La revista ESTRIS d'educació en el lleure i animació sociocultural, editada per la Fundació Pere Tarrés, ha publicat un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, en el darrer número d'aquesta revista amb 38 anys d'història.
L’educació en el lleure com a vector del canvi
Durant molts anys la societat ha tingut en poca consideració el voluntariat. De vegades, fins i tot les mateixes persones que han pres el compromís de col·laborar activament en un projecte altruista al servei de la comunitat no han tingut una consciència plena de la magnitud del que suposa la suma de tanta solidaritat en el desenvolupament de la societat.
Ser voluntari és una oportunitat de créixer com a persona i com a individu social. El voluntariat com a col·lectiu de persones i moviment sociocultural suposa una força de la societat civil. Fer voluntariat comporta materialitzar valors socials que altrament poden ser eteris. La seva acció no solament enforteix les actituds positives de les persones sinó que també disposa d’una capacitat com a vector de canvi. Fixem-nos per exemple com en el darrer quart de segle les ONG han tingut un triomfs rellevants en el fet de posar damunt l’agenda els temes de la sostenibilitat, del desequilibri Nord-Sud, del quart món...
O el fet que cada cop més empreses estiguin actualment millorant la seva responsabilitat social. Aquest no és un triomf directe de l’ONG sobre l’empresa, ja que les grans companyies globals tenen moltes maneres d’evitar les pressions de les organitzacions. Més aviat podríem parlar d’una concatenació de fets causals: les organitzacions socials han escampat per mitjà del voluntariat i de campanyes la sensibilització de la societat. Els mitjans de comunicació en un moment determinat van ser-ne una caixa de ressonància. Finalment algunes les empreses han començat a tenir una sensibilitat en la mesura que aquests nous valors ja van formant part amb major o menor grau de les persones de dins de l’empresa i de grans segments de la societat. No ha estat tant un triomf de les grans campanyes -necessàries- sinó del canvi progressiu de valors. Aquest és el gran triomf, a la base del qual –i les grans organitzacions socials no ho haurien d’oblidar- hi ha el gran potencial del voluntariat.
Els moviments de voluntariat que actuem des de models educatius hem de ser conscients del gran valor que pren la nostra acció, tant per als que són a una banda o l’altra de l’acció educativa -tots ens eduquem!- així com de la UTILITAT del nostre servei, com a llavor d’esperança i de fe.
Es diu que qualsevol canvi es produeix dos cops, ja que abans que es doni a la realitat es materialitza dins nostre. Així, els grans canvis globals es gesten en la mentalitat de la gent, temps abans, i afloren quan es produeix el moment adequat. Vivim èpoques de canvi constant, la nostra societat és un magma que flueix contínuament, o com diu Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida. L’esforç educatiu i sociocultural per enfortir els valors positius, democràtics i humanistes, esdevé en aquest context un vector que ens anticipa el canvi, una força interior que pot conduir el desenvolupament a partir d’una consciència de responsabilitat personal davant el devenir de la societat.
Observant la magnitud d’aquesta crisi causada per la irresponsabilitat manifesta d’algunes empreses, ens cal apostar per un treball en valors i comportaments. Només que una part creixent de persones fessin un compra conscient, s’acceleraria el procés de canvi responsable en les empreses. El canvi és dins nostre i aquest s’ha de fer present amb accions compromeses i amb pensament positiu.
Nota: Aquest article consta també a: http://www.engrup.cat/Articlesd'opinio.asp?id=22639
Durant molts anys la societat ha tingut en poca consideració el voluntariat. De vegades, fins i tot les mateixes persones que han pres el compromís de col·laborar activament en un projecte altruista al servei de la comunitat no han tingut una consciència plena de la magnitud del que suposa la suma de tanta solidaritat en el desenvolupament de la societat.
Ser voluntari és una oportunitat de créixer com a persona i com a individu social. El voluntariat com a col·lectiu de persones i moviment sociocultural suposa una força de la societat civil. Fer voluntariat comporta materialitzar valors socials que altrament poden ser eteris. La seva acció no solament enforteix les actituds positives de les persones sinó que també disposa d’una capacitat com a vector de canvi. Fixem-nos per exemple com en el darrer quart de segle les ONG han tingut un triomfs rellevants en el fet de posar damunt l’agenda els temes de la sostenibilitat, del desequilibri Nord-Sud, del quart món...
O el fet que cada cop més empreses estiguin actualment millorant la seva responsabilitat social. Aquest no és un triomf directe de l’ONG sobre l’empresa, ja que les grans companyies globals tenen moltes maneres d’evitar les pressions de les organitzacions. Més aviat podríem parlar d’una concatenació de fets causals: les organitzacions socials han escampat per mitjà del voluntariat i de campanyes la sensibilització de la societat. Els mitjans de comunicació en un moment determinat van ser-ne una caixa de ressonància. Finalment algunes les empreses han començat a tenir una sensibilitat en la mesura que aquests nous valors ja van formant part amb major o menor grau de les persones de dins de l’empresa i de grans segments de la societat. No ha estat tant un triomf de les grans campanyes -necessàries- sinó del canvi progressiu de valors. Aquest és el gran triomf, a la base del qual –i les grans organitzacions socials no ho haurien d’oblidar- hi ha el gran potencial del voluntariat.
Els moviments de voluntariat que actuem des de models educatius hem de ser conscients del gran valor que pren la nostra acció, tant per als que són a una banda o l’altra de l’acció educativa -tots ens eduquem!- així com de la UTILITAT del nostre servei, com a llavor d’esperança i de fe.
Es diu que qualsevol canvi es produeix dos cops, ja que abans que es doni a la realitat es materialitza dins nostre. Així, els grans canvis globals es gesten en la mentalitat de la gent, temps abans, i afloren quan es produeix el moment adequat. Vivim èpoques de canvi constant, la nostra societat és un magma que flueix contínuament, o com diu Zygmunt Bauman, vivim en una societat líquida. L’esforç educatiu i sociocultural per enfortir els valors positius, democràtics i humanistes, esdevé en aquest context un vector que ens anticipa el canvi, una força interior que pot conduir el desenvolupament a partir d’una consciència de responsabilitat personal davant el devenir de la societat.
Observant la magnitud d’aquesta crisi causada per la irresponsabilitat manifesta d’algunes empreses, ens cal apostar per un treball en valors i comportaments. Només que una part creixent de persones fessin un compra conscient, s’acceleraria el procés de canvi responsable en les empreses. El canvi és dins nostre i aquest s’ha de fer present amb accions compromeses i amb pensament positiu.
Nota: Aquest article consta també a: http://www.engrup.cat/Articlesd'opinio.asp?id=22639
Estris és una publicació bimensual de la qual se n'editen 3.400 exemplars. La primera publicació periòdica escrita en català especialitzada en l'educació en el lleure i l'animació sociocultural. Fundada l'any 1971, ha esdevingut a Catalunya el mitjà de difusió de referència quan es parla d'educació en el Lleure. Adreçada als monitors/es voluntaris/es i professionals de l'animació sociocultural, de l'educació social, de l'educació en el lleure, de l'ensenyament, del món associatiu i del treball social. Ofereix noves eines per a l'educació, infantil i juvenil, en el lleure, l'animació sociocultural i la vida associativa.
Josep Maria Canyelles va ser cap de redacció de la revista Estris en el període 1990-1993.
RSE i Esport: el cas Barça
L’objectiu principal de la fundació per al Diàleg Empresarial Transatlàntic (TABD) és promoure la liberalització del mercat entre Europa i els Estats Units per tal de fomentar la innovació, el creixement econòmic i la sostenibilitat de l’economia mundial. Les empreses que en formen part, busquen millorar la cooperació entre els dos pols més importants d’occident i, alhora, enfortir la seguretat i expandir els seus negocis. L’emprenedor d’aquest think tank va ser el secretari de Comerç nord-americà, Ron Brown, qui va trobar el recolzament d’alguns membres de la Comissió Europea, com l’excomissari europeu de Telecomunicacions, l’alemany Martin Bangemann i el britànic Leon Brittan, antic comissari europeu per a la Competència. Aquesta fundació va arrencar els seus inicis a Sevilla, l’any 1995, però paradoxalment l’única companyia espanyola que en forma! part és Repsol. 
