7.5.10

Nueva edición del curso de Responsabilidad Social en la UOC

El curso que ofrece la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) con la colaboración de Responsabilitat Global contará con la participación del DG de Abacus cooperativa y del director de RSE del gobierno catalán.

Cada edición de este curso, que llega este año a la 14ª edición, ha dispuesto de la participación de alguno de los líderes empresariales que están haciendo que tengamos en estos momentos empresas de referencia en la gestión de la RSE. En esta edición participaran:

Miquel Àngel Oliva, director general de Abacus Cooperativa. ABACUS es sin duda una de empresas con un mayor compromiso de RSE a lo largo de toda su seva existencia, gestionando sus impactos tanto económicos como ambientales y sociales con una perspectiva de RSE. Su director nos mostrará la relevancia que este compromiso tiene para la empresa y como le permite generar mayor confianza con sus públicos.

Xavier Pont, director de Iniciativas Económicas de la Generalitat de Catalunya. El gobierno catalán presentó hace unos meses el Plan RSGencat para la promoción de la RSE especialmente entre las pymes y también a la propia administración. De la mano de la persona que ha impulsado la RSE desde un enfoque transversal debatiremos sobre el sentido de la RSE y su promoción y conoceremos cuáles son las políticas públicas de fomento de la RSE a partir del caso catalán.


Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director del curs. Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas. Promotor del think tank Responsabilitat Global. Es coordinador de la Comisión de RS de la Asoc. Catalana de Contabilidad y Dirección; asesor técnico de la Cámara de Comercio de Barcelona en materia de RSE; colaborador de la Asoc. para las Naciones Unidas en materia de RS. Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos




Matriculación en el portal de la UOC

La responsabilidad social de las empresas engloba como definición un conjunto de actuaciones que hacen referencia al papel de la empresa en tanto en cuanto está insertada en una sociedad cada vez más preocupada por los aspectos sociales. El individuo, el ciudadano, el inversor, el trabajador son papeles o vertientes diferentes para las mismas personas, todas ellas interactuando de una manera u otra con organizaciones, empresas en definitiva que han de atender al desempeño de criterios y objetivos económicos y sociales a la vez.



Responsabilidad social en la empresa. Una apuesta por la creación de valor en las pymes
Calendario
Julio 2010
Créditos
1 crédito ECTS
Duración
25 horas
Impartido por
Josep Maria Canyelles i Pastó
Idioma
El curso se imparte en castellano (también hay versión en catalán).

L'Índia s'oposa a adherir-se a acords sobre Responsabilitat Social Corporativa

Després de tots els anys transcorreguts per a l'elaboració de la ISO 26000, ara apareix l'Índia, com qui no vol la cosa i fent-se els despistats. Vaja, com si fins ara no haguessin entès de què anava tot plegat. Aquesta enèsima dificultat se suma a les moltes que han aparegut al llarg del procés. Alguns posicionaments pretenien fer que la guia tendís a norma, altres pretenien boicotejar la iniciativa, altres fer notar els seus punts de vista sectorials. Fa uns mesos les Cambres de Comerç Internacionals també van alertar sobre el fet que les pimes podien quedar-ne al marge si s'orientava massa per a grans empreses.

Si bé tots els plantejaments són legítims han de saber trobar l'expressió adequada per a evitar posar en un excés de dificultats el procés després de tants anys.


L'Índia està tractant de mobilitzar l'opinió pública en contra del projecte d'una norma internacional ISO sobre responsabilitat social corporativa que podria desembocar en que els països desenvolupats tinguessin potestat per prohibir les exportacions de països en desenvolupament, com l'Índia.

ISO 26000 estableix els objectius corporatius bàsics que les empreses haurien de complir en les àrees laboral, medi ambient i drets humans. El compliment d'aquesta normativa podria incrementar exponencialment els costos per a les empreses de països en desenvolupament, erosionant la competitivitat de les exportacions dels productes produïts per ells.

"Volem garantir que les normes no són utilitzades per a restringir el comerç", va dir un funcionari del Departament de Comerç.

"El nostre objectiu és bloquejar la norma en la propera reunió de la ISO a Copenhaguen a finals de mes, ens agradaria si més no plantejar una advertència que no s'utilitzaria per a fins de restringir el comerç va dir el funcionari.

L'Organització Internacional de Normalització (ISO), l'organisme encarregat de publicar normes i estàndards internacionals a nivell mundial, està desenvolupant de manera unilateral aquesta norma com a resposta a la necessitat que les empreses siguin cada vegada més "socialment responsables".

El Departament de Comerç s'ha dirigit al Departament d'Afers del Consumidor per demanar a la ISO que garanteixi que el projecte que se sotmetrà a votació a Copenhaguen "incorpori l'advertiment que la nova normativa no interfereixi en comerç internacional".

Les autoritats índies temen que aquesta normativa sigui adoptada ràpidament per països desenvolupats, com el Japó o la UE, com a arma per reduir les importacions de països en desenvolupament.

"La idea subjacent a aquesta mesura és aconseguir la igualtat de preus, imposant salaris mínims és en els països en desenvolupament", diu Biswajit Dhar, director general del Sistema de Recerca i Informació per a Països en Desenvolupament.

En una presentació a la norma ISO el maig passat, l'Índia va proposar que, a efectes del sistema multilateral de comerç regit per l'Organització Mundial del Comerç (OMC), la ISO-26000 "no hauria d'interpretar com un estàndard internacional, directriu o recomanació ". Estats Units i Canadà van recolzar la queixa de l'Índia.
Dhar creu el fons de l'assumpte són les condicions laborals en els països en desenvolupament i afegeix que la seva inclusió en les relacions comercials podrien alterar la dinàmica d'aquestes a nivell global.

"Quan estem parlant d'avantatges comparatius, especialment sota condicions de mobilitat laboral tan limitades, és impossible implementar aquestes normatives," va dir.

"No es poden establir mínims salarials que responguin als interessos de cadascú", va afegir. L'any passat, quan l'esborrany original de la norma ISO 26000 va ser proposat per a la seva negociació, la moció va ser aprovada amb el suport d'un ampli nombre de països en desenvolupament, que no eren conscients que es veurien afectats negativament per aquesta.

Una vegada que la gravetat de la situació es va entendre, l'Índia va començar "el procés de Ginebra" de sensibilitzar els funcionaris destinats a les ambaixades d'aquests països a Ginebra, la seu de l'OMC.
"Tenim l'esperança que quan el projecte final sigui sotmès a votació, tindrem més suport", va dir el funcionari

Font Original: The Economic Times (OFECOMES). Traduït d'Expoknews

India se opone a adherirse a acuerdos sobre Responsabilidad Social Corporativa

Después de todos los años transcurridos para la elaboración de la ISO 26000, ahora aparece India, como quien no quiere la cosa y haciéndose los despistados. Vaya, como si hasta ahora no hubieran entendido de qué iba todo. Esta enésima dificultad se suma a las muchas que han aparecido a lo largo del proceso. Algunos posicionamientos pretendían hacer que la guía tendiera norma, otros pretendían boicotear la iniciativa, otros hacer notar sus puntos de vista sectoriales. Hace unos meses las Cámaras de Comercio Internacionales también alertaron sobre el hecho de que las pymes podían quedar al margen si se orientaba demasiado para grandes empresas.

Si bien todos los planteamientos son legítimos deben saber encontrar la expresión adecuada para evitar poner en un exceso de dificultades el proceso después de tantos años.

La India está tratando de movilizar la opinión pública en contra del proyecto de una norma internacional ISO sobre responsabilidad social corporativa que podría desembocar en que los países desarrollados tuvieran potestad para prohibir las exportaciones de países en desarrollo, como India.

[continuar leyendo en Expoknews]

Fuente Original: The Economic Times (OFECOMES). Traducido de Expoknews

Catalunya Voluntària demana als ajuntaments metropolitans implicar-se en el voluntariat

Durant la celebració del primer Parlament Metropolità

La Fundació Catalunya Voluntària, demana a 15 alcaldes de l'àrea metropolitana la seva implicació en la promoció del voluntariat en el 1r Parlament Metropolità, mitjançant una proposta d'ordenança metropolitana.

Durant la jornada, organitzada pel diari 20 Minutos, Lluc Martí, director de l'Oficina Internacional del Voluntariat Juvenil, projecte que gestiona la Fundació Catalunya Voluntària, ha demant a 15 alcaldes de l'àrea metropolitana una major implicació dels ajuntaments en la promoció i la gestió del voluntariat, l'alcalde en rebre la proposta ha estat Joaquim Balsera, alcalde de Gavà.

La proposta d'ordenança metropolitana de la Fundació Catalunya Voluntària demana una major implicació en l’establiment de canals estables de promoció, informació i gestió del voluntariat des dels ajuntaments per a potenciar la participació activa dels joves, contribuir a crear oportunitats per a l’acció solidària, oferir oportunitats per a l’adquisició i desenvolupament de competències i establir les bases per fer una societat més sòlida, cohesionada i enfocada al seu desenvolupament.

Lluc Martí, recorda als alcaldes que «tot i que el 60% dels joves mostren dispossició en participar en iniciatives voluntàries, només un 20% arriba a participar-hi», segons l'informe Eurostat 2008.

En el 1r Parlament Metropolità 15 alcaldes de l'àrea metropolitana han escoltat les propostes d'ordenança metropolitana de 30 entitats socials de Barcelona, que busquen la implicació d'aquestes institucions per a la millora de la societat, encara que les propostes no són vinculants cerquen transmetre les demandes de la ciutadania als representats municipals. Alguns dels alcaldes participants han estat Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, Lluís Tejedor, alcalde del Prat o Pilar Díaz, alcaldessa d'Esplugues. Els 15 alcaldes presents a la trobada representen un total de 2.809.549 habitants de l'àrea metropolitana.

El 1r Parlament Metropolità, organitzat pel diari 20 Minutos, forma part de la tradicional Trobada Ciutadana, que assoleix amb aquesta la seva 15a edició. En aquesta ocasió, però, i coincidint amb la recomposició de l’àrea metropolitana de Barcelona, s’ha introduit la participació dels alcaldes per apropar la ciutadania als seus representats institucionals, els portaveus de les 30 entitats participants i els propis alcaldes han actuat com a «diputats» en aquesta trobada.

La Fundació Catalunya Voluntària té com a principal objectiu la promoció del voluntariat i la mobilitat dels joves, així com la internacionalització del treball de les entitats catalanes i la creació d’espais d’educació no formal.

Més informació:
93 412 4493 o 616343752
comunicacio@catalunyavoluntaria.cat
catalunyavoluntaria@catalunyavoluntaria.cat

Per a saber-ne més sobre el 1r Parlament Metropolità: 20 minutos

Nota: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació Catalunya Voluntària

Properes jornades d'RSE

Jornada final RSE.PIME

El proper 14 de maig tindrà lloc l’acte de presentació del balanç i les experiències resultants del programa RSE.pime gestió responsable, empresa sostenible. El programa RSE.pime ha acompanyat durant 15 mesos 30 petites i mitjanes empreses catalanes en la incorporació de criteris de gestió responsables en cadascuna de les organitzacions. Ara és el moment de fer balanç i donar a conèixer els resultats del programa i les bones pràctiques portades a terme per les organitzacions participants, per tal serveixin de referència a la resta d’empreses catalanes.
Organitzen: Dept. de Treball de la Generalitat de Catalunya i Consell de Cambres de Comerç de Catalunya
Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar, Passeig d’Isabel II, 1 de Barcelona.
Programa: balanç i les experiències resultants del programa RSE.pime
Confirmar: 93 416 94 57 oinscripcions_sce.treball@gencat.cat

Jornada d'RSE a Móra d'Ebre
Data: dimarts, 11 de maig de 2010
Lloc: Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. C. Antoni Gaudí, 23. MÓRA D'EBRE

Programa de la jornada:

  • 9.00 h El procés d’implantació de la RSE a les organitzacions beneficiàries dels ajuts Leader. A càrrec del personal del CIS.
  • 9.30 h Ponència: “Pimes i Responsabilitat Social. Fer empresa escoltant la societat”. A càrrec del Josep Maria Canyelles.
  • 11.00 h Pausa cafè
  • 11.30 h Visita a una organització que aplica RSE: experiència de la Unió Agrària Cooperativa S.C.C.L (Reus). A càrrec de Lambert Pascual, Director Administratiu.
Organitza: CIS (Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socieconòmiques)
Font: http://ca.gsrural.org/agenda/jornada-sobre-responsabilitat-social-empresarial/Accés al programa en PDF 





Altres jornades

Us recordem les altres jornades que se celebraran aquest mes de maig on es tractarà de la Responsabilitat Social, ja sigui de manera central o de manera complementària, o comptaran amb la nostra col·laboració.
També podeu accedir a tres vídeos de reportatge de la Jornada “La competitivitat, l'RS, i l’ocupabilitat en temps de crisi” que l'ACEDE va organitzar el 24 de novembre de 2009, amb la col·laboració de Responsabilitat Global: Reportatge de la Jornada “La competitivitat, l'RS, i l’ocupabilitat en temps de crisi” 

Jornada sobre Responsabilitat Social Empresarial a Móra d'Ebre


Organitzada pel CIS (Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socioeconòmiques)
Dins el projecte Gestió Sostenible Rural
Data: dimarts, 11 de maig de 2010
Lloc: Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre. C. Antoni Gaudí, 23. MÓRA D'EBRE



Programa de la jornada:

9.00 h El procés d’implantació de la RSE a les organitzacions beneficiàries dels ajuts Leader. A càrrec del personal del CIS.

9.30 h Ponència: “Pimes i Responsabilitat Social. Fer empresa escoltant la societat”. A càrrec del Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, expert en RSE, assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona en RSE, col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS, entre altres.
11.00 h Pausa cafè

11.30 h Visita a una organització que aplica RSE: experiència de la Unió Agrària Cooperativa S.C.C.L (Reus). A càrrec de Lambert Pascual, Director Administratiu.
(Sortida en autobús i durada de la visita aproximada 1 h)

Organitza: CIS (Consorci Intercomarcal d'Iniciatives Socieconòmiques)
Font: http://ca.gsrural.org/agenda/jornada-sobre-responsabilitat-social-empresarial/
Accés al programa en PDF

6.5.10

Responsabilidad Social de las Organizaciones (RSO) hacia la familia

DiarioResponsable, Expoknews y xarxanet.cat publican un artículo de Josep Maria Canyelles sobre Responsabilidad Social de las Organizaciones (RSO) hacia la familia:

Las organizaciones no lucrativas tienen que asumir unas responsabilidades sociales, entre las cuales en relación con la familia. En este artículo se propone una buena práctica para cada una de las tres relaciones con las entidades: socio, voluntario y trabajador.




5.5.10

Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família (i II)

Xarxanet.org publica la segona part d'un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social de les Organitzacions (RSO) envers la família. Properament anunciarem la segona part de l'article.

LES ORGANITZACIONS NO LUCRATIVES HAN D’ASSUMIR UNES RESPONSABILITATS SOCIALS, ENTRE LES QUALS EN RELACIÓ AMB LA FAMÍLIA. EN AQUEST ARTICLE ES PROPOSA UNA BONA PRÀCTICA PER A CADASCUNA DE LES TRES RELACIONS AMB LES ENTITATS: SOCI, VOLUNTARI I TREBALLADOR.


... de Josep Maria Canyelles

Com dèiem en el darrer apunt, donem a conèixer dues bones pràctiques envers la Responsabilitat Social de les Organitzacions, en aquest cas les relacionades amb dues formes de relacionar-se amb una ONG: com a voluntari i com a soci.

[Llegir primera part a xarxanet.org]
[Llegir segona part a xarxanet.org]

També podeu accedir al PDF amb tot l'article, però recordeu de fer les aportacions i el debat al bloc de xarxanet per a poder-les compartir amb el màxim de sensibilitats del món associatiu!

Publicat en castellà a Diario Responsable i a Expoknews
 

El Barça esquiva la paritat de gènere

El Govern aprova un decret per fomentar la presència de les dones a les juntes directives dels clubs

La portaveu del Govern, Aurora Masip, ha anunciat que l'executiu català ha aprovat un nou decret d'entitats esportives en el qual s'insta als clubs a "tenir paritat de gènere a les juntes directives".

Però aquest decret no afectarà a la junta directiva que surti escollida en les properes eleccions a la presidència del FC Barcelona, ja que segons ha explicat Aurora Masip "aquest decret entrarà en vigor 20 dies després de la seva publicació al DOGC". En aquest sentit, Nadal ha especificat que "les eleccions del Barça seran convocades abans que aquest decret entri en funcionament"

Aquest decret també amplia el mandat de les entitats de 4 a 6 anys i manté els dels club, que és de 6 a 8 anys. Per últim, també inclou que es considerarà esportista català als estrangers que portin 2 anys empadronats a Catalunya.

Veure vídeo a e-notícies
Font: e-noticies.cat

4.5.10

Programa de CCOO a TV3: 'Mineria i medi ambient'


Data: 09/05/2010 

Hora: 10.00 aproximadament
Lloc: -Canal 33 - Televisió de Catalunya (TDT)
Observacions: 

Segons l'acord establert entre CCOO i Televisió de Catalunya el 1993, el segon diumenge de cada mes, el 33 emet, al matí, un espai informatiu que tracta temes d'actualitat des del punt de vista sindical.

El proper programa de CCOO de Catalunya serà el capítol 171, i es titula 'Mineria i medi ambient'

1+1=11, La suma del voluntariat

  • TV3 emet un reportatge sobre joves voluntaris a Catalunya
  • En aquesta edició especial es presenten dos reportatges que han elaborat els estudiants sobre joves que dediquen el seu temps a altres joves.
Joves del "Màster de Tv3" han elaborat el documental "1+1= 11, La suma del voluntariat"sobre la tasca de diversos col·lectius de joves voluntaris. El reportatge, que va ser emès el 27 d'abril a dos quarts de dotze a Tv3 dóna a conèixer l'entitat CEDRE, que treballa per la promoció social a les presons; voluntaris de la Unescocat per a la diversitat cultural i varies persones de voluntariat a la xarxa.

Antonio Javierre "Corremos el riesgo de que España sea el país con más empresas responsables del mundo"

antonio-javierreAntonio Javierre es uno de los pioneros en España en la implantación de la Responsabilidad Social en las Pequeñas y Medianas empresas, en concreto en la suya, Javierre sl .

Me gustaría destacar estas 4 ideas estraídas de la interesante entrevista que le ha hecho Diario Responsable sobre los retos y oportunidades que enfrentan las PYME en materia de RSE:



  1. Hay otros factores que suponen barreras de entrada, como por ejemplo la incertidumbre de los beneficios económicos o también el hecho de que para ser responsable es necesario el ejercicio de la transparencia. Tampoco se lleva muy bien por parte de las Pymes la participación de las partes interesadas en ciertos procesos de comunicación o colaboración. No hay que olvidar que en este colectivo la competencia es muy alta en todos los sectores y dar pistas al contrario se toma como algo contraproducente.
  2. Se observan otras ventajas como son, la satisfacción personal del  trabajo bien hecho, también contar con un excelente ambiente laboral de empleados, una mayor confianza de clientes y proveedores (a excepción de los financieros) y por último una excelente reputación. De esto último añadiré que aún siendo bueno para la empresa tener alta reputación, a su vez deriva en una mayor expectativa tanto para la sociedad en general como para las partes interesadas. Esto hace que procesos y procedimientos estén en constante revisión y mejora, es un no parar..
  3. Me parecería más apropiado en primer lugar promover un pacto y consenso de todas las fuerzas políticas de nuestro País para desarrollar un plan estratégico a largo plazo con objetivos de implantar Responsabilidad Social en las Administraciones Públicas desde ya mismo, y por extensión al resto de Empresas y Organizaciones.  
  4. Las grandes empresas, están haciendo grandes avances en la materia. Considero tienen todavía muchos complejos en hacer RSE local. Como proveedor y cliente habitual de algunas de ellas, la percepción es que a menudo aparecen notas de prensa y noticias de acciones responsables en Países lejanos y comunidades remotas.

[ver entrevista entera en Diario Responsable]

Empreses reconegudes per la seva RSE reben la Placa al Treball President Macià

Aquest vespre, algunes empreses socialment responsables rebran la placa de mans del President de la Generalitat, José Montilla
La concessió d’aquests guardons es va crear l’any 1938 i reconeix el compromís en matèries laborals i altres aspectes d'RSE

El Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat ha estat el lloc escollit per l’entrega de les medalles i plaques al treball Francesc Macià que anualment reconeix a persones, entitats i empreses de l’àmbit empresarial català.

El Govern ha acordat concedir la Medalla al Treball President Macià en l'edició 2010 a 23 persones i la Placa al Treball President Macià 2010 a 10 empreses i entitats amb seu a Catalunya. Les plaques i medalles al treball President Macià volen recompensar tant treballadors com empreses pels seus mèrits laborals i la seva contribució a l'impuls de l’economia catalana. Aquests guardons també són un reconeixement als treballadors i als empresaris que s'han distingit per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball, i a les empreses i les entitats que han adoptat millores i iniciatives de progrés en l’ordre laboral.

Plaques al treball President Macià. El Govern ha acordat atorgar la Placa al Treball President Macià a les institucions i empreses següents:

En la categoria de foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat:

  • ACTAS-Associació Catalana de Treball amb Suport. En reconeixement a la tasca d’aquesta associació sense ànim de lucre per facilitar la incorporació al mercat de treball ordinari de persones amb discapacitats sensorials, físiques i intel·lectuals i malalties mentals.
  • Establiments Viena, S.A. Empresa catalana de restauració. Per la seva política de recursos humans adreçada a fomentar la conciliació de la vida laboral i familiar, així com de la vida laboral i estudiantil.
  • Fundació Privada Trinijove. Per la seva tasca d’informació, formació i inserció laboral de persones en especials dificultats i en situació de risc d'exclusió.
  • Teixidors, S.C.C.L. Cooperativa dedicada a la producció manual de teixits artesanals. Per la seva integració al mercat laboral de persones discapacitades o amb risc d'exclusió social.

En la categoria d’igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar:

  • Boehringer Ingelheim España, S.A. Empresa químico-farmacèutica. Per la promoció activa de mesures de conciliació i igualtat dels treballadors i treballadores.
  • SCTA Louis Vuitton, S.A. Empresa de disseny de moda i complements. Per la implantació d’un pla d’igualtat entres els treballadors i treballadores i la incorporació d’un agent d’igualtat.

En la categoria de responsabilitat social empresarial:

  • Compostadores, S.L. Empresa d’autocompostatge. Promou estendre la pràctica del compostatge casolà perquè les properes generacions es trobin la Terra millor del que l’hem trobat. En reconeixement a una política exemplar de responsabilitat social empresarial.
  • Gepork - SGP Grup. Empresa de la comarca d’Osona especialitzada a oferir serveis integrals en l’àmbit veterinari. Distribueixen productes zoosanitaris i de genètica porcina, gestionen residus i proporcionen assessorament per al control de plagues. Per una política de responsabilitat social empresarial molt activa en la preservació del medi ambient. Webs corporatius: www.gepork.catwww.centauro.es; i la nova web de Bionet www.bionet.cat

Nota: Tant SGP Grup com Compostadores han participat en el programa RSE.PIME promogut pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.

En la categoria de seguretat i salut en el treball:

  • Esteve Química, S.A. Empresa dedicada a la fabricació de productes químics farmacèutics. En reconeixement al seu esforç per tal d’evitar riscos i garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors.
  • Ercros Industrial, S.A. Empresa química fundada a Barcelona. Es dedica a la fabricació i el comerç de productes bàsics per a les indústries química i farmacèutica, així com del sector del plàstic, del tractament de l’aigua de piscines i de l’alimentació animal. Per la seva implicació en el disseny de mesures per augmentar la seguretat i la salut en el treball la fan mereixedora de la Placa al Treball President Macià.

Medalles al treball President Macià. El Govern ha acordat atorgar la Medalla al Treball President Macià a les persones següents: (nota: sense que s'entengui com a cap descortesia envers els altres, hem posat en primer lloc les quatre persones que des de l'empresa han destacat més pels enfocaments socialment responsables)
  • Isak Andic. Cofundador del grup de moda Mango. Per la seva contribució al prestigi de la moda catalana i al desenvolupament de la nostra economia.
  • Ramon Condal Escudé. Fundador i director general de Condis. En reconeixement a la seva visió empresarial i capacitat de treball.
  • Josefa Sanvisén Alíns. Empresària i dissenyadora de teixits. Per la seva dedicació desinteressada a programes de reinserció laboral.
  • Julio Sorigué Zamorano. Empresari. Per la seva visió empresarial, el foment de la innovació i el respecte pel medi ambient.

  • Josep M. Antràs i Badia. Advocat laboralista que ha participat en associacions en la defensa i protecció dels advocats i ha escrit diversos llibres sobre el dret laboral. En reconeixement a la seva capacitat de treball i esforç.
  • Pere Colls Carbó. Empresari de la fusta artesanal i propietari de la Fusteria Colls que destaca per la seva trajectòria al capdavant de l’Associació Autònoma d’Empresaris de la Fusta de les Comarques de Girona. Per la seva emprenedoria i treball constant en el sector de la fusteria artesanal.
  • Marc de San Pedro i Aresté. Enginyer tècnic agrícola. Per la seva tasca d’assessorament a la pagesia i l’aplicació de mesures de control de salut.
  • Josep Farràs Ricart. Tècnic en arts gràfiques. En reconeixement al seu paper formatiu dins de la Unió Sindical Obrera Catalana.
  • Maria Teresa Feliu Baquedano. Treballadora de la indústria tèxtil. Per la seva tasca en la defensa dels drets dels treballadors des de les files de Comissions Obreres a Tarragona.
  • Teresa Gimpera Flaquer. Model, actriu i empresària. Per la seva experiència i la tasca amb la qual ha col·laborat a impulsar el sector de la publicitat a Barcelona.
  • Pilar González López. Psicòloga social. Pel seu treball en el camp de la psicologia social i la seva tasca com a catedràtica d’aquesta matèria.
  • Joan-Ramon González Pérez. Historiador i defensor de la memòria històrica. En reconeixement a una trajectòria marcada per la lluita per la protecció de la riquesa artística i històrica catalana.
  • Akio Hayashiya. Director de l’oficina del CIDEM a Tòquio. Per la seva contribució a la bona relació entre el Japó i Catalunya i a la creació de llocs de treball per part d’empreses d’aquest país a Catalunya.
  • Gemma Lienas i Massot. Escriptora. Pel seu paper rellevant en la literatura catalana del segle XX i XXI i per la seva contribució en l’activisme feminista.
  • Sita Murt. Dissenyadora i empresària. En reconeixement a la seva visió empresarial, creativitat i capacitat de treball que l’han portat a convertir Esteve Aguilera, SA en un exemple de superació empresarial per a la comarca de l’Anoia.
  • Joan M. Noguera Vilà. Enginyer industrial. Per la seva tasca i treball a Indústries Teixidó SA, des d’on ha fomentat l’exportació i la innovació en el sector.
  • M. Dolors Oms Bassols. Una de les primeres dones alcaldesses. Per la seva capacitat de lideratge i el seu compromís amb la millora de la situació dels discapacitats a través de fundacions.
  • Josep Pallàs Carrera. Bomber. En reconeixement a la seva valentia i al seu esperit de sacrifici i servei als altres.
  • Salvador Peinado Rodríguez. Sindicalista. Per la seva defensa dels drets dels treballadors i treballadores del sector tèxtil-pell de Catalunya des de les files de la Unió General de Treballadors.
  • Joana Raspall i Juanola. Bibliotecària i escriptora. En reconeixement a la seva tasca envers la literatura catalana, especialment la dirigida als infants.
  • Àngela Rosell Simplicio. Vicepresidenta del Consell Municipal de Dones de l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. Per la seva lluita per a la cohesió social a favor de les dones treballadores i gitanes.
  • Antonio Sánchez Vilar. Policia local i sindicalista. Per la seva tasca de defensa dels drets de treballadors i jubilats des de les files de Comissions Obreres del Bages.
  • Laura Toribio Martínez. Advocada laboralista. En reconeixement a la seva tasca en la defensa de la dona i la seva igualtat des del gabinet jurídic de la Unió General de Treballadors.



Queixa a l'ONU perquè Espanya nega el dret a l'autodeterminació

  • Un centenar d'entitats sobiranistes demanen a l'ONU que renyi Espanya per no respectar el dret a decidir de Catalunya
  • L'acció és el preludi de la concentració d'aquest dissabte davant la seu de les Nacions Unides

Un representant del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques (CIEMEN) entregarà aquest dimecres al president del Consell de Drets Humans de l'ONU a Ginebra, l'ambaixador belga Alex Van Meeuwen, una carta subscrita per 84 entitats sobiranistes que demana a les Nacions Unides que renyin Espanya per negar el dret a l'autodetermianció de Catalunya. L'acció és el preludi de la concentració d'aquest dissabte davant la seu de l'ONU a Ginebra per reivindicar els drets nacionals de Catalunya.

La carta la signen el president del CIEMEN, Aureli Argemí, el portaveu de Deu Mil en Xarxa per l'Autodeterminació, Enric Canela, i l'exconseller de la Generalitat Agustí Bassols.

Es dóna el cas que, precisament, el Consell de Drets Humans de l'ONU avaluarà a partir d'aquest dimecres el grau de compliment dels drets humans per part de l'Estat espanyol.

Els promotors de la marxa a Ginebra pel dret a decidir de Catalunya volen que el Consell dels Drets Humans de l'ONU tingui en compte el "conflicte pacífic" de Catalunya i Espanya i sigui conscient que l'Estat espanyol, al seu entendre, vulnera els compromisos internacionals que subscriu i que reconeixen el dret a l'autodeterminació dels pobles en negar aquest dret a Catalunya.

Font: Avui.cat

Responsabilitat Social de Consumidors i Usuaris

Jordi Puiggròs fa un article sobre RSE al seu bloc amb motiu de la seva participació a la Nit més responsable que va tenir lloc fa poc organitzada per la Jove Cambra Internacional d'Igualada:

Responsabilitat Social: RSCU 
Aquest cap de setmana, arran del fòrum de debat en el qual participo a través de l’assignatura Recursos Humans de la UOC, he estat donant voltes a un dels temes que més hem motiven d’aquesta carrera darrerament: la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE/RSC). Ja fa algunes setmanes, en un sopar temàtic que anomenàvem La Nit més responsable, vaig tenir la oportunitat d’escoltar algunes reflexions que en Josep Maria Canyelles feia i de les quals m’agradaria recordar-ne una:

Desde fa alguns anys, la major part del poder econòmic del planeta per primer cop a la història ja no es troba sota el control dels governs, sinó en mans d’empreses privades. Organitzacions que en algun cas tenen per si soles més capacitat econòmica que el PIB d’alguns països.

Jo em pregunto.... [continuar llegint al bloc]

3.5.10

La directora executiva de la major ONG mundial de voluntariat visita Barcelona

Josep Maria Canyelles s'hi entrevistarà per a valorar aspectes relacionats amb l'RSO, l'impacte social de les organitzacions de voluntariat i el desenvolupament global del voluntariat d'empresa
IAVE
    Kathleen Dennis (de IAVE) es reunirà amb representats de la Fundació Catalunya Voluntària, encarregada de gestionar a nivell mundial l’Oficina Internacional del Voluntariat Juvenil (IAVE Youth) que té la seva seu a la capital catalana. Tractarà fórmules i iniciatives per potenciar el paper de Barcelona i Catalunya.

    Discutir polítiques, aliances i possibles acords i iniciatives que l'organització està portant a terme des de la capital catalana per a tot el món per a contribuir al canvi social, en especial, en el actual context de crisi econòmica, és l’objectiu de la visita que realitzarà entre el 3 i el 5 de maig a Barcelona Kathleen Dennis, directora executiva de la International Association for Volunteer Effort (IAVE), la major organització mundial de voluntariat de la qual depèn l’Oficina Internacional del Voluntariat Juvenil (IAVE Youth) que té la seva seu a Barcelona.

    Per ampliar informació, veieu aquest arxiu en .pdf.

    Los retos de la Responsabilidad Social: RSE y también RSO

    La revista VOCES, publicada por FEAPS, la Confederación Española de Organizaciones en Favor de las Personas con Discapacidad Intelectual, publica el el espacio de Tribuna de su número 381 (marzo-abril 2010) un artículo de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, titulado "Los retos de la Responsabilidad Social: RSE y también RSO":

    En pocos años, la práctica de la RSE ha pasado a ocupar un lugar preeminente tanto en los despachos de algunas empresas como en el interés mediático. En medio de la vorágine de cambios en todas las esferas que rodean el mundo de las organizaciones este enfoque de gestión ha ido adquiriendo presencia, surgiendo del compromiso de ciertas empresas que han comprendido el gran potencial que puede aportar.

    Este nuevo sentido de la responsabilidad que las empresas adquieren voluntariamente ante la sociedad se está desarrollando fruto de la conciencia creciente de la comunidad, la evidencia de la insostenibilidad de ciertos modelos productivos, la fuerza de los clientes, la presión de organizaciones sociales y agencias públicas… Pero sería limitado analizarlo sólo en términos de presión o de ética. Hay algo más. En la nueva economía, las empresas tienen la necesidad de gestionar sus activos intangibles, sus valores corporativos, la reputación de su marca, el talento de sus trabajadores, toda la dimensión material que fundamenta cada vez más los procesos de creación de valor. Hoy crear confianza entre las partes ha pasado a ser un requerimiento, hasta el punto de que ciertos condicionantes éticos se van integrando en la cadena de abastecimiento, como años atrás sucedió con la calidad.

    En cuanto a las organizaciones sin ánimo de lucro, percibimos el riesgo de encontrarse atrapadas entre la observación de lo que hacen las empresas y el deseo de verse directamente favorecidas.

    Sin embargo, su exigencia ética hacia los demás sectores podría girarse en su contra si no muestra en este preciso instante una observancia rigurosa e incluso diríamos que avanzada de estas prácticas.

    La transparencia y responsabilidad son cualidades a suponer en un sector que se mueve desde la no lucratividad y con una orientación, en general, al bien común.

    Sería sorprendente que algunas empresas marcharan un paso adelante y dispusieran de mayor valoración de sus equipos, una organización horizontal, mayor calidad de todo el proceso, normas éticas, etc., mientras que en el sector social (y en el público) aún encontráramos abundancia de organizaciones verticales, descapitalizadas intelectualmente, con unos procesos de poco valor añadido y un nulo trabajo en torno a los compromisos éticos corporativos.

    Las ONL deben asumir también ciertos compromisos, orientados a garantizar el impacto y la sostenibilidad de su misión, su gestión con coherencia, su proyección con ejemplaridad. La RS se debe reflexionar, gestionar y comunicar.

    Bajo este prisma es fundamental concebir que la RS no se conforma sólo un paradigma de las empresas sino de todas las organizaciones. Por eso, junto a la RSE (de la Empresa) podemos hablar de la RSO (de las Organizaciones) e incluso de la RSA (de las Administraciones), cada una con su especificidad. Y entendida como un desarrollo ad hoc para el propio sector.
    Web FEAPS
    PDF revista

    2.5.10

    "I ara, el temps"

    El programa s'emmarca en ‘La Setmana’ que TV3 dedica al valor i la gestió del temps

    Aquest diumenge 2 de maig, "Banda ampla" uneix esforços amb el programa “Sense ficció” per tancar la setmana que TV3 dedica al valor del temps. Després del Telenotícies Vespre, “Banda Ampla” introduirà i debatrà el documental “La veu de l'amo” que analitza el binomi patiment i treball mitjançant nombrosos testimonis que han gosat parlar sobre les del seu dolor i de metges que els tracten. “La veu de l'amo” també aborda el punt de vista empresarial, amb executius, directors de Recursos Humans i professors que parlen de com s’ha fet i com es fa el que ara s’anomena la gestió de persones.

    Just al fil del documental, "Banda ampla" debatrà com gestionem el temps que passem a la feina i com ens afecta des del punt de vista personal, econòmic o familiar el temps que dediquem al treball. Parlarà sobre si tenim temps de fer tot el que volem, sobre els estats emocionals que ens provoca la feina, sobre el repartiment entre obligacions i aficions o també sobre si el ritme actual provoca que la vida se'ns faci massa curta.

    Web: www.tv3.cat/bandaampla




    Enllaç: http://www.tv3.cat/videos/2878050
    El període de temps de distribució d'aquest vídeo és limitat. Podràs veure’l a tv3.cat fins al 03/05/2011 Especial "Banda ampla" - 02/05/2010

    "La veu de l'amo"

    Com vivim el temps dedicat a la feina? Quin lloc ocupa la feina en la nostra vida quotidiana? Treballar és essencial per a la salut física i mental; per tant, no tenir feina és garantia de patiment. Però el treball també pot fer emmalaltir. La crisi ha fragilitzat tothom; ha fet augmentar la por i el silenci.


    Annexem també la banda musical que el programa ha incorporat: "No tinc temps" de Mazoni

    El Parlament de Catalunya aprova la Llei d'acollida de persones immigrants

    El Parlament ha aprovat aquest dimecres la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades (pdf) amb 117 vots a favor, dels partits del Govern i CiU, i 17 en contra, del PP i el Grup Mixt. La norma crea el servei de primera acollida, a través dels quals els immigrants rebran formació sobre llengua catalana -que queda definida com la llengua comuna-, mercat laboral, drets i deures bàsics i el model de societat. La Generalitat acreditarà aquests coneixements a través d'un certificat oficial que facilitarà l'obtenció de l'informe per a l'autorització per arrelament, la renovació de l'autorització de residència temporal, l'accés al mercat de treball i l'adquisició de nacionalitat per residència.

    El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya va avalar per unanimitat el Projecte de Llei que recull que s'ha d'atendre la immigració que acaba d'arribar al país. Segons aquest organisme, el projecte s'adiu plenament a la Constitució espanyola, també en l'article 9, que marca el català com a llengua comuna dels serveis. El consell desestima el recurs presentat pel Partit Popular contra aquest article. És la primera vegada que un text legislatiu recull aquest grau d'oficialitat del català.

    La consellera d'Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, ha defensat que aquesta norma és una iniciativa 'pionera' al sud d'Europa i ha explicat que l'objectiu és donar eines als immigrants perquè puguin ser més autònoms. 'És una inversió de futur', ha assegurat la consellera. Capdevila ha explicat que un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que la Generalitat recuperarà fins el 30% de la inversió que es faci per aplicar la llei i demostra que la norma 'comporta beneficis econòmics i socials'.

    La consellera ha reconegut que 'hi ha friccions' però ha defensat que globalment Catalunya compta amb un model propi d'acollida basat en l'equilibri. Ha explicat que queda definida una política cultural comuna, però al temps la llei respecta i valora positivament la diversitat. 'Cal deixar de pensar tant en els orígens i més en els destins', ha declarat. Ha remarcat que es pretén crear 'un sol poble' i no la suma de societat inconnexes, però ha puntualitzat que 'ningú ha de renunciar al seu origen' sinó que s'ha de fer un apropament mutu i un esforç bidireccional.

    Capdevila també ha destacat que la norma permet desenvolupar les noves competències que va atorgar la reforma de la Llei d'estrangeria i ha assenyalat que Catalunya serà la primera comunitat que ho faci, en referència a la possibilitat de donar els informes d'integració per als processos de nacionalització.

    Material complementari: Aquest audiovisual explica la importància del català com a llengua pròpia del país, aporta algun dels pilars bàsics de la cultura catalana i comenta les tradicions més arrelades. També informa de les principals institucions existents i del nostre model de societat.
    Font: Gencat.cat

    El títol de millor restaurant del món passa a un restaurant ecològic: NOMA

    • Un any més, dos restaurants catalans es troben entre els deu millors restaurants del món: El Bulli, que ha baixat un lloc, i el Celler de Can Roca, que ha pujat una posició

    Ja s'ha fet pública la llista dels 50 millors restaurants del món 2010 i la nova llista S. Pellegrino l'encapçala el danès René Redzepi, del Restaurant Noma (No, de nòrdic, i ma, de menjar).


    El Restaurant Noma és el Millor Restaurant del Món 2010 i Ferran Adrià (--> viquipèdia) deixa de liderar la llista després de quatre anys consecutius, però content que hagi ocupat el seu lloc un dels grans i joves cuiners del món, René Redzepi , que al seu dia va passar per la cuina d'El Bulli. El Bulli ha perdut el lideratge però mai s'oblidarà que ha estat el millor restaurant del món en cinc ocasions, quatre consecutives, de manera que ha estat reconegut com 'Xef de la dècada' per la revista Restaurant.

    Notícia relacionada: Los mejores restaurantes del mundo luchan contra el hambre

    El 63% de comerços de la Diagonal no són accessibles en cadira de rodes

    • Els afectats lamenten que no els vegin com a clients potencials i que els lliguin a la pobresa
    • Només 44 dels 119 locals entre Francesc Macià i passeig de Gràcia tenen entrada sense esglaó

    CARLOS MÁRQUEZ DANIEL. Si tenen ocasió de fer-ho, fixin-se en les barreres arquitectòniques dels dos costats de la Diagonal. Hi trobaran un restaurant, un hotel, una botiga, una entitat bancària o una perruqueria. Abaixin la mirada a terra. Allà, amb molta probabilitat, toparan amb un esglaó; més alt o més baix, però esglaó al cap i a la fi. Ara imaginin-se que van en cadira de rodes. ¿Complicat, oi? Segons ha pogut comprovar aquest diari, el 63% dels establiments de l’avinguda, entre Francesc Macià i passeig de Gràcia, no són accessibles per a persones amb discapacitat, un detall, tan urbà com social, que sembla que ha quedat al marge del discurs oficial sobre la reforma de la via, centrat en rambles, bulevards, tramvies, arbres, motos i bicis.

    Si es té en compte que al voltant del 32% dels barcelonins tenen algun problema de mobilitat, la importància de garantir l’entrada a un establiment no és una qüestió intranscendent. No és que tots necessitin una cadira de rodes, ja que entre aquests gairebé 500.000 barcelonins hi podem trobar, a més de persones amb discapacitat, dones embarassades, gent gran o ciutadans amb una lesió temporal; persones, en definitiva, que tenen el mateix dret a tallar-se els cabells, a comprar-se una samarreta o unes sabates, a prendre un cafè o a treure diners. Això, ara com ara, no ho tenen garantit a la Diagonal, una situació que es pot confirmar amb una entretinguda passejada de poc més d’una hora. Dels 119 establiments que un pot visitar en el tram més concorregut de l’artèria, només 44 disposen de rampa d’entrada o estan a nivell de carrer, mentre que els 75 restants obliguen a levitar o a demanar auxili per poder salvar l’obstacle. [...]

    Amb la instal·lació de rampes al 100% dels autobusos, el 74% de les estacions de metro adaptades i el 90% dels carrers de la ciutat condicionades per al pas d’una cadira de rodes, Ballesteros considera que la implicació del comerç és una «obligació moral», l’element que confirmaria que Barcelona és «la ciutat més accessible d’Europa».

    [llegir notícia sencera al Periódico]

    Un granger d’Osona instal·la un expenedor de llet a l’explotació

    És el primer de Catalunya que decideix muntar un dispensador d'aquest tipus a la granja on es vendrà llet sense pasteuritzar

    màquina expenedora de llet crua calldetenes
    Mas el Pujol, de Calldetenes, es convertirà a partir d’aquest cap de setmana en el primer ramader a Catalunya que decideix vendre llet al consumidor amb una màquina expenedora a la mateixa explotació i, a més, sense pasteuritzar.

    L’èxit de les màquines expenedores de llet, que venen directament del pagès al consumidor, ha fet decidir al Mas el Pujol, de Calldetenes, a Osona, a muntar el seu propi dispensador “com un complement del negoci” però amb la diferència que aquest es trobarà a la pròpia explotació perquè “la gent pugui conèixer al pagès i el lloc d’origen del producte”, remarca Pep Alsina, propietari de la granja que porta amb la seva dona, Mercè Solà, i on compten amb unes 70 vaques de llet. “Es tracta de donar el màxim de qualitat amb el mínim cost per a nosaltres; la llet és acabada de munyir i refrigerada i cada dia n'omplirem la màquina a les 7 h”, explica Alsina sobre la iniciativa, primera d’aquest tipus a Catalunya i que va decidir tirar endavant “després de veure el que fan a altres països, com França i Itàlia”. L’altra novetat és que la llet serà crua i no pasteuritzada com fins ara i, per tant, el consumidor l'haurà de bullir abans de beure-se-la. “La normativa vigent permet vendre llet crua envasada; per tant, només caldrà que s’hi incorpori la possibilitat de comprar-la a les màquines expenedores, com ja es contempla a la reglamentació italiana”, afirma.

    [llegir més a Gastroteca.cat]

    Altres: La guerra de la llet al Pla de l´Estany. Màquines expenedores de granges diferents estan gairebé de costat

    1.5.10

    Igualtat sota l'aigua

    De vegades sobta llegir notícies sobre progressos en la igualtat de gènere en països occidentals perquè pensem que les mancances ja només són de caràcter cultural però en cap cas normatiu.

    Però lluny de ser cert, fa la sensació que sempre queden àmbits on alguna antiga norma discriminatòria ha quedat enquistada i mig oculta. Ara, segons llegim al Periódico, l’armada dels EUA ha posat fi a una discriminació militar històrica autoritzant la presència femenina als submarins. Segons han explicat, la restricció venia donada per l'estreta convivència en aquest tipus de naus fet que podria provocar desitjos sexuals irrefrenables que posarien en perill la missió militar (això ho expressen però es dedueix).

    El temps estan canviant i el fet que el 15% dels més de 330.000 marins de l’Armada nord-americana siguin dones suposa una pressió a la normalització i plena integració. No cal dir que la mesura ha suposat l'aplaudiment per part de grups d’activistes pels drets civils els quals van aprofitar per reclamar el final del veto a la participació de dones en operacions de combat a les unitats terrestres, incloses les forces especials. Sempre queda alguna frontera més a travessar per a la plena igualtat, encara que sigui en temes tan poc agraïts de tractar com els militars...

    Biocultura, dóna veu als principals "restauradors km0" catalans

    El concepte "km 0" va sorgir de la regió italiana del Veneto, promogut per una associació d'agricultors locals. La intenció era impulsar el consum de productes que haguessin estat conreats o elaborats a poca distància d'on es consumien i facilitar el contacte directe entre productor i consumidor. Els restaurants Km 0, defensen criteris associats a l'Slow Food, com comprar directament al productor, per així valorar d'una manera justa el seu treball i donar riquesa a l'entorn amb experiències en les dues direccions.

    Sobre tot el que implica aquesta opció, Biocultura 2010, que se celebra durant aquest cap de setmana, té programada una taula rodona el diumenge 2 de maig, al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'acte comptarà amb Carlo Petrini, President de Slow Food Internacional, Oriol Rovira, cuiner i horticultor, Restaurant Els Casals (Berguedà) 1 estrella Michelin, Artur Martínez, Restaurant El Capritx (Terrassa), Alfons Bach, Restaurant Mam i Teca (Barcelona), Lola Puig, Restaurant El Fort (Ullastret) i Pep Bové (Cal Pauet) productor de carn ecològica, entre d'altres.

    Utilitzar ingredients amb un recorregut no superior a 100km des del seu lloc de producció, també contribueix a la reducció de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, promoure productes que afavoreixin la conservació de la biodiversitat, obviar ingredients modificats genèticament, l'acompanyament de tot el procés de producció respectuós amb el medi com la separació de residus per a tenir un màxim reciclatge, són algunes de les bases que sostenen aquest tipus de restauració.

    La taula rodona serà al Palau Sant Jordi de Barcelona, Sala 7 (Club Gaudí), a partir de les 17:30. L'acte acabarà amb una degustació de plats preparats pels cuiners participants.

    Font: Jornal.cat

    Guia d’estil de llenguatge no sexista

    El Consell de Mallorca edita un document per garantir l’ús no sexista de la llengua en el seu àmbit de competència

    Els departaments d’Esports, Joventut i Igualtat, i Cultura i Patrimoni han editat de forma conjunta, a través de les direccions insulars respectives d’Igualtat i de Política Lingüística, la Guia d’estil de llenguatge no sexista amb la finalitat d’enfortir la pràctica igualitària en l’àmbit de competència de la institució i seguint una de les línies estratègiques del Pla d’igualtat del Consell de Mallorca.

    En aquest sentit, la guia pretén ser una eina de treball útil que permeti al personal del Consell de Mallorca revisar i redactar els documents administratius amb llenguatge igualitari, amb la finalitat de regular i fomentar un ús del llenguatge que desterri la invisibilització de les dones, sovint lligada a l’ús del masculí genèric en el llenguatge administratiu.

    Han presentat la guia la consellera d’Esports, Joventut i Igualtat, Josefina Ramis, el conseller de Cultura i Patrimoni, Joan Font, la directora insular d’Igualtat, Maria José Varela, la directora insular de Política Língüística, Rosa Barceló i Carme Bennàssar, una de les autores de la guia.

    Aquesta guia està dividida en diferents capítols, que analitzen tant de forma teòrica com amb exemples pràctics la relació entre el sexisme i la llengua i quins han de ser els criteris generals que han de regir l’elaboració dels texts administratius amb un llenguatge igualitari.

    Els dos primers capítols es completen amb una part més pràctica on es recullen els usos no sexistes en la documentació administrativa del Consell de Mallorca. Així mateix, la guia es tanca amb un apartat dedicat a la feminització dels noms de professions que inclou una relació dels llocs de treball de la institució.

    L’elaboració d’aquesta guia d'estil no és una cosa aïllada i puntual, sinó que respon a un dels compromisos recollits a la Comissió Interdepartamental de Promoció de Polítiques de Gènere en referència a la millora de la comunicació interna i externa dels diferents departaments que integren el Consell de Mallorca.

    A més, per difondre la guia d’una manera més efectiva s’han inclòs dins el Pla de formació del Consell de Mallorca 2010 la realització d’una sèrie de jornades a diferents edificis de la institució amb la finalitat de donar a conèixer aquest material i d’ajudar el personal a aplicar-lo.

    Per altra banda, i també en aquesta línia, les dues direccions insulars ja esmentades, la d’Igualtat i la de Política Lingüística, treballen en l’elaboració d’un Reglament per regular l’ús del llenguatge no sexista en l’àmbit de competència de la institució.


    Font: Secció de Dinamització. Servei de Normalització Lingüística. Consell de Mallorca
    www.conselldemallorca.cat
    www.conselldemallorca.cat/?action=news&id_article=12093

    Acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani

    L’Institut Ignasi Villalonga ha finalitzat després de quatre anys un ambiciós projecte, el Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Arc Mediterrani. L’objectiu d’aquest llibre ha estat fer una diagnosi de les necessitats, principalment de transport, a més de realitzar una proposta d’estratègies relatives a infraestructures i serveis, models de finançament, de gestió i explotació. S’han realitzat reunions amb Cambres de Comerç, Col·legis d’Economistes i d’Enginyers Industrials, associacions empresarials, ports, el món sindical i les universitats. En total, han participat 366 entitats en els 33 debats realitzats.

    A més es dona la circumstància que el nostre Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram) és l’únic informe d’una institució privada de l’Euram aprovat en el procés preparatori del definitiu Llibre Blanc del transport europeu. En aquest sentit, estem parlant, per tant, d’una capacitat d’incidència en la UE que hem de saber aprofitar.

    La Unió Europea (UE) revisarà els seus plans de transport durant l’any 2010, coincidint amb la presidència espanyola; per tant, ara és el moment adequat perquè es decidesca la incorporació de l’arc mediterrani com a eix prioritari de comunicació intermodal transeuropea i resolguem aquesta gravíssima mancança.

    Per tot això, hem organitzat un acte el pròxim 7 de maig de 2010 al Palau de Congressos de València per aconseguir el reconeixement europeu de l’eix mediterrani. Participaran els governs regionals de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, les cambres, els col·legis professionals, les universitats, i les associacions empresarials i grans empreses clau per a la logística i el transport.

    Per a més informació, podeu anar a: Acte pel reconeixement europeu de l’Arc Mediterrani. València, 7 de maig de 2010