La 3a edició de Verema Solidària finançarà projectes per pal·liar la soledat de la gent gran al Penedès i la pobresa al Priorat

• Les entitats socials guanyadores de la VS 2018 són Amics de la Gent Gran - Garraf i Càritas Parroquial de Falset
• Els cellers Gramona i Can Ràfols dels Caus al Penedès i Vall Llach al Priorat són els coorganitzadors de la VS 2018 
• Responsabilitat Global ha estat novament membre del Jurat

Barcelona, 17 de maig de 2018. Verema Solidària, la iniciativa que uneix territori, vi i responsabilitat social per captar recursos per a entitats que combaten la pobresa i l’exclusió social, ha presentat aquest dimecres la campanya 2018: el celler biodinàmic del Penedès Gramona, Can Ràfols dels Caus -ubicat al Massís del Garraf- i el celler de Porrera Vall Llach s’han compromès enguany amb el projecte de VS a favor de dues entitats socials. La Fundació Amics de la Gent Gran-Garraf i Càritas Parroquial de Falset han estat els projectes seleccionats pel jurat de la tercera edició dels premis VS. Les dues entitats seran beneficiàries de la campanya de micromecenatge que s’obrirà el proper 26 de juny, l’objectiu de la qual s’ha fixat en 18.000 euros.

La Fundació Amics de la Gent Gran treballa per pal·liar la situació de soledat i/o l’aïllament social de les persones grans a les comarques del Garraf i Baix Penedès -on viuen prop de 44.000 persones de més de 65 anys-, mitjançant l'acompanyament emocional, la promoció de la socialització i la sensibilització de la societat. Amics de la Gent Gran lluita contra la soledat no desitjada i la marginació social de les persones grans, mitjançant l’acció de voluntàries i voluntaris que les acompanyen. S’organitzen tertúlies, tallers temàtics i sortides en les quals es comparteixen anècdotes, coneixements i experiències, així com les Vacances Amigues, dinars de Nadal o Revetlles de Sant Joan.

D’acord amb l'informe INSOCAT de la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), a Catalunya hi ha 242.000 persones de més de 65 anys que viuen soles, de les quals la immensa majoria, 175.000, ho fan a contracor. És l'anomenada "soledat no desitjada", que afecta sobretot les dones. El premi Verema Solidària anirà destinat al projecte de desenvolupament territorial d’AGG Garraf i Baix Penedès. Del total de 1.600 persones grans acompanyades arreu de Catalunya, actualment estan rebent acompanyament en aquesta zona 87 persones grans. L’objectiu és poder impulsar els acompanyaments a les dues comarques, incorporant entorn 20 acompanyaments a nous municipis, així com poder consolidar els que ja es realitzen.

Càritas Falset, per la seva part, ofereix atenció de les necessitats més bàsiques d’alimentació, roba, habitatge i subministres, educació, salut i farmàcia i transports garantint una vida digne a persones en situació de pobresa i risc d’exclusió social de les poblacions de la comarca del Priorat que pertanyen a la diòcesis de Tarragona (Falset, Bellmunt del Priorat, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Gratallops, la Vilella Alta, Poboleda, Porrera, la Morera de Montsant, Cornudella de Montsant, Ulldemolins i Torroja del Priorat ). Les persones que podran beneficiar-se d’aquest ajut són les que es derivaran des dels Serveis Socials Bàsics així com les persones que formin part d’algun projecte amb seguiment dels professionals de Càritas Diocesana de Tarragona, amb els quals hi ha una constant col·laboració. La tipologia, quantitat i edat dels possibles beneficiaris seran: 47 famílies, 80 infants (2 a 12 anys) i 115 adults (+ de 12).

Les entitats socials alerten del perillós increment de la taxa de risc de pobresa que en l'actualitat representa el 19,2% dels catalans, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Es genera més riquesa però la pobresa s'aguditza. Aquesta és una de les principals conclusions destacades en la presentació de la vuitena edició de l'informe d'INSOCAT: "La crisi no s'acaba, la pobresa es cronifica". La cronificació de la pobresa també té un efecte directe sobre la salut mental i física de l'individu. El nombre de visites a centres de salut mental de persones amb baixos recursos econòmics s'ha multiplicat per deu -en el cas dels homes- i per nou -en el cas de les dones-. Entre els infants, el percentatge també s'incrementa.

Qui i com pot participar

A partir del 26 de juny s’obrirà una campanya de micromecenatge amb la finalitat que tothom qui ho vulgui pugui fer la seva aportació econòmica i/o inscriure’s a les experiències de Verema Solidària que es duran a terme de als cellers esmentats. El 80% va destinat a les dos entitats socials i a una formació en captació de fons per a entitats socials del Penedès, del Garraf, Anoia i Baix Llobregat, que delimiten la D.O. Penedès i El Priorat, El Baix Camp, Les Garrigues i La Ribera d’Ebre que és l’àrea d’influència de la DO Priorat. La resta dels recursos recaptats cobrirà costos d’estructura i de la plataforma de micromecenatge.

Les modalitats de participació varien en funció del perfil del participant: empreses, amb grups de treballadors com a acció de team building o com a activitat de responsabilitat social corporativa; particulars inscrivint-se a la campanya per fer de veremadors; i les institucions i les entitats, cedint material i compartint informació.

Les activitats de Verema Solidària als cellers d’enguany

VS a Gramona
Sant Sadurí d’Anoia, Penedès
26 d’agost
Celler ecològic i biodinàmic que ha optat per l’ús d’energies netes amb un objectiu clar: recuperar la vida dels sòls per deixar el millor llegat a les generacions futures. Aquesta manera d’entendre el cultiu de la vinya i aquesta sensibilitat per l’entorn el fan també responsable socialment donant suport a iniciatives com Verema Solidària.

VS a Can Ràfols dels Caus
Avinyonet del Penedès, Penedès
22 de setembre de 2018
Can Ràfols del Caus té les seves vinyes situades al Massís del Garraf, un territori únic a format per pedra calcària, tocat per la brisa del Mediterrani i amb molta herba aromàtica que atorga als seus vins ecològics uns aromes molt minerals i aromàtics. Can Ràfols dels Caus respira honestedat i respecte per l’entorn i les persones a través d’una terra i un vi.

VS a Vall Llach
Porrera, Priorat
16 de setembre de 2018
Terra de cims, fondalades i marges que fan el correu de la vinya del Priorat molt dur, però amb resultats únics. Les vinyes velles del Celler Vall Llach són finques centenàries situades en uns paratges de pendents que impressionen. El celler se sent estretament lligat al Porrera i a la seva gent; el projecte Dones (vins amb nom de dones) honora les dones del poble que treballaven la vinya en la seva joventut.

Els vins de la VS 2017 

A l’acte de presentació també s’han donat a conèixer els vins de la Verema Solidària passada, que va comptar amb la participació de quatre cellers:

Celler Credo
Nom: Estrany Solidari
Varietat:100 % Xarel·lo, vinya conreada seguint els principis de l’agricultura ecològica i biodinàmica.
Elaboració: vi brisat amb fermentació de llevats indígenes dins bota de roure oberta i finalitzat en tina d'inox. Vi amb mínima intervenció.


La Vinyeta
Nom: La Vinyeta Rosat Solidari
Vi rosat varietat 100% Merlot
Elaboració: vi premsat a peu descalç i fermentació espontània dins tina d'acer inox i posterior envelliment en barriques de roure. Sense filtrar ni clarificar.

Celler Cooperatiu d’Espolla
Nom: Vins de Postal – Verema Solidària 2017
Varietat: Carinyena negra
Elaboració: most amb pells i rapa, tot trepitjat a peu descalç en barriques velles de roure, fermentació espontànea. Envelliment en inox.

Raventós i Blanc
Nom: Xarel·lo Clot de les Comes
Varietat: Xarel·lo
Elaboració: vi natural fermentat en gerra de fant i envellit amb les seves pròpies lies, sense cap additiu.

Verema Solidària compta actualment amb el patrocini de Can Ràfols dels Caus, Vall Llach, Gramona, New Group Maquinària Moderna, Verallia i la col·laboració de Cafès Novell, Euroselecció-Riedel i Cal Feru. Finca Parera i Celler Credo, cellers coorganitzadors d’edicions anteriors, es mantenen fidels al projecte i col·laboraran amb diferents iniciatives solidàries a favor d'aquest.


Vídeo-resum de la Verema Solidària 2017

www.veremasolidaria.org
facebook.com/veremasolidaria
twitter.com/veremasolidaria
instagram.com/veremasolidaria/

Notícies anteriors publicades:

• 4.5.17 Presentació de la campanya Verema Solidària 2017 i de les entitats socials que en seran beneficiàries, amb tast del vi Verema Solidària 2016
• 3.7.16 Es creen els Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l'exclusió social al Penedès - Garraf 
• 9.4.18 S’obre la tercera convocatòria dels Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l’exclusió social

Ens alegrem per la llibertat de moviments dels consellers exiliats a Brussel·les

Aquest dimarts 15, la fiscalia belga va comunicar que no acceptava la tramitació de l’ordre de detenció europea emesa pel jutge Llarena, en un fet que indica una manca de qualitat en la feina del jutge espanyol i evidencia que els interessos polítics s'han apropiat de les institucions espanyoles més importants, siguin del govern o de la magistratura.

Ens l'alegrem molt per la llibertat de moviment que han recuperat els consellers legítims a l'exili Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Recordo converses en espais on vam compartir inquietuds.

Ara fa just 20 anys, al maig del 2018, vaig tenir l'oportunitat de col·laborar en un programa molt potent de foment de la cultura popular i tradicional que es va posar en marxa des del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). Allà vaig conèixer i vaig poder col·laborar amb en Lluís Puig, una persona implicada plenament en aquesta matèria. El programa Arrels va servir per posar un marxa una cartera de serveis i programes que van ser molt rellevants, sota la gerència de la Pepa Ninou i amb la implicació de les federacions culturals.

També m'agradaria recordar que just un altre 15 de maig, però de fa vuit anys, vaig compartir taula rodona amb en Toni Comín en el marc de la Jornada per celebrar 10 anys sense mili i 25 anys del Moviment per la Pau, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya - Campus for Peace.  Hi vam parlar sobre l'Objecció de Consciència, i un servidor en qualitat d'ex-gestor a Catalunya de  la Prestació Social Substitutòria. He recuperat la notícia:

15.5.10 Treballar per la Cultura de la Pau
A la taula que tenia lloc al migdia, amb el títol de "L’Objecció de Consciència com a moviment social i model de participació cívico-política, han intervingut: Jordi Tolrà, ex president del BEOC i primer director de la FAS de la UAB, Josep Maria Canyelles, ex gerent de l’INCAVOL i promotor de Responsabilitat Global, Jordi Pacheco, sots-director general de Participació de la Generalitat, i Toni Comín, diputat del PSC-Ciutadans pel Canvi [...]

Fundació Vallformosa organitza “Caminem junts contra el càncer, gotims d’esperança”

• Diumenge 20 de maig camina contra el cancer amb Vallformosa “Caminem junts contra el càncer, gotims d’esperança”.
• Els beneficis obtinguts aniran destinats a l’associació Ampert.

El proper 20 de maog Vallformosa organitza la inicativa “Caminem junts contra el càncer, gotims d’esperança”. Els beneficis obtinguts aniran destinats a l’associació Ampert, una entitat que proporciona transport de malalts fins a ICO.

• 12Km Vilafranca – Vallformosa – Vilafranca
• INSCRIPCIONS fins al 13 de maig a www.fundaciovallformosa.vom
• PREU Adults 10€ · Infants (<14 14="" anys="" li="">

[VÍDEO] Responsabilidad #ODS Hoy hablo de cómo comprender correctamente que supone la responsabilidad #palabrasresponsables #motsresponsables

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de Naciones Unidas forman parte de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible ( "Transformar nuestro mundo"), que contiene 17 objetivos y 169 metas y sirve como plan de acción para que la comunidad internacional y los gobiernos nacionales promuevan la prosperidad y el bienestar común en estos 15 años.

Los ODS implican los gobiernos, las ONG, la ciudadanía, y también requieren la responsabilidad social de las empresas. Por eso, hoy la responsabilidad es una palabra fundamental que hay que comprender bien.

En el vídeo breve (2'03'') hago una reflexión sobre la responsabilidad a partir de su origen etimológico.

Irá encontrando otros vídeos sobre palabras responsables en la etiqueta [mots responsables].

Pueden ver este vídeo en catalán, castellano, inglés. 

Es posa en marxa Catalunya Circular, l'Observatori d'Economia Circular de Catalunya

La Generalitat va posar en marxa la setmana passada un nou observatori d’economia circular. Amb això es pretén crear un punt de referència per al desplegament del sector de l’economia circular a tot Catalunya.

Catalunya Circular compta amb la participació activa dels departaments d'Empresa i Coneixement i Territori i Sostenibilitat, les organitzacions empresarials Foment del treball, PIMEC i FEPIME i els sindicats UGT i CCOO, membres del grup de treball de Sostenibilitat i economia circular del Pacte Nacional per a la Industria i l'adhesió de múltiples organitzacions empresarials, socials i administracions locals.

Aquest ha de ser un punt on compartir l’experiència, els casos d’èxit i les bones pràctiques d’institucions i empreses amb llarg recorregut en aquest sector. Des de l’Observatori es publica informació sobre cursos i tallers on millorar i aprendre en matèria d’economia circular.

Tres empreses van presentar bones practiques en economia circular, Campos Estela, Mango i Vallès Circular. I l'economista Miquel Puig, va fer una conferència sobre "Economia circular, el nou model productiu de la 4a. revolució industrial".
Presentació

Catalunya ha estat sempre un país emprenedor que ha sabut aprofitar els recursos per generar riquesa i benestar per a la seva ciutadania. I això ho ha fet amb responsabilitat, no en va ha estat capdavantera a l’hora de desplegar polítiques de sostenibilitat.

Davant del nou repte de les limitacions que ofereix el sistema econòmic lineal tradicional instaurat amb la revolució industrial i la constatació que els recursos són finits, s’ha vist l’oportunitat de fer més innovador el model actual integrant progressivament l’economia verda i circular, pels avanços que aporta pel que fa a l’eficiència en l’ús dels recursos i com a motor per generar nova ocupació de forma inclusiva i reduir els riscos ambientals.

La millor manera per generar coneixement i nous modes de negoci és tenir en compte la sòlida experiència de les institucions, administracions i empreses del nostre país que ja disposen de casos reals, i que us volem mostrar en aquest nou observatori Catalunya Circular.

Perquè, d'acord amb les bones pràctiques properes i dels casos d’èxit internacionals i treballant de forma coordinada entre els diferents actors, podem fer que l’economia circular s’integri plenament en la nostra cultura i fer que esdevingui un tret d’identitat de la Catalunya del futur.

Objectiu

• Ser un node de referència en economia verda i circular a Catalunya que aporti coneixement i informació, amb l’objectiu de donar coherència i visibilitat als esforços que s’estan realitzant des de diferents nivells i àmbits d’actuació de les institucions i altres organismes, contribuint així a posicionar internacionalment Catalunya com a referent en aquesta matèria.

Funcions

• Aglutinar, fomentar l’intercanvi i dotar d’una estructura homogènia al conjunt d’iniciatives existents a Catalunya i fer de reclam de noves
• Recollir i fer accessible informació sobre l’actualitat global, fons de finançament i novetats
• Sensibilitzar i formar en relació amb les oportunitats reals de l’economia circular
• Generar coneixement en l’aplicació de l’economia circular a Catalunya, identificant les tendències de futur
• Avaluar el progrés de l’economia circular a Catalunya a través d’un sistema de seguiment i de monitorització, i determinar els agents de canvi i els impactes sobre l’economia empresarial i la generació d’ocupació.

Notícia anterior

• 7.5.18 [ESDEVENIMENT] Presentació de Catalunya Circular, l'Observatori d'Economia Circular de Catalunya

Òscar Camps: ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’

• Recomanem l'entrevista a Òscar Camps, fundador d'Open Arms, que publica Vilaweb.
• ‘Ens demanen set anys de presó i tres milions d’euros’
• ‘Des de l’1 d’octubre, rebem un 40% menys de donacions espanyoles’

Òscar Camps (1963) és fundador d’Open Arms, l’ONG que ha salvat més de 59.000 persones de morir ofegades a la mar Mediterrània. El seu projecte va néixer encara no fa tres anys, després de veure la inacció dels estats europeus a l’hora de salvar vides.

És el primer cop que Open Arms rep una denúcia, que s'ha cursat a Itàlia, i li demanen set anys i tres milions d’euros. Segons diu, ara les regles del joc han canviat, i el seu esperit crític no solament és contra la UE i els estats sinó també en referència a les grans ONG. Retallo un parell de fragments de l'entrevista:

Fins ara, Itàlia es feia càrrec del rescat i coordinava les operacions. Ara Itàlia vol apoderar els libis: els dóna vaixells i formació, com Espanya. I que Líbia faci la feina de frenar la sortida de gent. Convertir-los en els guàrdies. Però un país que no té un estat que controli el territori, ni orde jurídic que defensi els seus ciutadans amb justícia, ara té un cos de guàrdia costa? Un cos que ha de vigilar 350.000 quilòmetres de mar? No. A Líbia, l’única cosa que fan és atrapar les barques que surten a aigües internacionals… I les tornen cap a Líbia. Il·legal del tot. Però això fan. I des que això passa, les ONG volen que ens posem d’acord amb els libis. I no hi estem d’acord. I arriben les denúncies. Per això ara rebem les denúncies. [...]

Jo he perdut la confiança en la Unió Europea absolutament. I en les Nacions Unides. I en les grans ONG. Perquè s’han quedat molt enrere. L’ajut humanitari ha canviat. Open Arms és una resposta popular més que no pas una organització. Si nosaltres amb quatre arreplegats hem salvat 59.000 persones, què no podrien haver fet vint-i-set estats? Posem en evidència l’administració, però no en cobrem ni un xavo. Nosaltres sí que som neutrals, independents, voluntaris, imparcials. Universals no, perquè som petits. Però la resta? No crec que Metges Sense Fronteres s’aixequi contra els italians. D’allà rep més de 100 milions anuals en donacions. Hi han guanyat partits xenòfobs en temes de refugiats. Jo no llegeixo articles de Metges dient que Itàlia finança els libis. No. A Espanya, Metges Sense Fronteres treu més de 100 milions en donacions. Posar-se l’opinió pública en contra és perdre donants. Per exemple, que nosaltres siguem catalans ha fet que des de l’1 d’octubre ens hagin caigut un 40% les donacions espanyoles. [...]

Entrevista al fundador d'Open Arms

El gran risc del nou Reglament general de protecció de dades (RGPD)

El proper 25 de maig entra en vigor el nou Reglament general de protecció de dades (RGPD). Tots ho estem percebent amb els correus que rebem per validar la voluntat de seguir rebent butlletins diversos.

Es tracta d'una norma europea directament aplicable, que no requereix normes internes de transposició ni tampoc, en la majoria dels casos, normes de desenvolupament o d’aplicació. Aquesta circumstància té una conseqüència rellevant: el RGPD no és un marc legal típicament de tradició romana sinó anglosaxona. És a dir, no inclou una relació precisa de què cal fer i què cal no fer, sinó que es basa en uns principis que cal aplicar amb sentit comú i responsabilitat.

Sona bé, m'agrada. Però hi percebo un risc important. Què passa quan un model com aquest s'aplica en un estat amb una tradició oposada? La resposta és que és qüestió d'adaptar-s'hi tots, els usuaris actius i passius i els que imparteixen justícia. Cert, però m'agradaria fer notar on hi ha el risc més rellevant.

Aquest reglament pot facilitar que les autoritats puguin purgar persones jurídiques o físiques contra les quals hi hagi un interès d'Estat. Estem vivint aquests darrers mesos amb l'evidècia que l'estat de dret espanyol ha mostrat escletxes fonamentals quan s'ha facilitat impúnement que totes les institucions de l'estat, inclosos els tribunals, s'hagin alineat amb una voluntat política, forçant fins a límits impensables els marcs legals previstos, o directament saltant-los.

El RGPD pot permetre una aplicació local que permeti enfonsar en la misèria un autònom que hagi comès algun error minúscul en el tractament de les dades d'una newsletter. Pot passar, si és de l'interès polític dels que assenyalen i tiren a matar. Ja ha passat amb l'anterior llei respecte a les multes enormes a Òmnium Cultural i a l'Assemblea Nacional Catalana. I moltes altres empreses i autònoms sabem què és estar dins la diana dels que disparen amb intencionalitat de purga política.

Màxima prudència, doncs, en el compliment del nou reglament i millor no creure's que un model anglosaxó basat en principis, en el sentit comú i en la responsabilitat s'aplicarà a l'estat espanyol sota criteris de sentit comú i responsabilitat.

Òscar Camps: 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'

• Recomendamos la entrevista a Òscar Camps, fundador de Open Arms, que publica Vilaweb.
• 'Nos piden siete años de cárcel y tres millones de euros'
• 'Desde el 1 de octubre, recibimos un 40% menos de donaciones españolas'

Òscar Camps (1963) es fundador de Open Arms, la ONG que ha salvado más de 59.000 personas de morir ahogadas en el mar Mediterráneo. Su proyecto nació hace menos de tres años, después de ver la inacción de los estados europeos a la hora de salvar vidas.

Es la primera vez que Open Arms recibe una denucia, que se ha cursado en Italia, y le piden siete años y tres millones de euros. Según dice, ahora las reglas del juego han cambiado, y su espíritu crítico no sólo es contra la UE y los estados sino también en referencia a las grandes ONG. Recorto un par de fragmentos de la entrevista:

Hasta ahora, Italia se hacía cargo del rescate y coordinaba las operaciones. Ahora Italia quiere apoderarse los libios: les da barcos y formación, como España. Y que Libia haga el trabajo de frenar la salida de gente. Convertirlos en los guardias. ¿Pero un país que no tiene un estado que controle el territorio, ni orden jurídico que defienda sus ciudadanos con justicia, ahora tiene un cuerpo de guardia costa? ¿Un cuerpo que debe vigilar 350.000 kilómetros de mar? No. En Libia, lo único que hacen es atrapar las barcas que salen a aguas internacionales... Y las vuelven hacia Libia. Ilegal del todo. Pero eso hacen. Y desde que esto ocurre, las ONG quieren que nos pongamos de acuerdo con los libios. Y no estamos de acuerdo. Y llegan las denuncias. Por eso ahora recibimos las denuncias. [...]

Yo he perdido la confianza en la Unión Europea absolutamente. Y en las Naciones Unidas. Y en las grandes ONG. Porque se han quedado muy atrás. La ayuda humanitaria ha cambiado. Open Arms es una respuesta popular más que una organización. Si nosotros con cuatro gatos hemos salvado 59.000 personas, ¿que no podrían haber hecho veintidós siete estados? Ponemos en evidencia la administración, pero no cobramos de ella ni un duro. Nosotros sí somos neutrales, independientes, voluntarios, imparciales. Universales no, porque somos pequeños. ¿Pero el resto? No creo que MSF se levante contra los italianos. De ahí recibe más de 100 millones anuales en donaciones. Han ganado partidos xenófobos en temas de refugiados. Yo no leo artículos de Médicos diciendo que Italia financia los libios. No. En España, MSF saca más de 100 millones en donaciones. Ponerse la opinión pública en contra es perder donantes. Por ejemplo, que nosotros seamos catalanes ha hecho que desde el 1 de octubre nos hayan caído un 40% las donaciones españolas. [...]

Entrevista al fundador de Open Arms

El gran riesgo del nuevo Reglamento general de protección de datos (RGPD)

El próximo 25 de mayo entra en vigor el nuevo Reglamento general de protección de datos (RGPD). Todos lo estamos percibiendo con los correos que recibimos para validar la voluntad de seguir recibiendo boletines diversos.

Se trata de una norma europea directamente aplicable, que no requiere normas internas de transposición ni tampoco, en la mayoría de los casos, normas de desarrollo o de aplicación. Esta circunstancia tiene una consecuencia relevante: el RGPD no es un marco legal típicamente de tradición romana sino anglosajona. Es decir, no incluye una relación precisa de qué hacer y qué no hacer, sino que se basa en unos principios a aplicar con sentido común y responsabilidad.

Suena bien, me gusta. Pero percibo un riesgo importante. ¿Qué pasa cuando un modelo como éste se aplica en un estado con una tradición opuesta? La respuesta es que es cuestión de adaptarse todos, los usuarios activos y pasivos y los que imparten justicia. Cierto, pero me gustaría hacer notar que existe un riesgo más relevante.

Este reglamento puede facilitar que las autoridades puedan purgar personas jurídicas o físicas contra las que haya un interés de Estado. Estamos viviendo estos últimos meses con la evidècia que el estado de derecho español ha mostrado grietas fundamentales cuando se ha facilitado impunemente que todas las instituciones del estado, incluidos los tribunales, se hayan alineado con una voluntad política, forzando hasta límites impensables los marcos legales previstos, o directamente saltándoles.

El RGPD puede permitir una aplicación local que permita hundir en la miseria un autónomo que haya cometido algún error minúsculo en el tratamiento de los datos de una newsletter. Puede pasar, si es del interés político de los que señalan y tiran a matar. Ya ha pasado con la anterior ley respecto a las multas enormes en Òmnium Cultural y en la Assemblea Nacional Catalana. Y muchas otras empresas y autónomos sabemos lo que es estar en la diana de los que disparan con intencionalidad de purga política.

Máxima prudencia, pues, en el cumplimiento del nuevo reglamento y mejor no creerse que un modelo anglosajón basado en principios, en el sentido común y en la responsabilidad se aplicará en España bajo criterios de sentido común y responsabilidad.

[VÍDEO] Responsabilitat #motsresponsables #ODS Avui parlo de com comprendre correctament què suposa la responsabilitat

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides formen part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (“Transformar el nostre món”), que conté 17 objectius i 169 metes i serveix com a pla d’acció perquè la comunitat internacional i els governs nacionals promoguin la prosperitat i el benestar comú en aquests 15 anys.

Els ODS impliquen els governs, les ONG, la ciutadania, i també requereixen la responsabilitat social de les empreses. Per això avui la responsabilitat és un mot fonamental que cal comprendre bé.

En el vídeo breu (2'05'') faig una reflexió sobre la responsabilitat a partir del seu origen etimològic.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

Podeu veure aquest vídeo en català, castellà, anglès. 

Verema Solidària presenta els vins de la segona edició i la campanya 2018 amb els premis VS per a entitats socials @VeremaSolidaria

La presentació de la tercera edició de la iniciativa que vincula territori, vi i responsabilitat social per "Tallar amb la pobresa i l'exclusió social” tindrà lloc el 16 de maig al Palau Robert (18.30 h) i s’anunciaran els 4 vins de la verema 2017, les entitats receptores de la campanya 2018 i els cellers de la verema 2018.
 
Barcelona, 11 de maig de 2018.- Verema Solidària, la iniciativa que uneix territori, vi i
responsabilitat social per captar recursos per a entitats que combaten la pobresa i l’exclusió social, presenta el proper 16 de maig la campanya 2018, anunciant els projectes guanyadors dels tercers Premis Verema Solidària i els cellers que coorganitzaran aquest any la verema. Així com la presentació dels vins de la

Verema Solidària 2017, a la qual s’hi van sumar el Celler La Vinyeta (Mollet de Peralada, Alt Empordà), Celler Credo (Sant Sadurní d’Anoia, Penedès), Celler Raventós i Blanc (Sant Sadurní d’Anoia, Penedès) i Celler Cooperatiu d’Espolla (Espolla, Alt Empordà).

La campanya de 2018 s’ha fixat com a objectiu reunir 18.000 € en un premi monetari i una jornada de formació per a cada D.O. participant. El 2016 va recaptar 9.187€ gràcies a les donacions de 180 persones, a més s’hi van implicar més de 50 empreses i entitats i 247 persones que van unir esforços en la verema del 25 de setembre de 2016 a Sant Llorenç d’Hortons. I la de l’any passat va aconseguir 19.812€ gràcies a les donacions de 303 persones, i van col·laborar més de 90 empreses i 568 persones a vinya.


Les entitats receptores de les anteriors edicions han estat Càritas Sant Feliu de Llobregat, l’Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental del Garraf (Afammg), el projecte Construint oportunitats, de la Fundació Síndrome de Down de Girona i comarques Astrid-21, amb seu a la ciutat de Girona, i SENECTUS, un programa d’envelliment per a persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Mas Albornà, de Vilafranca del Penedès.

Qui i com pot participar

A partir del 26 de juny s’obrirà una campanya de micromecenatge amb la finalitat que tothom qui ho vulgui pugui fer la seva aportació econòmica i/o inscriure’s a les experiències de Verema Solidària que es duran a terme de forma esglaonada el 26 d’agost, 16 i 22 de setembre als cellers que es donaran a conèixer a la presentació del 16 de maig. Les modalitats de participació varien en funció del perfil del participant: particulars inscrivint-se a la campanya per fer de veremadors, empreses amb grups de treballadors com a acció de team building o com a activitat de responsabilitat social corporativa.

Tota la informació sobre el projecte es pot consultar a http://veremasolidaria.org i a través de les xarxes socials emprant l’etiqueta #veremasolidària #enosolidaritat i #vicatalà.

Vídeo-resum de la Verema Solidària 2017

www.veremasolidaria.org
facebook.com/veremasolidaria
twitter.com/veremasolidaria
instagram.com/veremasolidaria/

Notícies anteriors publicades:

• 9.4.18 S’obre la tercera convocatòria dels Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l’exclusió social
• 4.5.17 Presentació de la campanya Verema Solidària 2017 i de les entitats socials que en seran beneficiàries, amb tast del vi Verema Solidària 2016
• 3.7.16 Es creen els Premis Verema Solidària per combatre la pobresa i l'exclusió social al Penedès - Garraf

[ESDEVENIMENT] Presentació de Catalunya Circular, l'Observatori d'Economia Circular de Catalunya

Catalunya Circular és una iniciativa impulsada per la Generalitat de Catalunya que compta amb la participació activa dels departaments d'Empresa i Coneixement i Territori i Sostenibilitat, les organitzacions empresarials Foment del treball, PIMEC i FEPIME i els sindicats UGT i CCOO, membres del grup de treball de Sostenibilitat i economia circular del Pacte Nacional per a la Industria i l'adhesió de múltiples organitzacions empresarials, socials i administracions locals.

L'observatori neix amb l'objectiu d'esdevenir el node de referència en economia verda i circular, que aporti coneixement, inspiració i amb la voluntat de donar coherència als esforços que s'estan realitzant des de diferents actors, tan públics com privats.

La presentació pública està prevista el proper 9 de maig a les 17 hores al museu Colet.

Presentació pública de Catalunya Circular Programa

• Benvinguda. Marta Subirà, secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, i Joan Aregio, secretari d’Empresa i Competitivitat
• Presentació de Catalunya Circular, l’observatori d’economia circular de Catalunya. Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural
• Bones Practiques en economia circula.Representants de 3 projectes presents a l’observatori: Campos Estela, Mango i Vallès Circular
• Economia circular, el nou model productiu de la 4a. revolució industrial. Miquel Puig, economista, professor d’universitat i escriptor
• La implicació del sector privat en el projecte. Representants de Foment, PIMEC, FEPIME, CCOO i UGT, signants del sector privat del Pacte Nacional per a la Industria
• Signatura de l’adhesió pública de les organitzacions empresarials, socials i administració locals a l’observatori
• Cloenda

Més informació

Programa[413,74 KB]
Invitació[83,63 KB]

[MICROVÍDEO] Bio- #motsresponsables #ODS12 Avui parlo de bio- amb motiu de @biocultura

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 12 de Nacions Unides parla de producció i consum responsables i pretén garantir models de consum i producció sostenibles.

En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre la paraula bio a partir del seu origen etimològic. Vaig parlar del prefeix eco- en un altre microvídeo.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

[ENTREVISTA] El @COAMBcat entrevista Josep Maria Canyelles (@respon_cat): L'empresa ha de fer primer l'esforç d'entendre quina és la seva responsabilitat i després vincular-la als Objectius de Desenvolupament Sostenible

El Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya entrevista Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, i Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. L'editorial de la revista digital punt ambiental va sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La revista també inclou articles sobre ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles (Teresa Franquesa, directora d'Estratègia i Cultura de Sostenibilitat de l'àrea d'Ecologia Urbana a l'Ajuntament de Barcelona); Una agenda per transformar el món (Arnau Queralt - Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS); Els ODS i el paper de les empreses: l'experiència d'Unilever (Ana Palencia, directora de Comunicació Corporativa i Sostenibilitat d'Unilever a Espanya); La salut a l'agenda 2030: una oportunitat per millorar l'accés (Evangelina Martich - Coordinadora de projecte i assessora de l'àrea d'Anàlisi i Desenvolupament Global de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Entrevista

Núm. 27, Abril de 2018

Josep Maria Canyelles Coordinador de Respon.cat L'empresa ha de fer primer l'esforç d'entendre quina és la seva responsabilitat i després vincular-la als Objectius de Desenvolupament Sostenible

Què és Respon.cat?

Respon.cat va néixer el 2014 per ser l’organisme empresarial de referència en Responsabilitat Social a Catalunya. Arreu del món anaven sorgint iniciatives d’aquest tipus, però aquí, malgrat hi havia moltes empreses que gestionaven la responsabilitat social amb bones pràctiques d’excel·lència, no hi havia cap organització que les aglutinés.

Actualment, formen part de Respon.cat setanta empreses. Grans, mitjanes i petites. Tenir aquesta diversitat, mantenir-la i que tothom s’hi trobi còmode no és fàcil, i això ens fa sentir molt orgullosos.

Com treballeu els Objectius de Desenvolupament Sostenible des de Respon.cat?

Per entendre com treballem els ODS, abans he de parlar del projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a través del qual hem identificat i consensuat els temes que defineixen l’agenda local de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) a casa nostra. El primer que ha de fer l’empresa que es disposa a gestionar la responsabilitat social és entendre quina és la seva responsabilitat i escoltar allò que li demana la societat local. Aquí l’empresa de vegades es perd, i acaba col·laborant amb el primer que truca a la porta. Per ajudar en aquest sentit, hem generat un consens sobre quines són aquelles matèries, els Focus, que una empresa que opera a Catalunya, sigui gran o petita, ha de tenir en compte, perquè són importants per a la nostra societat.

Quins Focus heu identificat?

A partir d’aquest procés han sorgit vuit focus. Un d’ells és la immigració, que hem englobat dins el Focus de la cohesió social. Catalunya és el país d’Europa amb un percentatge més alt d’immigració, per sobre de França i Alemanya. Tot allò que pugui fer una empresa per facilitar l’acolliment social i laboral de persones vingudes de fora és una pràctica de responsabilitat social.

Un altre exemple és la reforma horària. A altres llocs del món aquest no és un tema de la responsabilitat social, perquè gestionen bé els horaris, però a casa nostra sí que ho és. Afecta a la competitivitat de l’empresa, a la productivitat i a la qualitat de vida de les persones. Per tant, és un tema de responsabilitat social i totes les empreses, en la mesura que puguin, han de sumar en aquest gran projecte.

Un cop identificats els Focus de la RSE a Catalunya, com els vinculeu als ODS?

En molts països s’estan aplicant els ODS de manera errònia. Es limiten a traduir-los lingüísticament. Nosaltres ens hem proposat aterrar-los a la lògica del país i veure com, partint dels Focus que hem consensuat sobre com cal gestionar la responsabilitat social al nostre territori, podem vincular-los als ODS per enriquir la responsabilitat social de les empreses.

Partim de l’enfocament que volem donar a la responsabilitat social al nostre territori i després veiem si hi ha lligam o no amb els ODS. Aquesta és la manera per desenvolupar realment els ODS i que no sigui només literatura pensada des de les polítiques publiques de Nacions Unides. A una PIME, no li parlis de la fam mundial, parla-li del Focus del que afecta a la quotidianitat de l’empresa.

Abans parlaves de la reforma horària. Com es vincula als ODS?

Si tu agafes els ODS i intentes aplicar-los a Catalunya, mai arribaràs a la conclusió que has d’aplicar la reforma horària. Fem-ho al revés. Sabem que la reforma horària és un dels focus de l’RSE a Catalunya. I ara, preguntem-nos: té a veure amb els ODS? Els ODS parlen de salut i a Catalunya contribuir a millorar la salut passa per la reforma horària. També està vinculat a una bona alimentació, a la conciliació de la vida familiar i laboral, a bones condicions laborals, a competitivitat de l’empresa... Doncs sí. Resulta que la nostra manera de treballar els ODS és promoure la reforma horària.

Els ODS contribueixen a treballar millor la responsabilitat social a les empreses?

Els ODS tenen un risc. L’empresa primer ha de fer l’esforç, a partir del full en blanc, d’entendre quina és la seva responsabilitat. Si l’empresa parteix dels ODS, o d’una norma o una check list, caurà en un error metodològic. No arribarà a entendre quines són les coses realment importants per a ella, d’acord a la seva trajectòria, al seu sector, als seus grups d’interès i al territori en el qual actua, i generarà una distància perquè els temes que abordarà no interessaran. L’empresa ha de partir de la seva realitat primer i després veure com es vinculen les seves accions de responsabilitat social amb els ODS.

Per algunes empreses deu ser temptador limitar-se a posar el logotip dels ODS...

No ens podem limitar a fer una bona pràctica i posar el logotip de l’ODS en qüestió. Això no vol dir que no donem importància als ODS. Els ODS i els Focus de l’RSE són molt importants perquè permeten definir temes i objectius comuns, decidits conjuntament, al món i a Catalunya respectivament, i compartir les millors pràctiques per dur a terme aquests ODS o aquests Focus.

Des de Respon.cat esteu posant en marxa l’Observatori dels ODS a Catalunya. Quins objectius teniu?

El primer que hem fet és crear una base de dades d’empreses i organitzacions catalanes, o que operen a Catalunya, que mostren sensibilitat amb la responsabilitat social. Fins ara hem identificat prop de 600 empreses sensibles que ens serviran per monitoritzar que s’està fent en relació als ODS i com s’està evolucionant. Aquest és l’objectiu quantitatiu.

A nivell qualitatiu, anirem identificant bones pràctiques de referència per a cada ODS i per a cada Focus, que puguin ser aplicables per empreses d’aquí i per PIMES. Per exemple, quines són les 10 millors experiències d’empreses d’aquí que estiguin treballant l’economia circular? Ens interessen experiències d’aquí, no de fora.

Si haguessis de triar un dels disset ODS, amb quin et quedaries?

Els ODS són transversals. No se’n pot agafar un de sol, sinó que és necessari treballar-los transversalment. Ara bé, sí n’hagués d’escollir un seria el 16 (pau, justícia i institucions sòlides). Fa referència al bon govern, a l’ètica i a la transparència. És el més metodològic i el que dóna més fortalesa a tota la resta perquè no siguin només pràctiques aïllades.

El desenvolupament sostenible i la responsabilitat social s’han tendit a simplificar en les dimensions ambiental, social i econòmica, però si només agafes les tres dimensions per separat, estàs fent un enfocament departamental de l’empresa. Fa falta que hi hagi més polítiques de bon govern, que posin el focus en l’estratègia de l’empresa.

En quin àmbit dels ODS tenim més deures per fer a Catalunya?

Un dels reptes més grans que tenim a Catalunya és l’economia circular, de fet, aquest és un altre dels Focus que hem consensuat i diferents ODS hi fan referència. Segurament és un dels reptes més importants perquè és un concepte nou que moltes empreses desconeixen o no entenen, i tampoc disposen de les capacitats, la formació o els recursos que els permetin entrar-hi. Per altra banda, com a societat tenim molta feina per fer en salut i en educació. Són qüestions que també afecten internament a l’empresa.

Finalment, en el cas de Catalunya, hi ha una voluntat explícita de cohesió social. La societat catalana demana a l’empresa que tingui una sensibilitat amb el territori, no només a nivell ambiental sinó també amb el patrimoni cultural i tots els seus intangibles. Per exemple, la llengua forma part indestriable de la responsabilitat social, però està costant molt que les empreses entenguin el multilingüisme com un d’aquests elements.

Pots posar alguns exemples de bones pràctiques que facin empreses d’aquí que es relacionin directament amb els ODS?

Quan un restaurant decideix, en plena crisis, fer un mig menú, més assequible per als seus clients, vol dir que l’empresa ha sabut interpretar la realitat i donar-hi resposta. Està donat resposta als ODS que fan referència a la pobresa, traduïts a la realitat local.

Que una immobiliària decideixi parlar amb propietaris per rebaixar els preus dels lloguers perquè si no hi hauria llogaters que haurien deixat de pagar és responsabilitat social, i afecta als ODS.  A vegades, sentim parlar d’ODS, i ens queda molt lluny, però realment estem parlant de coses del dia a dia.

I experiències específiques per als ODS ambientals?

Les empreses s’han d’enforcar cap a l’economia circular i a l’estalvi de recursos. Em demanaves un exemple... Canviar d’Endesa a Som Energia és optar per energia verda i per tant ja és un pas en aquest sentit. Si em preguntes alguna experiència relacionada amb la vida submarina ja costaria més, però podríem parlar del tipus de peixos que tenen als restaurants.

Com podem evitar que els ODS serveixin per fer greenwashing a les empreses?

De fet ara es parla de bluewashing, pel blau de Nacions Unides. Els ODS  tenen molts colors, són macos i queda molt bé posar-los. Una empresa fa una bona pràctica i ja posa el logotip. El problema apareix quan una empresa que fa una bona pràctica en un àmbit, realitza males pràctiques en altres àmbits i per tant no és una empresa que tingui un compromís de responsabilitat integral.

Llavors hi ha qui dirà que els ODS i la responsabilitat social no serveixen per a res...

Lamento especialment aquest descrèdit respecte a la responsabilitat social. El que cal fer és exigir a aquelles empreses que no tenen una visió integral que no es defineixin com a empreses responsables socialment. Si estan fent una bona pràctica ambiental, però en canvi no estan pagant impostos, que parlin de bona gestió ambiental, però no de responsabilitat social.

No ens podem carregar els ODS perquè una empresa en faci un ús maldestre. El que hem de fer és criticar l’ús del logotip dels ODS quan aquella empresa només està fent pràctiques en un dels àmbits. Hem de ser més exigents, i per això cal tenir un coneixement més metodològic. Cal ser més estrictes, perquè sinó correm el risc d’acabar carregant-nos els conceptes: responsabilitat social, sostenibilitat, Objectius de Desenvolupament Sostenible... Anem cremant els conceptes que són plenament vàlids.

Nacions unides no fiscalitza aquests mals usos?

No. El gran problema el tenim en aquella empresa que parla de responsabilitat social, que fa memòria, i potser té codi ètic i tot, però que durant la crisis va deixar de pagar als seus proveïdors en el termini legal, i algunes PIMES, que eren perfectament viables i sanejades, es van enfonsar. Aquesta gran empresa, que podia pagar perfectament, que no em parli de responsabilitat social, que em parli de bones pràctiques de filantropia, de bones pràctiques ambientals, però no de responsabilitat social. En termes d’impacte econòmic, i d’impacte de bon govern, aquesta empresa està sota cero.

Sigui amb els ODS o sigui en general amb la responsabilitat social, hi ha una crítica que la societat ha de fer, i els que ens hi dediquem, encara amb més motiu. No podem avalar una organització com a responsable només per una o vàries pràctiques sectorials.

Ens pots donar un consell dirigit al col·lectiu dels ambientòlegs i ambientòlogues per aplicar els ODS al seu terreny? 

Darrerament els temes ambientals han adquirit molta importància. Són una oportunitat des del punt de vista de l’economia circular i també afecten a l’eficiència econòmica de l’empresa. Per tant, és important no quedar-se amb una visió molt tècnica de les opcions ambientals. Darrera de les empreses hi ha persones i, per tant, estem parlant del valor de la organització.

Les solucions tècniques, per exemple d’ecoinnovació, han d’anar acompanyades d’un desenvolupament de la organització, perquè la incorporació de les millores tècniques ambientals serveixin per consolidar un canvi de mentalitat i de la cultura organitzacional que arribi a l’alta direcció de l’empresa i a tots els departaments.

Josep Maria Canyelles és expert en Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. Coordina Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya. Aquesta associació lidera projectes com els Premis Respon.cat i el programa RSE PIME, que facilita que cada any vint empreses, incloses entitats socials, s’incorporin a la gestió de la responsabilitat social. Respon.cat també fomenta territoris socialment responsables per involucrar els agents d’arreu del territori en la Responsabilitat Social.

També és soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, assessora a organitzacions empresarials com la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i és col·laborador docent en diferents universitats i programes formatius d’alta direcció.

També podeu llegir l'entrevista a la revista digital .ambiental.