La setmana vinent, en concret el dia 6 d'octubre, es farà el llançament mundial de la tercera versió del marc de reporting amb major reconeixement internacional, el GRI o Global Reporting Initiative.
Responsabilitat Global en farà un seguiment des del Congrés que s'ha organitzat a Amsterdam per a tal esdeveniment.
30.9.06
4.9.06
Ha acabat la filantropia a l'antiga: les empreses ara fan Inversió Social!
El sentit amb què l'expressió filantropia és entès a les nostres latituds denota un sentiment de solidaritat o d'ètica que fonamentalment es vincula al propietari de l'empresa i que no necessàriament sol anar vinculat al cor de l'estratègia corporativa.
Són moltes les empreses que tradicionalment han fet mecenatge com a conseqüència d'una inclinació afectiva envers els destinataris. Aquest fet és lloable i malauradament no ha crescut com a d'altres països, segurament com a conseqüència d'un marc legal desconfiat i recelós.
No obstant, avui, un nou sentit d'empresa i de les seves relacions amb la societat s'està imposant -almenys entre les organitzacions més dinàmiques i avançades. Sovint emmarcada dins el marc de la Responsabilitat Social, l'empresa moderna entén la seva relació no comercial amb la comunitat com una Inversió Social que cal monitoritzar i garantir-ne la màxima efectivitat.
Per això, cada cop és més freqüent que directius d'arreu del món es vegin com a socis actius en lloc de mers benefactors passius. No es limiten a fer un acte de donació sinó que s'hi impliquen, posant-hi el seu entusiasme i el seu bagatge per apuntar enmig de la diana. Alguns parlen fins i tot de "venture philantropy", és a dir filantropia de risc. La Goldman Sachs Foundation s'hi refereix com "ajudes amb molt de contacte".
Vegeu article sencer al newsletter d'agost'06
Són moltes les empreses que tradicionalment han fet mecenatge com a conseqüència d'una inclinació afectiva envers els destinataris. Aquest fet és lloable i malauradament no ha crescut com a d'altres països, segurament com a conseqüència d'un marc legal desconfiat i recelós.
No obstant, avui, un nou sentit d'empresa i de les seves relacions amb la societat s'està imposant -almenys entre les organitzacions més dinàmiques i avançades. Sovint emmarcada dins el marc de la Responsabilitat Social, l'empresa moderna entén la seva relació no comercial amb la comunitat com una Inversió Social que cal monitoritzar i garantir-ne la màxima efectivitat.
Per això, cada cop és més freqüent que directius d'arreu del món es vegin com a socis actius en lloc de mers benefactors passius. No es limiten a fer un acte de donació sinó que s'hi impliquen, posant-hi el seu entusiasme i el seu bagatge per apuntar enmig de la diana. Alguns parlen fins i tot de "venture philantropy", és a dir filantropia de risc. La Goldman Sachs Foundation s'hi refereix com "ajudes amb molt de contacte".
Vegeu article sencer al newsletter d'agost'06
2a edició del curs de Responsabilitat Social per a directius del Tercer Sector i Sector Públic
Fundació Pere Tarrés (URL) i Responsabilitat Global promouen una nova convocatòria del curs d'Extensió Universitària
Curs de nivell avançat, adreçat a persones amb responsabilitats directives en el tercer sector, les empreses i l'administració pública, amb l'objectiu de donar coneixements sobre la Responsabilitat Social tant de l'Empresa com de les Organitzacions Socials
5 i 6 d'octubre'06
Durada: 10 hores
Horari: dijous 18 a 20h - divendres 9 a 14 i 15.30 a 18.30h.
Llengua Vehicular: Català
Lloc: c. Carolines, 10 - Barcelona
Preu: 120 euros (dinar inclòs)
Més informació
Curs de nivell avançat, adreçat a persones amb responsabilitats directives en el tercer sector, les empreses i l'administració pública, amb l'objectiu de donar coneixements sobre la Responsabilitat Social tant de l'Empresa com de les Organitzacions Socials
5 i 6 d'octubre'06
Durada: 10 hores
Horari: dijous 18 a 20h - divendres 9 a 14 i 15.30 a 18.30h.
Llengua Vehicular: Català
Lloc: c. Carolines, 10 - Barcelona
Preu: 120 euros (dinar inclòs)
Més informació
16.8.06
Comptabilitat socialment responsable
El segon dossier editat per MediaResponsable se centra en l'RSE i les Finances, amb la participació de diferents veus especialitzades i uns extractes de les informacions sobre les pràctiques responsables de cada banc i caixa.
Amb el títol de "Contabilidad socialmente responsable", Josep Maria Canyelles, en qualitat de membre de de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID, presenta un article a l'apartat de Tribuna del dossier, on destaca la necessitat de treballar alhora per la gestió dels intangibles i la seva "captura" comptable per tal de posar-los en valor.
Al mateix dossier hi trobareu també una entrevista a Matt Christensen, director executiu d'Eurosif, i altres articles de Pablo Nieto (AECA), Javier Rodríguez (AERI), José Luís Fernández (EBEN), Jordi Marí (FETS), Pedro M. Sasia (FIARE), Ángel Martínez-Aldama (INVERCO), Laura Albareda (IPES-ESADE), Orencio Vázquez (Observatorio RSC), y Javier W. Ibáñez (coordinador llibre "Responsabilidad social de la empresa y finanzas sociales".
Podeu accedir a l'article.
Amb el títol de "Contabilidad socialmente responsable", Josep Maria Canyelles, en qualitat de membre de de la Comissió d'Intangibles de l'ACCID, presenta un article a l'apartat de Tribuna del dossier, on destaca la necessitat de treballar alhora per la gestió dels intangibles i la seva "captura" comptable per tal de posar-los en valor.
Al mateix dossier hi trobareu també una entrevista a Matt Christensen, director executiu d'Eurosif, i altres articles de Pablo Nieto (AECA), Javier Rodríguez (AERI), José Luís Fernández (EBEN), Jordi Marí (FETS), Pedro M. Sasia (FIARE), Ángel Martínez-Aldama (INVERCO), Laura Albareda (IPES-ESADE), Orencio Vázquez (Observatorio RSC), y Javier W. Ibáñez (coordinador llibre "Responsabilidad social de la empresa y finanzas sociales".
Podeu accedir a l'article.
2.8.06
Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics
El proper 24 de novembre s'inicia la 2 edició de la Diploma del Postgrau en Mediació Comunitària i Resolució de Conflictes Públics. Des d'avui mateix fins a quinza dies abans de la data esmentada podeu consultar el programa i matricular-vos. Aquest és el primer i l'únic postgrau a Catalunya específicament sobre la Resolució del conflicte públic i des de les formules de la gestió positiva del conflictes tot aprofitant el coneixement i la pràctica de les experiències posades en marxa a diferent ajuntaments en els darrers anys, les recerques desenvolupades per l'equip d?investigadors del Grup de Recerca i Estudis dels Conflictes (GREC).
Per segon any, aquest postgrau compta amb la col·laboració de Responsabilitat Global. Enguany, a més, també hi col·laboren la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, i la Fundació Iwith.org.
Per segon any, aquest postgrau compta amb la col·laboració de Responsabilitat Global. Enguany, a més, també hi col·laboren la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Ajuntament de Girona, el Consell Comarcal del Pla de l'Estany, i la Fundació Iwith.org.
30.7.06
La doble responsabilitat de l'Administració Pública
El reportatge "La doble responsabilidad de la administración" de Corresponsables (núm. 2, juliol 2006) ha estat elaborat amb les opinions d'experts. Reproduïm algunes de les aportacions de Josep Maria Canyelles per als lectors de Responsabilitat Global:
La implicación del ciudadano
[...] El consultor Josep Maria Canyelles coincide al apuntar hacia la falta de percepción, por parte de las empresas, de que el reconocimiento a las buenas prácticas existirá como uno de los principales obstáculos a superar en los países del Sur de Europa. Y se habla de un reconocimiento por parte del ciudadano, tanto para bien como para mal.
"Si los ciudadanos, en su múltiple dimensión de votantes, accionistas, personas asociadas, trabajadores, clientes... no reconocen a las organizaciones responsables, no conocen bien lo que es la Responsabilidad y, a través de mecanismos como la compra, no traspasan sus valores a actitudes concretas, la Responsabilidad difícilmente avanzará. La ciudadanía debe ir adquiriendo una mayor conciencia, que se refleje en su comportamiento; debe haber una introducción de criterios responsables, como está sucediendo en otros países", explica Canyelles.
‘Territorio responsable’
Pese a la idoneidad de que asuman el liderazgo en este proceso los niveles que se sitúan en el contexto de las regiones económicas, parece que la tendencia que se intenta implantar es la de impulsar la RSE desde los niveles más superiores de administración hasta los inferiores, desde los organismos supranacionales, pasando a los estatales, hasta llegar a los regionales- .
"Se están poniendo en marcha determinadas medidas que son competencia del Estado, pero hace años que se conoce el peso creciente de las economías regionales en el futuro de la competitividad mundial; y, de alguna manera, cuando se habla de Responsabilidad, se habla del desarrollo de la propia empresa y del fortalecimiento de su capacidad de adaptación a su entorno", comenta Canyelles.
Predicar con el ejemplo
Resulta evidente que, para que las iniciativas emprendidas por los poderes públicos en materia de RSE resulten convincentes para el resto de stakeholders, los primeros que deben ser responsables a nivel social deben ser las propias administraciones; lo que pasa inexorablemente -y según algunas fuentes- por una necesaria reforma del sector público y del modo en que está gestionando
este tema hasta la fecha.
La incorporación de la Responsabilidad Social en el seno de la propia administración pública es una elemento fundamental para superar algunas de las reticencias existentes en la actualidad. "La administración debe promover la Responsabilidad Social de las Empresas, pero no debe hacerlo desde una visión fiscalizadora ni desde una exigencia que no contemple los propios déficits", comenta Josep Maria Canyelles. Las mismas compañías a las que van dirigidas las iniciativas de impulso de la RSE exigen a los organismos públicos la misma adhesión a criterios de responsabilidad. Una adhesión que ya se ha iniciado, pero que tiene ante sí muchas posibilidades de mejora.
Por el momento, se están llevando a cabo actuaciones de aplicación interna de la RSE enel Ejecutivo, y el Plan Concilia es un buen ejemplo del modelo de actuación aplicado. Puestoen marcha para favorecer la conciliación de la vida personal y laboral de los funcionarios, se convierte también en un ejemplo para otras organizaciones, como ocurre también con la aplicación del Código del Buen Gobierno en la administración pública. El anteproyecto de ley de igualdad entre mujeres y hombres o la nueva ley de contratos del Estado, que posiciona a la administración en cuanto a que plantea exigencias de Responsabilidad Social para las empresas, potenciales proveedoras del Estado constituyen otras muestras de prácticas responsables.
No obstante, la realidad actual al respecto parece no coincidir todavía con el modelo que se persigue. “La administración debe reconocer que no se está trabajando lo suficientemente bien; y que gestionar bien este aspecto es una condición necesaria para ser más eficiente, obtener una mayor legitimidad ante todas las partes y que sea necesario este diálogo con los grupos de interés para progresar conjuntamente", afirma Canyelles.
Debe ser posible que todos y cada uno de los stakeholders reconozca el esfuerzo del resto en la apuesta por la Responsabilidad Social, y que sea posible crear alianzas estratégicas y de partenariado; que se pueda hablar en un territorio de la creación de capital social, y con un retorno de la inversión para todas las partes. Ésta es una la idea clave en cualquier proceso de RSE, que liga por un lado con el concepto de una empresa responsable que cuente con la legitimidad del ciudadano, pero que obtenga también un retorno de la inversión realizada durante el proceso, así como un reconocimiento por parte de todos los grupos de interés. Y ahí es donde todos los actores juegan un papel fundamental a la hora de reconocer las buenas prácticas, animando a las compañías protagonistas de las mimas a continuar trabajando en la misma línea, o castigar las negativas.
La implicación del ciudadano
[...] El consultor Josep Maria Canyelles coincide al apuntar hacia la falta de percepción, por parte de las empresas, de que el reconocimiento a las buenas prácticas existirá como uno de los principales obstáculos a superar en los países del Sur de Europa. Y se habla de un reconocimiento por parte del ciudadano, tanto para bien como para mal.
"Si los ciudadanos, en su múltiple dimensión de votantes, accionistas, personas asociadas, trabajadores, clientes... no reconocen a las organizaciones responsables, no conocen bien lo que es la Responsabilidad y, a través de mecanismos como la compra, no traspasan sus valores a actitudes concretas, la Responsabilidad difícilmente avanzará. La ciudadanía debe ir adquiriendo una mayor conciencia, que se refleje en su comportamiento; debe haber una introducción de criterios responsables, como está sucediendo en otros países", explica Canyelles.
‘Territorio responsable’
Pese a la idoneidad de que asuman el liderazgo en este proceso los niveles que se sitúan en el contexto de las regiones económicas, parece que la tendencia que se intenta implantar es la de impulsar la RSE desde los niveles más superiores de administración hasta los inferiores, desde los organismos supranacionales, pasando a los estatales, hasta llegar a los regionales- .
"Se están poniendo en marcha determinadas medidas que son competencia del Estado, pero hace años que se conoce el peso creciente de las economías regionales en el futuro de la competitividad mundial; y, de alguna manera, cuando se habla de Responsabilidad, se habla del desarrollo de la propia empresa y del fortalecimiento de su capacidad de adaptación a su entorno", comenta Canyelles.
Predicar con el ejemplo
Resulta evidente que, para que las iniciativas emprendidas por los poderes públicos en materia de RSE resulten convincentes para el resto de stakeholders, los primeros que deben ser responsables a nivel social deben ser las propias administraciones; lo que pasa inexorablemente -y según algunas fuentes- por una necesaria reforma del sector público y del modo en que está gestionando
este tema hasta la fecha.
La incorporación de la Responsabilidad Social en el seno de la propia administración pública es una elemento fundamental para superar algunas de las reticencias existentes en la actualidad. "La administración debe promover la Responsabilidad Social de las Empresas, pero no debe hacerlo desde una visión fiscalizadora ni desde una exigencia que no contemple los propios déficits", comenta Josep Maria Canyelles. Las mismas compañías a las que van dirigidas las iniciativas de impulso de la RSE exigen a los organismos públicos la misma adhesión a criterios de responsabilidad. Una adhesión que ya se ha iniciado, pero que tiene ante sí muchas posibilidades de mejora.
Por el momento, se están llevando a cabo actuaciones de aplicación interna de la RSE enel Ejecutivo, y el Plan Concilia es un buen ejemplo del modelo de actuación aplicado. Puestoen marcha para favorecer la conciliación de la vida personal y laboral de los funcionarios, se convierte también en un ejemplo para otras organizaciones, como ocurre también con la aplicación del Código del Buen Gobierno en la administración pública. El anteproyecto de ley de igualdad entre mujeres y hombres o la nueva ley de contratos del Estado, que posiciona a la administración en cuanto a que plantea exigencias de Responsabilidad Social para las empresas, potenciales proveedoras del Estado constituyen otras muestras de prácticas responsables.
No obstante, la realidad actual al respecto parece no coincidir todavía con el modelo que se persigue. “La administración debe reconocer que no se está trabajando lo suficientemente bien; y que gestionar bien este aspecto es una condición necesaria para ser más eficiente, obtener una mayor legitimidad ante todas las partes y que sea necesario este diálogo con los grupos de interés para progresar conjuntamente", afirma Canyelles.
Debe ser posible que todos y cada uno de los stakeholders reconozca el esfuerzo del resto en la apuesta por la Responsabilidad Social, y que sea posible crear alianzas estratégicas y de partenariado; que se pueda hablar en un territorio de la creación de capital social, y con un retorno de la inversión para todas las partes. Ésta es una la idea clave en cualquier proceso de RSE, que liga por un lado con el concepto de una empresa responsable que cuente con la legitimidad del ciudadano, pero que obtenga también un retorno de la inversión realizada durante el proceso, así como un reconocimiento por parte de todos los grupos de interés. Y ahí es donde todos los actores juegan un papel fundamental a la hora de reconocer las buenas prácticas, animando a las compañías protagonistas de las mimas a continuar trabajando en la misma línea, o castigar las negativas.
28.7.06
Contrapartida d'exemplaritat
En la ponència RSE+RSA+RSO --> TSR, Josep Maria Canyelles hi fa la següent afirmació:
Tota política pública té com a contrapartida necessària per a la seva legitimitat un deure d'exemplaritat
Amb aquesta declaració intenta sintetzar la filosofia de la Responsabilitat Social que també atany les organitzacions públiques.
Es pot demanar la ponència, també anomenada Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables, aquí.
Aquesta ponència va ser la base de la intervenció de Josep Maria Canyelles en el marc de la Jornada RSA! Responsabilitat Social de les Administracions Públiques, coorganitzada per Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.
L'autor desitja que us sigui suggerent, alhora que us demana que li pugueu retornar tots els suggeriments, opinions, crítiques que, si és el cas, vulgueu fer-hi: aquest és un enfocament innovador i totes les opinions són benvingudes!
També podeu accedir al newsletter de la Jornada.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH 
Traduire FRANÇAIS 
Übersetzen DEUTSCH 
Arrevirar ARANÉS 
Tota política pública té com a contrapartida necessària per a la seva legitimitat un deure d'exemplaritat
Amb aquesta declaració intenta sintetzar la filosofia de la Responsabilitat Social que també atany les organitzacions públiques.
Es pot demanar la ponència, també anomenada Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables, aquí.
Aquesta ponència va ser la base de la intervenció de Josep Maria Canyelles en el marc de la Jornada RSA! Responsabilitat Social de les Administracions Públiques, coorganitzada per Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques.
L'autor desitja que us sigui suggerent, alhora que us demana que li pugueu retornar tots els suggeriments, opinions, crítiques que, si és el cas, vulgueu fer-hi: aquest és un enfocament innovador i totes les opinions són benvingudes!
També podeu accedir al newsletter de la Jornada.
Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS
13.7.06
Èxit rotund de la Jornada RSA - Responsabilitat Social de les Administracions Públiques
Més d'un centenar de participants han assistit avui dimecres a la Jornada de Responsabilitat Social de les Administracions Públiques organitzada per l'Associació Catalana de Municipis, i el think tank Responsabilitat Global. El balanç de l'acte, que s'ha desenvolupat a l'hotel NH Calderón de Barcelona, es pot qualificar com a molt positiu tant per l'alt nombre d'assistents com per la gran rellevància dels ponents que hi han intervingut.
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i que actualment presideix la fundació que porta el seu nom, ha protagonitzat la inauguració la Jornada, abordant el tema de la societat responsable. Acompanyat pel president de l'ACM, Joan Maria Roig, i pel promotor de Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, Pujol ha volgut destacar l'actual situació de paradoxa entre el sector privat, on les estratègies de Responsabilitat Social han anat adquirint un protagonisme cada cop més rellevant, enfront de la manca de debat que aquesta problemàtica ha suscitat en l'àmbit de l'Administració pública. En aquest mateix sentit, els discursos de Roig i Canyelles han coincidit a destacar la importància d'organitzar esdeveniments com el d'avui que permetin millorar el coneixement dels ens locals al voltant del tema de la Responsabilitat Social.
El mateix Josep Maria Canyelles ha sigut l'encarregat de dur a terme la primera de les ponències. En la seva intervenció, el promotor de Responsabilitat Global ha manifestat la necessitat que les administracions públiques desenvolupin línies equivalents a les de l'empresa privada que li permetin millorar el diàleg amb l'entorn, guanyar noves legitimitats, afinar l'impacte i l'eficiència, fonamentar el desenvolupament dels seus recursos humans i avançar cap als Territoris socialment Responsables.
Canyelles ha llançat un parell de propostes agosarades per als ajuntaments que vulguin avançar en l'RSA. La primera sobre la destinació social dels ingressos per multes per evitar la percepció ciutadana que se'n pugui fer un ús recaptatiu, mentre que la segona, encarada als treballadors públics, fa referència al voluntariat d'empresa, en la línia de la promoció de la implicació social que algunes empreses estan fent entre els seus treballadors com a mostra de sensibilitat però també com a estratègia de desenvolupament i gestió del canvi dels recursos humans.
A continuació, el Diputat i membre de la Comissió de Política Social del Congrés, Carles Campuzano ha pres la paraula. El congressista, recentment guardonat per la seva tasca d'impulsor de la Subcomissió que treballa per potenciar i promoure la Responsabilitat Social en les empreses, ha apel·lat a la importància que tindria el fet que l'administració pública impliqués directament el sector privat en les polítiques referents a la Responsabilitat Social: "L'RSE és una oportunitat per fer una nova societat millor (augment de l'esperança de vida, integració de la immigració, transformació de la família, individualització, preocupació pel medi ambient o l'explotació infantil...). Si volem fer sostenible aquest societat, hem de reclamar de les empreses la implicació en aquesta problemàtica."
La Jornada ha conclòs amb els parlaments efectuats per part de Ferran Termes, president de l'ACCID i Josep Maria Matas, secretari general de l'ACM. En la seva intervenció, Matas ha qualificat d'èxit la Jornada, alhora que ha agraït la gran actitud participativa dels assistents a l'acte. El secretari general ha promès valorar la possibilitat de reeditar noves edicions de la Jornada sobre Responsabilitat Social, amb l'objectiu de poder fer-les extensives arreu de tot el territori.
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i que actualment presideix la fundació que porta el seu nom, ha protagonitzat la inauguració la Jornada, abordant el tema de la societat responsable. Acompanyat pel president de l'ACM, Joan Maria Roig, i pel promotor de Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles, Pujol ha volgut destacar l'actual situació de paradoxa entre el sector privat, on les estratègies de Responsabilitat Social han anat adquirint un protagonisme cada cop més rellevant, enfront de la manca de debat que aquesta problemàtica ha suscitat en l'àmbit de l'Administració pública. En aquest mateix sentit, els discursos de Roig i Canyelles han coincidit a destacar la importància d'organitzar esdeveniments com el d'avui que permetin millorar el coneixement dels ens locals al voltant del tema de la Responsabilitat Social.
El mateix Josep Maria Canyelles ha sigut l'encarregat de dur a terme la primera de les ponències. En la seva intervenció, el promotor de Responsabilitat Global ha manifestat la necessitat que les administracions públiques desenvolupin línies equivalents a les de l'empresa privada que li permetin millorar el diàleg amb l'entorn, guanyar noves legitimitats, afinar l'impacte i l'eficiència, fonamentar el desenvolupament dels seus recursos humans i avançar cap als Territoris socialment Responsables.
Canyelles ha llançat un parell de propostes agosarades per als ajuntaments que vulguin avançar en l'RSA. La primera sobre la destinació social dels ingressos per multes per evitar la percepció ciutadana que se'n pugui fer un ús recaptatiu, mentre que la segona, encarada als treballadors públics, fa referència al voluntariat d'empresa, en la línia de la promoció de la implicació social que algunes empreses estan fent entre els seus treballadors com a mostra de sensibilitat però també com a estratègia de desenvolupament i gestió del canvi dels recursos humans.
A continuació, el Diputat i membre de la Comissió de Política Social del Congrés, Carles Campuzano ha pres la paraula. El congressista, recentment guardonat per la seva tasca d'impulsor de la Subcomissió que treballa per potenciar i promoure la Responsabilitat Social en les empreses, ha apel·lat a la importància que tindria el fet que l'administració pública impliqués directament el sector privat en les polítiques referents a la Responsabilitat Social: "L'RSE és una oportunitat per fer una nova societat millor (augment de l'esperança de vida, integració de la immigració, transformació de la família, individualització, preocupació pel medi ambient o l'explotació infantil...). Si volem fer sostenible aquest societat, hem de reclamar de les empreses la implicació en aquesta problemàtica."
La Jornada ha conclòs amb els parlaments efectuats per part de Ferran Termes, president de l'ACCID i Josep Maria Matas, secretari general de l'ACM. En la seva intervenció, Matas ha qualificat d'èxit la Jornada, alhora que ha agraït la gran actitud participativa dels assistents a l'acte. El secretari general ha promès valorar la possibilitat de reeditar noves edicions de la Jornada sobre Responsabilitat Social, amb l'objectiu de poder fer-les extensives arreu de tot el territori.
Proposta RSA 1: Multes Responsables!
En el marc de la Jornada "Responsabilitat Social de l'Administració Pública", Josep Maria Canyelles ha llançat una proposta dirigida especialment als Ajuntaments sobre la millora de la legitimitat corporativa a partir de les multes que s'imposen.
Les multes són un mal necessari de què es val l'administració pública per a exercir el poder que els ciutadans li hem delegat. Se suposa que haurien de ser un càstig i alhora un toc d'alerta per a no reiterar la mala conducta. Al damunt, caldria esperar que el pagament de les multes fos generalitzat i acompanyat d'una certa contricció per la consciència de no haver respectat normes necessàries per a la seguretat i la convivència...
Tanmateix, en més d'una ocasió el ciutadà pot veure's envaït per la sensació que les multes responen més a una voracitat recaptatòria que a un interès sincer per la millora de l'ordre i el respecte mutu. D'altra banda, el moment del pagament també és viscut com una sostracció de capital i no com una justa aportació a un erari públic que acaba beneficiant a tothom com a compensació del perjudici causat.
Es proposa que l'import total de les multes es destini a projectes d'entitats sense ànim de lucre (per accions socials, culturals, etc.). Es pretén trencar la sospita que les multes puguin ser usades amb finalitats recaptatòries i potser disminuir ni que sigui lleugerament la taxa d'impagament.
Els ajuntaments interessats en aquesta i altres propostes podeu demanar més informació posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.
Les multes són un mal necessari de què es val l'administració pública per a exercir el poder que els ciutadans li hem delegat. Se suposa que haurien de ser un càstig i alhora un toc d'alerta per a no reiterar la mala conducta. Al damunt, caldria esperar que el pagament de les multes fos generalitzat i acompanyat d'una certa contricció per la consciència de no haver respectat normes necessàries per a la seguretat i la convivència...
Tanmateix, en més d'una ocasió el ciutadà pot veure's envaït per la sensació que les multes responen més a una voracitat recaptatòria que a un interès sincer per la millora de l'ordre i el respecte mutu. D'altra banda, el moment del pagament també és viscut com una sostracció de capital i no com una justa aportació a un erari públic que acaba beneficiant a tothom com a compensació del perjudici causat.
Es proposa que l'import total de les multes es destini a projectes d'entitats sense ànim de lucre (per accions socials, culturals, etc.). Es pretén trencar la sospita que les multes puguin ser usades amb finalitats recaptatòries i potser disminuir ni que sigui lleugerament la taxa d'impagament.
Els ajuntaments interessats en aquesta i altres propostes podeu demanar més informació posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.
Proposta RSA 2: Voluntariat dels treballadors públics
En el marc de la Jornada "Responsabilitat Social de l'Administració Pública", Josep Maria Canyelles ha llançat una proposta dirigida tant als Ajuntaments com al conjunt de sector públic, per tal que promoguin programes de Voluntariat Corporatiu, a partir de la implicació d'aquells treballadors públics que voluntàriament vulguin comprometre's en accions socials d'entitats sense ànim de lucre.
Recentment algunes empreses en tot el món han desenvolupat programes per a promoure i facilitar que els propis treballadors s'impliquin en accions de voluntariat.
El voluntariat d'empresa el podem definir com el conjunt d'accions desenvolupades per part d'una empresa per iniciativa pròpia i de manera voluntària, dirigides a contribuir al desenvolupament social, cultural i ambiental de la comunitat, en què intervenen treballadors, com a part de l'estratègia de RSE.
Els programes de Voluntariat Corporatiu són una forma de mostrar i fer efectives les relacions de mútua confiança amb la comunitat, aportant valor a la comunitat, als treballadors i a la pròpia empresa. Certament pot semblar que una empresa ho faci com una pràctica d'acció social. Algú podria creure que fins i tot d'imatge! Però el més interessant és que la motivació ve donada per una recerca de nous estils de gestió del talent humà. Per a les noves necessitats de l'empresa, els nous contextos socials i les motivacions de les persones, els cursos de formació no tenen capacitat per alinear les persones vers l'estratègia i generar compromís... Calen altres eines, entre les quals models de gestió per valors, eines de comunicació de l'estratègia, enfocaments de responsabilitat social, etc. El voluntariat d'empresa o corporatiu té aquesta capacitat de facilitar el desenvolupament de valors i habilitats socials, aprendre a afrontar situacions diferents, treballar en equips diversos, compartir el coneixement, etc.
Josep Maria Canyelles té un ampli coneixement del món associatiu i de voluntariat com també de l'Administració Pública. A banda de la seva implicació com a voluntari en entitats educatives i culturals, ha dirigit l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha estat regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i ha dirigit la consultoria Projectes Socials de Fundació Pere Tarrés (URL).
Els ajuntaments, empreses públiques o altres ens de l'administració, podeu demanar més informació sobre aquest programa posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.
Recentment algunes empreses en tot el món han desenvolupat programes per a promoure i facilitar que els propis treballadors s'impliquin en accions de voluntariat.
El voluntariat d'empresa el podem definir com el conjunt d'accions desenvolupades per part d'una empresa per iniciativa pròpia i de manera voluntària, dirigides a contribuir al desenvolupament social, cultural i ambiental de la comunitat, en què intervenen treballadors, com a part de l'estratègia de RSE.
Els programes de Voluntariat Corporatiu són una forma de mostrar i fer efectives les relacions de mútua confiança amb la comunitat, aportant valor a la comunitat, als treballadors i a la pròpia empresa. Certament pot semblar que una empresa ho faci com una pràctica d'acció social. Algú podria creure que fins i tot d'imatge! Però el més interessant és que la motivació ve donada per una recerca de nous estils de gestió del talent humà. Per a les noves necessitats de l'empresa, els nous contextos socials i les motivacions de les persones, els cursos de formació no tenen capacitat per alinear les persones vers l'estratègia i generar compromís... Calen altres eines, entre les quals models de gestió per valors, eines de comunicació de l'estratègia, enfocaments de responsabilitat social, etc. El voluntariat d'empresa o corporatiu té aquesta capacitat de facilitar el desenvolupament de valors i habilitats socials, aprendre a afrontar situacions diferents, treballar en equips diversos, compartir el coneixement, etc.
Josep Maria Canyelles té un ampli coneixement del món associatiu i de voluntariat com també de l'Administració Pública. A banda de la seva implicació com a voluntari en entitats educatives i culturals, ha dirigit l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha estat regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i ha dirigit la consultoria Projectes Socials de Fundació Pere Tarrés (URL).
Els ajuntaments, empreses públiques o altres ens de l'administració, podeu demanar més informació sobre aquest programa posant-vos en contacte amb Josep Maria Canyelles.
Apuestan por que la Administración siga a la empresa privada para llegar a 'Territorios Socialmente Responsables'
13/07/2006 - MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
El promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep María Canyelles, destaca la necesidad de que las Administraciones públicas desarrollen "líneas equivalentes" a las de la empresa privada que le permitan "mejorar el diálogo con el entorno, ganar nuevas legitimidades, afinar el impacto y la eficiencia, fundamentar el desarrollo de sus Recursos Humanos" y avanzar hacia lo que llama "los Territorios socialmente Responsables".
Durante su intervención ayer en el marco de la Jornada de 'Responsabilidad Social de las Administraciones Públicas' organizada por la Asociación Catalana de Municipios (ACM), conjuntamente con el think tank 'Responsabilidad Global', Canyelles lanzó dos propuestas para los Ayuntamientos que quieran avanzar en materia de RSC (o RSA).
La primera se refirió al destino social de los ingresos por multas "para evitar la percepción ciudadana de que éstas puedan tener sólo un uso recaudatorio", mientras que la segunda, estuvo encarada hacia los trabajadores públicos, haciendo referencia al voluntariado de empresa aplicado a las corporaciones locales, en la línea de la promoción de la implicación social que algunas empresas están haciendo entre sus trabajadores como muestra de sensibilidad, pero también como estrategia de desarrollo y gestión del cambio en los Recursos Humanos.
Tras su ponencia intervino el diputado de CiU y miembro de la Subcomisión de fomento de la RSC en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, que apeló a la importancia que tendría el hecho que la Administración pública "implicara directamente al sector privado en los grandes retos en el marco de su responsabilidad social".
"La RSE es una oportunidad para hacer una nueva sociedad mejor", dijo, enumerando ventajas como el aumento de la esperanza de vida, la integración de la inmigración, la transformación de la familia, la individualización, la preocupación por el Medio Ambiente o la lucha contra la explotación infantil. "Si queremos hacer sostenible esta sociedad, debemos reclamar de las empresas la implicación en esta problemática", agregó.
Más de un centenar de participantes asistieron ayer miércoles a este Encuentro que tuvo como escenario el hotel NH Calderón de Barcelona. Según informa la propia organización, sus resultados fueron "muy positivos", tanto por el alto número de asistentes como por la gran relevancia de los ponentes que intervinieron.
El ex-presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, fue el encargado de inaugurar la Jornada acompañado del presidente de la ACM, Joan Maria Roig y Josep Maria Canyelles.
Pujol se refirió en esta apertura a la actual situación de "paradoja" entre el sector privado, --dónde las estrategias de RSC han ido adquiriendo un protagonismo cada vez más relevante--, y la carencia de debate que este enfoque ha suscitado en el ámbito de la Administración pública.
En este mismo aspecto coincidieron Roig y Canyelles, que destacaron la importancia de organizar eventos como esta Jornada que permitan "mejorar el conocimiento de los entes locales alrededor sobre el tema de la RSC".
Font: El Economista
El promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep María Canyelles, destaca la necesidad de que las Administraciones públicas desarrollen "líneas equivalentes" a las de la empresa privada que le permitan "mejorar el diálogo con el entorno, ganar nuevas legitimidades, afinar el impacto y la eficiencia, fundamentar el desarrollo de sus Recursos Humanos" y avanzar hacia lo que llama "los Territorios socialmente Responsables".
Durante su intervención ayer en el marco de la Jornada de 'Responsabilidad Social de las Administraciones Públicas' organizada por la Asociación Catalana de Municipios (ACM), conjuntamente con el think tank 'Responsabilidad Global', Canyelles lanzó dos propuestas para los Ayuntamientos que quieran avanzar en materia de RSC (o RSA).
La primera se refirió al destino social de los ingresos por multas "para evitar la percepción ciudadana de que éstas puedan tener sólo un uso recaudatorio", mientras que la segunda, estuvo encarada hacia los trabajadores públicos, haciendo referencia al voluntariado de empresa aplicado a las corporaciones locales, en la línea de la promoción de la implicación social que algunas empresas están haciendo entre sus trabajadores como muestra de sensibilidad, pero también como estrategia de desarrollo y gestión del cambio en los Recursos Humanos.
Tras su ponencia intervino el diputado de CiU y miembro de la Subcomisión de fomento de la RSC en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, que apeló a la importancia que tendría el hecho que la Administración pública "implicara directamente al sector privado en los grandes retos en el marco de su responsabilidad social".
"La RSE es una oportunidad para hacer una nueva sociedad mejor", dijo, enumerando ventajas como el aumento de la esperanza de vida, la integración de la inmigración, la transformación de la familia, la individualización, la preocupación por el Medio Ambiente o la lucha contra la explotación infantil. "Si queremos hacer sostenible esta sociedad, debemos reclamar de las empresas la implicación en esta problemática", agregó.
Más de un centenar de participantes asistieron ayer miércoles a este Encuentro que tuvo como escenario el hotel NH Calderón de Barcelona. Según informa la propia organización, sus resultados fueron "muy positivos", tanto por el alto número de asistentes como por la gran relevancia de los ponentes que intervinieron.
El ex-presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, fue el encargado de inaugurar la Jornada acompañado del presidente de la ACM, Joan Maria Roig y Josep Maria Canyelles.
Pujol se refirió en esta apertura a la actual situación de "paradoja" entre el sector privado, --dónde las estrategias de RSC han ido adquiriendo un protagonismo cada vez más relevante--, y la carencia de debate que este enfoque ha suscitado en el ámbito de la Administración pública.
En este mismo aspecto coincidieron Roig y Canyelles, que destacaron la importancia de organizar eventos como esta Jornada que permitan "mejorar el conocimiento de los entes locales alrededor sobre el tema de la RSC".
Font: El Economista
11.7.06
Èxit d'inscripció a la Jornada RSA
Demà dimecres 12 de juliol tindrà lloc la Jornada sobre la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, coorganitzada per l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i Responsabitat Global.
Divendres passat es va tancar la inscripció amb 120 inscrits i es va haver de canviar el lloc previst de realització: no es faran a la seu de l'ACM sinó a l'Hotel NH Calderón (Rambla de Catalunya de Barcelona) per tal de donar cabuda als inscrits.
La Jornada s'iniciarà a les 9:00 hores del matí i s'allargarà fins les 14:00 hores del migdia, amb la intervenció a càrrec de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que serà l'encarregat d'inaugurar la sèrie d'actes que conformaran una Jornada que neix amb l'objectiu principal de fomentar el debat i la participació activa dels tècnics i electes dels ens locals catalans al voltant del tema de la Responsabilitat Social.
L'alt nombre de participants previst posa de manifest el gran interès vigent en el món local per una temàtica que, de ben segur, protagonitzarà les grans línies polítiques de les Administracions Públiques de cara als propers anys. Per això, l'ACM ha manifestat que "el ràpid desenvolupament de la Responsabilitat Social com a pràctica reconeguda dins el món empresarial representa un repte per al món de les administracions públiques i, amb l'ajuda de partners qualificats com Responsabilitat Global, volem promoure marcs de reflexió que permetin que els ens locals puguin desenvolupar línies estratègiques equivalents per tal de millorar el diàleg amb els seu entorn, guanyar noves legitimitats i fomentar el desenvolupament dels seus Recursos Humans".
Divendres passat es va tancar la inscripció amb 120 inscrits i es va haver de canviar el lloc previst de realització: no es faran a la seu de l'ACM sinó a l'Hotel NH Calderón (Rambla de Catalunya de Barcelona) per tal de donar cabuda als inscrits.
La Jornada s'iniciarà a les 9:00 hores del matí i s'allargarà fins les 14:00 hores del migdia, amb la intervenció a càrrec de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que serà l'encarregat d'inaugurar la sèrie d'actes que conformaran una Jornada que neix amb l'objectiu principal de fomentar el debat i la participació activa dels tècnics i electes dels ens locals catalans al voltant del tema de la Responsabilitat Social.
L'alt nombre de participants previst posa de manifest el gran interès vigent en el món local per una temàtica que, de ben segur, protagonitzarà les grans línies polítiques de les Administracions Públiques de cara als propers anys. Per això, l'ACM ha manifestat que "el ràpid desenvolupament de la Responsabilitat Social com a pràctica reconeguda dins el món empresarial representa un repte per al món de les administracions públiques i, amb l'ajuda de partners qualificats com Responsabilitat Global, volem promoure marcs de reflexió que permetin que els ens locals puguin desenvolupar línies estratègiques equivalents per tal de millorar el diàleg amb els seu entorn, guanyar noves legitimitats i fomentar el desenvolupament dels seus Recursos Humans".
1.7.06
Informe i recomanacions de la Subcomissió d'RSE del Congrés
Ara fa dos anys, el Congrés iniciava el procés de creació d'una subcomissió parlamentària per afrontar quin havia de ser el paper de l'Administració Pública davant la Responsabilitat Social de les Empreses.
Aquest fet va ser altament positiu per tal de fomentar un espai de diàleg i també -diguem-ho clar- per evitar que el món de la política pogués entrar a legislar sense un coneixement proper de la matèria amb el risc que aquesta precipitació podia suposar.
Aquesta setmana s'han fet públiques les conclusions, incorporades en un dens document que sintetitza de manera estructurada les aportacions fetes per la cinquantena d'experts que van fer les seves compareixences.
Podeu accedir als següents documents:
· Informe complet (329 pgs)
· Recomanacions (41 pgs)
· Compareixença de Josep Maria Canyelles
Us hem elaborat un extracte de les recomanacions:
¿Està justificada la iniciativa dels Governs en un àmbit en el qual el lideratge resideix en la pròpia societat, i més en concret, en les pròpies empreses i on la voluntarietat constitueix una nota definitòria de tota aquesta aproximació? D'entrada, hem d'afirmar que estem convençuts que sí (...). En aquest sentit, optem per:
1.- Una política que acompanyi les empreses, especialment la PIME, en una estratègia i un recorregut que ha de fer-les més competitives i sostenibles...
2.- Una política orientada a promoure la modernització i adaptació de les relacions laborals...
3.- Una política orientada a promoure el reforçament, l'adaptació i la modernització del nostre Estat del Benestar...
4.- Una política orientada a promoure una forma de governar les societats complexes, basades en la confiança, en la iniciativa de la societat, i en les aliances entre el sector públic i el sector privat.
5.- Una política que incorpori la preocupació per l'impacte en matèria de drets humans de les empreses amb una forta presència internacional.
RECOMANACIONS
La Subcomissió recomana les següents mesures promotores de l'RSE:
· Fomentar mesures d'autorregulació empresarial sectorial, impulsades per les associacions empresarials sectorials.
· Promoure accions de sensibilització, formació i intercanvi de bones pràctiques per a empreses
· Elaborar i difondre memòries de sostenibilitat
· Intensificar la transparència i el Bon Govern
· Impulsar l'elaboració de la triple memòria per part de totes les empreses cotitzades.
· Implantar a les empreses sistemes de gestió que integrin els aspectes ambientals, socials, econòmics i de qualitat.
· Importància d'unes relacions laborals de qualitat en l'RSE.
· Fomentar la igualtat entre homes i dones
· Promoure la investigació, desenvolupament i innovació (I+D+i) per a generar productes i serveis innovadors relacionats amb les noves demandes socials.
· L'RSE forma part d'una estratègia per a la millora de la productivitat. Concebre l'RSE com una exigència de la competitivitat global
· Promoure activitats d'acció social de l'empresa.
· Implantar programes de desenvolupament de proveïdors
Elaborar una política de compres i contractacions on prevalgui l'RSE de les empreses proveïdores.
Recomanacions destinades a les administracions públiques:
· Impulsar la Inversió Socialment Responsable (ISR)
· Promoure reduccions fiscals. Bonificacions en la Seguretat Social. Promoure un marc fiscal favorable per a les empreses
· Incloure en els plecs públics de compres i contractacions aspectes on prevalgui l'RSE
· Regular l'elaboració de memòries de sostenibilitat de les empreses de l'IBEX 35
· Promoure la Responsabilitat Social en la pròpia gestió de les Administracions públiques i Institucions dependents.
· Enfortir el moviment associatiu dels consumidors
Liderar iniciatives per a promoure Aliances Públic Privades per al desenvolupament vinculades a l'agenda de l'RSE i els Objectius del Mil·lenni.
Recomanacions destinades a altres actors:
· Promoure la incorporació de l'anàlisi ISR en les decisions d'inversió.
· Realització de campanyes de difusió del Consum Responsable
· Major implicació dels mitjans de comunicació
· Incorporar criteris de responsabilitat a la gestió de les organitzacions del tercer sector i empreses de l'Economia Social
· Cap a la societat responsable: promoure la Responsabilitat Social de totes les organitzacions
30.6.06
L'RSE a debat en el TribunaOberta Vilafranca
Ha tingut lloc en el marc del "TribunaOberta Vilafranca" un dinar-debat sobre "La responsabilitat social: un nou repte per a les empreses", a càrrec d'Iñaki Urdangarin i Diego Torres.
Resum:
Podeu accedir a les intervencions en el aquest pdf o també hi trobareu la intervenció que hi vam fer i que reproduïm tot seguit:
Torn de paraules
Josep M. Canyelles (Promotor de Responsabilitat Global)
Resum:
En els últims temps, el concepte de responsabilitat social de les empreses s’ha popularitzat. Cada vegada més, les empreses decideixen voluntàriament contribuir en la construcció d’una societat millor i d’un mediambient més ben conservat, anant més enllà del simple compliment de les obligacions jurídiques.
El fenomen no només afecta les grans multinacionals, sinó que també moltes petites i mitjanes empreses ja aporten accions de contribució social significatives –potser, de vegades, sense anomenar-les activitats de responsabilitat social.
No totes les empreses s’hi involucren amb les mateixes motivacions: algunes només compleixen amb la normativa, d’altres actuen de bona fe, les més oportunistes busquen millorar la imatge pública i d’altres integren la responsabilitat social a l’estratègia de l’empresa. La forma més recomanable d’actuar seria la formada per aquelles activitats voluntàries que són alhora bones per a la societat i beneficioses per a l’empresa.
Podeu accedir a les intervencions en el aquest pdf o també hi trobareu la intervenció que hi vam fer i que reproduïm tot seguit:
Torn de paraules
Josep M. Canyelles (Promotor de Responsabilitat Global)
Felicito els ponents i els organitzadors de l’acte. Jo sóc de Vilanova i la Geltrú i, per venir a actes tan interessants, pujo a Vilafranca; per tant, felicitats per la qualitat d’aquest acte.
Únicament m’agradaria fer una petita aportació: a vegades, la petita i mitjana empresa –segurament la gran majoria dels que estan aquí en forma part–, quan sent parlar de responsabilitat, com ja han dit els ponents, s’ho mira amb els ulls de dir: «A vegades això és molt de la gran empresa, no? Molt de la internacional que ha incorregut en grans problemes i qüestions complicades i fraudulentes internacionalment.» I és important dir que el petit i mitjà empresari ha estat sempre altament responsable i que moltes vegades ja fa accions de responsabilitat; el que passa és que no se’n diu així.
Ho dic perquè, moltes vegades, la petita i mitjana empresa exerceix la seva responsabilitat social quan agafa gent de pràctiques; aquestes són accions que semblen de poca volada, però són molt importants i també cal saber-les valorar.
La meva aportació anava en la línia de dir que, per a la petita i mitjana empresa, és bo entendre que de vegades fins i tot es pot sentir que no és tan necessari entrar en una política de comunicació tan agressiva i que hi ha aspectes més vinculats a la pròpia cadena de proveïment que són altament rellevants.
Moltes vegades hi ha empreses petites que s’ho troben en la pròpia cadena. Cada vegada més, et trobes amb una cadena de proveïment més internacionalitzada: des d’Anglaterra o des d’altres llocs, et comencen a demanar criteris de responsabilitat. I la petita empresa valora molt com això t’afecta, no tant respecte als clients sinó respecte als propis treballadors. I no em refereixo només als temes de conciliació de la vida professional sinó de quina manera els mateixos treballadors es poden sentir molt més a gust i tenir la sensació que estan aportant un valor més important a la societat.
Hi ha estudis europeus i de l’IESE que demostren que, cada vegada més, el professional que surt d’una universitat o d’una escola de negocis valora no només el sou, que per descomptat és el més important, sinó el prestigi i altres elements que obtindrà de l’empresa. Hi ha una certa tendència a equilibrar els dos aspectes. És a dir, com que sap que farà una carrera professional complicada, té en compte que la reputació personal va molt vinculada a la reputació de l’empresa on estigui. Per tant, cada vegada més, pot haver-hi un professional que prefereixi estar en una mitjana empresa cobrant menys que en una multinacional en la qual la seva reputació pot quedar complicada i on pot ser que l’autorealització no sigui tan gran. És important que la pime reflexioni sobre aquests temes perquè són maneres a través de les quals la pime pot captar talents avui dia, per exemple.
I, per tant, tots hi hem de reflexionar. També el sector públic, quan afronta el tema de la responsabilitat de les empreses, encara ho fa molt des de l’òptica de com promoure-la i crec que és important, cada vegada més, que plantegem estratègies perquè la mateixa administració i les ONG també integrin criteris de responsabilitat.
Crec que és un tema que afecta tota la societat i, per tant, començant pels mateixos professionals. És un tema que acaba afectant les persones. I a vegades tens la sensació que, a l’administració, quan afronta aquest tema, li preocupi més de quina manera condicionar els recursos de les empreses per aplicar-los a necessitats que té l’administració, que no de quina l’empresa ha de destinar recursos estratègics a generar sostenibilitat per a la mateixa empresa, que, en definitiva, vol dir per a la societat.
Per tant, crec que hi ha algun aspecte sobre el qual és important reflexionar en actes com aquests perquè tothom entengui el sentit correcte de la responsabilitat social; en definitiva, és per a generar cohesió social, per a fer una societat que sigui més sostenible des de tots els punts de vista, no només l’ambiental, també, per descomptat, sinó l’empresarial. Gràcies.
20.6.06
Responsabilitat Global promou l'RS de les Administracions
A mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses en poc temps ha esdevingut una pràctica reconeguda dins el món empresarial, s'han destapat noves preguntes:
- Quin ha de ser el paper de l'Administració Pública? Observar? Regular? Incentivar? Desenvolupar polítiques per a la pròpia Administració? Com es concreta en les Administracions Locals?
- Què vol dir Territoris socialment Responsables? Ha de ser aquest el repte de la RSA? Qui els lidera?
- Com afecta els treballadors del sector públic? Estem parlant d'Ètica? Què hi diuen els sindicats?
Per reflexionar a l'entorn d'aquests interrogants i en la mesura del possible poder donar-hi resposta, Responsabilitat Global i l'Associació Catalana de Municipis organitzen una jornada per al matí del 12 de juliol, sobre un fenomen que cada vegada és més present a les administracions públiques. Alguna cosa es mou i l'Administració local no pot restar-ne al marge!
PROGRAMA
9'00h. Inauguració
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya i president del Centre
d'Estudis Jordi Pujol.
Joan M. Roig, president de l'ACM.
9'45h. Responsabilitat Social d'Empreses i Administracions cap als
Territoris Responsables.
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global
10'30h. Descans
11'00h. Conclusions de la Subcomissió del Congrés.
Carles Campuzano, diputat promotor i portaveu de la Subcom. del Congrés.
11'45h. Presentacions i debat
Ètica pública i treballadors públics
Josep Montoya, secretari de coordinació sectorial UGT
Juan Manuel Tapia, secretari d'acció sindical CCOO
Procediments responsables
Nicolàs Viso, alcalde de Bagà i Carme Arolas, direcció de rel. inter., Diputació de Barcelona: La Compra Pública Ètica
Àngels Mataró, directora de l'Asc.per a les Nacions Unides: Drets Humans i
ciutat
José-Carlos Eiriz, president de Sinergrup: Inserció sociolaboral de col·lectius
vulnerables
Juan-Ignacio Soto, president del Col·legi de Sec., Interv. i Tresorers de
Barcelona
Xavier Pastor, Grec · Resolució de Conflictes: El conflicte públic
Modera: Josep M. Matas, secretari general de l'ACM
13'30h. Cloenda
Ferran Termes, president de l'ACCID (Associació Catalana de Comptabilitat i
Direcció) i autor del llibre Codi d'Ètica.
Josep M. Matas, secretari general de l'ACM.
Es lliurarà gratuïtament a tots els inscrits el llibre "Codi d'Ètica" de Ferran Termes, per gentilesa de l'ACCID, a més d'altres materials. Inscripció gratuïta.
17.6.06
RSE i nous lideratges empresarials
Hores d'ara, si més no en el discurs, ja és força assumit que la RSE no és un enfocament de gestió únicament per a les grans empreses, sinó que també afecta les Pimes i fins i tot qualsevol altre organització ja sigui pública o social.
Tanmateix, no n'hi ha prou amb la generalització d'una certa consciència o d'algunes bones pràctiques entre les empreses i organitzacions, sinó que cal garantir-ne la plena vinculació estratègica i l'alineació de les persones.
Difícilment trobarem una empresa socialment responsable que només ho sigui per la via de l'anàlisi de mercat. Estaríem davant d'opcions difícilment creïbles. I tindrien poques garanties de sostenibilitat si hi manca per complet una vocacionalitat o una convicció personal, és a dir, si les decisions són sobretot formals però no hi trobem de manera subjacent l'interès per la descoberta de nous models de negoci i de relació que satisfaci de manera creixent totes les parts i la sostenibilitat del propi entorn.
És per això que la formació dels líders empresarials s'ha de constituir com un dels eixos més rellevants per al triomf de l'RSE i en aquest sentit són benvingudes les iniciatives per part de moltes escoles de negoci que han tingut la visió de comprendre que l'RSE forma part de l'excel·lència de les empreses de futur. També les universitats i els altres espais formatius dels professionals de demà hi haurien d'incidir d'una manera fonamental.
Felicitem en aquest sentit la tasca de la Jove Cambra que, tant a Catalunya com arreu del món, promou l'esperit emprenedor entre els joves i els valors socials que els han d'acompanyar en les seves carreres i projectes professionals.
Els propers dies 7 a 9 de juliol tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el 9è Fòrum de Joves Emprenedors, una acadèmia de formació directiva promoguda per aquesta federació mundial de joves líders i emprenedors. Divendres 7 tindrà lloc la Conferència Inaugural, "RSE, de guanyar diners a generar riquesa", a càrrec de Josep Maria Canyelles.
Més informació: www.jcivilafranca.org/forum
Nota "La universitat i el repte de formar futurs professionals responsables"
Nota posterior: JCI Members Train at Catalonian Academy The Ninth Catalonian Academy opened on Friday, July 7, at the Domo Hotel in Vilafranca. Its objective was to help participants develop managerial skills and enhance their leadership and teamwork abilities. JCI World President Lars Hajslund, from Denmark, took part in this event, which was organized by JCI Vilafranca del Penedès and promoted by JCI Catalonia. At the Opening Ceremony, Academy participants had the opportunity to listen to JCI President Hajslund, who spoke about motivating young people. Josep María Canyelles, an expert on Corporate Social Responsibility (CSR), was another keynote speaker. The general public was invited to attend the opening ceremony and the lectures on Friday.
Tanmateix, no n'hi ha prou amb la generalització d'una certa consciència o d'algunes bones pràctiques entre les empreses i organitzacions, sinó que cal garantir-ne la plena vinculació estratègica i l'alineació de les persones.
Difícilment trobarem una empresa socialment responsable que només ho sigui per la via de l'anàlisi de mercat. Estaríem davant d'opcions difícilment creïbles. I tindrien poques garanties de sostenibilitat si hi manca per complet una vocacionalitat o una convicció personal, és a dir, si les decisions són sobretot formals però no hi trobem de manera subjacent l'interès per la descoberta de nous models de negoci i de relació que satisfaci de manera creixent totes les parts i la sostenibilitat del propi entorn.
És per això que la formació dels líders empresarials s'ha de constituir com un dels eixos més rellevants per al triomf de l'RSE i en aquest sentit són benvingudes les iniciatives per part de moltes escoles de negoci que han tingut la visió de comprendre que l'RSE forma part de l'excel·lència de les empreses de futur. També les universitats i els altres espais formatius dels professionals de demà hi haurien d'incidir d'una manera fonamental.
Felicitem en aquest sentit la tasca de la Jove Cambra que, tant a Catalunya com arreu del món, promou l'esperit emprenedor entre els joves i els valors socials que els han d'acompanyar en les seves carreres i projectes professionals.
Els propers dies 7 a 9 de juliol tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el 9è Fòrum de Joves Emprenedors, una acadèmia de formació directiva promoguda per aquesta federació mundial de joves líders i emprenedors. Divendres 7 tindrà lloc la Conferència Inaugural, "RSE, de guanyar diners a generar riquesa", a càrrec de Josep Maria Canyelles.
Més informació: www.jcivilafranca.org/forum
Nota "La universitat i el repte de formar futurs professionals responsables"
Nota posterior: JCI Members Train at Catalonian Academy The Ninth Catalonian Academy opened on Friday, July 7, at the Domo Hotel in Vilafranca. Its objective was to help participants develop managerial skills and enhance their leadership and teamwork abilities. JCI World President Lars Hajslund, from Denmark, took part in this event, which was organized by JCI Vilafranca del Penedès and promoted by JCI Catalonia. At the Opening Ceremony, Academy participants had the opportunity to listen to JCI President Hajslund, who spoke about motivating young people. Josep María Canyelles, an expert on Corporate Social Responsibility (CSR), was another keynote speaker. The general public was invited to attend the opening ceremony and the lectures on Friday.
15.6.06
Els Territoris Responsables faciliten la comprensió i integració per part de les petites empreses i els diversos agents, segons Canyelles
En la primera sessió de la Trobada Europea d'RSE celebrat els dies 6 i 7 de juny en Alcázar de San Juan, el ponent, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, va proposar aprofundir en el concepte de Territoris socialment Responsables, amb motiu del marc de reforç i anticipació del retorn de la Responsabilitat Social de cada organització i per la seva major facilitat de comprensió i integració per part de Pimes i els diferents actors del territori.
Canyelles va argumentar l'interès pels Territoris Responsables, després de defensar un enfocament estratègic i no conjuntural de l'RSE, així com la validesa d'aquest enfocament de gestió per a totes les organitzacions, no solament les mercantils sinó també les públiques, les socials, les mutuals, o les universitàries.
En la seva descripció va formular que el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables, uns espais on la gestió de l'RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques. En un TR es maximitzen les sinergies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, mediambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.
Va afirmar que cap empresa no pot exercir plenament la seva RSE si no ho fa en un context, un territori, on prevalgui aquest sentit de la responsabilitat de les empreses davant la societat, tant al llarg de la cadena de proveïment o en la compra pública, com en la comprensió per part dels propis ciutadans que són alhora consumidors, votants, usuaris, treballadors, inversors, etc.
Va alertar del fet que el concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per a reforçar la capacitat relacional i promoure sinergies globals. La visió d'un Territori Responsable no pot ser una decisió unilateral del sector públic, encara que és bàsica la capacitat d'aquest sector per a integrar l'RSE en la gestió del territori per mitjà dels plans estratègics o altres eines basades en la concertació i l'interès general del territori.
La intervenció de Canyelles, sota el títol de La Responsabilitat Social Empresarial a Europa. Territoris Responsables, va tenir lloc després de la presentació a càrrec de l'alcalde d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real). La Trobada Europea sobre l'RSE en el marc de la II Trobada Transnacional del Projecte FAIRWAY i amb la participació de projectes Equal d'Itàlia i Polònia dintre del Equal IN ITINERE, pretenia especialment conscienciar les pimes de la necessitat d'implicar-se per a aconseguir un desenvolupament sostenible i una societat més justa.
L'Ajuntament d'Alcázar de San Juan ha adoptat un clar compromís per a impulsar la incorporació de la responsabilitat social en l'empreses i pimes de la ciutat, compromís aquest que compta amb el suport de les quatre organitzacions empresarials de la localitat que, a través, del projecte Equal IN ITINERE estan cooperant amb l'administració local en el desenvolupament actuacions que permetin en, en primer lloc, difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat creant un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment, proporcionar-li instruments de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.
Canyelles va argumentar l'interès pels Territoris Responsables, després de defensar un enfocament estratègic i no conjuntural de l'RSE, així com la validesa d'aquest enfocament de gestió per a totes les organitzacions, no solament les mercantils sinó també les públiques, les socials, les mutuals, o les universitàries.
En la seva descripció va formular que el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables, uns espais on la gestió de l'RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques. En un TR es maximitzen les sinergies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, mediambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.
Va afirmar que cap empresa no pot exercir plenament la seva RSE si no ho fa en un context, un territori, on prevalgui aquest sentit de la responsabilitat de les empreses davant la societat, tant al llarg de la cadena de proveïment o en la compra pública, com en la comprensió per part dels propis ciutadans que són alhora consumidors, votants, usuaris, treballadors, inversors, etc.
Va alertar del fet que el concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per a reforçar la capacitat relacional i promoure sinergies globals. La visió d'un Territori Responsable no pot ser una decisió unilateral del sector públic, encara que és bàsica la capacitat d'aquest sector per a integrar l'RSE en la gestió del territori per mitjà dels plans estratègics o altres eines basades en la concertació i l'interès general del territori.
La intervenció de Canyelles, sota el títol de La Responsabilitat Social Empresarial a Europa. Territoris Responsables, va tenir lloc després de la presentació a càrrec de l'alcalde d'Alcázar de San Juan (Ciudad Real). La Trobada Europea sobre l'RSE en el marc de la II Trobada Transnacional del Projecte FAIRWAY i amb la participació de projectes Equal d'Itàlia i Polònia dintre del Equal IN ITINERE, pretenia especialment conscienciar les pimes de la necessitat d'implicar-se per a aconseguir un desenvolupament sostenible i una societat més justa.
L'Ajuntament d'Alcázar de San Juan ha adoptat un clar compromís per a impulsar la incorporació de la responsabilitat social en l'empreses i pimes de la ciutat, compromís aquest que compta amb el suport de les quatre organitzacions empresarials de la localitat que, a través, del projecte Equal IN ITINERE estan cooperant amb l'administració local en el desenvolupament actuacions que permetin en, en primer lloc, difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat creant un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment, proporcionar-li instruments de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.
10.6.06
El curs online inclourà un fòrum amb un diputat i un empresari
El curs online ofert per la UOC i Responsabilitat Global disposa de materials elaborats específicament i d'una metodologia participativa i interactiva i, també en format virtual. Però la notícia és que s'hi faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l'un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l'altre des de la pràctica reconeguda i reeixida.
Precisament quan el curs tingui lloc farà pocs dies que s'haurà fet públic el contingut de les conclusions de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu el curs acollirà un fòrum de debat virtual amb el diputat Carles Campuzano, que va promoure la creació d'aquesta Subcomissió.
Cap a final del curs, el segon fòrum tindrà com a protagonista Xavier Martínez, director general de Tecnol. Si hi ha una PIME que els darrers anys s'ha caracteritzat pel reconeixement rebut per mitjà de diversos premis, aquesta és TECNOL, una empresa química ubicada a Reus amb una curta història però densa en èxits empresarials, els quals en gran mesura tenen el suport d'una política de responsabilitat promoguda amb gran convicció pel seu director. La millor manera d'explicar un enfocament de gestió responsable és per mitjà de coneixement de bones pràctiques integrades estratègicament com és el cas.
Precisament quan el curs tingui lloc farà pocs dies que s'haurà fet públic el contingut de les conclusions de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l'Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l'RSE. Amb aquest motiu el curs acollirà un fòrum de debat virtual amb el diputat Carles Campuzano, que va promoure la creació d'aquesta Subcomissió.
Cap a final del curs, el segon fòrum tindrà com a protagonista Xavier Martínez, director general de Tecnol. Si hi ha una PIME que els darrers anys s'ha caracteritzat pel reconeixement rebut per mitjà de diversos premis, aquesta és TECNOL, una empresa química ubicada a Reus amb una curta història però densa en èxits empresarials, els quals en gran mesura tenen el suport d'una política de responsabilitat promoguda amb gran convicció pel seu director. La millor manera d'explicar un enfocament de gestió responsable és per mitjà de coneixement de bones pràctiques integrades estratègicament com és el cas.
9.6.06
Llançament del Curs online de RSE per a PIMES
La UOC, per mitjà del programa Universitat Oberta d'Estiu, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.
La Responsabilitat Social és un repte assumible per a la petita i mitjana empresa, la qual sovint ja desenvolupa pràctiques d'excel·lència social en la seva dimensió interna. Per això, avui les pimes estan comprenent l'avantatge competitiu de gestionar de manera integrada i estratègica la seva pròpia Responsabilitat davant la societat i davant les parts interessades començant per les més directament relacionades, els treballadors, els clients i la cadena de proveïment, sense desatendre el marc de relació amb l'exterior amb el qual és possible treballar per un creixement de la confiança i un desenvolupament mutu.
Accés al newsletter Accés a més informació i matrícula
La Responsabilitat Social és un repte assumible per a la petita i mitjana empresa, la qual sovint ja desenvolupa pràctiques d'excel·lència social en la seva dimensió interna. Per això, avui les pimes estan comprenent l'avantatge competitiu de gestionar de manera integrada i estratègica la seva pròpia Responsabilitat davant la societat i davant les parts interessades començant per les més directament relacionades, els treballadors, els clients i la cadena de proveïment, sense desatendre el marc de relació amb l'exterior amb el qual és possible treballar per un creixement de la confiança i un desenvolupament mutu.
Accés al newsletter Accés a més informació i matrícula
6.6.06
Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las éticas aplicadas
· Edita: Institut Ethos (Universitat Ramon Llull)
· Data: 2006
[es] El Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull) ha publicado el libro "Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las Éticas aplicadas" que recoge las ponencias elaboradas por diferentes expertos en ética y responsabilidad social y presentadas en las Jornadas sobre Ética Aplicada que tuvieron lugar los días 14 y 15de diciembre de 2005 en la Facultad de Filosofía de la URL. Entre las ponencias está presente la que presentó Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) titulada "Organizaciones responsables, RSO!"
· Edita: Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull)
· Fecha: 2006
[es] El Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull) ha publicado el libro "Hacia una sociedad responsable: reflexiones desde las Éticas aplicadas" que recoge las ponencias elaboradas por diferentes expertos en ética y responsabilidad social y presentadas en las Jornadas sobre Ética Aplicada que tuvieron lugar los días 14 y 15de diciembre de 2005 en la Facultad de Filosofía de la URL. Entre las ponencias está presente la que presentó Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) titulada "Organizaciones responsables, RSO!"
· Edita: Instituto Ethos (Universitat Ramon Llull)
· Fecha: 2006
4.6.06
Trobada Europea sobre RSE
Com un exemple de RSE aplicada en el territori, trobem l'Ajuntament d'Alcázar de San Juan, Ciudad Real, que ha adoptat compromís clar d'impuls a la incorporació de la RSE a les pimes de la ciutat, amb el suport de les organitzacions empresarials locals. El projecte es fa per mitjà de l'Equal IN ITINERE i permet difondre el concepte d'RSE en el teixit empresarial de la ciutat, sensibilitzar l'empresariat en la creació d'un clima favorable per al seu desenvolupament i, posteriorment proporcionar-los eines de suport i assistència tècnica per a la implantació de sistemes integrals de gestió de l'RSE.
En aquest context, els dies 6 i 7 de juny se celebra el Encuentro Europeo sobre la RSE, on abordaran la situació actual i regulació de l'RSE, la implantació de l'RSE en les pimes, i la inserció laboral dels col·lectius especialment desafavorits.
La ponència inicial serà a càrrec de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que situarà l'RSE a Europa i aportarà la seva visió sobre els Territoris socialment Responsables. El programa de l'inici de la Trobada és el següent:
9.15 h. Presentación del Encuentro
10.15 h. La Responsabilidad Social Empresarial en Europa. Territorios Responsables
D. Josep M. Canyelles. Promotor de Responsabilidad Global
11.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en España
Sr. D. Ramón Jáuregui, Pres. Subcomisión RSE Congreso de los Diputados
Sr. D. Orencio Vázquez, Coord. Observatorio de RSE de España
Sr. D. Jesús Bárcenas, Pres. Confederación Española Pequeña y Mediana Empresa (CEPYME)
12.30 h. La Responsabilidad Social Empresarial en otros países de la Unión Europea
La RSE en Italia. Sr. D. Francesco de Luca. Università 'G. D?Annunzio' de Pescara.
La RSE en Polonia. Sr. D. Marek Jarzab y Sra. Dª. Zuzanna Wojaczyska.
1.6.06
La UOC i Responsabilitat Global promouen un Curs on line de RSE per a Pimes
La Universitat Oberta de Catalunya ofereix enguany, en la seva programació d'estiu, un curs on line adreçat a les Pimes amb una durada de 30 hores (2 crèdits), amb el títol de Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes.
El curs serà impartit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i es durà a terme entre el 3 i el 28 de juliol de 2006.
El curs pretén donar a conèixer el sentit, l'aplicació estratègica i la gestió de la Responsabilitat Social per a les Pimes, en un moment en què el debat sobre la RSE és viu i que les Pimes van trobant les seves bones pràctiques per a desenvolupar un model de desenvolupament empresarial sostenible i responsable.
Podeu accedir al programa i a la matriculació aquí.
El curs serà impartit per Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i es durà a terme entre el 3 i el 28 de juliol de 2006.
El curs pretén donar a conèixer el sentit, l'aplicació estratègica i la gestió de la Responsabilitat Social per a les Pimes, en un moment en què el debat sobre la RSE és viu i que les Pimes van trobant les seves bones pràctiques per a desenvolupar un model de desenvolupament empresarial sostenible i responsable.
Podeu accedir al programa i a la matriculació aquí.
30.5.06
Pymes, RSE y territorios responsables
En un reciente informe elaborado por PriceWaterhouseCoopers, que analiza el escenario global en los próximos diez años, se advierte de que las empresas de la UE que no integren la responsabilidad social y medioambiental en sus políticas no sobrevivirán en el siglo XXI.
Los profundos cambios que se producirán en aspectos sociales y medioambientales situarán a las empresas en una encrucijada y las que no tomen medidas para mitigar las consecuencias de este cúmulo de factores estarán abocadas al fracaso.
Un mes antes, la Comisión Europea en su comunicación sobre RSE 'Una alianza europea para la responsabilidad social de las empresas' hacía hincapié en su preocupación, ya recogida en 2002, por la necesidad de fomentar la adopción generalizada de prácticas de RSE entre las pymes.
Las pequeñas y medianas empresas constituyen un elemento generador de crecimiento y desarrollo por su capacidad de crear empleos productivos y por haberse constituido en un sector estratégico para cualquier proceso de transformación social y cultural de un territorio. Pero la introducción de los nuevos conceptos y prácticas tendentes a la responsabilidad social en las pymes se encuentra todavía lejos de las acciones que realizan ya algunas de las grandes compañías multinacionales.
Entre las pymes existe poca sensibilización entorno a las oportunidades que puede representar la RSE, escasez de recursos y, al mismo tiempo, una dificultad importante para acceder a actuaciones e instrumentos pensados específicamente para empresas de una dimensión corporativa superior. Pero en cambio, por sus características de proximidad, conocimiento y relación cotidiana con sus partes interesadas y su entorno local, las pymes tienen una mayor flexibilidad ante los cambios y una participación más directa en la comunidad en la que operan lo que les permitirá, con el suficiente apoyo institucional, estar preparadas para afrontar el reto desde un punto de partida diferente al de las grandes corporaciones.
En este contexto, el desarrollo de la RSE puede y debe convertirse en un reto y en una oportunidad para los gobiernos locales. Promover un nuevo modelo de gestión de las empresas que integre un espíritu empresarial responsable, de manera que contribuya al desarrollo socioeconómico sostenible del entorno en el que actúan, debe ser uno de los objetivos de las Administraciones Públicas en general, pero que adquiere especial importancia en el ámbito local.
Es evidente que la introducción de prácticas socialmente responsables en las pymes favorece el impulso, la creación y la consolidación de empresas innovadoras, económicamente competitivas y sostenibles. Y que ello contribuye directamente al desarrollo de entornos territoriales basados en el crecimiento sostenible, la competitividad y la creación y mejora de la calidad del empleo, retos imprescindibles si queremos mantener nuestro modelo de sociedad centrado en la igualdad de oportunidades. Buena parte de estos retos tienen una clara dimensión territorial.
Las instituciones públicas locales deben adoptar un papel activo en la creación de un entorno favorable a la adopción de prácticas socialmente responsables. Para ello resulta imprescindible la integración de las preocupaciones sociales y ambientales en las propias políticas públicas de gestión del territorio y en las relaciones con los diferentes agentes que aimplicados: sector público, empresa y tercer sector.
Los gobiernos locales deben además establecer estrategias y políticas de promoción de la RSE que favorezcan su implantación en las pymes. En colaboración con otros agentes, pueden desarrollar un conjunto de instrumentos y propuestas 'ad hoc' que permitan adaptarlas herramientas RSE globales a las necesidades específicas y a la realidad dispar de las empresas del propio territorio.
Y a su vez, las Administraciones pueden velar para que esas propuestas se adapten y den prioridad a aquellos ámbitos y preocupaciones que son de especial interés, dada la realidad social, económica y ambiental de la comunidad local en la que operan dichas empresas.
Éste es el reto para las corporaciones locales: que las pymes de su territorio incorporen políticas progresivas de RSE a través de una nueva relación con su entorno inmediato, ya que las medianas y pequeñas empresas son estratégicas para garantizar el desarrollo y la sostenibilidad territorial.
Para ello será necesario que los diversos niveles de la Administración supramunicicipal favorezcan el conocimiento, la difusión de las buenas prácticas, las experiencias y los recursos que puedan ayudar a los gobiernos locales a disponer de instrumentos específicos RSE-PYME para establecer diálogos constructivos con las pymes locales y diseñar conjuntamente planes de RSE en el territorio.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
Los profundos cambios que se producirán en aspectos sociales y medioambientales situarán a las empresas en una encrucijada y las que no tomen medidas para mitigar las consecuencias de este cúmulo de factores estarán abocadas al fracaso.
Un mes antes, la Comisión Europea en su comunicación sobre RSE 'Una alianza europea para la responsabilidad social de las empresas' hacía hincapié en su preocupación, ya recogida en 2002, por la necesidad de fomentar la adopción generalizada de prácticas de RSE entre las pymes.
Las pequeñas y medianas empresas constituyen un elemento generador de crecimiento y desarrollo por su capacidad de crear empleos productivos y por haberse constituido en un sector estratégico para cualquier proceso de transformación social y cultural de un territorio. Pero la introducción de los nuevos conceptos y prácticas tendentes a la responsabilidad social en las pymes se encuentra todavía lejos de las acciones que realizan ya algunas de las grandes compañías multinacionales.
Entre las pymes existe poca sensibilización entorno a las oportunidades que puede representar la RSE, escasez de recursos y, al mismo tiempo, una dificultad importante para acceder a actuaciones e instrumentos pensados específicamente para empresas de una dimensión corporativa superior. Pero en cambio, por sus características de proximidad, conocimiento y relación cotidiana con sus partes interesadas y su entorno local, las pymes tienen una mayor flexibilidad ante los cambios y una participación más directa en la comunidad en la que operan lo que les permitirá, con el suficiente apoyo institucional, estar preparadas para afrontar el reto desde un punto de partida diferente al de las grandes corporaciones.
En este contexto, el desarrollo de la RSE puede y debe convertirse en un reto y en una oportunidad para los gobiernos locales. Promover un nuevo modelo de gestión de las empresas que integre un espíritu empresarial responsable, de manera que contribuya al desarrollo socioeconómico sostenible del entorno en el que actúan, debe ser uno de los objetivos de las Administraciones Públicas en general, pero que adquiere especial importancia en el ámbito local.
Es evidente que la introducción de prácticas socialmente responsables en las pymes favorece el impulso, la creación y la consolidación de empresas innovadoras, económicamente competitivas y sostenibles. Y que ello contribuye directamente al desarrollo de entornos territoriales basados en el crecimiento sostenible, la competitividad y la creación y mejora de la calidad del empleo, retos imprescindibles si queremos mantener nuestro modelo de sociedad centrado en la igualdad de oportunidades. Buena parte de estos retos tienen una clara dimensión territorial.
Las instituciones públicas locales deben adoptar un papel activo en la creación de un entorno favorable a la adopción de prácticas socialmente responsables. Para ello resulta imprescindible la integración de las preocupaciones sociales y ambientales en las propias políticas públicas de gestión del territorio y en las relaciones con los diferentes agentes que aimplicados: sector público, empresa y tercer sector.
Los gobiernos locales deben además establecer estrategias y políticas de promoción de la RSE que favorezcan su implantación en las pymes. En colaboración con otros agentes, pueden desarrollar un conjunto de instrumentos y propuestas 'ad hoc' que permitan adaptarlas herramientas RSE globales a las necesidades específicas y a la realidad dispar de las empresas del propio territorio.
Y a su vez, las Administraciones pueden velar para que esas propuestas se adapten y den prioridad a aquellos ámbitos y preocupaciones que son de especial interés, dada la realidad social, económica y ambiental de la comunidad local en la que operan dichas empresas.
Éste es el reto para las corporaciones locales: que las pymes de su territorio incorporen políticas progresivas de RSE a través de una nueva relación con su entorno inmediato, ya que las medianas y pequeñas empresas son estratégicas para garantizar el desarrollo y la sostenibilidad territorial.
Para ello será necesario que los diversos niveles de la Administración supramunicicipal favorezcan el conocimiento, la difusión de las buenas prácticas, las experiencias y los recursos que puedan ayudar a los gobiernos locales a disponer de instrumentos específicos RSE-PYME para establecer diálogos constructivos con las pymes locales y diseñar conjuntamente planes de RSE en el territorio.
Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
26.5.06
Responsabilitat social de l'empresa estrangera a la Xina: eficiència o ètica?
Ens plau convidar-vos a la conferència Responsabilitat social de l'empresa estrangera a la Xina: eficiència o ètica? organitzada per Casa Àsia i amb la col·laboració de Responsabilitat Global.
Als darrers anys moltes multinacionals han traslladat els seus centres de producció a països
amb règims laborals que afavoreixen i possibiliten el model universal de negoci: El més
econòmic, el més flexible, el més ràpid.
En aquesta conferència, analitzarem el cas de la Xina com un dels principals països de
destinació per a bona part de multinacionals i d'empreses estrangeres i la seva convivència
amb el règim laboral establert.
Als darrers anys moltes multinacionals han traslladat els seus centres de producció a països
amb règims laborals que afavoreixen i possibiliten el model universal de negoci: El més
econòmic, el més flexible, el més ràpid.
En aquesta conferència, analitzarem el cas de la Xina com un dels principals països de
destinació per a bona part de multinacionals i d'empreses estrangeres i la seva convivència
amb el règim laboral establert.
19.00 h Benvinguda i presentació. Nana Cardona, coordinadora del programa GovernAsia (www.governasia.com)
19.15 h Jean François Huchet, professor adjunt d'econòmiques a la Universitat de Rennes
2, investigador sènior al China Centre (EHESS), París
Cloenda: Josep Maria Cervera, director de l'Àrea d'Internacionalització Empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona
Aquest seminari se celebra en el marc de conferències de GovernAsia (www.governasia.com). L'acte es realitzarà a la seu oficial de Casa Àsia (Av. Diagonal 371, Barcelona) el proper dimarts 6 de juny a partir de les 7 del vespre.
Podeu descarregar la invitació aquí
És útil parlar de Territoris Responsables
Avui parlem de l'Empresa Responsable. I fins i tot podem identificar cadenes de proveïment que incorporen l'RSE com un atribut fonamental. I podrem assistir al desenvolupament de clústers on el factor RS sigui el nucli fort on poder desenvolupar un aprenentatge estratègic entre diferents parts en el territori.
Posar en valor l'RS de les empreses i de totes les parts demana poder partir d'un entorn en el qual l'RS sigui compresa, assumida, integrada, valorada i reconeguda. No solament per disminuir els propis costos de transacció i incentivar-la, sinó fer-la esdevenir un factor estratègic clau dins del model de negoci i d'organització.
Si en un espai territorial totes les parts, inclosa la pròpia ciutadania, participen creixentment del compromís actiu envers l'RS, podrem començar a parlar de Territoris socialment Responsables, en els quals no solament es doni una acumulació d'empreses i organitzacions responsables sinó on sigui possible començar a gestionar certs actius intangibles del territori en clau d'RS, des del compromís amb el talent humà fins a la pròpia identitat del territori, des del grau d'equitat fins a l'impacte global en els Drets Humans.
Té sentit parlar de Territoris socialment Responsables en la mesura que la governança i la gestió estratègica del territori han esdevingut factors clau de desenvolupament i de generació de riquesa i que, en aquest context, cap empresa pot desenvolupar unes polítiques d'RSE al marge del propi context social: els ciutadans en tant que capital humà, clients, inversors, societat civil...
Veure newsletter sencer maig 2006
Posar en valor l'RS de les empreses i de totes les parts demana poder partir d'un entorn en el qual l'RS sigui compresa, assumida, integrada, valorada i reconeguda. No solament per disminuir els propis costos de transacció i incentivar-la, sinó fer-la esdevenir un factor estratègic clau dins del model de negoci i d'organització.
Si en un espai territorial totes les parts, inclosa la pròpia ciutadania, participen creixentment del compromís actiu envers l'RS, podrem començar a parlar de Territoris socialment Responsables, en els quals no solament es doni una acumulació d'empreses i organitzacions responsables sinó on sigui possible començar a gestionar certs actius intangibles del territori en clau d'RS, des del compromís amb el talent humà fins a la pròpia identitat del territori, des del grau d'equitat fins a l'impacte global en els Drets Humans.
Té sentit parlar de Territoris socialment Responsables en la mesura que la governança i la gestió estratègica del territori han esdevingut factors clau de desenvolupament i de generació de riquesa i que, en aquest context, cap empresa pot desenvolupar unes polítiques d'RSE al marge del propi context social: els ciutadans en tant que capital humà, clients, inversors, societat civil...
Veure newsletter sencer maig 2006
25.5.06
Pimes, RSE i territoris responsables
Tribuna d'experts EuropaPress, 15/05/06
En un recent informe elaborat per PriceWaterhouseCoopers, que analitza l'escenari global en els pròxims deu anys, s'adverteix que les empreses de la UE que no integrin la responsabilitat social i ambiental en les seves polítiques no sobreviuran en el segle XXI.
Els profunds canvis que es produiran en aspectes socials i mediambientals situaran les empreses en una cruïlla i les que no prenguin mesures per a mitigar les conseqüències d'aquest cúmul de factors estaran abocades al fracàs.
Un mes abans, la Comissió Europea en la seva comunicació sobre RSE 'Una aliança europea per a la responsabilitat social de les empreses' posava l'accent en la seva preocupació, ja recollida en 2002, per la necessitat de fomentar l'adopció generalitzada de pràctiques de RSE entre les pimes.
Les petites i mitjanes empreses constitueixen un element generador de creixement i desenvolupament per la seva capacitat de crear ocupacions productives i per haver-se constituït en un sector estratègic per a qualsevol procés de transformació social i cultural d'un territori. Però la introducció dels nous conceptes i pràctiques tendents a la responsabilitat social en les pimes es troba encara lluny de les accions que realitzen ja algunes de les grans companyies multinacionals.
Entre les pimes existeix poca sensibilització entorn a les oportunitats que pot representar la RSE, escassetat de recursos i, al mateix temps, una dificultat important per a accedir a actuacions i instruments pensats específicament per a empreses d'una dimensió corporativa superior. Però en canvi, per les seves característiques de proximitat, coneixement i relació quotidiana amb les seves parts interessades i el seu entorn local, les pimes tenen una major flexibilitat davant els canvis i una participació més directa en la comunitat en què operen fet que els permetrà, amb el suficient suport institucional, estar preparades per a afrontar el repte des d'un punt de partida diferent al de les grans corporacions.
En aquest context, el desenvolupament de l'RSE pot i ha de convertir-se en un repte i en una oportunitat per als governs locals. Promoure un nou model de gestió de les empreses que integri un esperit empresarial responsable, de manera que contribueixi al desenvolupament socioeconòmic sostenible de l'entorn en el qual actuen, ha de ser un dels objectius de les Administracions Públiques en general, però que adquireix especial importància en l'àmbit local.
És evident que la introducció de pràctiques socialment responsables en les pimes afavoreix l'impuls, la creació i la consolidació d'empreses innovadores, econòmicament competitives i sostenibles. I que això contribueix directament al desenvolupament d'entorns territorials basats en el creixement sostenible, la competitivitat i la creació i millora de la qualitat de l'ocupació, reptes imprescindibles si volem mantenir el nostre model de societat centrat en la igualtat d'oportunitats. Bona part d'aquests reptes tenen una clara dimensió territorial.
Les institucions públiques locals han de prendre un paper actiu en la creació d'un entorn favorable a l'adopció de pràctiques socialment responsables. Per a això resulta imprescindible la integració de les preocupacions socials i ambientals en les pròpies polítiques públiques de gestió del territori i en les relacions amb els diferents agents implicats: sector públic, empresa i tercer sector.
Els governs locals a més han d'establir estratègies i polítiques de promoció de l'RSE que afavoreixin la seva implantació en les pimes. En col·laboració amb altres agents, poden desenvolupar un conjunt d'instruments i propostes 'ad hoc' que permetin adaptar-les eines RSE globals a les necessitats específiques i a la realitat dispar de les empreses del propi territori.
I al seu torn, les Administracions poden vetllar perquè aquestes propostes s'adaptin i donin prioritat a aquells àmbits i preocupacions que són d'especial interès, donada la realitat social, econòmica i ambiental de la comunitat local en la qual operen aquestes empreses.
Aquest és el repte per a les corporacions locals: que les pimes del seu territori incorporin polítiques progressives d'RSE a través d'una nova relació amb el seu entorn immediat, ja que les mitjanes i petites empreses són estratègiques per a garantir el desenvolupament i la sostenibilitat territorial.
Per a això serà necessari que els diversos nivells de l'Administració supramunicicipal afavoreixin el coneixement, la difusió de les bones pràctiques, les experiències i els recursos que puguin ajudar als governs locals a disposar d'instruments específics RSE-PIME per a establir diàlegs constructius amb les pimes locals i dissenyar conjuntament plans d'RSE en el territori.
En un recent informe elaborat per PriceWaterhouseCoopers, que analitza l'escenari global en els pròxims deu anys, s'adverteix que les empreses de la UE que no integrin la responsabilitat social i ambiental en les seves polítiques no sobreviuran en el segle XXI.
Els profunds canvis que es produiran en aspectes socials i mediambientals situaran les empreses en una cruïlla i les que no prenguin mesures per a mitigar les conseqüències d'aquest cúmul de factors estaran abocades al fracàs.
Un mes abans, la Comissió Europea en la seva comunicació sobre RSE 'Una aliança europea per a la responsabilitat social de les empreses' posava l'accent en la seva preocupació, ja recollida en 2002, per la necessitat de fomentar l'adopció generalitzada de pràctiques de RSE entre les pimes.
Les petites i mitjanes empreses constitueixen un element generador de creixement i desenvolupament per la seva capacitat de crear ocupacions productives i per haver-se constituït en un sector estratègic per a qualsevol procés de transformació social i cultural d'un territori. Però la introducció dels nous conceptes i pràctiques tendents a la responsabilitat social en les pimes es troba encara lluny de les accions que realitzen ja algunes de les grans companyies multinacionals.
Entre les pimes existeix poca sensibilització entorn a les oportunitats que pot representar la RSE, escassetat de recursos i, al mateix temps, una dificultat important per a accedir a actuacions i instruments pensats específicament per a empreses d'una dimensió corporativa superior. Però en canvi, per les seves característiques de proximitat, coneixement i relació quotidiana amb les seves parts interessades i el seu entorn local, les pimes tenen una major flexibilitat davant els canvis i una participació més directa en la comunitat en què operen fet que els permetrà, amb el suficient suport institucional, estar preparades per a afrontar el repte des d'un punt de partida diferent al de les grans corporacions.
En aquest context, el desenvolupament de l'RSE pot i ha de convertir-se en un repte i en una oportunitat per als governs locals. Promoure un nou model de gestió de les empreses que integri un esperit empresarial responsable, de manera que contribueixi al desenvolupament socioeconòmic sostenible de l'entorn en el qual actuen, ha de ser un dels objectius de les Administracions Públiques en general, però que adquireix especial importància en l'àmbit local.
És evident que la introducció de pràctiques socialment responsables en les pimes afavoreix l'impuls, la creació i la consolidació d'empreses innovadores, econòmicament competitives i sostenibles. I que això contribueix directament al desenvolupament d'entorns territorials basats en el creixement sostenible, la competitivitat i la creació i millora de la qualitat de l'ocupació, reptes imprescindibles si volem mantenir el nostre model de societat centrat en la igualtat d'oportunitats. Bona part d'aquests reptes tenen una clara dimensió territorial.
Les institucions públiques locals han de prendre un paper actiu en la creació d'un entorn favorable a l'adopció de pràctiques socialment responsables. Per a això resulta imprescindible la integració de les preocupacions socials i ambientals en les pròpies polítiques públiques de gestió del territori i en les relacions amb els diferents agents implicats: sector públic, empresa i tercer sector.
Els governs locals a més han d'establir estratègies i polítiques de promoció de l'RSE que afavoreixin la seva implantació en les pimes. En col·laboració amb altres agents, poden desenvolupar un conjunt d'instruments i propostes 'ad hoc' que permetin adaptar-les eines RSE globals a les necessitats específiques i a la realitat dispar de les empreses del propi territori.
I al seu torn, les Administracions poden vetllar perquè aquestes propostes s'adaptin i donin prioritat a aquells àmbits i preocupacions que són d'especial interès, donada la realitat social, econòmica i ambiental de la comunitat local en la qual operen aquestes empreses.
Aquest és el repte per a les corporacions locals: que les pimes del seu territori incorporin polítiques progressives d'RSE a través d'una nova relació amb el seu entorn immediat, ja que les mitjanes i petites empreses són estratègiques per a garantir el desenvolupament i la sostenibilitat territorial.
Per a això serà necessari que els diversos nivells de l'Administració supramunicicipal afavoreixin el coneixement, la difusió de les bones pràctiques, les experiències i els recursos que puguin ajudar als governs locals a disposar d'instruments específics RSE-PIME per a establir diàlegs constructius amb les pimes locals i dissenyar conjuntament plans d'RSE en el territori.
26.4.06
Situació de l'RSE a Catalunya
En el newsletter enviat el mes d'abril i aprofitant el reportatge que la revista Buen Gobierno ha fet sobre l'estat i les perspectives de la Responsabilitat Social a Catalunya, volem aprofitar per aportar algunes reflexions amb algunes claus sobre la conveniència d'avançar vers un Model Català d'RSE i en general pels models territorials d'RS.
Podeu trobar les notes en el newsletter aquí.
Darrers newsletters:
Situació de l'RSE a Catalunya (abril'06)
Europa opta per no regular i promou una ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE (març'06)
Responsabilitat Social arreu del món en una economia globalitzada (febrer'06)
Podeu trobar les notes en el newsletter aquí.
Darrers newsletters:
Situació de l'RSE a Catalunya (abril'06)
Europa opta per no regular i promou una ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE (març'06)
Responsabilitat Social arreu del món en una economia globalitzada (febrer'06)
25.4.06
Gestió Estratègica de l'Empresa de Futur. Els avantatges competitius de la Responsabilitat Social
Josep Maria Canyelles dirigirà el proper dimarts 9 de maig un taller, organitzat per l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, amb un enfocament de l'RS basat en el Quadre de Comandament Integral (Balanced Scorecard).
Aquesta acció s'emmarca dins de les accions del programa RESSORT de promocio de l'RSE entre les Pimes, que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, juntament amb la Diputació de Barcelona i altres organismes estan promovent amb suport europeu.
Per tal d'adreçar-se al col·lectiu de Pimes, s'ha dissenyat una sessió centrada en el desenvolupament de les empreses, a partir d'una eina de gestió estratègica, i la manera com s'hi pot vincular l'RSE.
La jornada pretén sensibilitzar les pimes i les microempreses de la importància de tractar l'RS com a política incorporada dins l'estratègia central de l'empresa. Ha de ser tractada com una inversió i no com una despesa ja que el fet d'identificar una empresa com socialment responsable comporta una bona imatge d'aquesta i, per tant, la confiança dels consumidors, dels inversors i de tots els altres interlocutors.
L'RSE, tractada fins ara principalment per algunes grans empreses, aporta a les pimes beneficis en reputació, legitimitat i rendibilitat sostenible a llarg termini en la seva relació amb les parts interessades: empleats, clients, empreses i entitats proveïdores, administracions i societat. I és per quest motiu que les petites i mitjanes
empreses no poden quedar-se al marge.
Vegeu tríptic PDF
Web municipal
Aquesta acció s'emmarca dins de les accions del programa RESSORT de promocio de l'RSE entre les Pimes, que l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, juntament amb la Diputació de Barcelona i altres organismes estan promovent amb suport europeu.
Per tal d'adreçar-se al col·lectiu de Pimes, s'ha dissenyat una sessió centrada en el desenvolupament de les empreses, a partir d'una eina de gestió estratègica, i la manera com s'hi pot vincular l'RSE.
La jornada pretén sensibilitzar les pimes i les microempreses de la importància de tractar l'RS com a política incorporada dins l'estratègia central de l'empresa. Ha de ser tractada com una inversió i no com una despesa ja que el fet d'identificar una empresa com socialment responsable comporta una bona imatge d'aquesta i, per tant, la confiança dels consumidors, dels inversors i de tots els altres interlocutors.
L'RSE, tractada fins ara principalment per algunes grans empreses, aporta a les pimes beneficis en reputació, legitimitat i rendibilitat sostenible a llarg termini en la seva relació amb les parts interessades: empleats, clients, empreses i entitats proveïdores, administracions i societat. I és per quest motiu que les petites i mitjanes
empreses no poden quedar-se al marge.
Vegeu tríptic PDF
Web municipal
Conferència Territoris Responsables
Un Territori socialment Responsable és aquell que maximitza la seves sinèrgies orientades a un model de desenvolupament sostenible (econòmic, social, ambiental, cultural...) atenent les inquietuds de les diferents parts interessades i a partir de la Responsabilitat Social de cadascun dels seus agents.
Entre aquests agents no solament hi ha les empreses, sinó que el sector públic i social, o els estaments educatius també hi tenen la seva part de protagonisme i la seva pròpia agenda. Per part del món de l'ensenyament, un dels aspectes rellevants és la capacitat d'actualitzar permanentment la seva capacitat de diàleg amb l'empresa per tal de millorar la inserció laboral.
En aquest sentit, el proper dimecres, 26 d'abril de 2006, se celebrarà al Centre Cultural Can Rajoler de Parets del Vallès la Jornada de presentació de la Xarxa de Transició Educació-Treball del Vallès Oriental, una xarxa promoguda al 2005, sota l'empara de l'Àrea d?Educació de la Diputació de Barcelona.
Programa
16:15 h. Recepció i lliurament de la documentació
16:30 h. Benvinguda
Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès Àngel Merino, president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona Joan Castaño, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental
17:00 h. Conferència: Territoris responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Presenta: Emília Soler, regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:00 h. Presentació de la xarxa: Objectius, funcionament i pla de treball (2006-2007) Antonio Torío, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Parets del Vallès Marta Mimó, responsable d'Educació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:45 h. Cloenda Francesc Sala, conseller de l'àrea de Serveis Personals, Joventut, del Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Labró, coordinador de Secundària de Serveis Territorials d'Educació, de Barcelona II comarques Àngela Dolset, directora de l'oficina de treball de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya
Més informació
Entre aquests agents no solament hi ha les empreses, sinó que el sector públic i social, o els estaments educatius també hi tenen la seva part de protagonisme i la seva pròpia agenda. Per part del món de l'ensenyament, un dels aspectes rellevants és la capacitat d'actualitzar permanentment la seva capacitat de diàleg amb l'empresa per tal de millorar la inserció laboral.
En aquest sentit, el proper dimecres, 26 d'abril de 2006, se celebrarà al Centre Cultural Can Rajoler de Parets del Vallès la Jornada de presentació de la Xarxa de Transició Educació-Treball del Vallès Oriental, una xarxa promoguda al 2005, sota l'empara de l'Àrea d?Educació de la Diputació de Barcelona.
Programa
16:15 h. Recepció i lliurament de la documentació
16:30 h. Benvinguda
Joan Seguer, alcalde de Parets del Vallès Àngel Merino, president de l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona Joan Castaño, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental
17:00 h. Conferència: Territoris responsables Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global Presenta: Emília Soler, regidora de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:00 h. Presentació de la xarxa: Objectius, funcionament i pla de treball (2006-2007) Antonio Torío, regidor d'Educació de l'Ajuntament de Parets del Vallès Marta Mimó, responsable d'Educació de l'Ajuntament de Lliçà d'Amunt
18:45 h. Cloenda Francesc Sala, conseller de l'àrea de Serveis Personals, Joventut, del Consell Comarcal del Vallès Oriental Josep Labró, coordinador de Secundària de Serveis Territorials d'Educació, de Barcelona II comarques Àngela Dolset, directora de l'oficina de treball de Mollet del Vallès, Generalitat de Catalunya
Més informació
1.4.06
10è Simposi Universitat & Empresa
Josep Maria Canyelles parlarà sobre RSE en el 10è Simposi Universitat & Empresa
Em plau presentar el Simposi Universitat & Empresa que, en la seva desena edició, organitzen conjuntament el Consorci Universitari del Baix Penedès i la Universitat Rovira i Virgili.
Com en edicions anteriors, s’ha procurat que les sessions programades conjuguin adequada- ment continguts i personalitats provinents dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social, amb la pretensió de generar un debat de síntesi que sigui enriquidor per als assistents. Des del Consorci sempre hem tingut la certesa que la seu d’uns estudis de Relacions Laborals és el marc idoni per intentar aquesta mútua interrelació, en benefici de l’interès general al qual es pretén servir.
Estem segurs que els temes i els participants s’adeqüen al nivell de qualitat que ha guiat aquest Simposi des del seu inici, amb el desig que l’esforç dels organitzadors sigui profitós per a tots els assistents, i en especial per a l’alumnat universitari. Sigueu tots molt benvinguts.
Benet Jané i Palau
PRESIDENT DEL CONSORCI UNIVERSITARI DEL BAIX PENEDÈS
Taula rodona
Em plau presentar el Simposi Universitat & Empresa que, en la seva desena edició, organitzen conjuntament el Consorci Universitari del Baix Penedès i la Universitat Rovira i Virgili.
Com en edicions anteriors, s’ha procurat que les sessions programades conjuguin adequada- ment continguts i personalitats provinents dels àmbits universitari, empresarial, institucional i social, amb la pretensió de generar un debat de síntesi que sigui enriquidor per als assistents. Des del Consorci sempre hem tingut la certesa que la seu d’uns estudis de Relacions Laborals és el marc idoni per intentar aquesta mútua interrelació, en benefici de l’interès general al qual es pretén servir.
Estem segurs que els temes i els participants s’adeqüen al nivell de qualitat que ha guiat aquest Simposi des del seu inici, amb el desig que l’esforç dels organitzadors sigui profitós per a tots els assistents, i en especial per a l’alumnat universitari. Sigueu tots molt benvinguts.
Benet Jané i Palau
PRESIDENT DEL CONSORCI UNIVERSITARI DEL BAIX PENEDÈS
Taula rodona
Participants:
- Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de responsabilitat global, Associació per les Nacions Unides, Fundació PereTarrés (URL)
- Dr. Miquel Àngel Purcalla Bonilla, vicedegà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV
- Sr. Lluís Foix, director de La Vanguardia Digital.
• Moderador: Dr. Miquel Àngel Purcalla Bonilla, vicede- gà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV i professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la URV.
Accedir al tríptic amb tots els continguts en PDF
31.3.06
Josep Maria Canyelles i Lluís Foix debatran sobre responsabilitat social, empresa i treball
| ECONOMIA I EMPRESA | ||||
Dilluns comença a Coma-ruga el X Simposi Universitat & Empresa, dedicat als reptes davant la globalització Pellisa Ràfols renova la imatge de l’equip Repsol de Motos GP amb la retolació de dos camions L’assegurança de crèdit elimina els riscos i afavoreix el creixement de les vendes | ||||
|
25.3.06
La RSE a Catalunya
La revista Buen Gobierno ha dedicat un reportatge a la RSE a Catalunya. "La societat catalana ha tornat a donar mostres de gran dinamisme i capacitat d'adaptació als nous reptes. Des de fa uns anys, la Responsabilitat Social Corporativa no sols forma part de la política de gestió de les grans entitats, també les pimes estan pujant al carro de l'RSE. Tot plegat, amb un debat de fons sobre quin paper han de tenir les Administracions Públiques.
Entre les persones entrevistades hi ha José Luis López Bulla, Ricard Maxenchs, Carles Campuzano, Josep Maria Canyelles, Esther Martín, Xavier Tubert, Fernando Mugarza i Manuel Barriga.
Veure PDF del reportatge
Entre les persones entrevistades hi ha José Luis López Bulla, Ricard Maxenchs, Carles Campuzano, Josep Maria Canyelles, Esther Martín, Xavier Tubert, Fernando Mugarza i Manuel Barriga.
Veure PDF del reportatge
24.3.06
Comunicació accessible en català
L'Associació per a les Nacions Unides, amb la col·laboració de Responsabilitat Global, han traduït la Comunicació de la Comissió Europea i la posen gratuïtament a la vostra disposició. Hores d'ara, podeu disposar del text en anglès, francès, alemany i català.
Descarregar PDF
Descarregar PDF
La UE opta per l'autoregulació i crea l'ALIANÇA EUROPEA PER A L'RSE
El 22 de març de 2006 la Comissió Europea va fer pública la nova Comunicació "Implementar la cooperació per al creixement i l'ocupació: fer d'Europa un pol d'excel·lència en l'àmbit de l'RSE" amb l'objectiu que les empreses europees avancin en la seva aplicació i incrementin el suport i el reconeixement d'aquesta activitat com una contribució al desenvolupament dels objectius de Lisboa: l'increment del creixement i de l'ocupació a Europa i el desenvolupament sostenible.
La Comunicació estableix el marc d'actuació tot situant les empreses com a principals actors en l'àmbit de l'RSE, alhora que aposta per una «Aliança europea per a l'RSE», concebuda no coma instrument jurídic, sinó com a marc polític on totes les empreses europees que estiguin desenvolupant iniciatives d'RSE es puguin trobar voluntàriament i cercar noves oportunitats de mobilitzar els seus recursos amb vista a enfortir l'aplicació de l'RSE i la seva visibilitat i de credibilitat. L'Aliança es basarà en els parteneriats entre empreses i Comissió Europea, amb qui es trobarà en reunions d'alt nivell per treballar en les iniciatives i les àrees prioritàries acordades.
Les tres àrees principals d'activitat seran les següents:
1- Augmentar el coneixement sobre l'RSE.
2- Transversalitzar l'RSE i establir coalicions de cooperació.
3- Assegurar un marc adient per al desenvolupament de l'RSE.
Més informació al web de la Comissió Europea
La Comunicació estableix el marc d'actuació tot situant les empreses com a principals actors en l'àmbit de l'RSE, alhora que aposta per una «Aliança europea per a l'RSE», concebuda no coma instrument jurídic, sinó com a marc polític on totes les empreses europees que estiguin desenvolupant iniciatives d'RSE es puguin trobar voluntàriament i cercar noves oportunitats de mobilitzar els seus recursos amb vista a enfortir l'aplicació de l'RSE i la seva visibilitat i de credibilitat. L'Aliança es basarà en els parteneriats entre empreses i Comissió Europea, amb qui es trobarà en reunions d'alt nivell per treballar en les iniciatives i les àrees prioritàries acordades.
Les tres àrees principals d'activitat seran les següents:
1- Augmentar el coneixement sobre l'RSE.
2- Transversalitzar l'RSE i establir coalicions de cooperació.
3- Assegurar un marc adient per al desenvolupament de l'RSE.
Més informació al web de la Comissió Europea
Treball sobre el Futur de la Gent Gran
Responsabilitat Global ha participat desinteressadament en el treball promogut per FATEC, la Federació d'Entitats de Gent Gran de Catalunya
El dia 24 de març a l’hotel Alexandra, va tenir lloc una Trobada d’Experts per
comentar el TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN, sobre la
perspectiva de la població catalana de més de 65 anys cap a l’horitzó del 2010-
2012.
Entre tots els assistents es va arribar a l’acord de donar a conèixer aquest
estudi fet per el Sr. Joan Bernadas i Pere Alonso, amb la destacada ajuda d’un
grup d’experts, que amb les seves experiències i opinions, temps dedicat i
paraules d’encoratjament, a l’hora de dur a terme aquest treball.
comentar el TREBALL SOBRE EL FUTUR DE LA GENT GRAN, sobre la
perspectiva de la població catalana de més de 65 anys cap a l’horitzó del 2010-
2012.
Entre tots els assistents es va arribar a l’acord de donar a conèixer aquest
estudi fet per el Sr. Joan Bernadas i Pere Alonso, amb la destacada ajuda d’un
grup d’experts, que amb les seves experiències i opinions, temps dedicat i
paraules d’encoratjament, a l’hora de dur a terme aquest treball.
Arribant entre tots a la conclusió que aquest treball s’ha de difusionar amb
programes de qualitat sigui de ràdio o premsa, per la seva profunditat com a
eina de recerca aprofitant les noves tecnologies i presionant sobre tot a les
administracions públiques.
22.3.06
Els advocats s'interessen per la RSE
El Col·legi d'Advocats de Barcelona ha organitzat una Jornada dirigida al seu col·lectiu professional.
Josep Maria Canyelles ha desenvolupat la primera ponència, amb la perspectiva meta jurídica, partint de concepte i les causes que han fonamentat l'eclosió d'aquest fenomen per vincular-lo a la dimensió estratègica de les organitzacions.
A continuació, l'advocat Miquel Trias Sagnier, catedràtic de Dret Mercantil d'ESADE, ha abordat la perspectiva jurídica, i ha destacat el problema que per al bon govern suposen les empreses de titularitat difusa, on l'accionariat es limita a tenir expectatives lucratives sense capacitat d'exercir funcions de control i seguiment.
La Jornada ha comptat amb la presentació de casos empresarials altament significatius, amb la participació de Carlos Martínez, adjunt al conseller delegat de DKV, Josep Querol, secretari general de Caixa Catalunya i Xavier Liñán, director de Desenvolupament Organitzatiu de Danone.
Més informació a Europa Press
Josep Maria Canyelles ha desenvolupat la primera ponència, amb la perspectiva meta jurídica, partint de concepte i les causes que han fonamentat l'eclosió d'aquest fenomen per vincular-lo a la dimensió estratègica de les organitzacions.
A continuació, l'advocat Miquel Trias Sagnier, catedràtic de Dret Mercantil d'ESADE, ha abordat la perspectiva jurídica, i ha destacat el problema que per al bon govern suposen les empreses de titularitat difusa, on l'accionariat es limita a tenir expectatives lucratives sense capacitat d'exercir funcions de control i seguiment.
La Jornada ha comptat amb la presentació de casos empresarials altament significatius, amb la participació de Carlos Martínez, adjunt al conseller delegat de DKV, Josep Querol, secretari general de Caixa Catalunya i Xavier Liñán, director de Desenvolupament Organitzatiu de Danone.
Més informació a Europa Press
10.3.06
RSE en contextos difícils
Amèrica Llatina està en camí de reduir la seva vulnerabilitat macroeconòmica i la seva fragilitat políticosocial. No sempre ens és fàcil de desenvolupar confiança davant uns períodes tan turbulents i sota lideratges nefastos. I avui per avui, si hem de triar un país que reuneixi les condicions pròpies per a merèixer la confiança dels agents exteriors segurament seria Xile amb el seu caràcter emprenedor i seriós, malgrat les sempre profundes diferències socials.Però altres països estan en el camí de la recuperació. Ni que encara sigui recobrant l’esperança més que no grans avenços reals. Però sabent que en el camí del desenvolupament, el capital social o capital confiança pot actuar com una palanca de potència molt rellevant, especialment en aquells països que la natura els ha fet rics però que la violència i la corrupció els ha negat tota capacitat de desenvolupament i cohesió social. Colòmbia és ben segur un d’aquests països riquíssims on solament la incapacitat sistèmica de resoldre els propis conflictes és capaç de crear un estat tal de pèrdua d’oportunitats. Tanmateix alguna cosa està canviant en els darrers temps en aquest país andí i caribeny.
Passejant per la Comuna 1 i 2 de Medellín, podem viure la ràpida evolució vers la normalitat en unes zones que fa tot just cinc anys eren qualificats pel Newsweek com els barris més perillosos del món. Avui, molts indrets s’han normalitzat gràcies al cessament parcial de les hostilitats, la desmobilització creixent, i les actuacions públiques en uns espais no només oblidats sinó que guerrillers i paramilitars havien assumit de facto plenament les funcions de l’Estat. La normalitat entesa com a absència de conflicte està tornant, i malgrat que la pobresa continua afectant el 60% de la població, també augmenta l’esperança de pau, entesa com a estat d’harmonia on a més disminueix la vulnerabilitat de la població, augmenta el desenvolupament social i humà en un context de democràcia creixentment participativa i real.
L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme.
Potser sigui per aquesta opció (per una manera diferent de fer política, tant en les finalitats orientades al canvi, a la justícia social, desenvolupament econòmic, com en els mitjans, les metodologies participatives, la implicació de les parts i el treball per al compromís) que mostren una gran convicció en la Responsabilitat Social tant de les Empreses com de totes les altres parts.
A Antiòquia, el departament més actiu des del punt de vista econòmic i del caràcter emprenedor de les persones, aquest vector de desenvolupament sostenible es percep més diàfan. Aquest territori, que té per capital Medellín, va ser capaç de definir la seva Visió com a territori aspirant a ser una de les “mejores esquinas” d’Amèrica i té incorporat en les seves maneres de fer el diàleg entre les parts, els criteris de governança i l’enfocament de la Responsabilitat Social. La constatació que el poder públic ha d’exercir les seves funcions i recuperar l’espai públic junt al compromís del món empresarial i la societat civil afavoreixen que Colòmbia treballi per a la seva Responsabilitat Social.
Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Març 2006
Article en pdf
Newsletter de març 2006: Parlem de Territoris Socialment Responsables a Colòmbia
Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Responsables
En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.
Entreu al newsletter en català
Entrar en el newsletter en castellano
RSE en contextos difíciles
América Latina está en camino de reducir su vulnerabilidad macroeconómica y su fragilidad políticosocial. No siempre nos es fácil desarrollar confianza tras unos periodos tan turbulentos y bajo liderazgos nefastos. Y hoy por hoy, si tuviéramos que escoger un país que reúna las condiciones propias para merecer la confianza de los agentes exteriores seguramente sería Chile con su carácter emprendedor y serio, pese a las siempre profundas diferencias sociales.Pero otros países están en el camino de la recuperación. Ni que aún sea recobrando la esperanza más que no con grandes adelantos reales. Pero a sabiendas de que en el camino del desarrollo, el capital social o capital confianza puede actuar como una palanca de potencial muy relevante, especialmente en aquellos países que la naturaleza los ha hecho ricos pero donde la violencia y la corrupción les ha negado capacidad de desarrollo y cohesión social. Colombia es bien seguro uno de estos países riquísimos dónde solamente la incapacidad sistémica de resolver los propios conflictos es capaz de crear un estado tal de pérdida de oportunidades. Aun así algo está cambiando en los últimos tiempos en este país andino y caribeño.
Paseando por la Comuna 1 y 2 de Medellín, podemos vivir la rápida evolución hacia la normalidad en unas zonas que hace apenas cinco años eran cualificados por el Newsweek como los barrios más peligrosos del mundo. Hoy, muchos lugares se han normalizado gracias al cese parcial de las hostilidades, la desmovilización creciente, y las actuaciones públicas en unos espacios no sólo olvidados sino que guerrilleros y paramilitares habían asumido de facto plenamente las funciones del Estado. La normalidad entendida como ausencia de conflicto está volviendo, y pese a que la pobreza continúa afectando al 60% de la población, también aumenta la esperanza de paz, entendida como estado de armonía dónde además disminuye la vulnerabilidad de la población, aumenta el desarrollo social y humano en un contexto de democracia crecientemente participativa y real.
La aparición de nuevos movimientos sociales que empiezan a tener representación en el mundo de la política es un vector de cambio real en la medida que rompen no solamente un bipartidismo sino un reparto del poder entre fuerzas débilmente ideologizadas y en cambio muy dadas a los intereses particulares y grupales. Los nuevos rostros, como Sergio Fajardo, el alcalde de Medellín, y todo su equipo, no solamente hacen una defensa de un modelo integrador de los ciudadanos en la política por medio de un fuerte énfasis en la participación, sino que reiteran su orgullo de su origen de fuera de la política, de fuera de los partidos tradicionales. Vienen de la empresa, de la universidad, de la sociedad civil, y se ven a si mismos como trabajadores, honestos, eficaces. Y muestran grandes expectativas y esperanzas, y seguramente las transmiten ante mucha gente que había sucumbido en el escepticismo y el fatalismo.
Quizás sea por esta opción (por una manera diferente de hacer política, tanto en las finalidades orientadas al cambio, a la justicia social, desarrollo económico, como en los medios, las metodologías participativas, la implicación de las partes y el trabajo para el compromiso) que muestran una gran convicción en la Responsabilidad Social tanto de las Empresas como de todas las otras partes. En Antioquia, el departamento más activo desde el punto de vista económico y del carácter emprendedor de las personas, este vector de desarrollo sostenible se percibe más diáfano. Este territorio, que tiene por capital Medellín, fue capaz de definir su Visión como territorio aspirando a ser una de las “mejores esquinas” de América y tiene incorporado en sus maneras de hacer el diálogo entre las partes, los criterios de governanza y el enfoque de la Responsabilidad Social. La constatación de que el poder público debe ejercer sus funciones y recuperar el espacio público junto al compromiso del mundo empresarial y la sociedad civil favorecen que Colombia trabaje en su Responsabilidad Social.
Josep Maria Canyelles
Promotor Responsabilitat Global
Marzo 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
