Hem opinat sobre la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona anteriorment (El 'pla 80 km/h' i la contaminació), però ara entrem en una nova fase: la velocitat variable.
Entenem que marcar un límit variable pot afavorir la millor fluïdesa del trànsit i així ens ho fa creure la lògica ja que un corrent constant pot evitar l'efecte acordió, i sobretot les experiències reeixides d'altres ciutats. Des d'aquest punt de vista estaríem davant d'una bona pràctica a la qual cal donar la benvinguda i desitjar que tingui un bon resultat en el seu impacte.
El que no compartim és que el límit per dalt sigui sempre el de 80 km/h i no es plantegi també de manera variable. En moments de trànsit extremadament baix (mig matí, nits) s'hauria de poder recuperar els 120 km/h per als quals estan pensades les autopistes. I precisament pel baix trànsit no hauria d'afectar especialment a la contaminació.
De fet, bona part de les crítiques actuals a la mesura es refereixen a aquest mateix punt que fem valer nosaltres. I és per això que hem demanat a la conselleria que ens pugui informar sobre com tracten aquest punt a les altres ciutats on funciona la velocitat variable. Donat que el major punt de discrepància rau no tant en la velocitat variable sinó en el límit, ens ha sobtat que la memòria tècnica que presenten es refereixin a les ciutats que fan ús de la velocitat variable però no s'hi explica si limiten o no. Esperem poder disposar d'aquesta informació en els propers dies.
Hi ha opinadors, no necessàriament vinculats a cap expressió política partidista, que han interpretat els gestos d'aquest Departament de la Generaralitat governat per ICV com marcadament polítics. És a dir, davant de la incapacitat del partit que accentua més la defensa dels arguments ecologistes de fer prevaler els seus arguments en aspectes importants de la política del govern, tenen necessitat de mostrar el seu signe per mitjà de mesures de gran impacte mediàtic i que controlin estrictament des de la seva parcel·la de poder. Així s'explicaria la mesura de la limitació dels 80 km/h.
És una mesura que majoritàriament no s'entén i que no ha estat abordada des de la pedagogia o la complicitat sinó des de la imposició política. I que no sospesa adequadament pros i contres.
No solament des de la societat civil i des de l'oposició s'alcen veus crítiques sinó que també en les files del principal partit del govern s'hi han mostrat contraris. Alguns líders de les comarques afectades o el mateix conseller Nadal han suggerit públicament de replantejar el tema, fet que ha motivat que el president Montilla hagi de donar suport públic al conseller Saura (Montilla refrenda el límite de a 80 km/h para reducir el nivel de contaminación). Per la seva banda, ICV-EUiA denuncia un assetjament polític i mediàtic (ICV-EUiA denuncia un acoso político y mediático y asegura que no cederá a las presiones) en un moment en què se li acumulen els problemes (regulació del trànsit, Mossos d'Esquadra, participació a la manifestació xenòfoba antisionista...).
La percepció que els interessos partidistes marquen massa l'agenda política no és bona per al país ni per al propi govern. Governar és fer política però avui fer política vol dir saber generar complicitats, liderar, consensuar, dialogar. No imposar. I un partit ha de tenir clar quin és el seu pes electoral i dins la societat per tal de saber què pot fer i què no i quina necessitat hi ha de consensuar-ho prèviament. Si fem aquests comentaris des d'aquest bloc és precisament perquè entenem que la responsabilitat social dels poders públics passar per una bona governança (no únicament per imposar unes polítiques per molt bones que puguin ser) i perquè mesures que es justifiquen per criteris ambientals que són rebudes amb incredulitat per la població no fan més que generar un estat d'ànim no precisament sensible envers els reptes de la sostenibilitat.
Per contra, creiem que aplicar la responsabilitat social a la pròpia administració pública tindria un efectes molt superiors i positius tant a nivell d'impactes com d'exemplaritat. Per exemple, destinar els mateixos recursos a canviar la flota de vehicles públics per híbrids (és sols un exemple) tindria un efecte molt important a nivell ambiental però a més tindria com a efecte encara més rellevant que afavorira enormement la reconversió de la indústria automobilística cap a les millors solucions ambientals i la seva generalització aportaria ràpidament solucions a les incògnites sobre els punts de recàrrega elèctrica, etc. És a dir, mesures que no sols apunten cap a a la reducció del CO2 sinó que des del propi funcionament operatiu de l'administració afavoreixen la major rapidesa en els canvis que el mercat i la societat han d'experimentar.
15.1.09
14.1.09
Gairebé 1.100 grans empreses daneses estaran obligades per llei a informar sobre les seves polítiques de RSC a partir del 2010
Gairebé 1.100 grans empreses privades i públiques de Dinamarca es veuran obligades per llei a incloure, a partir del 2010, les seves polítiques de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en els seus informes financers anuals, segons informa el butlletí especialitzat 'GreenBiz' en una notícia recollida per Europa Press.
El parlament danès va aprovar a mitjans de desembre de 2008 una iniciativa que obligava a una sèrie de companyies no només a descriure les seves polítiques d'RSC, sinó també a detallar com s'implementen aquestes mesures i els progressos que aconsegueixen, que hauran de ser verificats per auditors externs.
D'aquesta manera, Dinamarca pretén aconseguir que les empreses compleixin amb el Pacte Global i els Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. "En l'actual crisi econòmica, és més urgent que mai promoure una transparència més gran, especialment en els camps mediambiental, social i de govern corporatiu", va afirmar el president dels Principis d'Inversió Responsable de l'ONU, Donald MacDonald.
Actualment, donar compte de les polítiques de RSC és un acte voluntari. Segons el parlament danès, el que es pretén al obligar les empreses no és només avançar en sostenibilitat, sinó crear millors oportunitats de negoci per a les empreses del país nòrdic. En aquest sentit, el govern danès ha argumentat que, millorant la seva reputació social, les empreses poden arribar a ser més competitives.
La iniciativa de Dinamarca no és nova. De fet, a França, ja existeix un grup de companyies obligades a informar del seu comportament social o ambiental en les seves memòries financeres des de 2001, i al Regne Unit les companyies han de fer-ho des de 2007.
Font
El parlament danès va aprovar a mitjans de desembre de 2008 una iniciativa que obligava a una sèrie de companyies no només a descriure les seves polítiques d'RSC, sinó també a detallar com s'implementen aquestes mesures i els progressos que aconsegueixen, que hauran de ser verificats per auditors externs.
D'aquesta manera, Dinamarca pretén aconseguir que les empreses compleixin amb el Pacte Global i els Principis d'Inversió Responsable de l'ONU. "En l'actual crisi econòmica, és més urgent que mai promoure una transparència més gran, especialment en els camps mediambiental, social i de govern corporatiu", va afirmar el president dels Principis d'Inversió Responsable de l'ONU, Donald MacDonald.
Actualment, donar compte de les polítiques de RSC és un acte voluntari. Segons el parlament danès, el que es pretén al obligar les empreses no és només avançar en sostenibilitat, sinó crear millors oportunitats de negoci per a les empreses del país nòrdic. En aquest sentit, el govern danès ha argumentat que, millorant la seva reputació social, les empreses poden arribar a ser més competitives.
La iniciativa de Dinamarca no és nova. De fet, a França, ja existeix un grup de companyies obligades a informar del seu comportament social o ambiental en les seves memòries financeres des de 2001, i al Regne Unit les companyies han de fer-ho des de 2007.
Font
L'operació Spanair i el sentit de la responsabilitat social
Encara són molts els que quan senten parlar d'RSE o RSC pensen en matèries ambientals o en les laborals. O que quan llegeixen 'sostenibilitat' ja ho vinculen directament a temes ambientals i d'escalfament del planeta.
Però l'RSE és un enfocament molt més ampli i des d'aquest bloc mirem de recordar-ho en alguns escrits. Per això volem parlar ara de l'operació que està en marxa per part d'algunes persones de l'empresariat català i d'algunes administracions del país.
Parlem d'RSE? I tant que sí. De manera rotunda! La sostenibilitat del país, la capacitat de crear llocs de treball i crear riquesa sols la podrem mantenir o incrementar en el mitjà i llarg termini si som capaços de dotar-nos de les infraestructures necessàries per a ser competitius en aquest món, i sempre d'acord amb l'estratègia de país que es formuli.
Les limitacions aeroportuàries vénen acompanyades dels interessos del govern espanyol per a deixar el Prat en un segon terme i promoure Barajas com el hub de referència. Enfront d'aquesta situació sabuda de tothom i lamentada intensament per la societat civil i l'empresariat, sols queda la capacitat d'aconseguir compromisos ferms per part de companyies aèries que creguin en l'opció Barcelona i en vulguin fer un hub entrant en plena competència amb Barajas.
L'empresariat que es reunia a l'IESE fa uns mesos per a reclamar a la política i al sector públic, ara té davant seu l'oportunitat d'entomar el repte per ells mateixos i disposar d'un control de la situació. Si el futur del país passa realment per les infraestructures i per la nostra ubicació en el món a partir del port i l'aeroport no cal dir que ara tenim una oportunitat excel·lent que no es pot malbaratar.
Sens dubte, per als qui hi inverteixin i s'hi juguin les garrofes, aquesta no serà una operació on obtenir beneficis ràpids. Estem davant del contrari d'una operació especulativa. Estem davant d'una operació de col·laboració, amb visió de país, i que demostraria un gran sentit de la responsabilitat davant la societat. De ben segur que el temps els ho sabria agrair.
Però l'RSE és un enfocament molt més ampli i des d'aquest bloc mirem de recordar-ho en alguns escrits. Per això volem parlar ara de l'operació que està en marxa per part d'algunes persones de l'empresariat català i d'algunes administracions del país.
Parlem d'RSE? I tant que sí. De manera rotunda! La sostenibilitat del país, la capacitat de crear llocs de treball i crear riquesa sols la podrem mantenir o incrementar en el mitjà i llarg termini si som capaços de dotar-nos de les infraestructures necessàries per a ser competitius en aquest món, i sempre d'acord amb l'estratègia de país que es formuli.
Les limitacions aeroportuàries vénen acompanyades dels interessos del govern espanyol per a deixar el Prat en un segon terme i promoure Barajas com el hub de referència. Enfront d'aquesta situació sabuda de tothom i lamentada intensament per la societat civil i l'empresariat, sols queda la capacitat d'aconseguir compromisos ferms per part de companyies aèries que creguin en l'opció Barcelona i en vulguin fer un hub entrant en plena competència amb Barajas.
L'empresariat que es reunia a l'IESE fa uns mesos per a reclamar a la política i al sector públic, ara té davant seu l'oportunitat d'entomar el repte per ells mateixos i disposar d'un control de la situació. Si el futur del país passa realment per les infraestructures i per la nostra ubicació en el món a partir del port i l'aeroport no cal dir que ara tenim una oportunitat excel·lent que no es pot malbaratar.
Sens dubte, per als qui hi inverteixin i s'hi juguin les garrofes, aquesta no serà una operació on obtenir beneficis ràpids. Estem davant del contrari d'una operació especulativa. Estem davant d'una operació de col·laboració, amb visió de país, i que demostraria un gran sentit de la responsabilitat davant la societat. De ben segur que el temps els ho sabria agrair.
PD: podeu veure l'editorial de l'AVUIFemCat, eix de l'operació Spanair
Barcelona - Dimarts, 13 de gener de 2009 18:14
Els socis de la patronal catalana FemCat podrien esdevenir un factor clau perquè l'aerolínia Spanair acabés, tal com es ve apuntant darrerament, en mans catalanes. Amb Catalana d'Iniciatives –del qual la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona en són accionistes- i Turisme de Barcelona com a principals impulsors, els contactes es multipliquen per aconseguir tancar un acord abans del 31 de gener, dia en que expira el termini de compra. Des de FemCat, patronal composta per empresaris catalanistes, s'ha mostrat la voluntat d'adquirir "una petita participació", tot i deixar clar que no es tracta d'una operació estratègica pel grup i que es faria per "compromís amb el país".
FemCat, presidida per Joaquim Boixareu, conseller delegat del grup metal·lúrgic Irestal, és la primera patronal que mostra el seu caràcter catalanista sense complexos, fruit de les noves generacions que s'han tret de sobre els prejudicis i complexos que ha arrossegat des de fa molt de temps l'empresariat català.
L'operació per adquirir la segona aerolínia de l'Estat suposaria un primer pas perquè el Prat adquirís d'una vegada per totes un caràcter intercontinental bàsic per al dinamisme del Principat, que evitaria les feixugues escales necessàries actualment per fer la majoria de vols de llarga durada. Davant la nul·la voluntat de la resta de companyies d'actuar en aquest sentit, donant una immensa prioritat a Barajas, el fet que una empresa potent com Spanair passi a mans catalanes i, sobretot, a unes mans interessades a potenciar el paper de Catalunya en aquest camp, suposarien una bona notícia enmig del panorama actual.
Tot i això, l'operació encara no està tancada i queden alguns esculls per superar. El més important de tots, el deute de 500 milions d'euros que arrossega la companyia i que el grup escandinau SAS, actual propietari de l'aerolínia, pretén que sigui assumit en part pels seus compradors.
Font: Tribuna.cat
Jordi Pàmies vol compensar el mal causat involuntàriament amb els productes químics
Jordi Pàmies és dels pocs agricultors catalans que encara poden presumir de tenir cultius ecològics, lliures de transgènics i químics. En parlàvem en algun escrit:
Som el que sembrem
L'Administració Pública necessita una injecció urgent de Responsabilitat Social
Ara li han fet una entrevista al Periódico, que us recomanem:
Josep Pàmies, agricultor biològic: ''La gent es vol curar d'una manera natural''
--Vostè és un agricultor molt atípic.
--Tota la vida he estat pagès i estic acostumat a lluitar. La terra és un tresor de salut, però hi ha tants impediments perquè els agricultors puguem revaloritzar-la, que et veus obligat a actuar. La gent es vol curar d'una manera més natural. La medicina clàssica ha de ser l'últim recurs, perquè l'organisme no sempre accepta una molècula sintètica. De fet, hi ha molts fàrmacs que són còpies d'una planta natural, amb contraindicacions.
--Ha estat denunciat dues vegades.
--Sí. Una, el 2006, per indicar a l'etiqueta dels meus testos d'estèvia rebaudiana que la planta té propietats antidiabètiques i antihipertensives, i una altra, el 2007, per vendre-la en fulles seques i tallades. En test i sense etiqueta es pot vendre perquè se la considera planta ornamental, però a Europa està prohibit comercialitzar-la seca. Per això regalo la majoria de plantes criminalitzades que cultivo.
--¿Plantes criminalitzades?
--Són totes les que van bé per a la salut, però que tenen en contra seu poderosos interessos de la indústria farmacèutica, que impedeixen que es donin a conèixer les seves propietats. L'estèvia n'és una. La seva difusió afecta els laboratoris que elaboren fàrmacs antidiabètics i els que tracten la hipertensió. L'OMS ha autoritzat l'ús d'estèvia natural a tot el món, però el sector farmacèutic pressiona en contra seu.
Llegir més [ca][es]
12.1.09
3a Jornada Generacional d'Economia
El proper 20 de febrer tindrà lloc a ESADEFORUM una nova edició de la JORNADA GENERACIONAL D'ECONOMIA (JGE). La Jornada és un espai de trobada de tots aquells a qui ens interessa i preocupa el present i el futur econòmic del nostre país, i que volem conèixer-ne més coses però també dir-hi la nostra -críticament, si cal.
Així, durant tot un dia tindrem conferències magistrals, presentacions, debats, ocasions per a la interacció entre nosaltres -com el dinar-, etc. Enguany el tema central de la JGE serà 'El nostre món és el món', i reflexionarem i opinarem sobre la globalització i sobre la internacionalització de l'economia catalana, fent especial atenció a com la condiciona l'actual context de crisi.
A la web de la JGE3 (http://www.jornadage.cat/) podràs trobar més informació sobre els temes de les sessions de treball, la vintena de ponents previstos (entre els quals l'economista Enrico Spolaore), com inscriure's (hi ha un descompte de 10€ si es fa abans del 20 de gener), les anteriors Jornades, etc.
La JGE s'adreça en primer lloc a emprenedors, directius i professionals de les generacions nascudes als anys 60 i 70. Organitzen la Jornada les entitats Espai Vicens Vives, Associació Catalana de Professionals i Espai Hayek de la Fundació Catalunya Oberta, amb la col·laboració d'una quinzena més d'associacions i institucions de la societat civil catalana.
Així, durant tot un dia tindrem conferències magistrals, presentacions, debats, ocasions per a la interacció entre nosaltres -com el dinar-, etc. Enguany el tema central de la JGE serà 'El nostre món és el món', i reflexionarem i opinarem sobre la globalització i sobre la internacionalització de l'economia catalana, fent especial atenció a com la condiciona l'actual context de crisi.
A la web de la JGE3 (http://www.jornadage.cat/) podràs trobar més informació sobre els temes de les sessions de treball, la vintena de ponents previstos (entre els quals l'economista Enrico Spolaore), com inscriure's (hi ha un descompte de 10€ si es fa abans del 20 de gener), les anteriors Jornades, etc.
La JGE s'adreça en primer lloc a emprenedors, directius i professionals de les generacions nascudes als anys 60 i 70. Organitzen la Jornada les entitats Espai Vicens Vives, Associació Catalana de Professionals i Espai Hayek de la Fundació Catalunya Oberta, amb la col·laboració d'una quinzena més d'associacions i institucions de la societat civil catalana.
11.1.09
La corrupció és una llosa per a una economia globalitzada
La corrupció ha passat a ser una preocupació important en els nostres dies. Si anys enrere podia ser un cost més que algunes empreses ja estaven acostumades a assumir i preveure, en una economia globalitzada en què fins i tot empreses petites operen en contextos globals i sobretot en una economia accelerada en què el temps és or, la corrupció té uns costos que van molt més enllà de l'import econòmic que pugui suposar. El temps que fa perdre a l'empresa i als alts executius té un cost que pot ser inassumible.
L'afegitó fet als 9 principis del Pacte Mundial per tal que un desè principi focalitzés el tema de la corrupció ja anunciava que aquesta seria una matèria cada cop més rellevant en el nostre món.
Avui, és un conegut dissenyador català qui ho denuncia, tot acceptant haver acceptat el pagament de 'mordidas', i posa damunt de la taula el risc d'ineficiència empresarial i el possible fracàs que pot arribar a suposar:
Tots dos casos són prou greus perquè no es quedin aquí i puguin ser investigats, no tant ja per al cas en si sinó per tot el que hi pot haver al darrera de models generalitzats que impedeixen una economia on els millors i més eficients progressin netament.
Cal veure què hi ha de veritat en aquests casos, però molts altres n'hi ha de similars i segur que en algun d'ells hi ha base per creure que poden ser certs. Parlem d'incompliment de les lleis i una manca d'ètica. Però parlem també d'una trava a la llibertat de mercat en igualtat de condicions. Tant en el cas de l'esports, pels valors que hauria de representar, com en el cas dels models de negocis globalitzats, com a expressió de la possibilitat d'obrir-se negoci arreu del món, la corrupció és una trava inacceptable, econòmicament, legalment, i èticament.
Per a un club esportiu, la transparència hauria de ser un actiu no solament exigible per part de socis i de la societat, sinó també una mostra del seu joc net. Per a un país, fer front a un sistema de corrupció generalitzat com hom coneix que succeix a Mèxic, suposa treballar per un territori socialment responsable, amb el compromís actiu de totes les parts. Fora d'això, estem en terreny d'actituds socialment irresponsable.
L'afegitó fet als 9 principis del Pacte Mundial per tal que un desè principi focalitzés el tema de la corrupció ja anunciava que aquesta seria una matèria cada cop més rellevant en el nostre món.
Avui, és un conegut dissenyador català qui ho denuncia, tot acceptant haver acceptat el pagament de 'mordidas', i posa damunt de la taula el risc d'ineficiència empresarial i el possible fracàs que pot arribar a suposar:
Custo diu que les duanes de Mèxic són les més corruptesPerò la corrupció no es queda en els casos més coneguts i denunciats públicament de la compra-venda internacional de productes o en els contractes de serveis del sector públic. També en el món de l'esport apareixen de tant en tant indicis d'allò que molta gent sospita i que sempre s'ha dit que forma part d'una realitat molt estesa i normal. Fa uns dies Interviu revelava les denúncies d'una antiga secretària del Reial Madrid:
El dissenyador català Custo Dalmau considera que les duanes mexicanes són "les més corruptes" del món i les causants del fracàs de tres de les seves botigues en aquell país llatinoamericà. En una entrevista publicada ahir pel diari Reforma, el modista afirma: "Ens van fer la vida impossible. Les mercaderies quedaven retingudes durant mesos i havíem de pagar sota la taula".
Cristina Bermúdez. EL PERIÓDICO
MADRID
Cristina Bermúdez, secretària de Carlos Martínez Albornoz, director corporatiu sota el mandat de Florentino Pérez, i de Juan Mendoza i Juan Ignacio Rivero, vicepresidents de Ramón Calderón, va revelar a la revista Interviú l'augment de comissions pagades per alguns fitxatges.
"La del representant del Van Nistelrooy va pujar d'1,2 milions d'euros a 1,5 després de la presentació del jugador per ordre de Ramón Calderón", confessa Bermúdez, que està imputada per falsificació i conspiració per delinquir en el cas dels vots per correu en les últimes eleccions a la presidència del club blanc.
"Si explico tot el que sé, això serà la guerra i el Madrid volarà pels aires. Estic espantada i temo per la vida dels meus fills". Aquesta és la punyent confessió de Cristina, que va ser l'encarregada de redactar els contractes del Madrid des que Calderón va ser nomenat president fins al desembre del 2006.
REPARTIMENT DELS DINERS
La secretària d'Albornoz desconeix el destí d'aquells 300.000 euros de la comissió del davanter holandès. "No sé si se'ls van repartir Badini, Bucero, Mijatovic o Calderón, però van ser 300.000 euros rodons. Calderón ho sabia tot. Ho va permetre, ho va autoritzar i va firmar el nou contracte", declara Bermúdez a l'esmentada revista.
En l'entrevista, realitzada per José Manuel Muñoz, la secretària del club blanc recorda que quan es va produir el fitxatge de Cannavaro "van aparèixer set representants al matí i cinc més a la tarda i que un d'ells era iugoslau, cosa que a tots ens va sorprendre i ens va semblar estrany". Per aquell fitxatge, el Madrid va pagar de comissió "entre 2 i 2,2 milions d'euros". Cristina assegura que en les contractacions de Mijatovic "s'han comprat jugadors per 20 milions d'euros quan en costaven set".
Font: El Periódico [ca][es]
Tots dos casos són prou greus perquè no es quedin aquí i puguin ser investigats, no tant ja per al cas en si sinó per tot el que hi pot haver al darrera de models generalitzats que impedeixen una economia on els millors i més eficients progressin netament.
Cal veure què hi ha de veritat en aquests casos, però molts altres n'hi ha de similars i segur que en algun d'ells hi ha base per creure que poden ser certs. Parlem d'incompliment de les lleis i una manca d'ètica. Però parlem també d'una trava a la llibertat de mercat en igualtat de condicions. Tant en el cas de l'esports, pels valors que hauria de representar, com en el cas dels models de negocis globalitzats, com a expressió de la possibilitat d'obrir-se negoci arreu del món, la corrupció és una trava inacceptable, econòmicament, legalment, i èticament.
Per a un club esportiu, la transparència hauria de ser un actiu no solament exigible per part de socis i de la societat, sinó també una mostra del seu joc net. Per a un país, fer front a un sistema de corrupció generalitzat com hom coneix que succeix a Mèxic, suposa treballar per un territori socialment responsable, amb el compromís actiu de totes les parts. Fora d'això, estem en terreny d'actituds socialment irresponsable.
La recepció de TV3 continua prohibida al País Valencià
Per la llibertat d’expressió, NO al tancament!Comunicat de la campanya:
Segons s'ha confirmat, el Govern valencià del PP ataca de nou amb el tancament dels repetidors de TV3 d'Alginet i la Llosa de Ranes amb la complicitat silenciosa del Govern espanyol del PSOE. Cal tornar a reclamar a Europa els drets democràtics més elementals davant d'un deteriorament de la qualitat democràtica i de les llibertats al nostre país. Espanya ataca de nou a través dels seus ambaixadors a la nació catalana. Enviem correus reclamant l'actuació de la Comissió Europea i fem sentir la nostra veu a Europa, adrecem-nos amb aquesta carta a les institucions europees, en les persones de:
* Viviane Reding, Comissària de Societat de la Informació i Mitjans de Comunicació
* Ján Figel, Comissari d’Educació, Formació, Cultura i Joventut
* Hans-Gert Pöttering, President del Parlament Europeu
* P. Nikiforos Diamandouros, defensor del poble europeu
Sra. Viviane Reding, Sr. Ján Figel, Sr. Hans-Gert Pöttering i Sr. P. Nikiforos Diamandouros,
Ens dirigim a vostès per denunciar el greu atemptat contra la llibertat d’informació i contra la pluralitat cultural que s’està cometent al nostre país.
La recepció de Televisió de Catalunya (TVC) ha estat prohibida pel govern regional a les comarques del País Valencià i els repetidors que han possibilitat la recepció d’aquesta televisió (l’única que emet íntegrament en la llengua pròpia dels valencians) estan sent clausurats. Aquesta mesura deixa sense televisió en llengua pròpia centenars de milers de ciutadans, en una iniciativa que ataca directament la llibertat d’expressió i vulnera el dret a la pluralitat informativa dels temps presents.
Aquest atac contra la llengua i cultura pròpies és un dels més greus que s’han produit a casa nostra en la història contemporània recent. Creiem que Europa no pot restar indiferent a aquest atemptat a la llibertat d’expressió i els demanem una actuació decidida en defensa d’uns drets civils que hem vist greument vulnerats.
Adhesió
El Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona inclou mesures d'RSE
Podeu veure la nota del Departament de Treball en la qual es detallen les mesures i es poden observar aquelles que tenen a veure amb l'RSE.
Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona
Es crearan prop de 4.000 llocs de treball i més de 72.000 persones es beneficiaran del pacte durant el 2009
Al voltant de 4.000 llocs de treball es crearan aquest any a Barcelona fruit de l'aplicació del Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona, que portaran a terme el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. El pacte es va signar el passat 23 de maig i vol promoure un mercat de treball de qualitat. També van signar el pacte Comissions Obreres del Barcelonès, La UGT de Catalunya, Foment del Treball i PIMEC.
A més, unes 72.000 persones es podran beneficiar de les accions de formació, orientació laboral i creació d'empreses que executarà Barcelona activa. El pacte comptarà amb un pressupost de 22 milions d'euros procedents del Departament de Treball, l'ajuntament i el Fons Social Europeu. El pacte preveu la creació de 770 empreses i l'assessorament d'unes 450 més.
El pacte vol promoure la iniciativa emprenedora mitjançant accions d'acompanyament a la creació i creixement d'empreses. També vol atraure talent creatiu i innovador de tot el món a la ciutat gràcies al programa "Do it in Barcelona".
L'altre objectiu és millorar la formació de qui es troba al marge del mercat laboral. D'aquesta manera, preveu un pla de xoc per a joves que abandonen el sistema educatiu amb accions de formació en escoles taller i accions de millora de la qualificació dels joves per a que puguin tornar a la formació reglada.
Per a les persones que es quedin sense feina, l'ajuntament i el Servei d'Ocupació de Catalunya posa en marxa el programa "Activa't per l'Ocupació" que consisteix en oferir-los atenció a mida que els permeti conèixer les oportunitats professionals que els ofereix la ciutat. Es preveu atendre a 16.125 participants.
El pacte també inclou accions als barris, formació en noves tecnologies i accions destinades al sector comerç, entre d'altres.
Font: gencat.cat
Nota del Departament
10.1.09
Un passatger discapacitat psíquic denuncia que dos revisors del Trambaix el van maltractar
No podem deixar de reproduir la notícia que apareix avui a la premsa i que sembla impensable que pugui arribar a succeir a casa nostra. El tracta respecte una persona disminuïda que se'ns hi descriu es troba completament fora de lloc, i convindrà que l'empresa concessionària i l'autoritat pública investiguin el que ha passat, ho expliquin amb transparència, i implantin les solucions necessàries per tal que no torni a succeir:
El personal d'aquests serveis públics hauria d'estar habituat a tractar amb persones molt diverses, incloent-hi persones amb disminucions, amb malalties mentals, etc. I la seva capacitació hauria de portar-los a comprendre que un noi d'aquestes característiques compleix al peu de la lletra el que li han dit i per tant mai permetrà que li prenguin de les mans el seu carnet. I si no els ho han explicat, també podem recórrer a demanar-los una mica de seny i capteniment envers una persona que s'observa que no disposa dels recursos i habilitats socials del gruix de la població.
PD: es complica el tema amb altres denúncies i informacions afegides:
Uns 20 usuaris del tramvia han denunciat els últims mesos maltractaments dels revisors: Els vigilants agredeixen, amenacen i cobren extres, segons l'advocat dels denunciants
10/1/2009 17:23 h A LA PARADA MONTESA, A ESPLUGUES
Un passatger discapacitat psíquic denuncia que dos revisors del Trambaix el van maltractar• Dos transeünts i un veí van gravar una part dels maltractaments amb mòbils i una càmera de vídeo
EFE
BARCELONA
Un passatger del tramvia de Barcelona amb una discapacitat psíquica ha denunciat davant els Mossos d'Esquadra haver estat maltractat i vexat per dos revisors, a qui es va negar a entregar la seva targeta rosa, i que el van reduir per la força, i fins i tot el van tirar a terra, per prendre-li la documentació. Els fets es van produir el 30 de desembre a la parada Montesa d'Esplugues (Baix Llobregat).
Una part dels maltractaments van ser gravats amb telèfons mòbils i una càmera de vídeo per dos transeünts i un veí. En la gravació, dos revisors redueixen per la força Juan Manuel N., de 28 anys, l'agafen pel coll fins a immobilitzar-lo a terra i li prenen la seva petita bossa per agafar-li la cartera. Un d'ells la registra mentre l'altre impedeix que s'acosti al seu company.
En les imatges s'aprecia que el passatger viu la situació molt nerviós. En un altre moment de la gravació, s'observa que el jove, amb una discapacitat psíquica que li dóna dret a viatjar amb targeta rosa, l'ensenya als inspectors, que a l'intentar prendre-l'hi d'una manotada fan enfurir el noi, que acaba clavant puntades de peu a una paperera i donant-se cops al cap contra un vidre.
Agredit i humiliat
Segons la denúncia, el jove viatjava a la línia T-2 del Trambaix en direcció al centre de salut mental de Cornellà (Baix Llobregat), on és atès per, precisament, obtenir la documentació per renovar el seu carnet rosa dels transports públics. D'acord amb el seu relat a la policia, quan una revisora li va demanar al noi el seu carnet, ell va accedir a mostrar-l'hi però no a entregar-l'hi.
El jove va assegurar que li havien advertit que aquest document no l'havia de donar mai a ningú. Després d'una sèrie d'incidents al voltant del carnet en què van intervenir dos revisors més, el denunciant va aconseguir escapolir-se a la parada avinguda Xile, però va ser localitzat pels mateixos revisors en un altre comboi, d'on el van treure "violentament pel coll i per la força", prossegueix la denúncia.
"Hi ha més bojos a fora que a dins"
Ja a l'andana de la parada de Montesa, els dos revisors el van tirar a terra, li van donar cops al cap amb la màquina validadora de bitllets i li van prendre la cartera per registrar-la, segons Juan Manuel N., que va afegir que els inspectors van tirar la seva targeta rosa a terra d'una manotada i la van trepitjar mentre l'humiliaven i se'n reien d'ell, encara que el noi va aconseguir recuperar-la.
El denunciant sosté que va insistir que pateix una discapacitat intel·lectual per la qual segueix tractament mèdic, i un dels revisors li va contestar que "hi ha més bojos a fora que a dins". L'episodi va acabar amb la intervenció d'una patrulla dels Mossos, que van allunyar de l'andana el denunciant i, després de tranquil·litzar-lo, li van tornar la cartera, encara en mans dels revisors.
Segons l'empresa, no hi ha haver maltractament
L'empresa Tram, que explota el servei del tramvia, ha explicat que van ser els mateixos revisors que van avisar la policia i que es van limitar a retenir el noi, que estava "molt nerviós", agafant-lo per la motxilla a la parada d'Esplugues per evitar que patís un accident, ja que a l'estació d'avinguda Xile havia fugit per la calçada "posant en perill la seva vida".
Segons la companyia, en cap moment hi va haver un maltractament per part dels inspectors, sinó "un intent de retenció per evitar un accident greu tenint en compte el seu comportament a la parada de l'avinguda Xile". L'empresa té constància d'aquests fets perquè ho van ressenyar els revisors en el comunicat d'incidències, però no ha rebut la denúncia policial ni cap reclamació del passatger.
Font: El Periódico [ca][es]
El personal d'aquests serveis públics hauria d'estar habituat a tractar amb persones molt diverses, incloent-hi persones amb disminucions, amb malalties mentals, etc. I la seva capacitació hauria de portar-los a comprendre que un noi d'aquestes característiques compleix al peu de la lletra el que li han dit i per tant mai permetrà que li prenguin de les mans el seu carnet. I si no els ho han explicat, també podem recórrer a demanar-los una mica de seny i capteniment envers una persona que s'observa que no disposa dels recursos i habilitats socials del gruix de la població.
PD: es complica el tema amb altres denúncies i informacions afegides:
Uns 20 usuaris del tramvia han denunciat els últims mesos maltractaments dels revisors: Els vigilants agredeixen, amenacen i cobren extres, segons l'advocat dels denunciants
9a i 10a edicions del curs online per a PIMES de la UOC i Responsabilitat Global
Després de cinc edicions en català i tres en castellà, aquest mes de febrer tindran lloc la 9a i 10a edicions del curs "Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per la creació de valor en les pimes", l'una en català i l'altra en castellà.
La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d'Hivern, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.
En pocs anys, l'RSE ha esdevingut una pràctica d'elevat interès. «La integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors» està demostrant la seva capacitat de crear valor per a la pròpia empresa. Moltes pimes estan millorant la seva aproximació a aquesta nova dimensió estratègica del seus processos de creació de valor per a fer-los més sostenibles i encarats a l'avantatge competitiu.
Properament us aportarem més informació.
Dates: 4 febrer 2009 - 4 març 2009
Podeu accedir a la informació en el web de la UOC (català)
Pueden acceder a la información en el web de la UOC (castellano)
La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d'Hivern, ofereix un curs virtual, amb l'autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d'accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.En pocs anys, l'RSE ha esdevingut una pràctica d'elevat interès. «La integració voluntària, per part de les empreses, de les preocupacions socials i ambientals en les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors» està demostrant la seva capacitat de crear valor per a la pròpia empresa. Moltes pimes estan millorant la seva aproximació a aquesta nova dimensió estratègica del seus processos de creació de valor per a fer-los més sostenibles i encarats a l'avantatge competitiu.
Properament us aportarem més informació.
Dates: 4 febrer 2009 - 4 març 2009
Podeu accedir a la informació en el web de la UOC (català)
Pueden acceder a la información en el web de la UOC (castellano)
Menors d'edat reparteixen les guies de Telefónica a l'Argentina
Segons denuncia l'expert en Responsabilitat Social Fernando Legrand al seu blog rseonline, l'empresa Telefónica està repartint les guies telefòniques a l'Argentina sense prestar atenció al fet que sigui menors qui estiguin assumint aquesta feina.Podeu llegir l'escrit de denúncia a: http://rseonline.com.ar/2009/01/telefonica-trabajo-infantil-paginas-amarillas/
9.1.09
Aprovació del Pla de Comptabilitat per a les fundacions i les associacions
El passat 31 de desembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el Decret d’aprovació del Pla de Comptabilitat per a les fundacions i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, adaptat al nou Pla General Comptable de 2007. Aquest nou Pla suposa un canvi fonamental respecte a la comptabilitat que era aplicada per aquestes entitats fins l’actualitat.
DOGC 5288-31.12.2008 · Decret 259/2008
DOGC 5288-31.12.2008 · Decret 259/2008
Convocat el III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció
III Congrés Català de Comptabilitat i DireccióESADE, 11 i 12 de juny de 2.009
Ja està disponible el primer opuscle del III Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. En aquest opuscle, podreu consultar el programa previst d’aquest Congrés.
Us recordem que el període de presentació de comunicacions estarà obert fins el dia 3 d’abril de 2.009.
La Comissió de Responsabilitat Social de l'ACCID i coordina les sessions d'RSE que, com en les anteriors edicions, s'hi faran.
Web del Congrés
Canyelles parlarà sobre RSE a Manacor
Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, farà una conferència a Manacor titulada “La corresponsabilitat social a les empreses: implicacions sociolingüístiques” en el marc de la Jornada “Perspectives sociolingüístiques i llengua catalana”.Aquesta jornada està organitzada per l'Ajuntament de Manacor, per mitjà de l’Escola Municipal de Mallorquí i coordinat per Bernat Joan i Marí. Hi col·laboren la Universitat de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i el Govern de les Illes Balears.
Canyelles parlarà el dimarts 20 de gener de 2009, a les 20.15 hores, en el Centre Sociocultural del Consell de Mallorca (c. de Pius XII, 5, de Manacor). També intervenen en el curs: Aureli Argemí (director general del CIEMEN), Mònica Sabata (directora de l'Institut Linguapax), Antoni Mir (director de Linguamon - Casa de les Llengües), Miquel Strubell (UOC), Bernat Joan, i Joan Soler (Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya).
Manacor, amb més de 40.000 habitants, és la segona ciutat més gran de l'illa de Mallorca, i molta gent arreu del món la coneixen no solament pels atractius turístics i culturals sinó per ser la ciutat del tennista Rafel Nadal.
La inscripció a l'acte té una matrícula de 50€.
El diccionari adequa el vocable 'matrimoni' a les parelles gais
Les acadèmies de la llengua tenen l'encàrrec de vetllar per la puresa de cada llengua i per garantir-ne la seva funcionalitat com a instrument de comunicació útil i adequat d'acord a l'evolució dels temps. Per això, tota mena de canvis sociològics, tecnològics i altres, hi han de tenir un reflex evident.
De vegades, aquest reflex ha de ser més lent, ja que els canvis de base sociològica requereixen un període per a consolidar-se. Però si aquest canvi disposa, a més, d'una base legal, aleshores les acadèmies es poden permetre de ser més avançades i ràpides en l'adequació de la llengua.
Amb el canvi de significat de la paraula 'matrimoni', la llengua catalana fa un nou pas en la posada al dia constant que requereixen avui totes les llengües del món. A més, el president de l'Institut d'Estudis Catalans ho explica i ho justifica d'una manera prou adequada per tal que ningú vulgui trobar impediments de caràcter etimològic:
De vegades, aquest reflex ha de ser més lent, ja que els canvis de base sociològica requereixen un període per a consolidar-se. Però si aquest canvi disposa, a més, d'una base legal, aleshores les acadèmies es poden permetre de ser més avançades i ràpides en l'adequació de la llengua.
Amb el canvi de significat de la paraula 'matrimoni', la llengua catalana fa un nou pas en la posada al dia constant que requereixen avui totes les llengües del món. A més, el president de l'Institut d'Estudis Catalans ho explica i ho justifica d'una manera prou adequada per tal que ningú vulgui trobar impediments de caràcter etimològic:
L'IEC adapta el vocable 'matrimoni' a les parelles gais
• Els homosexuals celebren el canvi i volen que la RAE faci igual
EL PERIÓDICO
BARCELONA
Qui en poques setmanes consulti l'entrada matrimoni al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans ja no trobarà la clàssica definició de "unió legítima entre un home i una dona". L'IEC ha decidit posar-se al dia i adaptar el vocable als nous temps i al marc legal vigent a Espanya, que permet els casaments entre homosexuals. Així que el matrimoni serà per a l'acadèmia catalana de la llengua, segons va avançar Europa Press, una "unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú establerta mitjançant ritus o formalitats legals".
Amb aquest canvi, el de l'IEC serà el primer diccionari que acull la nova definició. "No hem de ser esclaus ni d'etimologies ni de determinats costums que es poden haver superat", va assegurar Joan Martí, president de la Secció Filològica de l'IEC.
LA MATERNITAT
Martí va afirmar que si un es lliga al concepte de maternitat, que etimològicament conté el terme matrimoni, s'hauria d'arribar a la conclusió que "tot matrimoni que, pels motius que siguin no pot engendrar, és un matrimoni frustrat". "Crec que seria una interpretació incorrecta", va postil·lar.
La Federació de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB) va qualificar avui de "molt bona notícia" aquest canvi de definició i va animar la Real Academia Española (RAE) a seguir l'exemple català, mentre que el Fòrum de la Família va assegurar que és una modificació "poc seriosa i molt ideològica".
Font: el Periódico [ca][es]
La Caixa preveu tancar 250 oficines entre ara i el 2010
Davant la crisi econòmica fa la impressió que hi ha empreses que aprofiten la circumstància per reduir plantilla, sense atendre abans altres possibilitats més adequades per a garantir la viabilitat i socialment més responsables. En un context de crisi com el que tot just comencem, els acomiadaments ha de ser l'últim recurs perquè impliquen deixar fora de joc moltes persones i famílies a les quals els pot resultar molt difícil recol·locar-se en els propers dos anys pel cap baix.Per això, valorem positivament que una de les institucions més importants del país vulgui adequar les seves polítiques i els seus actius a la situació de crisi i que ho faci per mitjà de la reducció d'oficines en llocs on segurament no causarà dificultats ni a la mateixa clientela en poder anar a alguna altra de propera. Optar per aquesta solució i pactar-la amb els agents socials és una bona pràctica per limitar despeses en un context difícil:
La Caixa de Pensions preveu tancar 250 oficines entre ara i el 2010. Direcció i sindicats han començat converses per tirar endavant un pla que redimensioni la xarxa d'oficines, per reduir costos. Segons els sindicats, la reestructuració no comportaria cap acomiadament i es faria mitjançant recol·locacions en altres oficines, i prejubilacions i jubilacions parcials a les quals s'acollirien els treballadors majors de 57 anys. En principi, tancarien les oficines petites de tres treballadors pròximes a altres de més grans, que es farien càrrec dels seus clients i absorbirien una part de la plantilla.
Segons han avançat avui "El Economista" i "Expansión", la previsió és tancar 150 oficines el 2009 i 100 el 2010, sobretot a Catalunya i Balears, on La Caixa té més sucursals i més de concentrades. També desapareixeran alguns centres oberts en petites poblacions de Castella i Lleó i que tenen un únic treballador.
Fonts sindicals han detallat que la majoria de tancaments es produiran en oficines d'uns tres treballadors ubicades a uns cent metres d'oficines més grans, que n'absorbiran la feina i part de la plantilla. Després de les recol·locacions en altres oficines, prejubilacions i jubilacions parcials, la plantilla disminuirà unes 200 persones per aquest pla, segons els sindicats.
Amb tot, les prejubilacions i jubilacions parcials no formaran part de cap pla extraordinari, sinó que s'inscriuen en el que es fa cada any. Pel 2009 hi ha inscrits 450 treballadors, dels quals gairebé 200 seran jubilacions parcials, fet que suposa una nova contractació a canvi.
La plantilla pròpia de La Caixa al setembre era de 25.431 persones, i la xarxa d'oficines de 5.577, 295 més que al setembre del 2007. El Banc d'Espanya va instar a final del 2008 bancs i caixes a controlar costos i vigilar la dimensió de la xarxa d'oficines, després de diversos anys d'obertures de gran nombre de locals.
Font: 3cat24
Gestos d'unitat política davant els reptes de país
La foto de fa uns dies del proper president dels Estats Units d'Amèrica al costat dels darrers quatre presidents que l'han precedit (inclòs el president Bush que formalment encara ho és fins d'aquí a dues setmanes) marca un estil inaudit en el darrer quart de segle en la política americana. Quatre expresidents, dos de cada partit, donaven el suport i el consell al president entrant, en el moment previ a agafar les regnes del país i en una de les conjuntures econòmiques i de lideratge mundial més delicades. Clarament és un tema de país.
També fa unes setmanes a Catalunya vam viure la nostra trobada equivalent, amb el president actual de la Generalitat de Catalunya acompanyat dels dos darrers presidents de la Generalitat i del Parlament, en una reunió que va ser promoguda per l'expresident del Parlament Joan Rigol, el qual ho explica en una entrevista a el Punt: «El gest que vam fer va ser per dir que la causa que defensem és una qüestió de país i que té tot el nostre reconeixement institucional. Lògicament, aquest reconeixement obliga el president a ser exigent i que es compleixi l'Estatut. Al final, podrem valorar si ha estat així.»Davant de tanta pugna partidista i el risc que els interessos tacticistes polaritzin la societat d'una manera artificiosa i irresponsable, cal agrair que els líders polítics sàpiguen trobar quins són els espais per a la política de partit i sàpiguen diferenciar-los dels espais per a la política de país. Quan un repte és un tema de país, cal actuar en conseqüència, i és bo que es faci amb sinceritat i pels conductes adequats, però també és bo que prengui una dimensió pública per tal que la ciutadania sàpiga apreciar que les persones que lideren el país tenen la capacitat de saber ponderar els gestos i els posicionaments i que la responsabilitat de país hi ocupa un lloc destacat.
Així també es construeixen valors socials, valors comunitaris, i valors polítics. I es refan vincles trencats amb una dimensió disminuïda de la política que sovint no acaba de trobar la seva formulació més adequada.
És d'agrair el digne paper que fan els que han estat presidents de Catalunya i del seu Parlament. Els seus silencis i les seves sortides a escena quan toca són dignes d'elogi i, donat que sovint fem crítica de la política, també és just que valorem aquest paper que a Catalunya des de la política es fa bé i amb l'adequada solemnitat si cal. No ens cal anar gaire lluny per veure exemples del que no ens agradaria per al nostre país.
Saber-se continuadors d'una institució de govern de les més antigues d'Europa, i saber que l'actual és el número 128 d'ençà del 1359 en què es creà la Generalitat de Catalunya, atorga una major dignitat al càrrec.
La Responsabilitat Social que reclamem per a l'Administració Pública, correspon no solament al funcionariat, sinó que comença per la classe política i pels mateixos partits polítics. El fet que els màxims mandataris i líders polítics del país sàpiguen gestionar de manera responsable el pes institucional del seu càrrec és una mostra de bon govern. No és ni molt menys l'única acció per a una bona Responsabilitat Social, però sens dubte és molt i molt important perquè, a més, marca d'alguna manera la capacitat de crear llaços de confiança i credibilitat, especialment per part d'aquella gent que no es mou tant per l'adhesió a les sigles d'un partit sinó per l'estima a la nació i l'interès general del territori.
Avui: Front presidencial
El Singular Digital: Trobada de presidents en defensa del finançament i l’Estatut
8.1.09
Les escoles també poden promoure la promoure l'RSE en el territori
Totes les organitzacions, incloses les escoles, en la mesura que mantenen relacions econòmiques amb l'exterior, s'aprovisionen de productes i serveis, consumeixen energia... poden i han de gestionar la seva responsabilitat social.
I aquesta no es pot reduir merament pensant en termes d'estalvi i d'eficiència, sinó que també cal pensar en termes de sostenibilitat del territori i impuls a una economia socialment més responsable.
En aquest sentit, ens sembla interessant reproduir la notícia d'una escola de Girona que junt amb la l'Ajuntament, promou el projecte Dina'm, per mitjà del qual promouren una alimentació infantil més sana, aposten pels productes de proximitat, i donen suport a aquests pagesos i ramaders tot fent rendibles les explotacions d'aquests productes.
I aquesta no es pot reduir merament pensant en termes d'estalvi i d'eficiència, sinó que també cal pensar en termes de sostenibilitat del territori i impuls a una economia socialment més responsable.
En aquest sentit, ens sembla interessant reproduir la notícia d'una escola de Girona que junt amb la l'Ajuntament, promou el projecte Dina'm, per mitjà del qual promouren una alimentació infantil més sana, aposten pels productes de proximitat, i donen suport a aquests pagesos i ramaders tot fent rendibles les explotacions d'aquests productes.
Girona fomenta els menús amb aliments ecològics a les escoles
FERRAN COSCULLUELA
GIRONA
L'Ajuntament de Girona i el CEIP Joan Bruguera van llançar la primera iniciativa el 2006 amb la incorporació de productes ecològics als menús escolars. I tres anys després s'ha fet un nou pas per estendre aquesta pràctica a altres centres educatius i per aconseguir que més qualitat d'aquests aliments no suposi una càrrega econòmica extra per a les famílies.
Es tracta del projecte Dina'm, una iniciativa que aglutina pagesos i ramaders, juntament amb les associacions de pares dels centres escolars que ho desitgin, en una central de compres de productes ecològics. L'objectiu és garantir uns consums regulars que facin rendible l'explotació d'aquests productes i reduir-ne a la vegada els preus al prescindir dels intermediaris.
De moment ja hi ha una vintena de centres interessats, de la mateixa manera que l'ajuntament, que vol que les guarderies municipals se sumin a la iniciativa. La central de compres funcionarà mitjançant un programa informàtic que determinarà quines quantitats de productes és necessari cultivar en funció dels menús programats pels centres escolars adherits. S'aposta pels productes de proximitat, i la carn, la fruita i les verdures s'emmagatzemaran en unes naus industrials que l'associació té a Quart (Gironès). Des d'allà es distribuiran fins als col·legis dues vegades a la setmana.
Font: El Periódico [ca][es]
Ningú controla quant temps dedica a esmorzar un funcionari
Joan Martínez Vergel: "Ningú controla quant temps dedica a esmorzar un funcionari"
Joan Martínez Vergel (Terrassa, 1967) coneix per experiència les interioritats de l'Administració. Va ser funcionari durant 15 anys i aquesta etapa li ha proporcionat material més que suficient per escriure el llibre De 8 a 3. Anécdotas de funcionarios (Editorial Styria), que presenta avui. L'obra recull un centenar de gustoses historietes per fer-se un tip de riure i també per posar-se a tremolar.
No podem negar que els casos existeixen. La imatge també és un tòpic irrefutable. I tampoc es pot negar que la 'cultura' del funcionariat existeix cada cop amb més força. La qüestió és: què fa qui pot fer alguna cosa per a remetre aquesta situació o per a canviar-ne la tendència?
La intuïció ens diu que en moltes grans institucions (no hi inclouríem aquí els ajuntaments petits, les agències, o les unitats que tenen una cultura de servei més marcada) cada cop estan més orientades a aquesta cultura de la desvinculació, de la tranquil·litat funcionarial i menys a la cultura del servei públic, la cultura de l'esforç, la cultura del treball.
No es tracta tant de cercar culpables sinó de trobar responsables de capgirar la situació. De fet, si volguéssim trobar les culpabilitats segurament hauríem de fer cap a la incapacitat dels comandaments de treballar amb l'exemple i amb un sentit de l'autoritat adequat als nous temps. L'Administració Pública és una organització de serveis que en gran mesura funciona encara com una indústria de fa un segle i que té un excés de control partidista fins a sota de tot. Caldria una major capacitat gerencial i caldria fer allò que ningú no gosa: una renovació a fons del sentit i les formes del que s'ha d'entendre avui per funció pública.
Mentrestant podem anar rient amb les anècdotes dels funcionaris, però no solament el país pateix la part de realitat que tenen. També moltes persones que entren a la funció pública amb veritable voluntat de servei públic es troben amb la incapacitat de les estructures de donar resposta a les necessitats reals, a la manca de professionalitat d'alguns comandaments i de vegades fins i tot a la pressió per part de companys per a no alterar la cultura predominant en una unitat basada en el mínim esforç.
Aquesta reflexió -feta amb format ràpid davant la notícia d'aquest llibre- no vol ser en absolut una crítica al funcionariat sinó una denúncia de les coses que van malament, una defensa de les persones que dins de l'Administració procuren actuar amb professionalitat i ètica, i una prevenció davant la crítica fàcil amb anècdotes que pot ser estèril i perjudicar la imatge de qui no en té cap culpa.
En tot cas, com que avui la gestió de la pròpia reputació personal és una matèria important, pot ser un estímul per tal que els bons funcionaris i els més desitjosos de la gestió del canvi afrontin el repte que els suposa la gestió de la seva reputació. Que demanin a les seves Administracions que incorporin no només el compliment de la norma sinó l'orientació a la Responsabilitat Social de la pròpia administració, amb codis de bon govern, amb codis ètics, amb codis de relació amb partprenents, amb millores operatives en àmbits específics de l'RSE (o RSA si ens referim a l'RS de l'Administració!).
Joan Martínez Vergel (Terrassa, 1967) coneix per experiència les interioritats de l'Administració. Va ser funcionari durant 15 anys i aquesta etapa li ha proporcionat material més que suficient per escriure el llibre De 8 a 3. Anécdotas de funcionarios (Editorial Styria), que presenta avui. L'obra recull un centenar de gustoses historietes per fer-se un tip de riure i també per posar-se a tremolar.
--¿Després d'escriure el llibre ha canviat la seva opinió sobre els funcionaris?Sens dubte hi hauria moltes "historietes" per a explicar, i força més greus i preocupants, que afecten tant a caps com a funcionaris. Si ens poséssim a recullir-ne segur que en faríem una enciclopèdia sencera. Això ja ho sabem (bé: no tothom ho sap, i potser sí que convé que la gent ho sàpiga amb certesa i amb pèls i senyals). Però no ens podem quedar aquí perquè així sols generem impotència i desmobilització, crítica àcida i cinisme, i estenem la cultura contrària a l'esforç: si aquests que els paguem entre tothom ho fan perquè no ho puc fer jo...
--En tinc la mateixa. N'hi ha que treballen bé i a més, hi van a la tarda, i altres que no fan res i enforteixen l'estereotip de ganduls. Encara ens sorprèn que el funcionari tracti bé el ciutadà.
--¿Quina és l'anècdota més rocambolesca?
--La d'un funcionari que va passar una nota per haver treballat 25 hores en un dia. Defensava a crits que no era cap error. El pitjor va ser que les va cobrar, perquè era del partit del regidor que va autoritzar el pagament. No pot ser que un funcionari faci el que vulgui i l'hi permetin.
--¿Quantes vegades esmorza un funcionari?
--Ningú controla quant temps hi dediquen. He vist departaments sencers sortir en bandada a esmorzar. Alguns paren tres cops en un matí: prenen cafè, després esmorzen i després fan una aturada.
Llegir entrevista sencera al Periódico [ca][es]
No podem negar que els casos existeixen. La imatge també és un tòpic irrefutable. I tampoc es pot negar que la 'cultura' del funcionariat existeix cada cop amb més força. La qüestió és: què fa qui pot fer alguna cosa per a remetre aquesta situació o per a canviar-ne la tendència?
La intuïció ens diu que en moltes grans institucions (no hi inclouríem aquí els ajuntaments petits, les agències, o les unitats que tenen una cultura de servei més marcada) cada cop estan més orientades a aquesta cultura de la desvinculació, de la tranquil·litat funcionarial i menys a la cultura del servei públic, la cultura de l'esforç, la cultura del treball.
No es tracta tant de cercar culpables sinó de trobar responsables de capgirar la situació. De fet, si volguéssim trobar les culpabilitats segurament hauríem de fer cap a la incapacitat dels comandaments de treballar amb l'exemple i amb un sentit de l'autoritat adequat als nous temps. L'Administració Pública és una organització de serveis que en gran mesura funciona encara com una indústria de fa un segle i que té un excés de control partidista fins a sota de tot. Caldria una major capacitat gerencial i caldria fer allò que ningú no gosa: una renovació a fons del sentit i les formes del que s'ha d'entendre avui per funció pública.
Mentrestant podem anar rient amb les anècdotes dels funcionaris, però no solament el país pateix la part de realitat que tenen. També moltes persones que entren a la funció pública amb veritable voluntat de servei públic es troben amb la incapacitat de les estructures de donar resposta a les necessitats reals, a la manca de professionalitat d'alguns comandaments i de vegades fins i tot a la pressió per part de companys per a no alterar la cultura predominant en una unitat basada en el mínim esforç.
Aquesta reflexió -feta amb format ràpid davant la notícia d'aquest llibre- no vol ser en absolut una crítica al funcionariat sinó una denúncia de les coses que van malament, una defensa de les persones que dins de l'Administració procuren actuar amb professionalitat i ètica, i una prevenció davant la crítica fàcil amb anècdotes que pot ser estèril i perjudicar la imatge de qui no en té cap culpa.
En tot cas, com que avui la gestió de la pròpia reputació personal és una matèria important, pot ser un estímul per tal que els bons funcionaris i els més desitjosos de la gestió del canvi afrontin el repte que els suposa la gestió de la seva reputació. Que demanin a les seves Administracions que incorporin no només el compliment de la norma sinó l'orientació a la Responsabilitat Social de la pròpia administració, amb codis de bon govern, amb codis ètics, amb codis de relació amb partprenents, amb millores operatives en àmbits específics de l'RSE (o RSA si ens referim a l'RS de l'Administració!).
2009 - Any Europeu de la Creativitat i la Innovació
Un cop finalitzat el 2008 "Any Europeu del Diàleg Intercultural" s'inicia, tal com va preveure el Parlament Europeu, el 2009 "Any Europeu de la Creativitat i la Innovació".
Recordem que el 2008 també ha estat l'Any Internacional de les Llengües (Nacions Unides) i amb motiu de tots dos Responsabilitat Global us ha ofert reflexions que han tingut per objectiu incorporar els aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE.
De cara al 2009, l'objectiu europeu és el de donar suport als esforços dels Estats membres per promoure la creativitat mitjançant l'aprenentatge permanent, com a motor de la innovació i com a factor clau del desenvolupament de les competències personals, laborals, empresarials i socials de tots els individus, així com del seu benestar social.
La ponent de l'informe, la socialista grega Katerina BATZELI, va fer la consideració que la pràctica de designar un Any Europeu dedicat a un tema concret és una mitjà per sensibilitzar l'opinió pública, difondre informació sobre bones pràctiques, estimular el debat polític i el canvi i mobilitzar als ciutadans. Tanmateix, també va ressaltar la importància d'evitar que els Anys Europeus es converteixin en un mer exercici de relacions públiques. Per això, proposà que s'estableixin una sèrie de mesures que continuïn fins i tot finalitzat l'any i que siguin coherents amb altres objectius, accions i polítiques.
Batzeli considera que, al final de cada any, la Comissió ha de presentar un informe sobre els resultats i el valor afegit a escala nacional i europea, així com els avantatges concretes per als ciutadans. Va declarar que amb aquesta decisió es vol deixar clar que volem que Europa es prengui més en compte la dimensió cultural. La ponent va ressaltar la importància del compromís de tots els agents socials, des de les PIME fins als centres educatius i de formació a nivell local, regional i nacional, per assegurar el desenvolupament de programes adequats que contribueixin a aconseguir els objectius. Així mateix va afegir que la creativitat i la innovació és un tema que hauria de ser considerat prioritari en totes les àrees polítiques, no només en la que fa a l'educació.
Volem fer notar que alguns objectius d'aquest any troben un lligam perfecte amb els de l'any 2008, com ara quan es planteja fer èmfasi en l'obertura a la diversitat cultural com a mitjà d'afavorir la comunicació intercultural.
Alhora, quan es parla d'innovació i creativitat, tant es fa en l'àmbit educatiu i artístic, com en l'empresarial. De fet, cal dir que aquestes celebracions es vinculen a l'Estratègia de Lisboa, de manera que focalitzen el desenvolupament socioeconòmic. Així, un altre dels objectiu es refereix a desenvolupar la creativitat i la capacitat d'innovació en les organitzacions privades i públiques a través de la formació, i encoratjar a les organitzacions a fer un millor ús de les capacitats creatives de les persones, tant dels treballadors com dels clients o usuaris. Moltes concrecions, com ara les vinculades a la relació amb les parts interessades, poden tenir a veure amb la Responsabilitat Social de les Empreses, i més específicament amb la innovació social.
Per altra banda, recordem que el 20 de novembre de 2006, l'Assemblea General va decidir proclamar 2009 com a Any Internacional de la Reconciliació (resolució 61/17). Va expressar la seva ferma determinació d'impulsar processos de reconciliació en les societats afectades per conflictes o dividit, descrivint els processos, segons sigui necessari per l'establiment d'una pau ferma i duradora. L'Assemblea va convidar els governs internacionals i les organitzacions no governamentals per donar suport als processos de reconciliació entre aquestes societats. També els va convidar a que duguin a terme programes culturals, educacionals i socials adequats per promoure el concepte de reconciliació, inclosa la celebració de conferències i seminaris, i la difusió d'informació sobre el tema.
Informacions de la Comissió Europea
La Representació de la Comissió Europea a Barcelona informa entre d'altres de:07-01-2009
Dotze mesos, dotze projectes
El tren d'alta velocitat, l'ampliació del port de Tarragona o dels molls comercials de Palma, la nova planta dessaladora del Prat de Llobregat o l'ampliació de la xarxa i les millores en l'accessibilitat al metro de Barcelona. Aquests són alguns dels dotze projectes finançats amb fons de la UE a Catalunya i les Illes Balears que mostra un calendari de 2009 editat per la Representació de la Comissió Europea. Més informació
23-12-2008
Un vídeo mostra els èxits de la UE el 2008
La resposta a la crisi financera, la lluita contra el canvi climàtic i els desastres naturals, les mesures per garantir la seguretat en les joguines, la transparència financera o les noves facilitats per a passatgers amb discapacitats. Un vídeo recull alguns dels èxits assolits per la UE durant el 2008. Més informació
19-12-2008
La Comissió presenta a Barcelona el seu pla per a les petites i mitjanes empreses
La Comissió Europea ha presentat a Barcelona el seu pla global de suport a la petita i mitjana impresa: l'Small Business Act (SMA). Aquest pla té l'objectiu d'ajudar i estimular el creixement de les PIME, que són, de fet, la immensa majoria de les empreses que hi ha a la Unió Europea. Més informació
15-12-2008
Europa respon a l'excés de publicitat, considerat el primer problema de la TV pels catalans
L'excés de publicitat és el principal problema de la televisió pels catalans, segons una enquesta recent del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Precisament, la Comissió Europea ha denunciat a Espanya per incomplir el límit de 12 minuts per hora que marca la normativa comunitària. Més informació
Immigració, llengua i integració
En aquest Butlletí núm. 6 de Cercle XXI es tracta el tema de la llengua catalana i la immigració. Al seu editorial ens diuen el següent:Els cinc anys transcorreguts des de la darrera vegada que hi vam dedicar la nostra atenció han estat molt importants pel que fa a la qüestions relacionades amb la immigració.
Quantitativament, perquè el contingent dels immigrats i el percentatge que representen en la població de Catalunya i de l’àmbit lingüístic en general han crescut d’una manera rapidíssima justament en aquests darrers anys. Qualitativament, perquè en aquests anys han aparegut reflexions i aportacions importants a la cultura catalana de persones procedents d’aquesta nova immigració (com en van sorgir de l’anterior gran onada immigratòria, del tercer quart del segle XX). Alhora, perquè, seguint una ja llarga tradició, des de la mateixa societat d’arribada s’han generat debats i propostes per abordar des d’una perspectiva catalana i democràtica la qüestió de la immigració i la llengua del país.
Una mostra d’aquestes reflexions i propostes són els quatre primers textos que trobareu en aquest butlletí: En primer lloc, l’article de Patricia Gabancho (Immigració i llengua: de què parlem quan parlem d’integrar?) és una interessant reflexió, incisiva i compromesa, sobre la manera com la societat catalana hauria d’enfocar aquesta qüestió, una qüestió que, d’una manera o altra, ens cal abordar indefugiblement. En segon lloc, l’article del doctor Antoni Milian (Immigració i llengua. Integrar lingüísticament la població arribada), publicat fa vora un any al diari Avui però plenament vigent, fa una proposta argumentada i concreta d’actuació per avançar en l’obtenció d’uns certs coneixements de llengua per part de la població immigrada.
El tercer article (Quins són els avantatges de parlar holandès a Holanda?) és una reflexió de l’empresari Ramon Carranza en què, a partir de la comparació amb un país lliure, planteja quin sentit tenen les preguntes que ens fem i les actituds que prenem els qui parlem català en relació amb els immigrats i la llengua catalana. El quart text són les Respostes d’Asmaa Aouattah, llicenciada en filosofia i professora de llengua amaziga, a un qüestionari que li vam plantejar.Agraïm als autors d’aquests quatre textos la seva disposició a col·laborar en aquest butlletí núm. 6 de Cercle XXI.
Finalment, el cinquè i darrer article (Paco Candel (1925-2007): un homenatge. Tria de textos d’Els altres catalans sobre llengua i immigració) és una breu semblança de Francesc Candel, traspassat l’any passat, que precedeix una tria de textos del seu conegut llibre Els altres catalans (1963) sobre la immigració i la llengua catalana. Es tracta de conèixer i aprofitar l’experiència acumulada arran de les grans immigracions espanyoles del segle XX, un bagatge que és d’un gran interès per encarar la situació actual amb la nova immigració. D’aquesta manera, a més, Cercle 21, vol retre un homenatge a Francesc Candel.
Responsabilitat Social de les comunitats de propietaris i propietàries
En força ocasions hem parlat de la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives. I no ens hem referit solament a les grans fundacions sinó també a qualsevol petita associació. Cadascú té una responsabilitat davant la societat que va més enllà del compliment estricte de la llei, i que per descomptat serà més o menys rellevant en funció dels seus impactes, la seva rellevància, la seva grandària, etc.D'acord amb aquest raonament o punt de vista, en el cas d'una comunitat de propietaris, és a dir, les associacions que agrupen els propietaris i propietàries dels habitatges d'un edifici o comunitat, també hauríem de poder parlar de quina és la seva RSE (o RSO si ens hi referim no com a empresa sinó com a organització).
Sens dubte les seves responsabilitats són de caràcter legal i sobretot aquelles que es vinculen amb l'acompliment dels seus objectius en benefici de la comunitat de propietaris. I certament això es pot fer de moltes maneres, tant pel que fa a l'estil del bon govern com a la capacitat d'escolta i respecte als interessos dels llogaters, etc.
Existeixen altres elements als quals sovint no se'ls presta cap atenció o ben poca, cosa que no deixa de ser normal si pensem que per a la majoria de la gent les reunions de la comunitat no deixen de ser un tràmit que cal complir o un maldecap a superar quan hi ha algun conflicte, però que no són mai un marc de trobada esperat, si exceptuem el valor que puguin tenir de coneixement entre veïns que sovint pot ser que no hagin parlat mai entre ells.
Entre els aspectes a què ens volem referir i que quedarien en el marc de la gestió de la seva RSO podríem trobar-hi accions vinculades als valors socials i podríem posar com a exemple la retirada de la simbologia franquista que alguns edificis encara tenen.
Una notícia recent ens indicava que solament el 5% dels edificis de Barcelona amb placa franquista n'ha demanat la seva retirada gratuïta. Aquesta campanya, inscrita dins la Llei de la Memòria Històrica, afecta les 4.438 plaques que encara queden a la ciutat i que mostren el jou i les fletxes de la simbologia feixista. La manca de resposta no és tant que no se'n comparteixin els valors sinó que la rellevància que es dóna a treure una plaqueta és molt baixa. I sens dubte també cal tenir en compte que hi ha comunitats que sols es reuneixen un cop l'any.
Aquesta, com d'altres accions, sovint requereixen que hi hagi alguna persona amb ideals que ho lideri dins de la comunitat, que ho exposi amb convicció, i potser que n'assumeixi les gestions. De vegades, l'experiència ens diu que si no és un jubilat o una persona que disposi d'un cert temps lliure aquestes gestions queden per fer.
La Responsabilitat Social de les nostres organitzacions, fins i tot les més petites, passa per assumir compromisos que ajuden a compartir i enfortir valors socials democràtics, o vinculats a la cohesió social. En fer-ho, passem a enfortir uns valors la defensa dels quals no pot quedar solament en mans dels poders públics sinó que la societat civil n'ha de recuperar la seva defensa i promoció, encara que sigui amb petits gestos. La lluita pels drets humans passa per la defensa dels valors democràtics en el dia a dia, amb les accions més quotidianes i expressant el rebuig de tot el que simbolitza l'opressió i el feixisme.
En el cas de les comunitats de propietaris, i d'una manera més freqüent que el cas que per actualitat hem comentat, també es donen altres responsabilitats econòmiques, ambientals i socials. Entre les ambientals sols cal pensar en els consums energètics vinculats especialment a la il·luminació, i també en el tipus de productes de neteja. Pel que fa a les econòmiques, tot el que pugui fer referència al diner negre i molt especialment la contractació de personal de neteja sense assegurar.
Pel que fa a les responsabilitats en els aspectes socials podem fer referència a les vinculades amb la llengua. Per a posar exemples típics en els quals és una empresa externa qui tria la llengua i curiosament mai tria la llengua pròpia del país: els noms dels pisos de cada replà, els botons dels constestadors automàtics, les actes de reunió...
Les empreses s'aprofiten de la manca de capacitat de pressió o senzillament de plantejar la queixa per part d'un client difús com són les comunitats de propietaris, que venen representades per una persona presidenta o secretària que li ha tocat desenvolupar la responsabilitat del càrrec temporalment i que valora destinar el mínim de temps possible a les activitats que se'n derivin.
En darrer terme això provoca un detall que seria impensable amb un altre tipus de client: als països catalans es fa difícil per no dir impossible trobar un ascensor on el botó per a cridar-lo sigui una C (de Cridar, i que alhora coincideix amb l'internacional C de Call) enlloc d'una LL (de Llamar, en castellà). La raó és aquesta: els clients principals, que són les comunitats de propietaris, no ho demanen, entre altres coses perquè no donen més importància a aquest detall simbòlic o perquè pensen que ho hauria de fer l'administració pública.Si continuem cercant trobaríem moltes altres oportunitats per a desenvolupar la Responsabilitat Social de les Comunitats de Propietaris!
PD: Catalunya encara conserva uns 7.700 símbols del franquisme
Un jersei que destina la meitat dels beneficis a projectes socials o ambientals
El projecte pretén mantenir la tradició tèxtil de la zona i destinarà la meitat dels beneficis a projectes socials o ambientalsUna empresa d'Olot llança un nou disseny del Marcelinus, el jersei amb aires sindicalistes
La idea inicial de Marcelinus -nom també del projecte- és el redisseny del jersei anomenat marcelino o camacho, recordant al llegendari polític i sindicalista que els utilitzava sempre. És una peça molt estesa amb un disseny que ha resistit amb dignitat els alts i baixos de la moda. Però aquesta peça té encara més peculiaritats: es produeix íntegrament a Olot (Garrotxa), en un petit taller on hi treballen dones majors de 40 anys i la meitat dels beneficis es dedicaran a projectes ambientals o socials.
La iniciativa, a més d'intentar recuperar la tradició tèxtil d’Olot té motivacions que van més enllà del negoci. En aquest sentit, el coordinador del projecte, Llorenç Planagumà, en una entrevista a Jornal, es mostra partidari de revifar les petites empreses i tallers al llarg de tot el territori perquè ho considera més sostenible tan socialment com ambiental.
Quant als preus, Planagumà planteja la reflexió als consumidors sobre el preu real que es paga pels productes que en un principi són més barats. Les conseqüències socials i ambientals són un valor que no hem d'oblidar perquè, a la llarga, també ens acabarà afectant a nosaltres.
L'empresa fabrica el nou disseny de Marcelinus però manté les parts identificatives de l’original com el coll alt, les butxaques als costats i la cremallera de dalt a baix. Les novetats són un fil de més qualitat, menys pes del jersei, un coll més suau i una forma més entallada.
Podeu visionar l'entrevista en aquest enllaç
Font: Jornal.cat
7.1.09
Coca-Cola i l’etiquetatge en català
El passat 12 de desembre va fer justament 15 anys que la Plataforma per la Llengua va aconseguir aplegar més de 18.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça Catalunya de Barcelona i fer un rètol gegant que deia, en majúscules, “Etiquetem en català”. Aquest rècord Guiness va significar el tret de sortida de l’activitat de la Plataforma per la Llengua, que 15 anys després ha rebut el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya 2008.
L’any 1993, no hi havia dins la Unió Europea ni dins els països de tradició democràtica una llengua tan parlada com el català que Coca-cola no emprés en l’etiquetatge dels seus productes. No en va l’organització utilitzava llavors el següent lema: “La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes arreu del món i per què no en català?”. Quinze anys després la situació no ha canviat gens ni mica. Malgrat els rumors que han voltat durant aquest temps que apuntaven a la inclusió del català, encara és hora que Coca-Cola i la concessionària per al Principat de Catalunya i Balears, Cobega, facin res per etiquetar una sola llauna o ampolla en català.
L’acte a la plaça de Catalunya va acollir força participació en un ambient festiu acompanyat pel so de les gralles. Entre les 11 del matí i les 2 del migdia van ser molts els que van dur la seva llauna de Coca-Cola i que col•locaven per construir el rètol gegant amb el lema “Per l’etiquetatge en català”. Un cop acabada la festa es van reciclar totes les llaunes.
Després d’aquella primera acció, han estat moltes les insistències per tal que la multinacional normalitzi el tracte amb els consumidors catalans i porti a terme els criteris de diversitat. El 9 de febrer del 1994 la Plataforma per la Llengua va fer una protesta en un acte de Coca-Cola al Palau de la Música Catalana.
De llavors ençà les demandes no s’han aturat. Durant aquest període, l’etiquetatge de begudes s’ha anat normalitzant. En un estudi realitzat l’any 2006 per la Plataforma per la Llengua, es constatava que de les 8 primeres empreses de begudes amb seu a Catalunya, 5 ja etiquetaven tots o força productes en català. Cobega era entre les 3 que no ho feien. Curiosament, les 5 empreses que ja etiquetaven en català (Freixenet, Codorniu, Damm, Vichy Catalán i M. Torres) no tenien cap producte en català l’any 1993. La modernització d’aquestes empreses i l’assoliment d’una política equitativa vers el consumidor català, va fer que afegissin el català en l’etiquetatge de productes. La Plataforma per la Llengua ha incidit en aquestes demandes en les campanyes que a partir del 1993 ha anat desenvolupant. Aquestes empreses van respondre de manera satisfactòria. Només Coca-Cola i Fontvella (Groupe Danone), tot i rebre les mateixes demandes, s’han negat a equiparar el consumidor català a la resta de consumidors comparables.
Publicat a indirecte.cat PLATAFORMA PER LA LLENGUA dimecres 7 de gener del 2009
http://in.directe.cat/plataforma-llengua/bloc/coca-cola-i-letiquetatge-en-catala
L’any 1993, no hi havia dins la Unió Europea ni dins els països de tradició democràtica una llengua tan parlada com el català que Coca-cola no emprés en l’etiquetatge dels seus productes. No en va l’organització utilitzava llavors el següent lema: “La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes arreu del món i per què no en català?”. Quinze anys després la situació no ha canviat gens ni mica. Malgrat els rumors que han voltat durant aquest temps que apuntaven a la inclusió del català, encara és hora que Coca-Cola i la concessionària per al Principat de Catalunya i Balears, Cobega, facin res per etiquetar una sola llauna o ampolla en català.
L’acte a la plaça de Catalunya va acollir força participació en un ambient festiu acompanyat pel so de les gralles. Entre les 11 del matí i les 2 del migdia van ser molts els que van dur la seva llauna de Coca-Cola i que col•locaven per construir el rètol gegant amb el lema “Per l’etiquetatge en català”. Un cop acabada la festa es van reciclar totes les llaunes.
Després d’aquella primera acció, han estat moltes les insistències per tal que la multinacional normalitzi el tracte amb els consumidors catalans i porti a terme els criteris de diversitat. El 9 de febrer del 1994 la Plataforma per la Llengua va fer una protesta en un acte de Coca-Cola al Palau de la Música Catalana.
De llavors ençà les demandes no s’han aturat. Durant aquest període, l’etiquetatge de begudes s’ha anat normalitzant. En un estudi realitzat l’any 2006 per la Plataforma per la Llengua, es constatava que de les 8 primeres empreses de begudes amb seu a Catalunya, 5 ja etiquetaven tots o força productes en català. Cobega era entre les 3 que no ho feien. Curiosament, les 5 empreses que ja etiquetaven en català (Freixenet, Codorniu, Damm, Vichy Catalán i M. Torres) no tenien cap producte en català l’any 1993. La modernització d’aquestes empreses i l’assoliment d’una política equitativa vers el consumidor català, va fer que afegissin el català en l’etiquetatge de productes. La Plataforma per la Llengua ha incidit en aquestes demandes en les campanyes que a partir del 1993 ha anat desenvolupant. Aquestes empreses van respondre de manera satisfactòria. Només Coca-Cola i Fontvella (Groupe Danone), tot i rebre les mateixes demandes, s’han negat a equiparar el consumidor català a la resta de consumidors comparables.
Publicat a indirecte.cat PLATAFORMA PER LA LLENGUA dimecres 7 de gener del 2009
http://in.directe.cat/plataforma-llengua/bloc/coca-cola-i-letiquetatge-en-catala
4.1.09
Nadal amb eficiència energètica
Els llums de Nadal al carrer Sant Ramon
de Santa Coloma de Gramenet
Passejant aquests dies per diverses poblacions catalanes apreciem que ja sovintegen les iniciatives per canviar els llums tradicionals de Nadal que guarneixen els carrers i les places per nous sistemes de baix consum.
Cal tenir present que l'estavi que suposa la il·luminació de baix consum, en aquest cas basada en bombetes led, és tan gran que pot suposar un estalvi del 90%
Un dels llocs on aquest any s'hi han afegit és a Santa Coloma de Gramanet, que tindrà llums de Nadal sostenibles i homogenis a tota la ciutat:
El motiu del canvi és l'elevat cost que suposava per al municipi, que passa seriosos problemes financers. Però el cas és que així no es millora la eficiència energètica. I a més, molts monuments històrics han esdevingut anuncis publicitaris a causa de les grans dimensions dels logotips dels patrocinadors. Un ciutadà fins i tot ha fet constar el seu desacord al seu web personal: "No es pot acceptar que aquests monuments, amb pretensions de ser classificats per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, puguin estar-se dos mesos desfigurats per estructures publicitàries d'aquestes dimensions".
de Santa Coloma de Gramenet
Passejant aquests dies per diverses poblacions catalanes apreciem que ja sovintegen les iniciatives per canviar els llums tradicionals de Nadal que guarneixen els carrers i les places per nous sistemes de baix consum.Cal tenir present que l'estavi que suposa la il·luminació de baix consum, en aquest cas basada en bombetes led, és tan gran que pot suposar un estalvi del 90%
Un dels llocs on aquest any s'hi han afegit és a Santa Coloma de Gramanet, que tindrà llums de Nadal sostenibles i homogenis a tota la ciutat:
Força diferent és el plantejament que han fet a la capital portuguesa, on les empreses de Lisboa paguen els llums de Nadal a canvi d'instal·lar-hi publicitat de grans dimensions (veure notícia a El Periódico [ca][es]). Aquest any, per primera vegada, tota la il·luminació de la ciutat és finançada per empreses privades, en lloc de l'ajuntament i la Unió de Comerciants, com passava abans. Les firmes comercials hi han invertit prop de tres milions d'euros.Santa Coloma aposta aquest Nadal pels llums de baix consum per guarnir els carrers. L'àrea de Comerç i la de Via Pública de l'Ajuntament han acordat instal·lar un enllumenat amb dibuixos homogenis a tota la ciutat i compostos per llums de sistema Led, que redueixen el consum i són sostenibles. De fet, aquesta mesura suposa la reducció del 90% del consum energètic i contribueix a una il·luminació eficient i responsable amb el medi ambient. Un total de 40 trams de carrers i prop de 300 garlandes il·luminaran Santa Coloma en aquestes festes. El cost de la campanya d'enllumenat anirà a càrrec dels comerciants i també de l'Ajuntament, que en subvencionarà una part. El cost del consum energètic, però, l'assumirà en la seva totalitat el consistori.
Font
El motiu del canvi és l'elevat cost que suposava per al municipi, que passa seriosos problemes financers. Però el cas és que així no es millora la eficiència energètica. I a més, molts monuments històrics han esdevingut anuncis publicitaris a causa de les grans dimensions dels logotips dels patrocinadors. Un ciutadà fins i tot ha fet constar el seu desacord al seu web personal: "No es pot acceptar que aquests monuments, amb pretensions de ser classificats per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, puguin estar-se dos mesos desfigurats per estructures publicitàries d'aquestes dimensions".
3.1.09
L’ADEG promou la compra «al costat de casa»
L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf insisteix a les administracions locals i al conjunt dels estaments públics que realitzin les seves compres a través dels proveïdors del seu entorn més proper.Molt més encara en una situació econòmica tan adversa, cal que totes les accions de compra de béns i serveis per part dels particulars, de les empreses i de les entitats públiques es concentrin -sempre que sigui possible- en els professionals, les empreses i els establiments del nostre entorn més proper.
Les comarques del Penedès i el Garraf tenen, en conjunt, una capacitat i una diversitat d’oferta comercial i de serveis que és del tot suficient per satisfer qualsevol demanda i qualsevol nivell d’exigència. El fet de comprar «al costat de casa» contribueix en gran manera al manteniment d’una estructura comercial i empresarial autòctona i arrelada al territori, i això afavoreix unes dinàmiques econòmiques positives i el manteniment dels llocs de treball que en depenen. Ara, més que mai, cal que tots plegats estem «de part nostra», del nostre comerç i de les nostres empreses.
Web de l'Associació d'Empresaris ADEG: http://www.adeg.cat/
PD: Nova informació sobre el mateix contingut:
Al 2009, posem-nos «de part nostra»Ens arriba un any tacat d’incertesa i, tòpics a banda, potser ens resultarà més saludable rebre’l amb el coratge necessari. Per a aquest constipat no hi ha cap xarop però hi podem posar altres remeis.
Des de l’ADEG, volem insistir a les empreses i al sector públic en la conveniència d’establir o bé reforçar lligams comercials amb proveïdors de l’entorn més proper, afavorir els nostres negocis i, sobretot, fer pinya entre tots el que formem part d’aquestmagnífic teixit social, econòmic i polític del Penedès i el Garraf.
L’estratègia que ens mana és posar-nos, cadascun de nosaltres i per a tots nosaltres, «de part nostra». Potser d’aquesta manera podrem defensar tot allò que és nostre i generarem una xarxa de complicitats comercials i recíproques.
L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf posa a disposició de particulars, empreses i administracions públiques un servei de consulta que us atendrà amb immediatesa per orientar-vos en relació amb els diferents proveïdors de béns i serveis que podeu trobar a prop vostre, al costat de casa; no cal anar més lluny. + info
Catalunya es torna abocar amb la marató
La Marató de TV3 recapta en un sol dia gairebé 6 milions d'euros per a les malalties mentals greusAl llarg de la jornada del 14 de desembre es van recaptar 5.837.095 euros, una quantitat que és provisional, ja que aquesta edició de La Marató és vigent fins al 31 de gener de 2009. Fins a aquesta data es poden continuar enviant donatius a través del Sevicaixa i per internet, si bé continuarà obert durant tot l'any un compte corrent a http://www.lacaixa.cat/ per a donatius particulars.
Malgrat la crisi econòmica -i a pesar de l'enorme sensació de crisi- la Marató ha complert de manera excel·lent els seus objectius, amb una gran participació de la ciutadania, ja sigui a títol particular com organitzat per mitjà d'entitats sense ànim de lucre, d'ajuntaments i, cada cop més, també d'empreses.
Els diners que recapta La Marató de TV3 a l'edició de 2008 serviran per finançar projectes de recerca biomèdica sobre les malalties mentals greus i el seu tractament. Acabat el programa La Marató, es reuneix la Comissió Assessora Científica de la Fundació per tal d'aprovar les bases que regiran la convocatòria pública per a la presentació de projectes de recerca biomèdica. Un cop finalitzat el termini de la convocatòria, es revisen els projectes rebuts i s'envien a l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), del Departament de Salut, perquè els faci arribar a investigadors d’àmbit internacional, especialistes en la malaltia de què tracti La Marató, perquè els avaluïn.
Web de la Fundació La Marató de TV3: http://www.fundaciomaratotv3.cat/
Escrits anteriors sobre la Marató de TV3:
6.12.08 La Marató de TV3 d'enguany estarà dedicada a les malalties mentals greus
7.7.08 Èxit de la Marató de TV3 i model català d'associacionisme i voluntariat
2.11.07 S'acosta la Marató de TV3, enguany sobre les malalties cardiovasculars
Apareix un twister per a les empreses
Yamm és una eina perquè les empreses siguin més productives i les organitzacions mitjançant l'intercanvi de respostes a curt freqüent una simple pregunta: "En què treballes?"
Com que els empleats respondre a aquesta pregunta, es crea un feed en un emplaçament central que permeti companys de treball per debatre idees, publicar notícies, fer preguntes i compartir enllaços i altres informacions. Yamm també serveix com el directori d'una empresa en la qual cada empleat té un perfil i com una base de coneixements on el passat les converses siguin de fàcil accés i referència.
Qualsevol persona en una empresa pot iniciar el seu Yamm xarxa i començar a convidar els col· legues. La privacitat de cadascuna de les xarxes es garanteix mitjançant la limitació d'accés a les persones amb una adreça de correu electrònic vàlida empresa. La informació mai no és compartida amb tercers.
Yamm servei bàsic és gratuït. Les empreses poden pagar a reclamar i administrar les seves xarxes.
Com que els empleats respondre a aquesta pregunta, es crea un feed en un emplaçament central que permeti companys de treball per debatre idees, publicar notícies, fer preguntes i compartir enllaços i altres informacions. Yamm també serveix com el directori d'una empresa en la qual cada empleat té un perfil i com una base de coneixements on el passat les converses siguin de fàcil accés i referència.
Qualsevol persona en una empresa pot iniciar el seu Yamm xarxa i començar a convidar els col· legues. La privacitat de cadascuna de les xarxes es garanteix mitjançant la limitació d'accés a les persones amb una adreça de correu electrònic vàlida empresa. La informació mai no és compartida amb tercers.
Yamm servei bàsic és gratuït. Les empreses poden pagar a reclamar i administrar les seves xarxes.
El coltan per a fabricar mòbils hauria de constituir ja una matèria rellevant en l'RSE
Fa un parell de mesos parlàvem en aquest bloc sobre el greu problema que hi ha en l'origen d'alguns materials per a fabricar mòbils: Nous esclaus del s.XXI treballen per als nostres mòbils
Un advocat i consultor de conflictes, Jordi Palou, hi afirmava que les multinacionals són les culpables de la guerra del Congo. La rivalitat de tutsis i hutus existeix, això és cert, però els grans poders la potencien i l'aprofiten per seguir explotant les seves riqueses.
Ara és un cooperant de VsF al Congo, Iker Zirión, qui formula la mateixa denúncia i afirma la necessitat d'un consum responsable i d'exigir al Govern que faci una política exterior transparent.
PS: gràcies al comentari rebut, podem recomanar:
Blog Stop the war in North Kivu (des de Goma, República Democràtica del Congo)
Article a El País: El coltán, un mineral estratégico
Un advocat i consultor de conflictes, Jordi Palou, hi afirmava que les multinacionals són les culpables de la guerra del Congo. La rivalitat de tutsis i hutus existeix, això és cert, però els grans poders la potencien i l'aprofiten per seguir explotant les seves riqueses.
Ara és un cooperant de VsF al Congo, Iker Zirión, qui formula la mateixa denúncia i afirma la necessitat d'un consum responsable i d'exigir al Govern que faci una política exterior transparent.
Aquesta és certament una matèria que sembla greu i sobre la qual urgeix prendre mesures, tant des dels poders públics com des de l'acció en RSE de les empreses. I els públics tampoc no ens en podem sentir al marge.--Les empreses occidentals són l'última baula.
--Sí. I penso que, si no podem canviar el món, podem canviar nosaltres. Hem de ser conscients de la responsabilitat que tenim. Podem preguntar-nos: "¿Tinc dret a comprar- me això?". Mantenim un estil de vida que no és universalitzable, i, si no és universalitzable, ho fem a costa d'altres. Podem exigir explicacions a les empreses, per exemple.
--¿De quina manera?
--Podem preguntar-los d'on treuen el coltan. Tenim poder. Exercim el vot. Per això podem demanar detalls sobre la política exterior, saber què fan allà. Un general espanyol, Vicente Díaz de Villegas, que va dirigir la missió d'observació de les Nacions Unides al Congo, va dimitir dos mesos després per "motius personals". Jo li demanaria al Parlament que digués per què ho va fer.
PS: gràcies al comentari rebut, podem recomanar:
Blog Stop the war in North Kivu (des de Goma, República Democràtica del Congo)
Article a El País: El coltán, un mineral estratégico
2.1.09
Björk i una financera gestionada només per dones s'associen per treure Islàndia de la fallida
Us aportem aquesta notícia publicada per Jornal.cat, en la qual volem destacar el liderat que hi exerceixen les dones i l'aposta per l'economia productiva i arriscada de les pimes i l'emprenedoria. Entre els diversos lemes que apareixen al web de la financera Audur Capital, formada i gestionada només per dones, llegim: "We are a financial partner that understands and values what women bring to business".
D'altra banda, també hem de destacar el sentit estratègic que donen al fet que es prioritzin els projectes empresarials que tinguin per objectiu crear valor a través de la característiques culturals i naturals úniques d'Islàndia, subratllant que les empreses hauran de ser sostenibles tan en rendiment financer com en responsabilitat ambiental i social. Es fa molt interessant aquesta aposta clara per l'emprenedoria compromesa amb l'RSE i amb els actius del país.
Tot plegat, amb l'ús de la marca i imatge de la cantant Björg, una veu compromesa amb l'economia i la projecció del seu país, autora de cançons provocatives i compromeses com Declare Independence. L'artista simbolitza la innovació, el pensament creatiu i l'augment de la diversitat a Islàndia i a la seva economia.
D'altra banda, també hem de destacar el sentit estratègic que donen al fet que es prioritzin els projectes empresarials que tinguin per objectiu crear valor a través de la característiques culturals i naturals úniques d'Islàndia, subratllant que les empreses hauran de ser sostenibles tan en rendiment financer com en responsabilitat ambiental i social. Es fa molt interessant aquesta aposta clara per l'emprenedoria compromesa amb l'RSE i amb els actius del país.
Tot plegat, amb l'ús de la marca i imatge de la cantant Björg, una veu compromesa amb l'economia i la projecció del seu país, autora de cançons provocatives i compromeses com Declare Independence. L'artista simbolitza la innovació, el pensament creatiu i l'augment de la diversitat a Islàndia i a la seva economia.
La cantant islandesa Björk serà la imatge visible del nou fons de capital risc que pretén recuperar l'economia del país nòrdic després de la tempesta financera de l'octubre passat que va situar l'estat en situació de fallida. El govern es va veure obligat a nacionalitzar el sistema financer i les expectatives de la població, que pocs mesos abans havia estat identificada com la més rica i feliç del planeta per un informe de les Nacions Unides, van quedar en mans del Fons Monetari Internacional.
Ara, aquest fons d'inversió batejat amb el nom de la cantant vol captar inversors interessats en participar en el finançament de nous projectes empresarials que busquin la innovació, la sostenibilitat i la responsabilitat social i mediambiental. El fons ha estat establert de manera conjunta per l'artista islandesa i la financera Audur Capital, formada i gestionada només per dones, amb una aportació inicial del voltant de mig milió d'euros.
Audur Capital, explica des del seu web sobre el nou producte financer que l'estratègia d'inversió del fons valorarà especialment les companyies que tinguin per objectiu crear valor a través de la característiques culturals i naturals úniques d'Islàndia, subratllant que les empreses hauran de ser sostenibles tan en rendiment financer com en responsabilitat mediambiental i social.
1.1.09
MEMÒRIA RSE 2008: Societat / Society / Sociedad
Multes [GRI SO8]
Durant el 2008 he rebut les següents multes de trànsit:
-Per 20 dies de retard a passar la ITV
-Una per estacionament a Barcelona en zona de càrrega i descàrrega.
Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.
PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
