17.3.10

Jornada de presentació del Protocol d’intervenció en casos d’assetjament laboral a l’Administració de la Generalitat de Catalunya

Amb motiu de l'aprovació del Protocol per a la prevenció, la detecció, l'actuació i la resolució de situacions d'assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe o orientació sexual i altres discriminacions a la feina, la Secretaria de Funció Pública i Modernització de l'Administració, del Departament de Governació i Administracions Públiques, organitza aquesta jornada de reflexió i debat a l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, a l'entorn d'aquests fenòmens, i la presentació d'instruments perquè les administracions públiques catalanes puguin intervenir-hi.

Objectius:

1. Conèixer i reflexionar entorn el fenomen de l’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe i/o per orientació sexual.

2. Fer difusió dels instruments per a la prevenció, detecció i intervenció de l’assetjament psicològic, sexual, per raó de sexe i/o orientació sexual elaborats per la Generalitat de Catalunya.

Inscripció:
Administració Generalitat: EPOCA / responsables de formació
Administració local: en línia
Dates i horari:
Dijous 25 de març de 2010, de 9 a 14 h
Lloc:
Escola d'Administració Pública de Catalunya
C/ de Girona, 20
08010 Barcelona




16.3.10

Canyelles hablará en Burgos sobre Responsabilidad Social Empresarial

La Cámara de Comercio de Burgos les invita a la jornada - desayuno de trabajo- sobre Responsabilidad social empresarial. La integración laboral, un valor para la empresa, dentro del Programa INCORPORA, de la Obra Social ”La Caixa” en su apuesta por la Integración Laboral.

El acto tendrá lugar el miércoles 17 de marzo de 2010, a las 9.30 horas, en el Hotel Velada de Burgos, c/ Fernán González, 10


PROGRAMA - DESAYUNO DE TRABAJO
9.30 h Inauguración:
  • D. Antonio Méndez Pozo, Presidente de la Cámara de Comercio e Industria de Burgos
10.00 h Las claves de la responsabilidad social empresarial
  • Dr. Josep Maria Canyelles, Experto en responsabilidad social empresarial
11.15 h Mesa redonda y experiencias empresariales
  • D. Jaume Farré, Fundación ”la Caixa”, director del programa INCORPORA
  • D.ª M.ª Jesús Ruiz, directora provincial del GRUPO EULEN
  • D. Juan José Rodríguez., director de RR HH de TACON DECOR
12.00 h Clausura del acto

Se ruega confirmación en:
comunicacion@camaraburgos.com
incorporacastillayleon@espavila.es

Ver invitación PDF

El 33 mostra projectes de progrés a ‘Latituds’

¿Què s’està fent al món per solu­cionar problemes estructurals com ara la pobresa, les guerres i les injustícies? El 33 en mostra alguns exemples a Latituds, sèrie documental que estrena aquesta nit (22.15) i que reflecteix els projectes de desenvolupament que s’estan portant a terme en diversos països i que compten amb cooperació catalana.

Els encarregats d’explicar les iniciatives són els mateixos ciutadans autòctons del país que es visita en cada episodi. «Els nostres protagonistes no són els cooperants, sinó la gent que, sobre el terreny, està impulsant el projecte», destaca Jordi Vilardell, director del programa.

Font: El Periódico

La polèmica sobre la medicina homeopàtica

Fa pocs s'ha reprès la polèmica sobre la medicina homeopàtica a partir de dos articles publicats:
En aquests hi parlaven diferents experts: la Dra. Assumpta Mestre (Presidenta de la Secció del COMB), la Dra. Maite Bravo (Presidenta d'Homeòpates Sense Fronteres), el Dr. Antonio Marqués (Secretari de l’Assemblea Nacional d'Homeopatia), i també el Prof. J. R. Laporte (Catedràtic i Cap de Servei de Farmacologia). També s'expressava a El País l'opinió del Premi Nobel de Medicina Prof. Luc Montagnier, en el sentit que les dilucions ultramoleculars de DNA, contenen informació electromagnètica específica, la qual cosa confirma l'activitat de les dilucions homeopàtiques.

Sembla que hi ha hagut moltes cartes i pressions en contra, tant als periodistes que han redactat els articles, com als directors dels dos diaris. Aquest diumenge dia 14 de març, va sortir un nou article a Tribuna: “Homeopatía, de la creencia a la evidencia”, de Milagros Perez Oliva, que criticava al periodista per la suposada parcialitat.



El president de l'Acadèmia Maedico Homeopàtica de Barcelona, asociació fundada el 1890, uns anys abans de la creació del Col·legi de Metges de Barcelona ha divulgat una carta en la qual convida els metges a expressar la seva opinió i/o experiencia enfront de la pressió que l'homeopatia rep per part de certs sectors que saben fer valdre les seves opinions mediàticament.

Tots els esdeveniments al voltant de la grip A, els canvis de criteri amb les pandèmies, i un llarg etcètera alerten contra els interessos de certes empreses, les quals lògicament veuen en l'homeopatia un competidor. Sols cal pensar el que s'estalviaría la Seguretat Social en medicacció, tant pel preu dels medicaments com perquè l'estat de salut augmentaría només evitant els efectes secundaris de la medicació al·lopàtica, sense comptar amb els beneficis per a la salut del tractament homeopàtic.

N'hem parlat amb moltes ocasions, i ho hem abordat a partir de la manca de transparència de les farmacèutiques i les sospites de manca de conductes socialment responsables. 

Aprofitem per a proposar una entrevista feta ja fa força anys a Manuel Arrieta, antropòleg, metge i metge quàntic, a la contra de la Vanguardia: Avanzamos hacia la medicina de la energía.

Apunts anteriors relacionats:

23.11.09  Sobre les grans companyies farmacèutiques

22.4.08  No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues!

1.1.08 MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic / Economic / Económico

La polémica sobre la medicina homeopática

Hace pocos se ha reanudado la polémica sobre la medicina homeopática a partir de dos artículos publicados:

En estos se hablaban diferentes expertos: la Dra.. Assumpta Mestre (Presidenta de la Sección del COMB), la Dra.. Maite Bravo (Presidenta de Homeópatas Sin Fronteras), el Dr.. Antonio Marqués (Secretario de la Asamblea Nacional de Homeopatía), y también el Prof.. JR Laporte (Catedrático y Jefe de Servicio de Farmacología). También se expresaba en El País la opinión del Premio Nobel de Medicina Prof.. Luc Montagnier, en el sentido de que las diluciones ultramoleculars de ADN, contienen información electromagnética específica, lo que confirma la actividad de las diluciones homeopáticas.

Parece que ha habido muchas cartas y presiones en contra, tanto a los periodistas que han redactado los artículos, como los directores de los dos diarios. Este domingo día 14 de marzo, salió un nuevo artículo en Tribuna: “Homeopatía, de la creencia a la evidencia”, de Milagros Pérez Oliva, que criticaba al periodista por la supuesta parcialidad.

El presidente de la Academia Maedico Homeopática de Barcelona, asociación fundada en 1890, unos años antes de la creación del Colegio de Médicos de Barcelona ha divulgado una carta en la que invita a los médicos a expresar su opinión y / o experiencia frente de la presión que la homeopatía recibe por parte de ciertos sectores que saben hacer valer sus opiniones mediáticamente.

Todos los eventos alrededor de la gripe A, los cambios de criterio con las pandemias, y un largo etcétera alertan contra los intereses de ciertas empresas, que lógicamente ven en la homeopatía un competidor. Sólo hay que pensar lo que se ahorraría la Seguridad Social en medicación, tanto por el precio de los medicamentos como para que el estado de salud aumenta sólo evitando los efectos secundarios de la medicación alopática, sin contar con los beneficios para la salud del tratamiento homeopático.

Hemos hablado de ello en otras ocasiones, y lo hemos abordado a partir de la falta de transparencia de las farmacéuticas y las sospechas de falta de conductas socialmente responsables.

Aprovechamos para proponer una entrevista hecha ya hace bastantes años a Manuel Arrieta, antropólogo, médico y médico cuántico, a la contra de la Vanguardia: Avanzamos hacia la medicina de la energía.

Posteos anteriores relacionados:

23.11.09  Sobre les grans companyies farmacèutiques

22.4.08  No ens hem de refiar dels tècnics i tècniques a cegues!

1.1.08 MEMÒRIA RSE 2007: Econòmic / Economic / Económico

15.3.10

Ens respecten, les marques?

Amb motiu del Dia del Consumidor formulem un article de reflexió sobre un tema d’actualitat, les marques de fabricant i les marques de distribuïdor. Se n’ha parlat força, i avui volem introduir-hi una nova perspectiva encara no explotada i que suposa una enorme contradicció respecte el discurs que se’ns ofereix habitualment. Es tracta de la perspectiva de respecte a la comunitat lingüística, un factor que té un pes considerable arreu del món excepte en un racó del planeta...

Al llarg de l'article es formula la següent pregunta: "ara que ens hem acostumat a les marques de distribuïdor, que hem vist que són bones, i que a més ens respecten lingüísticament, per quin motiu hauríem de tornar a la marca de fabricant?"

Accés a l'article en PDF (2 fulls)

Nos respetan, las marcas?

Con motivo del Día del Consumidor formulamos un artículo de reflexión sobre un tema de actualidad, las marcas de fabricante y las marcas de distribuidor. Se ha hablado bastante, y hoy queremos introducir una nueva perspectiva aún no explotada y que supone una enorme contradicción respecto al discurso que se nos ofrece habitualmente. Se trata de la perspectiva de respeto a la comunidad lingüística, un factor que tiene un peso considerable en todo el mundo excepto en un rincón del planeta...

A lo largo del artículo se formula la siguiente pregunta: "ahora que nos hemos acostumbrado a las marcas de distribuidor, que hemos visto que son buenas, y que además nos respetan lingüísticamente, ¿por qué deberíamos volver a la marca de fabricante? "

Acceso al artículo en PDF (2 hojas)

Practiques comercials poc decoroses

La competència en els lineals ha esdevingut més ferotge amb la crisi

Amb motiu del Dia del Consumidor, aportem un apunt al voltant de la responsabilitat social i les bones pràctiques comercials a la distribució.

Quan hom parla d'empreses ben valorades i prestigiades, no és gens fàcil fer referència a presumptes males pràctiques. I és per això que expressaré amb la màxima objectivitat i pocs comentaris el cas que em preocupa. Aportem unes primeres constatacions:

  • És conegut que la distribució dels productes als lineals, als prestatges dels supermercats, és un camp sotmès a grans pressions per part de les marques fabricants, conscients que una millor ubicació implica una major rotació. 
  • Així mateix, els supermercats es veuen abocats a situar a les millors zones aquells productes que més es venen i els que els deixen més marge comercial. Per això, sovint són temptats pels fabricants per abaratir costos unitaris si augmenten la rotació i són capaços de fer augmentar les vendes per damunt de la competència.
Ara voldria referir-me a una marca concreta, La Fageda, coneguda sobretot pels seus iogurts. N'hem parlat en algunes ocasions en aquest bloc en tant que empresa amb unes pràctiques d'RSE que formen part del seu ADN, de la seva mateixa manera d'entendre l'activitat empresarial. És una cooperativa mitjana i amb un segment de mercat que no molesta als grans.

Recordo que fa uns anys vaig portar el Cristóbal Colón, president de la Fageda, i un representant de Danone a una jornada sobre RSE. Vaig desitjar que les relacions fossin cordials i efectivament la seva relació era bona en el benentès que Danone té un domini absolut del mercat i una petita cooperativa artesanal no li fa ni pessigolles, i que la capacitat comunicativa de Danone acabava beneficiant de retruc a la Fageda: com més gent hi hagi que prengui iogurt, més seran les persones que decidiran optar per un iogurt artesanal.

Però possiblement la situació de crisi hagi fet canviar algun punt de vista i l'agressivitat comercial hagi augmentat algun grau.

Tornem a la Fageda. L'empresa ha anat obrint mercat, i des d'un inici tortuós que van començar produint per a l'Hospital de la Vall d'Hebron, han arribat a estar presents a pràcticament totes les cadenes de Catalunya, amb excepció al menys de DIA. Tot un èxit del projecte que ha sabut guanyar-se el reconeixement del públic.

El cas és que, des del mes de novembre del 2009, al Condis no tenien iogurts de la Fageda. Després vaig saber que sols era als establiments de format petit i mitjà. Em van advertir que no s'havien esgotat sinó que estarien un temps sense com a conseqüència d'unes negociacions sobre el preu. Però després de mesos, els iogurts no arribaven. I finalment s'ha sabut que el motiu és que els repartidors de Danone gestionen directament la nevera. És a dir, decideixen quins productes hi posen, quines marques, i amb quina distribució. D'aquesta manera Condis aconsegueix un millor preu. La conseqüència ha estat que pràcticament tota la nevera està plena d'una sola marca. Tot és Danone, excepte algun producte de marca blanca, i un producte làctic (no iogurt) de la Fageda. Lògicament la Fageda hi surt perdent. Però no solament ells sinó també els consumidors per la pèrdua de capacitat de poder escollir.

A més, aquests reductes d'altres marques (que no arriba al 5% de tota la nevera) estan arterosament situats al prestatge més alt, on la vista no hi va i on algunes persones de baixa estatura ni hi arriben. És una dictadura de la marca consentida pel supermercat. Als establiments grans de Condis sí que hi ha iogurts de la Fageda però també en poca quantitat i també a dalt de tot.

No tinc clar si Danone hi surt guanyant. Quan ho he contrastat amb persones: ho hem tractat en algun curs sobre RSE mentre analitzàvem el cas empresarial de la Fageda, i ha causat impacte i desafecció envers la marca. La imatge més afectada quan algú ho sap és Danone, i més quan el perjudicat és una petita marca de casa que cau bé, la Fageda, i que fan una tasca social impressionant. Condis tampoc hi surt gaire ben parada, però la gent sol entendre que són víctimes de la prepotència de les grans marques. M'atreveixo a afegir que Condis hi perd en dos sentits: qui vol comprar la Fageda (és un col·lectiu molt fidel) i la pròpia plantilla. Sí, sí, la pròpia plantilla: saben la sensació que fa que vingui una empresa de fora, et desmunti la nevera del 'teu' establiment, el refaci com vulgui, s'enduguin el que no els interessa, i no t'hi deixin tocar res. Doncs hi ha treballadors que han sentit desafecte amb l'empresa!

Foto 1 i 2: establiment mitjà amb solament un producte que no sigui Danone a la nevera.


Foto 3: Imatge establiment gran, on els pocs productes de la competència són a dalt

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

Prácticas comerciales poco decorosas

La competencia en los lineales ha vuelto más feroz con la crisis

Con motivo del Día del Consumidor, aportamos un posteo en torno a la responsabilidad social y las buenas prácticas comerciales en la distribución.

Cuando se habla de empresas mejor valoradas y prestigiadas, no es nada fácil hacer referencia a presuntas malas prácticas. Y es por ello que expresaré con la máxima objetividad y pocos comentarios el caso que me preocupa. Aportamos unas primeras constataciones:

  • Es conocido que la distribución de los productos en los lineales, los estantes de los supermercados, es un campo sometido a grandes presiones por parte de las marcas fabricantes, conscientes de que una mejor ubicación implica una mayor rotación.
  • Asimismo, los supermercados se ven lanzados a situar en las mejores zonas aquellos productos que más se venden y los que les dejan más margen comercial. Por ello, a menudo son tentados por los fabricantes para abaratar costes unitarios si aumentan la rotación y son capaces de hacer aumentar las ventas por encima de la competencia.

Ahora quisiera referirme a una marca concreta, La Fageda, conocida sobre todo por sus yogures (presentes únicamente en el mercado catalán). Hemos hablado en algunas ocasiones en este blog en tanto que empresa con unas prácticas de RSE que forman parte de su ADN, de su misma manera de entender la actividad empresarial. Es una cooperativa media y con un segmento de mercado que no molesta a las compañías mayores.

Recuerdo que hace unos años invité a Cristóbal Colón, presidente de La Fageda, y a un representante de Danone en una jornada sobre RSE. Deseé que las relaciones fueran cordiales y efectivamente su relación era buena dado que Danone tiene un dominio absoluto del mercado y una pequeña cooperativa artesanal no le hace ni cosquillas, y que la capacidad comunicativa de Danone acababa beneficiando de rebote a la Fageda : cuanta más gente haya que tome yogur, más serán las personas que decidan optar por un yogur artesanal.

Pero posiblemente la situación de crisis haya hecho cambiar algún punto de vista y la agresividad comercial haya aumentado algún grado.

Volvemos a la Fageda. La empresa ha ido abriendo mercado, y desde un inicio tortuoso que comenzaron produciendo para el Hospital de la Vall d'Hebron, han llegado a estar presentes en prácticamente todas las cadenas de Catalunya, con excepción al menos de DIA . Todo un éxito del proyecto que ha sabido ganarse el reconocimiento del público.

El caso es que, desde el mes de noviembre de 2009, en la cadena Condis no tenían yogures de la Fageda. Después supe que sólo era en los establecimientos de formato pequeño y mediano. Me advirtieron que no se habían agotado sino que estarían un tiempo sin como consecuencia de unas negociaciones sobre el precio. Pero después de meses, los yogures no llegaban. Y finalmente se ha sabido que el motivo es que los repartidores de Danone gestionan directamente la nevera. Es decir, deciden qué productos ponen, qué marcas, y con qué distribución. De esta manera Condis consigue un mejor precio. La consecuencia ha sido que prácticamente toda la nevera está llena de una sola marca. Todo es Danone, salvo algún producto de marca blanca, y un producto lácteo (no yogur) de la Fageda. Lógicamente la Fageda sale perdiendo. Pero no sólo ellos sino también los consumidores por la pérdida de capacidad de poder escoger.


Además, estos reductos de otras marcas (que no llega al 5% de toda la nevera) están arterosamente situados en el estante más alto, donde la vista no va y donde algunas personas de baja estatura ni llegan. Es una dictadura de la marca consentida por el supermercado. En los establecimientos grandes de Condis sí hay yogures de la Fageda pero también en poca cantidad y también arriba del todo.

No tengo claro si Danone sale ganando. Cuando lo he contrastado con personas (lo hemos tratado en algún curso sobre RSE mientras analizábamos el caso empresarial de la Fageda) ha causado impacto y desafección hacia la marca. La imagen más afectada cuando alguien lo sabe es Danone, y más cuando el perjudicado es una pequeña marca de casa que cae bien, la Fageda, y que hacen una labor social impresionante.Condis tampoco sale muy bien parada, pero la gente suele entender que son víctimas de la prepotencia de las grandes marcas. Me atrevo a añadir que Condis pierde en dos sentidos: respecto a quién quiere comprar la Fageda (es un colectivo muy fiel) y la propia plantilla. Sí, sí, la propia plantilla: saben la sensación que hace que venga una empresa de fuera, te desmonte la nevera de 'tu' establecimiento, lo rehaga como quiera, se lleven lo que no les interesa, y no te dejen tocar nada. ¡Pues hay trabajadores que han sentido desafecto con la empresa!

Foto 1 y 2: establecimiento medio con sólo un producto que no sea Danone en la nevera.


Foto 3: Imagen establecimiento grande, donde los pocos productos de la competencia están arriba

Este artículo ha sido publicado en Jornal.cat

Mundo-Consumo. Ética del individuo en la aldea global

Mundo-Consumo. Ética del individuo en la aldea global

El món canvia a una velocitat més gran que aquella a la qual nosaltres –és a dir, les nostres maneres de pensar en ell i de parlar-ne– podem adaptar-nos, diu Zygmunt Bauman en la introducció que fa al seu darrer llibre Mundo-Consumo. Ética del individuo en la aldea global (Paidós). Aquest sociòleg sosté que l’esforç per entendre un món tan canviant és una lluita a voltes tan inabastable com interminable. I aquesta obstinació per entendre el món xoca avui amb les estructures de pensament heretades, les quals ja no ens són útils. Bauman teoritza en aquest llibre sobre el futur de l’ètica en un món de consumidors i assenyala tres armes per canviar situacions adverses: l’esperança, la valentia i l’obstinació. Segons Bauman, Václav Havel va vèncer amb aquestes armes el que semblava un bastió inexpugnable del comunisme. I Europa, la vella Europa, protagonista per a bé i per a mal, del convuls segle XX, té la possibilitat de reprendre, ara, el seu paper de generadora de global de pautes.

Autor: Zygmunt Bauman. Ed. Paidós

Bones Pràctiques de Responsabilitat Social en aspectes lingüístics

Amb motiu del desenvolupament d'un treball identificant Bones Pràctiques de Responsabilitat Social en aspectes lingüístics, us convidem a poder aportar-nos aquells casos d'empreses i organitzacions que hagin portat a terme alguna acció, mesura, política, pràctica... que tingui els aspectes de llengua com a part rellevant.

Habitualment aquesta mena d'anàlisis han focalitzat la dimensió externa de les empreses (etiquetatge i comunicació) mentre que altres pràctiques més vinculades a les dinàmiques amb els grups d'interès interns (treballadors, proveïment, subcontractació...) no han estat prou analitzades.

Amb aquest mateix motiu, aquests dies fem algunes reflexions que tenen els aspectes lingüístics com a contingut significatiu, de manera que també podeu ajudar a formular reflexions en aquest sentit a partir d'aquests apunts al bloc.

Al 2008, amb motiu d'un encàrrec sobre com incorporar els aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE, ja vam publicar algunes reflexions sobre aquest enfocament:
Newsletter febrer 2008 
Canal sobre RSE i llengua

Podeu aportar casos d'interès a jmcanyelles@collaboratio.net

Deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans

La Vanguardia publica avui les dades d'un estudi sobre la percepció de la immigració, encarregat a Noxa, on es diu que un 80% defensa que tothom ha de tenir els mateixos drets, i un 52% opina que hi ha massa immigrants a Catalunya, però no volen restringir-ne els drets.

A la notícia titulada "La mayoría rechaza que los catalanes tengan más derechos que los extranjeros" s'hi explica que:
Los catalanes mantienen intacto su apego a los valores de igualdad y solidaridad, pero se manifiestan abiertamente críticos con la cifra de inmigrantes en Catalunya. En otras palabras: una abrumadora mayoría de la opinión pública catalana rechaza cualquier tipo de discriminación con los extranjeros, pero más de la mitad de los ciudadanos considera que el número de inmigrantes en el Principado es excesivo. 

He de manifestar que és tranquil·litzador constatar que les actituds xenòfobes no troben manera de penetrar a Catalunya i que, malgrat el fet que el nombre d'immigrats ha crescut molt en el marge d'uns pocs anys, i afegint-hi encara la situació de crisi que se'ns ha girat, res d'això està provocant que la societat catalana perdi el seu capteniment serè en aquesta matèria.

És bo per als drets humans que majoritàriament es consideri que tothom ha de tenir els mateixos drets i aquesta és una dada que ens ha de fer enorgullir com a societat, més enllà d'estar alerta dels riscos que no podem menystenir i de les polítiques concretes que cal anar portant a terme per a facilitar que la integració de les persones al país sigui efectiva i amb les mínimes friccions. 

Però donat que aquestes anàlisis solen fer-se solament a partir de la hipòtesi que la part feble és la que arriba, afegim una reflexió que solament deu ser vàlida per a un país tan peculiar com el nostre. I ho volem fer a partir de la dada curiosa que a Catalunya es discrimina laboralment més, pel que fa a la llengua, a una persona procedent de la Catalunya Nord que parli català i no castellà, que no a un llatinoamericà que parli castellà i no català, cosa que mostra unes pautes de comportament empresarial discriminatòries. 

Sols hem d'analitzar com algunes ofertes laborals -per exemple de cambrers- demanen el castellà com a obligatori i el català com una habilitat a valorar. Entenem que en aquest cas el comportament no discriminatori seria que es demanés com a mínim català o castellà i el compromís d'aprenentatge de l'altra llengua en un termini determinat. Encara que el mercat laboral atorgui més amplitud a un cas enfront de l'altre, els criteris de no discriminació i el contingut pedagògic i normalitzador que té tot missatge públic hauria de posar en consideració aquestes prevencions.

Aprofundim-hi una mica més a partir d'un pensament per a provocar a la reflexió i el debat.

Deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans

En aquests darrers anys el català ha retrocedit estadísticament o percentualment com a conseqüència de l'arribada d'un gran nombre de persones immigrants. És un retrocés puntual del qual el país se n'hauria de refer amb rapidesa per tal que la cohesió social no se'n vegi afectada i els nous ciutadans puguin disposar de totes les oportunitats per a progressar en la nova societat d'acollida.

Curiosament, bona part d'aquests immigrats (els llatinoamericans) tenen la sort de veure com en aquest territori anomenat Catalunya se'ls respecta la seva llengua mentre que la llengua catalana pròpia dels indígenes reiteradament és trepitjada. És una curiositat que es podria comentar en termes històrics: un català descobreix Amèrica però als catalans se'ls prohibeix anar-hi en qualitat de tals, de manera que avui cap territori d'ultramar parla català. Els castellans van imposar-hi la seva llegua i els nadius van veure com les seves parles quedaven minoritzades i empobrides. Avui els que van imposar la llengua castellana tornen a Europa juntament amb els descendents dels que van perdre la seva, i col·laboren ni que sigui involuntàriament a minoritzar el català...

Però la responsabilitat no és en absolut seva sinó de la nostra societat que no sap comunicar-los què és el que se'ls demana, i s'accepta amb normalitat que no aprenguin d'entrada la llengua pròpia del país i que aquesta 'habilitat social' quedi posposada en el temps sense data de caducitat. Bona part dels nouvinguts observen amb lògica normalitat -i per què no dir-ho, superioritat- que el coneixement de la llengua catalana no és necessari per a viure aquí i que amb entendre'l ja n'hi ha suficient.

Les responsabilitats són múltiples però cal valorar que moltes empreses han renunciat a col·laborar en la integració i l'acolliment lingüístic. Tant internament com per mitjà de la presència normal del català al carrer. Quan avui una empresa opta per prioritzar la llengua castellana i sovint deixar de banda per complet la catalana, en moltes ocasions ho fa amb el convenciment que en castellà arriba a un percentatge de població més gran que en català. Aquesta és una apreciació no correcta, en primer lloc perquè és insignificant, en segon lloc perquè l'ús de la llengua catalana no genera distància, i en tercer lloc perquè molta gent, més enllà de la seva llengua i origen, valoraran el compromís amb la llengua del país. L'opció unilingüe en castellà no convida a la normalització, no facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana, no promou la igualtat. Però el més punyent d'aquesta opció i el seu raonament és que avantposa el respecte a les persones vingudes de fora que els dels catalanoparlants.

En absolut pretén desvetllar aquesta anàlisi cap animadversió envers les persones vingudes de fora. Tot el contrari. Aquesta és una anàlisi sobre els drets dels catalanoparlants i el respecte per als actius intangibles del propi país. I res més. És, per tant, sense cap insana intenció, i sols per a sacsejar la consciència mercantil d'algun comerciant que no té res en català en el seu establiment, que m'hi refereixo com un establiment per a immigrants. Si sols està en castellà, deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans, oi? Suposo que si fos per a tota mena de gent del país ho tindrien almenys en la llengua pròpia del país!

Afortunadament i en defensa de les persones vingudes de fora, cada cop estan comprenent més intensament allò que han de fer per a integrar-se al país, progressar i promocionar, malgrat que des del primer dia no els ho haguem sabut explicitar. I per cert, diuen els estudis (el de la UOC per exemple) que entre els nouvinguts hi ha més tendència a creure que la independència de Catalunya és possible que entre els propis autòctons.

14.3.10

Els gestos ponderats però contundents de Guardiola

En altres ocasions hem parlat d'esport i responsabilitat social. I també hem parlat de Pep Guardiola i del FC Barcelona. Ara ens és propici tornar-ho a fer amb motiu d'una petita anècdota futbolística com és la que aquests dies ha emplenat algunes pàgines de la premsa esportiva, l'expulsió del tècnic blaugrana per la seva actitud en el partit contra l'Almeria.

Guardiola sempre s'ha mostrat com una persona íntegra, amb una gran professionalitat i amb un capteniment guiat per uns valors de respecte i d'humanitat. I a més, les seves actituds assenyades i els seus valors profunds  responen a una plantejament vital, conscient, volgut, i sostingut en el temps. És precisament el fet que siguin uns valors arrelats i mantinguts amb coherència al llarg del temps el que genera confiança en la persona i fa que li atorguem un plus de credibilitat a les seves manifestacions.

És per això que, d'entrada, si Guardiola afirma que els àrbitres Clos i Galindo menteixen, jo me'l crec i li diposito tota la confiança. La credibilitat és un gran actiu, que costa molt de crear i poc de destruir. Una persona com Guadiola, conscient del valor que aquest fet comporta per a la seva persona, i a més, del valor que suposa avui per al club, sap gestionar molt bé el pes de les seves declaracions i trobar el matís adequat per a mantenir-se en el to ètic i responsable.

Respecte als àrbitres, Guardiola s'ha posicionat sempre amb la perspectiva d'un gran respecte, acceptant fins i tot que es pugui equivocar com qualsevol professional. Però aquesta vegada no ha estat així, i el que ha fet no ha estat simplement queixar-se per vici sinó fer una afirmació contundent. D'una banda, ha dit que entén que fos expulsat pels gestos que va fer i la seva reacció, però ha exposat públicament que la versió dels dos no s'ajusta a la realitat i a més ha remarcat que "ells ho saben". Quan una persona que és tinguda per parlar respectuosament, amb capteniment, assenyadament, evitant parlar dels arbitratges, rigorosa amb la veritat, es mulla fins a aquest extrem val la pena parar-hi atenció i no considerar-ho una tàctica de distracció, una manera de fer pressió, o una sortida de guió. Llegim-ho al Periódico:
Josep Guardiola ha exposat la seva versió sobre l'expulsió que va patir a Almeria i ha afirmat que el recurs que va interposar el Barça pel partit de suspensió que li va imposar el Comitè de Competició es deu al fet que l'àrbitre, Clos Gómez, i el seu assistent, Gallego Galindo, "van mentir" en el que van escriure en l'acta sobre els fets en qüestió.

Clos Gómez va redactar en l'acta: "En el minut 27 el tècnic Guardiola Sala, Josep, va ser expulsat pel següent motiu: quan el joc estava detingut, per abandonar l'àrea tècnica, desplaçar-se fins a l'assistent número 1 i, acostant la cara a escassos centímetres d'aquest, cridar-li amb els braços enlaire: "ho xiules tot al revés, no entens res". El Comitè de Competició va castigar l'entrenador del Barça amb un partit de suspensió dimarts, i dijous el d'Apel·lació va ratificar la sanció malgrat les al·legacions i el recurs enviat pel club blaugrana.
En paral·lel a aquest fet, la premsa també ha donat a conèixer que aquest mateix àrbitre es va mostrar un fan del Reial Madrid el mateix dia a la nit, club al qual va animar ostentosament i en un local públic en el partit que aquest va jugar i que es va poder seguir per televisió. Malgrat que la concatenació dels dos fets podria donar ales a una crítica ferotge, a fer deduccions malèvoles, a contrarestar la campanya mediàtica del 'villarato', etc., Guadiola no solament no hi va fer referència sinó que, inquirit per periodistes, no va dubtar que assenyalar que aquest fet no hi té res a veure i que tot àrbitre en la seva vida personal té dret a simpatitzar amb qualsevol equip.

Els gestos són impecables i magnifiquen la seva aura de personatge escrupolós. Excel·lent. Fins aquí tot sigui a llaor del tècnic. Però ara s'hi afegeix un punt més.  Resulta que hi ha proves prou concloents que Guardiola diu la veritat i que, en conseqüència, els àrbitres han mentit:
El programa El día después de Canal+ va analitzar les imatges de l'incident i mitjançant un intèrpret de llavis va informar que Guardiola s'acosta a l'assistent, Gallego Galindo i li diu "l'empeny". En aquelles jugades, l'entrenador reclamava un penal comès sobre Messi. "¿No has vist que l'empeny?", increpa Guardiola a l'assistent mentre s'acosta al micròfon del linier i repeteix "L'empeny, l'empeny" perquè l'àrbitre, Clos Gómez, el sentís a través dels auriculars.

"L'única força que tinc és explicar-ho aquí (a la sala de premsa) perquè hi ha proves i imatges. Faig gestos i parlo pel micròfon, però menteixen en el que han escrit en l'acta. Jo sé què vaig dir i l'assistent també", afirma Guardiola, abans de precisar que únicament es refereix a l'àrbitre i al jutge de línia en qüestió, "no a tot l'estament arbitral".
Si les mentides que un ciutadà pugui dir en defensa seva poden tenir un nivell de comprensió, quan és el jutge el que menteix la gravetat es multiplica exponencialment, i no sols respecte a la seva professionalitat, sinó que té una repercussió en la pèrdua de confiança de l'estament del qual forma part. Darrerament hem sentit alguns jutges fent la seva feina amb molt poca professionalitat, introduint opinions personals que alteraven la neutralitat i les garanties processals. Ara s'ha fet evident que un camp menys important que la Justícia també es donen situacions que no són errades sinó trampes per part de l'autoritat.

La competició oficial del futbol i el comitè d'àrbitres tenen una responsabilitat envers l'esportivitat. Es tracta de la defensa i promoció dels valors de l'esport, de la justícia esportiva, i en darrer terme el foment del sentit de la veritat davant la societat. Davant la gravetat de la denúncia pública feta per Guardiola (tant se val si és un tema menor i segurament sense conseqüències; importen els valors subjacents) i davant de les proves aportades per mitjans de comunicació, els estaments corresponents haurien d'assumir amb valentia les seves responsabilitats (de gestió), i abordar la qüestió com un tema que forma part de la seva responsabitat (social) i que afecta acumulativament la seva legitimitat i credibilitat.

PD: per cert, aprofito per sumar-me a la nominació de Pep Guadiola com a català de l'any: www.cataladelany.com

PD: El col·lectiu arbitral denuncia Guardiola davant el Comitè de Competició

Los gestos ponderados pero contundentes de Guardiola

En otras ocasiones hemos hablado de deporte y responsabilidad social. Y también hemos hablado de Pep Guardiola y del FC Barcelona. Ahora nos es propicio volver a hacerlo con motivo de una pequeña anécdota futbolística como es la que estos días ha rellenado algunas páginas de la prensa deportiva, la expulsión del técnico azulgrana por su actitud en el partido contra el Almería.

Guardiola siempre se ha mostrado como una persona íntegra, con una gran profesionalidad y con un comportamiento guiado por unos valores de respeto y de humanidad. Y además, sus actitudes sensatas y sus valores profundos responden a un planteamiento vital, consciente, querido, y sostenido en el tiempo. Es precisamente el hecho de que sean unos valores arraigados y mantenidos con coherencia a lo largo del tiempo lo que genera confianza en la persona y hace que le otorgamos un plus de credibilidad a sus manifestaciones.

Es por ello que, de entrada, si Guardiola afirma que los árbitros Clos y Galindo mienten, yo me lo creo y le deposito toda la confianza. La credibilidad es un gran activo, que cuesta mucho crear y poco destruir. Una persona como Guadiola, consciente del valor que este hecho comporta para su persona, y además, del valor que supone hoy para el club, sabe gestionar muy bien el peso de sus declaraciones y encontrar el matiz adecuado para mantenerse en el tono ético y responsable.

Respecto a los árbitros, Guardiola se ha posicionado siempre con la perspectiva de un gran respeto, aceptando incluso que se pueda equivocarse como cualquier profesional. Pero esta vez no ha sido así, y lo que ha hecho no ha sido simplemente quejarse por vicio sino hacer una afirmación contundente. Por un lado, ha dicho que entiende que fuera expulsado por los gestos que hizo y su reacción, pero ha expuesto públicamente que la versión de los dos no se ajusta a la realidad y además ha remarcado que "ellos lo saben". Cuando una persona que es tenida por hablar respetuosamente, con comportamiento, juiciosamente, evitando hablar de los arbitrajes, rigurosa con la verdad, se moja hasta este extremo vale la pena prestar atención y no considerarlo una táctica de distracción, una forma de hacer presión, o una salida de guión. Leámoslo el Periódico:
Josep Guardiola ha expuesto su versión sobre la expulsión que sufrió en Almería y ha afirmado que el recurso que interpuso el Barça para el partido de suspensión que le impuso el Comité de Competición se debe a que el árbitro, Clos Gómez , y su asistente, Gallego Galindo, "mintieron" en el que escribieron en el acta sobre los hechos en cuestión.

Clos Gómez redactó en el acta: "En el minuto 27 el técnico Guardiola Sala, Josep, fue expulsado por el siguiente motivo: cuando el juego estaba detenido, para abandonar el área técnica, desplazarse hasta el asistente número 1 y, acercando la cara a escasos centímetros de este, llamarle con los brazos en alto: "lo pitan todo al revés, no entiendes nada". El Comité de Competición castigó el entrenador del Barça con un partido de suspensión martes, y jueves el de Apelación ratificó la sanción a pesar de las alegaciones y el recurso enviado por el club azulgrana.
En paralelo a este hecho, la prensa también ha dado a conocer que este mismo árbitro se mostró un fan del Real Madrid el mismo día por la noche, club al que animó ostentosamente y en un local público en el partido que este jugó y que se pudo seguir por televisión. Pese a que la concatenación de los dos hechos podría dar alas a una crítica feroz, a hacer deducciones malévolas, a contrarrestar la campaña mediática del 'villarato', etc. Guadiola no sólo no hizo referencia al este punto sino que, inquirido por periodistas, no dudó en señalar que este hecho no tiene nada que ver y que todo árbitro en su vida personal tiene derecho a simpatizar con cualquier equipo.

Los gestos son impecables y magnifican su aura de personaje escrupuloso. Excelente. Hasta aquí todo sea en alabanza del técnico. Pero ahora se añade un punto más. Resulta que hay pruebas suficientemente concluyentes que Guardiola dice la verdad y que, en consecuencia, los árbitros han mentido:
El programa El día después de Canal + analizó las imágenes del incidente y mediante un intérprete de labios informó que Guardiola se acerca al asistente, Gallego Galindo y le dice "le empuja". En aquellas jugadas, el entrenador reclamaba un penalti cometido sobre Messi. "¿No has visto que lo empuja?", Increpa a Guardiola en el asistente mientras se acerca al micrófono del linier y repite "Lo empuja, le empuja" para que el árbitro, Clos Gómez, oiera a través de los auriculares.

"La única fuerza que tengo es explicarlo aquí (en la sala de prensa) porque hay pruebas e imágenes. Hago gestos y hablo por el micrófono, pero mienten en lol que han escrito en el acta. Yo sé que dije y el asistente también", afirma Guardiola, antes de precisar que únicamente se refiere al árbitro y al juez de línea en cuestión, "no a todo el estamento arbitral".

Si las mentiras que un ciudadano pueda decir en su defensa pueden tener un nivel de comprensión, cuando es el juez el que miente la gravedad se multiplica exponencialmente, y no sólo respecto a su profesionalidad, sino que tiene una repercusión en la pérdida de confianza del estamento del que forma parte. Últimamente hemos oído algunos jueces haciendo su trabajo con muy poca profesionalidad, introduciendo opiniones personales que alteraban la neutralidad y las garantías procesales. Ahora se ha hecho evidente que un campo menos importante que la Justicia también se dan situaciones que no son errores sino trampas por parte de la autoridad.

La competición oficial del fútbol y el comité de árbitros tienen una responsabilidad hacia la deportividad. Se trata de la defensa y promoción de los valores del deporte, de la justicia deportiva, y en último término el fomento del sentido de la verdad ante la sociedad. Ante la gravedad de la denuncia pública hecha por Guardiola (no importa si es un tema menor y seguramente sin consecuencias; importan los valores subyacentes) y ante las pruebas aportadas por medios de comunicación, los estamentos correspondientes deberían asumir con valentía las sus responsabilidades (de gestión), y abordar la cuestión como un tema que forma parte de su responsabitat (social) y que afecta acumulativamente su legitimidad y credibilidad.

PD: por cierto, aprovecho para sumarme a la nominación de Pep Guadiola como catalán del año: www.cataladelany.com

PD: El colectivo arbitral denuncia Guardiola ante el Comité de Competición

11.3.10

Encontre "PIMES RESPONSABLES", Palma, 25 de març de 2010

Josep Maria Canyelles hi presentarà les experiències catalanes de foment de l'RSE per a pimes


Els dies 25 i 26 de març de 2010 tindrà lloc a Palma en el marc de la presidència espanyola de la Unión Europea, una Conferència Europea de Responsabilitat Social Empresarial (RSE). L’objectiu de la conferència és examinar els resultats del procés de diàleg per a l’adopció de polítiques públiques reals per al foment de l'RSE. En la conferència està prevista la participació d’uns 300 experts nacionals i internacionals, en representació dels 27 països membres de la Unión Europea, de la Comissió Europea, de les 17 comunitats autònomes espanyoles, així com d’organitzacions i institucions implicades en la promoció de l'RSE a Espanya, com és el cas de les representades en el Consell Estatal de Responsabilitat Social Empresarial o a la Xarxa RETOS de territoris socialment responsables.

Atès que la Conferència té caràcter governamental, i que per tant haurà una baixa presència d’iniciatives locals i de la societat civil vinculades a Pimes, sorgeix la proposta d’organització coma activitat paral·lela i complementària d’un encontre de Pimes responsables, aprofitant tant l‘impacte públic que segur tindrà la Conferència Europea d’RSE, com els desplaçaments per acudir a la conferència per part d’organitzacions i institucions espanyoles implicades en la promoció de l'RSE en Pimes.


Encontre Pimes responsables

Objectius:

- Millorar la visibilitat pública de les actuacions d’RSE en Pimes.
- Afavorir l‘intercanvi de metodologies, experiències i bones pràctiques de promoció de la RSE en Pimes, partint d’enfocaments col·lectius, col·laboratius i sectorials o territorials.
- Avançar en l’articulació d’una xarxa estatal de promoció de la RSE en Pimes i en criteris comuns de bones pràctiques.

PROGRAMA:
Centre de Cultura de Palma, Obra Social SA NOSTRA Caixa de Balears
c/ Concepció, 12 – Palma

10.00 h: Inauguració a càrrec del Sr. Bernat Vicens, President d'Eticentre
10.05 h: TAULA RODONA. Metodologies, experiències i bones pràctiques d'RSE a PIMEs:

  • Juan Alfaro (Club de Excelencia en Sostenibilidad): Presentació de la “Guía para la implantación de la Responsabilidad Corporativa en PYME”.
  • PIMEM: presentació de les guies d'idees clau i bones pràctiques en restauració i hotels.
  • Roberto Ballester (Fundación Etnor): Presentació de l'estudi “Una aproximació ètica al comerç valencià”.
  • José Joya Roldán (Roadmap): Entorn Responsable del Parc Tecnològic d'Andalusia; un enfocament col.laboratiu de la RSE.

11.15 h: Coffe-break
11.45 h: TAULA RODONA. Programes i projectes d'RSE en PIMEs:

  • Javier Asín (Fundación CRANA): Projecte de Responsabilitat Social a PIMEs de Navarra.
  • Juan José M. O’Gáyar (O’Gayar Consulting): RS Online, la comunitat d'aprenentatge de la Responsabilitat Social.
  • Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global): Iniciatives de foment de l'RSE per a PIMEs a Catalunya.
  • Associació Mallorca Rural: Presentació del projecte “gestió sostenible rural”.

13.00 h: Debat sobre un posicionament públic sobre la RSE i les PIMEs:

  • La situació de crisis i les PIMEs
  • Paper de les PIMEs en la RSE
  • El projecte de llei d'economia sostenible en relació a la RSE
  • Com millorar la coordinació entre projectes i iniciatives.

14.00 h: Fi de l'encontre

Des de l'organització es realitzaran gestions per fer arribar les conclusions de l'Encontre a una representació oficial de la Conferència Europea d'RSE que tendrà lloc a Palma els dies 25 i 26 de març.

Organitza: Centre per a la Gestió Ètica de l'Empresa (Eticentre)
Col·labora: Obra Social SA NOSTRA Caixa de Balears

Més informació a Responsabilitat Global (apunt anterior)
Accés al web Eticentre

Jornada "Igualtat i Responsabilitat Social Empresarial. El distintiu d’igualtat"

Amb motiu de la Conferència Europea de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) que es celebrarà els dies 25 i 26 de Març de 2010, des de la Direcció General de Responsabilitat Social Corporativa hem trobat adient celebrar una jornada sobre la igualtat a l’àmbit de la Responsabilitat Social Empresarial.

L’objectiu d’aquest acte és la de donar a conèixer a les empreses i grups d’interès el distintiu d’igualtat que reben les empreses socialment responsables.

16 de març 2010
Sala d’actes de la Conselleria de Treball i Formació
Plaça Son Castelló, 1 07009 Palma
Videoconferència:
-SOIB Menorca: C/ Dragonera, s/n 07714 Polígon Maó
-SOIB Blancadona: Ctra Sant Antoni Km. 1,2 07800 Eivissa

16 MARÇ : 10.00 h – 11.30 h

Programa
10.00h-10.15h:
Inaugura el Sr. Pere Aguiló, conseller de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears
10.15h-10.45h: Primera conferència: “Les accions d’ RSE a l’ àmbit de l’ Igualtat”. A càrrec del Sr. José Antonio Lara, subdirector general per a la Igualtat en l’Ocupació del Ministeri d’Igualtat
Presenta i modera la Sra. Mª José Varela, directora insular d’Igualtat al Consell de Mallorca

10.45h-11.15h: Segona conferència: “El distintiu d’igualtat a les empreses“ (RD 1615/2009, de 26 d’Octubre). A càrrec de la Sra. Capitolina Diaz, directora general per a la Igualtat en l’Ocupació del Ministeri d’Igualtat
Presenta i modera: Sra. Maria Duran, directora general de Responsabilitat Social Corporativa

Modera a Menorca: Sra. Lali Allés, tècnica d’igualtat del Departament de Serveis Generals i Treball del Consell Insular de Menorca
Modera a Eivissa: Sra. Maria Torres, tècnica de formació del Servei d’Ocupació de les Illes Balears

11.30h: Cafè

DIRIGIT A: Empresariat, delegats i delegades sindicals, consultories, gestories, personal tècnic d’orientació laboral, AODLs, emprenedors i emprenedores, estudiants i públic en general.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ: Direcció General de Responsabilitat Social Corporativa amb col·laboració amb el Ministeri d’Igualtat. Telèfon: 971 17 63 41(confirmar assistència). Correu electrònic: formacio@dgrsc.caib.es

10.3.10

Curs La Dimensió Social Europea per sortir d’una Crisi Global

Josep Maria Canyelles hi parlarà sobre RSE dins el model europeu

L’objectiu del curs és proporcionar coneixements i elements pel debat i la reflexió. La Unió Europea és una de les regions més riques del món, i no obstant això, el 17% dels europeus no tenen els recursos necessaris per cobrir les seves necessitats bàsiques.

Un dels principals valors de la Unió Europea és la solidaritat, que adquireix especial rellevància en temps de crisi. La paraula “Unió” ho diu tot: tots estem junts davant la crisi econòmica i la solidaritat actua com a matalàs per a tots i cada un de nosaltres.

Innovació, creativitat, competitivitat, recerca i formació són paraules clau per renovar l’estratègia de Lisboa pels propers anys amb nous reptes i oportunitats. El curs pretén oferir una perspectiva global i aclaridora de les polítiques socials a la Unió Europea.


Dates: 19-20 d’abril de 2010
Horari: de 9,00 h a 14,30h
Preu: 50 euros
Lloc: Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG)

Organitza el Consell Comarcal del Garraf i el Campus Universitari de la Mediterrània. Amb el suport de la Diputació de Barcelona (Europe Direct) i el Consell Català del Moviment Europeu. Informació i Inscripcions: www.campusmed.net. Secretaria del Campus Universitari de la Mediterrània: 93.824.04.40 – cum@imet.cat


Dilluns 19 d’abril
  • Benvinguda institucional: Representant del CUM, Mònica Miquel, Presidenta de l’Àrea de Serveis Generals i Atenció a la Ciutadania del Consell Comarcal del Garraf, i Octavi de la Varga, Cap de l’Oficina de Cooperació Europea de la Diputació de Barcelona.
  • Presentació del curs: Joan Manuel Cabezas, director.
  • “Polítiques socials i la renovació de l’estratègia de Lisboa”, Joaquim Millan, secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
  • “El desenvolupament sostenible: un camí a seguir per sortir de la crisi”, Arnau Queralt, assessor en sostenibilitat i en estratègia institucional.
  • “Les complementarietats del tercer sector i els governs locals a les polítiques d’inclusió social”. Representant de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.
  • “La pau un component de les Relacions Internacionals que implica lluitar contra la pobresa i l’exclusió”, Marta Marfany, consultora externa en temes de cooperació al desenvolupament, Tècnica en Planificació de projectes de cooperació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
  • Debat amb els assistents.
  • Fi de la jornada.
Dimarts 20 d’abril
  • “Ciutadania en exclusió: el pes dels estereotips i de la desigualtat”, Marija Djurdjevich, filòsofa i antropòloga (Universitat Ramon Llull).
  • “De l’explotació a l’exclusió social. Nous discursos per a vells abusos”, Manuel Delgado, antropòleg (Universitat de Barcelona).
  • “Pobresa, immigració i salut”, Moussa Samba, President d’Espai Àfrica-Catalunya.
  • “Responsabilitat Social de les Empreses dins el model europeu”, Josep Maria Canyelles, consultor extern i director de Responsabilitat Global.
  • “Cap a un Espai Europeu d’Educació Superior: per un creixement intel·ligent i socialment inclusiu a Europa”, Esther Niubó, coordinadora de les Relacions Institucionals i Internacionals de la Fundació Rafael Campalans i col·laboradora acadèmica del Departament de Ciències Socials d’ESADE.
  • Conclusions: Joan Manuel Cabezas, director.
  • Cloenda institucional.
Accés al PDF

"Valor afegit", avui al 33

Us avancem els continguts del programa "Valor afegit" d'aquesta nit al Canal 33 on alguns temes tractats poden ser del vostre interès. S'emet a les 22:35 aproximadament.

MOROSITAT, LA GRAN TACA D'OLI
La morositat és un altre dels grans problemes econòmics que s’agreuja en temps de crisi. Les empreses espanyoles triguen una mitjana de cent dies en fer efectius els pagaments, el doble de França o el Regne Unit. Les administracions públiques que són pagadores segures són, gairebé sempre, pagadores tardanes. I tot plegat sumat a l’augment d’impagats que s’han de reclamar judicialment.

QUIRZE SALOMÓ, DIRECTOR GENERAL NOSTRUM
L'empresa catalana Nostrum és líder en el sector del menjar casolà per emportar, amb 43 botigues a Barcelona i l'àrea metropolitana. Parlem amb el seu màxim responable que ens explica el model de negoci i els canvis que han introduit i que els han de permetre fer el salt a altres grans ciutats com Madrid o París.

L'ESCAC, FACTORIA DE CINEASTES
Visitem l'única escola de nivell universitari que imparteix estudis en diverses professions relacionades amb el cinema. De l'ESCAC estan sortint nous talents que estan tenint molts èxits i reconeixements.

Curs "El medi ambient en el procés d'integració europea"

Objectius:
A b r i l 2 0 1 0
Proporcionar una informació i formació bàsica sobre la Unió Europea, especialment en aquells temes d’interès per l’àmbit dels estudiants i professionals del medi ambient, membres col·legiats i tècnics de les administracions públiques, que permetin entendre què és i què fa la Unió Europea, com s’organitza, com elabora les seves polítiques a la ciutadania i als professionals del medi ambient, i vers on avança el procés de construcció europea, especialment en l'àmbit ambiental.

Analitzar cap a on anem després de la Cimera de Copenhaguen i quin paper ha de jugar la UE en aquest nou escenari, quins són els eixos per a la renovació de l’estratègia de Lisboa, o quina és la nova dimensió ciutadana i ambiental del Tractat de Lisboa, són temes a explicar i debatre.

Potenciar les capacitats i aptituds necessàries per una feina professional dins de l’estructura de la UE, tenint especial atenció a com internacionalitzar-se i participar en xarxes europees, la preparació de la proposta d’un projecte europeu i en la seva pròpia gestió, formar els participants en els sistemes de comunicació amb institucions i socis d’altres països del nostre entorn i en les eines de recolzament a l’execució de projectes.

Analitzar com des de la Generalitat de Catalunya s’incorporen les polítiques ambientals de la Unió Europea i com es participa en la seva elaboració, com es transposen les normatives i com s’apliquen.

Destinataris:

Professionals del medi ambient (tan en l’àmbit públic com privat), estudiants de Ciències Ambientals i, en general, persones interessades en adquirir un coneixement bàsic i imprescindible sobre la Unió Europea i les seves vinculacions en la pràctica professional a Catalunya.

Inscripció:

Ompliu el formulari en línia que trobareu a la secció de formació del web del COAMB www.coamb.cat abans
del 30 març del 2010. Per a més informació envieu un correu a coamb@coamb.cat.

Dates: 13, 15, 20 i 22 d’abril.

Horari: De 2/4 de 6 a 2/4 de 9 del vespre.

Lloc: Sala Canvi Climàtic. Seu del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Av. Diagonal 523-525, Barcelona.

8.3.10

Dia Internacional de la Dona Treballadora

Avui 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem participat a la tertúlia del Primer Cafè de Ràdio Estel, i aquesta celebració i commemoració ha centrat bona part del programa. Hi he intentat expressar les següents idees:

Quan es parla dels aspectes relacionats amb la discriminació de les dones, cal referir-se a dos gran enfocaments, el legal i el cultural. En gran mesura la igualtat legal ja està garantida però la realitat encara no és igualitària com a causa del sostre de vidre que ve motivat per la cultura.

Per superar aquest problema hi ha que pretén reforçar l'enfocament legal, sobretot per la via de les lleis de paritat. La nostra opinió és que aquesta mena de regulacions té força sentit per a trencar unes tendències que per si soles no avancen, però alhora comporten grans riscos. Per això, sense oposar-nos-hi, cal aplicar-les adequadament i sense perdre de vista que no són ni molt menys la panacea.

No podem pretendre la igualtat, en el sentit cultural i més real, si totes les accions són reivindicatives de drets. Sobretot si tenim en compte que hi ha l'oportunitat de fer accions que destaquin els èxits de les dones que fan funcions directives o dels equips amb una bona diversitat de gènere. Dit d'una altra manera, fer un enfocament sols basat en la paritat i els drets pot comportar una pèrdua de valoració real de les capacitats del col·lectiu, una desvalorització de la condició femenina. Insistim en el 'sols' basat en...

Cal actuar molt més encara en positiu, amb les bones pràctiques, amb els èxits i amb l'exemplaritat. Per exemple, quan apareix una llei de paritat i els mateixos governs no compleixen amb el que proclamen, s'està comunicant un missatge sobre el que és el llenguatge políticament correcte i la distància que hi ha amb la realitat, i això perjudica. Sincerament, preferiria que primer fossin els partits i les administracions els que actuessin de manera coherent amb aquests valors, portant-los a la pràctica, i a continuació convertir-ho en regulació. Tindria un valor més gran. I una capacitat comunicativa més efectiva.

La dignificació comença per alguna cosa més que un text legal. Cal convicció, coherència, alineació, mainstreaming... La sensació és que malgrat les lleis, les dones poden haver arribat a un estadi en el qual no s'observa major progrés.

Més informació sobre la commemoració: L'autèntic origen del 8 de març

Article publicat en un altre Dia Internacional de la Dona Treballadora: Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham!

PD: L'autèntica notícia del dia és que per primera vegada una dona s'emporta l'Òscar a la millor direcció: Bigelow fa història amb 'En tierra hostil' en una gala per a l'oblit
PD: notícia pel cap baix curiosa sobre com el frealisme arriba a la política: La Xunta celebra amb una bufonada el Dia de la Dona
PD: llegeixo un fragment de la nostra història (tot i que en desconec la veracitat). Ara fa un parell de segles, "el Comte Espagnac va perseguir els pentinats agosarats de les dones i va fer tallar moltes trenes.Com podia ser que es lluïssin amb aquest aspecte quan el que havien de fer era estar a casa?. Diuen que va arribar a multar a dones que no tenien la casa ordenada". Però això és el més dolç que va fer... [més]

7.3.10

Jutges i RSE

La Responsabilitat Social aplicada no a les empreses privades sinó al sector públic és una de les línies menys desenvolupades, per més sorprenent que pugui semblar. I és una urgència fer-hi front, ja que el que està en joc és el nostre capital institucional, la confiança en unes estructures que ens permeten la governança de manera eficaç, eficient i sobretot legítima.

Quan ens referim a l'RS del sector públic no ho fem solament damunt l'administració pública territorial, sinó que també ens referim a les empreses públiques, consorcis, fundacions públiques i tantes estructures sota la intencionalitat d'un presumpte interès públic, i també a universitats públiques, també als exèrcits, al món de la justícia, i a les persones: funcionaris, jutges, polítics, etc.

En algunes ocasions hem palat específicament de la necessitat que el món de la justícia incorpori criteris de responsabilitat social i ètica, precisament perquè en aquest pilar de l'estat descansa una de les bases de la nostra confiança en l'estat de dret i en la democràcia. Si per a una empresa industrial un dels aspectes més rellevants de la seva RSE poden ser les emissions de CO2, en el cas del sistema judicial els aspectes més rellevants potser estarien en la legitimitat i l'eficiència. Si perden legitimitat i hom no hi confia s'esquerda el sistema. Si no són eficients i una resolució tarda anys i anys finalment no val la pena anar a una justícia que sempre acabarà sent injusta ni que sigui pel lapse de temps transcorregut.

En aquest sentit, volem mostrar dues notícies recents, una de negativa (que reflecteix aquesta realitat d'ineficiència manifesta) i una d'esperançadora (perquè mostra que dins el sistema hi ha qui és conscient de la magnitud de la tragèdia i comencen a assumir les seves responsabilitats ni que sigui per a fer pressió):
Notícia: Després de 16 anys, el tribunal ha absolt tots els acusats en el cas de l'explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, que va causar quatre morts entre els seus treballadors el 3 de juny de 1993.
Notícia: 1.400 jutges s’adhereixen a un escrit per a la despolitització de la justícia: Els gairebé 1.400 jutges que han subscrit el Manifest per la despolitització de la justícia i la independència judicial, presentat ahir a Madrid, reclamen un gran pacte d’Estat per recuperar la «dignitat» del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que, afirmen, cada vegada és més permeable a les influències polítiques. «Volem allunyar al màxim possible el CGPJ de la disputa política», va dir Viguer, que, acompanyat per un centenar de magistrats, va qualificar l’òrgan de ser «un clon del Parlament».
Està molt bé l'eufemisme quan diuen que el CGPJ és cada vegada més permeable a les influències polítiques, una manera políticament correcte d'afirmar el que tothom sap, que està absolutament polititzat. Per no parlar de la vergonya del Tribunal Constitucional, davant el qual les evidències ja fan tècnicament inviable per ridícul l'ús d'eufemismes.

I encara un darrer comentari que no ha estat notícia però que ho hauria de ser. Veiem aquests dies enregistraments dels judicis que s'estan celebrant relacionats amb el cas Palau de la Música, i veiem com totes les parts (presumptes culpables i presumptes afectats) no es poden expressar en la seva llengua en el seu país, sinó que ho han de fer en la llengua del senyor jutge o la senyora jutgessa. Segurament els afectats han pensat sobre què calia fer i han pensat que si optaven per parlar en català a Catalunya davant una autoritat que té el poder de prendre decisions rellevants aquestes es poden veure afectades per l'estat d'ànim judicial si algú gosa parlar-li en la llengua oficial que no és la seva.

Atesa la realitat de les pors reals que existeixen en aquest país encara, és inqüestionable que la mínima ètica professional hauria de portar aquest jutge a recordar a les parts que tenen tota llibertat per expressar-se en les seves llengües pròpies. No explicitar-ho és legal però no és ètic perquè juga amb les conegudes temences al fet que parlar en català pugui suposar un desavantatge. Sovint és una coacció invisible. I no és socialment responsable perquè no aporta cap valor a la voluntat de la societat catalana de normalitzar la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social, tal com expressen també les normes legals i les convencions internacionals. No atén el que la societat li demana i col·labora a mantenir un statu quo que va imposar el règim dictatorial del general Franco.

Cap jutge a Catalunya no pot al·legar desconeixement de les prevencions que hi ha a parlar-los en català si aquesta no és la llengua pròpia del jutge, ja que és un fet evident, constatat dia a dia als jutjats. En conseqüència es produeix un abús de poder i una situació en què les parts renuncien de facto als seus drets legalment reconeguts. Exactament igual que hi ha persones -molts immigrants- que renuncien a tenir contracte laboral perquè saben que denunciar l'empresa suposaria no trobar cap més feina. Molts jutges i jutgesses són còmplices d'un règim de la por del qual no solament en tenen plena consciència sinó que consideren que sotmetre els ciutadans a plebeus que han de canviar de llengua per dirigir-s'hi és una manera de remarcar el seu poder.

PD (8-3-10): resposta corporativista a El CGPJ exigeix als polítics el màxim respecte a la funció dels jutges. Els magistrats adverteixen de l'''immerescut efecte deslegitimador'' que algunes manifestacions fetes els últims dies poden provocar en un poder bàsic per a l'Estat

4.3.10

Col·laboracions entre Condis i la Fundació Esclerosi Múltiple

Ens agrada ressaltar les co·laboracions entre empreses i organitzacions socials. I sobretot quan aquestes mostren una continuïtat en el temps i una voluntat de desenvolupar uns valors mútuament.

El cas de la col·laboració entre la cadena de distribució catalana Condis i la Fundació Esclerosi Múltiple dóna lloc a una acció concreta però es percep que té camí per recórrer, amb accions com la que també mostrem tot seguit.

Una poma per la vida 2010

Una poma per la vida 2010Els propers dies 12 i 13 de març la Fundació Esclerosi Múltiple i Condis Supermercats, organitzen la campanya “Una poma per la vida”. Aquesta iniciativa es potarà a terme a més de 400 centres que el grup de distribució Condis té a Catalunya i a Madrid.

Més de 500 voluntaris de la FEM, estaran presents als punts de venda, demanant la participació dels ciutadans adquirint una poma solidària per un import de 1,5 Euros i informant de la tasca que porta a terme la FEM, per millorar la qualitat de vida de les persones afectades.

Us demanem doncs, que els dies 12 i 13 de març, col·laboreu amb aquesta iniciativa.
Com hi podeu col.laborar?
  • Comprant una poma a qualsevol dels supermercats Condis que us relacionem.
  • Necessitem la vostra ajuda, com a voluntari d’aquesta campanya! Si podeu dedicar-nos 3-4 hores, arribarem a molta més gent!
  • Busquem un Condis que estigui a prop del domicili del voluntari
  • El voluntari demana col•laboració als compradors d'aquesta cadena oferint una poma que ha de col·locar dins d'una bossa de paper en la qual s'explica la nostra tasca.
  • La poma, que costa 1,50 Euros, es paga al passar per caixa (no haureu de tocar diners)
  • Hi ha punts de venda a tot Catalunya. Contacteu al telèfon 93.228.96.99 o empleneu el següent formulari: Enllaç al formulari de voluntariat
Una poma per la vida 2010
Llistat de supermercats Condis

Conferència sobre RSE a l’IDEC- Universitat Pompeu Fabra

El passat dia 14 de gener la FEM va participar en la conferència “La empresa socialmente responsable” que van pronunciar el Sr. Enric Ezquerra, Director General de Condis Supermercats i la Sra. Rosa Masriera, Directora de nous projectes de la Fundació Esclerosi Múltiple. El passat dia 14 de gener la FEM va participar en la conferència “La empresa socialmente responsable” que van pronunciar el Sr. Enric Ezquerra, Director General de Condis Supermercats i la Sra. Rosa Masriera, Directora de nous projectes de la Fundació Esclerosi Múltiple.

L’acte organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes de l’IDEC, anava dirigit a alumnes i antics alumnes dels programes de postgrau i hi van participar 70 persones. El Sr. Enric Ezquerra va destacar que el Pla de RSC, forma part d’una de les 4 línies estratègiques de Condis Supermercats i que s’integra en els seus valors i cultura desplegant-se en tots els àmbits: corporatiu, laboral, mediambiental i social. Desenvolupen accions concretes que es coordinen des de diferents departaments. Va destacar també la col·laboració amb la FEM, que es fa a través de la campanya “Una poma per la vida”.

La Sra. Rosa Masriera, va explicar l’evolució de l’empresa envers la societat i com s’ha anat implantant el concepte de Responsabilitat Social Empresarial. També va exposar com es treballa la RSE des de l’àrea de relació amb les empreses de la FEM, a través d’un pla conjunt amb la voluntat d’integrar els objectius comuns. Respecte a la crisi, Masriera va destacar que malgrat trobar-nos en un moment difícil en el que les empreses tendeixen a mostrar-se rígides i redueixen pressupostos, la RSC és una oportunitat  per reforçar el posicionament de les empreses que saben diferenciar-se de la resta i d’aquesta manera aconseguir ser més competitius en el mercat.

3.3.10

La biodiversitat dels Països Catalans

Responsabilitat Global se suma a la celebració d'aquest Any Internacional i col·laborarà a promoure'n el coneixement

Les Nacions Unides han proclamat 2010 l'Any Internacional de la Diversitat Biològica i la gent de tot el món està treballant per a salvaguardar aquesta riquesa natural insubstituïble i per a reduir la seva pèrdua.

Els Països Catalans, per la seva situació geogràfica i les seves característiques climàtiques, gaudeixen d’una gran riquesa i diversitat natural, sovint massa desconeguda per les persones que hi vivim. Se'n parlarà amb diversos especialistes.

Acte organitzat per Òmnium Cultural i Depana, amb: Jordi Pigem, doctor en filosofia; Puri Canals, presidenta de Depana; Xavier Font, investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB; Ferran Rodà, ecòleg del CRAF i membre de la Institució Catalana d'Història Natural.

Data: dijous, 4 / març / 2010
Hora: 19:00 - 20:45
Lloc: Seu nacional d'Òmnium. Diputació, 276, pral. Barcelona

Mercadona vol millorar l'ús del català entre el personal dels supermercats de Reus i Cambrils

Mercadona promou l’ús del català als supermercats de Reus i Cambrils
Mercadona promou l’ús del català als supermercats de Reus i Cambrils


L’empresa signa un conveni amb el CNL de l’Àrea de Reus per procurar l’atenció als clients en la seva llengua i impulsar les parelles lingüístiques entre els seus treballadors.

Empar Pont i Bernat Morales signant el conveni


El conveni, signat pel director de Relacions Externes de Mercadona, Bernat Morales, i la presidenta del CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura, Empar Pont, desenvolupa en el territori un acord marc que l’empresa manté amb la Generalitat de Catalunya des de l’any 2002. Entre els acords destaca la realització d’un estudi sobre l’adequació lingüística del personal, és a dir, el grau de correspondència entre les necessitats comunicatives de cada lloc de treball i les aptituds lingüístiques de la persona que l’ocupa, a fi de determinar les necessitats de formació. El CNL de l’Àrea de Reus té una àmplia oferta de formació en llengua catalana que inclou el curs Català d’urgència al supermercat, específicament dissenyat per a personal que treballa en un supermercat i necessita adquirir les nocions bàsiques per poder atendre els clients en català.

D’altra banda, Mercadona s’unirà al conjunt d’empreses de Reus que participen en el programa “Voluntariat per la llengua”. L’empresa difondrà el programa entre les més de 300 persones que treballen en els nou supermercats que té al territori: sis a Reus i tres a Cambrils. El “Voluntariat per la llengua” facilita el contacte de persones que estan aprenent català amb persones catalanoparlants. Els participants acorden fer un mínim de 10 trobades d’una hora de duració per parlar en català, aprofitant situacions de la vida quotidiana com ara passejar, anar a comprar o, en aquest cas, la mateixa feina.

Les accions de promoció de l’ús del català, i especialment el “Voluntariat per la llengua”, s’inscriuen en la política de responsabilitat social (RSE) en la qual Mercadona és una de les empreses capdavanteres, coneguda, per exemple, pel fet d’aplicar mesures que permeten conciliar la vida laboral i familiar a les persones que hi treballen.

CNL Àrea de Reus

"Valor afegit" d'avui

Us avancem els continguts del programa "Valor afegit" d'aquesta nit al Canal 33 on alguns temes tractats poden ser del vostre interès. S'emet a les 22:40 aproximadament.

SOM LÍDERS EN BIOTECNOLOGIA?
Catalunya és puntera en investigació en biotecnologia, un dels grans sectors on s’ha de sustentar la desitjada transformació del model econòmic. Però el que encara no s’ha aconseguit és que tot aquest coneixement passi al món de l’empresa i es converteixi en negoci.

ENRIC MASDEVALL, FUNDADOR I PRESIDENT DE DENTAID
Una de les grans farmacèutiques especialitzades en salut bucodental, Dentaid, va néixer a Catalunya fa més de trenta anys de la mà d'Enric Masdevall. Científic vocacional, Masdevall va saber veure les oportunitats d'un nou negoci en el sector farmacèutic que no ha parat de crèixer.

SÈRIE GRANS ECONOMISTES: JOAN SARDÀ DEXEUS
Gil Toll repassa la figura de l'economista català Sardà-Dexeus, principal artífex del pla d'estabilització de 1959 que va permetre al govern franquista aconseguir l'ajuda de l'FMI per començar a sortir de la crisi econòmica endèmica que arrossegava el país.