Per l'interès que tenen les seves reflexions, us aportem alguns paràgrafs de la conferència que va pronunciar Anthony Giddens a Barcelona, convocat per la Fundació Jordi Pujol. Podeu trobar la transcripció completa de les seves paraules aquí.
Desconeixem què passarà en el futur, però em sembla que el que passa ara és molt interessant, almenys per a la gent com jo: estem davant d’una crisi tremenda, ho sabem, estem enfrontats a quelcom semblant a una recessió global, però, com també tots sabem, diria, les grans crisis ens obliguen a repensar i d’elles traiem sovint noves energies i noves iniciatives. Una crisi ens força a mirar novament cap al món. Tot d’un plegat, el món ens sembla diferent del que pensàvem abans. Al Regne Unit el que passa és que no estem mirant només de respondre a la recessió en un context britànic, sinó que, ben segur que com en altres països, estem mirant de repensar les implicacions estructurals de la crisi i de pensar positivament quina classe de societat i quina classe d’economia volem tenir en el futur. [...]
El pensador americà Robert Reich ha fet recentment una distinció, que és del tot interessant, entre el que ell en diu pensadors cíclics –els que pensen en termes d’un cicle econòmic– i pensadors estructuralistes –els que pensen que som al fil d’una revolució estructural en la nostra economia i societat. Diu que els pensadors cíclics encara són fidels a l’economia tradicional: pensen que això no és més que un gran cicle econòmic fruit d’una crisi generada per una exageració de la naturalesa normalment fluctuant de l’economia, i que si injectem més recursos a l’economia, aquesta es recuperarà i tornarem més o menys a la mateixa classe d’economia i sistema social d’abans. Els estructuralistes –i jo em declaro fermament estructuralista– diuen que això és una transició molt important en la història d’Occident i de la indústria. Hem de repensar molt. Per respondre a la recessió hem d’introduir mesures a tots els països, no sols a curt termini, sinó també a llarg termini. Hem de repensar un bon nombre de supòsits respecte a com funciona l’economia global i de quina manera s’hi integraran les economies nacionals.[...]
Som en un moment de transició del nostre pensament, de la nostra societat i de tot el món en què sabem que no podem seguir com hem fet en els últims vint anys, aproximadament, sense disposar d’un model preparat i adequat per fer front al futur. Hem de repensar i confeccionar un model de capitalisme responsable que certament variarà d’acord amb les trajectòries individuals de cada societat, però que marcarà quelcom similar a un repensament estructural de la societat i de l’economia del segle XXI. [...]
El que cerquem és una nova relació entre l’estat i els mercats. Cerquem, em sembla, un camí en el qual puguem ajudar a practicar la flexibilitat i la innovació, que els mercats sols poden aportar, però que hem d’utilitzar per a objectius a més llarg termini i fer que el mercat compleixi. [...]
En tercer lloc, és acceptat que, d’alguna manera, cal que tornem a planificar. Quan pensem en polítiques energètiques i canvi climàtic, veiem que hem de pensar en cicles de vint o trenta anys i que no podem esperar que un mercat mal regulat ho resolgui.
Si observem el que va passar a la major part dels països industrialitzats durant el període de les privatitzacions, veiem que quan es va privatitzar el sector energètic, les companyies d’aquest sector van haver de fer treballar els seus recursos de valent. És a dir, la majoria de les empreses privades del sector prioritzen el benefici per davant de les inversions a llarg termini. En el sector energètic necessitem, abans que res, innovació –innovació tecnològica–; si l’estudiem, tal com jo mateix he fet en aquests darrers anys, constatem que el nivell d’inversió en investigació i desenvolupament per part de les companyies energètiques és el més baix –ben per sota de l’1% dels seus ingressos– comparat amb el de qualsevol altre sector important, com ara el farmacèutic – que arriba al 7%-8%. El període de desregulació no ha servit per generar una estructuració eficient de la indústria a mitjà o llarg termini. Trobo que hem de repensar què és la planificació, què vol dir planificar, com assolirem polítiques eficients a llarg termini, com arribarem a tenir una visió a llarg termini en un sistema econòmic en el qual encara volem, com he dit abans, beneficiar-nos dels mercats. I, tanmateix, trobo que és un error fonamental suposar que els mercats només poden funcionar pensant a curt termini. No és cert. Però això és el que passa quan es desregulen massa els mercats o quan no es disposa d’una relació reguladora eficient entre els mercats i l’estat. [...]
Només aquells països que estiguin a l’avantguarda del progrés des d’una perspectiva del medi ambient seran competitius en l’economia mundial del futur. I penso que, pel que fa a l’energia i el canvi climàtic, som al mig d’un canvi, de forma que afecta tant la indústria com el comerç. En el passat moltes indústries ho han vist com un cost: «Això serà un cost per a nosaltres. Per consegüent, si se’ns demana que reduïm l’emissió de carboni, les nostres indústries no seran competitives». En el futur, i és un futur a curt termini, només aquelles empreses, aquelles regions i aquells països que siguin innovadors pel que fa al medi ambient seran, de fet, competitius en l’economia mundial. [...]
Quan sortim de la recessió, doncs, ens enfrontarem a la tasca de repensar quina forma prendrà el capitalisme responsable. Per mi, aquesta tasca representa una manera de pensar completament diferent de la que ha estat vigent en els últims vint o trenta anys, perquè som al caire d’un món nou. [...]
«Bé, mira, ara som en el caire d’una classe nova de societat; som en el caire d’una classe nova d’economia». Realment no sabem com serà. No volem crear una mena d’utopia artificial lluny de la realitat. Tanmateix, considero que ara cal un toc de pensament utòpic, ja que hem de pensar què hi ha a l’altre costat de l’economia actual. Per exemple, què hi ha a l’altre costat del domini exercit pel cotxe en les nostres vides? El que hi ha a l’altre costat no és una mena d’utopia verda i localitzada: podria ser un sistema molt més complex de transport, parcialment públic i privat, en el qual participa l’alta tecnologia i en què ja no posseïm fragments d’això de manera privada, sinó amb associacions público-privades. [...] Mai més no tindrem cotxes propis; els cotxes estan aparcats a diferents llocs de la ciutat, i un els agafa quan els necessita. Exactament igual que el sistema de bicicletes de París, però generalitzat al transport públic.
Per tant, trobo que realment cal una nova visió. I no n’hi ha prou a adoptar una actitud negativa envers la recessió econòmica, ni a respondre negativament davant del canvi climàtic o del sector energètic. No podem pretendre mobilitzar la gent a menys que tinguem una visió clara de la classe de societat a la qual volem arribar, i és ben segur que, veient la història recent, ara és el moment de pensar en aquestes coses.
1.7.09
El Congrés aprova una Resolució per promoure l'RSE
Tots els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats han aprovat una Resolució per la qual han sol·licitat al Govern que promogui la Responsabilitat Social de les Empreses en l'Administració Pública. El text conté 11 punts i el 6 i el 7 contenen referències molt precises al Consell Estatal de l'RSE, en els quals els compromisos del Govern queden vinculats als informes previs del Consell Estatal. El portaveu del Grup Socialista, Ramón Jáuregui, va comentar durant la seva presentació, que "les empreses o són responsables o altrament seran expulsades del mercat". A més, va valorar que la responsabilitat social no mor amb la crisi, sinó "que desapareix el màrqueting social i l'acció social, perquè l'RSE ha d'estar immersa en l'estratègia de les empreses".
Les propostes que contenen el text, presentades pel Grup Socialista i el Grup Mixt (BNG) són les següents:
1. Tenir en compte les recomanacions que, adreçades a les administracions públiques, es recullen en el Llibre Verd i en l'Informe aprovat al Congrés per promoure la Responsabilitat Social de les Empreses
2. Impulsar una gestió socialment responsable de les administracions públiques mitjançant actuacions que afavoreixin la transparència, la cultura del treball que crea valor en el si de l'Administració Pública, la conciliació de la vida laboral personal i familiar dels empleats públics (ja recollit en la nostra regulació legal en el Pla Concilia) la reducció d'emissions de CO2, la contractació de persones amb discapacitat i en risc d'exclusió, la reducció de la temporalitat i la incorporació de clàusules socials i ambientals en els concursos i contractes públics, a l'empara de la nova llei de contractes del sector públic.
Es recomana, als òrgans de contractació, en tot l'àmbit de l'Administració General de l'Estat l'adopció de manera decidida de mesures favorables a les persones amb discapacitat previstes en l'esmentada Llei i en particular:
- L'establiment de l'obligació de dedicar a l'execució del contracte, sempre que sigui possible, un cert nombre de treballadors amb discapacitat. (article 102, llei 30/2007)
- La preferència de l'adjudicació dels contractes a les empreses que, en igualtat de les altres condicions, acreditin major percentatge de persones amb discapacitat. (disposició addicional 6a, llei 30/2007)
- La reserva de l'adjudicació de determinats contractes a favor de centres especials d'ocupació. (disposició addicional 7a, llei 30/2007)
3. Elaborar, en col·laboració amb les organitzacions representatives de la discapacitat, un manual de bones pràctiques de contractació pública socialment responsable, que pogués servir de guia pràctica per a tots els òrgans de contractació de totes les administracions públiques.
4. Enfortir la cultura d'un consum responsable que ajudi a fer més partícips els ciutadans com a consumidors, per a demandar béns i serveis que siguin produïts sota criteris de responsabilitat social empresarial.
5. Incorporar els grans reptes de la lluita contra la pobresa, objectius del Mil·lenni i respecte als Drets Humans, des de la perspectiva de les pràctiques socialment responsables, a les empreses espanyoles en les seves actuacions internacionals, especialment en aquells supòsits que siguin beneficiàries de programes d'ajuda a la internacionalització.
6. Afavorir la inversió socialment responsable (ISR), tant en el sector privat com en el públic i, especialment en aquest darrer cas, propiciar la consideració dels aspectes socials i ambientals. En aquest sentit el Govern presentarà abans de final d'any un programa d'actuació específic, amb base a les recomanacions o propostes que, en aquest sentit, li faci el Consell Estatal de l'RSE.
7. Fomentar la transparència empresarial mitjançant la incorporació a les empreses de la informació que fan a través de la triple memòria: econòmica, social i ambiental. Respecte a les empreses que cotitzen en Borsa, el Govern, en col·laboració amb la CNMV i previ informe del Consell Estatal de l'RSE, presentarà abans de final d'any un estudi sobre la necessitat o no de regular la informació que ha de contenir l'esmentada triple memòria.
8. Potenciar el diàleg de tots els grups d'interès relacionats amb l'RSE, a través del Consell Estatal.
9. Afavorir l'expansió cultural, educativa i formativa de l'RSE, introduint continguts del desenvolupament sostenible i de l'RSE, en els diferents nivells educatius.
10. Promoure accions de Responsabilitat Social de les empreses en el desenvolupament de la igualtat entre les dones i els homes, en el marc de l'establert en la Llei per a la igualtat efectiva entre homes i dones (prenent com a base l'article 73) i promoure el compliment dels plans d'igualtat per empreses de més de dos-cents cinquanta treballadors i dels plans voluntaris per a la resta de les empreses en base a allò establert en l'article 45 de l'esmentada llei.
11. Afavorir i coordinar en el seu cas, les polítiques autonòmiques de suport a l'RSE, entenent que la tasca dels governs autonòmics en aquesta matèria és important.
El Congreso aprueba una Resolución para promover la RSE
Todos los grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados han aprobado una Resolución por la que han solicitado al Gobierno que promueva la Responsabilidad Social de las Empresas en la Administración Pública. El texto contiene 11 puntos y el 6 y 7 contiene referencias muy precisas al Consejo Estatal de la RSE, en los que los compromisos del Gobierno quedan vinculados a los informes previos del Consejo Estatal.El portavoz del Grupo Socialista, Ramón Jáuregui, comentó durante su presentación, que "las empresas o son responsables o de lo contrario serán expulsadas del mercado". Además, valoró que la responsabilidad social no muere con la crisis, sino "que desaparece el marketing social y la acción social, porque la RSE debe estar inmersa en la estrategia de las empresas".
Las propuestas que contienen el texto, presentadas por el Grupo Socialista y el Grupo Misxto (BNG) son las siguientes:
1. Tener en cuenta las recomendaciones que dirigidas a las administraciones públicas, se recogen en el Libro Verde y en el Informe aprobado en el Congreso para promover la Responsabilidad Social de las Empresas
2. Impulsar una gestión socialmente responsable de las administraciones públicas mediante actuaciones que favorezcan la transparencia, la cultura del trabajo que crea valor en el seno de la Administración Pública, la conciliación de la vida laboral personal y familiar de los empleados públicos (ya recogido en nuestra regulación legal en el Plan Concilia) la reducción de emisiones de CO2, la contratación de personas con discapacidad y en riesgo de exclusión, la reducción de la temporalidad y la incorporación de cláusulas sociales y medioambientales en los concursos y contratos públicos, al amparo de la nueva ley de contratos del sector público.
Se recomienda, a los órganos de contratación, en todo el ámbito de la Administración General del Estado la adopción de forma decidida de medidas favorables a las personas con discapacidad previstas en dicha Ley y en particular:
- El establecimiento de la obligación de dedicar a la ejecución del contrato, siempre que sea posible, un número cierto de trabajadores con discapacidad. (artículo 102, ley 30/2007)
- La preferencia de la adjudicación de los contratos a las empresas que, en igualdad de las demás condiciones, acrediten mayor porcentaje de personas con discapacidad. (disposición adicional 6ª, ley 30/2007)
- La reserva de la adjudicación de determinados contratos a favor de Centros Especiales de Empleo. (disposición adicional 7ª, ley 30/2007)
3. Elaborar, en colaboración con las organizaciones representativas de la discapacidad, un manual de buenas prácticas de contratación pública socialmente responsable, que pudiera servir de guía práctica para todos los órganos de contratación de todas las administraciones públicas.
4. Fortalecer la cultura de un consumo responsable que ayude a hacer más partícipes a los ciudadanos como consumidores, para demandar bienes y servicios que sean producidos bajo criterios de responsabilidad social empresarial.
5. Incorporar los grandes retos de la lucha contra la pobreza, objetivos del Milenio y respeto a los Derechos Humanos, desde la perspectiva de las prácticas socialmente responsables, a las empresas españolas en sus actuaciones internacionales, especialmente en aquellos supuestos que sean beneficiarias de programas de ayuda a la internacionalización.
6. Favorecer la inversión socialmente responsable (ISR), tanto en el sector privado como en el público y, especialmente en este último caso, propiciar la consideración de los aspectos sociales y medio ambientales. En este sentido el Gobierno presentará antes de fin de año un programa de actuación específico, con base en las recomendaciones o propuestas que, en este sentido, le haga el Consejo Estatal de la RSE.
7. Fomentar la transparencia empresarial mediante la incorporación a las empresas de la información que realizan a través de la triple memoria: económica, social y medioambiental. Respecto a las empresas que cotizan en Bolsa, el Gobierno, en colaboración con la CNMV y previo informe del Consejo Estatal de la RSE, presentará antes de fin de año un estudio sobre la necesidad o no de regular la información que debe de contener la denominada triple memoria.
8. Potenciar el diálogo de todos los grupos de interés relacionados con la RSE, a través del Consejo Estatal.
9. Favorecer la expansión cultural, educativa y formativa de la RSE, introduciendo contenidos del desarrollo sostenible y de la RSE, en los distintos niveles educativos.
10. Promover acciones de Responsabilidad Social de las empresas en el desarrollo de la igualdad entre las mujeres y los hombres, en el marco de lo establecido en la Ley para la igualdad efectiva entre hombres y mujeres (tomando como base el Art. 73) y promover el cumplimiento de los planes de igualdad para empresas de más de doscientos cincuenta trabajadores y de los planes voluntarios para el resto de las empresas en base a lo establecido en el Art. 45 de dicha ley.
11. Favorecer y coordinar en su caso, las políticas autonómicas de apoyo a la RSE, entendiendo que la tarea de los gobiernos autonómicos en esta materia es importante.
Males senyalitzacions
Parlem molt de les morts de trànsit atribuïbles a les males actituds de les persones que estan al volant. O d'estils de conducció que poden consumir més combustible del necessari.
Però analitzem poc les males pràctiques que pateix el conductor per culpa de les males senyalitzacions o el mal estat de les carreteres.
Però analitzem poc les males pràctiques que pateix el conductor per culpa de les males senyalitzacions o el mal estat de les carreteres.
No pretenem comparar un fet amb l'altre ni valorar quina actitud és més temerària. És evident que un cotxe a 200 per hora està a un pas del suïcidi i de l'homicidi. Però les males pràctiques en la gestió de les carretes tenen el plus de la irresponsabilitat pública en unes institucions o agències en què la qualitat i l'excel·lència haurien de ser un requisit.
Volem posar dos exemples, en aquest sentit. El primer, el trobem en la notícia que aporta la premsa segons la qual la mala senyalització d'unes obres ha tingut com a conseqüència directa la mort de persones. I el que encara és més greu: a mesura que s'anaven produint els accidents ningú tenia prou capacitat o empenta per a posar-hi remei.
L'altre exemple són les entrades a Barcelona per autopista, tant intel·ligibles que et poden enviar a no saps on. Venint des de Girona, et trobes una bifurcació que t'envia al Port o a l'Aeroport, sense indicar les referències bàsiques que un conductor esperaria trobar com ara les Rondes, la Gran Via... Penso quans estrangers s'hi deuen perdre o deuen fer uns 20 quilòmetres de més donat el tomb per a anar a entrar per la banda alta de la Diagonal o per l'Hospitalet. Sí, sí, tal com sona, perquè el sentit comú diria que per entrar a Barcelona directament hauries d'anar direcció Port mentre que si vols anar a l'altra banda de la ciutat potser hauries de triar l'Aeroport. Doncs és exactament a l'inrevés. Un servidor s'hi ha trobat en alguna ocasió.
I afortunadament ja van arreglar el problema similar que hi havia entrant pel sud, des de l'autopista Pau Casals. Durant molts anys, no s'hi indicava la direcció Ronda Litoral o la direcció Gran Via. Curiosament la direcció Ronda Litoral estava indicada com a Centre Ciutat! És cert que per Colom es pot entrar al Centre però el normal és que hom entengui que la direcció Centre Ciutat fos l'entrada per Gran Via. Exactament a l'inrevés, novament.
I després s'estranyen que hi hagi vehicles que frenen davant de les bifurcacions, que dubtin, que facin marxa enrere, que facin quilòmetres de més... Cap actitud incorrecta al volant és justificable. Però tampoc té cap justificació la manca de sentit comú que de vegades mostra el planificador de les carreteres.
L'estat espanyol es troba a la cua d'Europa contra la corrupció
- Cau fins a situar per sota dels quaranta millors països.
- Només Itàlia, Grècia i Xipre estan pitjor en l'àrea de l'OCDE
Els autors de l'informe són severs amb els països rics, precisament els que haurien de marcar una pauta positiva. "No hem de donar per fet que els països rics i poderosos tenen els millors nivells de governabilitat i controlen la corrupció", va assenyalar Daniel Kaufmann, analista de la Brookings Institution.
Rússia és, entre els països del G-8, el que surt pitjor parat. Entre els menys corruptes destaquen Finlàndia i Singapur. Corea del Nord i Somàlia registren nivells molt alts de corrupció. Dinamarca i Noruega ocupen els primers llocs en respecte a la llei. Afganistan és el fanalet vermell, per darrere de l'Iraq i Zimbabwe.
Veure notícia sencera
Regular les gaites i les piules
La lluita contra la contaminació acústica no és un tema menor ja que afecta la qualitat de vida i la salut de les persones. Fa uns mesos, una propietària d'un pub va ser condemnada a presó per abús (Condemnada a cinc anys i mig de presó la propietària d'un bar sorollós de Barcelona per un delicte de contaminació acústica)
No deixa de ser una situació equiparable a la que es produeix amb la regulació de la pirotècnia i que ha provocat una gran alarma arreu dels Països Catalans pel risc que suposa per a la cultura del foc relacionada amb el calendari festiu. I no sabem si aquesta nova normativa pot afectar les gralles!
Quan des de tant amunt es vol regular fins tan avall (les gaites i les piules) es creen disfuncions que caldria ajustar per mitjà de l'adaptació normativa d'acord amb cada realitat cultural. A partir d'aquí, sens dubte, seria interessant que les adaptacions que en cada territori puguin disminuir justificadament el llindar de la norma comunitària pugui veure's acompanyada per uns compromisos de responsabilitat social per part dels grups d'interès com a manera de garantir que aquestes pràctiques no tinguin un impacte negatiu o uns riscos més enllà del que seria raonable.
El problema és quan es pretén legislar des de la Unió Europea, ja que en aquest cas ha provocat que Escòcia es rebel·li contra la directiva de la UE que limita l'exposició continuada dels músics més de 85 decibels.
El soroll d'una banda de gaiters arriba als 122 decibels, per sota d'un grup de rock o l'enlairament d'un Boeing 747 (130 i 126 decibels, respectivament), i per sobre d'un club nocturn (115), una orquestra simfònica interpretant l'Anell dels Nibelungs de Wagner (110), el metro de Londres (94), una aspiradora (70) i una conversa normal (60). La normativa europea que posa en perill la identitat d'Escòcia no té en ment la salut auditiva del públic (pot marxar quan vulgui) sinó dels propis gaiters, i proposa que els assaigs es facin amb taps a les orelles, o limitar a quinze minuts diaris.
Font: El silenci de les gaites (la Vanguardia)
No deixa de ser una situació equiparable a la que es produeix amb la regulació de la pirotècnia i que ha provocat una gran alarma arreu dels Països Catalans pel risc que suposa per a la cultura del foc relacionada amb el calendari festiu. I no sabem si aquesta nova normativa pot afectar les gralles!
Quan des de tant amunt es vol regular fins tan avall (les gaites i les piules) es creen disfuncions que caldria ajustar per mitjà de l'adaptació normativa d'acord amb cada realitat cultural. A partir d'aquí, sens dubte, seria interessant que les adaptacions que en cada territori puguin disminuir justificadament el llindar de la norma comunitària pugui veure's acompanyada per uns compromisos de responsabilitat social per part dels grups d'interès com a manera de garantir que aquestes pràctiques no tinguin un impacte negatiu o uns riscos més enllà del que seria raonable.
ALIBEI DISCUSSION FORUM: Efectes de la crisi econòmica sobre la Cooperació al Desenvolupament
2nd ALIBEI DISCUSSION FORUM
[ca] Efectes de la crisi econòmica sobre la Cooperació al Desenvolupament
Per a debatre sobre aquest tema, ALIBEI comptarà amb la presència d'experts en el tema de la cooperació al desenvolupament, en particular des de la perspectiva dels "nous actors": agències descentralitzades, ONGD, xarxes / federacions, empreses privades.
Lloc: IBEI (Elisabets, 10 -08191 - Barcelona)
Dia: dimarts 29 juny 2009
Hora: 18h
Entrada lliure i gratuïta
Confirmar assistència
Per a debatre sobre aquest tema, ALIBEI comptarà amb la presència d'experts en el tema de la cooperació al desenvolupament, en particular des de la perspectiva dels "nous actors": agències descentralitzades, ONGD, xarxes / federacions, empreses privades.
Lloc: IBEI (Elisabets, 10 -08191 - Barcelona)
Dia: dimarts 29 juny 2009
Hora: 18h
Entrada lliure i gratuïta
Confirmar assistència
[es] Efectos de la crisis económica sobre la Cooperación al Desarrollo
Para debatir sobre este tema, ALIBEI contará con la presencia de expertos en el tema de la cooperación al desarrollo, en particular desde la perspectiva de los “nuevos actores”: agencias descentralizadas, ONGD, redes/federaciones, empresas privadas.
Lugar: IBEI (Elisabets, 10 -08191- Barcelona)
Día: martes 29 de junio 2009
Hora: 18h
Entrada libre y gratuita
Confirmar asistencia
DISCUSSION FORUMS
ALIBEI Discussion Series is the initiative of the Alumni of IBEI Association that brings together academic experts, civil society representatives, governament officials and other relavent actors for critical debates with alumni and current students of IBEI on current global issues.
Para debatir sobre este tema, ALIBEI contará con la presencia de expertos en el tema de la cooperación al desarrollo, en particular desde la perspectiva de los “nuevos actores”: agencias descentralizadas, ONGD, redes/federaciones, empresas privadas.
Lugar: IBEI (Elisabets, 10 -08191- Barcelona)
Día: martes 29 de junio 2009
Hora: 18h
Entrada libre y gratuita
Confirmar asistencia
DISCUSSION FORUMS
ALIBEI Discussion Series is the initiative of the Alumni of IBEI Association that brings together academic experts, civil society representatives, governament officials and other relavent actors for critical debates with alumni and current students of IBEI on current global issues.
IBEI
L’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals és un referent de primera línia dins l’àmbit dels estudis internacionals. Tant pel que fa a la seva vessant docent com a la investigadora, IBEI ha guiat la seva activitat amb l’objectiu de situar la ciutat de Barcelona com a pol d’atracció en aquests temes. Així, durant les cinc edicions, IBEI ha ofert, dins el marc del màster en relacions internacionals, una formació especialitzada a estudiants d’arreu del món, capacitant-los en temes de política internacional, globalització, economia internacional i cooperació, entre d’altres.
El 2008, amb l’objectiu d’aprofitar el capital humà format a IBEI, un grup d’antics alumnes del màster hem fundat l’Associació d’Antics Alumnes (ALIBEI). La nostra associació té, formant part dels seus objectius, la finalitat de crear un espai propici on poder generar debats i reflexionar sobre aspectes actuals de les relacions internacionals.
Per aquest motiu, al llarg de l’any 2009 hem llençat la iniciativa “Fòrums ALIBEI”, amb la idea d’intercanviar punts de vista entre especialistes, joves professionals i estudiants. El nostre primer acte, que tractà sobre la renovació de la política exterior nord-americana, va comptar amb la presència del professor nord-americà Alan Abramowitz, Narcís Serra (President d’IBEI) i Jordi Vaquer (Director de la Fundació Cidob), els quals compartiren llurs punts de vista amb diversos alumnes i antics alumnes dins un ambient internacionalista i d’intercanvi enriquidor.
30.6.09
Premi al Museu Marítim per trencar barreres auditives
Fa unes setmanes us informàvem que el Museu Marítim de Barcelona havia estat distingit amb el Premi a l'Excel·lència Empresarial atorgat per la Xarxa Laboral del Raval, per la seva contribució al foment dels valors de la responsabilitat social corporativa.
Ara, a més, també ha rebut un premi en reconeixement a la seva tasca per la supressió de barreres auditives, atorgat per la Federació d'Associacions d'Implantats Coclears d'Espanya (AICE).
El Museu Marítim ha rebut aquest reconeixement pel fet de disposar d'una signoguia i de tenir un web accessible als discapacitats auditius. El projecte d'incorporació de la signoguia, realitzat amb el suport de la Fundació Vodafone Espanya, és pioner a tot l'Estat i incorpora llenguatge de signes i subtitulats en català i castellà.
L'AICE concedeix anualment un premi a aquelles persones o entitats que s'han destacat al llarg de l'any en l'atenció a les necessitats específiques de les persones amb deficiències auditives profundes, usuàries d'implant coclear.
Ara, a més, també ha rebut un premi en reconeixement a la seva tasca per la supressió de barreres auditives, atorgat per la Federació d'Associacions d'Implantats Coclears d'Espanya (AICE).
El Museu Marítim ha rebut aquest reconeixement pel fet de disposar d'una signoguia i de tenir un web accessible als discapacitats auditius. El projecte d'incorporació de la signoguia, realitzat amb el suport de la Fundació Vodafone Espanya, és pioner a tot l'Estat i incorpora llenguatge de signes i subtitulats en català i castellà.
L'AICE concedeix anualment un premi a aquelles persones o entitats que s'han destacat al llarg de l'any en l'atenció a les necessitats específiques de les persones amb deficiències auditives profundes, usuàries d'implant coclear.
Web: www.mmb.cat
La Casa Reial va pagar per a poder-se fer una foto amb Al Gore
Sense comentaris.
Segons informa Iberglobal, Al Gore va exigir un plus per fotografiar-se amb Felip de Borbó. Va succeir a Nova York, el passat 17 de març. El príncep Felip, de visita oficial als Estats Units, va presidir la 'Conferència sobre Sostenibilitat Empresarial Espanya-EUA'.
Una de les conferències de la jornada va córrer a càrrec de l'ex vicepresident nord-americà Al Gore, convertit ara en 'guru' del canvi climàtic. Per descomptat, el que va ser 'número dos' de Bill Clinton a la Casa Blanca va exigir per donar aquesta conferència seu elevat caché, que se situa en els 200.000 euros per ponència. Els diners ho va haver d'abonar l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), dependent del ministeri d'Indústria.
Li expliquen a El Chivato que els organitzadors de l'acte van sol licitar a Al Gore que es fes una foto amb el príncep Felip, al que l'ex vicepresident es va oposar sobre la marxa. Es va negar en rotund a fer-ho, tot i que havia estat guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Cooperació 2007.
El seu argument: en el contracte que va signar amb l'ICEX no venia recollit que hagués de fotografiar-se amb Felip. Va ser llavors quan el representant d'Al Gore va negociar 'in situ' amb els delegats del ICEX una clàusula addicional al contracte.
Finalment, ambdues parts van acordar que el nord-americà cobraria, a més dels 200.000 euros, uns diners extra per aquesta fotografia al costat del príncep.
Segons informa Iberglobal, Al Gore va exigir un plus per fotografiar-se amb Felip de Borbó. Va succeir a Nova York, el passat 17 de març. El príncep Felip, de visita oficial als Estats Units, va presidir la 'Conferència sobre Sostenibilitat Empresarial Espanya-EUA'.
Una de les conferències de la jornada va córrer a càrrec de l'ex vicepresident nord-americà Al Gore, convertit ara en 'guru' del canvi climàtic. Per descomptat, el que va ser 'número dos' de Bill Clinton a la Casa Blanca va exigir per donar aquesta conferència seu elevat caché, que se situa en els 200.000 euros per ponència. Els diners ho va haver d'abonar l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), dependent del ministeri d'Indústria.
Li expliquen a El Chivato que els organitzadors de l'acte van sol licitar a Al Gore que es fes una foto amb el príncep Felip, al que l'ex vicepresident es va oposar sobre la marxa. Es va negar en rotund a fer-ho, tot i que havia estat guardonat amb el premi Príncep d'Astúries de Cooperació 2007.
El seu argument: en el contracte que va signar amb l'ICEX no venia recollit que hagués de fotografiar-se amb Felip. Va ser llavors quan el representant d'Al Gore va negociar 'in situ' amb els delegats del ICEX una clàusula addicional al contracte.
Finalment, ambdues parts van acordar que el nord-americà cobraria, a més dels 200.000 euros, uns diners extra per aquesta fotografia al costat del príncep.
Mantinguem viva la llum de Vicenç Ferrer
M'ha semblat encertada la iniciativa de mantenir viva la llum de Vicenç Ferrer, almenys des del punt de vista simbòlic, per la manera com la tecnologia proveeix una resolució gràfica basada en l'addició de les llums de cada persona que s'hi suma.
Acabo d'afegir-hi la meva, com podeu veure a la captura de pantalla.
Entreu al web
25.6.09
En la situació actual, creus que treballar assegura l'accés a la ciutadania?
Els dies 14 i 15 de juliol va tenir lloc el Congrés Treball i Ciutadania d’ECAS a l’Auditori ONCE de Barcelona. En el procés de participació online per a fer una construcció conjunta dels continguts del Congrés es demanava de respondre a una pregunta, de la qual transcrivim la resposta que Responsabilitat Global hi va donar.
En la situació actual, creus que treballar assegura l'accés a la ciutadania?
Treballar és una condició gairebé sine qua non per a accedir-hi. Però no n'és cap garantia. La raó ve donada pel fet que, a diferència d'anys enrere, la feina no dóna la identitat (se cerca per altres bandes).Si hom no sap trobar altres experiències que li aportin un major sentit a l'existència, hom cau en un hedonisme que allunya no només dels compromisos socials sinó fins i tot de valors socials que fins fa poc havien estat centrals.Aquesta desconnexió emocional de la comunitat fa que s'afebleixin tant els deures com els drets, i la ciutadania esdevé una característica d'un segment de la població enfront d'un altre que l'ha perduda, ja sigui perquè no té treball o perquè aquest ha perdut tota centralitat en els seus valors.Josep Maria Canyelles. Responsabilitat Global
24.6.09
Guia de bones pràctiques del català a l'empresa
Innovació i creativitat funcional al servei de la sostenibilitat
La revista Sostenible.cat ha destinat un espai a presentar productes dissenyats en base a criteris sostenibles. Us n'aportem un tastet i us convidem a entrar-hi:
Els ECOdissenys o productes ecodissenyats s'obtenen com a resultat d'un procés coherent d'incorporació de millores ambientals en el major nombre de fases del cicle de vida d'un producte (extracció de materials, transport, manufactura, distribució, embalatge, ús, eliminació...). Per aquest motiu hi ha diferents maneres d'assolir un disseny sostenible, en menor o major grau, depenent de les fases en les quals aquell producte resulti més beneficiós a nivell ambiental. Si ho és en totes les seves fases, es podrà afirmar que ens trobem davant d'un bon ECOdisseny, amb una incorporació òptima de criteris ambientals en la seva concepció, ús i eliminació.
Molts dels productes que es presenten en aquest espai estan molt lligats a la innovació i el disseny, motiu pel qual poden resultar especialment cars degut a que encara es troben en la fase inicial de la seva comercialització. En un futur, aquests ECOdissenys no seran únics i exclusius, sinó que formaran part de la nostra vida i es comercialitzaran a preus assequibles.
Més informació sobre els ecodissenys
Galeria
Öko-ball, la bola per rentar sense sabó L'eco bola és un disseny ecològic perquè permet rentar la roba a la rentadora sense necessitat de fer servir sabó ni suavitzant.
RD4, la cadira feta 100% amb plàstic reciclat La cadira RD4 no necessita fixacions ni coles, i per tant es pot reciclar tantes vegades com es vulgui, generant en cada cas un disseny únic.
Wattson, quanta energia consumim a casa? Wattson és un producte útil, senzill i atractiu permet que disminuïm el consum d'electricitat a les nostres llars, perquè el primer pas per millorar la nostra conducta ambiental és conèixer quan i en què consumim més energia...
Taules i cadires que abans eren bicicletes Bike Furniture Design proposa aquest original mobiliari elaborat a partir de restes de bicicleta. En fan taules, cadires, penja-robes... i fins i tot miralls.
Polartec, teixits fets amb plàstic reciclat Polartec és el nom d'una família de teixits d'alt rendiment i avançada tecnologia, dissenyats per a una àmplia gama d'activitats a l'aire lliure i que estan fets en un 89% amb plàstic reciclat (provinent d'envasos com ampolles de plàstic).
iUnika Gyy: Portàtil lliure, solar i biodegradable Aquest ordinador està dissenyat i fabricat amb bioplàstic, material biodegradable que s'obté a partir de recursos renovables d'origen natural, com el midó, la cel·lulosa o la farina de blat.
Bosses i carteres fetes 100% amb càmeres de pneumàtic reutilitzat Bosses i carteres fetes al 100% amb cautxú reciclat de càmeres de pneumàtics reutilitzades de bicicletes, cotxes i camions. En l'estètica dels productes s'inclouen les vàlvules d'inflar, pegats i inscripcions del material d'origen. La nansa, per exemple està feta amb cinturó de cotxe amb un regulador de mides.
Font: Sostenible
El Consell de Menorca, primera administració dels països catalans a comprometre's a aplicar un sistema de gestió socialment responsable
Segons informa Europa Press, el Consell insular de Menorca ha signat un acord de col·laboració amb la Conselleria de Treball i Formació per a implantar mesures concretes de responsabilitat social corporativa en la Institució Insular. D'aquesta manera, el Consell es converteix en la primera administració pública dels països catalans a aplicar de manera integral un sistema de gestió ètica i socialment responsable.
Per aquest conveni, el Consell es compromet a desenvolupar accions dirigides a afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral, la igualtat entre homes i dones, la inserció laboral de persones amb discapacitat i risc d'exclusió social, la promoció de la salut dels treballadors i ajudar les víctimes de violència de gènere.
També es compromet a aplicar mesures de caràcter ambiental com l'ús de productes no contaminants i reciclables o la implantació d'una gestió energètica eficient, així com la inclusió de clàusules socials i mediambientals en els plecs de prescripcions per a la contractació pública i l'augment de la contractació de productes i serveis amb empreses socialment responsable.
Una altra de les mesures que la institució insular es compromet a aplicar és l'augment de participació ciutadana i el grau de transparència informativa en diferents actuacions que es duguin a terme des de l'organització, així com l'elaboració i la publicació a la web del Consell de un codi ètic amb els principals compromisos amb la ciutadania.
L'objectiu del Govern a l'hora d'impulsar aquesta iniciativa, que s'implantarà també a l'Ajuntament de Calvià, als hospitals de Son Dureta i Can Misses i a la Cambra de Comerç de Mallorca, és establir una metodologia que es pugui utilitzar en un futur per consolidar el sistema balear de responsabilitat social.
Agendes 21 locals
El Consell premia bones pràctiques agroambientals
Premi del Consell Insular de Menorca a la millor campanya publicitària en llengua catalana promoguda per les empreses de Menorca durant el 2009
Per aquest conveni, el Consell es compromet a desenvolupar accions dirigides a afavorir la conciliació de la vida familiar i laboral, la igualtat entre homes i dones, la inserció laboral de persones amb discapacitat i risc d'exclusió social, la promoció de la salut dels treballadors i ajudar les víctimes de violència de gènere.
També es compromet a aplicar mesures de caràcter ambiental com l'ús de productes no contaminants i reciclables o la implantació d'una gestió energètica eficient, així com la inclusió de clàusules socials i mediambientals en els plecs de prescripcions per a la contractació pública i l'augment de la contractació de productes i serveis amb empreses socialment responsable.
Una altra de les mesures que la institució insular es compromet a aplicar és l'augment de participació ciutadana i el grau de transparència informativa en diferents actuacions que es duguin a terme des de l'organització, així com l'elaboració i la publicació a la web del Consell de un codi ètic amb els principals compromisos amb la ciutadania.
L'objectiu del Govern a l'hora d'impulsar aquesta iniciativa, que s'implantarà també a l'Ajuntament de Calvià, als hospitals de Son Dureta i Can Misses i a la Cambra de Comerç de Mallorca, és establir una metodologia que es pugui utilitzar en un futur per consolidar el sistema balear de responsabilitat social.
Agendes 21 locals
El Consell premia bones pràctiques agroambientals
Premi del Consell Insular de Menorca a la millor campanya publicitària en llengua catalana promoguda per les empreses de Menorca durant el 2009
23.6.09
El president de l'ADEG participarà al curs d'RSE de la UOC
- Xavier Cardona, president de l’ADEG, participarà en el curs per a mostrar el cas d’una organització empresarial compromesa
- Aquest juliol es faran dues noves edicions del curs "Responsabilitat social de l'empresa: una aposta per la creació de valor en les pimes"
La UOC, per mitjà del programa de Cursos d’Estiu, ofereix un curs virtual, amb l’autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d’accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds.Cada edició d’aquest curs ha disposat de la participació d’algun dels líders empresarials que estan fent que a Catalunya tinguem en aquests moments empreses de referència en la gestió de l’RSE. Hem volgut prestar especial atenció a les pimes precisament perquè és el model d’empresa més abundant i per a mostrar que l’RSE no es limita a les grans.
El curs inclou dos debats amb persones significatives en l’RSE a casa nostra, des de la perspectiva de les polítiques públiques i des de la pràctica empresarial:
- Fòrum de Debat amb Xavier Cardona, president ADEG www.adeg.cat L’ADEG és l’associació empresarial del Penedès-Garraf i s’ha caracteritzat per un compromís i coherència en el foment de l’RSE. L’ADEG és sens dubte una de les associacions empresarials amb un major compromís d’RSE
- Fòrum de Debat amb Carles Campuzano. Diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d’RSE. El sector públic també té un paper en l’impuls de l’RSE. Ara mateix s’ha posat en funcionament el Consell Estatal de l’RSE, un dels fruits de la Subcomissió del Congrés dels Diputats.
Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça
xarxanet.org publica un article de Josep Maria Canyelles titulat "Responsabilitat Social en l'esport: el cas Barça", i que és un resum de l'article més extens donat a conèixer fa uns dies per mitjà de la newsletter de Responsabilitat Global.
Josep Maria Canyelles
Des de fa uns mesos i,sobretot, d'ençà de l'èxit del triplet, el Futbol Club Barcelona va sent analitzat en les seves claus futbolístiques però falta aprofundir en un altre vector: la seva Responsabilitat Social.
Com qualsevol organització, ja sigui una empresa multinacional, una pime, una agència pública o una ONG, el Barça també està subjecte a la gestió de la seva responsabilitat envers la societat, és a dir, tots els aspectes que més enllà de les obligacions legals, formen part de les expectatives que els seus grups d'interès hi posen, d'allò que n'espera la societat, de l'exemplaritat que pot donar, ja sigui en matèries de caràcter ambiental, social o econòmic.
La significació que ha pres l'esport en els nostres dies, i la seva capacitat de projectar valors envers la societat i molt especialment entre els més joves, fa que els clubs adquireixin una gran responsabilitat en aspectes molt vinculats a la promoció d'uns o altres valors socials.
[llegir article xarxanet.org]
Article publicat també a Jornal.cat
22.6.09
Arriba la flama del Canigó per a celebrar Sant Joan. Compensem?
Al llarg del dia 23 de juny, la Flama del Canigó arriba, procedent del cim del Canigó, a centenars de pobles d'arreu dels Països Catalans. Consulta les activitats d'arreu del territori a l'agenda del web http://flamadelcanigo.omnium.cat.Ara fa un any escrivíem aquest apunt, que us convidem a rellegir:
Avui és la revetlla de Sant Joan. Sota noms i tradicions diverses, al voltant d'aquesta data hi ha celebracions i vivències en totes les cultures d'arreu del planeta pel fet de produir-se al voltant del solstici d'estiu (o d'hivern a l'hemisferi Sud).
Afegim un vídeo de Televisió de Catalunya sobre la festa del foc (Telenotícies - 24/06/2008):
21.6.09
Reconeixement a Vicenç Ferrer
Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.
Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.
Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.
Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.
Reconeixement
Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.
El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.
Model proactiu
Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.
Precisament, la característica més rellevant del seu projecte era la constància i permanència en una comunitat. Ara que moltes ONGD s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària, les quals van molt condicionades a la presència mediàtica, el model de Vincenç Ferrer suposa tot un contrast per l'arrelament al territori. A més, el seu estil discret i humil, lliurat com un missioner a la seva tasca, el feia aconsellar a d'altres ONGDs que "Hem de ser pobres, no tenir res".
A més, el seu estil proactiu i el seu projecte tenien un rumb clar, i no es limitava a fer caritat. Tenia una missió. I volia arribar als 100 anys perquè deia que tenia encara molta feina a fer. En aquest sentit, era molt diferent de la tasca de la mare Teresa de Calcuta, que tenia un enfocament més caritatiu. Eren com dos estadis en l'evolució de l'acció social a l'Índia.
Ara aquesta feina que ha quedat per fer, la portaran a terme, com en gran mesura ja era en aquests darrers anys, la seva muller, Anna Ferrer, i el seu fill. I des d'aquí a Catalunya el seu nebot, Jordi Folgado Ferrer. Vaig tenir l'ocasió de compartir una jornada amb ell fa uns vuit anys, a qui vaig convidar per parlar de captació de fons per a organitzacions sense ànim de lucre. En guardo un impressionant record -a banda de la sorprenent semblança amb el seu oncle- per la capacitat de construir un gran projecte mantenint-ne en tot moment la seva senzillesa i humanitat.
Fem des d'aquí un sentit homenatge i reconeixement a un gran humanista i un català universal. Estem segurs que es mereix el Premi Nobel de la Pau i des d'aquí ens hi sumem.
Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.
Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.
Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.
Reconeixement
Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.
El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.
Model proactiu
Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.
Precisament, la característica més rellevant del seu projecte era la constància i permanència en una comunitat. Ara que moltes ONGD s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària, les quals van molt condicionades a la presència mediàtica, el model de Vincenç Ferrer suposa tot un contrast per l'arrelament al territori. A més, el seu estil discret i humil, lliurat com un missioner a la seva tasca, el feia aconsellar a d'altres ONGDs que "Hem de ser pobres, no tenir res".
A més, el seu estil proactiu i el seu projecte tenien un rumb clar, i no es limitava a fer caritat. Tenia una missió. I volia arribar als 100 anys perquè deia que tenia encara molta feina a fer. En aquest sentit, era molt diferent de la tasca de la mare Teresa de Calcuta, que tenia un enfocament més caritatiu. Eren com dos estadis en l'evolució de l'acció social a l'Índia.
Ara aquesta feina que ha quedat per fer, la portaran a terme, com en gran mesura ja era en aquests darrers anys, la seva muller, Anna Ferrer, i el seu fill. I des d'aquí a Catalunya el seu nebot, Jordi Folgado Ferrer. Vaig tenir l'ocasió de compartir una jornada amb ell fa uns vuit anys, a qui vaig convidar per parlar de captació de fons per a organitzacions sense ànim de lucre. En guardo un impressionant record -a banda de la sorprenent semblança amb el seu oncle- per la capacitat de construir un gran projecte mantenint-ne en tot moment la seva senzillesa i humanitat.
Fem des d'aquí un sentit homenatge i reconeixement a un gran humanista i un català universal. Estem segurs que es mereix el Premi Nobel de la Pau i des d'aquí ens hi sumem.
Us aportem, finalment, aquest reportatge de la Televisió de Catalunya, sobre com volia canviar el món Vicenç Ferrer (en podeu trobar d'altres en l'especial Vicenç Ferrer)
- Entrevista - 02/04/2008
Com volia canviar el món, des de l'Índia, Vicenç Ferrer?
L'equip de "(S)avis", encapçalat per la periodista Núria Solé, es va traslladar l'abril de 2008 a l'Índia, on ens rebia un dels catalans més internacionals, Vicenç Ferrer. Aquest exjesuïta, que aleshores tenia 88 anys, continuava al peu del canó tot just fa un any, treballant intensament en la lluita contra la pobresa extrema i la marginalització dels intocables, els pobres entre els pobres de l'Índia.
B-Touch, un cel lular per a invidents amb pantalla interactiva en braille
Amb motiu de l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació · 2009, us anem oferint alguns apunts sobre l'RSE com a font d'innovació social i sostenible. I ara ens agradarà compartir aquesta notícia sobre un mòbil per a invidents que, a més, pot llegir llibres.
L'aparell encara no està al mercat, tot i que esperem que ho faci aviat, ja que per ara és només un disseny conceptual. Es tracta del B-Touch (de Blind Touch), és a dir "Toc cec" o "Tocar a cegues", i ha estat dissenyat per l'empresa Yanko Design.
El B-Touch és un mòbil intel·ligent semblant al iPhone però que en comptes de tenir una pantalla tàctil, en té una en Braille (és a dir, de punts que es poden sentir amb els dits) per a persones invidents. Aquesta pantalla és interactiva, és a dir que els punts braille que la conformen són modificables.
El B-Touch també incorpora un sintetitzador de veu de manera que es pot fer servir també com un lector de llibres (entre d'altres funcions), i té també un sistema de navegació analògic al Google Maps.
Font
El B-Touch també incorpora un sintetitzador de veu de manera que es pot fer servir també com un lector de llibres (entre d'altres funcions), i té també un sistema de navegació analògic al Google Maps.
Reconeixement a Vicenç Ferrer
Vicenç Ferrer ha mort. El cooperant català que ha viscut aquests darrers quaranta anys a l'Índia ens ha deixat a l'edat de vuitanta-nou anys.
Ferrer tenia el respecte internacional pels seus projectes d'ajuda i desenvolupament. El missioner és considerat una de les persones més actives en ajuda, solidaritat i cooperació amb els països desfavorits o en vies de desenvolupament del Tercer Món.
Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.
Des d'un principi, les seves tasques de cooperació van generar malestar i poca empatia entre les classes dirigents hindús, que el van expulsar del país al cap de poc. El 1969, després que la ministra Indira Ghandi reconeixés la seva valuosa tasca, Ferrer va poder-se instal·lar de nou a l'Índia i va poder reprendre els seus projectes a la ciutat Anantapur.
Per sobre de les barreres culturals, els prejudicis, la marginació que pateixen els intocables, tinguts per uns éssers sense casta, amb la seva obra han sembrat la cultura de la igualtat i el respecte cap als éssers humans.
Reconeixement
Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.
Ferrer ha estat nomenat diverses vegades com a Premi Nobel de la Pau, tot i que mai li ha estat concedit. S'ha iniciat una campanya al Facebook en aquest moment perquè la seva Fundació rebi el Nobel de la Pau. El fet que més de 13.000 persones ja s’hi hagin sumat no ha de sorprendre gens, ja que Ferrer és no només una persona altament valorada sinó que la fundació gaudeix de l’estrany privilegi de no tenir adversaris i de comptar amb l’elogi de tots els que coneixen la seva feina.
El missioner va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia l'any 1998, la Creu de Sant Jordi el 1999 i l'any 2000 li fou concedida la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. L'any passat, 2008, va rebre el premi Català de l'Any. La UNESCO també va premiar-lo amb el nomenament de Personatge destacat de la història del segle XX l'any 2001, i la Fundació Vicenç Ferrer ha estat premiada, entre d'altres, amb la Medalla d'Or del Treball, concedida per l'estat d'Andhra Pradesh, l'any 2000.
Model proactiu
Un dels elements rellevants del model de Ferrer era l'apadrinament, sistema que ha estat criticat majoritàriament per les ONGD (la Federació Catalana d'ONGDs, per exemple), tot i que en el seu cas se'n feia una excepció i mai va rebre cap crítica directa. Si bé també és cert que la manca de crítiques poden ser explicades atenent al fet que la tasca de Ferrer no tenia una voluntat expansiva sinó que es concentrava solament en aquesta zona de l'Índia.
Ara que moltes ONG s'han especialitzat en tasques d'emergència humanitària - quan el flux informatiu i de fons de solidaritat assoleixen el seu màxim volum-l'exemple de Vicent Ferrer no podria contrastar més. Des del primer moment va apostar per la permanència, la continuïtat i la discreció. Per tenir sempre més projectes que diners, per a romandre humil. "Hem de ser pobres, no tenir res", aconsellava Vicent Ferrer a les ONG en una entrevista recent a aquest diari, amb motiu de la concessió de la Gran Creu del Mèrit Civil.
La crisi justifica les conductes poc ètiques
Llegim avui a Dinero, el suplement dominical de la Vanguardia, un article de Jordi Goula, titulat ¿A más crisis, menos ética? i que porta el subtítol explícit de "Un 25% de ejecutivos europeos ve aceptable pagar sobornos para superar el mal momento".
Us n'aportem un fragment, tot suggerint-vos-en la lectura sencera:
Us n'aportem un fragment, tot suggerint-vos-en la lectura sencera:
Códigos de conducta poco eficaces y miedo a la denunciaAccés a article en PDF
En las medidas anti-fraude puestas en marcha por las empresas destaca la confianza existente en las auditorías tanto internas como externas. "Todos esperan que las soluciones lleguen por esta vía, pero es como iniciar la casa por el tejado", apunta Victor Benedito. "Hay que empezar por implantar una serie de aspectos culturales en los que estamos muy por debajo de la media europea". Y cita concretamente, los códigos de conducta, la formación anti-fraude y la confidencialidad. Para Espel, "el código de conducta tiene que estar implantado, ser claro y conocido por la organización y ser recordado periódicamente. Debe definir claramente cual es la conducta honesta de la empresa y quésanciones se contemplan ante las irregularidades. En realidad esto va muy ligado a la formación anti-fraude, es decir, cómo se debe actuar ante situaciones irregulares, a la concienciación que debe tenerse...". Un problema con el que se topa, sobre todo en España, es el de la confidencialidad. "Aquí la idea de que la empresa somos todos no está implantada. En muchos casos, no hay confianza en que vaya a respetarse la confidencialidad de una denuncia y ello genera miedo a represalias a quien descubra una irregularidad y con la denuncia deba enfrentarse a un superior jerárquico", concluye Benedito.
Recull d'articles i reflexions sobre RSE i crisi (Responsabilitat Global)
Articles recomanats
L'RSE no és fer més coses sinó fer les coses de manera diferent
Altres articles
Irlanda també està per la fi de la voluntarietat
Civisme empresarial
Altres notícies i reflexions sobre RSE i Crisi:
La vergonya d'un ERO televisat als EUA
Altres notícies i reflexions sobre RSE i Crisi:
La vergonya d'un ERO televisat als EUA
Baherumi Digital, una empresa catalana que crea 200 llocs de treball en plena crisi
Links externs
Recomanem el bloc Crisis y RSE
El desenvolupament de la Responsabilitat Social en el context europeu
S'ha editat el quart número de la publicació MIRADES, que pretén impulsar polítiques innovadores a nivell local. Aquesta revista trimestral vol recollir, des d’una mirada teòrica i plural, temes d’actualitat que ajudin en els processos de reflexió i d’actualització de les polítiques locals i del municipalisme.
Segons s'explicita en la seva presentació, MIRADES esdevé un recull d’articles escrits per gent de vàlua reconeguda en el seu àmbit que des d’una mirada pluridisciplinar abordarà aspectes que cal tenir presents en la quotidianitat i les polítiques. La publicació està elaborada des del Grup d’ICV-EUiA-EPM de la Diputació de Barcelona.
El número 4 tracta sobre la realitat europea, i la Responsabilitat Social també hi és present a través d'un article de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.
MIRADES - n.4 (maig 2008) EUROPA
El desenvolupament de la Responsabilitat Social en el context europeu
Josep Maria Canyelles
Els criteris de la Responsabilitat Social, aplicats tant a les empreses com a les altres organitzacions, haurien de conformar un eix del model de desenvolupament econòmic de la Unió Europea. Malgrat que les declaracions marquen aquest camí, la realitat ha seguit un camí més lent que caldria redreçar des d’ara mateix per ajudar a sortir de la crisi sota uns paràmetres de major equilibri ambiental, justícia social, i economia sostenible.
Des de la dinàmica local, iniciatives diverses haurien de liderar la construcció de territoris socialment responsables, la qual cosa implica un compromís de responsabilitat social també per part del sector públic i el desenvolupament de mecanismes que millorin la governança dels territoris tot promovent un salt en la nostra cultura ciutadana i empresarial per a alinear-la amb el que es correspon amb una societat del coneixement.
El desenvolupament de la Responsabilitat Social en el context europeu
Josep Maria Canyelles
Els criteris de la Responsabilitat Social, aplicats tant a les empreses com a les altres organitzacions, haurien de conformar un eix del model de desenvolupament econòmic de la Unió Europea. Malgrat que les declaracions marquen aquest camí, la realitat ha seguit un camí més lent que caldria redreçar des d’ara mateix per ajudar a sortir de la crisi sota uns paràmetres de major equilibri ambiental, justícia social, i economia sostenible.
Des de la dinàmica local, iniciatives diverses haurien de liderar la construcció de territoris socialment responsables, la qual cosa implica un compromís de responsabilitat social també per part del sector públic i el desenvolupament de mecanismes que millorin la governança dels territoris tot promovent un salt en la nostra cultura ciutadana i empresarial per a alinear-la amb el que es correspon amb una societat del coneixement.
Revista encara no disponible en pdf
20.6.09
Ampans debat la inserció laboral en una trobada amb empreses
- Unes 150 persones assisteixen a una taula rodona conduïda pel periodista Jordi Basté
- Com ja vam informar, AMPANS va organitzar el 18 de juny una trobada amb empreses de la Catalunya Central
L’acte es va celebrar amb motiu de la cinquena edició de la Trobada Ampans i Empresa, que enguany ha adoptat un format diferent, amb més contingut reflexiu, que el contacte cordial amb proveïdors i clients que s’havia establert en edicions precedents.
A la taula rodona van intervenir Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social d’empreses i promotor de Responsabilitat Global; Ramon Giró, gerent de la consultora Diversity; i Vicent Mauri, president de Pimec Catalunya Central. Canyelles va insistir que «responsabilitat social no es refereix a filantropia ni ètica, sinó oportunitat de negoci i millora en la gestió, tal com ho entenen les empreses més avançades». Canyelles va recordar que del miler d’empreses que publiquen una memòria d'RSE, «una de cada vint és catalana».
Giró, per la seva banda, va insistir en la necessitat de trencar els estereotips negatius (i falsos, va remarcar) sobre la contractació de persones deficients, mentre que Mauri va recordar que «més enllà de la legislació, contractar persones amb deficiències pot ser rendible perquè són persones amb una actitud laboral molt bona».
CARLES BLAYA | SANTPEDOR
Accés al PDF de Regió 7
18.6.09
Sobre els fitxatges, els diners i la crisi
Feia temps que un article no em brindava tants comentaris. I és que parlar de l'RSE del Barça és un tema d'interès, però a més, se li ha afegit just en aquest moment el debat sobre l'ètica dels fitxatges milionaris.
Aprofitem per proposar-vos la lectura del nostre article i us adjuntem algunes notícies sobre el 'tema calent':
Esport i RSE: el cas Barça
Deporte y RSE: el caso Barça
A banda, aportem també una informació sobre la Fundació Catalunya Voluntaria, entitat col·laboradora de la Fundació FC Barcelona:
Aprofitem per proposar-vos la lectura del nostre article i us adjuntem algunes notícies sobre el 'tema calent':
Esport i RSE: el cas Barça
Deporte y RSE: el caso Barça
- RSE: Cristiano Ronaldo, ¿Un fichaje socialmente responsable?
- Salgado: "Si hi ha liquiditat per donar diners al Reial Madrid, també s'han de concedir a les famílies i a les empreses"
- La Caixa finança els fitxatges del Madrid. L'entitat catalana hauria concedit un crèdit de 250 milions d'euros al club blanc, segons el 'The Daily Telegraph'
- Laporta qualifica el model de Florentino d'"imperialista" i basat "en el xollo"
- 'Un Madrid malgastador'
- Cannavaro: "Los fichajes de Kaká y Ronaldo no resuelven los problemas internos del Real Madrid"
- Cruyff: "Ningú val el que ha pagat el Madrid per Ronaldo"
- "Tenemos culturas diferentes, nosotros preferimos actuar con sentido común y no gastar más dinero del que tenemos", dice el presidente del Barça
- Pelé diu que la despesa del Reial Madrid en fitxatges "no és justa ni democràtica"
A banda, aportem també una informació sobre la Fundació Catalunya Voluntaria, entitat col·laboradora de la Fundació FC Barcelona:
Campanya de sensibilitzacio i captacio de fons
Ajuda'ls a créixer
Centres d'Educació, Lleure i Intervenció Social
La Fundació Pere Tarrés federa una vintena de centres diaris situats en barris deprimits de la província de Barcelona que cada tarda obren les seves portes a uns 3.000 infants i joves en risc d'exclusió social. La situació econòmica actual provoca que cada vegada hagin d'acollir més infants i cada vegada amb més carències socioeconòmiques. Els centres oberts i d'esplai diari cobreixen les seves necessitats afectives, sanitàries, alimentàries, educatives, de desenvolupament i relacionals atès que provenen d'entorns socials i/o familiars desestructurats. Aquesta valuosa tasca social que posa l'èmfasi en l'educació en el lleure es troba en una situació crítica. A mida que augmenten els infants i les necessitats de les seves famílies, disminueixen els programes, recursos i ajuts per poder-los atendre. Posem en marxa aquesta campanya per poder continuar portant a terme aquest projecte.
| La Fundació Pere Tarrés fa una crida a la societat per captar monitors i recursos econòmics per evitar que aquests infants en risc social acabin al carrer. |
17.6.09
Campanya Televisió sense fronteres
Acció Cultural promou la iniciativa al Congrés per legalitzar les emissions de televisió en territoris amb la mateixa llenguaDavant la negativa del govern valencià que TV3 es pugui veure al País Valencià, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) promou una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que portarà al Congrés per legalitzar les emissions de la televisió pública catalana de la mateixa manera que la televisió valenciana es pot veure a Catalunya.
La campanya, batejada amb el nom de Televisió sense fronteres, l’avala una comissió promotora formada per personalitats del món polític, social i cultural. Entre les personalitats que impulsen la campanya hi ha:
- Els expresidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Pasqual Maragall,
- Els presidents del Barça, Joan Laporta, i de l’Espanyol, Daniel Sánchez Llibre,
- El músic Carles Santos, el dissenyador Xavier Mariscal, l’escriptor Pere Gimferrer,
- Els pintors Antoni Tàpies i Joan Genovès,
- L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler...
La campanya no es limita únicament a l’àmbit català, sinó que busca normalitzar les emissions d’Euskal Telebista a Navarra i de la televisió gallega a la comarca lleonesa d’El Bierzo.
El govern espanyol no compleix la Carta de les Llengües que va firmar i ratificar
La campanya pren com a punt de partida la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada pel govern espanyol el 1992 sota el mandat de Felipe González i ratificada pel Congrés el 2000 amb José María Aznar com a president), que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d’aquestes llengües europees, encara que siguin administracions diferents.
Fa uns mesos, ja vam parlar d'aquest tema i vam adherir-nos a la campanya per la llibertat d’expressió.
Notícia AVUI: Pujol, Maragall i Laporta recolzen una ILP per fer tornar TV3 a València
Ja podeu votar per Responsabilitat Global com a millor bloc corporatiu en català
Responsabilitat Global hi participa dins la categoria de blocs corporatius
El període d’inscripcions dels blocs en llengua catalana per la segona edició dels Premis Blocs Catalunya ja s'ha tancat, amb un total de 603 inscrits.
Ja ha començat el període de votacions a blocs, d’on la tria dels usuaris escollirà els cinc blocs finalistes de cada categoria. Aquest període es tancarà el 10 de setembre a la nit. A partir de llavors, el jurat d’aquesta edició escollirà els blocs guanyadors.
Enguany als premis Blocs Catalunya hi trobarem una categoria per a blocs corporatius, una mostra més que els blocs són una bona eina de comunicació per a empreses i organitzacions que busquen una presència a la xarxa més enllà del web corporatiu on comunicar i dirigir-se directament a clients, lectors i membres de l’organització.Voteu per Responsabilitat Global com a millor bloc en català en el seu tema. Entreu i trieu (a partir de demà dimecres)
Premis Blocs Catalunya
Els Premis Blocs Catalunya 2009 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.
El període de votacions ja és obert. Podeu votar els vostres blocs preferits fins el proper 30 de setembre!
Arguments per a votar-nos
La constància: portem des del 2004, quatre anys i mig, aportant escrits, reflexions, articles.
La responsabilitat social: aquesta acció desinteressada forma part de la nostra RSE professional, una manera d'ajudar a promoure i desenvolupar l'RSE.
La cooperació: és una manera de compartir coneixements entre les persones del sector.
La transparència: és una manera de mostrar permanentment què fem, què pensem, com actuem. Clicant a l'etiqueta mem'08 es pot veure la memòria parcial del que portem d'any!
El compromís amb el país: ajudant modestament a desenvolupar l'espai comunicatiu català en les matèries d'RSE, introduint també el marc de l'Euram (arc mediterrani), i adequant-se a la seva realitat fent un enfocament per a pimes.
Proactivitat: promovent el newsletter mensual amb el recull dels principals escrits del bloc, el qual constantment hem editat des de fa anys i enviem a 5.000 persones de Catalunya i d'arreu del món.
Innovació: ajudant a desenvolupar l'RSE amb propostes innovadores com les dirigides al sector públic (RSA), ONL (RSO)... o el foment dels Territoris Socialment Responsables o la incorporació dels aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE...
Entreu i voteu per Responsabilitat Global!
Què es diu de nosaltres al google? Cerqueu-nos!
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
Premis Blocs Catalunya
Els Premis Blocs Catalunya 2009 pretenen prestigiar, divulgar i fomentar els blocs en català a la xarxa, essent el referent català en l'escriptura en bloc a tota la xarxa, cobrint així la demanda de molts blocaires, donant més visibilitat al català a Internet, una eina de promoció i innovació que cal promoure.
El període de votacions ja és obert. Podeu votar els vostres blocs preferits fins el proper 30 de setembre!
Arguments per a votar-nos
La constància: portem des del 2004, quatre anys i mig, aportant escrits, reflexions, articles.
La responsabilitat social: aquesta acció desinteressada forma part de la nostra RSE professional, una manera d'ajudar a promoure i desenvolupar l'RSE.
La cooperació: és una manera de compartir coneixements entre les persones del sector.
La transparència: és una manera de mostrar permanentment què fem, què pensem, com actuem. Clicant a l'etiqueta mem'08 es pot veure la memòria parcial del que portem d'any!
El compromís amb el país: ajudant modestament a desenvolupar l'espai comunicatiu català en les matèries d'RSE, introduint també el marc de l'Euram (arc mediterrani), i adequant-se a la seva realitat fent un enfocament per a pimes.
Proactivitat: promovent el newsletter mensual amb el recull dels principals escrits del bloc, el qual constantment hem editat des de fa anys i enviem a 5.000 persones de Catalunya i d'arreu del món.
Innovació: ajudant a desenvolupar l'RSE amb propostes innovadores com les dirigides al sector públic (RSA), ONL (RSO)... o el foment dels Territoris Socialment Responsables o la incorporació dels aspectes lingüístics a la materialitat de l'RSE...
Entreu i voteu per Responsabilitat Global!
Què es diu de nosaltres al google? Cerqueu-nos!
Josep Maria Canyelles
Responsabilitat Global
15.6.09
Newsletter de juny 2009: Esport i RSE · El cas Barça
[ca] Ja podeu llegir la newsletter de juny, on us convidem a compartir algunes reflexions sobre la Responsabilitat Social, amb un tema d’actualitat i gran interès: “RSE i Esport. El cas del Barça”. També hi trobareu un article sobre “Les tres crisis de l’RSE” i altres, com també propostes de cursos de formació i jornades de sensibilització.
Entreu al newsletter en català: [ca] Jun'09: RSE i Esport: El cas del Barça
[es] Ya pueden leer la newsletter de Abril, donde les invitamos a compartir algunas reflexiones sobre la Responsabilidad Social, con un tema de actualidad y gran interés: “RSE y Deporte. El caso del Barça”. También encontrarán un artículo sobre “Las tres crisis de la RSE” y otros, como también propuestas de cursos de formación y jornadas de sensibilización.
Entrar en la newsletter en castellano: [es] Jun'09: RSE y Deporte. El caso del Barça
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
