[ca] Blood in the Mobile, un documental que revela la part fosca de la indústria del mòbil. Frankk Piasecki és el director del documental Bood in the Mobile, un reportatge que vol destapar els tripijocs del comerç internacional del coltan, un mineral que és element bàsic en la majoria de mòbils que són al mercat. El documental evidencia que la multinacional finlandesa Nokia, a la que acusa de finançar de manera indirecta la guerra a la República del Congo, per l'adquisició de coltan sense tenir en compte de qui prové. El rodatge va ser polèmic i ple d'inconvenients, entre d'altres, la detenció del director del film durant quatre hores, a mans de la policia secreta del país africà. Més informació
[es] Blood in the Mobile, un documental que revela la parte oscura de la industria del móvil. Frankk Piasecki es el director del documental Bood in the Mobile, un reportaje que quiere destapar los chanchullos del comercio internacional del coltán, un mineral que es elemento básico en la mayoría de móviles que están en mercat. El documental evidencia que la multinacional finlandesa Nokia, a la que acusa de financiar de maneraindirecta la guerra en la República del Congo, por la adquisición de coltán sin tener encuenta de quien proviene. El rodaje fue polémico y lleno de inconvenientes, entre otros, la detención del director del filme durante cuatro horas, a manos de la policía secreta del país africano. Más información
27.3.11
Immigrants soberanistes: no hem vingut a Europa per seguir discriminats
'Veiem un paral·lelisme entre Catalunya i el nostre país, defensem aquí el que no hem pogut defensar allà'
Omar Diata, senegalès de la Casamance, i Mhamed Abdelouahed, amazic del Marroc col·laboren amb Barcelona Decideix per la consulta del 10-A
Una de les diferències de les consultes sobre la independència respecte les eleccions és l'obertura a la participació dels immigrants que només necessiten ser majors de 16 anys i estar empadronats al municipi on es fa la consulta per participar-hi.
- La defensa dels drets nacionals va en paral·lel amb els drets de ciutadania.
- Catalunya és un país que sempre ha estat acollidor d'immigració: la clau de la seva cohesió social és la capacitat de mantenir sempre una societat unida amb respecte i tolerància
- És molt important que el procés de secessió que ha iniciat Catalunya obri les seves portes a tota la ciutadania, fins i tot els que no poden votar a les eleccions
Omar Diata, senegalès de la Casamance, i Mhamed Abdelouahed, amazic del Marroc col·laboren amb Barcelona Decideix per la consulta del 10-A
Una de les diferències de les consultes sobre la independència respecte les eleccions és l'obertura a la participació dels immigrants que només necessiten ser majors de 16 anys i estar empadronats al municipi on es fa la consulta per participar-hi. Aquest és un dels motius pels quals l'Omar Diata i el Mhamed Abdelouahed Abdul, que col·laboren activament amb Barcelona Decideix, conviden els immigrants que viuen a Barcelona a participar en la consulta ja que hi veuen una 'oportunitat' per dir la seva opinió i votar quin creuen que ha de ser el futur de Catalunya, el país on ara viuen i del qual reivindiquen que en són ciutadans, com qualsevol altre.
Tant l'Abdul com l'Omar tenen però altres motivacions per implicar-se en el 10-A, ambdós veuen un paral·lelisme entre la situació de Catalunya i la del seu país d'origen. 'Defensem aquí el que no hem pogut defensar allà', expliquen i valoren que quan s'involucren en les reivindicacions dels catalans 'es creen ponts' i guanyen els catalans com uns defensors 'brutals' de les seves pròpies causes.
Abdul: 'Em sento català i com a ciutadà m'interessa i em preocupa Catalunya'
L'Abdul no es considera immigrant i recorda que ja fa 20 anys que viu a Catalunya i, per tant, se sent d'aquí. És per això que s'interessa i li preocupa el futur del país. A més és amazic i considera que la situació que viu Catalunya és molt similar al conflicte polític, lingüístic i cultural que hi ha al Marroc. Recorda quan va arribar a Catalunya i li van explicar el conflicte amb l'Estat espanyol i va respondre: 'No cal que m'expliquis, ho entenc perfectament'. Així, des de Catalunya vol aprofitar l'espai democràtic per poder expressar i defensar tant Catalunya com els amazics. 'Hem vist que quan defensem allò català creem ponts i els catalans es tornen uns defensors brutals dels amazics'.
L'oportunitat d'expressar-se a les consultes
L'Abdul entén que hi hagi immigrants que no s'hi interessin i que vegin les consultes com una cosa llunyana, però argumenta que s'ha de tenir en compte les prioritats de les persones -i raona que només després de tenir satisfetes les necessitats bàsiques t'interesses per temes polítics i de conscienciació ciutadana- a més de posar de relleu que la manca de cultura democràtica fomentada a més per les topinades i el caciquisme.
Creu que s''ha de fer pedagogia perquè la gent entengui el sentit del vot' i, encara que no sigui vinculant, troba que les persones que estan a les meses de vot anticipat s'adrecen als immigrants per convidar-los a participar de forma diferent que ho fa l'administració o els alcaldes. L'Omar és de la mateixa opinió i veu amb la independència l'oportunitat per superar els impediments de la Llei espanyola que no li permet participar en les eleccions.
Omar: 'Molts africans som més independentistes que alguns catalans'
L'Omar es reivindica com a 'independentista de naixement'. És de la Casamance, una regió del sud del Senegal que també vol independitzar-se. Viu a Catalunya des de 2006 i creu que s''ha de lluitar conjuntament amb els catalans autòctons per aconseguir la independència'. Tal com l'Abdul, està convençut que ha de 'defensar les coses d'aquí' tenint en compte que al seu país no va poder expressar-se lliurement.
Resulta paradoxal que en la seva tasca a Barcelona Decideix està decidit a convèncer els catalans nascuts aquí que no estan involucrats en la consulta i no pensaven votar per tal que ho facin. 'Tinc el deure de sensibilitzar aquestes persones', conclou.
Abdul: 'Em sento català i com a ciutadà m'interessa i em preocupa Catalunya'
L'Abdul no es considera immigrant i recorda que ja fa 20 anys que viu a Catalunya i, per tant, se sent d'aquí. És per això que s'interessa i li preocupa el futur del país. A més és amazic i considera que la situació que viu Catalunya és molt similar al conflicte polític, lingüístic i cultural que hi ha al Marroc. Recorda quan va arribar a Catalunya i li van explicar el conflicte amb l'Estat espanyol i va respondre: 'No cal que m'expliquis, ho entenc perfectament'. Així, des de Catalunya vol aprofitar l'espai democràtic per poder expressar i defensar tant Catalunya com els amazics. 'Hem vist que quan defensem allò català creem ponts i els catalans es tornen uns defensors brutals dels amazics'.
L'oportunitat d'expressar-se a les consultes
L'Abdul entén que hi hagi immigrants que no s'hi interessin i que vegin les consultes com una cosa llunyana, però argumenta que s'ha de tenir en compte les prioritats de les persones -i raona que només després de tenir satisfetes les necessitats bàsiques t'interesses per temes polítics i de conscienciació ciutadana- a més de posar de relleu que la manca de cultura democràtica fomentada a més per les topinades i el caciquisme.
Creu que s''ha de fer pedagogia perquè la gent entengui el sentit del vot' i, encara que no sigui vinculant, troba que les persones que estan a les meses de vot anticipat s'adrecen als immigrants per convidar-los a participar de forma diferent que ho fa l'administració o els alcaldes. L'Omar és de la mateixa opinió i veu amb la independència l'oportunitat per superar els impediments de la Llei espanyola que no li permet participar en les eleccions.
Omar: 'Molts africans som més independentistes que alguns catalans'
L'Omar es reivindica com a 'independentista de naixement'. És de la Casamance, una regió del sud del Senegal que també vol independitzar-se. Viu a Catalunya des de 2006 i creu que s''ha de lluitar conjuntament amb els catalans autòctons per aconseguir la independència'. Tal com l'Abdul, està convençut que ha de 'defensar les coses d'aquí' tenint en compte que al seu país no va poder expressar-se lliurement.
Resulta paradoxal que en la seva tasca a Barcelona Decideix està decidit a convèncer els catalans nascuts aquí que no estan involucrats en la consulta i no pensaven votar per tal que ho facin. 'Tinc el deure de sensibilitzar aquestes persones', conclou.
Font: Directe.cat
Ser líders
Us recomano el debat d'aquesta setmana al programa Millennium de Televisió de Catalunya. El podeu veure tot seguit:
Millennium - 25/03/2011
Ser líders
Quins són els punts forts dels nous líders? Com s'han de preparar? Què se'ls demana, actualment, a les persones que exerceixen un lideratge? On han de posar l'èmfasi en la seva gestió? Com ha de ser un líder, personalment, interiorment? Com hem d'educar els talents de les generacions més joves per encaminar-los cap a l'èxit i, si és el cas, cap al lideratge?
Millennium - 25/03/2011
Ser líders
Quins són els punts forts dels nous líders? Com s'han de preparar? Què se'ls demana, actualment, a les persones que exerceixen un lideratge? On han de posar l'èmfasi en la seva gestió? Com ha de ser un líder, personalment, interiorment? Com hem d'educar els talents de les generacions més joves per encaminar-los cap a l'èxit i, si és el cas, cap al lideratge?
Debat sobre el patrocini empresarial al món casteller
El patrocini empresarial en el món cultural no és un tema pacífic en el sentit que la necessitat d'accedir a noves formes de finançament topa amb criteris per trobar quin és el límit perquè no suposi una degradació de la qualitat cultural o fins i tot una modificació d'alguns elements d'aquesta mateixa tradició.
Ara el debat ha aparegut amb força en un sector, el casteller, que s'ha caracteritzar per un fort creixement, reconeixement, i modernització.
Podem llegir la notícia al Punt, de la qual aquí us n'oferim un extracte:
El món casteller ajorna el debat de la publicitat
Tot i que la decisió es deixa per d'aquí a dues temporades, el debat dins del món casteller sobre si cal lluir publicitat a la camisa ha esclatat i difícilment s'apaivagarà. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, reunida ahir a Tarragona, va escenificar l'aparent unió que regna dins d'aquest col·lectiu. Ho va fer aprovant per una gran majoria –565 vots favorables, 65 en contra (Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa) i 30 en blanc– el principal punt en l'ordre del dia de l'assemblea, que instava les colles a continuar mantenint l'esperit de l'acord signat entre la Coordinadora, Estrella Damm i Televisió de Catalunya, que no permet incloure publicitat a les camises.
La nova presidenta de la Coordinadora de colles, Anna Guasch, va remarcar que en l'acord amb Estrella Damm no s'explicita la prohibició de portar publicitat, tot i que l'esperit del conveni ho desaconsella, donant a entendre que els castellers són un bé cultural. “Entrarem en un procés de discussió per decidir si la vestimenta s'ha de preservar”, va recordar Guasch.
El món casteller ajorna el debat de la publicitat
Tot i que la decisió es deixa per d'aquí a dues temporades, el debat dins del món casteller sobre si cal lluir publicitat a la camisa ha esclatat i difícilment s'apaivagarà. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, reunida ahir a Tarragona, va escenificar l'aparent unió que regna dins d'aquest col·lectiu. Ho va fer aprovant per una gran majoria –565 vots favorables, 65 en contra (Castellers de Vilafranca i Minyons de Terrassa) i 30 en blanc– el principal punt en l'ordre del dia de l'assemblea, que instava les colles a continuar mantenint l'esperit de l'acord signat entre la Coordinadora, Estrella Damm i Televisió de Catalunya, que no permet incloure publicitat a les camises.
La nova presidenta de la Coordinadora de colles, Anna Guasch, va remarcar que en l'acord amb Estrella Damm no s'explicita la prohibició de portar publicitat, tot i que l'esperit del conveni ho desaconsella, donant a entendre que els castellers són un bé cultural. “Entrarem en un procés de discussió per decidir si la vestimenta s'ha de preservar”, va recordar Guasch.
Finalitzen dos dies sumant valors i construïnt futur
Després de dues conferències plenàries, vuit col·loquis, 30 taules temàtiques amb més de 90 ponents i més de 1.700 assistents, el III Congrés del Tercer Sector Social arriba a la seva fi.
Durant els dies 24 i 25 de març el III Congrés del Tercer Sector Social ha aportat l'espai de debat i reflexió que necessitaven els voluntaris i professionals de les entitats del tercer sector per treballar per a millorar i enfortir el sector per a que pugui continuar contribuint a fer un futur millor.
En la conferència de cloenda Connry Reuter, president de la Plataforma Europea d'ONG Socials, ha citat la mítica frase de Clinton "It's the economy stupid" però dontat-li un altre punt de vista: "It's the social stupid" (és allò social estúpid). Reuter feia referència al fet que des d'alguns sector es defensen una sèrie de valors excessivament mercantils (competència, lliure mercat...). Des del tercer sector, en canvi, s'haurien de defensar els valors socials (una societat més cohesionada i inclusiva).
L'acte de cloenda també ha comptat amb la lectura del manifest del III Congrés del Tercer Sector Social, a càrrec de Màrius Serra, que es concreta en sis demandes:
- Mantenir la inversió econòmica en polítiques socials
- Desplegar i aplicar les noves lleis socials aprovades
- Impulsar polítiques ambicioses de lluita contra la pobresa
- Millorar els instruments de col·laboració amb les entitats del Tercer Sector
- Dotar-nos d'un marc legal i financer més favorable per a les entitats del Tercer Sector
- Reconèixer el Tercer Sector com a agent social
www.tercersector.cat
www.congrestercersector.cat
Galeria d'imatges del III Congrés
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és l'organització que agrupa les entitats no lucratives que actuen en el camp social.
Galeria d'imatges del III Congrés
La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya és l'organització que agrupa les entitats no lucratives que actuen en el camp social.
- Creada l'any 2003
- Formada per 30 federacions i agrupacions
- Representa prop de 4.000 entitats de base
26.3.11
Rèplica a Greenpeace
Versión en castellano: Réplica a Greenpeace
Hem enviat la carta de rèplica a la resposta enviada per la direcció de Greenpeace en referència a una primera carta nostra.Com els lectors d'aquest bloc saben, el text provisional d’aquesta rèplica el vam publicar al bloc per a contrastar l’enfocament. Comentaris rebuts o expressats en comunitats i xarxes socials han anat en la línia que “GP ja no és el que era” i que “cap altra organització ecologista actua a Catalunya amb la manca de respecte que ho fa GP”.
A la carta es fan afirmacions com:
...no deixa de ser sorprenent que quan estem parlant de censura per part de Greenpeace, d’incompliment del seu propi codi de funcionament del bloc, i d’incoherències fonamentals respecte al que predica, no hi ha resposta sobre aquests temes i, en canvi, sols manifesten preocupació sobre el fet que la interacció prengui una dimensió pública. Em recorda el procedir d’algunes grans corporacions privades.
...sincerament, esperava alguna cosa més. Esperava que, després de mostrar còpia impresa dels insults proferits en el bloc per personal voluntari de l’organització, aquests fossin retirats. També esperava que Greenpeace entengués que s’han de moure millor en els entorns 2.0, entenent que les censures no són la manera d’afrontar el que no els agrada.
...Però interpreto que l’organització se sent satisfeta d’ella mateixa i que no té voluntat d’entendre els punts de vista d’alguns dels seus socis, que no vol aprofundir coherentment en el model que reclama a les empreses.
Alguns dels articles publicats són:
3.11.09 [ca] Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat?
21.11.09 [ca] Es confirma la censura per part de Greenpeace / [es] Se confirma la censura por parte de Greenpeace
1.3.11 [ca] Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de Responsabilitat Social / [es] Dialogando con Greenpeace sobre su modelo de Responsabilidad Social
8.3.11 [es] Respuesta de la directora de Greenpeace
9.3.11 [ca] Esbós de resposta a Greenpeace (hi ha 6 comentaris per part de lectors qualificats)
26.3.11 [ca] Rèplica a Greenpeace / [es] Réplica a Greenpeace
Réplica a Greenpeace
Versió en català: Rèplica a Greenpeace
Hemos enviado la carta de réplica a la respuesta enviada por la dirección de Greenpeace en referencia a una primera carta nuestra.Como los lectores de este blog saben, el texto provisional de esta réplica el publicamos en el blog para contrastar el enfoque. Comentarios recibidos o expresados en comunidades y redes sociales han ido en la línea que "GP ya no es lo que era" y que "ninguna otra organización ecologista actúa en Cataluña con la falta de respeto que lo hace GP".
En la carta se hacen afirmaciones como:
... No deja de ser sorprendente que cuando estamos hablando de censura por parte de Greenpeace, de incumplimiento de su propio código de funcionamiento del blog, y de incoherencias fundamentales respecto a lo que predica, no hay respuesta sobre estos temas y, en cambio, sólo manifiestan preocupación acerca de que la interacción tome una dimensión pública. Me recuerda el proceder de algunas grandes corporaciones privadas.
... Sinceramente, esperaba algo más. Esperaba que, después de mostrar copia impresa de los insultos proferidos en el blog por personal voluntario de la organización, estos fueran retirados. También esperaba que Greenpeace entendiera que deben moverse mejor en los entornos 2.0, entendiendo que las censuras no son la manera de afrontar lo que no les gusta.
... Pero interpreto que la organización se siente satisfecha de sí misma y que no tiene voluntad de entender los puntos de vista de algunos de sus socios, que no quiere profundizar coherentemente en el modelo que reclama a las empresas.
3.11.09 [ca] Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat?
21.11.09 [ca] Es confirma la censura per part de Greenpeace / [es] Se confirma la censura por parte de Greenpeace
1.3.11 [ca] Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de Responsabilitat Social / [es] Dialogando con Greenpeace sobre su modelo de Responsabilidad Social
8.3.11 [es] Respuesta de la directora de Greenpeace
9.3.11 [ca] Esbós de resposta a Greenpeace (hi ha 6 comentaris per part de lectors qualificats)
26.3.11 [ca] Rèplica a Greenpeace / [es] Réplica a Greenpeace
Newsletter març 2011
www.collaboratio.net/newsletter/2011/03/28/01
[es] Ya pueden acceder a la newsletter de marzo, donde damos a conocer los nuevos actos y cursos que se están programando para este 2011. Además, aportamos otros artículos y reflexiones. Entrad al newsletter en castellano:
25.3.11
RSE a la Universitat Rovira i Virgili
La professora de l'assignatura és la Dolors Setó, experta en RSE i membre de la Comissió d'RS de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).
Pel fet de ser una assignatura optativa, el nombre d'alumnes era baix, set persones, però sovint el fet de tenir un grup petit afavoreix la interacció i les preguntes, com així va ser.
Vaig posar l'èmfasi en el sentit estratègic de l'RSE però alhora en el fet que tant és un enfocament vàlid per a gran empresa com per a pime i fins i tot microempreses.
Em va fer molta il·lusió saber que per a preparar alguns casos durant les sessions anteriors havien estat donant un cop d'ull a aquest bloc, on també havien pogut llegir alguna cosa sobre la responsabilitat social del sector públic, aspecte sovint no tractat amb el sentit singular que li correspon.
- Aprofito per destacar que la URV té un Centre de Cooperació al Desenvolupament “URV Solidària” i un Observatori de la Igualtat.
- Anterior col·laboració amb la URV: 10è Simposi Universitat & Empresa
Dia Internacional del Dret a la Veritat
En celebrar el 24 de març el Dia Internacional del Dret a la Veritat i per la Dignitat de les Víctimes, l'alta comissionada de l'ONU per als drets humans, Navy Pillay, va rendir tribut a l'arquebisbe salvadorenc Óscar Arnulfo Romero, un defensor dels drets humans que va ser assassinat aquest dia el 1980 per condemnar les violacions comeses al seu país contra els més vulnerables.
Pillay va afirmar que tant les víctimes de violacions de les seves garanties fonamentals com les seves famílies tenen el dret inalienable de saber la veritat sobre els esdeveniments, circumstàncies i raons relacionats amb els crims que han patit. A més, tenen el dret a saber qui són els perpetradors i a conèixer la sort i parador de les víctimes. L'alta comissionada va sostenir que la veritat és un instrument per combatre la impunitat, per fer justícia i per evitar que es segueixin cometent atrocitats.
http://www.un.org/es/events/righttotruthday/documents.shtml
Pillay va afirmar que tant les víctimes de violacions de les seves garanties fonamentals com les seves famílies tenen el dret inalienable de saber la veritat sobre els esdeveniments, circumstàncies i raons relacionats amb els crims que han patit. A més, tenen el dret a saber qui són els perpetradors i a conèixer la sort i parador de les víctimes. L'alta comissionada va sostenir que la veritat és un instrument per combatre la impunitat, per fer justícia i per evitar que es segueixin cometent atrocitats.
http://www.un.org/es/events/righttotruthday/documents.shtml
Font: ANUE
Islandia, el país que castiga a los banqueros culpables de la crisis
Reproducimos este artículo que hemos recibido:
@Alejandra Abad.- 20/03/2011
@Alejandra Abad.- 20/03/2011
Manifestaciones en Reikjavik 8Reuters)
La gran mayoría de la población occidental sueña desde 2008 con decir “no” a los bancos, pero nadie se ha atrevido a hacerlo. Nadie, salvo los islandeses, que han llevado a cabo una revolución pacífica que ha conseguido no sólo tumbar un gobierno y redactar una nueva constitución, sino encarcelar a los responsables de la debacle económica del país.
La semana pasada fueron detenidas 9 personas en Londres y en Reikiavik (capital de Islandia) por sus responsabilidad en el colapso financiero de Islandia en 2008, una profunda crisis que devino en una reacción ciudadana sin precedentes que cambió el rumbo del país.
Ha sido la revolución sin armas de Islandia, el país que acoge a lademocracia más antigua del mundo (desde el año 930), y cuyos ciudadanos han logrado cambiar a base de manifestaciones y caceroladas. ¿Y por qué el resto de los países occidentales ni siquiera se ha enterado?
La presión ciudadana islandesa ha conseguido no sólo tumbar un gobierno, si no redactar una nueva constitución (en proceso) y meter en la cárcel a los banqueros responsables de la crisis del país. Como se suele decir, si se piden las cosas con educación es mucho más fácil conseguirlas. [Leer artículo entero en el Confidencial]
Benestar Social i Família i la UAB participen en un projecte interregional d'àmbit europeu per promoure el voluntariat social
El Departament de Benestar Social i Família i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) participaran en la quarta convocatòria del programa INTERREG per al període 2007-2013. Enguany és el primer cop que la Generalitat de Catalunya participa en aquesta iniciativa de la Unió Europea que promou la col·laboració i la coordinació entre regions per contribuir a la modernització econòmica i a l'augment de la competitivitat.El projecte en què col·labora el Govern català està adreçat a recollir i promoure l'intercanvi de bones pràctiques en el camp del voluntariat social. Es preveu que es desenvolupi a partir del 2012 i que tingui una durada màxima de 36 mesos. Aquesta iniciativa permetrà al Departament de Benestar Social i Família implementar noves línies d'acció en l'àmbit comunitari, una voluntat de treball en xarxa que recull el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat i amb la qual el nou Govern pretén recuperar el lideratge internacional de Catalunya en aquest àmbit.
A banda de la Generalitat i el Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, també participen en el projecte diversos agents socials (universitats, ONG, escoles superiors, administracions locals i regionals...) de Grècia, Hongria, Luxemburg, Bulgària, Lituània, Anglaterra, Polònia, Alemanya i Dinamarca, que n'assumirà el lideratge.
El programa INTERREG se centra en les polítiques de desenvolupament regional que afecten les àrees d'innovació, economia del coneixement, medi ambient, etc. Gràcies a anteriors convocatòries, s'han implementat diversos projectes i xarxes de cooperació interregionals arreu d'Europa.
Amb la participació en aquest projecte, les actuacions iniciades en el marc de celebració de l'Any Europeu del Voluntariat tindran una continuïtat més enllà del 2011 i es facilitarà un apropament entre Europa i Catalunya en temes de voluntariat.
Font: Dixit
Aigua catalana cap al Japó
Vichy Catalán envia un milió d’ampolles a la zona afectada pel terratrèmol
El conseller delegat del grup, Joan Renart, ha destacat que es tracta d’una acció humanitària sense ànim de lucre i ha subratllat que respon a una petició del seu proveïdor a Tòquio, Koga, amb qui treballen des de l’any 2004.
Aquest serà el primer enviament, però no el darrer. De cara els propers mesos ja hi ha programats dos enviaments més, un amb un altre milió d’ampolles, i un tercer amb una quantitat encara per concretar.
Aquesta no és la primera mostra de solidaritat de l’empresa. Vichy Catalán ja va ajudar a la comunitat haitiana després del terratrèmol del 2010 amb 250.000 ampolles d’aigua i 300.000 de suc. Aquesta vegada, però, a diferència de l’illa caribenya, l’enviament es fa a preu de cost ja que a causa de l’alt volum “no es podia assumir” totalment. En aquests moments el govern nipó ja ha alertat que l’aigua corrent té petites dosis de radiació perillosa pels menors. [Font: El singular digital]
Solarball, otra mini potabilizadora solar
Solarball es el proyecto de fin de carrera de Jonathan Liow, un estudiante de diseño industrial de la Universidad de Monash (Australia). Un ingenio solar capaz de producir hasta tres litros de agua potable al día que nos recuerda al popularWatercone o el Swater, artefactos similares que ya hemos presentado en Ison21.
La esfera de plástico absorbe la luz solar y hace que el agua sucia en su interior se evapore, dejando en el fondo las impurezas. El agua evaporada se condensa dentro de la esfera, almacenándose en un depósito interior y lista para el consumo.
El diseño se ha ocupado de la durabilidad del material -plástico- que debe soportar su exposición diaria al sol sin romperse. Dada su capacidad potabilizadora (unos tres litros diarios), sería necesario al menos un par de Solarballs por persona.
Robaid informa: “Solarball resultó finalista en los Premios James Dyson de 2011 y también será presentada en la Feria de Diseño Internacional de Milan, en abril de 2011″.
Vía :: Treehugger
Font: www.ison21.es
Què hi ha més responsable que la democràcia?
PD:
- BCN Decideix porta la independència a l'ONU. La responsable per a Europa de l'Alt Comissionat de Drets Humans admet el dret a l'autodeterminació
- La UGT obre les portes a la consulta sobiranista de Barcelona. La UGT cedirà a Barcelona Decideix el seu local de la Rambla Santa Mònica perquè el 10-A la ciutat de Barcelona pugui celebrar la consulta sobre la independència
24.3.11
Google situa la llengua catalana entre les 10 a 15 més actives del món
Avui ha començat el 2n Congrés Convit, que enguany tracta sobre empresa, llengua i immigració, i aquesta tarda hem intervingut davant d'un auditori de prop de 300 persones parlant sobre llengua, empresa i RSE [veure ponents]. Al llarg del dia hi ha hagut aportacions i debats francament interessants, i presentacions empresarials amb un contingut altament rellevant.
Entre les dades curioses que s'han aportat, el representant de l'empresa Google, Luis Collado (director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal) ha destacat que el català se situa dins el rànquing de presència de les llengües occidentals/internacionals entre els números 10 a 15. La posició està dins un rang perquè és variable en el temps però no cal dir que és un nivell de presència enorme en relació amb el nombre de 10 milions de parlants. Cal dir que Google diferencia en aquest rànquing entre les llengües que tenen una activitat més enllà de les seves fronteres territorials i aquelles que solament tenen activitat localitzada dins el seu àmbit territorial. En aquest sentit, el català forma part del rànquing de les llengües internacionals.
Presentació d’experiències i bones pràctiques empresarials
Aquests són els resums de 4 dels 20 pòsters que s’exposaran en el 2n Congrés Convit.
Podeu veure els altres a experiències.
Passat el Congrés, podreu consultar-ne els PDF íntegres.
Llengua i empresa
El català, un dret de ciutadania
Servei Lingüístic de CCOO de CatalunyaPer a moltes persones, descobrir que a Catalunya es parla una llengua diferent del castellà és una sorpresa que no s’esperaven. Tanmateix, aquesta situació, més que no pas un obstacle, pot convertir-se en una gran oportunitat perquè el coneixement i l’ús del català comporta un element molt important d’incorporació social. El català té la virtut d’esborrar etiquetes socials. Aquest tipus de reflexions són les que el sindicat CCOO de Catalunya incorpora en les informacions que s’editen adreçades a treballadors i treballadores estrangers i a persones que hi tracten. Són materials d’interès laboral o sindical, però alhora fan difusió de la realitat lingüística del nostre país i faciliten algunes eines per conèixer-la. Aquest pòster presentarà tres materials. La guia Coneixes els teus drets?, editada en 9 llengües (català, castellà, xinès, àrab, urdú, tagal, rus, anglès i francès), que recull informació bàsica sobre diferents aspectes del món del treball: tipus de contractes, jornada laboral, seguretat a la feina, etc.; el llibret Tu hi guanyes!,que promou l’aprenentatge del català entre treballadors i treballadores estrangers, i, finalment, la guia per a delegats i delegades sindicals La immigració: la nova realitat al centre de treball, que els sensibilitza sobre les necessitats i els problemes vinculats al fet migratori i dóna a conèixer elements del món laboral per evitar l’explotació i discriminació d’aquestes persones als centres de treball.
- Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya: http://www.ccoo.cat/sl
- Secretaria d’Immigració de CCOO de Catalunya:http://www.ccoo.cat/immigracio
- Canal de Youtube on hi ha el vídeo En català més a prop:http://www.youtube.com/culturaccoo
Eines d’avaluació sociolingüística a l’empresa: de l’Indexplà al Llenguatest Empresa
Joan Solé i Bernat Martínez
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de CatalunyaEn un món cada vegada més multilingüe, conèixer la situació sociolingüística d’una empresa o d’una entitat és la condició bàsica per millorar la comunicació amb els clients i en general per poder dur a terme un pla de gestió lingüística. L’Indexplà és un programa informàtic que permet obtenir una representació gràfica de l’ús de les llengües en una organització o empresa. Amb aquesta anàlisi es poden conèixer les necessitats lingüístiques que pugui tenir l’organització (cursos, atenció de consultes, models de documents, etc.) o es pot elaborar un pla lingüístic a mida, amb els objectius que aquesta organització es fixi. L’Indexplà el duen a terme tècnics de planificació lingüística en el marc d’una estreta col·laboració amb l'empresa. Ara disposem a més de Llenguatest Empresa, una eina autoavaluativa per a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils. El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació. El recurs es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatestempresa. Quines funcions específiques tenen aquestes eines d’avaluació? Són comparables? En quins casos es poden utilitzar?
Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de CatalunyaEn un món cada vegada més multilingüe, conèixer la situació sociolingüística d’una empresa o d’una entitat és la condició bàsica per millorar la comunicació amb els clients i en general per poder dur a terme un pla de gestió lingüística. L’Indexplà és un programa informàtic que permet obtenir una representació gràfica de l’ús de les llengües en una organització o empresa. Amb aquesta anàlisi es poden conèixer les necessitats lingüístiques que pugui tenir l’organització (cursos, atenció de consultes, models de documents, etc.) o es pot elaborar un pla lingüístic a mida, amb els objectius que aquesta organització es fixi. L’Indexplà el duen a terme tècnics de planificació lingüística en el marc d’una estreta col·laboració amb l'empresa. Ara disposem a més de Llenguatest Empresa, una eina autoavaluativa per a l’empresariat. És un formulari autoemplenable per conèixer globalment la situació del català en qualsevol empresa que, a més, suggereix millores, formula petites indicacions legals i proposa recursos lingüístics útils. El temps previst per contestar les preguntes de Llenguatest Empresa és d’un minut com a màxim. La resposta s’obté de manera instantània sense que calgui aportar cap dada d’identificació. El recurs es pot consultar a: http://www.gencat.cat/llengua/llenguatestempresa. Quines funcions específiques tenen aquestes eines d’avaluació? Són comparables? En quins casos es poden utilitzar?
Guia de bones pràctiques per a les empreses en relació amb l'ús del català
Eloi Torrents i Bernat Gasull
Plataforma per la LlenguaDes de la Plataforma per la Llengua s’ha elaborat un manual de bones pràctiques a l'empresa pel que fa a la llengua catalana en les relacions amb els clients. L’objectiu final és donar a les empreses unes pautes clares i concises per respectar els drets lingüístics dels consumidors dels territoris de parla catalana. En el document es proposa un decàleg de 10 punts fonamentals que una empresa hauria d’acomplir per no donar un tracte discriminatori als consumidors catalans. Posteriorment, es fa una anàlisi detallada del que seria una bona pràctica en diferents àmbits de l’actuació de l’empresa, en atenció oral i escrita, retolació, etiquetatge, instruccions, llocs web, servei d’atenció al client... A cada apartat es fa un recull de la legislació aplicable en cada àmbit i es fa una proposta de pràctiques respectuoses amb els consumidors catalans. El manual s'ha publicat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum i s’ha fet arribar a organitzacions empresarials, cambres de comerç i institucions públiques. També se n'ha fet difusió a través dels webs de la Plataforma per la Llengua i l’Agència Catalana de Consum. En aquests moments s’està preparant una versió actualitzada del document que inclourà noves aportacions i els canvis legals en relació amb l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i consum que s’han produït en els darrers temps.
Plataforma per la LlenguaDes de la Plataforma per la Llengua s’ha elaborat un manual de bones pràctiques a l'empresa pel que fa a la llengua catalana en les relacions amb els clients. L’objectiu final és donar a les empreses unes pautes clares i concises per respectar els drets lingüístics dels consumidors dels territoris de parla catalana. En el document es proposa un decàleg de 10 punts fonamentals que una empresa hauria d’acomplir per no donar un tracte discriminatori als consumidors catalans. Posteriorment, es fa una anàlisi detallada del que seria una bona pràctica en diferents àmbits de l’actuació de l’empresa, en atenció oral i escrita, retolació, etiquetatge, instruccions, llocs web, servei d’atenció al client... A cada apartat es fa un recull de la legislació aplicable en cada àmbit i es fa una proposta de pràctiques respectuoses amb els consumidors catalans. El manual s'ha publicat amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Consum i s’ha fet arribar a organitzacions empresarials, cambres de comerç i institucions públiques. També se n'ha fet difusió a través dels webs de la Plataforma per la Llengua i l’Agència Catalana de Consum. En aquests moments s’està preparant una versió actualitzada del document que inclourà noves aportacions i els canvis legals en relació amb l’ús del català en l’àmbit de l’empresa i consum que s’han produït en els darrers temps.
"Voluntariat per la llengua": millorar el català practicant-lo als centres de treball
Assumpta Casanova, Josep M. Fort, Teresa Rull i Viqui Sanz
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - Consorci per a la Normalització Lingüística
El programa “Voluntariat per la llengua”, que va començar l’any 2003 vinculat als cursos de català del CNL de Cornellà de Llobregat, s’ha estès en poc temps fins a abraçar destinataris, sectors i territoris diversos. Per continuar el procés expansiu del programa, els centres de treball, on bona part de la població passem bona part de la jornada, poden ser un medi adequat per desenvolupar-hi actituds i bones pràctiques lingüístiques. En aquest pòster presentem experiències de “Voluntariat per la llengua a l’empresa” i especialment la duta a terme des de l’any 2009 pel CNL de l’Àrea de Reus en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Les actuacions s’han volgut fer en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), entesa com la col·laboració de les empreses amb la resta de parts interessades de l’entorn social i territorial on desenvolupen l’activitat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per a cadascuna i, alhora, per a totes en conjunt. Explicant com s’ha plantejat la formació de parelles lingüístiques als centres de treball i fent una primera avaluació de procediments i resultats, pretenem brindar elements per a la reflexió als professionals que tenim encomanada la feina d’estendre el coneixement i l’ús del català.
Centre de Normalització Lingüística de l'Àrea de Reus Miquel Ventura - Consorci per a la Normalització Lingüística
El programa “Voluntariat per la llengua”, que va començar l’any 2003 vinculat als cursos de català del CNL de Cornellà de Llobregat, s’ha estès en poc temps fins a abraçar destinataris, sectors i territoris diversos. Per continuar el procés expansiu del programa, els centres de treball, on bona part de la població passem bona part de la jornada, poden ser un medi adequat per desenvolupar-hi actituds i bones pràctiques lingüístiques. En aquest pòster presentem experiències de “Voluntariat per la llengua a l’empresa” i especialment la duta a terme des de l’any 2009 pel CNL de l’Àrea de Reus en col·laboració amb la Cambra de Comerç. Les actuacions s’han volgut fer en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), entesa com la col·laboració de les empreses amb la resta de parts interessades de l’entorn social i territorial on desenvolupen l’activitat, amb l’objectiu d’obtenir beneficis per a cadascuna i, alhora, per a totes en conjunt. Explicant com s’ha plantejat la formació de parelles lingüístiques als centres de treball i fent una primera avaluació de procediments i resultats, pretenem brindar elements per a la reflexió als professionals que tenim encomanada la feina d’estendre el coneixement i l’ús del català.
PD: La web de la Cambra de Comerç de Reus parla del Congrés: http://www.cambrareus.org/actualitat/Arrenca-el-segon-CONVIT-Reus-2011/146/
Banda ampla tracta sobre dones i poder
23/03/2011 - Dijous, 23.00, a TV3
Dones i poder, a "Banda ampla"
Per què les dones només ocupen un 12% dels consells d'administració de les principals empreses europees? Les dones no manen més perquè no poden o perquè no volen? I quan manen, ho fan de manera diferent dels homes?
El programa acaba de començar en aquest moment.
Nota personal: quin esglai quan la primera persona que ha demanat la paraula han dit que es deia Josep Maria Canyelles... Avui porto dues conferències seguides i per un moment ja em pensava que estava en un tercer esdeveniment sense ser-ne conscient. Per sort, no era jo, hehehe! No coneixia cap altre Josep Maria Canyelles (tot i que veig que aquest s'escriu Cañellas).
Accés al programa: www.tv3.cat/bandaampla
Accés al programa: www.tv3.cat/bandaampla
El 2n Congrés Convit es podrà seguir en directe per Internet
Us anunciem que el 2n Congrés Convit, que té lloc avui 24 de març i demà divendres, es podrà seguir en directe per Internet gràcies a la tecnologia de l’Anella Cultural. Les persones d’arreu interessades a veure les diferents ponències i taules rodones ho podran fer lliurement des de l’adreça http://cultura.gencat.cat/endirecte.Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) hi intervindrà en l'àmbit de Llengua i empresa: El 2n Congrés CONVIT fa una crida a la presentació d'experiències.
Al web del Congrés, www.congresconvit.cat, hi trobareu un enllaç. També podeu consultar al web les darreres actualitzacions: el programa definitiu, els perfils de tots els ponents, les candidatures als Premis Convit, la proposta que us fem per a la nit del Convit i, sobretot, els resums de les experiències que es presentaran en format de pòster. Seguiu també l'actualitat del Convit al Facebook i al Twitter.
23.3.11
La Fageda estrena web, bloc i presència a les xarxes socials
[ca] La Fageda ha estrenat nou web des del passat divendres:www.fageda.com. El web s’ha restructurat i redissenyat de nou per facilitar que els usuaris trobin de manera intuïtiva i pràctica la informació sobre la tasca empresarial i social de l’organització. Simultàniament, La Fageda també ha estrenat bloc. L’eina és un pas més en l’estratègia de comunicació directa i interactiva cap als usuaris que La Fageda va encetar el passat mes d’octubre amb un grup alFacebook (a l’actualitat ja compta amb més de 2.300 fans), i un compte al Twitter.
[es] La Fageda ha estrenado nueva web desde el pasado viernes: www.fageda.com. La web se ha restructurado y rediseñado de nuevo para facilitar que los usuarios encuentren de forma sencilla y práctica la información sobre la labor empresarial y social de la organización. Simultáneamente, La Fageda también ha estrenado blog. La herramienta es un paso más en la estrategia de comunicación directa e interactiva hacia los usuarios que La Fageda inició el pasado mes de octubre con un grupo en Facebook (en la actualidad ya cuenta con más de 2.300 fans), y un cuenta al Twitter.
[ca] Presentació de la Fageda (en català)
[es] Presentación de la Fageda (en castellano)
[es] La Fageda ha estrenado nueva web desde el pasado viernes: www.fageda.com. La web se ha restructurado y rediseñado de nuevo para facilitar que los usuarios encuentren de forma sencilla y práctica la información sobre la labor empresarial y social de la organización. Simultáneamente, La Fageda también ha estrenado blog. La herramienta es un paso más en la estrategia de comunicación directa e interactiva hacia los usuarios que La Fageda inició el pasado mes de octubre con un grupo en Facebook (en la actualidad ya cuenta con más de 2.300 fans), y un cuenta al Twitter.
[ca] Presentació de la Fageda (en català)
[es] Presentación de la Fageda (en castellano)
Lluitar per la dignitat dels que pateixen malalties mal reconegudes
Ahir vaig estar parlant una llarga estona amb Josep Carbonell, a qui havia conegut anys enrere perquè portava temes d'RSE dins una companyia. El motiu que em porta avui a parlar d'ell és la llarga lluita que manté pel reconeixement de la malaltia que pateix el seu fill.
Ho exposo aquí no solament per encoratjar-lo en la seva croada per la dignitat del conjunt de les persones que com el seu fill pateixen la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple. També ho faig com a exemple de com avui dia els mitjans tecnològics poden permetre establir contacte i fer xarxa amb altres afectats, i com poden fer-se escoltar davant de la societat. És un exemple de lluita personal contra el gegant de l'administració burocràtica, contra interessos ocults que eviten que es clarifiqui l'origen de certes malalties, i contra la manca de professionalitat d'algunes persones que entenen que la manera d'exercir-la passa per fer cas a les instruccions superiors cegament.
Donat que no va poder tenir una entrevista amb l'anterior consellera de Benestar, va prendre la decisió de mantenir una entrevista virtual, imaginada, per mitjà d'un enregistrament que podem veure al youtube:
Carta oberta a la consellera Capdevila - 2. "Devasting Illness" (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 3. Un conte a la vora del foc - (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 4. Els "professionals" del CAD - (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 5. Històries de terror - (subtitulado)Carta oberta a la consellera Capdevila - 6. Una petició des del laberint de la vergonya
Retallo aquest fragment d'un bloc:
Josep Carbonell, pare d'un jove amb Síndrome de Fatiga Crònica, Fibromiàlgia i Sensibilitat Química Múltiple, tres mesos després de la carta oberta multimèdia, s'adreça novament a la consellera Capdevila, de qui depèn el Centre d'Avaluació de Discapacitats (CAD), organisme que, pel fet que aquestes malalties no consten en els seus barems de valoració, opta per negar la seva evidència documentada i aplicar etiquetes referides a altres malalties de naturalesa psicològica. Com la consellera no respon, a principi d'any li envia un Recordatori de la carta a la consellera Capdevila aquest cop per audio. A finals de gener el diari Avui li publicava una carta, Josep Carbonell: La gota malaia, on comentava el silenci de la consellera, avui dimecres una altra carta a l'Avui Malalties devastadores, i ara ens envia aquest vídeo adreçat a la Consellera. En Josep Carbonell és un exemple de pare que no es rendeix, de ciutadà dempeus!
PD: Sensibilidad Química y Ambiental Múltiple. Sobrevivir en un entorno tóxico
Ho exposo aquí no solament per encoratjar-lo en la seva croada per la dignitat del conjunt de les persones que com el seu fill pateixen la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple. També ho faig com a exemple de com avui dia els mitjans tecnològics poden permetre establir contacte i fer xarxa amb altres afectats, i com poden fer-se escoltar davant de la societat. És un exemple de lluita personal contra el gegant de l'administració burocràtica, contra interessos ocults que eviten que es clarifiqui l'origen de certes malalties, i contra la manca de professionalitat d'algunes persones que entenen que la manera d'exercir-la passa per fer cas a les instruccions superiors cegament.
Donat que no va poder tenir una entrevista amb l'anterior consellera de Benestar, va prendre la decisió de mantenir una entrevista virtual, imaginada, per mitjà d'un enregistrament que podem veure al youtube:
Carta oberta a la consellera Capdevila - 2. "Devasting Illness" (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 3. Un conte a la vora del foc - (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 4. Els "professionals" del CAD - (subtitulado)
Carta oberta a la consellera Capdevila - 5. Històries de terror - (subtitulado)Carta oberta a la consellera Capdevila - 6. Una petició des del laberint de la vergonya
Retallo aquest fragment d'un bloc:
Josep Carbonell, pare d'un jove amb Síndrome de Fatiga Crònica, Fibromiàlgia i Sensibilitat Química Múltiple, tres mesos després de la carta oberta multimèdia, s'adreça novament a la consellera Capdevila, de qui depèn el Centre d'Avaluació de Discapacitats (CAD), organisme que, pel fet que aquestes malalties no consten en els seus barems de valoració, opta per negar la seva evidència documentada i aplicar etiquetes referides a altres malalties de naturalesa psicològica. Com la consellera no respon, a principi d'any li envia un Recordatori de la carta a la consellera Capdevila aquest cop per audio. A finals de gener el diari Avui li publicava una carta, Josep Carbonell: La gota malaia, on comentava el silenci de la consellera, avui dimecres una altra carta a l'Avui Malalties devastadores, i ara ens envia aquest vídeo adreçat a la Consellera. En Josep Carbonell és un exemple de pare que no es rendeix, de ciutadà dempeus!PD: Sensibilidad Química y Ambiental Múltiple. Sobrevivir en un entorno tóxico
22.3.11
La Fundació IReS s'adhereix al Pacte Mundial - Global Compact
Generem un futur nou per a les persones més vulnerables
La Fundació Institut de Reinserció Social (IReS) s'ha adherit al Pacte Mundial de Nacions Unides (UN Global Compact).
Segons ens han informat, recentment han rebut la carta de benvinguda i a data d'avui ja figurem en el seu web com a participants: http://unglobalcompact.org/participant/13415 (carta d’adhesió signada pel Sr. Andreu Soldevila i enllaç al web).
Nota: Josep Maria Canyelles ha prestat la seva col·laboració a IReS:Gestió estratègica d'ONL
· La principal Responsabilitat Social de les ONL és crear valor per a la societat [ca][es]
· Reportatge acte presentació [ca][es]
· Demanar el llibre
Fundació Institut de Reinserció Social - IReS
Àlaba 61, 1er - 08005 - Barcelona
L’RSE dels intermediaris: passar del pinyó fix al variable
L’RSE dels intermediaris:
passar del pinyó fix al variable
Josep Maria Canyelles*
Els intermediaris com ara les corredories, de la mateixa manera que el comerç detallista, amb salvades excepcions, estan a anys llum de comprendre i d’integrar aquelles inquietuds d’RSE que s’aparten d’allò típic del preu, la qualitat i les condicions de prestació. Van a pinyó fix i no saben tenir un coneixement adaptable.
Per a una microempresa o un autònom no és fàcil gestionar l’RSE al llarg de la cadena. L’exigència pot ser tan alta com es vulgui però la resposta per part de les empreses proveïdores podem preveure que no serà significativa, si és que hi ha resposta.
Sovint, com a màxim, podem aspirar a sensibilitzar, especialment si en el futur fossin moltes les comunicacions que rebés l’empresa en aquest sentit. Si molts clients, per petits que siguin, fessin arribar correus a l’empresa proveïdora preguntant sobre aspectes de la seva responsabilitat social, suggerint bones pràctiques, o exhortant al compliment d’alguna norma, algun impacte començaria a generar, si més no en aquelles empreses que valorin els processos de millora i la satisfacció de la clientela.
Però encara pot ser més complicat, si resulta que hi ha mitjancers. Per exemple, si aquesta microempresa o autònom pretén contractar alguns serveis com les assegurances per mitjà d’una corredoria, el repte ja pot sembla inassolible. És habitual que gestories, corredories, serveis jurídics o altres gabinets professionals no tinguin ni la més mínima idea de què és l’RSE.
En conseqüència, aquelles inquietuds o principis que la microempresa o fins i tot el ciutadà client puguin tenir no trobaran la manera d’integrar-se dins el servei prestat. Ho exemplifico:
Fa un parell d’anys vaig rebre una multa de trànsit amb la qual no estava d’acord, tot i acceptar que tenia certs dubtes. Sempre havia tramitat directament els recursos a les multes però en aquesta ocasió vaig decidir fer ús dels serveis del RACC atès que sóc soci d’aquesta companyia. Em va resultar molt complicat que entenguessin que no volia recórrer la multa sense cap criteri: sols la volia recórrer si realment un assessor seu em confirmava que els meus raonaments eren fonamentats. Després d’insistir van indicar-me que ja l’havien recorreguda, i que no em preocupés en absolut pels raonaments que jo plantejava perquè del que es tractava era que caduqués el termini que té l’administració per a respondre. No vaig poder parlar amb cap advocat i la persona que m’atenia per telèfon crec que va ser incapaç d’entendre el que jo li deia: que si la multa estava ben posada la volia pagar i que si no estava ben posada volia arribar fins al final però amb arguments i que, en conseqüència, no acceptava aquest criteri de mirar d’esgotar els terminis i que em semblava èticament i socialment inacceptable.
Fa unes setmanes vam mirar de revisar alguns contractes d’assegurança per mitjà d’una corredoria d’assegurances. Quan els dius que tens uns criteris que no passen únicament per aconseguir el millor preu ja no entenen res, i crec que tendeixen a veure’t com un client estrany i fins i tot indesitjat. No és una exageració si dic que indesitjat en el mesura que els obligues a incorporar nous coneixements, nous criteris, nous procediments... qui sap si una casella a la fitxa de client que indiqui que “aquest client és un d’aquells extravagants del Club de l’RSE”.
En el cas del primer intent, després de reunir-me satisfactòriament amb el representant d’una corredoria, vaig adonar-me d’algunes males pràctiques corporatives en matèria de respecte a la clientela i a la comunitat en matèria de llengua. Els vaig fer arribar una carta de reflexió[1] amb to positiu i constructiu però que condicionava la possibilitat de tenir-me com a client. Després d’uns dies, van fer-me arribar que comprenien el sentit positiu de la carta i van donar de baixa el web corporatiu, el qual consideraven que no estava actualitzat. Fins i tot van demanar-me si els podia donar algun consell. Quan tot apuntava positivament, van seguir el consell del gabinet d’advocats amb qui col·laboren, que va considerar que podia ser un client problemàtic i van preferir refusar-me com a client.
En un segon intent, vam optar per comprovar en primer lloc el web a la recerca de possibles indicadors negatius o positius. Tot semblava correcte però novament la matèria lingüística (més evident que altres per prendre corporeïtat immediata) ha entrat en escena. Ens han dit literalment que ens havien mirat les millors ofertes entre les companyies que ho podien oferir en la llengua pròpia del país. Perdoni, com diu? Aquest és el millor tracte a un client? Qualsevol companyia està obligada a oferir-ho en la llengua oficial que el client sol·liciti. Però és més:
· Una companyia que comenci no respectant el client en aspectes bàsics de la relació comercial, per quin motiu el respectarà en altres aspectes de major conflictivitat?
· Una companyia que no compleixi la llei en aspectes tan evidents, quines altres lleis no complirà en aspectes no tan visibles?
Potser a partir d’uns pocs casos no hauríem de treure conclusions, però no fan sinó confirmar una hipòtesi d’altra banda prou evident: els intermediaris com ara les corredories, de la mateixa manera que el comerç detallista, amb salvades excepcions, estan a anys llum de comprendre i d’integrar aquelles inquietuds d’RSE que s’aparten d’allò típic del preu, la qualitat i les condicions de prestació. Van a pinyó fix i no saben tenir un coneixement adaptable.
Aquests intermediaris farien bé de deixar de considerar aquests clients especials com a casos rars i indesitjables, no només perquè augmentaran les persones i empreses que els demanin requeriments d’RSE sinó perquè de la capacitat d’entendre les demandes podran desenvolupar noves sensibilitats i conformar un model d’empresa més atent a la societat i més preparat per a gestionar el canvi.
De la mateixa manera que els podem considerar un obstacle en el desenvolupament de l’RSE en la mesura que dificulten el trasllat d’informació entre uns segments de ciutadania cada cop més inquiets/receptius i unes empreses que comencen a comprendre/aprofundir en l’RSE, també podem veure-hi unes grans oportunitats per a diferenciar-se en el mercat i saber-se posicionar enmig d’uns i altres ajudant a estructurar cadenes de valor on l’RSE hi tingui alguna cosa a dir.
Aquest article es troba disponible a: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_RSE_intermediaris.pdf
[1] Accediu a la carta enviada, d’on s’ha extret la referencia al nom de l’empresa: www.collaboratio.net/mm/File/ca/Consideracions_corredoria_assegurances.doc
Nota: article publicat a Jornal.cat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
