Aquestes dues notícies ens ofereixen l'oportunitat de reflexionar sobre les multes, i d'expressar dubtes sobre les intencionalitats dels gestors públics.
Les sancions són un recurs de què disposa l'autoritat pública, en base al monopoli de la coerció que s'atribueix. I és bo que sigui així: que disposi de la capacitat d'exercir la coerció o violècia (al servei de l'interès públic i en la mesura i grau que faci falta) i que pugui castigar els qui no compleixen amb les normes.
Però precisament aquest privilegi que li atorguem ha de ser exercit amb molta prudència i sempre amb un gran zel per a portar-lo a terme correctament, sense excedir-se i al servei d'un interès públic. Una administració pública pot fer moltes coses malament, però quan les fa malament en matèries tan delicades com aquestes perquè suposen una legitimitat que la ciutadania els atorga per a quan realment calgui, les males pràctiques comporten una pèrdua molt més gran de legitimitat.
19 / 02 / 2010
Els ajuntaments multen més per la crisi
Afany recaptatori municipal per la disminució dels ingressos per impostos
La crisi econòmica, amb una disminució d'ingressos de les admnistraciones públiques en l'apartat tributari, ha provocat un afany recaptatori que, en l'àmbit municipal, es manifesta, entre d'altres coses, en un augment de les multes relacionades amb el trànsit. El cas de Santa Coloma de Gramenet és un reflex d'aquesta situació.
L'Ajuntament d'aquesta ciutat ha hagut d'ajornar l'aprovació del pressupost per a 2010 davant les reserves plantejades per la interventora municipal. Una de les objeccions de la interventora es fonamenta, precisament, en l'excessiu augment previst -en la seva opinió- de la partida d'ingressos per multes.
La previsió d'ingressos per aquest concepte al projecte de pressupost era de 600.000 euros, quan, normalment, els ingressos municipals originats per sancions a Santa Coloma no superen els 200.000 euros anuals.
El problema és més general. Recentment, Mario Arnaldo, president d'Automobilistes Europeus Associats, va declarar que el volum actual de multes de trànsit ha crescut tant, que les administracions -estatal, autonòmica en el cas de Catalunya i el País Basc, i municipal- "són incapaços de tramitar amb eficàcia. Són víctimes de la seva pròpia burocràcia".
Així mateix, les associacions d'automobilistes Reial Automòbil Club d'Espanya (RACE) i Comissariat Europeu de l'Automòbil (CEA), així com l'empresa de gestió de multes Dvuelta, van coincidir fa uns mesos en què la pujada fins al 50% de descompte en les multes de trànsit per pagament té darrere fonamentalment un afany recaptatori del Govern espanyol.
També s'ha considerat que la reducció de la velocitat a 80 km. / h. a les autopistes i autovies d'accés a Barcelona té, entre d'altres motivacions, el propòsit d'augmentar els ingressos per sancions de trànsit. Segons el Servei Català de Trànsit s'imposen una mitjana de 122 sancions diàries en aquests trams.
19 / 02 / 2010
Hisenda exigeix als seus inspectors més sancions
El col·lectiu denuncia "el desmesurat afany recaptatori de l'Agència Tributària"
L'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat ha denunciat en un comunicat "l'afany recaptatori de l'Agència Tributària davant el desproporcionat increment d'objectius imposat als equips d'inspecció en 2010".
S'afegeix que aquests objectius "suposen que els professionals de la inspecció hagin d'exercir una major pressió sobre els contribuents inspeccionats, ja que hauran d'obtenir més deute i imposar més sancions".
Segons l'associació d'inspectors, "no s'hauria de tractar de pal·liar el fort descens de la recaptació, conseqüència de la crisi econòmica, amb una major pressió en les inspeccions".
També s'indica que "la realitat és que s'està pressionant perquè el professional de la inspecció actuï de manera precipitada per tancar els expedients tractant d'obtenir la major deute possible. No s'ha d'oblidar", assenyala el comunicat, "que les retribucions variables suposen al voltant del 20% dels ingressos dels inspectors".
Així mateix, "per mostrar el seu rebuig a les noves mesures implantades per l'Agència Tributària, la Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda ha recollit més de 600 signatures dels caps d'equip d'inspecció (el 77% del total) que s'han comunicat a les autoritats tributàries, en un intent de frenar les noves directrius".
20.2.10
19.2.10
La producció i el consum ecològics augmenten malgrat la crisi
Malgrat la crisi, les produccions ecològiques avancen a Catalunya i durant el 2009 s’han inscrit 240 nous operadors, dels quals 198 són productors i 45 elaboradors. Això suposa un increment del 13,6% en el darrer any. El Departament d'Agricultura va presentar ahir els resultats del Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2009, realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO).
Amb aquestes incorporacions, s’ha arribat als 1.431 empreses certificades. D’altra banda, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, ja que s’ha passat de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.
Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis: vinya, olivera i cereals. En el darrer any, el cultiu de vinya ecològica ha pujat un 38% i el cultiu d’oliveres 15,4%.
El nombre de productors (vegetals i ramaders) es situa a 1.063 (909 el 2008), mentre que la resta d’empreses certificades (transformadors, importadors i comercialitzadors) és de 641 (597 el 2008). Pel que fa a les explotacions ramaderes, el vaquí de carn és la majoritària, amb 239 explotacions. Segueixen l’oví de carn amb 58 explotacions i el cabrum de carn amb 40.
El conseller Llena va destacar l'increment del nombre d’hectàrees, de productors i també de volum de facturació. Segons les darreres dades de 2008, la facturació de la producció certificada ecològica a Catalunya ha estat un 20% superior a l’any 2007.
Baròmetre de percepció i consum
Malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars. “Aquest fet ens referma que ens trobem davant un mercat estable amb una important projecció de futur, ja que un 21% dels consumidors de productes ecològics han afirmat que tenen la intenció d’augmentar el consum d’aquests aliments en els propers 6 mesos, sobretot verdures, llegum, carn i fruita”, va dir Llena en la presentació del document.
A través d’aquest estudi s’ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana, un 47,4%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal. Un 38,6% dels consumidors ecològics declaren que es gasten entre un 15 i un 30% de la despesa setmanal total d’alimentació en aliments ecològics.
Més informació: DAR
Font: Jornal.cat
Notícia relacionada: Llotja virtual per posar preu als aliments ecològics. El Departament d'Agricultura ha anunciat la intenció de posar en marxa una llotja virtual que fixi una cotització per als aliments ecològics, de manera que productors i consumidors tinguin un marc referencial sobre preus de mercat
Amb aquestes incorporacions, s’ha arribat als 1.431 empreses certificades. D’altra banda, també ha augmentat un 13,9% la superfície inscrita, ja que s’ha passat de 62.331 hectàrees a 71.513 hectàrees.
Els cultius ecològics majoritaris són els típicament mediterranis: vinya, olivera i cereals. En el darrer any, el cultiu de vinya ecològica ha pujat un 38% i el cultiu d’oliveres 15,4%.
El nombre de productors (vegetals i ramaders) es situa a 1.063 (909 el 2008), mentre que la resta d’empreses certificades (transformadors, importadors i comercialitzadors) és de 641 (597 el 2008). Pel que fa a les explotacions ramaderes, el vaquí de carn és la majoritària, amb 239 explotacions. Segueixen l’oví de carn amb 58 explotacions i el cabrum de carn amb 40.
El conseller Llena va destacar l'increment del nombre d’hectàrees, de productors i també de volum de facturació. Segons les darreres dades de 2008, la facturació de la producció certificada ecològica a Catalunya ha estat un 20% superior a l’any 2007.
Baròmetre de percepció i consum
Malgrat la situació de crisi econòmica, es constata que el consum de productes alimentaris ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los, tot i ser una mica més cars. “Aquest fet ens referma que ens trobem davant un mercat estable amb una important projecció de futur, ja que un 21% dels consumidors de productes ecològics han afirmat que tenen la intenció d’augmentar el consum d’aquests aliments en els propers 6 mesos, sobretot verdures, llegum, carn i fruita”, va dir Llena en la presentació del document.
A través d’aquest estudi s’ha pogut constatar que gairebé la meitat de la població catalana, un 47,4%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 31% amb freqüència mensual i el 17,8% de forma setmanal. Un 38,6% dels consumidors ecològics declaren que es gasten entre un 15 i un 30% de la despesa setmanal total d’alimentació en aliments ecològics.
Més informació: DAR
Font: Jornal.cat
Notícia relacionada: Llotja virtual per posar preu als aliments ecològics. El Departament d'Agricultura ha anunciat la intenció de posar en marxa una llotja virtual que fixi una cotització per als aliments ecològics, de manera que productors i consumidors tinguin un marc referencial sobre preus de mercat
RSE i cultura democràtica
No és el primer cop que parlem sobre la relació entre democràcia i RSE. De fet sembla una òbvietat, però sovint no es té prou en compte perquè es considera que la democràcia és un estadi prou consolidat i estable. Considerem en canvi que els valors democràtics conformen o haurien de conformar un dels aspectes més rellevants de l'RSE. Ara per ara, si voleu, queda inclòs dins els aspectes socials, però no se li dóna la rellevància que hauria de tenir.
Hi hem fet referència recentment:
Hi hem fet referència recentment:
17.1.10 L'Arguiñano, son pare i la División Azul. [...] sovint també m'agrada abordar altres matèries que sembla que no tinguin tanta repercussió dins el sector i que en canvi hi tenen una gran rellevància, com ara la defensa dels valors democràtics. De vegades aquesta sembla una matèria proscrita. Potser és lògic que les grans consultores no en parlin perquè no hi ha tant negoci, difícilment hi ha una metodologia a aplicar que pugui generar un rendiment econòmic multiplicable per 'n'. Però sobta més l'oblit en altres agents, massa capficats cadascú en la seva 'dèria': ja sigui ambiental, social o laboral. Per això no em sap cap greu dedicar espai en aquest blog a abordar aquelles pràctiques que s'allunyen de la centralitat habitual i cerquen espais de reflexió i acció en altres matèries secundàries per volum però centrals per importància.Moguts per la preocupació pels temes ambientals, l'RSE ha desfocalitzat altres matèries, i possiblement els valors democràtics mai no han estat un dels focus rellevants. Sobre el paper ningú s'hi oposaria però des d'un punt de vista pràctic veiem que no són temes que es posin damunt la taula. I en canvi cada cop més adquiriran importància i potser urgència. Vegem en aquest sentit aquesta línia de reflexió:
Les empreses i organitzacions transmeten valors, per activa o per passiva. Totes les empreses i organitzacions transmeten valors socials, valors culturals, valors ètics, en tot moment, ja sigui pel que fan com pel que no fan. Casos coneguts, i on encara es donen grans contradiccions entre el discurs oficial i la pràctica, són les fotos que acompanyen els elements gràfics corporatius. És habitual que la representació d'un càrrec directiu correspongui a un home i la secretaria a una dona. Encara avui succeeix, tot i que s'observen actituds d'esmena, i el progrés és més que evident. I el mateix podríem dir respecte al llenguatge de gènere, quan encara trobes discriminacions flagrants (i il·legals) en les sol·licituds de personal...
Solana adverteix d’un procés de desoccidentalització del món. El fins fa poc responsable de la política exterior de la Unió Europea, Javier Solana, va estrenar ahir amb una conferència el seu càrrec de president del Centre per a l’Economia Global i la Geopolítica d’ESADE. Solana va reflexionar sobre els canvis que s’estan produint en el món actual i va assenyalar que un fenomen de què no es parla però que és una realitat és «la desoccidentalització», un procés en què el món occidental va perdent rellevància. Això va portar l’expresident de la Generalitat i president de la Càtedra de Lideratge i Governança d’ESADE, Jordi Pujol, a preguntar-se si s’entén només com un procés de retrocés econòmic, demogràfic i polític, o també dels valors. «A mi m’agradaria que no retrocedíssim respecte als valors occidentals, que són la llibertat, la cohesió social i els drets humans» [veure notícia sencera al Periódico]Considerem que les empreses i les organitzacions en general haurien de reflexionar sobre com poden ser un agent que promogui els valors democràtics allà on operin, començant per cultivar-los dins la seva mateixa mateixa cultura corporativa.
16.2.10
Dues reflexions de Jordi Pujol sobre la crisi
Us proposo aquestes dues reflexions de Jordi Pujol sobre la crisi que patim de manera més profunda a Catalunya i a Espanya. Hi ha elements que resulten interessants per a pensar en termes d'ètica i de responsabilitat social de les Administracions públiques.
Dues reflexions a fons, molt necessàries i urgents. Una sobre Espanya:
A Espanya hi ha una crisi greu. Econòmica i política. Podria arribar a ser social. Una crisi seriosa. De tota manera, i abans d’entrar-hi a fons, cal dir que Espanya és un país important. I que per exemple les comparacions amb Grècia no són vàlides. I que se n’hauria de poder sortir. Però dit això per a posar les coses en el seu lloc no és menys cert que la crisi que hi ha a Espanya és greu econòmicament, preocupant políticament i inquietant socialment. I li afegeix gravetat per la forma com s’ha produït perquè ha posat al descobert unes conductes polítiques de poca qualitat.
I una consciència cívica de voltatge baix. I molta manca de preparació. Molta superficialitat. Molt cainisme en el món polític i mediàtic. En conjunt poca categoria política i social. I poc sentit de la responsabilitat, poc sentit del bé comú i de l’interès general. Dels uns i dels altres. Sense tanta demagògia, tanta fatxenderia, i sense tanta por a dir les coses pel seu nom i en general una mica més de responsabilitat no hauria calgut arribar on s’ha arribat [llegir-ne més]
L’altra sobre Catalunya:
No és ben bé com l’espanyola, perquè els antecedents són diferents. I la psicologia. I també, el marge de maniobra, tant política com econòmica. Molt més condicionat. Però el cas és que Catalunya viu un temps difícil. Que hi ha la impressió de declivi econòmic. Una impressió no del tot confirmada, almenys en les seves versions més negatives. Però que de tota manera és preocupant. I una sensació de pèrdua de prestigi. De cara endins, és a dir, d’autoestima. I de cara enfora. De cara a Europa, per exemple, on durant molts anys s’ha parlat amb elogi de Catalunya i del model català. I ara ja no. I això comporta una pèrdua de seguretat.
I en el marc de tot l’Estat no solament hem perdut prestigi, sinó que s’ha instaurat una actitud de poc respecte i s’ha desvetllat un fort sentiment d’hostilitat. El balanç no és bo. I la situació d’ara, tampoc. [llegir-ne més]
Dues reflexions a fons, molt necessàries i urgents. Una sobre Espanya:
A Espanya hi ha una crisi greu. Econòmica i política. Podria arribar a ser social. Una crisi seriosa. De tota manera, i abans d’entrar-hi a fons, cal dir que Espanya és un país important. I que per exemple les comparacions amb Grècia no són vàlides. I que se n’hauria de poder sortir. Però dit això per a posar les coses en el seu lloc no és menys cert que la crisi que hi ha a Espanya és greu econòmicament, preocupant políticament i inquietant socialment. I li afegeix gravetat per la forma com s’ha produït perquè ha posat al descobert unes conductes polítiques de poca qualitat.
I una consciència cívica de voltatge baix. I molta manca de preparació. Molta superficialitat. Molt cainisme en el món polític i mediàtic. En conjunt poca categoria política i social. I poc sentit de la responsabilitat, poc sentit del bé comú i de l’interès general. Dels uns i dels altres. Sense tanta demagògia, tanta fatxenderia, i sense tanta por a dir les coses pel seu nom i en general una mica més de responsabilitat no hauria calgut arribar on s’ha arribat [llegir-ne més]
L’altra sobre Catalunya:
No és ben bé com l’espanyola, perquè els antecedents són diferents. I la psicologia. I també, el marge de maniobra, tant política com econòmica. Molt més condicionat. Però el cas és que Catalunya viu un temps difícil. Que hi ha la impressió de declivi econòmic. Una impressió no del tot confirmada, almenys en les seves versions més negatives. Però que de tota manera és preocupant. I una sensació de pèrdua de prestigi. De cara endins, és a dir, d’autoestima. I de cara enfora. De cara a Europa, per exemple, on durant molts anys s’ha parlat amb elogi de Catalunya i del model català. I ara ja no. I això comporta una pèrdua de seguretat.
I en el marc de tot l’Estat no solament hem perdut prestigi, sinó que s’ha instaurat una actitud de poc respecte i s’ha desvetllat un fort sentiment d’hostilitat. El balanç no és bo. I la situació d’ara, tampoc. [llegir-ne més]
15.2.10
Josep Maria Canyelles hablará sobre los retos de la RSE en una jornada en Segovia
Jornada "Responsabilidad Social Empresarial" en Segovia
Mañana tendrá lugar en Segovia una jornada sobre Responsabilidad Social dirigida a las empresas en la que se tratará tanto el sentido general de este enfoque de gestión como su aplicación en el ámbito laboral.
La jornada, que tendrá lugar en el hotel San Antonio el Real, se enmarca dentro del programa Incorpora de la Caixa. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, expondrá el sentido actual de la responsabilidad social para las empresas, con una ponencia titulada "Retos de la RSE". El concejal de Servicios Sociales, Sanidad y Consumo, Andrés Torquemada, en representación del Alcalde, asistirá a la inauguración de la Jornada "Responsabilidad Social Empresarial" del Programa INCORPORA de la Obra Social “La Caixa”. El acto tendrá lugar en las instalaciones del hotel San Antonio el Real, sito en la Calle San Antonio el Real, s/n.
La colaboración entre el programa Incorpora de "la Caixa" y la Federación Empresarial Segoviana persigue crear un alianza sólida con el tejido empresarial de la zona para potenciar la integración laboral de personas con dificultades especiales a la hora de acceder a un puesto de trabajo, como por ejemplo jóvenes en situación o riesgo de exclusión, parados de larga duración, mujeres víctimas de la violencia de género, personas inmigradas y personas con discapacidad física, psíquica o sensorial. (+ info)
JORNADA DE RESPONSABILIDAD SOCIAL EMPRESARIAL
PROGRAMA: DESAYUNO DE TRABAJO
10 h. Inauguración.
10:15h. Las claves de la Responsabilidad Social Empresarial
11:00 h Diagnóstico de la RSE en Segovia.
11:20h. Mesa redonda y experiencias empresariales:
Moderador: Representante de FES.
12:00 h. Clausura del acto.
Ver programa en web Cámara Comercio
Mañana tendrá lugar en Segovia una jornada sobre Responsabilidad Social dirigida a las empresas en la que se tratará tanto el sentido general de este enfoque de gestión como su aplicación en el ámbito laboral.
La jornada, que tendrá lugar en el hotel San Antonio el Real, se enmarca dentro del programa Incorpora de la Caixa. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, expondrá el sentido actual de la responsabilidad social para las empresas, con una ponencia titulada "Retos de la RSE". El concejal de Servicios Sociales, Sanidad y Consumo, Andrés Torquemada, en representación del Alcalde, asistirá a la inauguración de la Jornada "Responsabilidad Social Empresarial" del Programa INCORPORA de la Obra Social “La Caixa”. El acto tendrá lugar en las instalaciones del hotel San Antonio el Real, sito en la Calle San Antonio el Real, s/n.
La colaboración entre el programa Incorpora de "la Caixa" y la Federación Empresarial Segoviana persigue crear un alianza sólida con el tejido empresarial de la zona para potenciar la integración laboral de personas con dificultades especiales a la hora de acceder a un puesto de trabajo, como por ejemplo jóvenes en situación o riesgo de exclusión, parados de larga duración, mujeres víctimas de la violencia de género, personas inmigradas y personas con discapacidad física, psíquica o sensorial. (+ info)
- Calendario: martes, 16 de febrero del 2010 - martes, 16 de febrero del 2010
- Lugar del evento: en el hotel San Antonio el Real, sito en la Calle San Antonio el Real, s/n.
- Hora de celebración: a las 10:00 horas.
JORNADA DE RESPONSABILIDAD SOCIAL EMPRESARIAL
PROGRAMA: DESAYUNO DE TRABAJO
10 h. Inauguración.
10:15h. Las claves de la Responsabilidad Social Empresarial
- Dr. Josep Mª Canyelles. Experto en Responsabilidad Social Empresarial
11:00 h Diagnóstico de la RSE en Segovia.
- Jesús Postigo Quintana. Presidente de la Cámara de Comercio de Segovia.
11:20h. Mesa redonda y experiencias empresariales:
Moderador: Representante de FES.
- Sergio Rodríguez Asenjo. Responsable de RRHH de Eroski
- Ángel Luis Llorente de Frutos. Presidente de la Asociación de Jóvenes Empresarios de Segovia
- Vicente Rincón de Frutos y Manuel Marchamalo Cabanillas. Director de Aguas Minerales Pascual y Responsable de RRHH. Grupo Leche Pascual, Área Centro
12:00 h. Clausura del acto.
Ver programa en web Cámara Comercio
12.2.10
Èxits i expansió d'una pime compromesa amb la sostenibilitat
Davant de tantes dades negatives sobre l'economia, de vegades correm el risc de no parlar de les empreses que se'n surten amb força fins i tot en moments com aquests. I volem fer-ho mostrant la satisfacció pel fet que les coses vagin bé per a una pime catalana que fa temps que va optar per una gestió profunda i intel·ligent de la responsabilitat social.Efectivament, en un reportatge a la Vanguardia d'ahir titulat KH7 teje alianzas en Europa s'explica que l'empresa KH Lloreda va facturar 33,7 milions al 2009, un 4,2% més:
KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.Fa uns anys vam elaborar una fitxa de bones pràctiques sobre la seva responsabilitat social, i anys després hem anat veient altres virtuts d'aquesta empresa sota el lideratge de Josep Maria Lloreda. I una de les virtuts que ara amplificaríem perquè també formen part de l'RSE és la capacitat de teixir estratègies col·laboratives amb altres empreses i organitzacions. Col·laborar implicar guanyar eficiència, estalviar impactes ambientals, millorar la cultura empresarial del país...
Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".
Cal fer notar que la comunicació de la seva RSE, quan es vincula directament a cada producte, es fa amb una discreció notable, com es pot observar del fet que la referència a l’ecoetiqueta estigui a la part posterior i no excessivament ressaltada. El motiu ve donat pel una certa creença entre el públic consumidor d’aquesta part d’Europa que un producte ecològic no pot tenir les mateixes propietats i potència netejadora o desgreixadora que un altre de no ecològic. Davant el risc que la bona imatge ecològica pogués erosionar la imatge d’eficàcia van preferir no focalitzar aquesta qualitat.Enhorabona, doncs, pel fet que una empresa compromesa mostri que la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat empresarial van plegades, com l'excel·lència empresarial i l'excel·lència social.
Éxitos y expansión de una pyme comprometida con la sostenibilidad
Ante tantos datos negativos sobre la economía, a veces corremos el riesgo de no hablar de las empresas que van adelante con fuerza incluso en momentos como estos. Y queremos hacerlo mostrando satisfacción por el hecho de que las cosas vayan bien para una pyme catalana que hace tiempo que optó por una gestión profunda e inteligente de la responsabilidad social. Efectivamente, en un reportaje en la Vanguardia de ayer titulado KH7 teje alianzas en Europa se explica que la empresa KH Lloreda facturó 33,7 millones en 2009, un 4,2% más:
KH Lloreda ha decidido dar un impulso a su negocio internacional - ahora vende sólo en Portugal y Francia, y de forma testimonial-y ha iniciado un plan para alcanzar acuerdos comerciales con otras empresas medianas y familiares europeas que fabriquen productos complementarios, para compartir distribución. El primero de estos acuerdos lo ha firmado con la empresa austriaca Claro, fabricante de un detergente ecológico para lavavajillas y que actualmente ya vende en España pero con marca de distribuidor. Según explica Josep Maria Lloreda, el acuerdo, consiste en que Claro comercializará el KH7 en Alemania y Austria, y Lloreda introducirá la marca Claro en España. En el mismo sentido, Lloreda también ha empezado a analizar empresas en el Reino Unido, según el plan de internacionalización que ha diseñado de la mano de Pricewaterhouse.Hace unos años elaboramos una ficha de buenas prácticas sobre su responsabilidad social, y años después hemos ido viendo otras virtudes de esta empresa bajo el liderazgo de Josep Maria Lloreda. Y una de las virtudes que ahora amplificaríamos porque también forman parte de la RSE es la capacidad de tejer estrategias colaborativas con otras empresas y organizaciones. Colaborar implicar ganar eficiencia, ahorrar impactos ambientales, mejorar la cultura empresarial del país ...
Además de su plan de expansión internacional, Lloreda ultima la construcción de un almacén logístico totalmente robotizado en Canovellas en el que ha invertido "más de 7 millones de euros". Deberá entrar en funcionamiento a finales de abril y Lloreda lo compartirá "con otros fabricantes locales del sector, para hacer entregas conjuntas y adaptarnos al ritmo de suministro que exige la gran distribución".KH Lloreda ha optado por la sostenibilidad y la sensibilidad en materias ambientales y, coherentemente, a la hora de hacer las alianzas han tenido en cuenta este factor y se posicionando de manera nítida en este compromiso. Sorprende a estas alturas recordar las lógicas prevenciones que tuvieron hace unos años no en su compromiso pero sí a comunicar a la sociedad. Decíamos en la ficha hecha hace unos años:
Cabe hacer notar que la comunicación de su RSE, cuando se vincula directamente a cada producto, se hace con una discreción notable, como se puede observar de que la referencia a la ecoetiqueta esté en la parte posterior y no excesivamente resaltada. El motivo viene dado por una cierta creencia entre el público consumidor de esta parte de Europa que un producto ecológico no puede tener las mismas propiedades y potencia limpiadora o desengrasante que otro de no ecológico. Ante el riesgo de que la buena imagen ecológica pudiera erosionar la imagen de eficacia prefirieron no focalizar esta calidad.Enhorabuena, pues, por el hecho de que una empresa comprometida muestre que la sostenibilidad ambiental y la sostenibilidad empresarial van juntas, como la excelencia empresarial y la excelencia social.
Dèficit de coneixement de l’anglès i mala pràctica docent
L'article que hem fet no és ben bé sobre Responsabilitat Social com els que fem habitualment, tot i que també hi té relació. Tampoc és un article d’expert, sinó de persona que vol lamentar que les coses no es facin prou bé. I és que entre les causes reconegudes de les dificultats d’aprenentatge de l’anglès no se sol parlar mai de manca de professionalitat que suposa no saber establir els lligams amb la llengua pròpia. És una obvietat que passa desapercebuda, una manca d’una sensibilitat amb el país des de l’acció docent, cosa que suposa una dificultat afegida. En tot cas, com diem al final de l'article sencer: "us ben asseguro que si alguna acadèmia d’anglès situada a Catalunya em demana consell sobre la seva RSE, segur que els faré aquesta reflexió, al costat de les bones pràctiques en els consums, la contractació o els valors culturals, per exemple".
Com que l'article ens ha sortit una mica llarg (3 fulls), us en poso un resum tot seguit:
Dèficit de coneixement de l’anglès
i mala pràctica docent
Josep Maria Canyelles*
L’aprenentatge de l’anglès és una assignatura pendent del nostre capital humà i té conseqüències per a la competitivitat de les empreses catalanes.
Podem fer-ne moltes anàlisis (sistema educatiu, doblatge cinematogràfic...) però ara farem referència a un aspecte del qual no se’n parla mai, i que podem analitzar com una manca de qualitat docent però també de respecte pel país... Es tracta de la relació entre la llengua a aprendre i la llengua nadiua, el català. El problema és que a Catalunya les escoles d’idiomes i el professorat sovint parteixen de la llengua espanyola, fet que suposa una dificultat afegida.
Recordo que a la Primària (EGB) un professor ens mirava de descriure un estrany so anglès, el qual definia com una vocal intermèdia entre la ‘e’ i la ‘o’. Al cap d’uns anys, quan vaig poder estudiar català, vaig poder adonar-me de la coincidència d’aquell estrany so estranger amb la vocal neutra pròpia del català... La manca de capacitats per part del professorat/escola per establir links entre totes dues llengües suposa una dificultat afegida i es generen inseguretats en la pronúncia.
El professorat nadiu comporta grans avantatges però l’escola ha de saber aportar els elements metodològics i de lligam amb la llengua de partida, ja que altrament no aprofitem adequadament els actius que tenim.
Veure les lletres escrites marca molt i encara que li diguis a un estudiant que es pronuncia d’una altra manera, si no sap veure-hi la relació o la lògica de la conversió escrit-pronunciat, se li farà difícil d’assimilar i de recordar. Poden arribar a imitar la persona que ho diu però al cap de cinc minuts ser incapaços de fer-ho bé, perquè han imitat el so però no han identificat el fonema com a caràcter singular i oposat als altres de la llengua.
És com si intentéssim infructuosament explicar a un anglès que la nostra ‘j’ és més suau que la seva. Li diríem que no pronunciï Magí dient Matgí sinó una mica més suau. I el nostre alumne ho intentaria però no acabaria de fixar el so amb precisió. I després algun dia descobriria que aquest estrany so que li intentem descriure també el tenen en anglès en paraules com mesure sols que no l’escriuen amb ‘j’ i això el confonia.
Uns exemples
Fins després de molts anys de mirar d’aprendre anglès no em vaig adonar que domestic consumers sona de la mateixa manera que en català oriental sonaria demèstic quensiúmers (excepte la ‘r’) .
Paraules que sonen com a molt difícils tenen un so que podria ser perfectament català, com per exemple: exclusion que sona perfectament en català com a icsclugen (ĭk-sklū'zhən).
Però atenció perquè ara alguns m’entendran millor. Això també passa en la relació català-castellà. Hi ha castellanoparlants que quan veuen una ‘j’ catalana ja es veuen incapaços de pronunciar-la. És una lletra que en castellà sona diferent i en català representa un so que ell no tenen i això genera una dificultat que no és articulatòria sinó mental. I la prova és ben senzilla ja que cada cop tenim entre nosaltres més castellanoparlants que sí que tenen aquest so en la seva llengua sols que l’escriuen diferent. Escolteu sinó alguns llatins com diuen lluvia: tal com nosaltres diríem júvia. Aleshores potser tan sols els hem de dir que Joan no sona Yoán sinó Lluán.
El fet de ser catalanoparlant em va bé per a pronunciar correctament political (pəlĭt'ĭkəl) amb dues neutres (com si fos pelítiquel), domestic (demèstic), oppression (eprèixen), monopoly (menòpeli). En anglès fan multitud de vocals neutres com la catalana. És, també per a ells, la seva vocal per a relaxar o neutralitzar algunes posicions àtones. I ens va molt bé entendre-ho així. Hi ha gent que li costa molt de pronunciar correctament una paraula com rigorous: quan la veus escrita més aviat et sortiria rígorus... I notes que els anglesos ho diuen diferent, però de poc servirà si no saps fixar en el teu cervell que no és un so així com més central sinó exactament dues vocals neutres: com diríem en català ríggueres (lògicament amb r anglesa).
No volem allargar-nos més perquè aquest no és un article d’expert en el tema sinó d’alumne molest per les males pràctiques docents. Però sí que encara esmentarem una altra similitud entre totes dues llengües que tampoc s’aprofita. Em refereixo al doble accent. En la nostra llengua no tradicionalment no hem dit Catalúnya sinó Cátalúnya, amb un accent primari a la ‘u’ i un de secundari a la ‘a’. Malauradament cada cop es pronuncia d’una manera més despersonalitzada i castellanitzada. Intenteu recordar com pronuncia el nom del país el president Jordi Pujol. Com en anglès: per a dir correctament methodology cal fer-ho amb doble accent: méthodólogy.
Cal un plus de responsabilitat social perquè les escoles de llengües atenguin adequadament aquestes singularitats, i és la seva responsabilitat davant nosaltres, els seus alumnes, i davant nosaltres, el país en el qual operen.
Article sencer (3 fulls): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles.pdf
Article resumit (1 full): www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_angles-breu.pdf
Aquest resum l'hem publicat també a Jornal.cat
Aquest resum l'hem publicat també a Jornal.cat
Encontre Pimes responsables
Atès que la Conferència té caràcter governamental, i que per tant haurà una baixa presència d’iniciatives locals i de la societat civil vinculades a Pimes, sorgeix la proposta d’organització coma activitat paral•lela i complementària d’un encontre de Pimes responsables, aprofitant tant l‘impacte públic que segur tindrà la Conferència Europea d’RSE, com els desplaçaments per acudir a la conferència per part d’organitzacions i institucions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes.
La Xarxa Pimes responsables
Els dies 24 i 25 d’octubre de 2008 va tenir lloc a Palma el I Congrés de la RSE de les Pimes, organitzat per l’Eticentre amb el suport de la Direcció general d’RSC de la Conselleria de Treball del Govern de les Illes Balears. Així mateix, com a activitat paral·lela, el dia 23 d’octubre va tenir lloc una reunió d’organitzacions espanyoles implicades en la promoció de la RSE en Pimes. Aquesta reunió serví per preparar el manifest de conclusions del Congrés (veure www.rsebalears.org/Declaracion.pdf), així com per posar les bases per a la creació d’una xarxa de pimes responsables.
Per donar continuïtat a l’articulació d’una xarxa estatal d’organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes, l’Eticentre va elaborar amb el suport de la Direcció general d’RSC la pàgina web www.pymesresponsables.com, amb els següents objectius:
- Establir un compromís clar per avançar en l’articulació de plataformes que coordinin i afavoreixin el treball en xarxa entre iniciatives locals, sumant esforços i creant economies d’escala en processos i projectes.
- Afavorir l‘intercanvi d’instruments i metodologies específiques per a les Pimes, tendint a una mayor homogeneïtzació d’instruments de gestió i avaluació a fi de millorar la percepció pública i la credibilitat de la RSE.
Objectius:
- Millorar la visibilitat pública de les actuacions d’RSE en Pimes.
- Afavorir l‘intercanvi de metodologies, experiències i bones pràctiques de promoció de la RSE en Pimes, partint d’enfocaments col•lectius, col•laboratius i sectorials o territorials.
- Avançar en l’articulació d’una xarxa estatal de promoció de la RSE en Pimes i en criteris comuns de bones pràctiques.
Activitats previstes:
Dia 25 de març
Horari: 10:00 – 14:00 hores
Lloc: pendent de confirmar
10.00-11.30 hores
Presentació d’experiències de promoció de la RSE en Pimes.
Està prevista la presentació del Projecte RS+, d’autodiagnòstic en web de responsabilitat i sostenibilitat per a les Pimes, promogut per Roadmap, O’Gayar Consulting i DomoMed, i recolzat per l’Eticentre.
Així mateix, convidam a organitzacions i institucions implicades en la promoció de la RSE en Pimes a presentar comunicacions o panells.
12.00-14.00 hores
Debat sobre un posicionament públic sobre la RSE i les Pimes, i sobre les possibilitats d’articulació d’una xarxa espanyola.
Des de l’organització es realitzaran gestions per fer arribar a la Conferència oficial les conclusions de l‘encontre de RSE en Pimes.
www.eticentre.org
Secretaria tècnica:
Eticentre, Jordi López
Tel. 971706005-663176851
eticentre@reasnet.com
11.2.10
Newsletter de gener 2010
[ca] Ja podeu llegir la newsletter de gener, on us convidem a llegir algunes reflexions d'actualitat amanides amb perspectives i desitjos per als propers mesos. Entreu al newsletter en català: [ca] www.collaboratio.net/newsletter/2010/01/30/01
[es] Ya pueden leer la newsletter de Enero, donde les invitamos a leer algunas reflexiones de actualidad aliñadas con perspectivas y deseos para los próximos meses. Entrar en la newsletter en castellano: [es] www.collaboratio.net/newsletter/2010/01/30/02
Establiments xinesos i final feliç
Llegeixo en un reportatge de la Vanguardia que els negocis xinesos van a menys des de fa dos anys. És estrany que detectessin la crisi d'una manera tan immediata, quan el gran gruix de la població encara no la percebia, però de les notes em quedo amb un altre detall, en funció de la vinculació entre ètica i negoci.
La notícia del "Final Feliç" va portar moltes bromes, se'n va parlar, tothom sap a què ens referim. I en conseqüència ha estigmatitzat el sector sota una imatge d'exercici encobert de prostitució. Ben segur que aquestes pràctiques devien ser minoritàries, però ara tot el sector de les perruqueries xineses se n'ha vist afectat amb una taca que no serà fàcil de treure.
I en el fons no deixa de ser similar al que passa en altres sectors, que el que puguin fer uns pocs, redunda negativament en tot el sector. Per això, la responsabilitat social aplicada a un sector o a un clúster pot tenir grans avantatges com els de la gestió dels riscos vinculats a la reputació col·lectiva del sector.
"Los bazares - explica-llevan dos años vendiendo la mitad. De modo que ya no tiene sentido importar tanto de China. No se hace negocio, la gente aguanta con ahorros y ayudas de familiares y amigos, trabajando gratis, para subsistir. [...] "Ya no compensa traer contenedores desde China, la demanda de los bazares es tan baja que las fábricas no hacen descuento [...] aquí todo está cada vez peor. Las peluquerías chinas pierden clientes por culpa del estigma de la prostitución, ya no se pueden abrir más restaurantes, el textil está saturado... Pese a todo, los chinos no marcharán de Catalunya. Les gusta tratar con los catalanes.Em refereixo a la pèrdua de clients de les perruqueries xineses, que atribueixen a l'estigma de la prostitució. Les pràctiques comercials conegudes com el "Final Feliç" se'ls poden haver girat en contra i el que alguns van oferir com un "valor afegit" que s'oferia de manera discreta sota una fórmula de servei de perruqueria ara ha afectat la imatge del conjunt de les perruqueries xineses, i els pot passar factura de manera molt profunda.
La notícia del "Final Feliç" va portar moltes bromes, se'n va parlar, tothom sap a què ens referim. I en conseqüència ha estigmatitzat el sector sota una imatge d'exercici encobert de prostitució. Ben segur que aquestes pràctiques devien ser minoritàries, però ara tot el sector de les perruqueries xineses se n'ha vist afectat amb una taca que no serà fàcil de treure.
I en el fons no deixa de ser similar al que passa en altres sectors, que el que puguin fer uns pocs, redunda negativament en tot el sector. Per això, la responsabilitat social aplicada a un sector o a un clúster pot tenir grans avantatges com els de la gestió dels riscos vinculats a la reputació col·lectiva del sector.
Presentació Newsletter
Amb aquest primer butlletí del 2010 iniciem un any que, pel que fa a l’RSE, vindrà marcat en l’escenari internacional per l’aprovació de la Guia ISO 26000, un estàndard no certificable amb anys de retard que ja ha provocat les primeres polèmiques per usos indeguts i amb crítiques empresarials per la seva complexitat i orientació excessiva a grans empreses. Però des de l’òptica econòmica, el tema central malauradament continuarà sent la crisi de la qual tot apunta que no en sortirem amb facilitat. Durant aquests propers mesos ens veurem obligats a continuar aportant reflexions sobre RSE i crisi.
Seguint el criteri de Nacions Unides i la Unió Europea enguany celebrarem els Anys Internacionals de l'Apropament de les Cultures i de la Diversitat Biològica, i l'Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'Exclusió Social. I com a herència i continuïtat dels anys internacionals recents, mantindrem les informacions relacionades amb l’RSE. Així, sobre la innovació hem publicat recentment: Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic. O sobre les llengües hem publicat: Ha mort una llengua. Visca les llengües!
Però, a més, des de Responsabilitat Global proposarem al llarg d’aquest any introduir el que fa temps que n’hem dit Responsabilitat Social Individual i Familiar (RSI), entenent que una de les limitacions que pot tenir ara per ara l’RS en el seu nivell de desenvolupament és la comprensió i el compromís per part de cadascú de nosaltres en referència a les accions que tenen un impacte en la responsabilitat social de les organitzacions.
A banda d’abordar els temes de RS de les empreses, continuarem abordant la RS de les Administracions Públiques (RSA), de les Organitzacions Socials (RSO), dels Territoris Socialment Responsables, i també altres enfocaments més col·laterals respecte al mainstream assumit generalment. Ens referim a la compra local, a la RS i llengua, a la RS en el món de l’educació, en el comerç i la distribució, als drets humans, etc.
La nostra acció professional de consultoria també la fem compatible amb la de think tank i de posicionament en temes delicats, per a ajudar a desenvolupar l'RS i per contribuir a fer avançar debats. Recentment hem publicat aquest apunts sobre temes sensibles: Manifest per l'abolició del foie-gras, Catalunya afronta el debat sobre la prohibició dels toros, L'Església i la contractació d'homosexuals, L'empadronament dels immigrants, La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació Ciutadana... i tants altres.
Finalment, com escrivim a País, ètica i lideratge, "ens agradaria que el nostre país pogués ser un orgull per la seva capacitat de liderar el canvi vers un món més sostenible i una economia més responsable, a partir de l’enfortiment de la Responsabilitat Social dins organitzacions molt diverses: grans empreses, mitjanes i petites i fins i tot les microempreses, les administracions, les organitzacions socials, els agents socials, les universitats...".
Seguint el criteri de Nacions Unides i la Unió Europea enguany celebrarem els Anys Internacionals de l'Apropament de les Cultures i de la Diversitat Biològica, i l'Any Europeu per lluitar contra la pobresa i l'Exclusió Social. I com a herència i continuïtat dels anys internacionals recents, mantindrem les informacions relacionades amb l’RSE. Així, sobre la innovació hem publicat recentment: Màquina convertidora de paper d'oficina a paper higiènic. O sobre les llengües hem publicat: Ha mort una llengua. Visca les llengües!
Però, a més, des de Responsabilitat Global proposarem al llarg d’aquest any introduir el que fa temps que n’hem dit Responsabilitat Social Individual i Familiar (RSI), entenent que una de les limitacions que pot tenir ara per ara l’RS en el seu nivell de desenvolupament és la comprensió i el compromís per part de cadascú de nosaltres en referència a les accions que tenen un impacte en la responsabilitat social de les organitzacions.
A banda d’abordar els temes de RS de les empreses, continuarem abordant la RS de les Administracions Públiques (RSA), de les Organitzacions Socials (RSO), dels Territoris Socialment Responsables, i també altres enfocaments més col·laterals respecte al mainstream assumit generalment. Ens referim a la compra local, a la RS i llengua, a la RS en el món de l’educació, en el comerç i la distribució, als drets humans, etc.
La nostra acció professional de consultoria també la fem compatible amb la de think tank i de posicionament en temes delicats, per a ajudar a desenvolupar l'RS i per contribuir a fer avançar debats. Recentment hem publicat aquest apunts sobre temes sensibles: Manifest per l'abolició del foie-gras, Catalunya afronta el debat sobre la prohibició dels toros, L'Església i la contractació d'homosexuals, L'empadronament dels immigrants, La Diagonal, la Sagrada Família i la Participació Ciutadana... i tants altres.
Finalment, com escrivim a País, ètica i lideratge, "ens agradaria que el nostre país pogués ser un orgull per la seva capacitat de liderar el canvi vers un món més sostenible i una economia més responsable, a partir de l’enfortiment de la Responsabilitat Social dins organitzacions molt diverses: grans empreses, mitjanes i petites i fins i tot les microempreses, les administracions, les organitzacions socials, els agents socials, les universitats...".
Presentación Newsletter
Con este primer boletín del 2010 iniciamos un año que, con respecto a la RSE, vendrá marcado en el escenario internacional por la aprobación de la Guía ISO 26000, un estándar no certificable con años de retraso que ya ha provocado las primeras polémicas por usos indebidos y con críticas empresariales por su complejidad y orientación excesiva a grandes empresas. Pero desde la óptica económica, el tema central desgraciadamente seguirá siendo la crisis de la que todo apunta a que no saldremos con facilidad. Durante estos próximos meses nos veremos obligados a continuar aportando reflexiones sobre RSE y crisis.
Siguiendo el criterio de Naciones Unidas y la Unión Europea este año celebraremos los Años Internacionales de la Acercamiento de las Culturas y de la Diversidad Biológica, y el Año Europeo para luchar contra la pobreza y la Exclusión Social. Y como herencia y continuidad de los años internacionales recientes, mantendremos las informaciones relacionadas con la RSE. Así, sobre la innovación hemos publicado recientemente: Máquina convertidora de papel de oficina en papel higiénico. O sobre las lenguas hemos publicado: Ha muerto una lengua. Vivan las lenguas!
Pero, además, desde Responsabilidad Global propondremos a lo largo de este año introducir lo que hace tiempo que hemos dicho Responsabilidad Social Individual y Familiar (RSI), entendiendo que una de las limitaciones que puede tener hoy por hoy el RS en su nivel de desarrollo es la comprensión y el compromiso por parte de cada uno de nosotros en referencia a las acciones que tienen un impacto en la responsabilidad social de las organizaciones.
Además de abordar los temas de RS de las empresas, continuaremos abordando la RS de las Administraciones Públicas (RSA), de las Organizaciones Sociales (RSO), de los Territorios Socialmente Responsables, y también otros enfoques más colaterales respecto al mainstream asumido generalmente. Nos referimos a la compra local, a RS y lengua, a la RS en el mundo de la educación, al comercio y la distribución, a derechos humanos, etc.
Nuestra acción profesional de consultoría también la hacemos compatible con la de think tank y de posicionamiento en temas delicados, para ayudar a desarrollar la RS y para contribuir a hacer avanzar debates. Recientemente hemos publicado este apuntes sobre temas sensibles: Manifiesto por la abolición del foie-gras, Cataluña afronta el debate sobre la prohibición de los toros, La Iglesia y la contratación de homosexuales, el empadronamiento de los inmigrantes, La Diagonal, la Sagrada familia y la Participación Ciudadana ... y tantos otros.
Finalmente, como escribimos en Comunidad, ética y liderazgo, "nos gustaría que nuestro país pudiera ser un orgullo por su capacidad de liderar el cambio hacia un mundo más sostenible y una economía más responsable, a partir del fortalecimiento de la Responsabilidad social dentro de organizaciones muy diversas: grandes empresas, medianas y pequeñas e incluso las microempresas, las administraciones, las organizaciones sociales, los agentes sociales, las universidades ...".
Siguiendo el criterio de Naciones Unidas y la Unión Europea este año celebraremos los Años Internacionales de la Acercamiento de las Culturas y de la Diversidad Biológica, y el Año Europeo para luchar contra la pobreza y la Exclusión Social. Y como herencia y continuidad de los años internacionales recientes, mantendremos las informaciones relacionadas con la RSE. Así, sobre la innovación hemos publicado recientemente: Máquina convertidora de papel de oficina en papel higiénico. O sobre las lenguas hemos publicado: Ha muerto una lengua. Vivan las lenguas!
Pero, además, desde Responsabilidad Global propondremos a lo largo de este año introducir lo que hace tiempo que hemos dicho Responsabilidad Social Individual y Familiar (RSI), entendiendo que una de las limitaciones que puede tener hoy por hoy el RS en su nivel de desarrollo es la comprensión y el compromiso por parte de cada uno de nosotros en referencia a las acciones que tienen un impacto en la responsabilidad social de las organizaciones.
Además de abordar los temas de RS de las empresas, continuaremos abordando la RS de las Administraciones Públicas (RSA), de las Organizaciones Sociales (RSO), de los Territorios Socialmente Responsables, y también otros enfoques más colaterales respecto al mainstream asumido generalmente. Nos referimos a la compra local, a RS y lengua, a la RS en el mundo de la educación, al comercio y la distribución, a derechos humanos, etc.
Nuestra acción profesional de consultoría también la hacemos compatible con la de think tank y de posicionamiento en temas delicados, para ayudar a desarrollar la RS y para contribuir a hacer avanzar debates. Recientemente hemos publicado este apuntes sobre temas sensibles: Manifiesto por la abolición del foie-gras, Cataluña afronta el debate sobre la prohibición de los toros, La Iglesia y la contratación de homosexuales, el empadronamiento de los inmigrantes, La Diagonal, la Sagrada familia y la Participación Ciudadana ... y tantos otros.
Finalmente, como escribimos en Comunidad, ética y liderazgo, "nos gustaría que nuestro país pudiera ser un orgullo por su capacidad de liderar el cambio hacia un mundo más sostenible y una economía más responsable, a partir del fortalecimiento de la Responsabilidad social dentro de organizaciones muy diversas: grandes empresas, medianas y pequeñas e incluso las microempresas, las administraciones, las organizaciones sociales, los agentes sociales, las universidades ...".
10.2.10
“Treballem amb... la inclusió”, una proposta des del cant coral
  |
 Els dies 27 i 28 de febrer tindrà lloc la realització del seminari "Treballem amb... la inclusió" el qual està dreçat a tots els directors i directores de corals i mestres de música per a treballar la música i el cant coral amb persones amb alguna discapacitat Aquest seminari, forma part del projecte "Cors amb Cor - Hearts in harmony" que el Secretariat de Corals infantils de Catalunya www.scic.cat porta a terme aquest any 2010 amb l´objectiu de mostrar a la societat que el cant coral i la música és una bona eina per a la inclusió. Donada la importància de la temàtica de les jornades, la inscripció és gratuïta i podeu formalitzar-la enviant un correu a scic@scic.cat abans del 19 de febrer. |
La producció ecològica europea ja té nova etiqueta
El disseny guanyador, l'eurofulla, ha estat creat per Dusan Milenkovic, un estudiant alemany que va obtenir el 63% dels vots. A partir de l'1 de juliol de 2010, el logotip ecològic de la UE serà obligatori en tots els productes preenvasats orgànics que s'han produït en qualsevol dels Estats membres de la UE i indicarà que es compleixen els estàndards necessaris.
La inclusió de l'etiqueta serà opcional per als productes importats. Altres logotips privats, regionals o nacionals podran aparèixer al costat de l'etiqueta de la UE.
Més informació: Comissió Europea
"Supermercats no, gràcies" i altres consideracions
Ahir vaig assistir a una presentació d'un llibre titulat "Supermercados no, gracias" a l'Aula Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família de Barcelona. Tot i que fa temps que l'havia adquirit volia conèixer la seva coautora Esther Vivas, amb qui casualment compartim la col·laboració en els blocs de Jornal.cat (veure bloc Esther Vivas - veure bloc Josep Maria Canyelles).
L'argument de la conferenciant i autora es basa en la crítica als grans supermercats pel control que exerceixen sobre la cadena de valor de l'alimentació i les conseqüències que aquest fet comporta sobre productors i clients. Un grup reduït de companyies de distribució controlen més de la meitat de tota la distribució, cosa que els permet exercir un poder abusiu, però segons sembla encara podem estar contents relativament ja que a Suècia tres cadenes s'han quedat gairebé la totalitat del pastís (95%) i als EUA una cadena com Wal-Mart no solament ha precaritzat el mercat laboral i ha ofegat els productors sinó que també arrasa els llocs per on passa deixant deserts alimentaris, mancats de distribució després d'haver provocat la desaparició de les altres fórmules comercials.
Respecte als consumidors, les conseqüències són nefastes no solament pels valors de consumisme que activen sinó per la qualitat alimentària o pèrdua de diversitat. I no parlem ja de les conseqüències ambientals.
Respecte a matèries laborals, també és sabut que aquestes cadenes poden permetre's de precaritzar les relacions laborals sense patir gaires riscos: el fet de contractar molta gent jove, estudiants, etc., que no tenen l'expectativa de quedar-s'hi per a tota la vida, evita que facin ús dels seus drets laborals o que pensin a organitzar-se col·lectivament. També es llança una crítica a la facilitat amb què la gent contractada es presta a tenir un horari flexible que d'entrada pot resultar interessant però que acaba aportant més facilitats per a l'empresa que per al treballador i dificultant que aquest tingui capacitat d'organitzar-se el seu temps lliure per a, per exemple, anar regularment a classes de llengua o a activitats esportives...
Després dels missatges tan negatius i però objectivament tan reals, l'autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, també llança un seguit de propostes alternatives basades en la presa de consciència, la sobirania alimentària, l'escurçament de la cadena de proveïment, la compra local, les cooperatives de consumidors, etc.
Tal com vaig poder fer en el col·loqui posterior a la presentació, m'agradarà poder introduir un valoració crítica, sempre des del respecte i admiració per la feina que aquests col·lectius estan fent. Tinc la sensació i crec que prou contrastada personalment que hi ha el risc que les propostes que es promouen tenen un caràcter molt compromès, que requereixen un grau de convenciment, presa de consciència i disponibilitat de temps i energia que les fan difícilment viables per al conjunt de la població.
I faig aquesta afirmació amb gran respecte per les persones que poden permetre's de destinar un temps a la setmana a formar part d'una cooperativa autogestionada de consumidors ecològics. Sens dubte tot és qüestió de prioritats i per tant hauríem de desitjar que el màxim de gent reorientés la seva vida. Però això és molt difícil per no dir utòpic. Aleshores la qüestió és si hem de pensar-nos com un moviment petit de convençuts i molt coherents però que avança sobre un percentatge molt petit de la població o volem fer passos que sota el risc de la vulgarització i les incoherències vulgui arribar al gran gruix de la població.
La segona opció no invalida la primera. És més, per a fer possible un discurs, unes propostes, uns canals per al gran públic cal que hi hagi micromodels que vagin fent provatures i vagin desenvolupant les possibilitats i gestionant el canvi. Però el canvi d'hàbits alimentaris i de consum és tant important i tan urgent que no podem resignar-nos o limitar-nos a vies lentes o concebudes per a fer-ne un model de vida de màxima coherència. Dit d'una altra manera, més interpel·lant si es vol, els convençuts del missatge tenen una gran responsabilitat davant la societat, que consisteix a fer arribar aquest missatge de manera apta per tenir-lo en consideració.
Si es donés una imatge de grups outsiders aniria molt bé per a crear una economia alternativa a l'homogènia però que difícilment canviaria elements constituents del model econòmic imperant. Així, sense abandonar els models que estan desenvolupant-se, crec que caldria pensar també en termes de com afavorir els models més típicament capitalistes que optin per uns compromisos de responsabilitat social. És un fet que cada cop hi ha més empreses que desenvolupen unes polítiques d'RSE que no es basen exclusivament en un interès marquetinià sinó en uns veritables compromisos interns i externs.
Penso que hi ha empreses que poden ser molt sensibles a les demandes dels nous consumidors i que poden recollir-ho en els seus models. Finalment del que es tracta és retornar un major poder als extrems de la cadena, a productors i consumidors, que es basi en una millor informació, sensibilitat i capacitat de decidir. I per a aquest objectiu, pot ser vàlid l'enfortiment de la cooperació entre productors i de la cooperació entre consumidors. Però també aprofitar els canals de diàleg que algunes empreses obren dins la seva política d'RSE. La convivència de diferents models que siguin més sostenibles -enfront de les grans cadenes que han demostrat la seva voracitat i manca de diàleg- pot ser la manera més 'ecològica' de modificar el mercat, afavorint els més sensibles i sense limitar-se als models de petit abast.
D'altra banda, els models de petit abast concebuts per a persones de gran compromís, també tenen problemes de priorització que cadascun va definint en un procés d'aprenentatge, però que de cara al gran públic cal donar més 'mastegat'. Posats a sensibilitzar o pressionar les cadenes, hem de tenir clar que són molts els aspectes que conformen una demanda i una inquietud social i que no és fàcil de prioritzar. Diferents models comercials també poden anar-se diferenciant segons la priorització d'uns o altres temes en els quals no sempre és senzill dir quin passa per davant de l'altre o com es poden anar fent compatibles entre ells: producte ecològic, producció integrada, slow food, relació directa pagès-consumidor, compra local, varietats locals, ecoeficiència, residus, comerç just, transports, tracte laboral, tracte clientela, valors socials, respecte lingüístic, implicació comunitat, segmentar interessos i factors de salut, investigació i innovació, foment del comerç urbà i de proximitat, etc...
Presentació de l'autora del llibre: Esther Vivas és llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora de l'àrea d'educació al desenvolupament de la Xarxa de Consum Solidari i membre de la redacció de la revista Viento Sur. És autora de "Del campo al plato" (2009, Barcelona: Icaria editorial), "En pie contra la deuda externa" (2008, Barcelona: El viejo topo); editora de "Mumbai. Foro Social Mundial 2004" (2004, Barcelona: Icaria editorial) i co-coordinadora de "Cap a on va el comerç just? " (2006, Barcelona: Icaria editorial) i "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).
Article d'Esther Vivas: Qui decideix allò que mengem?
L'argument de la conferenciant i autora es basa en la crítica als grans supermercats pel control que exerceixen sobre la cadena de valor de l'alimentació i les conseqüències que aquest fet comporta sobre productors i clients. Un grup reduït de companyies de distribució controlen més de la meitat de tota la distribució, cosa que els permet exercir un poder abusiu, però segons sembla encara podem estar contents relativament ja que a Suècia tres cadenes s'han quedat gairebé la totalitat del pastís (95%) i als EUA una cadena com Wal-Mart no solament ha precaritzat el mercat laboral i ha ofegat els productors sinó que també arrasa els llocs per on passa deixant deserts alimentaris, mancats de distribució després d'haver provocat la desaparició de les altres fórmules comercials.
Respecte als consumidors, les conseqüències són nefastes no solament pels valors de consumisme que activen sinó per la qualitat alimentària o pèrdua de diversitat. I no parlem ja de les conseqüències ambientals.
Respecte a matèries laborals, també és sabut que aquestes cadenes poden permetre's de precaritzar les relacions laborals sense patir gaires riscos: el fet de contractar molta gent jove, estudiants, etc., que no tenen l'expectativa de quedar-s'hi per a tota la vida, evita que facin ús dels seus drets laborals o que pensin a organitzar-se col·lectivament. També es llança una crítica a la facilitat amb què la gent contractada es presta a tenir un horari flexible que d'entrada pot resultar interessant però que acaba aportant més facilitats per a l'empresa que per al treballador i dificultant que aquest tingui capacitat d'organitzar-se el seu temps lliure per a, per exemple, anar regularment a classes de llengua o a activitats esportives...
Després dels missatges tan negatius i però objectivament tan reals, l'autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, també llança un seguit de propostes alternatives basades en la presa de consciència, la sobirania alimentària, l'escurçament de la cadena de proveïment, la compra local, les cooperatives de consumidors, etc.
Tal com vaig poder fer en el col·loqui posterior a la presentació, m'agradarà poder introduir un valoració crítica, sempre des del respecte i admiració per la feina que aquests col·lectius estan fent. Tinc la sensació i crec que prou contrastada personalment que hi ha el risc que les propostes que es promouen tenen un caràcter molt compromès, que requereixen un grau de convenciment, presa de consciència i disponibilitat de temps i energia que les fan difícilment viables per al conjunt de la població.
I faig aquesta afirmació amb gran respecte per les persones que poden permetre's de destinar un temps a la setmana a formar part d'una cooperativa autogestionada de consumidors ecològics. Sens dubte tot és qüestió de prioritats i per tant hauríem de desitjar que el màxim de gent reorientés la seva vida. Però això és molt difícil per no dir utòpic. Aleshores la qüestió és si hem de pensar-nos com un moviment petit de convençuts i molt coherents però que avança sobre un percentatge molt petit de la població o volem fer passos que sota el risc de la vulgarització i les incoherències vulgui arribar al gran gruix de la població.
La segona opció no invalida la primera. És més, per a fer possible un discurs, unes propostes, uns canals per al gran públic cal que hi hagi micromodels que vagin fent provatures i vagin desenvolupant les possibilitats i gestionant el canvi. Però el canvi d'hàbits alimentaris i de consum és tant important i tan urgent que no podem resignar-nos o limitar-nos a vies lentes o concebudes per a fer-ne un model de vida de màxima coherència. Dit d'una altra manera, més interpel·lant si es vol, els convençuts del missatge tenen una gran responsabilitat davant la societat, que consisteix a fer arribar aquest missatge de manera apta per tenir-lo en consideració.
Si es donés una imatge de grups outsiders aniria molt bé per a crear una economia alternativa a l'homogènia però que difícilment canviaria elements constituents del model econòmic imperant. Així, sense abandonar els models que estan desenvolupant-se, crec que caldria pensar també en termes de com afavorir els models més típicament capitalistes que optin per uns compromisos de responsabilitat social. És un fet que cada cop hi ha més empreses que desenvolupen unes polítiques d'RSE que no es basen exclusivament en un interès marquetinià sinó en uns veritables compromisos interns i externs.
Penso que hi ha empreses que poden ser molt sensibles a les demandes dels nous consumidors i que poden recollir-ho en els seus models. Finalment del que es tracta és retornar un major poder als extrems de la cadena, a productors i consumidors, que es basi en una millor informació, sensibilitat i capacitat de decidir. I per a aquest objectiu, pot ser vàlid l'enfortiment de la cooperació entre productors i de la cooperació entre consumidors. Però també aprofitar els canals de diàleg que algunes empreses obren dins la seva política d'RSE. La convivència de diferents models que siguin més sostenibles -enfront de les grans cadenes que han demostrat la seva voracitat i manca de diàleg- pot ser la manera més 'ecològica' de modificar el mercat, afavorint els més sensibles i sense limitar-se als models de petit abast.
D'altra banda, els models de petit abast concebuts per a persones de gran compromís, també tenen problemes de priorització que cadascun va definint en un procés d'aprenentatge, però que de cara al gran públic cal donar més 'mastegat'. Posats a sensibilitzar o pressionar les cadenes, hem de tenir clar que són molts els aspectes que conformen una demanda i una inquietud social i que no és fàcil de prioritzar. Diferents models comercials també poden anar-se diferenciant segons la priorització d'uns o altres temes en els quals no sempre és senzill dir quin passa per davant de l'altre o com es poden anar fent compatibles entre ells: producte ecològic, producció integrada, slow food, relació directa pagès-consumidor, compra local, varietats locals, ecoeficiència, residus, comerç just, transports, tracte laboral, tracte clientela, valors socials, respecte lingüístic, implicació comunitat, segmentar interessos i factors de salut, investigació i innovació, foment del comerç urbà i de proximitat, etc...
Presentació de l'autora del llibre: Esther Vivas és llicenciada en periodisme i diplomada en estudis superiors de sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. És membre del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, coordinadora de l'àrea d'educació al desenvolupament de la Xarxa de Consum Solidari i membre de la redacció de la revista Viento Sur. És autora de "Del campo al plato" (2009, Barcelona: Icaria editorial), "En pie contra la deuda externa" (2008, Barcelona: El viejo topo); editora de "Mumbai. Foro Social Mundial 2004" (2004, Barcelona: Icaria editorial) i co-coordinadora de "Cap a on va el comerç just? " (2006, Barcelona: Icaria editorial) i "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).
Article d'Esther Vivas: Qui decideix allò que mengem?
Supermercados no, gracias" y otras consideraciones
Ayer asistí a una presentación de un libro titulado "Supermercados no, gracias" en el Aula Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Familia de Barcelona. Aunque hace tiempo que lo había adquirido quería conocer a su coautora Esther Vivas, con quien casualmente compartimos la colaboración en los blogs de Jornal.cat (ver blog Esther Vivas - ver blog Josep Maria Canyelles).
El argumento de la conferenciante y autora se basa en la crítica a los grandes supermercados por el control que ejercen sobre la cadena de valor de la alimentación y las consecuencias que este hecho conlleva sobre productores y clientes. Un grupo reducido de compañías de distribución controlan más de la mitad de toda la distribución, lo que les permite ejercer un poder abusivo, pero al parecer todavía podemos estar contentos relativamente ya que en Suecia tres cadenas se han quedado casi la totalidad del pastel ( 95%) y los Estados Unidos una cadena como Wal-Mart no sólo ha precarizado el mercado laboral y ha ahogado los productores sino que también arrasa los lugares por donde pasa dejando desiertos alimenticios, carentes de distribución después de haber provocado la desaparición de las otras fórmulas comerciales.
Respecto a los consumidores, las consecuencias son nefastas no sólo por los valores de consumismo que activan sino por la calidad alimentaria o pérdida de diversidad. Y no hablemos ya de las consecuencias ambientales.
Respecto a materias laborales, también es sabido que estas cadenas pueden permitirse precarizar las relaciones laborales sin sufrir demasiados riesgos: el hecho de contratar mucha gente joven, estudiantes, etc., que no tienen la expectativa de quedarse para toda la vida, evita que hagan uso de sus derechos laborales o que piensen en organizarse colectivamente. También se lanza una crítica a la facilidad con que la gente contratada se presta a tener un horario flexible que de entrada puede resultar interesante pero que termina aportando más facilidades para la empresa que para el trabajador y dificultando que éste tenga capacidad de organizarse su tiempo libre para, por ejemplo, ir regularmente a clases de lengua o a actividades deportivas ...
Después de los mensajes tan negativos y pero objetivamente tan reales, la autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, también lanza una serie de propuestas alternativas basadas en la toma de conciencia, la soberanía alimentaria, el acortamiento de la cadena de abastecimiento, la compra local, las cooperativas de consumidores, etc.
Tal como pude hacer en el coloquio posterior a la presentación, me gustará poder introducir una valoración crítica, siempre desde el respeto y admiración por el trabajo que estos colectivos están haciendo. Tengo la sensación y creo que suficientemente contrastada personalmente de que existe el riesgo de que las propuestas que se promueven tengan un carácter tan comprometido, que requieren un grado de convencimiento, toma de conciencia y disponibilidad de tiempo y energía que las hacen difícilmente viables para el conjunto de la población.
Y hago esta afirmación con gran respeto por las personas que pueden permitirse destinar un tiempo a la semana a formar parte de una cooperativa autogestionada de consumidores ecológicos. Sin duda todo es cuestión de prioridades y por lo tanto deberíamos desear que el máximo de gente reorientar su vida. Pero esto es muy difícil por no decir utópico. Entonces la cuestión es si debemos pensarnos como un movimiento pequeño de convencidos y muy coherentes pero que avanza sobre un porcentaje muy pequeño de la población o queremos dar pasos que bajo el riesgo de la vulgarización y las incoherencias quiera llegar al gran grueso de la población.
La segunda opción no invalida la primera. Es más, para hacer posible un discurso, unas propuestas, unos canales para el gran público es necesario que haya micromodelos que vayan haciendo probaturas y vayan desarrollando las posibilidades y gestionando el cambio. Pero el cambio de hábitos alimentarios y de consumo es tan importante y tan urgente que no podemos resignarnos o limitarnos a vías lentas o concebidas para hacer un modelo de vida de máxima coherencia. Dicho de otra manera, más interpelante si se quiere, los convencidos del mensaje tienen una gran responsabilidad ante la sociedad, que consiste en hacer llegar este mensaje de manera apta para tenerlo en consideración.
Si se diera una imagen de grupos outsiders iría muy bien para crear una economía alternativa a la predominante pero que difícilmente cambiaría elementos constituyentes del modelo económico imperante. Así, sin abandonar los modelos que están desarrollándose, creo que habría que pensar también en términos de cómo favorecer los modelos más típicamente capitalistas que opten por unos compromisos de responsabilidad social. Es un hecho que cada vez hay más empresas que desarrollan unas políticas de RSE que no se basan exclusivamente en un interés marketiniano sino en auténticos compromisos internos y externos.
Pienso que hay empresas que pueden ser muy sensibles a las demandas de los nuevos consumidores y que pueden recogerlo en sus modelos. Finalmente, de lo que se trata es devolver un mayor poder a los extremos de la cadena, a productores y a consumidores, que se base en una mejor información, sensibilidad y capacidad de decidir. Y para este objetivo, puede ser válido el fortalecimiento de la cooperación entre productores y de la cooperación entre consumidores. Pero también aprovechar los canales de diálogo que algunas empresas abren dentro de su política de RSE. La convivencia de diferentes modelos que sean más sostenibles -frente a las grandes cadenas que han demostrado su voracidad y falta de diálogo- puede ser la manera más 'ecológica' de modificar el mercado, favoreciendo los más sensibles y sin limitarse a los modelos de pequeño alcance.
Por otro lado, los modelos de pequeño alcance concebidos para personas de gran compromiso, también tienen problemas de priorización que cada uno va definiendo en un proceso de aprendizaje, pero que de cara al gran público hay que dar más 'mascado'. Puestos a sensibilizar o presionar a las cadenas, debemos tener claro que son muchos los aspectos que conforman una demanda y una inquietud social y que no es fácil de priorizar. Diferentes modelos comerciales también pueden irse diferenciando según la priorización de unos u otros temas en los que no siempre es sencillo decir qué pasa por delante del otro o como se pueden ir haciendo compatibles entre ellos: producto ecológico, producción integrada, slow food, relación directa agricultor-consumidor, compra local, variedades locales, ecoeficiencia, residuos, comercio justo, transportes, trato laboral, trato clientela, valores sociales, respeto lingüístico, implicación comunidad, segmentar intereses y factores de salud, investigación e innovación, fomento del comercio urbano y de proximidad, etc ...
Presentación de la autora del libro: Esther Vivas es licenciada en periodismo y diplomada en estudios superiores de sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es miembro del Centro de Estudios sobre Movimientos Sociales de la Universidad Pompeu Fabra, coordinadora del área de educación al desarrollo de la Xarxa de Consum Solidari y miembro de la redacción de la revista Viento Sur. Es autora de "Del campo al plato "(2009, Barcelona: Icaria editorial)," En pie contra la deuda externa "(2008, Barcelona: El viejo topo), editora de" Mumbai. Foro Social Mundial 2004 "(2004, Barcelona: Icaria editorial) y co - coordinadora de "Hacia dónde va el comercio justo?" (2006, Barcelona: Icaria editorial) y "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).
Artículo de Esther Vivas: ¿Quién decide lo que comemos?
El argumento de la conferenciante y autora se basa en la crítica a los grandes supermercados por el control que ejercen sobre la cadena de valor de la alimentación y las consecuencias que este hecho conlleva sobre productores y clientes. Un grupo reducido de compañías de distribución controlan más de la mitad de toda la distribución, lo que les permite ejercer un poder abusivo, pero al parecer todavía podemos estar contentos relativamente ya que en Suecia tres cadenas se han quedado casi la totalidad del pastel ( 95%) y los Estados Unidos una cadena como Wal-Mart no sólo ha precarizado el mercado laboral y ha ahogado los productores sino que también arrasa los lugares por donde pasa dejando desiertos alimenticios, carentes de distribución después de haber provocado la desaparición de las otras fórmulas comerciales.
Respecto a los consumidores, las consecuencias son nefastas no sólo por los valores de consumismo que activan sino por la calidad alimentaria o pérdida de diversidad. Y no hablemos ya de las consecuencias ambientales.
Respecto a materias laborales, también es sabido que estas cadenas pueden permitirse precarizar las relaciones laborales sin sufrir demasiados riesgos: el hecho de contratar mucha gente joven, estudiantes, etc., que no tienen la expectativa de quedarse para toda la vida, evita que hagan uso de sus derechos laborales o que piensen en organizarse colectivamente. También se lanza una crítica a la facilidad con que la gente contratada se presta a tener un horario flexible que de entrada puede resultar interesante pero que termina aportando más facilidades para la empresa que para el trabajador y dificultando que éste tenga capacidad de organizarse su tiempo libre para, por ejemplo, ir regularmente a clases de lengua o a actividades deportivas ...
Después de los mensajes tan negativos y pero objetivamente tan reales, la autora, que coordina la Xarxa de Consum Solidari, también lanza una serie de propuestas alternativas basadas en la toma de conciencia, la soberanía alimentaria, el acortamiento de la cadena de abastecimiento, la compra local, las cooperativas de consumidores, etc.
Tal como pude hacer en el coloquio posterior a la presentación, me gustará poder introducir una valoración crítica, siempre desde el respeto y admiración por el trabajo que estos colectivos están haciendo. Tengo la sensación y creo que suficientemente contrastada personalmente de que existe el riesgo de que las propuestas que se promueven tengan un carácter tan comprometido, que requieren un grado de convencimiento, toma de conciencia y disponibilidad de tiempo y energía que las hacen difícilmente viables para el conjunto de la población.
Y hago esta afirmación con gran respeto por las personas que pueden permitirse destinar un tiempo a la semana a formar parte de una cooperativa autogestionada de consumidores ecológicos. Sin duda todo es cuestión de prioridades y por lo tanto deberíamos desear que el máximo de gente reorientar su vida. Pero esto es muy difícil por no decir utópico. Entonces la cuestión es si debemos pensarnos como un movimiento pequeño de convencidos y muy coherentes pero que avanza sobre un porcentaje muy pequeño de la población o queremos dar pasos que bajo el riesgo de la vulgarización y las incoherencias quiera llegar al gran grueso de la población.
La segunda opción no invalida la primera. Es más, para hacer posible un discurso, unas propuestas, unos canales para el gran público es necesario que haya micromodelos que vayan haciendo probaturas y vayan desarrollando las posibilidades y gestionando el cambio. Pero el cambio de hábitos alimentarios y de consumo es tan importante y tan urgente que no podemos resignarnos o limitarnos a vías lentas o concebidas para hacer un modelo de vida de máxima coherencia. Dicho de otra manera, más interpelante si se quiere, los convencidos del mensaje tienen una gran responsabilidad ante la sociedad, que consiste en hacer llegar este mensaje de manera apta para tenerlo en consideración.
Si se diera una imagen de grupos outsiders iría muy bien para crear una economía alternativa a la predominante pero que difícilmente cambiaría elementos constituyentes del modelo económico imperante. Así, sin abandonar los modelos que están desarrollándose, creo que habría que pensar también en términos de cómo favorecer los modelos más típicamente capitalistas que opten por unos compromisos de responsabilidad social. Es un hecho que cada vez hay más empresas que desarrollan unas políticas de RSE que no se basan exclusivamente en un interés marketiniano sino en auténticos compromisos internos y externos.
Pienso que hay empresas que pueden ser muy sensibles a las demandas de los nuevos consumidores y que pueden recogerlo en sus modelos. Finalmente, de lo que se trata es devolver un mayor poder a los extremos de la cadena, a productores y a consumidores, que se base en una mejor información, sensibilidad y capacidad de decidir. Y para este objetivo, puede ser válido el fortalecimiento de la cooperación entre productores y de la cooperación entre consumidores. Pero también aprovechar los canales de diálogo que algunas empresas abren dentro de su política de RSE. La convivencia de diferentes modelos que sean más sostenibles -frente a las grandes cadenas que han demostrado su voracidad y falta de diálogo- puede ser la manera más 'ecológica' de modificar el mercado, favoreciendo los más sensibles y sin limitarse a los modelos de pequeño alcance.
Por otro lado, los modelos de pequeño alcance concebidos para personas de gran compromiso, también tienen problemas de priorización que cada uno va definiendo en un proceso de aprendizaje, pero que de cara al gran público hay que dar más 'mascado'. Puestos a sensibilizar o presionar a las cadenas, debemos tener claro que son muchos los aspectos que conforman una demanda y una inquietud social y que no es fácil de priorizar. Diferentes modelos comerciales también pueden irse diferenciando según la priorización de unos u otros temas en los que no siempre es sencillo decir qué pasa por delante del otro o como se pueden ir haciendo compatibles entre ellos: producto ecológico, producción integrada, slow food, relación directa agricultor-consumidor, compra local, variedades locales, ecoeficiencia, residuos, comercio justo, transportes, trato laboral, trato clientela, valores sociales, respeto lingüístico, implicación comunidad, segmentar intereses y factores de salud, investigación e innovación, fomento del comercio urbano y de proximidad, etc ...
Presentación de la autora del libro: Esther Vivas es licenciada en periodismo y diplomada en estudios superiores de sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona. Es miembro del Centro de Estudios sobre Movimientos Sociales de la Universidad Pompeu Fabra, coordinadora del área de educación al desarrollo de la Xarxa de Consum Solidari y miembro de la redacción de la revista Viento Sur. Es autora de "Del campo al plato "(2009, Barcelona: Icaria editorial)," En pie contra la deuda externa "(2008, Barcelona: El viejo topo), editora de" Mumbai. Foro Social Mundial 2004 "(2004, Barcelona: Icaria editorial) y co - coordinadora de "Hacia dónde va el comercio justo?" (2006, Barcelona: Icaria editorial) y "Supermercados, no gracias" (2007, Barcelona: Icaria editorial).
Artículo de Esther Vivas: ¿Quién decide lo que comemos?
9.2.10
Vall d'Aran, divisió territorial i responsabilitat social
La reacció del Síndic de la Vall d'Aran com a resposta a la llei de vegueries de l’Executiu català ha sorprès per la seva contundència, i sobretot després de deixar caure que la independència és una de les alternatives. Francés Boya, en va plantejar ahir una altra que evidencia la desafecció de la vall amb el nou mapa territorial que vol dibuixar la Generalitat. Boya, diputat del PSC al Parlament, va afirmar que aspirarà a convertir la Vall d’Aran en una província si Catalunya insisteix a voler integrar-la en la futura vegueria de l’Alt Pirineu.Retalls de premsa: Boya aspira a convertir l’Aran en província abans que en vegueria (El Periódico); Vegueria o província "independent" (Vicent Sanchis. AVUI)Davant aquest fet volem expressar alguns punts de vista i reflexions:
- La Vall d'Aran, en tant que part de l'antiga i germana nació occitana, forma part del territori 'jurídic' de Catalunya però no forma part estrictament de la nació catalana. En aquest sentit, mereix tot el respecte i les seves opinions no només han de ser escoltades sinó profundament respectades.
- El respecte als seus punts de vista s'han d'integrar en un sistema de governança i drets compartits que han de donar com a resultat un model eficaç i eficient on totes les parts s'hi trobin el més còmodes possible.
- Catalunya, en tant que nació especialment sensible al respecte a les identitats, ha de ser escrupolosa en la coherència i actuar respecte a la Vall d'Aran de la manera com voldria ser tractada en el marc d'un Estat que mai ha sabut respectar-la com a poble ni reconèixer-la com a nació.
- En darrer terme, si la convivència fos inviable o la disparitat dels interessos generés ineficiència, caldria abordar la resolució dels punts de fricció posant damunt la taula totes les possibilitats, secessió inclosa, o separació dels límits territorials actuals.
- Atesa la dimensió de la Vall d'Aran i la situació que pateix la resta de la nació occitana, cap la possibilitat ben raonable que la seva ubicació dins de Catalunya sigui la millor per al futur d'aquest territori tant en termes socioeconòmics com de manteniment dels elements de la pròpia identitat nacional.
- El manteniment de la personalitat nacional de la Vall d'Aran ha de ser un objectiu del conjunt del poble català, tant per respecte a la voluntat dels aranesos, com per coherència amb els desitjos del poble català respecte a la seva pròpia identitat.
Intercanvi d'interessos i respecte
Us imagineu que els objectius de manteniment de la identitat catalana fos un objectiu compatit pels diferents pobles que avui integren l'estat espanyol? Per a portar aquesta reflexió al camp de la responsabilitat social aplicada a la relació no entre empreses sinó entre països suggerim aquest fragment d'un paper d'Antonio Argandoña:
És a dir, les reclamacions o punts de vista legítims per part d'una comunitat hauria de donar lloc a un respecte profund per aquestes i no solament a una acceptació funcional, oportunista, o de conveniència. Ja sabem que de vegades això en política no és fàcil... però finalment si aquestes inquietuds transformades en demandes no esdevenen per a totes les parts un norma moral, la concessió d'uns privilegis sota una acceptació merament mercantilista no aconseguirà crear el valor necessari per a portar un respecte mutu sostingut.
Portat al camp de les persones, seria com la diferència entre respecte i tolerància. Tal com van les coses, ja ens va bé el valor la tolerància envers els diferents, però el repte sempre hauria de ser el respecte, el qual depassa en molt a la mera tolerància. No n'hi ha prou amb acceptar sinó que cal mostrar interès, estima i afecte. Altrament les relacions sempre seran febles i allò políticament correcte pot esquerdar-se en moments complicats si no s'ha construït un model més sostenible amb l'argamassa del respecte profund i sincer.
I tornem a la Vall d'Aran: a Catalunya hi ha totes les condicions per a seguir construint un model esplèndid perquè es dóna la circumstància que de manera majoritària els catalans mostren un respecte escrupolós per la seva identitat, el quals se sustenta damunt el coneixement i reconeixement de la seva realitat diferenciada.
La legislació i la classe política
Finalment, és cert que les declaracions d'aquests dies no responen a un moviment de fons sinó a uns posicionaments polítics que cal entendre per a marcar perfil. Caldria veure què pensen els aranesos. I no amb voluntat de crear dissensions internes; tot al contrari, acceptant que la classe política pot anar per davant en les reclamacions en la mesura que pot visualitzar millor els riscos. De fet, caldria evitar la polarització i anar més a trobar els punts d'acord i de dissensió objectiu entre totes les parts.
I la dissensió objectiva ha vingut marcada -si no se'ns escapa algun altre fet- per la distribució territorial en Vegueries. Vegem com es pot afrontar.
- La primera solució es basa a entendre que les vegueries no es vinculen amb unes identitats territorials sinó que són senzillament àrees en els quals el govern distribueix funcionalment el territori per a prestar els seus serveis. En aquest sentit, la Vall d'Aran seria un territori massa petit.
- El problema és que s'ha donat un valor polític molt important a les vegueries, cosa que ve donada perquè pretenen esborrar les províncies, un símbol de l'intent d'espanyolitzar Catalunya. En els fons som presoners del problema sempitern que acaba enrarint tots els debats. En una situació de normalitat, aquest seria un debat molt tècnic que no obriria tantes suspicàcies.
- Però ateses les circumstàncies, i donat el caràcter simbòlic de les vegueries, segurament tingui sentit que des de la Vall d'Aran es pretengui gaudir d'aquest reconeixement. Aleshores senzillament caldria plantejar la divisió territorial des d'una asimetria, i sense cap por... Atenent aleshores a trobar què és raonable a l'hora d'omplir-les de contingut.
- Per exemple, la Vall d'Aran podria ser una vegueria i l'Alt Pirineu una altra, però atorgar-los un règim que faci que comparteixin alguns serveis i programes. És a dir, nominalment i identitàriament en serien dues però la ubicació de delegacions o les planificacions es podrien fer conjuntament amb les dues vegueries agregades.
- O una altra possibilitat, que la Vall d'Aran no fos una vegueria sinó un territori especial i que a Catalunya pogués haver-hi 5 vegueries, 1 territori especial i una àrea metropolitana de Barcelona. Ja veieu que per complicar-ho més també separo la zona metropolitana.
I segur que hi ha moltes altres solucions. El problema, de vegades, ve donat per la urgència en les iniciatives, que no deixa temps per al debat, la contrastació de punts de vista, l'aproximació. Quan tot es parla a cop de premsa, tothom ha de marcar els punts de vista sense matisos i després la solució es complica més.
Al capdavall, el més important no és tant acordar una fórmula de compromís sinó acordar que tothom accepti amb respecte i convicció els interessos de l'altra part. I aquí no solament hi té un paper la classe política sinó que és el conjunt de la societat civil, persones i empreses, qui pot ajudar a crear les condicions per a la sostenibilitat en les relacions entre pobles des d'un respecte profund que no es pugui veure alterat per l'error que incidentalment es pugui cometre des de la política.
Corresponsabilitat empresarial
La Vall d'Aran i la nació catalana mantenen, dins el territori de Catalunya, una relació estable i satisfactòria, en la qual els poders públics hi tenen una responsabilitat. El govern de Catalunya al llarg dels darrers anys ha donat reconeixement a la singularitat d'aquest territori atenent a les seves singularitats històriques, lingüístiques, nacionals, geogràfiques... fet que ha permès que la Vall d'Aran disposi d'institucions pròpies i de l'oficialitat de la seva varietat lingüística. La pregunta és: hem de deixar totes aquestes responsabilitats en exclusiva en mans dels poders públics?
La concòrdia entre els pobles ja no depèn com segles enrere de les relacions entre les cases reials. Tampoc hauria de dependre de la visió més moderna de les relacions entre governants. Avui, i més en el context de majors relacions interpersonals, de xarxes de comunicació, de societat de la informació, etc., les relacions entre pobles han de construir-se a partir de les pròpies comunitats. Com es va proposar fer la nova Europa potenciant molts projectes amb partenariats multinacionals.
Forma part de la responsabilitat de tothom fer que la identitat dels altres pobles del món, però sobretot d'aquells amb qui mantenim una relació més forta en virtut d'un veïnatge o d'una convivència sota un mateix sostre jurídic, sigui cordial i aporti més elements de suma que no de resta.
Tolerar els altres, donar-los reconeixement jurídic... està molt bé. Però la convivència s'ha de construir sobre un sentit de respecte que va més enllà de la tolerància. Estimar les particularitat de l'altre. Saber-se posar en el seu lloc i pensar què desitjaria...
La recomanació més planera seria que una empresa, en tractar les comunitats culturals, s'atengui a criteris de màrqueting i de respecte a la clientela incorporant un sentit i un compromís de responsabilitat social, sense deixar-se condicionar per la voluntat que els Estats puguin tenir d'atorgar més o menys reconeixement a un territori que ha existit durant segles construint la seva identitat, malgrat aquests estats.
Què fem nosaltres
Evidentment cada empresa ha de trobar el seu punt de respecte, el qual depèn de moltes circumstàncies. En el nostre cas, com que no hi tenim un interès de caràcter comercial, hem concretat aquesta sensibilitat senzillament amb una acció, el traductor automàtic en el web. Com que l'aranès no està disponible dins les llengües del Google, el que vam fer va ser incloure a banda una opció de traducció automàtica cap a aquesta llengua, i vam explicar-ho en un apunt del qual ara n'extraiem part de l'explicació. En el nostre cas, no podem aspirar a presentar una pàgina traduïda de manera que ens limitem al que està a les nostres mans.
Encara que per a nosaltres posar el traductor amb la llengua aranesa no sigui una opció comercial, entenem que forma part de la nostra responsabilitat social envers la comunitat. No és tant una opció lingüística sinó una opció de respecte per aquell poble amb qui compartim un camí. En fer-ho, no estem només donant una facilitat a aquelles persones que vulguin traduir el text, sinó que estem comunicant que l'aranès existeix, i això aporta un valor per al país. Conèixer un atribut d'un país és una porta d'entrada a conèixer-ne altres atributs i el país sencer.
Imaginem per un moment que totes les empreses amb seu a l'estat espanyol incorporessin al seu web la llengua catalana. No parlo de la traducció automàtica sinó de les pàgines efectivament traduïdes. No solament seria en alguns casos un respecte al marc legal si volen comercialitzar productes a Catalunya, i un respecte als habitants d'aquestes terres; també seria una manera de donar més valor a la llengua catalana i al que representa. La major presència d'una llengua de manera transversal a les xarxes suposa més portes obertes a conèixer la llengua, a conèixer el país... més valor 'monetari' de la llengua, més valor que adquireixen els seus i les seves parlants.
Acabem, amb aquesta última reflexió, fent notar que les llengües ja no són només qüestió de marcs legals i de drets humans, sinó també qüestió de valor econòmic. Emocions, sostenibilitat, desenvolupament. Si no sabem combinar tots els elements perdrem la capacitat de crear-hi sinèrgies. Posar la traducció a l'aranès suposa, doncs, no solament un reconeixement a una identitat mil·lenària. També una manera de dir que 'existeixen' i que 'valen la pena' i de convidar a posar-vos en contacte, a crear valor conjuntament.
En conclusió, respecte sincer, diàleg, i voluntat de sumar, de mantenir unes relacions en què tothom hi guanyi i que es facin des de la convicció que hi ha un respecte i no una voluntat d'assimilació.
Article en PDF
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
