6.4.14

Reunión de COGITA en Barcelona para encontrar las mejores prácticas de fomento de la RS para pymes

Viernes 28 de marzo 2014  

Ha tenido lugar en Barcelona un nuevo encuentro del programa europeo COGITA, que pretende mejorar la calidad de las políticas públicas de promoción de la responsabilidad social. En esta ocasión, el encuentro ha servido para conocer con mayor profundidad dos de las buenas prácticas que han recibido más interés por parte de los organismos participantes, algunas de las cuales han manifestado interés por poder desarrollar acciones similares en los respectivos territorios.  

Las dos buenas prácticas han sido el programa tRanSparÈncia (Cataluña) y el programa Quadrant (Bélgica), que no sólo han sido presentadas en detalle sino que se han establecido comparaciones y se han identificado los puntos fuertes y débiles de cada una, para poder hacer una transferencia de las mejores características de cada uno y que se puedan adaptarse a las circunstancias de cada territorio. 

tRanSparÈncia hizo posible que 11 grandes empresas catalanas propusieran a 64 pymes de su cadena de abastecimiento un proceso de gestión de la RSE, de modo que tiene por objetivo la implantación de la Responsabilidad Social Empresarial a lo largo de la cadena de abastecimiento, y se trata de un proyecto pionero a nivel mundial destinado a fomentar una mayor competitividad de las pymes catalanas. La promoción de un nuevo modelo de relación entre las grandes multinacionales con sede en Cataluña y sus pymes proveedoras, basada en una corresponsabilidad para impulsar las prácticas de gestión responsables a lo largo de la cadena de suministro. El programa tuvo la colaboración técnica del Global Reporting Initiative, el referente mundial en elaboración de memorias de sostenibilidad.

En el caso del programa catalán, tRanSparÈncia, se ha hecho una presentación a partir de los propios participantes en el programa que tuvo lugar en 2011. Así se pudo escuchar los puntos de vista de una gran empresa, una pyme y un consultor.

Como gran empresa, se pudo escuchar el punto de vista de MANGO, una multinacional con sede en Cataluña que ha hecho de la gestión de la cadena de abastecimiento uno de los factores centrales en la gestión de su responsabilidad social.

Como pyme, pudimos contar con la presencia de Dallant, que en su momento fue invitada a participar a través de la cervecera Damm. Esta pyme mantiene una gestión intensa de su responsabilidad social, aunque no es una empresa con visibilidad pública, pero en tanto que proveedora de grandes empresas que necesitan seguridad alimentaria y que cada vez más valoran la gestión de la RSE, para ellos es un enfoque de gestión en el que creen y que consideran fundamental.

También se invitó uno de los cinco consultores que hicieron posible el programa, de manera que Xavier Agulló pudo darnos el punto de vista de las personas que estuvieron acompañando pymes en este proceso de aprendizaje y sistematización de la gestión de la RSE.

También estuvieron presentes Josep Maria Canyelles, Albert Huerta y Oriol Tarrats, ahora participantes en el COGITA pero entonces consultor y coordinadores del tRanSparÈncia, así como Narcís Bosch, gerente del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, organismo que llevó a cabo el programa y que ahora participa en COGITA.

Posteriormente se presentó el programa Quadrant. Veerle Geeraerts, directora de proyectos de la Federación de Cámaras de Comercio Belgas, explicó el funcionamiento del programa y la metodología Plato en que se basa. Finalmente, por la tarde se hizo la comparación entre los dos programas.  

Pueden ver en el vídeo siguiente una presentación del programa Quadrant:  



QUADRANT DUB



Quadrant - CSR learning networks - Belgian Chambers of Commerce - English dubbed version

Anteriores entradas sobre COGITA:

El proyecto COGITA tiene la intención de identificar e implementar herramientas para que las autoridades públicas puedan adoptar en su política de apoyo a las pymes un enfoque que combine su responsabilidad social y ambiental. Dentro de este concepto integrado, COGITA impulsa 5 debates en torno a los siguientes temas: la sensibilización y la capacitación de las pymes en torno a la RS, la RS en la contratación pública, los criterios de RS en la financiación pública, la colaboración colaboración entre empresas locales y sus cadenas de suministro, y la comunicación / creación de marca. 

El proyecto COGITA está cofinanciado por el FEDER y cuenta con el apoyo del programa INTERREG IVC. Cataluña participa en el proyecto europeo COGITA por medio del Consell de Cambres de Comerç. Así, el Consell impulsa el compromiso de diferentes actores económicos catalanes con la creación de un Comité Directivo Regional. Este Comité marca las directrices para mantener el proyecto en línea con las prioridades catalanas y permite una mayor difusión del proyecto en Cataluña.

Socios: · CISE - Centro de Innovación y Desarrollo Económico - Agencia de la Cámara de Comercio de Forlì-Cesena (ITALIA ) · Gobierno de la Baja Austria; Departamento de Asuntos Económicos, Turismo y Tecnología (AUSTRIA) · Bretagne Desarrollo Innovación (FRANCIA) · Universidad Tecnológica de Chipre (CHIPRE) · Entreprise Flandes (BÉLGICA) · Ayuntamiento de Birmingham (REINO UNIDO) · Universidad de Economía y Negocios de Atenas (GRECIA) · Green Network (DINAMARCA) · Agencia de Desarrollo Local de Gliwice (POLONIA) · Agencia de Apoyo al Desarrollo Regional de Košice (ESLOVAQUIA) · Universidad Tecnológica de Kaunas (LITUANIA) · Ayuntamiento de Eindhoven (PAÍSES BAJOS) · Consejo General de las Cámaras de Comercio de Cataluña (CATALUÑA)

Quin és el vostre perfil?

També us pot interessar accedir-hi per perfil de sector d'activitat: alimentació, construcció, cultural, detallista, educatiu, energètic, esportiu, financer, mèdia, salut, social, tecnològic, transports, turístic.


[es] ¿Cuál es su perfil?
También les puede interesar acceder por perfil de sector de actividad: alimentación, construcción, cultural, detallista, educativo, energético, deportivo, financiero, media, salud, social, tecnológico, transportes, turístico.

Perfil ciutadà

Si sou un agent amb perfil ciutadà us recomanem:

Continguts sobre la responsabilitat social dels individus:
Altres continguts d'interès general:
Alguns continguts socials:

M'agrada el 'Boig per tu' de Shakira

M'agrada el 'Boig per tu' de Shakira. M'agradava la versió original, de Sau, i m'agrada l'accent que hi posa la cantant colombiana. De fet, m'agradava Sau i m'agrada Shakira, de manera que la combinació havia de donar un bon resultat! I evidentment em fa una especial il·lusió que hagi decidit cantar una cançó en català, per diferents motius.
  1. En primer perquè és la meva llengua i això sempre fa gràcia.
  2. Perquè no és una de les llengües majoritàries, i quan una estrella mundial fa ús d'una llengua petita o mitjana està fent indirectament un al·legat de la diversitat lingüística i cultural.
  3. Perquè és una llengua amenaçada, amb dificultats per tenir una vida plena, i no per raons intrínseques sinó senzillament per raó d'una catalanofòbia que té segles d'història i que ara es manifesta de manera més evident tant en la política com a través de les xarxes socials.
  4. Pel fet que sigui la Shakira, que no només és una de les grans estrelles de la cançó mundial sinó una persona amb uns valors i uns compromisos socials prou consistents i arrelats en la seva biografia.
  5. Per la normalitat amb què es manifesta, amb un relat explícit vinculat a l'entorn familiar (els dos catalans de la seva vida), i suposo que ha preferit no fer referència a l'homenatge que també suposa a una part dels seus orígens familiars, als avis catalans.
  6. Per la normalitat amb què es manifesta, amb un relat evident però que no s'ha volgut fer explícit per a no exacerbar més el nacionalisme espanyol: parlar en la llengua del país on viu i tenir-hi algun detall, com sempre ha fet quan ha anat a visitar països, interessant-se per la seva cultura i realitat social. Més encara tractant-se del seu nou país d'acollida.
  7. Pel fet que permet visualitzar arreu del món l'existència de la llengua catalana com una llengua viva, de cultura i d'ús social, en un moment que és clau per al país davant els reptes de diversa índole que té plantejats.
  8. I sincerament, també davant els reptes que el país té plantejats, perquè el món visualitzi qui són els nacionalistes de la pel·lícula (vull dir nacionalistes en el sentit pejoratiu que sol prendre el mot a nivell internacional). Els insults que ha rebut i el silenci de molts ajuden a comprendre quina societat té un greu problema en la seva escala de valors.
El català té una presència i una capacitat molt superior a la seva demografia. Les xarxes socials demostren com, malgrat ser la 80a del món per demografia, se situa entre les 20 primeres en presència a les xarxes. És una llengua viva, d'ús normal en la vida familiar, social, educativa, cultural, mediàtica, econòmica... però sorprenentment amb grans amenaces, amb unes condicions encara de minorització, i amb un sostre de vidre per raó dels impediments que l'estat espanyol hi continua posant.

La vitalitat també es demostra amb aquest èxit de Shakira, ja que després d'una setmana encapçalant les vendes a iTunes Espanya, la versió catalana de la cantant colombiana s'ha convertit en la més viralitzada al món a través de Spotify, segons una llista d'Associated Press recollida per 'Abc News'.

Però la decisió de Shakira de cantar un tema en català va suscitar, els dies posteriors al seu llançament, polèmica a la xarxa, on va rebre crítiques i lloances. En aquest sentit, recomano l'article de Francesc-Marc Àlvaro "De Raimon a Shakira" que, entre altres coses, diu:

Els energúmens que insulten Shakira perquè gosa interpretar una peça en català haurien fet el mateix si hagués enregistrat una cançó en quítxua, en tupí, en àrab o en italià? No, és clar. El que molesta és el fet que sigui precisament en català. Que n’hagi fet també una versió en castellà no li estalvia les ires dels que es mouen per un odi visceral contra un poble i una cultura que no accepten. Per a determinades mentalitats construïdes a partir d’una barreja explosiva de provincianisme i centralisme, tot allò que té a veure amb la personalitat diferent de Catalunya és considerat sospitós i, per tant, digne de ser atacat, escarnit i menyspreat. El fenomen que estem comentant és vell i té un nom: catalanofòbia. I consisteix en una reacció agressiva i excloent contra una identitat que és percebuda com una anomalia. Per posar un exemple que demostra que això no passa només en les esferes culturals només hem de recordar que l’opa que va llançar Gas Natural sobre Endesa el setembre del 2005 va ser combatuda pel PP, amb Esperanza Aguirre al capdavant, al crit: “Antes alemana que catalana”.


He fet referència a Shakira en alguna ocasió anterior, especialment preveient el que ja era evident que passaria:
Podeu sentir la versió de Boig per tu aquí:


Shakira - Recording of "Loca Por Ti" / "Boig Per Tu"
Shakira-Boig Per Tu. Subtitulada al castellano 

Boig per tu és una cançó de rock català composta per Pep Sala i lletrada pel mateix Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila, que va ésser popularitzada pel grup Sau amb Carles Sabater com a cantant. Va ésser publicada per primer cop l'any 1990 en la vuitena cançó del tercer disc del grup vigatà Sau, Quina Nit. La temàtica de la lletra estricta és la declaració d'amor a la Lluna, encara que aquesta també es pot entendre que fos dedicada a una persona. (de la viquipèdia)

Perfil empresa o organització interessada en consultoria o acompanyament

Si sou un agent que requereix consultoria o acompanyament us recomanem:

Presentaciones:
Contacte:
Altres continguts d'interès general:

Me gusta el 'Boig per tu' de Shakira

Me gusta el 'Boig per tu' de Shakira. Me gustaba la versión original, de Sau, y me gusta el acento que le pone la cantante colombiana. De hecho, me gustaba Sau y me gusta Shakira, de modo que la combinación tenía que dar un buen resultado! Y evidentemente me hace una especial ilusión que haya decidido cantar una canción en catalán, por diferentes motivos.
  1. En primer porque es mi lengua y eso siempre hace gracia.
  2. Porque no es una de las lenguas mayoritarias, y cuando una estrella mundial hace uso de una lengua pequeña o mediana está haciendo indirectamente un alegato de la diversidad lingüística y cultural.
  3. Porque es una lengua amenazada, con dificultades para tener una vida plena, y no por razones intrínsecas sino sencillamente por razón de una catalanofobia que tiene siglos de historia y que ahora se manifiesta de manera más evidente tanto en la política como a través de las redes sociales.
  4. Por el hecho de que sea Shakira, que no sólo es una de las grandes estrellas de la canción mundial sino una persona con unos valores y unos compromisos sociales suficientemente consistentes y arraigados en su biografía.
  5. Por la normalidad con que se manifiesta, con un relato explícito vinculado al entorno familiar (los dos catalanes de su vida), y supongo que ha preferido no hacer referencia al homenaje que también supone a una parte de sus orígenes familiares, a sus abuelos catalanes.
  6. Por la normalidad con que se manifiesta, con un relato evidente pero que no se ha querido hacer explícito para no exacerbar más el nacionalismo español: hablar en la lengua del país donde vive y tener algún detalle, como siempre ha hecho cuando ha ido a visitar países, interesándose por su cultura y realidad social. Más aún tratándose de su nuevo país de acogida.
  7. Por el hecho de que permite visualizar en todo el mundo la existencia de la lengua catalana como una lengua viva, de cultura y de uso social, en un momento que es clave para el país ante los retos de diversa índole que tiene planteados.
  8. Y sinceramente, también ante los retos que el país tiene planteados, para que el mundo visualice quiénes son los nacionalistas de la película (quiero decir nacionalistas en el sentido peyorativo que suele tomar la palabra a nivel internacional). Los insultos que ha recibido y el silencio de muchos ayudan a comprender qué sociedad tiene un grave problema en su escala de valores.
El catalán tiene una presencia y una capacidad muy superior a su demografía. Las redes sociales demuestran cómo, a pesar de ser la 80ª del mundo por demografía, se sitúa entre las 20 primeras en presencia en las redes. Es una lengua viva, de uso normal en la vida familiar, social, educativa, cultural, mediática, económica... pero sorprendentemente con grandes amenazas, con unas condiciones aún de minorización, y con un techo de cristal en razón de los impedimentos que el Estado español sigue poniendo. La vitalidad se demuestra también con este éxito de Shakira, ya que después de una semana encabezando las ventas en iTunes España, la versión catalana de la cantante colombiana se ha convertido en la más viralitzada el mundo a través de Spotify, según una lista de Associated Press recogida por Abc News.
Pero la decisión de Shakira de cantar un tema en catalán suscitó, en los días posteriores a su lanzamiento, polémica en la red, donde recibió críticas y alabanzas. En este sentido, recomiendo el artículo de Francesc-Marc Àlvaro "De Raimon a Shakira" que, entre otras cosas, dice: 
¿Los energúmenos que insultan a Shakira porque osa interpretar una pieza en catalán habrían hecho lo mismo si hubiera grabado en quechua, en tupí, en árabe o en italiano? No, claro está. Lo que molesta es que sea precisamente en catalán. Que haya hecho también una versión en castellano del mismo tema no le ahorra las iras de los que se mueven por un odio visceral contra un pueblo y una cultura que no aceptan. Para determinadas mentalidades construidas a partir de provincianismo y centralismo, todo lo que tiene que ver con la personalidad diferente de Catalunya es considerado sospechoso y, por lo tanto, digno de ser atacado, escarnecido y despreciado. El fenómeno que estamos comentando es viejo y tiene un nombre: catalanofobia. Y consiste en una reacción agresiva y excluyente contra una identidad que es percibida como una anomalía. Para poner un ejemplo que demuestra que esto no pasa sólo en las esferas culturales basta recordar que la opa que lanzó Gas Natural sobre Endesa en septiembre de 2005 fue combatida por el PP, con Aguirre al frente, al grito de “antes alemana que catalana”.
He hecho referencia a Shakira en alguna ocasión anterior, especialmente previendo lo que ya era evidente que pasaría:
Pueden oír la versión de Boig per tu aquí:


Shakira - Recording of "Loca Por Ti" / "Boig Per Tu"
Shakira-Boig Per Tu. Subtitulada al castellano 

Boig per tu es una canción de rock catalán compuesta por Pep Sala y letrada por el propio Sala, Carles Sabater y Joan Capdevila, que fue popularizada por el grupo Sau con Carles Sabater como cantante. Fue publicada por primera vez en 1990 en la octava canción del tercer disco del grupo Vic Sau, Quina nit. La temática de la letra estricta es la declaración de amor a la Luna, aunque ésta también se puede entender que fuera dedicada a una persona. (De la wikipedia)

Perfil acadèmic

Si sou un agent amb perfil acadèmic us recomanem:

Canal de Responsabilitat Social de les Universitats:
    Alguns continguts d'interès acadèmic:
     Altres continguts d'interès general:

    Perfil social

    Si sou un agent amb perfil social us recomanem:

    Alguns canals sectorials:

    Alguns continguts socials:

    Altres continguts d'interès general:

    5.4.14

    Entrevista a Ràdio Canet sobre Responsabilitat Social d'establiments comercials locals

    Com a continuïtat a les accions de foment de la Responsabilitat Social portades a terme l'any 2012 a Canet de Mar, Responsabilitat Global ha portat a terme un taller amb acompanyament individualitzat amb empreses de Canet de Mar, organitzat per l'ajuntament d'aquesta localitat del Maresme i amb el suport de la Diputació de Barcelona.

    Novament, hem comptat amb la participació de 5 empreses interessades i motivades, que malgrat la seva petita dimensió podran estructurar millor i posar en valor aquells valors i coneixements que els ajuden a ser més sostenibles, i a generar més confiança entre els seus grups d'interès.

    Les cinc empreses han estat: My sweet dreams, Hibiscus, El Tocador, Fundació els Garrofers, i Impremta Graupera.


    Va tenir lloc una entrevista al programa La Rierada de Ràdio Canet amb la presència de representants de les organitzacions participants en el taller de foment de la Responsabilitat Social organitzat per l'Ajuntament de Canet de Mar.

    "Avui ens han vingut a explicar el que és la Responsabilitat Social Empresarial a traves de l'expert i consultor Josep Maria Canyelles acompanyats de diversos comerciants de Canet que han participat en l'acció que s'ha realitzat organitzat per l'àrea de Promoció Econòmica. En concret hem comptat amb la presencia de Serena Cantieri, Marta Prat i Ricard Cáceres".

    Es tracta d'una acció promoguda per la Diputació de Barcelona per a facilitar eines als ajuntaments, i que en aquest cas pretén ajudar a desenvolupar la gestió de la responsabilitat social en empreses petites i microempreses.

    L'any passat van ser: L'Herbolari; Rosa Bley. Floristes i jardiners; Restaurant El Parador de Canet; System Perruquer; i Residència Guillem Mas.

    Per a moltes pimes, les bones pràctiques de Responsabilitat Social no són un fet desconegut sinó que integren accions que al llarg del temps han anat desenvolupant encara que sigui sense conèixer que es tracta d'RSE i que no s'hagin sabut ordenar i posar en valor adequadament.

    L’oportunitat es dóna quan aquestes accions formen part d’un compromís, d’una manera d’entendre l’empresa i d’una visió estratègica. Aleshores podem desenvolupar un pla per a posar en valor aquest actiu de l’organització, trobant la millor manera de comunicar-la i projectar-la externament. 

    El taller portava per títol "Gestionar els valors de l’empresa" i pretenia facilitar la comprensió del sentit profund i fins i tot estratègic de l’RSE per a una pime o microempresa, alhora que també volia ajudar a clarificar els valors de l’empresa i comunicar-los per mitjà de codis ètics i altres canals.

    El taller s'ha estructurat en una tutoria grupal i unes tutories individualitzades. En aquestes darreres, vam anar a visitar cada empresa participant, identificant les motivacions de l’empresa pel que fa a l’RSE, les principals bones pràctiques que porta a terme i de les àrees de millora, valorant les necessitats i oportunitats, i pactant i ajudant a desenvolupar alguna iniciativa per a desenvolupar adequadament la seva RSE.

    Segons la metodologia prevista, finalment es va fer una sessió de traspàs a l'ens local amb l’objectiu que posteriorment aquest tingui els elements necessaris per fer el seguiment de la implantació i es garanteixi l'impacte a termini mitjà de la mesura.

    Altres ajuntaments interessants en la iniciativa podeu contactar amb Responsabilitat Global: jmcanyelles [arrova] collaboratio.net, tel 670600223

    La segona conferència de DIXIT Lleida tractarà sobre l'ètica de les virtuds

    DIXIT LleidaDIXIT Lleida acollirà la conferència "Ethos professional i corporatiu: la qualitat dels serveis socials des de l’ètica de les virtuts", on es parlarà de la metodologia de treball basada en la motivació, l'evolució del desenvolupament i el model d'atenció centrat en la persona.

    La conferència tindrà lloc l'11 d'abril i anirà a càrrec de Begoña Román, professora titular d'ètica de la Universitat de Barcelona, col·laboradora de l'Institut Borja de Bioètica i presidenta del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya.

    Román, com ja va fer al centre DIXIT de Vic, reflexionarà sobre l’important paper que té el factor ètic i humà a l'hora d'atendre les persones usuàries dels serveis socials per garantir la qualitat d'un servei més enllà dels coneixements tècnics i l’aplicació de protocols d’atenció.

    Data: 11 d'abril de 2014 a les 12 h.
    Lloc: Biblioteca dels Serveis Territorials de Benestar Social i Família a Lleida. Av. del Segre, 5. Lleida
    Inscripció: les places són limitades i cal inscripció prèvia emplenant el següent formulari
    Organitza: DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials i Institut Borja de Bioètica
    Més informació

    Programa complet del cicle d'activitats de DIXIT Lleida per al 2014 

    [REFLEXIÓ] Sobre la sanció al Barça

    Aquesta setmana ha caigut la notícia de la sanció al FC Barcelona. Sembla injusta per la seva magnitud. I perquè altres també porten a terme les mateixes pràctiques però no han estat denunciats. En el cas del Barça, es barreja el fet que molta gent li vol mal, i no per raons merament esportives, i que la denúncia s'ha fet en secret i no ha transcendit qui ha tirat la pedra.

    Sembla que el FC Barcelona ha incomplert una norma de la FIFA, però en canvi no ha perjudicat les les motivacions de la norma, l'interès dels menors que justifica l'existència de la norma. Podríem dir que el club ha actuat amb sentit de responsabilitat però en canvi incomplint la norma.

    Però no s'acaba d'entendre per quin motiu s'ha incomplert la norma, si sembla que solament es tractava de demanar l'autorització de l'autoritat esportiva. De fet, no entenc per què cap periodista s'ha fet aquesta pregunta. No he seguit molt la premsa, però el dia que va saltar la notícia, era la pregunta lògica que els periodistes i analistes havien de fer-se i ningú no la formulava. Quin és el motiu pel qual no es va demanar l'autorització, si de fet es complien els requeriments.

    Com diu Josep Maria Puyal, crec que no podem construir el relat dels fets solament a partir del victimisme, sinó que cal abordar l'autocrítica: Joaquim Maria Puyal ha dedicat la salutació de la Transmissió d'en Puyal del Barça- Betis a la notícia que hem conegut aquesta setmana sobre la sanció de la FIFA al Barça.

    Malgrat considera la sanció "injusta i desproporcionada", Puyal ha lamentat que "quan hem de respondre davant de l'opinió pública, enlloc d'admetre allò que hem fet malament, només embastem un discurs victimista, i el President diu que hi ha una mà negra d'algú que ens vol mal. A l'abril del 2014, Bartomeu descobreix la sopa d'all [...] Com a soci, jo no em sento respectat si els que manen en el club renuncien sistemàticament a l'autocrítica. El soci no es pot formar un criteri equilibrat dels assumptes del club si tots admeten i proclamem que la culpa sempre es dels altres". 

    ÀUDIO. Pots escoltar la salutació sencera d'en Puyal aquí:


    Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps


    Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits. Ho he explicat a Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys.

    Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut set anys des d'aquell redactat i que fa deu anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir.

    Nova definició que faré servir a partir d'ara:
    La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és la responsabilitat que assumeix una empresa o organització davant de la societat pels impactes de la seva activitat i per la corresponsabilitat en els afers comuns que afecten la sostenibilitat del mercat, de la societat i del medi ambient. En la seva màxima expressió, i més connectada amb el sentit estratègic, pretén desenvolupar un model d'empresa amb una excel·lència social que li permeti crear valor compartit, és a dir, valor econòmic i social alhora.

    L'RSC s'estructura com una política d'empresa basada en el compromís amb el desenvolupament humà i amb la sostenibilitat global, a partir de la qual l'organització incorpora en els processos de creació de valor interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...).

    L'RSC suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments.

    Metodològicament, l'RSC implica la formulació d'un compromís ètic orientat a la sostenibilitat, que afecti els diferents vectors, i es desenvolupi amb un sistema de gestió de millora contínua que permeti identificar els temes rellevants, dialogar amb els grups d'interès, desenvolupar bones pràctiques i rendir comptes.

    L'RSC ha nascut com un enfocament empresarial i, al marge d'aportar un valor a la societat i donar resposta als reptes que aquesta planteja, pretén legítimament garantir la sostenibilitat empresarial a partir d'enfortir la capacitat adaptativa als nous requeriments de la societat i desenvolupar la gestió dels actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...). Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'ha desenvolupat en general en empreses amb una cultura més avançada i amb una major capacitat de comprendre els nous contextos per als negocis del futur.

    La denominació sovint incorpora variacions en funció del tipus d'organització subjecte: Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), de les Organitzacions no lucratives (RSO), de les Administracions públiques (RSA), de les Universitats (RSU)...  

    El fet que tingui diferents paràgrafs, lluny de suposar un excés de literatura per a una definició, està pensat per tal que se'n pugui fer servir la llargària que es prefereixi, sempre anant prenent més paràgrafs per l'ordre en què estan. Si es vol una mera definició es pot optar sols pel primer paràgraf o, fins i tot, per la meitat del primer paràgraf! 

    PD: aquesta definició ha estat actualitzada al 2022 per una nova versió: Definició de Responsabilitat Social. Una proposta per als nous temps

     

    Definición de Responsabilidad Social. Una propuesta para los nuevos tiempos



    En 2007 elaboré una definición de Responsabilidad Social que es la que he ido utilizando, con diferentes variantes formales, en los escritos. Lo he explicado en Definición de Responsabilidad Social. La que he usado durante los últimos siete años.

    Me dispongo ahora, aprovechando que han transcurrido siete años desde aquel redactado y que hace diez años que nació Responsabilidad Global, a formular una nueva definición de Responsabilidad Social, no como alternativa a otras sino para poder hacer uso de un redactado con el que me sienta plenamente identificado y que a la vez pueda proponer a los otros agentes como reflexión a compartir. Nueva definición que usaré a partir de ahora:
    La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) es la responsabilidad que asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. En su máxima expresión, y más conectada con el sentido estratégico, pretende desarrollar un modelo de empresa con una excelencia social que le permita crear valor compartido, es decir, valor económico y social a la vez.

    La RSC se estructura como una política de empresa basada en el compromiso con el desarrollo humano y con la sostenibilidad global, a partir de la cual la organización incorpora en los procesos de creación de valor intereses e inquietudes de los agentes que legítimamente toman parte en su interés (accionistas, empleados, clientes, ciudadanos, proveedores, financiadores, reguladores, agentes sociales, organizaciones sociales...).

    La RSC supone un compromiso integral y integrado a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno; integral porque forma parte del modelo de empresa, afecta a todas las áreas y se extiende por la cadena de valor; integrado porque incorpora en la gestión, los procesos y los procedimientos.

    Metodológicamente, la RSC implica la formulación de un compromiso ético orientado a la sostenibilidad, que afecte a los diferentes vectores, y se desarrolle con un sistema de gestión de mejora continua que permita identificar los temas relevantes, dialogar con los grupos de interés, desarrollar buenas prácticas y rendir cuentas.

    La RSC ha nacido como un enfoque empresarial y, al margen de aportar un valor a la sociedad y dar respuesta a los retos que ésta plantea, pretende legítimamente garantizar la sostenibilidad empresarial a partir de fortalecer la capacidad adaptativa a los nuevos requerimientos de la sociedad y desarrollar la gestión de los activos intangibles (talento de los equipos humanos, confianza de los clientes, solidez de las relaciones en la cadena, licencia social para operar, reputación, marca...). Este comportamiento basado en el diálogo y en la buena ciudadanía corporativa se ha desarrollado en general en empresas con una cultura más avanzada y con una mayor capacidad de comprender los nuevos contextos para los negocios del futuro.

    La denominación a menudo incorpora variaciones en función del tipo de organización sujeto: Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), de las Organizaciones no lucrativas (RSO), de las Administraciones públicas (RSA), de las Universidades (RSU)...
    El hecho de que tenga diferentes párrafos, lejos de suponer un exceso de literatura para una definición, está pensado para que se pueda utilizar con la longitud que se prefiera, siempre yendo tomando más párrafos por el orden en que están. Si se quiere una mera definición se puede optar sólo por el primer párrafo o, incluso, por la mitad del primer párrafo.

    [CAMPAIGN] ¿Should Catalonia have right to vote in a democratic context?


    “Un país normal”. Voting is a normal thing to do in a normal country.

    It is normal for a country to decide its own future. We are sure about that. Therefore, we think it is normal that the Catalan institutions have committed themselves to call the Catalan people so they can express what they think, whatever it is the solution they might think is the most correct one. It is normal that the institutions ask the Catalan people how they want to have a better life, and it is normal that the Catalan people feel like answering that question.

    It is normal for a country to trust the ballot boxes. It is normal to think that democracy is the best solution. It is normal to consult everybody’s opinion. It is normal that the Catalan people decide their future all together. It is normal to believe in democracy. It is normal to be in favour of the ballot boxes. It is normal that a country wants to be a normal country.

    It is normal that everybody wants to live in a normal country. It is normal that the people living in a country choose which type of education, health service, energy model, infrastructures they want, because it is normal that all the people who make up a country decide how they want to have a better life. [+]

    [CAMPAÑA] ¿Es normal que un país vote para decidir su futuro?

    Campaña “Un país normal”.  Votar es normal en un país normal.

    El Parlamento lo ha aprobado por mayoría: queremos votar porque votar es normal en un país normal.


    Es normal que un país quiera decidir su futuro. Estamos convencidos de ello. Por eso nos parece de lo más normal que las instituciones catalanas se comprometan a convocarnos para que todos podamos decir qué pensamos, sea cual sea la solución que cada uno considere más acertada. Es normal que se nos pregunte cómo queremos vivir mejor, y es normal que tengamos ganas de responder.

    Es normal que un país quiera confiar en las urnas. Es normal pensar que la democracia es la mejor solución. Es normal consultar la opinión de todos. Es normal decidir el futuro entre todos. Es normal creer en la democracia. Es normal estar a favor de las urnas. Es normal que un país quiera ser normal.
    Es normal querer vivir en un país normal. Es normal que un país decida su educación, su sanidad, su modelo energético, sus infraestructuras… porque es normal que todos los que formamos parte de un país decidamos cómo queremos vivir mejor. Porque estamos convencidos de que es normal vivir con normalidad. [+]




    [ca] "Votar és normal en un país normal": Òmnium s'adreça als espanyols en un vídeo Una animació de menys de 2 minuts fa pedagogia sobre el dret a decidir i reclama poder votar el 9-N

    Òmnium Cultural ha publicat a YouTube un vídeo en castellà adreçat als ciutadans espanyols per fer pedagogia sobre el dret a decidir i la consulta del 9-N. Una animació i una veu en off expliquen la demanda de la majoria de catalans –representats per una majoria al Parlament– per celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya.

    El vídeo, de menys de 2 minuts, recorda que la Constitució es pot canviar, com es va fer recentment "per calmar els mercats financers". "Les lleis s'han de modificar per ajustar-les a la voluntat de la gent", diu la veu en off, que recorda els casos del Canadà, Dinamarca o el Regne Unit. "Que es digui que en una democràcia no es pot votar no ho entenen ni els joves ni els grans", conclou el vídeo. La iniciativa s'emmarca dins la campanya d'Òmnium 'Un país normal'.

    4.4.14

    He firmat el Manifest La nostra hisenda, el nostre dret


    La nostra hisenda, el nostre dret

    Catalunya viu una situació de precarietat i d’empobriment dels serveis públics degut, en gran part, a que no disposa de les eines per garantir-ne el finançament. I quan parlem d’aquestes eines, el desplegament complet de l’Agència Tributària de Catalunya n’és el millor exemple. L’actual manca de poder recaptatori, ja que amb la recent posada en marxa de Tributs de Catalunya se seguiran recaptant únicament el 6% dels impostos totals, impedeix fer un pas mes enllà i exercir el dret a decidir què fem amb la riquesa que generem. Sense aquesta capacitat, la implementació de les decisions del poble català sempre estarà condicionada al caprici de tercers. Perquè sense l’Agència Tributària de Catalunya no es pot aspirar a una gestió més justa, i sense una gestió més justa la societat no pot viure millor.

    En aquest sentit, el Consell de Garanties Estatutàries, institució que vetlla per l’adequació de les lleis a l’Estatut i la Constitució, ha avalat recentment l’Agència Tributària de Catalunya. En el seu dictamen del 13 de gener de 2014, el consell ratifica la legalitat de l’organisme i el deure d’intercanvi d’informació per part de l’Agencia Estatal de Administración Tributaria, certificant així la validesa de la voluntat dels catalans d’administrar-nos nosaltres mateixos. Voler ser un país que gestioni els seus propis recursos és, per tant, un objectiu totalment legal i legítim.

    La publicació d’aquest dictamen és clau per entendre que ser ferms en aspectes com aquest no és només una qüestió de dignitat com a país, sinó que encaixa perfectament en la legislació vigent. Tenim, doncs, el mandat democràtic i les eines per ser més dignes i fer-ho realitat. Només ens cal un coratge polític que vagi més enllà de l’actual decisió d’agrupar el pagament dels impostos, que ja es recaptaven des del 2008 a través de les diputacions, en l’organisme Tributs de Catalunya.
    Per aquests motius, manifestem:
    •  Que és indispensable que l’Agència Tributària de Catalunya es desplegui de forma urgent amb la capacitat de recaptació de tots els impostos que es generen a Catalunya (incloent-hi l’IVA, l’IRPF i l’Impost de Societats) i no només el 6% d’impostos cedits que recapta ara (i que, amb la creació de Tributs de Catalunya, continuarà recaptant).
    • Que el desplegament complet i real de l’Agència Tributària de Catalunya és l’eina bàsica per dotar el país d’una Administració eficient, ben informada i propera al ciutadà.
    • Que l’Agència Tributària de Catalunya és un element de pressió indispensable per aconseguir les fites polítiques que la societat reclami.
    • Que el fet de disposar de l’Agència Tributaria de Catalunya amb plenes capacitats de recaptació garanteix en tot moment el compliment del model de finançament acordat amb altres parts. No se n’exclou la solidaritat amb altres organismes o regions. I, al mateix temps, és garantia que qualsevol decisió que prengui el poble català sobre el seu futur podrà ser implementada.
    • Que aquest objectiu expressa la voluntat legítima de la majoria del poble català i que s’adequa perfectament a la legalitat vigent.
    Per les raons exposades, instem a la Generalitat de Catalunya a posar en ple funcionament l’Agència Tributària de Catalunya de manera immediata, recaptant la totalitat dels impostos dels catalans i establint un protocol per tal que els ciutadans puguin pagar-hi tots els tributs de manera còmode, regulada, i sense més demores.

    És la nostra hisenda, és el nostre dret.

    Barcelona, 10 de març de 2014

    La patronal espanyola en el punt de mira per saber si Espanya actua segons els estàndards democràtics després de defensar l'ús de les armes


    El president de la CEOE, Rosell, ha dit que “els empresaris no som ningú per dir què ha de fer el Govern. Si Mas té el suport del Parlament, que ho faci ”, però per altra banda un informe de l'Institut d'Estudis Econòmics, vinculat a la CEOE, considera legitim recórrer a les armes per salvaguardar la "unidad de España".

    El posicionament de les empreses i de les organitzacions empresarials i patronals davant els grans reptes de governança és un aspecte que hauria de ser gestionat amb gran sentit de la responsabilitat davant la societat, posant per davant els valors democràtics i evitant tot comportament que pugui suposar una vulneració tant dels drets humans com de les condicions perquè les empreses puguin portar a terme amb seguretat i garanties les seves activitats de creació de valor. Si bé les paraules del president de la CEOE són mesurades, no sembla raonable que el think tank vinculat a la CEOE amenaci amb les armes.

    Aquest estudi legitima el recurs a l'Exèrcit en cas d'una secessió unilateral de Catalunya i aventura que s'il·legalitzarien els partits que hi donessin suport, els líders serien empresonats, el Parlament es tancaria, l'Estatut quedaria en suspens i les competències transferides tornarien a mans del govern espanyol.

    En qualsevol cas, el caràcter extremadament nacionalista de l'estudi no sorprèn si tenim en compte a qui es va encarregar: el catedràtic d'anàlisi econòmica de la UAB, Clemente Polo, que es exdirigent de Ciutadans i UpyD, i Ángel de la Fuente, l'encarregat pel govern Rajoy d'inventar-se un nou model de balances fiscals cuinades.

    Però el sentit de l'informe no lliga gaire amb les declaracions d'avui mateix del president de la CEOE, Joan Rosell, que ha manifestat que creu que Mas ha de tirar endavant amb el seu pla sobiranista si té el suport del Parlament i assegura que els empresaris "no són ningú" per dir "què s'ha de fer des del punt de vista polític". En una entrevista a 'Els matins', de TV3, el líder de la patronal espanyola no ha amagat la seva oposició a la independència de Catalunya, però ha evitat criticar l'empresari Víctor Grífols, que aquest dijous va reclamar al president de la Generalitat que "no s'arronsi" i tiri endavant amb el procés. "Els empresaris diem sempre als polítics que no s'arronsin", s'ha limitat a dir Rosell. "Els líders polítics han de fer el que creguin oportú, la societat ja opinarà després, quan hi hagi eleccions", ha advertit.

    És per això que seria necessari que la CEOE i el seu president clarifiquessin si es fan seves les tesis del think tank o bé se'n desmarquen, cosa que seria necessària davant els ulls no solament de les empreses membres sinó de la ciutadania i del món, que observa atentament la qualitat democràtica de l'estat espanyol davant un dels reptes més importants de governança després de la transició que no pot deixar d'abordar de manera pacífica i democràtica si aspira a tenir un lloc en la civilització occidental.

    La patronal española en el punto de mira para saber si España actúa según los estándares democráticos después de defender el uso de las armas

    El presidente de la CEOE, Rosell, ha dicho que "los empresarios no somos nadie para decir lo que debe hacer el Gobierno. Si Mas tiene el apoyo del Parlamento, que lo haga", pero por otra parte un informe del Instituto de Estudios Económicos, vinculado a la CEOE, considera legítimo recurrir a las armas para salvaguardar la "unidad de España".

    El posicionamiento de las empresas y de las organizaciones empresariales y patronales ante los grandes retos de gobernanza es un aspecto que debería ser gestionado con gran sentido de la responsabilidad ante la sociedad, poniendo por delante los valores democráticos y evitando todo comportamiento que pueda suponer una vulneración tanto los derechos humanos como de las condiciones para que las empresas puedan llevar a cabo con seguridad y garantías sus actividades de creación de valor. Si bien las palabras del presidente de la CEOE son medidas, no parece razonable que el think tank vinculado a la CEOE amenace con las armas.

    Este estudio legitima el recurso al Ejército en caso de una secesión unilateral de Cataluña y aventura que se ilegalizarían a los partidos que lo  apoyaran, los líderes serían encarcelados, el Parlament se cerraría, el Estatuto quedaría en suspenso y las competencias transferidas volverían a manos del gobierno español.

    En cualquier caso, el carácter extremadamente nacionalista del estudio no sorprende si tenemos en cuenta a quien se encargó: el catedrático de análisis económico de la UAB, Clemente Polo, exdirigente de Ciudadanos y UPyD, y Ángel de la Fuente, el encargado por el gobierno Rajoy de inventarse un nuevo modelo de balanzas fiscales cocinadas.

    Pero el sentido del informe no liga mucho con las declaraciones de hoy del presidente de la CEOE, Juan Rosell, que ha manifestado que cree que Mas tiene que salir adelante con su plan soberanista si tiene el apoyo del Parlamento y asegura que los empresarios "no son nadie" para decir "qué hacer desde el punto de vista político". En una entrevista en 'Els matins', de TV3 , el líder de la patronal española no ha ocultado su oposición a la independencia de Cataluña, pero ha evitado criticar el empresario Víctor Grífols, que este jueves reclamó al presidente de la Generalitat que "no se arrugue" y siga adelante con el proceso. "Los empresarios decimos siempre a los políticos que no se arruguen", se limitó a decir Rosell. "Los líderes políticos deben hacer lo que crean oportuno, la sociedad ya opinará después, cuando haya elecciones", advirtió.

    Es por ello que sería necesario que la CEOE y su presidente clarificaran si se hacen suyas las tesis del think tank o bien se desmarcan de ellas, lo que sería necesario ante los ojos no sólo de las empresas miembros sino de la ciudadanía y del mundo, que observa atentamente la calidad democrática del estado español ante uno de los retos más importantes de gobernanza después de la transición, que no puede dejar de abordar de manera pacífica y democrática si aspira a tener un lugar en la civilización occidental.

    2.4.14

    Acte de presentació Estudi Multisectorial sobre l'Estat de l'RC de la Gran Empresa a l'Estat espanyol

    El Club de Excelencia en Sostenibilidad organitza el proper 10 d'abril a Barcelona l'acte de presentació de l'Estudi Multisectorial sobre l'Estat de l'RC de la Gran Empresa a l'Estat espanyol.

    L'esdeveniment tindrà lloc a la seu de Mútua Universal (Av. del Tibidado, 17-19, Barcelona).
    10 d'abril
    Cal confirmar

    Programa:

    09:30  Benvinguda
    Juan Güell, director gerent de Mútua Universal
    Juan Alfaro, secretari general del Club de Excelencia en Sostenibilidad

    Presentació de l'estudi
    Joaquim Borrás, president d'ISS Facility Services i president de l'estudi
    Ramón Villacampa,  Responsable RSC de BSH Electrodomésticos España

    10:45 Cloenda
    Representant del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social *

    Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya

    Ha tingut lloc la jornada «La conservació del patrimoni natural de Catalunya, problemàtica, anàlisi i oportunitats», amb l'assistència de cent-trenta experts i representants d’entitats, i a on es van presentar deu ponències que van servir per analitzar els reptes de la conservació de deu àmbits clau del patrimoni natural de Catalunya. Per mitjà d’exemples, es van posar de manifest els efectes negatius que han tingut el retrocés de les polítiques de conservació del medi natural, especialment la forta retallada de recursos econòmics i d’equips humans que s’hi destinaven.

    Al final de la jornada es va presentar la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, que actualment ja compta amb l'adhesió de més de 70 entitats, col·legis professionals, universitats, etc. Es va acordar un període de 15 dies d'adhesions per les organitzacions, empreses i persones que no ho havien pogut fer. Un cop passat aquest període la Declaració es presentarà al Parlament i al Govern de la Generalitat. És per aquest motiu que és important mostrar el màxim consens per a fer força i també per aconseguir el ressò mediàtic.

    Així doncs, us animem a ADHERIU-VOS a la Declaració a favor del patrimoni natural de Catalunya, i al mateix temps en feu la màxima DIFUSIÓ possible entre la vostra base social i a les xarxes socials.

    Al blog Defensa del Patrimoni Natural a Catalunya trobareu informació de les adhesions actuals, notes de premsa i notícies, informes i declaracions passades i el contacte per fer suggeriments o col·laborar.

    Presentació de la Càtedra IsFamily Santander (Intergenerational Solidarity in the Family)


    • La consellera de Benestar Social i Família ha presentat oficialment la Càtedra IsFamily, constituïda a l’Institut d’Estudis Superiors de la Família de la UIC amb el suport del Banco Santander
    • Neus Munté: "Catalunya ha estat històricament una societat molt familiarista, un llegat que ens defineix i ens enorgulleix"
      La nova càtedra impulsa la recerca entorn de la família com a àmbit de transferència de recursos entre generacions
    La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presentat aquest matí la nova Càtedra IsFamily Santander (Intergenerational Solidarity in the Family), constituïda a l’Institut d’Estudis Superiors de la Família (IESF) de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) amb el suport del Banco Santander.
     
    La nova càtedra, dirigida per la Dra. Montserrat Gas, directora de l’IESF, pretén impulsar la investigació entorn de la família com a àmbit de transferència de recursos entre generacions. La directora ha explicat que la càtedra treballa sobre tres línies de recerca: l’economia, la salut i l’educació, i ha destacat que vol ser un fòrum de pensament i proposta de polítiques públiques.
     
    Durant la seva intervenció, la consellera ha recordat que “Catalunya ha estat històricament una societat molt familiarista, un llegat que ens defineix, ens enorgulleix i ens ofereix un patrimoni i un enorme potencial de recursos, però que cal reforçar i protegir davant la individualització creixent de les societats modernes”. En aquest sentit, Neus Munté ha posat d’exemple el Pla de suport a la família, que lidera el Departament, com “una mostra de la voluntat inequívoca i perseverant del Govern per desenvolupar i millorar les polítiques públiques que tenen a veure amb les famílies, directament o indirectament, malgrat les dificultats a les quals hem de fer front i que són conegudes per tothom”

    “La família és una institució que evoluciona permanentment, tant en la forma com en les funcions”, ha explicat la consellera. Segons Munté, “els canvis socials de les darreres èpoques han comportat una sèrie de conseqüències en el model tradicional de família. De la família extensa s’ha tendit a passar a la família nuclear i han anat guanyant pes les famílies monoparentals i les famílies reconstituïdes”. La consellera ha insistit que malgrat els canvis que ha viscut la institució, ”la família continua tenint la missió de facilitar les relacions primàries, de possibilitar la realització personal, la dimensió afectiva i emocional, de socialitzar els seus membres i preparar-los per a la seva inserció en la societat i de transmetre valors i pautes de comportament. En definitiva, exerceix una funció única i bàsica”.
     
    La consellera ha destacat també que “la política familiar s’ha de concebre com una política transversal que afecta els altres àmbits sectorials. És necessari que el conjunt de polítiques comparteixin uns mateixos criteris que estiguin implícits en el desenvolupament de les seves actuacions”. Munté s’ha referit a alguns d’aquests criteris, com ara: “contribuir a la reducció progressiva de les dificultats per iniciar el projecte familiar i per tenir el nombre desitjat de fills i filles; facilitar la conciliació de la vida familiar, personal i laboral; fomentar la coresponsabilitat dels homes i de les dones en l’àmbit familiar; treballar per a l’acceptació social de les diverses formes de relació i diversitat familiar, i prevenir l’exclusió social de les famílies que viuen situacions de vulnerabilitat”.
     
    En l’acte, presidit rector de la UIC Dr. Pere Alavedra, també hi ha participat la Dra. Montserrat Gas, directora de la Càtedra IsFamily Santander, i Luis Herrero, director territorial a Catalunya i subdirector general del Banco Santander.
     
    Després de la presentació de la càtedra ha tingut lloc una taula rodona dedicada a la “Solidaritat intergeneracional en la família”, en la qual han participat la Dra. Concepció Patxot, professora titular de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona; la Dra. Aurora Bernal, professora agregada de Teoria de l’Educació de la Universidad de Navarra, i M. Teresa Fuentes, directora de Treball Social, Psicologia i Espiritualitat de la Fundación Vianorte Laguna.
     

    [PUBLICACIÓ] Raons lingüístiques a favor d'un estat propi

    La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS) us convida a l'acte de presentació  del Butlletí núm. 13 del Cercle XXI: Raons lingüístiques a favor d'un estat propi que serà dijous 10 d'abril a les 19 h a la sala Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi intervindran els autors Josep Gifreu, Isidor Marí, Agustí Pou i Francesc Xavier Vila. 

    Presentació El català a l'estat propi Joaquim Torres-Pla, Cercle XXI
    Estat propi i llengua Agustí Pou, Universitat de Barcelona
    El català a l'Administració de justícia: balanç de 35 anys i perspectives de canvi en una Catalunya independent Rafel Torner, Cercle XXI
    El català, llengua d'estat en comunicació i cultura Josep Gifreu, Universitat Pompeu Fabra
    Els principals reptes per a les polítiques lingüístiques educatives a la Catalunya independent F. Xavier Vila, Universitat de Barcelona
    Sobirania i llengua en l'àmbit de l'empresa i el consum Isidor Marí, Universitat Oberta de Catalunya
    El català a la xarxa. Reptes per a un estat independent i més enllà Vicent Partal, Director de Vilaweb
    El català en un estat independent: perspectiva psicològica Ferran Suay, Universitat de València

    Ya me he encontrado en la #gigafoto de la Vía Catalana, una foto única en el mundo

    • Superado el colapso en el servidor de las primeras horas, ya he podido localizar la foto donde aparezco en la inmensa cadena humana de la Vía Catalana.
    • La Gigafoto de la Vía Catalana, única en el mundo. Hecha con más de 107.030 imágenes el visualizador de la Gigafoto pesa 295GB en 4.104.121 ficheros. 
    • Cabe destacar la excelente organización, hecha desde una entidad sin ánimo de lucro ya partir de muchos voluntarios, tanto por la Vía y la gigafoto como por todas las demás acciones que se organizan.
    • Entre los muchos voluntarios que están colaborando en el proceso de manera organizada, hoy cabe destacar los 800 fotógrafos que hicieron posible este resultado tan espectacular.

    La Asamblea Nacional Catalana (ANC) presentó ayer la Gigafoto de la Vía Catalana hacia la Independencia, la cadena humana de 400 kilómetros que unió Cataluña de norte a sur el pasado Once de Septiembre. Un hito que ha sido posible uniendo las 107.038 imágenes, con una media de 140 fotos por tramo. El alto volumen de fotografías, así como la coordinación con los 800 fotógrafos voluntarios, ha sido la principal dificultad para poder terminar la Gigafoto de la Via. Tan sólo un 2% de la Gigafoto ya supone más de 2.000 imágenes que fotografían los 7,5 kilómetros; o lo que es lo mismo, 15 tramos del recorrido de la Vía Catalana. 
     
    La presidenta de la Asamblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, el coordinador de la Gigafoto, Galdric Peñarroja, y el asesor técnico para la elaboración de la Gigafoto, Nuno Gracias, explicaron el proceso de creación y postproducción de la Gigafoto, "única" en el mundo. 
     
    Sin duda la gigafoto ayudará a internacionalizar más el proceso catalán con los atributos centrales de proceso pacífico, democrático, cívico, integrador, transversal... en definitiva un movimiento, un sentimiento, una voluntad mayoritaria contra la que ninguna apelación al miedo sirve.  
     
    Hablé de la Vía Catalana en diferentes ocasiones:
    Acceso a la gigafoto: http://gigafoto.assemblea.cat/

    Ja m'he trobat a la #gigafoto de la Via Catalana, una foto única al món

    • Superat el col·lapse en el servidor de les primeres hores, ja he pogut localitzar la foto on aparec dins la immensa cadena humana de la Via Catalana.
    • La Gigafoto de la Via Catalana, única al món. Feta amb més de 107.030 imatges el visualitzador de la Gigafoto pesa 295GB en 4.104.121 fitxers. 
    • Cal destacar l'excel·lent organització, feta des d'una entitat sense ànim de lucre i a partir de molts voluntaris, tant per la Via i la gigafoto com per totes les altres accions que s'organitzen.
    • Entre els molts voluntaris que estan col·laborant en el procés de manera organitzada, avui cal destacar els 800 fotògrafs que van fer possible aquest resultat tan espectacular.

    L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va presentar ahir la Gigafoto de la Via Catalana cap a la Independència, la cadena humana de 400 quilòmetres que va unir Catalunya de nord a sud el passat Onze de Setembre. Una fita que ha estat possible unint les 107.038 imatges, amb una mitjana de 140 fotos per tram. L’alt volum de fotografies, així com la coordinació amb els 800 fotògrafs voluntaris, ha estat la principal dificultat per poder enllestir la Gigafoto de la Via. Tan sols un 2% de la Gigafoto ja suposa més de 2.000 imatges que fotografien els 7,5 quilòmetres; o el que és el mateix, 15 trams del recorregut de la Via Catalana.

    La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana,Carme Forcadell, el coordinador de la Gigafoto, Galdric Peñarroja, i l’assessor tècnic per a l’elaboració de la Gigafoto, Nuno Gracias, han explicat el procés de creació i postproducció de la Gigafoto, “única” al món.

    Sens dubte la gigafoto ajudarà a internacionalitzar més el procés català amb els atributs centrals de procés pacífic, democràtic, cívic, integrador, transversal... en definitiva un moviment, un sentiment, una voluntat majoritària contra la qual cap apel·lació a la por serveix.

    Vaig parlar de la Via Catalana en diferents ocasions:
    Accés a la gigafoto: http://gigafoto.assemblea.cat/