Jornada sobre Empresa i nou Estatut

La Direcció General de Participació Ciutadana us convida a la
Jornada sobre Empresa i nou Estatut

Per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut.
> Principis i competències per la millora de la competitivitat de l'empresa.
> El suport a l'empresa i als nous emprenedors.
> L'empresa i l'entorn territorial: Unió Europea, Euroregió, ...
> Com s'ha d'incorporar el concepte de Responsabilitat Social?

La Jornada es realitzarà el dimarts 5 d'octubre de 2004, de 9,30 del matí a 2 de la tarda, a la Casa Convalescència del recinte de l'Hospital de Sant Pau.
(St. Antoni Maria Claret, 171, de Barcelona, cantonada Sant Quintí).

Programa:

09.30 h.-10.30 h.
Benvinguda, presentació i introducció al debat a càrrec de:
Sr. Joaquim Brugué i Torruella, director general de Participació Ciutadana
Sr. Eusebi Cima i Mollet, president de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME) i de CECOT.
Sr. Antoni Gutiérrez-Rubí, promotor de ResponsabilitatGlobal.com

10.30 h. - 11.00 h.
Pausa.

11.00 h. - 12.30 h.
Grups de debat.

12.30 h. - 13.45 h.
Plenari.

13.45 h. - 14.00 h.
Cloenda, a càrrec del Sr. Francesc Baltasar i Albesa, secretari general del Departament de Relacions Institucions i Participació.

El document d'inici del debat serà lliurat per avançat als inscrits mitjançant correu-e.
Informació complementària i inscripcions del 20 de setembre a l'1 d'octubre:
debatsnouestatut@espaipublic.com
tel.: 932.135.795 (Laura Valls)

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les petites i mitjanes empreses i organitzacions

El think tank Responsabilitat Global desenvolupa un curs d'RSC per a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa. El curs de quaranta hores comença el proper 13 d'octubre i és el primer d'aquestes característiques dirigit a petites i mitjanes empreses i organitzacions i pretén donar un coneixement bàsic als alumnes tot aportant les bases per a la definició de les polítiques de RSC de les respectives empreses.

L'enfocament RSC de la gestió i l'estratgia empresarial s'ha desenvolupat enormement en els darrers anys i es valora com un avantatge competitiu. Les empreses mitjanes i petites, les més presents a Catalunya, també afronten la necessitat de formular models vàlids i identificar bones pràctiques adequades. El desenvolupament del marc legal i normatiu, junt amb la gran quantitat de models de gestió, sistemes de qualitat, etiquetes i certificacions, suposen una dificultat afegida per a les organitzacions. La visió RSC facilita integrar elements diversos en una estratègia corporativa alhora que aprecien l'RSC com una dimensió voluntària, adaptable, flexible, integradora, que aporta solucions, i facilita tractar amb les exigències, valors i punts de vista de clients, la comunitat, l'administració o qualsevol dels altres grups d'interès de l'empresa.

El curs proposat abordarà què es requereix per tal que una mitjana o petita empresa o organització esdevingui un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa, amb una metodologia facilitadora de la construcció del discurs i la praxis per a cada model organitzatiu. La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de la RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió i resolució de conflictes amb la col·laboració de GREC, especialistes en la matèria. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.

El director i professor del curs, Josep Maria Canyelles, sosté que 'el futur de la dimensió RSC està en la visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi'

Per a mer información:
jmcresponsabilitat@telefonica.net
M. 670 600 223

Responsabilitat Global (www.responsabilitatglobal.com www.responsabilidadglobal.com) està reconeguda com entitat col·laboradora de l'Observatorio de la RSC en España i és responsable de la comunitat virtual d'Ictnet sobre RSC. Promouen una nova interrelació entre empreses, organitzacions i administracions públiques basada en una nova cultura empresarial que es basa no només en els beneficis econòmics d'avui, sinó en un conjunt de beneficis socials i ambientals que garanteixin la continuïtat i l' estabilitat en el futur contribuint així al desenvolupament sostenible. Ho resumeixen en el lema 'De guanyar diners a generar riquesa: reptes per a l'empresa en un entorn global i interdependent'.

Per accedir al curs feu clic aquí

Impuls unànime a la creació d'una subcomissió en el Congrés per a debatre com afrontar la RSC

Amb l'objecte de conèixer les noves tendències vinculades a l'assumpció dels principis de responsabilitat social per part de les empreses, tots els grups de la cambra han donat suport aquesta iniciativa parlamentària proposada per Convergència i Unió. El portaveu de CIU a la Comissió de Treball i Afers Socials i autor de la proposta, Carles Campuzano, s'ha manifestat partidari que aquesta subcomissió compti amb l'àmplia participació d'empreses, organitzacions socials i cíviques implicades, experts acadèmics, institucions europees i internacionals i els responsables polítics de les administracions estatal i autonòmica.

Aquesta aprovació marca el punt d'arrencada pel que fa a definir en quins termes es concretarà la posició del govern i del conjunt de les forces polítiques en matèria d'RSC i la seva formulació legislativa. De fet, la subcomissió ja s'ha marcat un termini formal ja que ha de realitzar un estudi global i presentar les seves conclusions en un termini màxim d'un any des de la seva constitució, moment en què es preveu que el Govern traslladi al Congrés un projecte de Llei.

Pel que fa als aspectes més immediats, caldrà estar atents a la composició i distribució dels compareixents que faran les seves aportacions en aquests propers nou mesos. I desitjar que no hi hagi postures preconcebudes i que fruit de la deliberació es pugui donar naixement a un marc legal consensuat políticament i també multilateralment.

Les PIMES cerquen estratègies de col·laboració en l'RSE

L'RSC no és una enfocament de la gestió i l'estratègia exclusivament per a les grans corporacions. Les petites i mitjanes empreses gradualment van incorporant-se a l'interès per aquesta visió responsable que mira vers la sostenibilitat econòmica, ambiental i social.

Però no solament el sector privat o mercantil és qui està cridat a desenvolupar compromisos en aquest sentit, sinó que el sector públic, des dels ajuntaments i empreses públiques fins als grans organismes de governança mundial també cerquen vies per correspondre a aquest necessari enquadrament en el context de la societat de la informació i de la nova economia.

L'actual model socioeconòmic és relacional i cerca sinergies. Per això, el futur de la dimensió RSC està en el desenvolupament d'aquesta visió relacional, ja que la necessària ètica corporativa no és condició suficient de desenvolupament i sostenibilitat en un context de societat del coneixement on és precisament en l'articulació de les perspectives de les diferents parts interessades on podem trobar els focus de responsabilitat creativa i activadora de processos de canvi.

El curs que Responsabilitat Global desenvolupa a la Fundació Universitat de Girona en el marc de la seva formació d'empresa, abordarà com una organització de qualsevol tipus i sector esdevé un ciutadà corporatiu, i examinarà condicionants perquè una pràctica i estratègia responsable vagi associada a la generació de riquesa.

La part central del curs tractarà la visió relacional, mentre que el darrer bloc abordarà dimensions sectorials, socials, ambientals o aspectes vinculats a la gestió estratègica de l'RSC, com el Balanced Scorecard. Entre els continguts sectorials, es tractarà també la gestió de conflictes amb GREC-Resolució de Conflictes. Així mateix, el curs també compta amb la participació d'altres ponents convidats entre experts i empreses entre les quals MRW, o el portaveu de la Comissió de Treball i Afers Socials del Congrés dels Diputats, Carles Campuzano. A banda de les pimes, el curs també s'adreça a les organitzacions socials i les del sector públic.

Proposen abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC

Van tenir lloc les jornades Municipis dinamitzadors del Objectius del Mil·lenni organitzades per ANUE i la Diputació de Barcelona

La Jornada “Els Municipis, dinamitzadors dels Objectius del Mil·lenni”, organitzada per l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) i la Diputació de Barcelona, celebrada ahir dijous 10-03-05 va tenir la presència de Mohand Cherifi, Director de l’Aliança Mundial de Ciutats contra la Pobresa, qui va assenyalar la importància d'aplicar els Objectius del Mil·lenni (OdM) en les polítiques dels ajuntaments, fomentant una quotidianitat d'aquest compromís en les pràctiques municipals.

Per a això, els tècnics dels ajuntaments han de rebre una formació sobre els Objectius del Mil·lenni (OdM), encara que va remarcar: “si no hi ha voluntat política no hi pot haver un compromís real, però aquest compromís ha d'anar més enllà dels governs, és assumpte de tota la societat civil. Només d'aquesta forma s'aconseguirà la implicació dels ciutadans. Per això és fonamental que els ajuntaments tracin línies de parteneriat en tots els nivells, per a col·laborar, aprendre i compartir”.

Per la seva banda, Eduardo Zepeda, responsable del Centre Contra la Pobresa del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament a Brasília, va destacar la importància dels informes que els països produeixen sobre la implementació dels OdM en els seus països, sent una eina necessària per a la seva planificació. En avaluar els resultats dels OdM, Zepeda va ressaltar que les estadístiques poden dur a equívocs: “en regions on les xifres indiquen millores espectaculars, es pot estar generalitzant uns resultats sense tenir en compte les especificitats de cada zona dintre d'un mateix país. Com a conseqüència, és necessari que els OdM siguin implementats des de l'àmbit local, ja que només el compromís des de les administracions de base pot aconseguir la consecució dels Objectius”.

La gran novetat de la Jornada venia de l'aposta per abordar els Objectius del Mil·lenni en l'àmbit local per mitjà de la RSC, repte que va ser secundat amb interès pels representants de les administracions locals. Després de situar la visió empresarial de la RSC, Josep Maria Canyelles, col·laborador de l’ANUE i promotor de Responsabilitat Global, va fer una aposta per la Responsabilitat Social de l'Administració Pública, centrada en l'oportunitat de liderar uns territoris socialment responsables. Sota la premissa que cap organització pot exercir la seva responsabilitat si no ho fa en un territori responsable, és a dir, on el conjunt de la cadena de provisió, i el conjunt d'organitzacions aportin la seva responsabilitat, va situar un doble objectiu per als governs locals, promoure la RSC però també incorporar-la integralment en els ajuntaments.

Buscant el paral·lelisme, va destacar que “si en una empresa el màrqueting amb causa no és equiparable a RSC, tampoc ho són les campanyes municipals de civisme o de sensibilització. I si el mer mecenatge no implica RSC per a l'empresa, tampoc estrictament les transferències de capital com les subvencions o el’0 7%”. En aquest sentit, va mostrar la seva crítica a les limitacions de les polítiques de sensibilització, que parteixen de la premissa que els OdM afecten sobretot als països en desenvolupament, quan indicadors com els de pobresa infantil estan creixent en els països rics. La RSC, per tant, ha d’implicar anar més enllà de la política merament pressupostària.

“L'administració ha de guanyar noves legitimitats a partir de la generació de confiança, i no ho aconseguirà amb visions tangencials. Ha d’integrar la RSC de manera estratègica, aplicant-la també als seus actius intangibles, orientant-se a la creació de capital social i comprenent que forma part de nous paradigmes de gestió”. Finalment, va situar el debat sobre la RSC per part de les administracions públiques en la reflexió sobre l'articulació del nou contracte social i la necessitat d'aprofitar sinèrgies fruit de la responsabilitat de totes les parts.

L'Associació per a les Nacions Unides va mostrar amb aquest acte la seva línia de treball de RSC i va apostar per desenvolupar aquest enfocament de gestió per a aprofundir en el compromís amb els OdM.

Per part de la Diputació de Barcelona es va mostrar interès a explorar fórmules per a la formació del personal de les Administracions locals en matèria de RSC, alhora que es va apostar per la compra pública sostenible.

http://www.collaboratio.net/mm/File/ca/dossierpremsa.doc

La reputación responsable

Confusión de conceptos y enfoques

La Responsabilidad Social Corporativa (RSC) está convirtiéndose en una especie de "gran paraguas" que da cobertura a un amplio y heterogéneo conjunto de enfoques, conceptos, iniciativas y prácticas, que van desde la transparencia con los inversores en el buen gobierno de las sociedades cotizadas y los códigos éticos, hasta el compromiso empresarial con la protección del medio ambiente, pasando por las iniciativas de acción social y el mecenazgo cultural. Y a pesar de la confusión, todas estas iniciativas afloran una necesidad de cambio en la gestión empresarial en el siglo XXI. Un cambio centrado en el compromiso de la empresa con la sociedad (y sus grupos de interés) y con el planeta (y sus recursos limitados). El elemento nuevo es que dicho compromiso es ya imprescindible para el valor y la continuidad de la empresa. En definitiva, el conjunto de nuevas prácticas pretenden responder, con diferentes ambiciones y consecuencias, a una pregunta inquietante en un nuevo mercado de consumidores-ciudadanos, y cuya respuesta marcará el devenir inmediato de nuestra sociedad: ¿Cómo desarrollar la actividad empresarial hoy en un mundo globalizado, limitado, insostenible y desequilibrado?

La Reputación Corporativa

La respuesta corporativa a dichas preguntas y el interés de las empresas en hacer "pública" y "visible" su respuesta es lo que llamamos Reputación Corporativa (RC). El Foro de Reputación Corporativa, una de las organizaciones más lúcidas en el mundo empresarial, la define como el conjunto de percepciones que tienen sobre la empresa los diversos grupos de interés con los que se relaciona, tanto internos como externos, y el reconocimiento que los mismos dan a una compañía respecto de su comportamiento corporativo a partir del grado de cumplimiento de sus compromisos con relación a sus clientes, empleados, accionistas si los hubiere y con la comunidad en general. La reputación corporativa se puede visualizar como un puzzle compuesto por diversas piezas intangibles de la vida empresarial (ética, responsabilidad social, identidad corporativa, misión, gobierno corporativo, comunicación con los stakeholders...). La gestión integrada de estas piezas genera la buena reputación.

La Responsabilidad Social Corporativa

Una empresa asume su responsabilidad social cuando adopta voluntariamente pautas de actuación de carácter no sólo económico, sino también ético, social y medioambiental en su estrategia empresarial y en las relaciones con sus interlocutores, tal y como así lo define el Libro Verde de la RSC de la UE. Mediante la RSC, los compromisos adoptados por las organizaciones se derivan de los impactos que tiene su actividad en diversos ámbitos (laboral, social, medioambiental, etc.) y van más allá de las obligaciones legales. Este enfoque tridimensional de la gestión empresarial (económica, social y medioambiental) se conoce como triple cuenta de resultados (triple bottom line).

Dos modelos de RSC

Los factores que influyen en algunas empresas para desarrollar políticas de RSC son principalmente no financieros, como la mejora de la reputación, la obtención de ventajas competitivas o la presión de los diferentes grupos de interés, como los consumidores, accionistas y empleados. Pero un nuevo tipo de empresa más innovadora centra su interés también en aspectos financieros. En otro tipo de modelo financiero. La RSC afecta a un nuevo concepto de la rentabilidad de la empresa y tiene que ver con una visión del negocio que mira a más largo plazo y que incorpora en la toma de decisiones valores como la ética, la transparencia y la responsabilidad hacia la sociedad. No estamos hablando de filantropía desinteresada.

No apuntamos al uso "social y cultural" de parte de los beneficios. No reivindicamos lo que buenamente "sobra" y que se puede "dar generosamente a la sociedad". Estamos hablando de un nuevo modelo de organización empresarial que, por interés y por un nuevo código de valores, y con un estímulo legislativo adecuado, quiere repensar la gestión empresarial en clave de riqueza compartida y sostenible. No se trata sólo de cumplir las leyes, o de "rendir cuentas". La empresa se debate en un reto: puede optar por una ética desinteresada, o puede -y debe hacerlo- por una ética del interés de todos los afectados por ella.

La Responsabilidad es rentable

Los datos empiezan a confirmar las intuiciones y refuerzan una estrategia más comprometida. Las compañías que presentan, por ejemplo, informes sobre responsabilidad social corporativa y sostenibilidad siguiendo el modelo de Global Reporting Initiative (GRI) experimentan una menor volatilidad en el mercado bursátil, según se desprende de un informe elaborado por el instituto de investigación Linstock y la agencia de comunicación Imagination. Según el estudio, las empresas que utilizan los estándares del GRI experimentan una menor volatilidad en el valor de sus acciones y mayores márgenes de beneficios que aquellas compañías que utilizan otros modelos de información, generalmente siguiendo indicadores definidos por la propia empresa.

El informe, titulado "Valores añadidos", repasa el rendimiento económico y la evolución del valor de las acciones de más de mil empresas. Los investigadores señalan que las empresas que siguen el GRI "tienden a experimentar" un crecimiento de los ingresos más lento, pero menos "volátil y sostenible" y con mayores márgenes de rentabilidad.

Por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad

El eje imagen-comunicación-reputación tensa la gestión de la reputación corporativa, no como la consecuencia de una gestión empresarial socialmente responsable, sino como un instrumento más de las estrategias de marketing corporativo más competitivas. El hecho de que las áreas de gestión de la reputación estén más consolidadas en las empresas frente a las áreas de gestión de la RSC, es un indicador que debe cambiar si optamos por un nuevo concepto de la reputación anclado en la responsabilidad.

La RSC es un campo nuevo y todavía son pocas las empresas que tienen departamentos específicos dedicados a esta materia, o personas responsables de gestionarla. Según un estudio de PricewaterhouseCoopers en 2003, el 72% de las empresas afirma tener un Departamento encargado de gestionar y supervisar la sostenibilidad corporativa, entre los que se encuentran Directores de Reputación, Sostenibilidad, RSC, Medio Ambiente, Relaciones Institucionales, Comunicación o la Alta Dirección, entre otros.

Esto refleja que la organización de la RSC está todavía en fase de clarificación y consolidación en las empresas, aunque muchas empresas líderes han empezado ya a diseñar estructuras organizativas de RSC. El reto para estas empresas pasa por incorporar realmente la RSC en la propia estrategia empresarial, que llegue al nivel del Consejo de Administración y que se desarrollen indicadores de seguimiento de los objetivos de RSC planteados. En definitiva, para el nuevo liderazgo empresarial, no hay mejor reputación que la responsabilidad.

Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com
Revista dosdoce, Número 3. Julio-Agosto 2004

Barcelona acollirà un Observatori mundial de RSC promogut per l'ONU

El diàleg sobre 'El paper de l'empresa en el segle XXI' desenvolupat en el marc del Fòrum 2004 (19-22 juliol) tindrà com resultat brillant la creació d'un Observatori sobre l'RSC que serà promogut en el si de la Fundació Fòrum i disposarà del suport i impuls del Pacte Mundial de Nacions Unides.

Els objectius i funcionament d'aquest organisme no està definit atès que la Fundació Fòrum encara no està constituïda, i que per altra banda està per veure quina serà l'evolució del Pacte Mundial (Global Compact) en els propers mesos. Però el que ja és definitiu és que aquesta iniciativa que va ser llançada el 1999 pel secretari general de Nacions Unides per a fomentar la responsabilitat social corporativa entre les empreses tindrà d'aquesta manera un centre permanent a la capital catalana.

Potser calgui interpretar la decisió estratègica d'optar per Barcelona per la conjunció del Fòrum amb la gran quantitat d'empreses que s'han adherit al Pacte Mundial a l'estat espanyol. En qualsevol cas, ser la seu d'un observatori que fomenti la investigació i que s'espera que pugui reunir anualment les xarxes locals d'empreses signants suposarà indirectament un suport al model europeu d'RSC i més en concret l'oportunitat de reforçar i analitzar amb major deteniment el model del Sud d'Europa.

Més enllà d'aquest assoliment, el Diàleg ha resultat un èxit. Com a element positiu, ressaltaríem la capacitat d'haver organitzat aquest esdeveniment les tres grans escoles de negoci conjuntament: ESADE, IESE i Institut d'Empresa. Com a nota negativa el fet que la participació no ha estat l'òptima especialment si no es tenen en compte el gran nombre d'estudiants que buscaven crèdits.

Articles

• De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 24/03/04
• Transparencia y RSC: el factor tecnológico. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión, 28/04/04
• La reputación responsable.Antoni Gutiérrez-Rubí Revista dosdoce, Número 3 Julio-Agosto 2004
• Proposta del neologisme 'partprenents'. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 21 desembre 2005
• De Bretton Woods a la responsabilitat social corporativa. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 28 febrer 2005
• La imatge de marca d'un país socialment responsable. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 27 setembre 2005
• En defensa de l'expressió Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles. Revista Empresa & Management de la Universitat de Barcelona. 2 febrer 2006
• Colòmbia treballa per a la seva Responsabilitat Social. Josep Maria Canyelles Newsletter febrer 2006
• Cal avançar cap a un Model Català d'RSE? Josep Maria Canyelles Newsletter abril 2006
• És útil parlar de Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles Newsletter maig 2006
• Pymes, RSE y territorios responsables. Antoni Gutiérrez-Rubí Tribuna de expertos Europa Press. Maig 2006
• Reportatge RSE a Catalunya - Revista Buen Gobierno. Feb.-Mar. 2006
• Contabilidad socialmente responsable. Dossier 02 MediaResponsable Finanzas y RSE. Juliol 2006.
• Cal anar posant ordre a l'excés de normes i guies d'RSE. Josep Maria Canyelles. Canal Solidari. Octubre 2006. (també versió en castellà: Hace falta ir poniendo orden al exceso de normas y guías de RSE)
• El Voluntariat d'Empresa suposa una gran oportunitat. Josep Maria Canyelles. Butlletí de la Fundació per a la Motivació dels Recursos Humans. Núm. 39. Octubre 2006. (també versió en castellà: El Voluntariado de Empresa supone una gran oportunidad)
• La RSE irrumpe en las elecciones catalanas. Antoni Gutiérrez-Rubí Expansión. Octubre 2006

Transparencia y RSC: el factor tecnológico

La Ley de Transparencia es un paso estratégico para todos los que optamos por un modelo de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) anclado en una nueva cultura empresarial que lidere el cambio hacia las corporaciones responsables del siglo XXI. Además, la ley incorpora con fuerza la perspectiva tecnológica en la implantación de la transparencia. Y consolida el eje "transparencia-tecnología-responsabilidad" como un itinerario lleno de posibilidades, no sólo para la reputación corporativa o el buen gobierno de nuestras sociedades, sino para la incorporación de prácticas de gestión y decisión basadas en los derechos democráticos de los accionistas e inversores. Derechos que son parte esencial de una política de RSC integral que se compromete con sus accionistas más allá del dividendo. Una empresa transparente que escucha, que da canales de participación y de decisión a sus accionistas, será una empresa abierta y responsable, el único futuro sostenible. Y la dimensión tecnológica deviene el factor de cambio y de aceleración del proceso.

A finales de 2003, la CNMV advertía del punto de partida al observar que un 35% de las empresas cotizadas no tenía página Web. Y el resto estaba lejos -todavía hoy- de los requerimientos que contempla el reglamento, salvo notables excepciones. Debemos asumir que el centro de gravedad cambia. Del derecho del accionista a ser informado, al deber de las corporaciones a dar información transparente y constante de su gestión, hay un trecho que puede ser visto como una obligación o como una oportunidad estratégica de relación con la sociedad.

Oportunamente, mañana se celebrará la Jornada "eTransparencia para el buen gobierno corporativo de las empresas a través de las nuevas tecnologías", organizada por www.edemocracia.com. El encuentro llega en un buen momento. La ecuación buen gobierno = más participación, avanza sólida entre los dirigentes empresariales que promueven cambios desde la perspectiva RSC. Un pensamiento más dinámico que no contempla colisión entre la necesaria eficacia y la mejora de la democracia en nuestras empresas. Un pensamiento que pretende ser cultura, que ve en las nuevas tecnologías un papel motor del cambio de nuevos modelos organizativos más responsables por más transparentes. Hay recelo disfrazado de prudencia en algunos sectores. Y oposición activa en otros. Pero la eTransparencia es una oportunidad para nuestras empresas. No sólo para cumplir -progresivamente- la Ley incorporando ya lo que anima o exige. Si no para ir más allá, con un modelo empresarial más participativo y equilibrado, garantía de un enfoque de responsabilidad corporativa urgente y necesario.

El uso de las nuevas tecnologías en la atención a los accionistas continúa aumentando, por razones operativas y presupuestarias. Pero el paso determinante de la atención a la decisión es un tramo que se presenta casi insalvable para algunas organizaciones. El accionista (y el mercado) reclama que sea la propia compañía la principal fuente de información. Y exigirá sin demora la soberanía. El absolutismo ilustrado tampoco tiene espacio ya en las corporaciones del siglo XXI. No le demos más vueltas. La ola de cambio, de transparencia, de información, en definitiva de más democracia y de buen gobierno, será imparable. Y a golpe de clic.

Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilitatglobal.com
Expansión, 28/04/04

Article de llançament de "Responsabilitat Global"

Responsabilitat Global és un think tank que ofereix serveis a
empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.

De guanyar i recaptar diners a generar i compartir riquesa

El model d'empresa del segle XX s'ha caracteritzat per la lògica de la rendibilitat i l'oportunitat. El mateix nom de societat anònima respon a una manera d'entendre l'activitat econòmica. És a dir, guanyar diners, com més millor i en el menor temps possible per als accionistes, per a la seva inversió. I si no és rendible, no interessa. Productivitat, eficiència, seguretat i redistribució han estat conceptes dominats per un principi de rendibilitat que li dóna sentit al model societari. Però a poc a poc els models empresarials del segle passat són qüestionats des de diferents punts de vista, des de diferents actors socials i econòmics i, sobretot, des del mateix cor de les empreses. Passada i superada ja l'etapa històrica de qüestionar el sistema per un altre d'alternatiu basat en la planificació enfront de la llibertat i després del miratge del pensament únic de la dècada dels noranta, nous reptes es plantegen a les empreses en el segle XXI. Reptes que coincideixen amb la política.

La governabilitat, la sostenibilitat i la globalització estan ocupant a poc a poc el pensament i l'acció dels sectors més lúcids o més potents. La percepció, quan no la seguretat, que la ingovernabilitat del món, la manca d'horitzó sostenible o la globalització asimètrica són reptes que es converteixen en amenaces per a l'activitat empresarial, s'ha instal·lat amb força en els centres de reflexió empresarial, però també en bona part dels consells d'administració transnacionals i en la majoria dels directius dels organismes financers internacionals. Els notables casos de delictes econòmics, els més que evidents riscos i símptomes de col·lapse ecològic, la manca de comportament ètic d'alguns directius i les implicacions de determinades activitats industrials en el manteniment de situacions d'extrema pobresa o de flagrant vulneració dels drets humans en els països pobres han afegit, a la raó i a l'interès, una molt bona dosi de consciència ètica global. La justícia internacional, l'eficaç control de la societat civil organitzada, i l'increment de la consciència del consumidor-ciutadà respecte als valors socials i ambientals han contribuït a un estat d'opinió exigent que es pregunta: És progrés que els caníbals mengin amb coberts?, com bé apunta John Elkington en el seu llibre "El triple compte de resultats en els negocis del segle XXI".

Amb constància i amb rigor nous marcs teòrics s'han obert. Fins i tot en els centres més estratègics del món empresarial es parla ja de la manca de capacitat reguladora i de governabilitat dels instruments polítics nacionals i internacionals de què disposem en l'actualitat enfront de la complexitat dels problemes. I hom urgeix sense embuts a la necessària revisió, modificació i adequació dels instruments que van néixer després de la Segona Guerra Mundial, per altres de nous i per fer més eficaços els actuals. Fins i tot es proposa que davant la lentitud dels processos i dels canvis en l'esfera política i institucional, la pròpia empresa ha d'esdevenir un actor de canvi i de governabilitat. I ha pres posicions la tesi que només guanyar diners és pa per a avui i fam per a demà. I que generar riquesa, de béns materials i immaterials, i compartir-la en la societat global del coneixement i amb el planeta ferit, és l'única garantia de sostenibilitat econòmica. I, a poc a poc, noves paraules poblen l'univers empresarial: de la rendibilitat com a principi absolut s'avança cap a la sostenibilitat econòmica i ambiental, i de l'oportunitat com mètode es reflexiona i s'evoluciona cap a la responsabilitat.

La majoria dels beneficis per als accionistes estan avui diferits en el temps. I si aquest temps futurible és incert, ple de riscs o inviable per a l'activitat empresarial, el valor de la majoria de les companyies cauria en picat. Per això la responsabilitat i l'acció empresarial sostenible es nodreixen mútuament d'una nova aliança que està generant una nova cultura empresarial, més compromesa amb la societat, molt més enllà del que ha significat l'acció social o el màrqueting amb causa. No, no estem parlant de modals sinó de maneres. Hem dit que els coberts no converteixen en humà el caníbal. Parlem d'un nou horitzó per a l'empresa: el del seu compromís de governabilitat amb el canvi inajornable i de la seva responsabilitat social. Una nova empresa per al segle XXI.

Les dades són tossudes i clares. Com Saturn devorant els seus fills, ens estem menjant el planeta i els seus fills amb l'actual model. I acabarem devorant-nos a nosaltres mateixos. I és urgent que la capacitat de lideratge del món empresarial, la seva visió de l'horitzó, la seva naturalesa innovadora i la seva voluntat de pervivència s'uneixin en un nou paradigma empresarial per al nou mil·lenni. Volem societats responsables enfront de les actuals societats anònimes. Ja no és possible l'anonimat que amaga la impunitat o garanteixi el privilegi. Res ja no ens és aliè. Ni res no pot no afectar-nos. Les fronteres de la riquesa ja no ens protegiran. Els núvols i els oceans no en saben dels nostres arbitraris tiralínies.

Cal passar de les consciències a les agendes. De les sensibilitats a les propostes. El conjunt de raons i d'arguments que nodreixen avui el que anomenem Responsabilitat Social Corporativa (RSC) són una oportunitat per a la revisió i la transformació de les empreses en organitzacions amb futur, no només amb present. L'agenda d'aquesta oportunitat passa per dues grans línies d'actuació. La primera resideix en l'entorn de les administracions públiques i de les institucions i actors polítics. I la segona ha d'allotjar-se en el cor i -sobretot- en el cervell de les organitzacions empresarials per a convertir-se en la nova ànima del seu funcionament.

El desconeixement de l'RSC en les empreses és només superat, encara que àmpliament, per les administracions públiques i els actors polítics. Un món de prejudicis, tòpics, complexos i arrogàncies els obnubila. Tants anys regulant, recaptant i assumint -en solitari- la responsabilitat de la cosa pública els ha gairebé inhabilitat per a adonar-se dels reptes i de les noves oportunitats. La petulància de la gestió o el clixé ideològic ha dut en molts casos a l'absurda lògica per la qual l'administració prefereix la recaptació a la corresponsabilitat administració-empresa.

Però una empresa responsable pot generar riquesa. I la riquesa no es recapta; es garanteix, s'estimula i es governa. I aquí comencen els problemes per a la política formal. Noves rendibilitats socials han de ser animades per les administracions de tots els nivells. I això requereix nous rols públics per al sector privat. A més, és evident que necessitem més política, més governabilitat per a l'horitzó compartit. Però els diners són on són. I avui, de les cent primeres economies del món, cinquanta-una són economies d'empresa. En la dimensió global o en la local, els recursos disponibles per a garantir un entorn sostenible, no són només a l'Administració. Ni sols aquesta en té la responsabilitat. Són en el mercat. I més enllà de l'autolimitació i la deontologia d'aquest o de la regulació pública, ens cal una agenda de compromisos avaluables i concertats en els nivells local i global finançats amb una nova lògica empresarial. Nova lògica del benefici i de l'activitat.

Finalment, l'RSC ha de consolidar el seu atractiu per a sectors lúcids i creatius del món empresarial per a convertir-se en una nova cultura àmpliament compartida. Les iniciatives que se succeeixen en aquesta direcció apunten a un perillós tall cultural entre aquelles grans corporacions i el conjunt de la majoria de les empreses mitjanes i petites que desconeixen com incorporar, en el concret i en territori, nous paradigmes organitzatius que neixen de l'RSC. Necessitem una agenda del canvi conceptual i cultural en el món de la política i de les administracions públiques, així com en les empreses. Si adaptar plans estratègics, innovacions organitzatives o tecnològiques costen llargs processos d'aprenentatge i metabolització interna, més ha de costar un canvi de model i de concepte per a revisar les responsabilitats i els compromisos socials més enllà del punt de partida privat o públic. A aquesta tasca, a la creació de ponts de reflexió i d'acció entre el món públic i el món privat per a governar junts allò polític i allò col·lectiu des de la Responsabilitat Social Corporativa s'han de dirigir els esforços actius de les polítiques públiques. La nostra obstinació professional i el nostre treball com think tank serà el de contribuir amb humilitat a un canvi històric de model i d'horitzó que ha de ser compartit perquè tingui èxit i que no pot deixar-nos anònims davant tanta responsabilitat.

(Publicat a Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)

Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com

Artículo de lanzamiento de "Responsabilitat Global"

Responsabilitat Global es un think tank que ofrece servicios a empresas y administraciones públicas en torno a la responsabilidad social corporativa.

De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza

El modelo de empresa del siglo XX se ha caracterizado por la lógica de la rentabilidad y la oportunidad. El mismo nombre de sociedad anónima responde a una manera de entender la actividad económica. Es decir, ganar dinero, cuanto más mejor y en el menor tiempo posible para los accionistas, para su inversión. Y si no es rentable, no interesa. Productividad, eficiencia, seguridad y redistribución han sido conceptos dominados por un principio de rentabilidad que le da sentido al modelo societario. Pero poco a poco los modelos empresariales del siglo pasado son cuestionados desde diferentes puntos de vista, desde diferentes actores sociales y económicos y, sobre todo, desde el mismo corazón de las empresas. Pasada y superada ya la etapa histórica de cuestionar el sistema por otro alternativo basado en la planificación frente a la libertad y tras el espejismo del pensamiento único de la década de los noventa, nuevos retos se plantean a las empresas en el siglo XXI. Retos que coinciden con la política.


La gobernabilidad, la sostenibilidad y la globalización están ocupando poco a poco el pensamiento y la acción de los sectores más lúcidos o más potentes. La percepción, cuando no la seguridad, de que la ingobernabilidad del mundo, la falta de horizonte sostenible o la globalización asimétrica son retos que se convierten en amenazas para la actividad empresarial, se ha instalado con fuerza en los centros de reflexión empresarial, pero también en buena parte de los consejos de administración transnacionales y en la mayoría de los directivos de los organismos financieros internacionales. Los notables casos de delitos económicos, los más que evidentes riesgos y síntomas de colapso ecológico, la falta de comportamiento ético de algunos directivos y las implicaciones de determinadas actividades industriales en el mantenimiento de situaciones de extrema pobreza o de flagrante vulneración de los derechos humanos en los países pobres han añadido, a la razón y al interés, una muy buena dosis de conciencia ética global. La justicia internacional, el eficaz control de la sociedad civil organizada, y el incremento de la conciencia del consumidor-ciudadano respecto a los valores sociales y medioambientales han contribuido a un estado de opinión exigente que se pregunta: ¿Es progreso que los caníbales coman con cubiertos?, como bien apunta John Elkington en su libro ‘La triple cuenta de resultados en los negocios del s. XXI’.

Con constancia y con rigor nuevos marcos teóricos se han abierto. Incluso en los centros más estratégicos del mundo empresarial se habla ya de la falta de capacidad reguladora y de gobernabilidad de los instrumentos políticos nacionales e internacionales con los que contamos en la actualidad frente a la complejidad de los problemas. Y se urge sin tapujos a la necesaria revisión, modificación y adecuación de los instrumentos que nacieron tras la Segunda Guerra Mundial, por otros nuevos y por hacer más eficaces los actuales. Incluso se propone que ante la lentitud de los procesos y de los cambios en la esfera política e institucional, es la propia empresa la que debe ser un actor de cambio y de gobernabilidad. Y se ha alojado la tesis de que sólo ganar dinero, es pan para hoy y hambre para mañana. Y que generar riqueza, de bienes materiales e inmateriales, y compartirla en la sociedad global del conocimiento y con el planeta herido, es la única garantía de sostenibilidad económica. Y, poco a poco, nuevas palabras pueblan el universo empresarial: de la rentabilidad como principio absoluto se avanza hacia la sostenibilidad económica y medioambiental, y de la oportunidad como método se reflexiona y se evoluciona hacia la responsabilidad.

La mayoría de los beneficios para los accionistas están hoy diferidos en el tiempo. Y si ése tiempo futurible es incierto, lleno de riesgos o inviable para la actividad empresarial, el valor de la mayoría de las compa?ías caería en picado. Por ello la responsabilidad y la acción empresarial sostenible se nutren mutuamente de una nueva alianza que está generando una nueva cultura empresarial, más comprometida con la sociedad, mucho más allá de lo que ha significado la acción social o el marketing con causa. No, no estamos hablando de modales, sino de modos. Hablamos de que los cubiertos no convierten en humano al caníbal. Hablamos de un nuevo horizonte para la empresa: el de su compromiso de gobernabilidad con el cambio inaplazable y de su responsabilidad social. Una nueva empresa para el siglo XXI.

Los datos son tozudos y claros. Como Saturno devorando a sus hijos, nos estamos comiendo el planeta y a sus hijos con el actual modelo. Y acabaremos devorándonos a nosotros mismos. Y es urgente que la capacidad de liderazgo del mundo empresarial, su visión del horizonte, su naturaleza innovadora y su voluntad de pervivencia se unan en un nuevo paradigma empresarial para el nuevo milenio. Queremos sociedades responsables frente a las actuales sociedades anónimas. Ya no es posible el anonimato que esconde la impunidad o garantice el privilegio. Nada ya nos es ajeno. Ni nada puede no afectarnos. Las fronteras de la riqueza ya no nos protegerán. Las nubes y los océanos no conocen de nuestros arbitrarios tiralíneas.

Hay que pasar de las conciencias a las agendas. De las sensibilidades a las propuestas. El conjunto de razones y de argumentos que nutren hoy lo que llamamos Responsabilidad Social Corporativa (RSC) son una oportunidad para la revisión y la transformación de las empresas en organizaciones con futuro, no sólo con presente. La agenda de dicha oportunidad pasa por dos grandes líneas de actuación. La primera reside en el entorno de las administraciones públicas y de las instituciones y actores políticos. Y la segunda debe de alojarse en el corazón y ?sobre todo- en el cerebro de las organizaciones empresariales para convertirse en la nueva alma de su funcionamiento.

El desconocimiento de la RSC en las empresas es sólo superado, aunque ampliamente, por las administraciones públicas y los actores políticos. Un mundo de prejuicios, tópicos, complejos y arrogancias les obnubila. Tantos años regulando, recaudando y asumiendo -en solitario- la responsabilidad de lo público les ha casi inhabilitado para darse cuenta de los retos y de las nuevas oportunidades. La petulancia de la gestión o el cliché ideológico ha llevado en muchos casos a la absurda lógica por la cual la administración prefiere la recaudación a la corresponsabilidad administración-empresa.

Pero una empresa responsable puede generar riqueza. Y la riqueza no se recauda; se garantiza, se estimula y se gobierna. Y aquí empiezan los problemas para la política formal. Nuevas rentabilidades sociales deben de ser animadas por las administraciones de todos los niveles. Y ello requiere nuevos roles públicos para lo privado. Además, es evidente que necesitamos más política, más gobernabilidad para el horizonte compartido. Pero el dinero está donde está. Y hoy, de las cien primeras economías del mundo, cincuenta y una son economías de empresa. En lo global o en lo local, los recursos disponibles para garantizar un entorno sostenible, no están sólo en la administración. Ni sólo de ella es la responsabilidad. Están en el mercado. Y más allá de la auto limitación y la deontología del mismo o de la regulación pública, necesitamos una agenda de compromisos evaluables y concertados en los niveles local y global financiados con una nueva lógica empresarial. Nueva lógica del beneficio y de la actividad.

Finalmente, la RSC debe de consolidar su atractivo para sectores lúcidos y creativos del mundo empresarial para convertirse en una nueva cultura ampliamente compartida. Las iniciativas que se suceden en dicha dirección apuntan a un peligroso corte cultural entre aquellas grandes corporaciones y el conjunto de la mayoría de las empresas medianas y pequeñas que desconocen como incorporar, en lo concreto y en territorio, nuevos paradigmas organizativos que nacen de la RSC. Necesitamos una agenda del cambio conceptual y cultural en el mundo de la política y de las administraciones públicas, así como en las empresas. Si adaptar planes estratégicos, innovaciones organizativas o tecnológicas cuestan largos procesos de aprendizaje y metabolización interna, cuanto más no costará un cambio de modelo y de concepto para revisar las responsabilidades y los compromisos sociales más allá del punto de partida privado o público. A dicha tarea, a la creación de puentes de reflexión y de acción entre lo público y lo privado para gobernar juntos lo político y lo colectivo desde la Responsabilidad Social Corporativa deben de dirigirse los esfuerzos activos de las políticas públicas. Nuestro empeño profesional y nuestro trabajo como think tank será el de contribuir con humildad a un cambio histórico de modelo y de horizonte que debe de ser compartido para que tenga éxito y que no puede dejarnos anónimos ante tanta responsabilidad.
Antoni Gutiérrez-Rubí, asesor de comunicación.

(Publicado en Expansión 24.03.04: De ganar y recaudar dinero a generar y compartir riqueza)

Antoni Gutiérrez-Rubí
Promotor de www.responsabilidadglobal.com

Informe de la Comisión Aldama

La Comissió Aldama (Comissió Especial per al Foment de la Transparència i Seguretat en els Mercats i en les Societats Cotitzades), va ser constituïda al juliol de 2002 per a realitzar propostes de criteris i pautes d'actuació sobre el govern de les societats. Com resultat, el Govern obligarà a les empreses cotitzades en Borsa a informar anualment del desenvolupament de les pràctiques de bon govern corporatiu, bé en la memòria anual o bé mitjançant altre informe.

L'informe inclou mesures relacionades amb la transparència i el deure informació de les societats, les responsabilitats dels seus administradors i el funcionament dels seus òrgans de govern. La Comissió al·ludeix a la importància de la base ètica dels codis de bon govern i inclou el concepte de responsabilitat social de l'empresa.

Comunicació de la Comissió relativa a la responsabilitat social de les empreses

Una contribució empresarial al desenvolupament sostenible, Juliol 2002
Comunicació elaborada en seguiment al Llibre Verd, on la Comissió exposa la seva proposta d'estratègia europea de promoció de la responsabilitat social de les empreses i es descriuen proposades d'acció.

Llibre Verd de la Comissió de les Comunitats Europees

Fomentar un marc europeu per a la responsabilitat social de les empreses, Juliol 2001
És el document bàsic que es tradueix el propòsit de la Unió Europea de fomentar la pràctica de la responsabilitat social en les empreses. De lectura obligada per als interessats en el tema.

CSR Europa

Organització no lucrativa que promou la responsabilitat social corporativa. És una organització de referència a Europa patrocinada per la Comissió Europea i una xarxa d'empreses. La seva web allotja bases de dades amb informació sobre fons i índexs per a la inversió socialment responsable.
http://www.csreurope.org

Josep Maria Canyelles

Accedir a presentació en català

Acceder a presentación en castellano

Josep Maria Canyelles

Josep Maria Canyelles. Presidente de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global  

Josep Maria Canyelles es experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce su labor especialmente en Cataluña, así como conferenciante en distintos países. Desde 2004 se dedica a promover la RSE por medio de iniciativas como Responsabilitat Global. Es director de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña, y socio-consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad. También asesora en políticas públicas y a organizaciones empresariales como la Cambra de Comerç de Barcelona y el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. Colaborador docente en diferentes universidades y programas formativos de alta dirección.

Accedir a presentació en català

• Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas. 
• Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Cataluña. Director del programa RSE.Pime.
• Promotor del think tank Responsabilitat Global, socio de Vector5 | Excelencia y Sostenibilidad, y promotor de collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables 
• Articulista, con perfiles activos en las redes sociales (Twitter, LinkedIn...) 
• Ha desarrollado modelos de RS para el sector no lucrativo (RSO), para el sector público (RSA), para microempresas, para cadenas de provisión, para dimensiones específicas como la cultural u otras, y ha sido el principal referente en la conceptualización y aplicación de Territorio Socialmente Responsable (TSR).
• Miembro de la Comisión de RSE del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya y de la Comisión de RS de la Asoc. Catalana de Contabilidad y Dirección, de la que ha sido coordinador 2006-2015.
• Asesor técnico en RSE de la Cámara de Comercio de Barcelona y Consejo de Cámaras de Comercio de Catalunya.
• Asesor de gobiernos en RS. Ha realizado sendas comparecencias parlamentarias en calidad de experto en la Subcomisión de RSC del Congreso de los Diputados y en el Parlament de Catalunya. Experto en organizaciones del Plan Nacional de Valores de Catalunya.
• Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección: UOC, Business School La Salle, UPC, UB, Fundació Pere Tarrés (URL) y otras. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos  
• Canyelles fue designado embajador de Vilanova i la Geltrú, con la finalidad de contribuir a divulgar la ciudad.  También fue colaborador de la Asoc. para las Naciones Unidas en materia de RS

Formador, asesor y consultor independiente en RSE, con especial orientación a la dimensión estratégica y col·laborativa. También asesora en estrategia (Balanced Scorecard) y en Políticas Públicas.

Máster Polí­ticas Públicas y Sociales (Univ. Pompeu Fabra - John Hopkins University), ha desarrollado su experiencia profesional en los tres sectores, público, social y privado: ha dirigido el Instituto Catalán del Voluntariado (INCAVOL) de la Generalitat de Catalunya, la consultoría Proyectos Sociales de la Fundación Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), ha dirigido diversos proyectos de iniciativa social, ha promovido proyectos de educación medioambiental y ha asesorado en la planificación estratégica y la dirección de proyectos a organizaciones nonprofit. También ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia, ha sido concejal de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú.

Su orientación actual, fruto de su trayectoria, se basa en el desarrollo de polí­ticas y estrategias de responsabilidad social tanto de las empresas como del sector público y social, con especial incidencia en las estrategias colaborativas, los partenariados y las alianzas estratégicas. Ha sido pionero en líneas como Territorios Socialmente Responsables, o la RSE aplicada a sectores como el comercio minorista, las microempresas, las organizaciones no lucrativas, el sector público, o en aspectos como la cultura y la lengua.

En los últimos diez años ha impartido más de 200 cursos relacionados con aspectos de gestión directiva, animación sociocultural, y educación ambiental; ha impartido más de 300 conferencias o ponencias sobre temas de responsabilidad social, participación ciudadana, voluntariado, civismo, exclusión social, etc.; ha organizado varios eventos, jornadas y congresos. Colaborador de diferentes publicaciones, articulista y autor de algunas publicaciones.

• Presentación think tank
• Gestión de la propia responsabilidad social
• Les recomendamos ver la Memoria del 2007 en formato presentación

jmcanyelles@collaboratio.net
responsabilitatglobal@collaboratio.net
+34 670 600 223

Otras presentaciones de trayectoria sectorial:

• Conferenciante y docente 
• Publicaciones
• Promotor de territorios socialmente responsables 
• Sector sanitario
• Sector deportivo
• Sector público 
• Sector turístic 
• Sector detallista: comercio
• Sector tecnológico
• Estrategia y desarrollo
• Ambiental
• Voluntariado
• RSE y Lengua
• Compromiso con la terminología 

Actividad llevada a cabo en algunos territorios (en construcción):

• Anoia (Igualada...)
• Baix Penedès (el Vendrell, Calafell...)
• Berguedà (Berga...)
• Garraf (Vilanova i la Geltrú, Sitges...)  
• Terres de l'Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre, Terra Alta)
• ... (pendiente de ir recopilando las otras comarcas)
• País Valencià

Serveis en Responsabilitat Social

Serveis per a empreses, administracions públiques i ONLs

• Acompanyament: serveis i consultoria
• Formació: in company, programes directius i per a la plantilla
• Innovació, models, propostes

• Think tank: assessorament en estratègia
• Jornades, cursos o seminaris de formació
• Disseny d'estratègies i pràctiques RSE
• Accions que visibilitzin el compromís RSE (Codi ètic, decàleg, adhesions a iniciatives i estàndards)
• Auditoria i diagnòstic
• Identificar projectes en relació a les comunitats locals
• Implementació de projectes, gestió o assistència tècnica
• Monitoratge de processos
• Suport tècnic en l'elaboració de Memòries d'RSE
• Disseny d'estratègies i polítiques de comunicació RSE

responsabilitatglobal@collaboratio.net

Servicios en Responsabilidad Social

Servicios para empresas, administraciones públicas y ONLs

Think tank: asesoramiento en estrategia
Plan de formación interna de directivos
Modelos y propuestas
Jornadas, cursos o seminarios de formación
Diseño de estrategias y prácticas RSE
Acciones que visibilizan el compromiso RSE (Código ético, decálogo, adhesiones a iniciativas y estándares)
Auditoría y diagnóstico
Identificar proyectos en relación a las comunidades locales
Implementación de proyectos, gestión o asistencia técnica
Monitorización de procesos
Apoyo técnico en la elaboración de Memorias de RSE
Diseño de estrategias y políticas de comunicación RSE

responsabilidadglobal@collaboratio.net

Antoni Gutiérrez-Rubí

Director d'Ideograma SA, empresa especialitzada en comunicació pública i social que ofereix serveis d'assessorament en el disseny i desenvolupament d'estratègies globals de comunicació dirigides a administracions, entitats sense ànim de lucre i empreses.

Entre els seus àmbits de treball destaquen:

-Comunitats virtuals i processos de participació democràtica
És promotor de la iniciativa edemocracia, un espai virtual de referència polí­tica i mediàtica sobre la democràcia digital, configurat com una comunitat virtual ICTNET de coneixement amb capacitat per a emetre opinió i prestar serveis.

-Desenvolupament de polítiques de responsabilitat social corporativa amb especial incidència en l'àmbit de les polí­tiques públiques i de la comunicació de la responsabilitat social i ambiental. És responsable de la comunitat virtual ICTNET sobre responsabilitat social corporativa i promotor del think tank Responsabilidadglobal que ofereix serveis i assessorament a empreses i administracions públiques entorn a la responsabilitat social corporativa.

-Sostenibilitat, ecologia i valors mediambientals.

La seva experiència en aquests àmbits es completa amb una llarga trajectòria d'assessorament i participació activa en projectes i iniciatives del Tercer Sector: associacionisme, voluntariat, acció social, comunicació i sensibilització en valors socials, etc., el que li proporciona una visió global i contemporània del concepte de responsabilitat social corporativa.

De manera continuada, des de fa deu anys és assessor, ponent i conferenciant sobre els seus àmbits d'experiència. Ha estat ponent a la Jornada "Empresa i nou Estatut", organitzada per la Direcció General de Participació Ciutadana per fer aportacions a la ponència parlamentària de reforma de l'Estatut. La seva intervenció va tractar sobre "Empresa i RSC al nou Estatut"

agrresponsabilidad@telefonica.net

AMICS DE LA GENT GRAN: UN NADAL COM CAL PER A TOTHOM

domingo, 14 de diciembre de 2003

Aquesta campanya té per objectiu pal·liar la soledat que, per aquestes dates, acusen les persones de més edat que estan soles, sense recursos, sense família (o amb una família que, per motius diversos, no les pot atendre) i amb problemes físics i psíquics propis d’edats avançades.

Mitjançant el Tradicional dinar de Nadal, l’entrega de lots de productes nadalencs, la campanya “Una família per Nadal” i la celebració del Dia de Reis, els més de 350 voluntaris d’Amics de la gent gran, apropen el caliu i l’ afecte, que tothom mereix, a les persones grans qui ho necessiten.

* Amb la campanya Una família per Nadal, famílies de voluntaris acullen i comparteixen la taula i tradició pròpies, amb persones qui, altrament, restarien soles a casa per dates assenyalades com Nadal, St. Esteve, Cap d’Any... Enguany, més de 20 persones podran gaudir-ne.

* De manera pionera, el Dia de Reis, més de 150 voluntaris acostaran al domicili de la persona gran que visiten regularment, un petit obsequi com a mostra d’afecte.

* El Dinar de Nadal d’enguany se celebrarà al Palau de Pedralbes on s’aplegaran més de 300 persones entre voluntaris i avis i comptarà amb la presència del Sr. Josep Mª Canyelles, gerent de l’INCAVOL, la sra. Núria Carrera, Diputada de Benestar social, i el regidor de Benestar social de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gumà, entre d’altres personalitats.

L’acte consistirà en l’àpat tradicional de Nadal, i comptarà amb l’actuació de la Coral infantil Tessel·la de la Fundació Amics de la Unesco, entre d’altres actuacions. També hi haurà homenatges, entregues de lots de nadal per als avis, etc..

http://www.informativos.net/Noticia.aspx?noticia=41824

El voluntariat corporatiu: una oportunitat per a l’empresa a Catalunya?

Barcelona, 16 de juliol de 2003 - Círculo Ecuestre.

MODERADOR Sr. Antoni Bassas 

Assistents: 

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMILIA
Sr. Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica
Sr. Josep Maria Canyelles, gerent Institut Català del Voluntariat


DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES
Sr. Pere Galí, secretari general de Promoció Econòmica
Sra. Marta Esteves

PIMECSEFES
Sr. Ramon Vila, adjunt a presidència

AGENCIA DE PATROCINI I MECENATGE
Sr. Pere Clotas, cap de projectes
Sra. Pilar Sarroca, gerent

ABERTIS Sra. Sagrario Huelin
Foie Gras-Progust, S.L. Sr. Jordi Serra
Fund. Agbar Sr. Jordi Molina
Fund. Gas Natural Sra. Mª Carme González
Fund. “Un sol món” Sr. Àngel Font
FUPICSA Sra. Auria Caus
Grupo SAR Sr. Higinio Raventós
Grupo SIFU Sra. Cristian Rovira
MRW Sr. Francisco Martín Frías
OLIVEDA, S.A. Sra. Anna Mª Oliveda
PINTADOS Y DERIVADOS Sr. Carlos Rodríguez
RABBIT SOLUTIONS, S.L. Sra. Blanca Cunill
S.A.N.J.O de Estampaciones Sr. Santiago Cruz
T.Q. TECNOL, S.A. Sr. Xavier Hernández
VALORES & MARKETING Sr. Ramon Guàrdia, Sr. Ismael Vallés, Sr. Josep Bonet

Els objectius del debat, van ser:

§  Conèixer l’opinió, les actituds i sensibilitat sobre el voluntariat d’empresa o corporatiu  que tenen  les petites i mitjanes empreses catalanes i aquelles  empreses que s’estan plantejant o han iniciat el camí per a la seva incorporació  dins l’empresa .

§  Identificar els beneficis, els avantatges, els riscos i els principals frens per a la incorporació del voluntariat corporatiu dins l’empresa.

§  Identificar les condicions internes i externes que podrien afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu.

En el debat  es van realitzar  les següents aportacions:

• Quant als beneficis que aporta el voluntariat corporatiu, cal destacar:

ü  Els efectes positius sobre la cohesió, motivació, sentit de pertinença dels treballadors i millora del clima laboral.

ü  L’establiment de vincles de relació més forts entre l’empresa i els seus empleats que es tradueix en una major fidelització, i que finalment s’acaba traslladant als clients.

ü  A nivell d’avantatges per a les empreses, és va  assenyalar com a important l’efecte positiu que té sobre la imatge (tant a nivell intern com extern) d’aquelles empreses que promouen el voluntariat entre els seus treballadors.

• Pel que fa a les condicions tant internes com externes que poden afavorir el desenvolupament del voluntariat corporatiu es van fer les següents aportacions:

ü  El voluntariat corporatiu és un tema de l’interès dels stakeholders de l’empresa. accionistes, direcció, sindicats, els propis treballadors, les organitzacions socials i l’administració han d’estar compromesos i han d’actuar com a aliats.

ü  El voluntariat corporatiu no és un tema de la dimensió de l’empresa, sinó que, perquè es desenvolupi, depèn del grau de sensibilitat intern de cada empresa.

ü  L’existència de mecanismes que puguin accelerar el desenvolupament del voluntariat corporatiu entre els quals cal destacar:

o   Una major comunicació interna i externa per part de l’empresa que ajudi a posar en valor i tangibilitzar davant els stakeholders, els beneficis que aporten les activitats de voluntariat corporatiu.

o   La creació i difusió d’instruments d’assessorament tant per a les empreses com per a les organitzacions socials que facilitin informació, orientació i promoguin la relació entre els dos sectors, com la iniciativa de l’Incavol recentment presentada www.xarxanet.org.

o   La difusió de bones pràctiques de voluntariat corporatiu per a crear mimetisme entre les empreses.

o   L’estudi de mesures en l’àmbit legal que beneficiïn aquelles empreses que porten a terme iniciatives de voluntariat corporatiu.

o   Un major diàleg  entre els representants institucionals de les empreses, administració i organitzacions per tal d’estudiar noves línies d’actuació per difondre i promoure el voluntariat corporatiu al nostre país.

o   Una major difusió del voluntariat corporatiu als mitjans de comunicació.

Un hotel reunirá a varias asociaciones de enfermos

DiarioMedico.com
Patricia Morén. Barcelona

18 de diciembre de 2002

La desconexión entre las asociaciones de pacientes y de los familiares de los enfermos parece tocar a su fin, gracias a un paquete de iniciativas impulsadas en Cataluña, entre las que se encuentran la creación de una base de datos virtual y el diseño de un futuro hotel que albergaría a agrupaciones de enfermos.

Unas 70 asociaciones distintas se reunieron en Barcelona

La Primera Jornada de Entidades y Asociaciones de Enfermos y Familiares de Enfermos de Cataluña, que se ha celebrado en Barcelona bajo el lema Punto de Encuentro, ha contribuido a crear nuevos lazos de conexión entre un sector, que hasta ahora ha trabajado de un modo un tanto inconexo, con la buena voluntad de los voluntarios y pocos profesionales.

La jornada, organizada por el Departamento de Sanidad catalán y el Instituto Catalán del Voluntariado (Incavol), del Departamento de Bienestar y Familia, concitó a unos 180 asistentes de 70 entidades distintas.

El evento ha servido para que las asociaciones de pacientes y los familiares de los enfermos se conozcan entre sí, intercambien sus datos y comiencen a pensar en impulsar iniciativas conjuntas, según Eugeni Sedano, director general de Recursos Sanitarios. Esta reunión les ha permitido hacer benchmarking, es decir, conocer de primera mano experiencias positivas de otras asociaciones que siempre pueden copiar e intentar captar nuevos voluntarios, cuya presencia en el acto estuvo asegurada gracias al Incavol.

Sedano ha explicado que el acercamiento entre diferentes colectivos se comenzó a materializar hace un año, cuando el Departamento de Sanidad creó una base de datos del sector -en Cataluña hay unas 300 agrupaciones registradas- y la colgó en su página web, "desde donde cualquier ciudadano puede acceder a esta información".

Futuro proyecto

Ahora el nuevo proyecto en ciernes del departamento es la creación de un hotel de entidades específico para las asociaciones de pacientes. Actualmente se está diseñando un plan funcional que se podría finalizar en el primer trimestre de 2003. La idea es habilitar esta infraestructura en el edificio del antiguo hospital militar, en el Parque Pere Virgili, ubicado en Barcelona y que se está destinando a varios usos. No obstante, Sedano ha precisado que aún no se ha aprobado un presupuesto para este futuro edificio compartido.

El presidente del Incavol, Josep Maria Canyelles, ha explicado que en Cataluña la creación de hoteles de entidades comenzó hace diez años por iniciativa del Departamento de Bienestar Social. En la comunidad ya existen 13 hoteles de este tipo, regidos por el propio Departamento o por los ayuntamientos. Los centros albergan a entidades y movimientos asociativos de todo tipo: lúdicos, culturales y, entre ellos, algunas asociaciones relacionados con la salud. En estos espacios comparten parte de las instalaciones y de los servicios (salas de reuniones, de actos y administración), aunque también disponen de su propio despacho.

La principal peculiaridad del futuro hotel que estudia crear la sanidad catalana es su especificidad para asociaciones de pacientes. Sedano ha explicado que "están desarrollando una tarea complementaria a la asistencial y queríamos reconocerlo. Les otorgamos subvenciones a proyectos sanitarios concretos, pero algunas tienen dificultades para obtener dinero para el alquiler o el teléfono. Nosotros podemos proporcionarles una ayuda indirecta facilitándoles estos espacios, que pueden ser especialmente útiles para las agrupaciones más pequeñas", ya que se alquilarán por "unos costes mucho más razonables".

Faltan profesionales

Las buenas intenciones no bastan para colaborar en entidades de pacientes y de sus familiares. Albert Navarro, gerente de la Dirección General de Recursos Sanitarios, dice que una de las principales necesidades de este sector es la entrada de profesionales de la gestión y los recursos humanos. La demanda se explica por el aumento de obligaciones que las entidades tienen con sus patrocinadores, Hacienda y otras instituciones para acceder a las subvenciones. Otras conclusiones de la jornada, según Navarro, son que se debe incorporar voluntarios que no padezcan una enfermedad (como pacientes o familiares) con acciones de marketing social, darles formación y fijar un contrato de compromiso con ellos y trabajar por objetivos.

Jornades comarcals d'Associacionisme i Voluntariat 2001

 

El món associatiu i de voluntariat té davant seu un seguit d'oportunitats i reptes molt importants, que han de permetre que el creixement experimentat en els darrers anys es consolidi tot guanyant un major protagonisme social.

La societat és cada cop més coneixedora de la importància del teixit associatiu i dels valors de civisme que aporta. La commemoració d'aquest Any Internacional del Voluntariat ha de ser aprofitada per promoure aquesta realitat i per projectar-la cap al futur, ja que, com més avançada és una societat, com és el cas de Catalunya, més necessita una societat civil forta i unes estructures de participació de les persones que reforcin els valors i la cohesió social.

Amb aquestes jornades comarcals pretenem obrir el debat a tot el territori, en el marc d'un procés de treball fins al 2003, tot garantint que tota la diversitat associativa de Catalunya hi aporti la seva visió.

---

13 de novembre de 2001
Sala d'Actes de la Comunitat de Regants d'Amposta
C/ Doctor Tomàs Pujol i Font, 1
43870 AMPOSTA

Amb la col·laboració de:
• Ajuntament d'Amposta
• Consell Comarcal del Montsià

Inscripcions 
Per inscriure-us podeu trucar al
telèfon 900 300 500 

Programa

18.30 h.	Benvinguda i presentació Il·lm. Sr. Joan Maria Roig i Grau, alcalde d'Amposta Sr. Daniel Rius i Guarch, president del Consell Comarcal del Montsià Sr. Josep Maria Canyelles i Pastó, gerent de l'Incavol
18.45 h.	2001-2003: El voluntariat i el moviment associatiu, en marxa! A càrrec del gerent de l'Incavol
19.15 h.	Programes . Xarxa d'Associacions de Catalunya . Mesures de finalització de la Prestació Social Substitutòria . Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya . Programa "Persones Grans, Grans Persones" Font: http://amposta.cat/pagina.asp?id=27&i=ca

Celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Badalona

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat del 2000, ha tingut lloc a Badalona un acte de celebració. Josep Maria Canyelles, gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya, ha lliurat un reconeixement a l'Associació de Voluntaris de Badalona, presidida per Joan de Escalada. També han participat a l'acte l'alcaldessa Maite Arqué.