18.5.09

GasNatural presenta GestNatural

Gest Natural és una iniciativa de GasNatural amb consells per a les persones en matèries ambientals en la vida quotidiana com ara serveis per a l’estalvi de paper, consells sobre eficiència a la llar.

També s'hi pot accedir a l'apartat "Què ens mou?", amb informació sobre gas natural, energia solar, energia solar-gas, vehicles de gas natural o gestió energètica.

17.5.09

Mitjans, llengua i RSE


Els dos anuncis --el primer en català i el segon en valencià-- per a les eleccions europees. Vídeo: ACN.

Si fa uns dies hem estat parlant de l’RSE dels mitjans de comunicació, ara hi tornarem ja que el Parlament Europeu s'ha hagut de gastar 6.000 euros a traduir un espot de televisió de trenta segons per emetre’l al País Valencià en la seva campanya de propaganda institucional per a les eleccions del 7 de juny.

La versió per a la Comunitat Valenciana de l'anunci és idèntica a la que es passarà al Principat de Catalunya ja que al text escrit no se li ha modificat ni una coma, però sí que es van canviar els actors, que diuen exactament el mateix però amb accents diferents. De fet, es podrien haver deixat els mateixos actors i enregistrar la veu al damunt però potser s’hauria notat poc la diferència.

Quin és el problema, doncs? Segons fonts de l'Eurocambra, el Govern valencià ha pressionat perquè es tradueixi la campanya, amb l'amenaça de no emetre l'anunci a Canal 9 si és el mateix que es pot veure a TV3.

Aquesta petita modificació li ha costat al Parlament Europeu 6.000 euros, segons ha reconegut el responsable de mitjans audiovisuals de la direcció general de Comunicació de l'Eurocambra, Fernando Carbajo.

Però Carbajo també ha afirmat que "estem obligats jurídicament a fer aquesta traducció, encara que sigui mínima i només s'hagi de canviar una coma, ja que l'estatut valencià diu que la seva llengua es diu valencià". Amb aquesta argumentació Carbajo s’equivoca: una cosa és que accepti les pressions del govern valencià i l’altra que accepti els seus arguments ja que el fet que l’Estatut d’Autonomia anomeni la llengua per un altre nom no pressuposa que siguin llengües diferents, com estableix la romanística d’arreu del món, les mateixes universitats valencianes i les diferents sentències judicials que el govern valencià ha perdut reiteradament.

Amb això tampoc estem dient que valorem negativament fer la versió en valencià. Només estem dient que és una llàstima que no puguem compartir el mateix anunci, o en tot cas, que es podria canviar sols la veu i no el cost que ha suposat fer-lo de nou amb uns altres actors.

Aquest és, doncs, un tema analitzable des de la (manca de) responsabilitat social empresarial de la televisió valenciana, ja que polititza un tema fins a límits inversemblants.

a) El que està demanant la televisió valenciana és no emetre el mateix anunci que TV3, és a dir, no estan demanant que la seva versió sigui en valencià sinó que no sigui igual que la que es passi a Catalunya.

b) El govern català assegura que TV3 no tindria cap inconvenient a emetre la versió valenciana de l'espot. De fet, totes les variants de la llengua són vàlides, dignes i convé que siguin usades en els mitjans de comunicació amb tota normalitat per a facilitar-ne el respecte i promoció.

54 versions lingüístiques diferents

L'Eurocambra ha fet una mostra de respecte a la pluralitat lingüística traduint aquest anunci no només a cada llengua sinó també a diverses variants ja que també ha fet versions diferents de l'anunci en alemany, una per emetre a Alemanya i l'altra per a Àustria, en neerlandès, per a Holanda i per a Flandes, en grec, per a Grècia i per a Xipre, i en suec, per a Suècia i per a Finlàndia.

El que costa més d’entendre és que el sobrecost de fer la versió valenciana hagi costat 6.000 euros, en concepte de “'traducció al valencià del seu espot de televisió electoral en català”. Potser treballen amb empreses molt cares, no?

15.5.09

Newsletter de maig 2009: Propers actes RSE


Ja podeu llegir la newsletter de maig, on us convidem a participar en diversos esdeveniments d'RSE.

Entreu al newsletter en català: [ca] Mai'09: Propers actes RSE

Nota: aquesta newsletter de maig sols té versió en català

Dues escoles de negocis catalanes entre les deu millors del món

Dues escoles de negocis catalanes, l'IESE i ESADE, es troben situades entre les deu millors del món pel que fa a formació de persones directives, segons publica el diari britànic "Financial Times".

L'IESE ocupa la posició número 3 i ESADE la número 8, a partir de la valoració dels programes educatius d'aquestes escoles, el claustre de professors i la seva expansió internacional. Alhora, un 80% de la valoració ve de l'opinió d'empreses que han donat feina a persones formades en aquests centres.

El fet que totes dues escoles de negoci tinguin un clar compromís en la Responsabilitat Social de les Empreses és una garantia per a fer arribar aquest missatge, valors, i enfocament de gestió a l'empresariat i als nous emprenedors i emprenedores.

Des d'un punt de vista de país, el seu lideratge en RSE i com a escoles de negoci en el món també ha de ser una oportunitat per a posicionar Catalunya com una nació especialment sensible a l'RSE tant per part de les empreses com de molts altres agents. No es pot menystenir la rellevància que tenen aquestes institucions a l'hora de mostrar els actius del país a nivell internacional, sobretot si tenim en compte el talent d'arreu del món que passa per les seves aules, dins l'alumnat i el professorat.

La primera posició del rànquing l'ocupa una escola dels Estats Units, la Harvard Business School, i la segona, l'IMD, és de Suïssa.

Un programa de TV ridicultitza els indígenes i els introdueix l'alcohol

  • En aquesta ocasió s'han superat de nou els límits ètics
  • 'Perdidos en la tribu' ridiculitza els indígenes
  • L'ONG CEAR acusa el programa de Cuatro de descobrir l'alcohol als boiximans
Fa encara no 24 hores dèiem que calia començar a parlar a fons de l'RSE dels mitjans de comunicació, i certament hi ha moltes matèries a revisar i millorar. Aquesta que ha aparegut avui a la premsa és especialment significativa i mereixeria tenir conseqüències per a l'empresa i la seva direcció.

També és lamentable que una part de l'audiència s'empassi el que sigui, amb criteris de diversió i distracció, al marge de criteris ètics i sense cap mena d'interès per les conseqüències de la seva condició d'espectador. El fet és que només en dues emissions, el docu-reality de Cuatro Perdidos en la tribu s'ha convertit en un èxit: 2.421.000 espectadors (13.2% de quota). 

La Fundació CEAR critica el tracte vexatori que reben els indígenes que apareixen en la producció i el mal ocasionat al projecte de cooperació que desenvolupa a Namíbia amb la població indígena san (boiximans), protagonistes de Perdidos en la tribu, i lamenta que "es posi en ridícul una de les cultures més antigues del planeta".

Podeu llegir més dades del cas al Periódico: 'Perdidos en la tribu' ridiculitza els indígenes, segons una ONG

A Cuatro diuen que no tenen constància de cap denúncia, ni de les informacions de l'ONG, i tot i que respecten les opinions sobre els seus programes, aquesta no la comparteixen. La cadena recorda que per a la realització del programa compta amb els deguts permisos dels governs i autoritats locals i que, "òbviament, els pobles d'acollida de les famílies han estat compensats".

És obvi que aquesta cadena no té gaire sensibilitat ni interès per aspectes ètics i per la responsabilitat social de les empreses, almenys pel que es desprèn del tipus de resposta freda, distant, desinteressada... i cínica quan parla de la compensació que han rebut els pobles d'acollida i que possiblement és el mateix que pot haver causat part del problema de l'entrada de l'alcohol. Lamentable l'empresa, preocupant si la ciutadania ho continua mirant.

14.5.09

Especial "El canvi econòmic" a Televisió de Catalunya


La Setmana de TV3 2009: Encarem el futur

Des de fa nou anys, "La Setmana de TV3" aporta en cada edició continguts per incentivar el coneixement i la reflexió sobre un tema d'ampli abast i d'interès social. Al llarg de set dies, els programes dels canals de Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de Catalunya Ràdio i els portals d'internet, s'aboquen a tractar el tema de "La Setmana" des de diversos angles i formats. Com a acció divulgativa i de sensibilització adreçada a tota la ciutadania, "La Setmana de TV3" ja és, sens dubte, una cita molt consolidada.

L'edició d'aquest any, a diferència de les anteriors, posa l'accent en un tema que té una presència constant en el panorama informatiu des de fa mesos: la situació econòmica adversa, desencadenada per una crisi financera d'abast mundial i agreujada, en el nostre entorn més immediat, per la frenada d'alguns sectors de forta activitat durant els últims anys, com l'immobiliari. Aquesta situació, que té múltiples efectes en la vida de les persones, de les famílies, de les empreses i de la societat en general, és la primera preocupació dels ciutadans en aquests moments. "La Setmana de TV3" té el propòsit d'encarar-la, en clau de superació col·lectiva i en clau, sobretot, de futur.

Com ens administrem, les persones? Com consumim, les famílies? Quines càrregues d'endeutament són raonables? Com podem adaptar-nos millor als recursos disponibles? Com han de ser les empreses i els professionals del futur? Quines noves activitats productives podem emprendre? Quin model de creixement volem tenir? I, mentrestant, què podem fer per protegir els col·lectius socials més vulnerables davant d'aquest canvi econòmic? "La Setmana de TV3" vol abordar totes aquestes preguntes, posar a l'abast dels ciutadans idees i eines d'ajuda, i promoure valors de referència i superació com la cultura de l'esforç, la responsabilitat col·lectiva i la innovació.


Vídeos a la carta sobre la crisi

  • Play
    11/05/2009 

    La crisi i la gent gran

    Els avis d'"El club" opinen sobre la crisi econòmica. La gent gran suporta millor les dificultats econòmiques? Creuen que això ensenyarà els joves a no estirar més el braç que la màniga?

  • Play
    07/05/2009 

    Veïns sense feina ni casa

    La crisi posa contra les cordes moltes famílies. A L'Hospitalet hem trobat una protesta especial: un grup de veïns del Gornal fa més de 30 dies que estan acampats davant l'ajuntament reclamant un lloc de treball perquè estan a l'atur, sense prestació, i ja no poden pagar el lloguer.

  • Play
    29/04/2009 

    Comprar o no comprar

    El consum, motor de l'economia, no para de caure. La sensació de desànim general frena les decisions de compra, fins i tot entre els que no pateixen directament la crisi. Si els preus estan baixant, per què no aprofitar-ho?

  • Play
    22/04/2009 

    "La crisi del sector immobiliari no ha tocat fons"

    Enric Reyna, president de l'Associació de Promotors i Constructors de Barcelona, afirma que "la gent està mirant pisos, però falta finançament", i afegeix que "els bancs han de córrer riscos controlats, però han de donar crèdits".

  • Play
    15/04/2009 

    Criminalitat i crisi

    La crisi econòmica pot fer augmentar la delinqüència? Ho hem preguntat a responsables policials i a experts; i ens hem fixat en crisis anteriors, com la dels anys 80, en què la inseguretat ciutadana va créixer de forma significativa.

  • Play
    15/04/2009 

    Els preus de l'habitatge

    Parlem de les tendències al sector amb Jordi Balagué, president de l'Institut Gaudí de la Construcció.

  • Play
    23/03/2009 

    3/65: "Menjar de sobres"

    Fa poc més d'un any, quan es començava a parlar obertament de crisi, mostràvem la realitat de moltes persones que sobrevivien gràcies al menjar que reciclaven dels contenidors de supermercats i mercats. Al cap de 365 dies hem comprovat com aquesta pràctica s'ha incrementat.

  • Play
    03/02/2009 

    La feina del parat

    Amb l'augment ràpid i sobtat de l'atur, cada cop és més important que les persones sense feina es mostrin actives per trobar un nou lloc de treball. Cada cop hi ha més eines per facilitar la formació i la preparació per tornar al mercat laboral. Però hi ha qui pensa que són insuficients i que, ben aviat, els límits de les prestacions poden portar a moltes famílies a quedar desprotegides.

  • Play
    13/01/2009 

    La tristor de la "city"

    La corresponsal de Televisió de Catalunya a Londres, Anna Jover, ens explica l'ambient de crisi que es viu a Londres, la capital financera d'Europa.

  • Play
    09/12/2008 

    Paisatge de la crisi

    Metres i metres de terreny urbanitzat continuaran deserts durant molts anys per culpa de la crisi immobiliària. I, tot això, mentre els ajuntaments han de donar serveis en barris fantasma. Veiem quin és el paisatge que està dibuixant la crisi en força zones de Catalunya.

  • Play
    18/11/2008 

    Bé, a pesar de tot plegat

    Enmig de la crisi financera i de la seva repercussió en l'economia real, algunes empreses continuen creixent i tirant endavant els seus plans d'expansió. Expliquem tres casos: des d'una gran empresa com Siemens, fins a companyies més mitjanes com Lipsa o Injecter.

  • Play
    10/11/2008 

    Crisi social

    La crisi no afecta només la butxaca, sinó també les relacions socials. L'alt cost de vida fa que hi hagi ciutadans que es veuen obligats a canviar el seus plans de vida: tornar a viure a casa dels pares amb 37 anys o haver de compartir pis amb 44 anys.

  • Play
    21/10/2008 

    Psicologia de la crisi

    Com afecta la crisi també a aquells a qui no els ha canviat la situació econòmica? Com es viu al carrer l'allau informativa sobre la crisi financera? Com repercuteix en l'estat d'ànim de la gent i en la psicologia col·lectiva?

  • Play
    14/10/2008 

    Sequera de liquiditat

    Particulars, empreses i bancs han vist com es tancava l'aixeta del crèdit. Pisos que no es venen, cotxes que no es compren, empreses que no poden tirar endavant plans d'expansió, bancs que desconfien entre ells... La liquiditat, necessària perquè el sistema financer tiri endavant, pateix sequera.

  • Play
    07/10/2008 

    Productivitat, el futur necessari

    La productivitat és una altra de les assignatures pendents de l'economia espanyola. En temps de bonança econòmica van proliferar les feines en sectors poc qualificats i poc retribuïts. Ara, arribada la crisi, aquests són els llocs de treball que es perden abans. Què s'ha de fer? Quin futur li espera a l'economia espanyola si no millora la productivitat?

Mitjans de comunicació, censura i RSE

Article publicat a Diario Responsable 14.05.09

Els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat social perquè reflecteixen i també condicionen els valors de la societat. Les manipulacions com les viscudes avui no són un fet puntual sinó una matèria que ha de ser abordada per la RSE.


Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Aquests poden ser un gran canal per a la difusió dels valors ètics i de sostenibilitat. Qui pot negar que l'extensió de la consciència ambiental es deu als MassMedia, que van saber fer d'altaveus del que expressaven les organitzacions especialitzades?

Però aquest sector té un gran poder i el que pot exercir per a bé també ho pot dur a terme per motius i finalitats poc ètiques. Convindria escrutar a fons el que fan els mitjans, en tots els seus canals, i sense pors.

S'haurà de tractar dels valors que es transmeten, dels estereotips sobre els immigrants i altres grups ètnics, nacionals, socials o de gènere. Sobre la protecció de la infància i sobre la pluralitat. Sobre veracitat de la informació i sobre rellevància de les notícies socials. Sobre les notícies oblidades i sobre la pressió als periodistes. I quan algú obri la veda s'haurà de posar sobre la taula les campanyes d'ONG que no apareixen ni en un breu com a conseqüència d'una trucada alertant del risc de tallar les insercions publicitàries. A més, aquest és un estrany lloc on els mitjans, a diferència d'altres països de gran tradició democràtica, no declaren explícitament des de quina opció ideològica editorializan i seleccionen la informació.

I sens dubte, sobre la censura. De fet, si escric ara aquesta reflexió és per la situació greu que s'acaba de produir en la transmissió d'un esdeveniment esportiu a Televisió Espanyola. Ho faig per compartir la reflexió i per demanar els punts de vista d'altres persones amb les que si alguna cosa compartim és una voluntat de fer de l'RSE un vector de desenvolupament humà i social.

Avui es jugava la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Bilbao, equips que representen de manera molt profunda Catalunya i Euskadi. Quan el cap de l'Estat ha sortit a la llotja i ha sonat l'himne espanyol TVE1 ha desconnectat les imatges de l'estadi. Per als que des de Catalunya hem pogut escoltar la transmissió per TV3 i Catalunya Ràdio, o algun altre mitjà podem explicar als que no ho hagin vist que s'ha produït una sonora i continuada xiulada de desaprovació i desafecte.

De fet, els comentaristes de bona part de mitjans espanyolistes fa setmanes que lamenten la final catalano-basca pel temor que es produís aquesta situació, davant la qual ja plantejaven maneres d'ocultar, demanant a la Federació que augmentés el volum de himne fins fer esclatar les orelles si fos necessari. Així mateix, la policia ha requisat banderes i cartells a l'entrada del camp per evitar un excés d'expressió antiespanyola en el camp.

És possible que entre qui em llegiu, hi hagi persones que se sentin profundament espanyoles que els pugui incomodar aquesta reflexió. El que m'amoïnaria és que algú no ho sapigués atribuir a un enfocament d'RSE, perquè ho és desencarnadament.

És més, és una censura equiparable a la que es donaria en un règim feixista. I evitar-ho depèn tant de la llei com del sentit comú, de l'ètica, i de l'RSE. És molt habitual que els mitjans ubicats a la 'meseta' ocultin sistemàticament certes informacions, expressions, opinions, punts de vista, i acabin finalment transmetent una imatge de la realitat social que no es correspon amb la realitat.

Les conseqüències no són menors. Quan la gent no és conscient que altres persones pensen de manera molt diferent no hi ha possibilitat de comprensió, de diàleg, de tolerància, de síntesi. Quan aquesta ocultació es produeix entre visions territorials i sentiments nacionals el mal pot ser encara més greu i en ocasions irreparable, arribant a situacions on sigui cada vegada més difícil la comprensió mútua per la manca de capacitat d'empatia. La conseqüència és que certes opinions són vistes com a radicals i fins i tot gairebé com a pròpies de delinqüents, i que això provoca tendències al boicot als productes segons origen i que les relacions entre persones es veuen condicionades per prejudicis sobre els quals no s'ha donat una informació i un debat obert.

L'RSE no només ens ha de parlar de temes ambientals i laborals. Les empreses emeten valors socials i les del sector mèdia tenen grans corresponsabilitats socials en la construcció d'unes societats amb capacitat d'afrontar els seus reptes i les seves discrepàncies, assumir els seus consensos i els seus dissensos. Finalment, el CO2 i la conciliació es podrien abordar per la llei mentre que hi ha matèries que només poden ser abordats des de l'RSC de les empreses.

Fins i tot potser els enfocaments d'RSE podrien ajudar a treure tensió i facilitar el diàleg en espais on la política no només ha fracassat sinó que en bona part ha col·laborat a accentuar el problema.

Optar per un desenvolupament de l'RSE basat només en normes i guies és obviar tot el potencial que aquest enfocament de gestió pot tenir per a abordar els reptes d'una societat. Cap dels grans reptes que la societat té plantejats es podrà abordar des d'una sola part, sigui el govern, l'empresa o la universitat. Per això, no hauríem d'ofegar l'RSE limitant-la a unes bones pràctiques rutinàries i deixar de banda les més complexes que ens demana la societat. És possible parlar i escoltar, dialogar i respectar?

PD: a la mitja part TVE1 s'ha disculpat per no haver passat les imatges en directe i ho fet en aquell moment. Amb una peculiaritat: el so ha estat clarament manipulat per ocultar els xiulets, i no tenia res a veure amb els apreciats en altres mitjans i en el mateix camp on l'himne pràcticament era inaudible. ¿Hi ha necessitat de crear una bombolla asèptica fins al punt no només d'ocultar sinó fins i tot de manipular? No seria més responsable entrevistar a les persones i saber dels seus punts de vista? No seria més intel·ligent preguntar obertament pel que passa? A www.marca.com ofereixen un reportatge sobre la manipulació.

PD (2) (Només publicada en aquest blog, no a l'original de Diario Responsable)

Al cap d'unes poques hores de l'incident, i veient l'escàndol, la direcció de RTVE ha destituït Julián Reyes, el director d’esports de la cadena, pel seu “error gravíssim”. Però públicament sols s'ha assumit l'error de no passar en directe l'himne, sense fer cap referència a la manipulació, que és el veritable quid de la qüestió. Hores d'ara, ningú no dubta que a la mitja part es va emetre censurat, eliminant els xiulets, enfocant els jugadors i evitant enfocar al públic. I atenció al ridícul que es pot fer: l’únic primer pla que es va emetre de les grades va ser el d’un afeccionat de l’Athletic amb la mà al cor al sonar l’himne. És de destacar la feina del càmera que va trobar, entre desenes de milers de persones xiulant, un espectador que no compartia l'expressió del sentiment general. Podeu veure les imatges de la patètica manipulació al Periódico: TVE destitueix el director d'Esports per no transmetre l'himne espanyol en la final de Copa

TVE cessa el director de continguts esportius

Medios de comunicación, censura y RSE

Artículo publicado en Diario Responsable 14/05/09

image

Los medios de comunicación tienen una gran responsabilidad social porque reflejan y también condicionan los valores de la sociedad. Las manipulaciones como las vividas hoy no son un hecho puntual sino una materia que debe ser abordada por la RSE.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Estos pueden ser un gran canal para la difusión de los valores éticos y de sostenibilidad. ¿Quién puede negar que la extensión de la conciencia medioambiental se debe a los massmedia, que supieron hacer de altavoces de lo que expresaban las organizaciones especializadas?

 

Pero este sector tiene un gran poder y lo que puede ejercer para bien también lo puede llevar a cabo por motivos y finalidades poco éticas. Convendría escrutar a fondo lo que hacen los medios, en todos sus canales, y sin miedos.

 

Se deberá tratar de los valores que se transmiten, de los estereotipos sobre los inmigrantes y otros grupos étnicos, nacionales, sociales o de género. Sobre la protección de la infancia y sobre la pluralidad. Sobre veracidad de la información y sobre relevancia de las noticias sociales. Sobre las noticias olvidadas y sobre la presión a los periodistas. Y cuando alguien abra la veda se deberá poner encima de la mesa las campañas de ONG que no aparecen ni en un breve como consecuencia de una llamada alertando del riesgo de cortar las inserciones publicitarias. Además, este es un extraño lugar donde los medios, a diferencia de otros países de gran tradición democràtica, no declaran explícitamente desde qué opción ideológica editorializan y seleccionan la información.

 

Y sin duda, sobre la censura. De hecho, si escribo ahora esta reflexión es por la situación grave que se acaba de producir en la transmisión de un evento deportivo en Televisión Española. Lo hago para compartir la reflexión y para pedir los puntos de vista de otras personas con las que si algo compartimos es una voluntad de hacer de la RSE un vector de desarrollo humano y social.

 

Hoy se jugaba la final de la Copa del Rey entre el Barça y el Bilbao, equipos que representan de manera muy profunda a Catalunya y a Euskadi. Cuando el Jefe del Estado ha salido al palco y ha sonado el himno español TVE1 ha desconectado las imágenes del estadio. Para los que desde Catalunya hemos podido oir la transmisión por otro medio podemos contar a los que no lo hayan vivido que se ha producido una sonora y continuada pitada de desaprobación y desafecto.

 

De hecho los comentaristas de buena parte de medios españolistas hace semanas que lamentan la final catalano-vasca por el temor de que se produjera esta situación, ante la cual ya planteaban maneras de ocultarla, pidiendo a la Federación que aumentara el volumen de himno hasta hacer estallar los oídos si fuera necesario. Así mismo, la policía ha requisado banderas y carteles en la entrada del campo para evitarun exceso de expresión antiespañola en el campo.

 

Es posible que entre quien me lea, haya personas que se sientan profundamente españolas que les pueda incomodar esta reflexión. Lo que me preocuparía es que alguien no supiera atribuirla a un enfoque de RSE, porque lo es descarnadamente.

 

Es más, es una censura equiparable a la que se daría en un régimen fascista. Y evitarla no depende tanto de la ley como del sentido común, de la ética, y de la RSE. Es muy habitual que los medios ubicados en la meseta oculten sistemáticamente ciertas informaciones, expresiones, opiniones, puntos de vista, y acaben finalmente transmitiendo una imagen de la realidad social que no se corresponde con la realidad.

 

Las consecuencias no son menores. Cuando la gente no es consciente de que otras personas piensan de manera muy diferente no hay posibilidad de comprensión, de diálogo, de tolerancia, de síntesis. Cuando esta ocultación se produce entre visiones territoriales y sentimientos nacionales el mal puede ser aún más grave y en ocasiones irreparable, llegando a situaciones donde sea cada vez más difícil la comprensión mutua por la falta de capacidad de empatía. La consecuencia es que ciertas opiniones son vistas como radicales e incluso casi como propias de delincuentes, y que ello provoca tendencias al boicot a los productos según origen y que las relaciones entre personas se ven condicionadas por prejuicios sobre los que no se ha dado una información y un debate abierto.

 

La RSE no sólo nos debe hablar de temas ambientales y laborales. Las empresas emiten valores sociales y las del sector media tienen grandes corresponsabilidades sociales en la construcción de unas sociedades con capacidad de afrontar sus retos y sus discrepancias, asumir sus consensos y sus disensos. Finalmente, el CO2 y la conciliación se podrían abordar por la ley mientras que hay materias que sólo pueden ser abordados desde la RSC de las empresas.

 

Incluso quizás los enfoques de RSE podrían ayudar a quitar tensión y facilitar el diálogo en espacios donde la política no sólo ha fracasado sino que en buena parte ha colaborado a acentuar el problema.

 

Optar por un desarrollo de la RSE basado sólo en normas y guías es obviar todo el potencial que este enfoque de gestión puede tener para abordar los retos de una sociedad. Ninguno de los grandes retos que la sociedad tiene planteados se podrá abordar desde una sola parte, sea el gobierno, la empresa o la universidad. Por ello, no deberíamos ahogar la RSE limitándola a unas buenas prácticas rutinarias y dejar de lado las más complejas que nos pide la sociedad. ¿Es posible hablar y escucharse, dialogar y respetarse?

 

PD: en la media parte TVE1 se ha disculpado por no haber pasado las imágenes en directo y lo hecho en ese momento. Con una peculiaridad: el sonido ha sido claramente manipulado para ocultar los silbidos, y no tenía nada que ver con los apreciados en otros medios y en el mismo campo donde el himno prácticamente era inaudible. ¿Hay necesidad de crear una burbuja aséptica hasta el punto no sólo de ocultar sino incluso de manipular? ¿No sería más responsable entrevistar a las personas y saber de sus puntos de vista? ¿No sería más inteligente preguntarse abiertamente por lo que sucede? En www.marca.com ofrecen un reportaje sobre la manipulación.

 

Josep Maria Canyelles


Read more: "Medios de comunicación, censura y RSE" -http://www.diarioresponsable.com/20090513-medios-de-comunicacion--censura-y-rse.html

PD (sólo publicada en este blog, no en el original en Diario Responsable)

Al cabo de unas pocas horas del incidente, y viendo el escándalo, la dirección de RTVE ha destituído a Julián Reyes, el director de deportes de la cadena, por su "error gravísimo". Pero públicamente sólo se ha asumido el error de no pasar en directo el himno, sin hacer ninguna referencia a la manipulación, que es el verdadero quid de la cuestión. A estas alturas, nadie duda de que en la media parte se emitió censurado, eliminando los silbidos, enfocando a los jugadores y evitando enfocar al público. Y atención al ridículo que se puede hacer: el único primer plano que se emitió de las gradas fue el de un aficionado del Athletic con la mano en el corazón al sonar el himno. Es de destacar el trabajo del cámara que encontró, entre decenas de miles de personas silbando, un espectador que no compartía la expresión del sentimiento general. Pueden ver las imágenes de la patética manipulación en el Periódico: TVE destituye al director de Deportes para no transmitir el himno español en la final de Copa