26.1.18

Un contacto con la lengua quechua aprovechando la estancia en el Perú

Mi estancia en Perú me ha permitido hacer una aproximación a la lengua precolombina más importante que se habla, el quechua, que tiene unos 10 millones de hablantes entre Colombia, Ecuador, el Perú, Bolivia, Chile y Argentina.

En catalán lo denominamos quítxua, como se corresponde al quichua de Ecuador, Colombia y Argentina, pero en Perú y Bolivia se denomina quechua. En la propia lengua quechua se llama Runa Simi (que significa 'la lengua del hombre').

La variación dialectal es actualmente bastante fuerte debido a la incomunicación tradicional entre las diferentes áreas en donde se habla. El dominio de Castilla minorizó la lengua propia ya que muchos hablantes murieron con la conquista y después, sobre todo con los borbones, el quechua fue especialmente prohibido.

Me interesé por poder disponer de algún material básico para aprender las palabras más importantes y no encontré ninguno. Las empresas de turismo no disponen de ningún documento que te permita comprender aunque sea las 100 palabras más importantes. Las he tenido que ir aprendiendo sobre la marcha: wasi (casa), Picchu (montaña), inti (sol), killa (luna), apu (espíritu de la montaña)... Fui a una escuela de quechua y a una librería y algún material que habían tenido se había agotado. Finalmente compré un pequeño diccionario si bien excesivo para mi interés de turista sensible con las culturas que visito.

Por cierto, me supo mal que en los lugares turísticos el quechua no estuviera presente en las indicaciones prácticas, más allá de los topónimos. Por ejemplo, en la foto se puede ver la indicación de salida del Machu Picchu expresada en inglés y castellano. ¿Qué costaba haber puesto también Lloqsina, salida en lengua quechua?

Yo, como turista, tengo necesidad de que estén en alguna lengua comprensible para mí. Pero esto no impide que también estén en la lengua local. Es más, en la lengua de los que edificaron el poblado que estamos visitando, que están explotando y que tantos ingresos les genera.

Yo, como turista respetuoso con las identidades, espero de los gestores de los lugares que visito un mínimo de respeto a su propia historia, identidad y cultura. Y creo que los actuales hablantes de quechua lo merecen. Estamos pisando lo que hicieron sus antepasados.

Es más, yo no quiero tener la sensación de que por culpa del turismo -yo y unos miles más que estamos hoy en Machu Picchu- la lengua local se hace prescindible porque a nosotros no nos haga ninguna falta. Creo que los turistas debemos reclamar un mínimo de dignidad y de autoestima a los gestores locales. La ausencia de la lengua local me generó distancia emocional, me pareció un poco más un decorado de cartón-piedra para los turistas que sólo consumimos, disfrutamos, hacemos fotos, depredamos...

Volviendo a las características de la lengua, sólo algunas observaciones que quiero compartir:
  • Es una lengua con mucho paladar: está cargadísima de sonidos palatales, sobre todo ll, ch y ñ: llilli (victoria), lliklla (capa), lliphlli (reflejo, flash),  llulla (falso, mentira), ñañi (tranquilo) ...
  • Algunas palabras nos resultan conocidas. Especialmente pacha (tierra, mundo, tiempo, naturaleza...) o pacha mama (la madre tierra). También inti (sol), tal vez por el grupo chileno Inti Illimani. O la papa (patata), la kinuwa (quinoa)...
  • Otros porque las palabras que nosotros usamos tienen origen quechua: cóndor, de kuntur, alpaca, de allpaka...
  • He descubierto algunas palabras que, por ser inexistentes antes del descubrimiento, son adaptaciones de la palabra castellano, como uwiha o asnu/wuru por oveja y burro. Awtu o karru por coche. Lata para metal y liwru por libro. O Dyus y anqil por Dios y ángel. Parlay es hablar y lenguaje. El océano Pacífico es el Pasiphiku mama qucha (lago madre pacífico).
  • En otros casos no han copiado sino que han innovado: avión es lata pisqu (pájaro de metal) y bicicleta es lata wuru (burro de metal). 
  • He visto que coinciden dos grafías, una de antigua, hecha a partir del castellano, y una de moderna, por lo que podemos ver escrito huasi/ wasi (casa), macchu/makchu (montaña)...  
  • Parece que hay un debate sobre cuántas vocales debe tener, ya que se considera que seguramente antiguamente sólo tenía tres, como el árabe clásico, a, i, u, si bien la grafía actual muestra cinco, a, e, i, o, u , tal como tiene el castellano, el vasco o el japonés. La pobreza vocálica puede ir acompañada de una gran riqueza consonántica, y mucho me temo que el quechua tiene un montón de consonantes con matices que para nosotros sería dificilísimo de pronunciar.
  • Y finalmente, una palabra que me resultó simpático es el que corresponde al urinario: hispana. Incluso hice un tuit con la analogía con Can Felip que és una manera tradicional de como en Catalunya se denomina la latrina ("ir a defecar") como muestra de animadversión al rei Felipe V, que ilegalmente incumplió las Constituciones catalanas y las derogó para anexionar nuestra nación a la legalidad de Castilla hace tres siglos:

PD: Me ha llegado este vídeo "Juramentacion de la Congresista María Sumire de Conde" donde se ven las dificultades para utilizar la lengua quechua a pesar de su reconocimiento

Queja incumplimiento - Contrato VISA @AirEuropa - @Bankinter @llenguacat

[correo electrónico enviado a Bankinter y AirEuropa]


Apreciados, apreciadas,
 
Soy usuario de AirEuropa y he recibido una llamada comercial para disponer de una tarjeta VISA emitida por Bankinter.

Después de la amable convesación para aportar todos los datos, he pedido que el contrato me fuera enviado en la versión en catalán, tal como me asiste la ley.

La comercial se ha puesto en contacto con un superior y me ha indicado que eso era imposible porque no disponían de versión en catalán como tampoco en inglés o francés. 

Le he informado que no hay ninguna obligación legal de que lo tengan en inglés o francés pero sí en catalán, ya que la ley les obliga a disponer de los contratos normados en lengua catalana.

Dado que su no disponibilidad supone no solo una falta de respecto al cliente y una falta de responsabilidad social hacia sociedades donde operan, sino un incumplimiento de la normativa que les es aplicable, he decidido suspender la firma del contrato y proceder a hacerles llegar de manera preliminar una queja por ello. 

Si bien el incumplimiento legal es de la entidad financiera Bankinter, a AirEuropa le corresponde exigir que sus partners cumplan con el marco legal y asuman sus responsabilidades ante la sociedad.

Esperaba de Bankinter y AirEuropa que fueran empresas respetuosas con clientes, sociedad y legalidad. Me preocupa que no sea así. Hoy en día las empresas disponen de directores de compliance y es difícil de comprender que puedan alegar desconocimiento de la normativa y aún más en el caso de compañías que operan en sectores muy regulados. La hipótesis alternativa de que hayan decidido cumplir las leyes «a la carta» me parecería gravísima en la medida que podría suponer que también pueden haber optado por desatender otras obligaciones normativas que no sean de su agrado ya sea corporativo o bien personal de la dirección.
 
Gracias por tu atención y quedo a la espera de sus consideraciones.

Josep Maria Canyelles

23.1.18

[ESDEVENIMENT] Inscripció oberta al "Simposi Interioritat Compromesa" organitzat per la Plataforma País Conscient

“EL PAÍS CREIX QUAN LES PERSONES CREIXEN”

En el moment que viu el país, com aplicar al canvi social, personal i organitzatiu l’energia del silenci interior?

Aquest simposi posarà en comú les experiències de persones que han reeixit en el maridatge de la consciència amb el compromís social, per tal que ens inspirin noves maneres de ser i de fer.

Coneixerem exemples significatius en l’àmbit de l’empresa, la cultura i l’educació, amb ponències i debats participatius al voltant de casos reals.



Com alinear l'empresa amb l'actual canvi de paradigma social i empresarial? Com propiciar la corresponsabilitat de les persones clau en l'àmbit corporatiu, social, ambiental..., tot afavorint l'evolució i creixement de l'organització i la societat en general?

Per trobar respostes contrastades, us animem a assistir al "SIMPOSI INTERIORITAT COMPROMESA" previst a Barcelona els dies 3 i 4 de Febrer, on referents de l'àmbit empresarial i organitzatiu mostraran com des d'una perspectiva diferent és fàcil avançar i millorar envers allò que és òptim.

Descobrirem la manera com altres empresaris aconsegueixen que el silenci interior activi les potencialitats dels professionals, reforçant el seu compromís amb la feina i la societat.

El Simposi l'organitza la Plataforma País Conscient, que difon i promou el Pla Nacional de Valors amb el suport de la Fundació Ineval, de la mà dels reconeguts: Josep Maria Mallarach (Medi Ambient), Idili Lizcano (Empresari d'Alqvimia), Jose Luis Escorihuela (Ulises, El Camino del Elder), Xavier Guix (Psicòleg), Jordi Griera (Lideratge), Xavier Melloni (Interioritat)... entre d'altres.


PROGRAMA




DISSABTE MATÍ, DIA 3 DE FEBRER DE 2018

08:45 – REGISTRE D’ASSISTENTS I ENTRADES IN-SITU.
09:30 – PRESENTACIÓ DE PAÍS CONSCIENT I INAUGURACIÓ DEL SIMPOSI, A CÀRREC DELS REPRESENTANTS DE LA PLATAFORMA I DE GASPAR HERNÀNDEZ.

ORGANITZACIONS
10:00 – XAVIER GUIX – “LIDERATGE PERSONAL, EL PAS PREVI AL COMPROMÍS”
10:30 – JORDI GRIERA – “LIDERATGE NATURAL PROFUND”
11:00 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
11:45 – PAUSA CAFE
12:15 – JOSEP MARIA MALLARACH – “UNA ÈTICA PER A UNA SOSTENIBILITAT ECOLÒGICA FORTA”
12:45 – IDILI LIZCANO -“LA TRANSFORMACIÓ CAP A UNA EMPRESA DE NOU PARADIGMA”
13:15 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
14:00 – FI DEL PROGRAMA MATINAL
14:00 – 15:30 – PAUSA PER ANAR A DINAR (CADASCÚ PEL SEU COMPTE)
15:30 – 16:00 – INSCRIPCIONS I LLIBRERIA OBERTA

DISSABTE TARDA

CULTURA I SOCIETAT
16:00 – AGNÈS RAMOS I NIL RODA – “LA CRIDA DELS JOVES”
16:45 – JOSÉ LUIS “ULISES” ESCORIHUELA – “INTERIORIDAD Y SER COLECTIVO”
18:15 – PAUSA
18:45 – NATXO TARRÉS – “ACTIVISME CULTURAL”
19:30 – FI DEL PROGRAMA DE LA TARDA

DIUMENGE MATÍ, 4 DE FEBRER DE 2018

EDUCACIÓ
09:30 – RECEPCIÓ
10:00 – XAVIER MELLONI – “LA INTERIORITAT AL COR DE LA REALITAT”
11:00 – BERTA MENESES – “LA INTERIORITAT A L’EDUCACIÓ”
12:00 – PAUSA
12:30 – BRIGITTE HANSMANN – “LA RELACIÓ DEL COS AMB EL CAMP GRAVITATORI”
13:00 – MARTA BURGUET – “LA INTERIORITAT PER A DESPLEGAR L’ ÉSSER”
13:45 – DEBAT DE CONCLUSIONS DEL SIMPOSI
14:30 – COMIAT

Més informació i inscripcions

[ACTE] Daniel Faura parla aquest dijous a les 13h sobre frau i corrupció



Dia: 2018.01.25
Hora: 13.00 h.
Lloc: Sala d'Actes ESCI. C. Pujades, 1
Inscripció

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dijous 25 de gener i dins de l'assignatura d'Auditoria,, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

[JORNADA] Dimarts que ve: Jornada de transferència de bones pràctiques de les empreses guanyadores Premis Respon.cat 2017

logoPremisResponcat_2017
  • Dimarts 30 de gener se celebrarà la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2017 a ESCI-UPF
  • La jornada servirà per a conèixer en profunditat les Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2017 amb tallers simultanis per a cada categoria

ESCI - UPFEn la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat les iniciatives guanyadores del Premis Respon.cat 2017 dinamitzaran tallers simultanis en què representants de cada iniciativa mostraran el desenvolupament de les Bones Pràctiques que duen a terme.

Programa de la jornada

9.00h Benvinguda i presentació de l’acte 
  • Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
  • Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya
9.05h – 10.15h Presentació bones pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades
Modera: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
10.15h – 11.30h Tallers simultanis: coneixent en profunditat les bones pràctiques i iniciatives premiades
Celebració de tallers simultanis, dinamitzats per representants de cada iniciativa premiada, i en el qual es podrà aprofundir en les bones pràctiques i iniciatives premiades en cada cas
  • Ana Palencia, directora de Comunicació i RSC Unilever Espanya
    • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran [vídeo].
  • Ramon Novell, Co director general Cafès Novell
    • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana [vídeo].
  • Maria Lluïsa Benlloch, responsable de Comunicació Interna de Novartis
    • Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat [vídeo].
  • Gemma Sivill, directora de la Fundació Pro Penedès
    • Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables: Alt Penedès, representat per la Fundació Pro Penedès [vídeo].
  • Joaquím Genescà, propietari i gerent de Xocolates Genescà
    • Reconeixement Respon.cat a la gestió de la diversitat d’origen [vídeo].
  • Parlament de Catalunya
    • Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària:  [vídeo].
Data: 30 de gener de 2018
Horari: 09.00h a 11.30h
Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades 1, Barcelona)
Cal inscripció prèvia en aquest enllaç

Entrades relacionades:
Premis_Respon.cat2017_agrupat_2MEDIAPARTNER

El Fòrum Econòmic proposa un nou índex per mesurar l'acompliment econòmic de forma més inclusiva

  • La cimera de Davos alerta del repartiment desigual de la recuperació mundial
  • Espanya ocupa el lloc 26 entre els 29 països desenvolupats inclusius
El Fòrum de Davos ha posat en marxa un Índex de Creixement Inclusiu que té en compte altres indicadors per valorar l'evolució de les economies com la possibilitat de trobar feina, l'esperança de vida, els ingressos mitjans dels llars, la taxa de pobresa, l'ús de carbó de l'economia o el pes del deute públic, entre d'altres.

Segons aquestes dades, Noruega és el país més inclusiu, amb millores constants tant en els nivells de desenvolupament, com en la incorporació dels més endarrerits en la recuperació i en la sostenibilitat del seu model de creixement. El segueixen Islàndia, Luxemburg, Suïssa i Dinamarca. Entre els emergents, destaca el bon acompliment de Lituània, Hongria, Letònia i Polònia.

Espanya no surt ben parada en el nou índex: ocupa el lloc 26 dels 29 països desenvolupats, per sota del lloc 23 que ocupa en termes de PIB per càpita i només per davant d'Itàlia, Portugal i Grècia. En contra seu juga l'elevada taxa d'atur, l'alta taxa de pobresa per als estàndards d'un país desenvolupat, un deute públic que gairebé equival al 100% del PIB, la desigual distribució dels ingressos nets i una baixa taxa d'estalvi.


Han estat diversos els intents de substituir el Producte Interior Brut (PIB) com la principal forma de mesurar l'acompliment econòmic dels països, encara que fins ara tots han estat en va. El que proposa el WEF és que el PIB sigui un més i no l'únic dels indicadors a tenir en compte per analitzar l'evolució de les economies, de manera que les autoritats siguin conscients de les deficiències de les seves actuals polítiques i li posin remei, segons l'aspiració de l'informe. "Com moltes economies han experimentat i l'índex de desenvolupament inclusiu demostra, el creixement és una condició necessària però no suficient per elevar el nivell de vida de la gent", recalca. "Els líders polítics i empresarials no haurien de confiar en que un creixement més alt sigui la panacea per les seves frustracions socials, incloses les de les generacions més joves que han sacsejat la política de molts països en els últims anys", subratlla el WEF.
 
De moment, cap Govern ni organisme internacional, que són els que mes a mes, trimestre a trimestre i any a any supervisen l'evolució de les economies, ha mostrat la seva voluntat de canviar la forma de mesurar el desenvolupament econòmic.

Elaborat a partir de la notícia de El País

Informe d'Intermón Oxfam: Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica


  • Malgrat que l’espanyola és una de les economies de la UE amb major creixement, els increments de renda es concentren en mans d’una minoria. 
  • Després de Bulgària, Letònia i Lituània, l’espanyol és el sistema fiscal menys redistributiu de la UE.
Què passa quan un Govern deixa de preocupar-se pel benestar dels seus ciutadans per servir als interessos d'una minoria acabalada? És una pregunta retòrica: sabem quina és la resposta. Hi ha grups amb gran poder econòmic, empreses i individus, que influeixen sobre les institucions i que, de vegades, fins i tot les 'capturen', aconseguint tractes a favor d'unes elits en la definició de lleis i normatives. Són privilegis per a uns pocs, mentre l'esforç, sobretot la càrrega fiscal, recau sobre la gran majoria.

Com cada any, el Fòrum Econòmic Mundial es reuneix a Davos. Del 22 al 25 de gener de 2014, els principals líders financers, empresarials i polítics del món analitzaran els problemes més urgents que enfronta el planeta.

Intermón Oxfam ha presentat un informe en el qual s'exigeix als líders que acordin un objectiu de reducció urgent de la desigualtat, no només pel seu impacte negatiu en termes econòmics i de justícia social, sinó per l'amenaça que l'increment de la desigualtat suposa per a l'exercici d'una veritable democràcia basada en el interès de la majoria. A través de l'informe "Governar per a les elits", es denuncia que l'augment de la concentració de poder genera una riquesa extrema que perpetua la desigualtat, suposa una amenaça per a un model social basat en la inclusió i igualtat d'oportunitats i posa en perill els sistemes democràtics.

Durant el segon semestre del 2017, l’economia espanyola va recuperar el nivell de Producte Interior Brut previ a la crisi, donant per superats deu anys de recessió i recuperació econòmica amb un enorme cost social. No obstant això, aquesta recuperació no ha servit per reduir la bretxa de desigualtat que la crisi econòmica va engrandir i que els anys de creixement no han atès. En una societat desigual com la nostra, els beneficis de la recuperació econòmica s’estan distribuint injustament: malgrat ser una de les economies de la Unió Europea amb major creixement, la major part dels increments de renda s’estan quedant en mans d’uns pocs, en detriment de la majoria de la població. Avui Espanya és una societat més desigual i més injusta que abans de la crisi. I la recuperació no està ajudant a revertir aquesta situació.

També recomanem l'article "¡Son el 1%!", de Joaquín Estefanía, que és el pròleg de l'informe de Oxfam Premiar el trabajo, no la riqueza.

  • El 10% més pobre ha vist disminuir la seva participació en la renda nacional en un 17%, mentre que la del 10% més ric ha augmentat en un 5%
  • La recuperació econòmica ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres
  • A major participació en la renda nacional del 10% més ric, més persones vivint en risc de pobresa
  • i exclusió social
  • L’1% més ric de la població concentra 1 de cada 4 euros de la riquesa espanyola
  • En l’últim any l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada; el 50% més pobre tot just el 7%
  • 7 de cada 10 espanyols pensen que la distància entre rics i pobres és massa gran
  • Mentre la remuneració de les persones treballadores no ha recuperat encara els nivells previs a la crisi, els beneficis empresarials ho van fer fa dos anys
  • Els beneficis empresarials van créixer el 2016 un 200,7% mantenint una tendència a l’alça des del 2013, mentre que el cost laboral per treballador està estancat des del 2012.
  • Fins i tot en els pitjors anys de la crisi, el 2012 i 2013, la diferència salarial entre els que cobren més i els que cobren menys es va ampliar

Premiar la feina, no la riquesa

Per posar fi a la crisi de desigualtat, hem de construir una economia per als treballadors, no per als rics i poderosos.

22.1.18

Newsletter Responsabilitat Global - Gener / Enero 2018

[ca] Ja podeu accedir a l'última newsletter, on aportem articles i informació d'esdeveniments sobre RSE. Entreu al newsletter: Versió en català GENER 2018

[es] Ya puede acceder a la última newsletter, donde aportamos artículos y información de eventos sobre RSE. Entren al newsletter: Versión en castellano ENERO 2018

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

2.1.18

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

  • He renovat el mòbil, després de set anys de l'anterior. 
  • M'ha calgut fer-ho per extrema lentitud de l'aparell, coincidint amb el reconeixement per part d'Apple d'alentir els mòbils antics.
L'impacte dels aparells tecnològics és enorme. Els professionals també hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics. Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment. Al 2010 vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil, actualitzat posteriorment: El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.
 
Aquest octubre passat vaig canviar l'iPhone 3 per un nou aparell iPhone 8, ja que la lentitud de funcionament l'havia fer inhàbil per a un ús professional. Tenia la convicció que a cada actualització anava més lent i tot semblava que formava part de l'obsolescència programada. Tot just fa uns dies, Apple ho ha reconegut i s'ha disculpat pel "malentès" dels iPhone alentits [ca][es]. S'hi han referit com un "malentès" perquè consideren que la mala pràctica ha estat merament informativa, de transparència, ja que no havien explicat mai que realment provocaven l'alentiment però que tenien raons per fer-ho per a poder allargar la durada de les bateries i evitar-ne l'apagament sobtat per caiguda del voltatge. 

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 21,02 anys he disposat de 9 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana a dia d'avui de 2,34 anys per unitat. Sense comptar el mòbil actual, que la fa baixar, la mitjana ha estat de 2,60 anys per aparell. Aquesta és la mitjana actualitzada:
 
 
Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aporto la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produïa mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple