UAB. Director de la Fundació Societat i Cultura. Fundador de l’Assemblea Nacional Catalana. Membre de l’Institut Nova Història. Com a promotor cultural, productor d’espectacles i comunicador en el camp de les arts escèniques i la música, ha creat molts programes d’acció cultural a tots els territoris de la nació catalana.

Tercer Cicle de conferències sobre la manipulació de la Història de Catalunya.
Panoràmica d’una falsificació de segles, en els cinc continents i en tots els àmbits.

Elements per a una veritable història de la nació catalana.

Organitza: Plural 21 i Institut Nova Història.

4 d’octubre 2012–21 de març 2013.

Cada dijous a 2/4 de 8 del vespre

4 d’octubre
Conferència inaugural: Jordi Bilbeny:
«La usurpació de la història de Catalunya a mans de la Corona i de l’Estat espanyols: una visió global».

11 d'octubre
Víctor Cucurull: «Qui era en realitat ‘Juan del Enzina’?».

18 d'octubre
Francesc Magrinyà: «L’ancià Cristòfor Colom i el jove ‘Cristòforo Colombo’».

25 d'octubre
Pere Alzina: «La influència desconeguda del català sobre la llengua maltesa a través dels noms d’ocell».

8 de novembre
Daniel Ibànyez: «Mort de Carles I al monestir de la Murtra».

15 de novembre
Albert Fortuny: «El primer viatge d’En Cristòfor Colom: un port de sortida manipulat».

22 de novembre
Pep Mayolas: «’Santa Teresa de Jesús’, clarissa i jesuïta».

29 de novembre
Àlex Sendra: «Llibres castellans antics traduïts del català: indicis i proves».

6 de desembre
Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de ‘Cuéllar’ en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica».

13 de desembre
Cesc Garrido: «La llengua que parlaven Caterina d'Aragó, Beatriu d'Aragó i Isabel de Requesens, Virreina de Nàpols».

20 de desembre
Francesc Jutglar: «Catalanitat d’alguns noms d’animals americans, i catalanades i errors de traducció en els cronistes d’Índies».

27 de desembre
Ramon Serrano: «Les monedes catalanes i la descoberta d’Amèrica».

3 de gener
Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona».

10 de gener
Esteve Renom: «Concomitàncies i semblances entre Servent i ‘Cervantes’».

17 de gener
Manel Capdevila: «La pólvora, Jaume I i la conquesta de Mallorca».

24 de gener
Pep Comajuncosa: «Els errors lingüístics de ‘Cervantes’ i la llengua catalana».

31 de gener
Paolo Pellegrino: «L’últim sopar de ‘Leonardo da Vinci’ desvela l’assassinat del duc de Milà».

7 de febrer
Pep Mayolas: «Qui s’amaga sota el pseudònim Erasme de Rotterdam?».

14 de febrer
Xavi Mir: «El cosmògraf ‘Abraham Ortelius’ podria ser un Ortells».

21 de febrer
Xavi Mas: «L’orxata valenciana i els primers colonitzadors de Mèxic».

28 de febrer
Lluís Maria Mandado: «Els Gualba i Tirant lo Blanc».

7 de març
Enric Guillot: «El símbol heràldic del lleó, Ferran II el Catòlic i la Corona catalano-aragonesa».

14 de març
Jordi Bilbeny: «’Leonardo da Vinci’ o Lleonard della Rovere: a la recerca del Gran Mestre del Renaixement».

21 de març
Roger Mallola: «L'espoli de la història com a raó d'estat».

Plural-21, Associació per a la cura de la vida en un planeta viu.
Telèfon: 93-450.13.00.
Correu electrònic: info@plural-21.org
Lloc web: http://www.plural-21.org
Adreça: Cartagena 230, 5è 1a (tocant al carrer Mallorca) de Barcelona.
Metro: L2 Encants, L2 L5 Sagrada Família, L5 Hospital de Sant Pau, Bus: 33, 34, 43, 44, 50, etc.

Preu: 20 euros/sessió
Tot el cicle: 300 euros
Socis, aturats, jubilats, estudiants: 33% de descompte
NOTA: No deixeu de venir per raons econòmiques

Inscripcions: 93-450.13.00
E-mail: info@plural-21.org
http://inh.cat/
http://plural-21.org

Ubicació de la seu de l'associació Plural 21 segons «Google Maps»:

http://maps.google.es/maps?q=Carrer+de+Cartagena,+230,+Barcelona&hl=ca&ll=41.407024,2.179821&spn=0.00173,0.009645&sll=41.692152,1.746005&sspn=1.936043,4.938354&oq=cartagena+230+Barcelona&hnear=Carrer+de+Cartagena,+230,+08013+Barcelona,+Catalunya&t=m&z=17&layer=c&cbll=41.407026,2.179821&panoid=tL8yNR2vQSNM6RNg5UDmQw&cbp=11,17.99,,0,0

Tercer Ciclo de conferencias sobre la manipulación de la Historia de Cataluña


Panorámica de una falsificación de siglos, en los cinco continentes y en todos los ámbitos.
Elementos para una verdadera historia de la nación catalana.

Segunda conferencia de las 24 que tiene todo el Ciclo.

Jueves, 11 de octubre, a las 8 y media de la tarde.

¿Quién era en realidad «Juan del Enzina»?

por Víctor Cucucrull.

«Juan del Enzina», según el historiografía oficial española, fue el fundador del teatro español moderno. Nacido, formado y profesor en Salamanca, según sus propios biógrafos no se encuentra ningún rastro de su presencia, obra y milagros en aquellas tierras. Su nombre no es su nombre, la primera edición de su obra ha desaparecido, consta en todos los escritos sobre su vida que los tribunales de la inquisición castellana persiguen sus obras. Por el contrario, desarrolla una parte de su vida en contacto directo con los papas catalanes y en el entorno de la nobleza catalana de Cerdeña, estrena y edita en Roma, sus amistades se mueven en el ámbito cultural de la aristocracia catalana. ¿Quién se esconde detrás del compositor más brillante del «Cancionero General»? Quien escribió las «églogas», piezas que encuentran sus referentes en el teatro de corte tan cultivado en Valencia en tiempos de Germana de Foix y el Duque de Calabria? Tenemos algún candidato, indicios de sobra, referencias sospechosas. Sólo nos falta la prueba para identificar el personaje real.

Como él, durante el siglo XVI (y otros) son montón las obras y los escritores que desaparecen, que se transcriben o se editan sólo en castellano, sin autoría o con el nombre cambiado. Habrá, pues, un trabajo minucioso de restauración para hacer emerger el verdadero paisaje de la cultura catalana hasta la guerra de 1707-1714 al final de la cual Catalunya y todo su patrimonio político, histórico, artístico, documental, arquitectónico, militar, social y económico fue usurpado «por Derecho de conquista».

Víctor Cucurull Miralles.

Licenciado en Geografía e Historia y máster en Critica Teatral del siglo XX por la UAB. Director de la Fundación Sociedad y Cultura. Fundador de la Asamblea Nacional Catalana. Miembro del Instituto Nueva Historia. Como promotor cultural, productor de espectáculos y comunicador en el campo de las artes escénicas y la música, ha creado muchos programas de acción cultural en todos los territorios de la nación catalana.

Tercer Ciclo de conferencias sobre la manipulación de la Historia de Cataluña.
Panorámica de una falsificación de siglos, en los cinco continentes y en todos los ámbitos.

Elementos para una verdadera historia de la nación catalana.

Organiza: Plural 21 y Institut Nova Història.

4 de octubre 2012-21 de marzo 2013.

Cada jueves a las 8 y media de la tarde.

4 de octubre
Conferencia inaugural: Jordi Bilbeny:
«La usurpació de la història de Catalunya a mans de la Corona i de l’Estat espanyols: una visió global» («La usurpación de la historia de Cataluña a manos de la Corona y del Estado españoles: una visión global»).

11 de octubre
Víctor Cucurull: «Qui era en realitat ‘Juan del Enzina’?» («¿Quién era en realidad 'Juan del Enzina'?»).

18 de octubre
Francesc Magrinyà: «L’ancià Cristòfor Colom i el jove ‘Cristòforo Colombo’» («El anciano Cristóbal Colón y el joven 'Cristoforo Colombo'»).

25 de octubre
Pere Alzina: «La influència desconeguda del català sobre la llengua maltesa a través dels noms d’ocell» («La influencia desconocida del catalán sobre la lengua maltesa a través de los nombres de pájaro»).

8 de noviembre
Daniel Ibànyez: «Mort de Carles I al monestir de la Murtra» («Muerte de Carlos I en el monasterio de la Murtra»).

15 de noviembre
Albert Fortuny: «El primer viatge d’En Cristòfor Colom: un port de sortida manipulat» («El primer viaje de Cristóbal Colón: un puerto de salida manipulado»).

22 de noviembre
Pep Mayolas: «’Santa Teresa de Jesús’, clarissa i jesuïta» («'Santa Teresa de Jesús', clarisa y jesuita»).

29 de noviembre
Àlex Sendra: «Llibres castellans antics traduïts del català: indicis i proves» («Libros castellanos antiguos traducidos del catalán: indicios y pruebas»).

6 de diciembre
Joanjo Albinyana: «La substitució de la vila de Cullera per la de ‘Cuéllar’ en els textos de la Història d’Espanya i de la descoberta d’Amèrica» («La sustitución de la villa de Cullera por la de 'Cuéllar' en los textos de la Historia de España y del descubrimiento de América»).

13 de diciembre
Cesc Garrido: «La llengua que parlaven Caterina d'Aragó, Beatriu d'Aragó i Isabel de Requesens, Virreina de Nàpols» («La lengua que hablaban Catalina de Aragón, Beatriz de Aragón e Isabel de Requesens, Virreina de Nápoles»).

20 de diciembre
Francesc Jutglar: «Catalanitat d’alguns noms d’animals americans, i catalanades i errors de traducció en els cronistes d’Índies» («Catalanidad de algunos nombres de animales americanos, y catalanadas y errores de traducción en los cronistas de Indias»).

27 de diciembre
Ramon Serrano: «Les monedes catalanes i la descoberta d’Amèrica» («Las monedas catalanas y el descubrimiento de América»).

3 de enero
Felip Rodríguez: «El Gran Capità: indicis bibliogràfics d’un Cardona» («El Gran Capitán: indicios bibliográficos de un Cardona»).

10 de enero
Esteve Renom: «Concomitàncies i semblances entre Servent i ‘Cervantes’» («Concomitancias y similitudes entre Siervo y 'Cervantes'»).

17 de enero
Manel Capdevila: «La pólvora, Jaume I i la conquesta de Mallorca» («La pólvora, Jaume I y la conquista de Mallorca»).

24 de enero
Pep Comajuncosa: «Els errors lingüístics de ‘Cervantes’ i la llengua catalana» («Los errores lingüísticos de 'Cervantes' y la lengua catalana»).

31 de enero
Paolo Pellegrino: «L’últim sopar de ‘Leonardo da Vinci’ desvela l’assassinat del duc de Milà» («La última cena de 'Leonardo da Vinci' desvela el asesinato del duque de Milán»).

7 de febrero
Pep Mayolas: «Qui s’amaga sota el pseudònim Erasme de Rotterdam?» («Quien esconde bajo el seudónimo Erasmo de Rotterdam?»).

14 de febrero
Xavi Mir: «El cosmògraf ‘Abraham Ortelius’ podria ser un Ortells» («El cosmógrafo 'Abraham Ortelius' podría ser un Ortells»).

21 de febrero
Xavi Mas: «L’orxata valenciana i els primers colonitzadors de Mèxic» («La horchata valenciana y los primeros colonizadores de México»).

28 de febrero
Lluís Maria Mandado: «Els Gualba i Tirant lo Blanc» («Los Gualba y Tirant lo Blanc»).

7 de marzo
Enric Guillot: «El símbol heràldic del lleó, Ferran II el Catòlic i la Corona catalano-aragonesa» («El símbolo heráldico del león, Fernando II el Católico y la Corona catalano-aragonesa»).

14 de marzo
Jordi Bilbeny: «’Leonardo da Vinci’ o Lleonard della Rovere: a la recerca del Gran Mestre del Renaixement» («Leonardo da Vinci» o Lleonard della Rovere: en busca del Gran Maestro del Renacimiento»).

21 de marzo
Roger Mallola: «L'espoli de la història com a raó d'estat» («El expolio de la historia como razón de estado»).

Sede de Plural-21:

Plural-21, Asociación para el cuidado de la vida en un planeta vivo.
Teléfono: 93-450.13.00
Correo electrónico: info@plural-21.org
Sitio web: http://www.plural-21.org
Dirección: Cartagena 230, 5º 1ª (tocando a la calle Mallorca) de Barcelona.
Metro: L2 Encants, L2 L5 Sagrada Familia, L5 Hospital de Sant Pau, Bus: 33, 34, 43, 44, 50, etc.

Precio: 20 euros/sesión.
Todo el ciclo: 300 euros.
Socios, parados, jubilados, estudiantes: 33% de descuento.
Nota: No deje de venir por razones económicas.

Inscripciones: 93-450.13.00.
E-mail: info@plural-21.org
http://inh.cat/
http://plural-21.org

Ubicación de la sede de la asociación Plural 21 en «Google Maps»:

http://maps.google.es/maps?q=Calle+de+Cartagena,+230,+Barcelona&hl=es&ll=41.407024,2.179821&spn=0.00346,0.01929&sll=41.692152,1.746005&sspn=1.936043,4.938354&oq=cartagena+230&hnear=Carrer+de+Cartagena,+230,+08013+Barcelona,+Catalunya&t=m&z=16&layer=c&cbll=41.407026,2.179821&panoid=tL8yNR2vQSNM6RNg5UDmQw&cbp=11,17.99,,0,0

6.10.12

Investigadores desarrollan circuitos electrónicos biodegradables

La mejor forma de combatir la basura electrónica, facilitar la obsolescencia programada...y próximamente electrónica medica...


Si bien el silicio es el material semiconductor sobre el que se desarrolla la mayoría de circuitos integrados que utilizan los dispositivos electrónicos que usamos a diario (nuestros smartphones, tabletas, el sistema de frenada ABS de nuestro coche, etc), en los últimos años se ha puesto el foco en compuestos orgánicos con la idea de desarrollar dispositivos flexibles, biocompatibles y biodegradables que permitan marcar un punto de inflexión en el campo de la electrónica simplificando los procesos de fabricación o desarrollando dispositivos que puedan implantarse en seres vivos.

Por esta senda llevan caminando desde hace algún tiempo la Universidad de Illinois y la Universidad Tufts y, por los resultados que han presentado, han conseguido desarrollar circuitos electrónicos que se disuelven tras terminar su vida útil.

El objetivo de este equipo de investigación es el desarrollo de circuitos electrónicos basados en materiales orgánicos que puedan implantarse en seres vivos, por ejemplo, para insertar una microcámara de alta resolución o un pequeño emisor de RF y, una vez terminado el tratamiento o la vida útil del implante, éste se disuelva en el cuerpo del paciente sin provocar ningún tipo de perjuicio sobre su salud.

Con este objetivo, el equipo ha sido capaz de desarrollar circuitos (y componentes) usando un sustrato de silicio y depositando sobre éste óxido de magnesio y seda (del mismo tipo que se utiliza en operaciones de cirugía como sutura y que, con el tiempo, se disuelven en el cuerpo). Sobre la finísima capa de sustrato se deposita el magnesio y el dióxido de magnesio para trazar el circuito y, para garantizar que el circuito durará el tiempo previsto antes de disolverse, éste se recubre con la capa de seda (a modo de cápsula) que servirá de escudo para que el circuito funcione mientras el recubrimiento se va degradando y, por tanto, disolviendo.

¿Y para qué podría servir un implante de estas características? El equipo de investigación ha demostrado la utilidad de este desarrollo mediante un caso práctico bastante interesante.

Implantaron un circuito en un ratón en el que el dispositivo implementaba unas bobinas y unas microresistencias realizadas con silicio y magnesio. Las nanoesferas de silicio se usaron como contenedores de un medicamento y el magnesio tiene propiedades vasodilatadoras así que activando el dispositivo mediante una señal RF (la bobina actúa como un receptor RF), se pudo observar cómo el tejido alrededor del dispositivo aumentó su temperatura 5 grados celsius y, además, se eliminaron las bacterias que habían infectado la zona en la que se implantó el circuito. Tras su uso, 15 días más tarde el dispositivo se había disuelto y solamente quedaron trazas de seda en la zona.

Según los investigadores, estos dispositivos podrían usarse tras las operaciones para evitar posibles infecciones, activándolos tras cerrar las incisiones con la idea de limpiar la zona afectada. Además del inductor, el equipo ha sido capaz de desarrollar diodos, transistores, condensadores, puertas lógicas, células solares, sensores de temperatura u osciladores LC, por lo que la variedad de dispositivos que se pueden realizar a partir de estos componentes es enorme.

http://www.itmedia.co.jp/smartjapan/articles/1209/11/news023.html 

Nota: agradecemos este contenido a David Ferré Gutiérrez

3.10.12

Trobada / Encuentro MBA de la UOC Business School

 



[ca]
A començament d'estiu vaig parlar de la Trobada MBA de la UOC Business School on vaig participar. Ara teniu el vídeo disponible. Trobada on els estudiants de diverses edicions dels MBA i els professors de la UOC Business School interactuen mitjançant l'intercanvi d'experiències acadèmiques i professionals de manera informal. Es tracta d'una nova iniciativa, que pretén valoritzar els coneixements i experiències a través de les relacions socials.

[es] A principio del verano hablé del Encuentro MBA de la UOC Business School donde participé. Ahora tenéis el video disponible. Encuentro en el que estudiantes de varias ediciones de los MBA y los profesores de la UOC Business School interactúan a través del intercambio de experiencias académicas y profesionales de una manera informal. Se trata de una nueva iniciativa, que pretende valorizar conocimientos y experiencias a través de las relaciones sociales.  

Vídeo - versió en català (conté intervenció de Josep Maria Canyelles)
Vídeo - versió en catalán (contiene intervención de Josep Maria Canyelles)



Vídeo - versió en castellà
Vídeo - versión en castellano

Demanda de cessament del vicepresident del Parlament Europeu

En pocs dies ja s'han enviat més de 65.000 peticions de cessament

He subscrit la campanya per demanar el cessament de Vidal-Quadras al president del Parlament Europeu. Els valors d''Europa i de les Nacions Unides, els anhels suprems de democràcia, llibertat i pau, són incompatibles amb les declaracions del vicepresident del Parlament Europeu incitant a la intervenció militar per reprimir un procés portat a terme en condicions pacífiques i democràtiques perquè una societat expressi la seva opinió.

D'altra banda, no és una mera declaració retòrica sinó que hi ha col·lectius militaritzats, procedents directament de la cultura feixista, que no han acceptat la democràcia més que formalment i que estan esperant la seva oportunitat per a intervenir, cosa que poden fer si consideren que personatges amb responsabilitats institucionals els hi encoratgen (vegeu per exemple: Una associació de militars ultres amenaça amb els tanc). En funció de com puguin reaccionar alguns grupuscles feixistes, caldrà veure si no cal arribar a demanar responsabilitats penals contra els càrrecs polítics que atiïn de manera irresponsable l'odi, les armes, i la utilització de la força de coacció més enllà dels valors democràtics.
Dear sir, 

As a Catalan and European, I want to express the great concern caused by the statements made today (28th September 2012) by Mr. Alejo Vidal-Quadras, member of the European Parliament.  He is against the Catalans’ right to decide their national future, asking for  a Spanish army-led action  against Catalonia, its citizens and its democratic institutions if we decide democratically to secede from Spain. 

As you can understand, Mr Alejo Vidal-Quadras’ statements are clearly from a non-democratic minded person, and they dangerously remind me of the fascist military regime of Franco’s dictatorship. Furthermore, that speech puts the European Parliament democratic prestige in a total disrepute. 

I hope you will take the proper actions to discipline Vice-President Vidal-Quadras and prevent future similar non-democratic attitudes by other European Parliament members. 

As a Catalan I expect a clear declaration of the European Parliament against the use of armed force against nations implementing  the most basic democratic and human rights: self-determination.

Yours sincerely, 

Josep-Maria Canyelles i Pastó

Formulari per demanar el cessament de Vidal-Quadras al president del Parlament Europeu

Altres notícies relacionades: La Fiscalia del l TSJC accepta la denúncia contra el coronel que va amenaçar amb una intervenció militar a Catalunya. Catalunya Diu Prou va denunciar Francisco Alamán Castro per "amenaces, sedició i apologia del genocidi"

2.10.12

La contradicció d'Equo: sostenibilitat sense diversitat, sostenibilitat sense llibertat

El congrés d'Equo evita referir-se a la plurinacionalitat d'Espanya i desestima l'autodeterminació

El congrés que ha celebrat Equo aquest cap de setmana ha aixecat polèmica. I ho ha fet perquè la direcció ha tombat unes esmenes que anaven en la línia de reconèixer la plurinacionalitat d'Espanya i el dret a l'autodeterminació. Segons informa el diari ARA, s'han tombat les esmenes presentades per les delegacions del País Valencià i les Illes Balears que anaven encaminades en aquest sentit.

Això fa que hi hagi alguns socis de la formació, com per exemple la valenciana Compromís, que no estiguin satisfets amb el resultat del conclave. "Ara caldrà analitzar i pensar què fer", ha valorat Mònica Oltra, portaveu de Compromís a les Corts Valencianes, a 'Vilaweb'. Oltra, en declaracions al mateix mitjà, ha volgut destacar que la formació valenciana portava l'autodeterminació al seu programa electoral. Compromís va ser sòcia d'Equo a les eleccions espanyoles i va aconseguir un escó, que ocupa Joan Baldoví.

Ara fa un any ja em vaig mostrar crític amb Equo. I ara ho expressaré en termes més clars: proclamar-se ecologista no és sinònim de demòcrata ni de cap altre atribut ja sigui positiu o negatiu. Per això, si un partit té una única proposta programàtica ho ha de deixar ben clar i no opinar sobre els altres temes, o si es tracta d'un partit normal amb un programa ampli de govern cal que detalli com entén els valors socials més rellevants. Perquè encara que ser ecologista no sigui sinònim de res, sí que hom podria esperar d'una formació ecologista un respecte per la diversitat cultural, per l'aprofundiment democràtic, per la llibertat, pel dret a decidir... Si resulta que una formació ecologista dins un estat compost té una opció unionista o nacionalista ho ha d'expressar clarament, perquè la manca de transparència suposa un frau a l'electorat que pot interpretar actituds força diferents.

Retallo un fragment del que vaig escriure fa un any, on formulo la crítica no solament contra l'organització sinó que esmento el líder del projecte, qui fou director de Greenpeace-Espanya:
8.11.11 Comentaris de campanya (1)

[...] Encara que el contingut central d'aquesta força política siguin els temes ambientals, seria bo que integressin com a criteri altres elements transversals com l'equitat, l'aprofundiment democràtic, o la diversitat. Malauradament, veient qui lidera el partit i veient quines actituds va tenir davant de GreenPeace ja podem imaginar que això serà difícil.

Equo, igual que GreenPeace España, com a conseqüència del seu lideratge, mostra un comportament no prou respectuós amb la diversitat, i una orientació nacionalista espanyola. Ni que pugui semblar una anècdota, al vídeo es parla del model bipartidista deixant al marge els territoris que no tenen aquest model.
[...] El meu consell seria que no caiguin en l'error de ser una força personalista. Jo no puc considerar ètic el joc de mans que va fer el seu líder, quan encara dirigia l'organització ecologista però ja sabia que faltaven uns mesos per posar en marxa un partit polític, provocant el seu empresonament a Dinamarca. Ho considero una utilització indeguda de l'organització. Normalment no hauria de ser un director el que faci d'activista en una acció d'aquest tipus, i més quan la seva agenda política estava dissenyada. M'agradaria saber si, quan es va decidir que l'activista seria ell, l'organització era coneixedora de la seva intenció i com es va produir la deliberació. 

En tot cas, el que sí que puc afirmar és que no me'n podria refiar d'algú que es nega a complir un codi ètic de la seva organització ecologista, tal com va fer en el darrer període de la seva direcció. Si des de la direcció d'una organització ecologista es comporta així, què no faria des de la política?
Em preocupa l'enorme incoherència de les opcions ecologistes que són incapaces d'entendre que la sostenibilitat no correspon solament a una dimensió, i que la diversitat biològica i la diversitat cultural formen part d'una mateixa reivindicació i d'un mateix paradigma.

26.9.12 Las condiciones que extinguen a las especies también acaban con las lenguas

20.7.11 Diversitat biològica + diversitat cultural, inseparables

I també em preocupa que s'atorguin un lideratge ètic persones que no demostren una coherència entre els valors que professen i els que posen en joc a les organitzacions que gestionen. El cas de Juancho López Uralde ja té una trajectòria, dirigint un model nacionalista de Greenpeace a l'estat espanyol i permentent l'incompliment del propi codi ètic: 

Jordi Griera, expert en moneda social, dissertarà sobre la moneda del futur Estat Català

Aquest divendres Jordi Griera farà una conferència a Plural-21 de Barcelona titulada: "Catalunya independent, moneda diferent".

Griera ens diu: "Hi he treballat moltíssim; és el resum dels meus treballs d'investigació i de reflexió sobre la moneda i les economies alternatives dels darrers anys. He trobat un conjunt de solucions que crec que hauríem d'anar aplicant, especialment en el cas que Catalunya arribi a ser un país nou, que necessitarà decidir nous models econòmics i polítics".

Podeu veure un interessant vídeo de Jordi Griera a la Jornada Internacional de Monedes Socials:
2.9.12 ¡Ahora sí que lo entiendo! Moneda social, dinero y abundancia

Data: Divendres 5 d'octubre, 20:00 a 22:00
Lloc: Plural-21, c.Cartagena 320, 5-1/c. Mallorca, Barcelona

Inscriviu-vos responent a aquest email o al facebook https://www.facebook.com/events/355910571159417/
cal inscriure's perquè la sala no és gaire gran i no volem que quedi gent al carrer.


Perpinyà, capital internacional de les energies renovables entre el 15 i el 17 d'octubre

Sostenible Dimarts, 2 d'octubre

Amb l’assessorament de la mancomunitat de 36 municipis de Perpinyà Mediterrània, aquest dilluns 1 d’octubre de 2012 s’ha presentat a Barcelona el fòrum internacional DERBI (Desenvolupament de les Energies Renovables a la Construcció i la Indústria), que se celebrarà a Perpinyà entre els dies 15 i 17 d’octubre. La setena edició d’aquesta conferència per a professionals del sector de les energies renovables es desenvoluparà al Palau de Congressos de la ciutat rossellonesa, on es divulgaran les innovacions i les tecnologies més avançades en matèria d'energia solar de concentració i solar tèrmica, així com de la sobrietat energètica. Hi tindran cabuda les xarxes intel·ligents i les perspectives de mercat més positives, en un context de creixement ràpid dels preus de l’energia al món.

La presentació, a l’Institut Català d’Energia (ICAEN) del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, s’ha fet a càrrec de  Maite Masià, directora de l'ICAEN i d'André Joffre i Bernard Fourcade, presidents de DERBI i de la Cambra de Comerç i d’Indústria del Llenguadoc-Rosselló respectivament. A tall d’introducció, Masià ha contextualitzat el Pla català d’energia i canvi climàtic 2012-2020, destacant l’interès d’avançar “cap a un sistema energètic sostenible, creant riquesa i llocs de treball de qualitat”.

Un negoci sorgit de la futura “Democràcia de l’energia”

André Joffre, actor del sector des del 1982,  ha declarat “estem vivint moments històrics ja que les renovables estan guanyant competivitat”, tot ressaltant l’increment del preu de petroli, “d’un 1000% en 10 anys” i la baixada dels costos, en un 70%, dels sistemes de producció solar i eòlica. Segons Joffre, “l’energia solar comença de ser més barata que la de xarxa clàssica”, el que fomenta l’autoconsum “en les llars i de les empreses, fomentant una democràcia de l’energia, atès que l’energia solar es desenvoluparà molt ràpidament”. Bernard Fourcade ha promogut la idea de reunir els països del nord i del sud del Mediterrani, per “explorar mercats i maximitzar les col·laboracions”. Tot recordant “estem en un sector amb evolucio ràpida”, ha defensat el projecte de “conèixer millor la governança de cada país en l’àmbit de les renovables i els dispositius de finançament europeus” per “conquerir plegats mercats de futur”.

DERBI pretén fer un decriptatge dels nous reptes del mercat internacional, a curt i llarg termini, tot fent una aportació al debat econòmic i mediambiental en relació amb l’àmbit de les renovables. En aquest sentit, després de tenir la Xina i el Japó com a països convidats en les edicions de 2010 i del 2011, la nova edició acollirà el Marroc i Algèria. La conferència també inclourà networking, a través d’ un Fòrum econòmic de la Mediterrània organitzat per l'Institut Mediterrani de les Energies Renovables (IMEDER). S’hi obrirà l’espai d’inversions tecnològiques PRO’ENERGY, impulsat per la xarxa Enterprise Europe Network de la Cambra de Comerç i d’Indústria del Llenguadoc-Rosselló. Al marge, s’hi presentarà una exposició de tecnologies innovadores i l’avió “Solar Impulse”, propulsat per l’energia solar, a càrrec del seu conceptor, l’enginyer suís i futuròleg Bertrand Piccard.

DERBI és un clúster impulsat per l’Estat francès a la zona de Perpinyà, amb l’ICAEN com a partner des del 2011.

Més informació
Inscripcions

Font: Jornal.cat

Monedes socials, els diners al servei de les persones i les comunitats

La moneda hauria de ser una eina per a l'intercanvi i no una via per especular. Això és el que defensen les diferents iniciatives de moneda social que s'han creat durant els darrers anys a Catalunya. Així, monedes com l'eco i la turuta conviuen amb l'euro a alguns municipis catalans.

Reportatge d'Eneida Iturbe - Ravalnet per a xarxanet.org

  • Diferents monedes socials. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Diferents monedes socials. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Cap a una economia glocal. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Cap a una economia glocal. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Conceptes. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Conceptes. Foto de la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Taller a la Trobada de Vilanova i la Geltrú
    Taller a la Trobada de Vilanova i la Geltrú
  • Una cervesa pagada amb RES a Girona
    Una cervesa pagada amb RES a Girona
  • EcoSeny, moneda local del Montseny
    EcoSeny, moneda local del Montseny
La crisi està fent florir arreu del món iniciatives que fomenten una economia alternativa. En són un exemple les xarxes d'intercanvi, els grups de consum, els bancs del temps o les monedes socials que s'han anat creant durant els darrers anys a diversos barris i municipis catalans. Aquesta última, la moneda social, és una alternativa local al sistema monetari hegemònic per a l'intercanvi de béns i serveis. Pretén promoure una economia solidària i ètica, que doni suport al desenvolupament del comerç local i el consum responsable i de proximitat. Així mateix, és un instrument per aconseguir relacions econòmiques igualitàries i basades en el treball real.

L'objectiu no és substituir la moneda tradicional, sinó desenvolupar determinades funcions socials. D'aquesta manera, arreu del món s'han creat monedes socials en situacions de guerra (monedes d'emergència), per potenciar l'economia i el comerç local (monedes locals) o per crear xarxes d'ajuda mútua (bancs del temps). La moneda social també pot ser una resposta de la societat davant una crisi econòmica. De fet, la primera va ser creada a Suïssa en resposta a la crisi de 1929.
Així doncs, existeixen diferents tipus de moneda social (moneda local, moneda complementària, moneda parasitària, etc.) que responen a les necessitats concretes d'una comunitat. En aquesta presentació realitzada per Julio Gisbert Quero, expert en economies complementàries, microdivises i banca social, s'expliquen els diferents tipus de moneda social i se n'expossen exemples.



En aquestes iniciatives, tot i que es fa servir una moneda, no s'especula amb ella, ja que no produeix interessos. Per tant, tampoc no té sentit acumular-ne. La moneda social és, doncs, una eina al servei de les persones i que promou el comerç local.

Major proximitat entre veïns/es, redescobrir talents i riqueses locals, recuperar el teixit social, augmenta la capacitat adquisitiva de les famílies i potenciar noves oportunitats laborals cooperatives són alguns dels avantatges que experimenten les comunitats que creen i fan servir una moneda social. Així ho afirma Dídac Sánchez-Costa, co-creador de la Xarxa EcoSeny, a l'article Una herramienta de intercambios no capitalistas.


Trobada d'iniciatives de moneda social, a Vilanova i la Geltrú
Del moviment local de Transició de Vilanova i la Geltrú va néixer l'any 2010 el projecte Turuta, que pretén estimular la producció i el consum de productes locals mitjançant l'ús d'una moneda pròpia, la turuta. Per liderar i portar a terme aquesta iniciativa el mes de maig de 2011 es va crear l'associació ECOL3VNG, que un any més tard ja compta amb més de 150 socis i sòcies.

És una moneda virtual que serveix com a mitjà de pagament per comprar o intercanviar entre els membres de l'associació i als establiments comercials associats. Per obtenir-ne es pot treballar en un projecte aprovat per l'associació, oferir productes o serveis o bé comprar-les amb euros.


Aquesta entitat ha acollit el passat mes de juliol la Trobada estatal de monedes socials i complementàries, on s'han presentat iniciatives d'arreu de l'estat i s'ha treballat per avançar cap a la creació d'una xarxa estatal de monedes socials.


De les Ecoxarxes a la Cooperativa Integral Catalana
A principis de 2009 va néixer entre les comarques de la Selva, Osona i el Vallès Oriental l'ecoXarxa Montseny, una xarxa d'intercanvi amb una moneda lliure local. Aquell model es va anar expandint a altres territoris catalans i en l'actualitat existeixen més de 15 Ecoxarxes, que, a la vegada, conformen des del juny de 2010 la Cooperativa Integral Catalana (CIC).

Les persones associades a la CIC, més de 1.100 en l'actualitat, poden adquirir productes i serveis a través del sistema d'intercanvi comunitari virtual CES, i en les fires i mercats d'intercanvi que organitzen les diferents Ecoxarxes. D'aquesta manera, la CIC funciona amb una moneda social virtual i amb monedes físiques locals, les eco.

La moneda social és un dels pilars de la CIC, però no pas l'únic. Aquesta cooperativa es defineix com "una iniciativa en transició per a la transformació social des de baix, mitjançant l'autogestió, l'autoorganització i el treball en xarxa" i treballa en diferents àmbits: habitatge social, alimentació, energia, salut, etc.

RES Catalunya, moneda complementària per ajudar al comerç local
Fa 15 anys es va crear a Bèlgica RES, una xarxa que potencia el comerç local amb la utilització d'una moneda complementària en format electrònic. En l'actualitat, aquesta comunitat compta amb més de 5.000 negocis adherits i més de 100.000 usuaris que prioritzen les compres als establiments adherits, s’ajuden entre ells, i reben un tracte preferencial. Durant el 2011 les seves transaccions van moure més de 31 milions.

Aquesta iniciativa acaba d'arribar a Catalunya (www.res.cat) i durant els propers mesos s'implementarà a Girona, Figueres, Platja d'Aro i Palamós. L'objectiu és continuar expandint‐se a la resta de les comarques gironines i a Catalunya per arribar, finalment, a cobrir tot el territori espanyol.



Autor: Eneida Iturbe - Ravalnet
Entitat redactora: Ravalnet

1.10.12

"La idea de las monedas sociales es ir creando otra economía"

Lunes, 10/09/12 www.eldiario.es
Erik Brenes ha ayudado a poner en marcha decenas de proyectos de monedas sociales en América Latina. Licenciado en Finanzas en su país, Costa Rica, y doctorando en economía social en una universidad italiana, defiende el uso de estas monedas alternativas como forma de crear una economía más sostenible y solidaria. "No se puede dar a un botón y que inmediatamente surja otra economía, pero se puede apoyar los proyectos de base que existan para que la economía convencional vaya perdiendo sentido", dice. Algunas estimaciones hablan de que ya existen 5.000 monedas sociales en todo el mundo.

¿Qué son las monedas sociales? ¿Para qué sirven?
El filósofo Karl Polanyi decía que el sistema capitalista nos obliga a hacer relaciones económicas de una única forma, a través de la moneda, y ha eliminado otras formas de relaciones comerciales, como son la solidaridad y la reciprocidad. Una moneda social que esté bien diseñada debería de estimular procesos sociales y solidarios. Nosotros en América Latina tratamos también de estimular procesos ambientales.

Funcionan exactamente igual que el euro o el dólar con la diferencia de que la riqueza que generan se queda en el ámbito social. Algunos académicos las llaman monedas locales porque normalmente se adscriben a un área geográfica muy limitada, y también se les dice monedas complementarias porque la idea es que complementen a la economía hegemónica, pero no que la desplacen.

¿En ningún caso se pretende entonces sustituir a las monedas convencionales?
No, sustituirlas es muy difícil, prácticamente imposible. En los proyectos que tenemos creamos redes de colaboración solidaria en la zona geográfica de acción de la moneda a través, por ejemplo, de muchos locales comerciales que deciden aceptar la moneda para estimular su circulación. Una de las redes más grandes que tenemos es en El Salvador: allí hay 85 locales involucrados; cuando uno llega a pagar en dólares americanos, te los aceptan, si pagas con udis (unidad de intercambio solidario), que es la moneda local, cada negocio sabe qué porcentaje de la venta puede aceptar con moneda local. 
Por ejemplo, si vas a un restaurante y pides un pescado y una coca cola, es probable que el pescado venga de algún pescador local y se pueda pagar con moneda local, pero la coca cola jamás podrás pagarla en esa moneda social porque su fabricante no lo va a aceptar.

Pero el objetivo sí es, al final, cambiar la economía.
La idea es ir creando otra economía. Casi todos los proyectos que conozco empezaron porque detrás hay una idea de producción diferente, más solidaria, para no depender de una sola forma de relación económica. El Foro Social Mundial lleva quince años hablando de que otra economía es posible, yo digo que ya es hora de dejar de hablar y de empezar a construirla. ¿Cuántas veces vamos a solucionar las crisis del sistema capital, doscientos años más?, ¿cómo somos tan tontos como sociedad?

Entonces, ¿suelen ser organizaciones las que ponen en marcha estos proyectos?
Usualmente son organizaciones de base o de la economía social las que deciden implantar una moneda en su rango de acción y, a través de sus actividades económicas, sociales y medioambientales, la ponen en circulación y estimulan su circulación y retorno. Cuando una moneda circula y pasa de mano diez veces ha creado diez veces riqueza. La idea es que una moneda social haga lo mismo. La diferencia es que, mientras que el euro con el que hemos operado hoy puede estar en Berlín o en Atenas dentro de dos días, la moneda social siempre se quedará aquí: el euro se va de la zona, pero una moneda social se queda en la localidad circulando entre los miembros y creando riqueza allí mismo.

La moneda en sí no crea riqueza, no es el euro el que crea riqueza, sino todas las relaciones que hay detrás. Los procesos de moneda local no son fáciles de explicar porque hay que romper una lógica en la que estamos demasiado atrapados, que es la de la moneda única y el monopolio de los bancos centrales.

¿Cómo se consiguen cambiar las relaciones económicas a través de una moneda?
Pongo un ejemplo. Hay una cooperativa de café y caña en Costa Rica que tiene 300 empleados y 3.000 socios. Compra café a sus socios y lo vende en el mercado internacional, también hace lo mismo con el azúcar. Además, tienen una tienda de insumos agroindustriales, una gasolinera, un pequeño supermercado, actividades de reforestación, tiene terrenos para la venta... Al principio, la moneda local empezó a circular cada vez que uno de los socios compraba en cualquiera de los locales comerciales de la cooperativa: cuando compraban el equivalente a cien dólares, la cooperativa le daba el 10% en moneda local. La gente empezó a averiguar dónde los podía cambiar. Al principio, sólo los utilizaba en los ocho locales de la cooperativa, pero más tarde se consiguió que los negocios locales clave de la ciudad más cercana aceptaran la moneda de forma parcial.
Al año y medio de funcionamiento, se decidió trabajar con el aceite que se consume en los hogares y locales, que es mucho, porque allí se fríe todo. Se visitó escuelas para explicarle a los niños cómo el aceite contamina el agua y los niños empezaron, poco a poco, a traer aceite de sus casas o vecinos a la escuela. La cooperativa comenzó a comprarle el aceite a la escuela en moneda local, que podía usar para comprar material escolar, por ejemplo, y tomó ese aceite para convertirlo en biodiésel que usaba en sus tractores y camiones.

De esta forma, la cooperativa ya no gasta tanto dinero en diésel corriente; hay menos degradación ambiental porque se evitó que el aceite usado fuera a parar a los acuíferos y porque los gases de efecto invernadero del biodiésel son mucho menores. Además, cuando involucras a los niños en un proceso así serán adultos concienciados.

En este momento, el proyecto tiene el equivalente a 180.000 dólares circulando.

¿Puede suceder que alguien acumule moneda local y especule, como sucede con las monedas convencionales?
Uno de los principales beneficios de la moneda local es que acumularla pierde sentido, con lo cual la gente prefiere ponerla a circular. Puedes acumularla uno o dos meses, pero cuando llegues a los negocios locales con 20.000 unidades no podrás hacer mucho más que si tuvieras menos unidades porque no podrás pagar todo en moneda local. En el caso de los euros, si te sobran 20.000 euros los acumulas en el banco y no los tocas en muchos años porque la moneda convencional lleva implícito el interés, no así la social.

¿Cómo se fija cuánto vale algo en moneda social?
La organización responsable de la moneda le puede dar el valor que le dé la gana. Por razones prácticas siempre recomendamos la paridad de uno a uno, es decir, que una unidad de moneda complementaria valga un euro. Si una coca cola son 3 euros te cobrarán 3 unidades, aunque en algunos sitios rebajan algo el precio en moneda local para estimularla.

¿Las monedas sociales son útiles en todos los casos?
No en todos los casos, hay que valorar cada comunidad. En general, se crea una economía más estable y cuantas más transacciones haya con la moneda local en una zona, más riqueza se crea. Por definición económica, una crisis es una escasez de circulante: no hay suficiente moneda para repartir entre todos. Cuando tienes una moneda paralela circulando, mientras la economía está normal no se usa mucho. En ese caso, la utiliza sobre todo la gente que está en unas condiciones socioeconómicas deplorables porque su coste financiero es menor, no tienes que pagar intereses y eso ayuda a la gente realmente probre. Cuando hay crisis, mucha más gente va a empezar a pensar en cómo sobrevivir, cómo pagar la comida o la casa y eso hace que la gente haga más transacciones en moneda local.

Entonces, ¿es el momento para que en España se planteen estos proyectos?
Yo creo que ahora es mucho más importante empezar a cuestionarse cómo hacer del sistema algo más sostenible. Las monedas sociales son soluciones para localidades pequeñas. España debería cuestionarse la sostenibilidad su sistema económico, tal vez sea hora de plantearse algunas políticas neoliberales que hacen de la economía un sistema mucho más volátil que permite que unos pocos acumulen un montón mientras que otro montón va a la calle.

Yo no hablo mal del dólar o del euro, sino de cómo están diseñados: hablar de euro o de dólar es exactamente lo mismo que hablar de deuda, porque el dinero empieza a circular en las calles sólo a través de deuda. Pero creo que cumplen una función muy importante: son monedas globales para negocios y actividades globales, aunque están creando problemas importantes a niveles locales.