Com innovar en matèria de conciliació i millora de la gestió del temps

27 de novembre de 2018. Entrega dels premis Respon.cat 2018 a l’auditori de la Mdercè de Girona.
Fotografia: Toni Vilches Fotografia

• El proper 5 de febrer tindrà lloc la Jornada de Transferència de bones pràctiques d’RSE amb empreses de referència que incorporen la Responsabilitat Social en la gestió estratègica.
• Les persones assistents podran participar en el taller debat on tindran l’oportunitat de conèixer a fons com s’implementen bones pràctiques de Reforma horària amb Playbrand.

• Dia i hora: 5 de febrer, 9.30 a 12.00h
• Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades, 1, Barcelona)

  INSCRIPCIONS

El Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques en reforma horària ha estat per a Playbrand per la incorporació de pràctiques innovadores per a la millora de la gestió del temps i la felicitat de les persones que hi treballen, sent un sector complex i una empresa petita. 

Playbrand explicarà les seves bones pràctiquesde reforma horària i respondrà els dubtes que es plantegin.

Com generar Territori Socialment Responsable posant el focus en les aliances a nivell de barri

Entrega dels premis Respon.cat 2018 a l’auditori de la Mercè de Girona.
Fotografia: Toni Vilches

• El proper 5 de febrer tindrà lloc la Jornada de Transferència de bones pràctiques d’RSE amb empreses de referència que incorporen la Responsabilitat Social en la gestió estratègica.
• Les persones assistents podran participar en el taller debat on tindran l’oportunitat de conèixer a fons com es construeix un Territori Socialment Responsable amb Fundació Marianao.

• Dia i hora: 5 de febrer, 9.30 a 12.00h
• Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades, 1, Barcelona)

  INSCRIPCIONS

El Reconeixement Respon.cat als Territoris Socialment Responsables ha estat per a barri de Marianao de Sant Boi de Llobregat i l’ha recollit la Fundació Marianao, per ser una entitat referent al seu entorn, que ha aconseguit implicar a tot el teixit social i comunitari en el desenvolupament del territori.

La Fundació Marianao explicarà com s’ha construït el compromís del barri de Marianao i respondrà els dubtes que es plantegin.

[JORNADA] Vols conèixer les bones pràctiques guardonades als Premis Respon.cat? Dt 5 de febrer podràs dialogar amb cada empresa

Jornada de Transferència de bones pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2018

1. El proper 5 de febrer tindrà lloc la Jornada de Transferència de bonespràctiques de les organitzacions guanyadores dels Premis Respon.cat 2018 a ESCI-UPF.
2. Les organitzacions premiades dinamitzaran tallers simultanis en els que mostraran les seves Bones Pràctiques d’RSE.
3. Per assistir a la jornada cal inscripció prèvia en aquest enllaç.

Aquest serà un espai de trobada per compartir i debatre sobre les bones pràctiques de les organitzacions guanyadores dels Premis Respon.cat 2018. Set organitzacions que operen en territori català, de diferents dimensions, activitat i forma jurídica comparteixen la seva estratègia de gestió responsable des dels cinc vectors de la responsabilitat social: bon govern, ambiental, laboral, social i econòmic.

Es tracta d’una gran oportunitat per compartir coneixement i avançar en matèria de responsabilitat social gràcies a l’experìencia d’aquestes set organitzacions referents en diferents àmbits de l’RSE que mostraran els reptes i les oportunitas que els suposa aquest enfocament de gestió cada vegada més ben valorat per la societat.

Programa de la jornada

9.30h Benvinguda i presentació de l’acte

• Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances.
• Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya.

9.35h – 10.15h Presentació de bones pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades

Modera: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat

10.45h – 12.00h Tallers simultanis: coneixent en profunditat les bones pràctiques i iniciatives premiades

Celebració de tallers simultanis, dinamitzats per representants de cada iniciativa premiada, i en el qual es podrà aprofundir en les bones pràctiques i iniciatives premiades en cada cas:

• Sr. Jordi Soler, director de recursos humans de Comexi: Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran [vídeo]
• Sr. Joan Comas, director general de Coral Transports & Stoks: Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana [vídeo]
• Sra. Cristina Gomis Rüth, directora de responsabilitat corporativa a Espanya de Zurich: Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat  [vídeo]
• Sr. Josep M. Ribas, enginyer en energies renovables de Família Torres: Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració [vídeo]
• Sr. Josep Torrico, director de la Fundació Marianao: Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables al Barri de Marianao de Sant Boi de Llobregat[vídeo]
• Sra. Maite López-Montoya, directora de recursos humans d’Andilana: Reconeixement Respon.cat a la gestió de la diversitat d’origen [vídeo]
• Sr. Xavi Montoya, director de Playbrand: Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària [vídeo]

 

[JORNADA] ¿Quieres conocer las buenas prácticas galardonadas en los Premios Respon.cat? Martes 5 de Febrero podrás dialogar con cada empresa

Jornada de Transferencia de buenas prácticas de las empresas ganadoras de los Premios Respon.cat 2018

1. El próximo 5 de febrero  tendrá lugar la  Jornada de Transferencia de buenas prácticas de las organizaciones ganadoras de los Premios Respon.cat 2018 en ESCI-UPF .  
2. Las organizaciones premiadas dinamizarán talleres simultáneos en los que mostrarán sus Buenas Prácticas de RSE.
3. Para asistir a la jornada es necesario inscribirse previamente en este  enlace.

Este será un espacio de encuentro para compartir y debatir sobre las buenas prácticas de las organizaciones ganadoras de los Premios Respon.cat 2018. Siete organizaciones que operan en territorio catalán, de diferentes dimensiones, actividad y forma jurídica comparten su estrategia de gestión responsable desde los cinco vectores de la responsabilidad social: buen gobierno, ambiental, laboral, social y económico.

Se trata de una gran oportunidad para compartir conocimiento y avanzar en materia de responsabilidad social gracias a la experiencia de estas siete organizaciones referentes en diferentes ámbitos de la RSE que mostrarán los retos y las oportunitas que les supone este enfoque de gestión cada vez mejor valorado por la sociedad.

Programa de la jornada

9.30h  Bienvenida y presentación del acto

• Dr. Josep Santacreu, presidente de Respon.cat y consejero delegado de DKV Seguros.
• Sr. Narcís Bosch, gerente del Consejo General de Cámaras de Comercio de Catalunya.

9.35h - 10.15h  Presentación de buenas prácticas desarrolladas por las organizaciones premiadas

Modera:  Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat

10.45h - 12.00h  Talleres simultáneos: conociendo en profundidad las buenas prácticas e iniciativas premiadas

Celebración de talleres simultáneos, dinamizados por representantes de cada iniciativa premiada, y en el que se podrá profundizar en las buenas prácticas e iniciativas premiadas en cada caso:

• Sr. Jordi Soler, director de recursos humanos de Comexi: Premio Respon.cat a la trayectoria del compromiso en RSE para empresa grande  [ vídeo ]  
• Sr. Joan Comas, director general de  Coral Transports & Stoks: Premio Respon.cat a la trayectoria del compromiso en RSE para empresa pequeña y mediana  [ vídeo ]
• Sra. Cristina Gomis Rüth, directora de responsabilidad corporativa en España de  Zurich:  Reconocimiento Respon.cat el programa empresarial de voluntariado [ vídeo ]   
• Sr. Josep M. Ribas, ingeniero en energías renovables de Familia Torres: Reconocimiento Respon.cat al programa empresarial ambiental de colaboración [ vídeo ]   
• Sr. José Torrico, director de  la Fundación Marianao:  Reconocimiento Respon.cat los territorios socialmente responsables al  Barrio de Marianao de Sant Boi de Llobregat [ vídeo ] 
• Sra. Maite López-Montoya, directora de recursos humanos de Andilana: Reconocimiento Respon.cat la gestión de la diversidad de origen [ vídeo ]  
• Sr. Xavi Montoya, director de Playbrand: Reconocimiento Respon.cat a las buenas prácticas empresariales de reforma horaria [ vídeo ]  

 

A favor de la campanya de l'@ONCE_oficial contra el barrerisme però crític en les formes @llenguacat @llenguacatalana @Fundacion_ONCE

Milions de persones amb mobilitat reduïda arreu del món pateixen cada dia les barreres que suposen els obstacles que ocupen les voreres bicis elèctriques, patinets, vehicles mal aparcats...  L'ONCE promou una campanya per tal d'anomenar aquest fet com a barrerisme, i fa un al·legat perquè aquest mot sols estigui als diccionaris i no al carrer. M'he sumat a la campanya (https://lnkd.in/egSqgtn) però no puc deixar de fer un comentari crític que exposo tot seguit.

L'ONCE és una organització que actua a tot l'estat espanyol, un estat divers que té en les diferents nacionalitats, cultures i llengües un dels seus actius, reconeguts per la Consitució, i que caldria promoure. No sols ho diu la Constitució sinó també convencions internacionals signades per l'Estat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries.

I no cal dir que a l'ONCE hi ha ciutadans que tenen llengües diferents, com correspon a uns territoris on opera on hi ha llengües pròpies diferents i totes elles pressumptament protegides per la llei. El fet és que quan l'ONCE llança aquesta campanya, la qual té un objectiu terminològic i per tant una materialització lingüística, sols demana el reconeixement de la paraula en una llengua, barrerismo, en castellà, i llança la proposta a la RAE: "ayúdanos para que 'barrerismo' sea aceptada por la RAE".

Una reflexió interessant seria si les convencions internacionals que firma un Estat afecten les organitzacions privades, com empreses o organitzacions no governamentals. Des d'un punt de vista legal normatiu no afecten si no han estat transposades a l'ordenament jurídic, però hi ha una cosa que es diu responsabilitat social de les empreses i de les organitzacions, segons la qual una organització hauria d'atendre les demandes de la societat. 

En aquest sentit, l'Economia del Bé Comú, propugna que els valors que estan presents a les constitucions dels països, com ara que l'economia es deu a l'harmonia societat, haurien de passar d'un document públic a una norma moral per a les empreses ja que formen part d'un gran consens que la ciutadania ha votat.

Estic segur que l'ONCE comparteix aquestes reflexions, que poden aplicar-se a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides. El problema que succeeix amb algunes -moltes- entitats socials és que apliquen el criteri solament en la seva matèria missional però no amb les altres matèries, fet que ens indica les greus mancances en la seva responsabilitat social corporativa.

Tornant a l'afer en qüestió, com és que l'ONCE no promou simultàniament que l'Institut d'Estudis Catalans reconegui el mot barrerisme, o els equivalents en gallec i basc? No es fa seu l'esperit de la Constitució i de la Carta Europea? Prefereix fer com els successius governs espanyols que incompleixen els acords? Consideren que sols s'ha de complir allò que és obligatori per llei de manera explícita? Consideren que les altres discriminacions que no siguin sensorials no formen part de la seva lluita i per tant no cal atendre-les? Consideren que els milers de catalanoparlants socis no mereixen el mateix respecte que els castellanoparlants? Consideren que la situació política marcada per l'esperit de l'aporellos no aconsella mostrar cap complicitat amb els drets perifèrics?




Article relacionat:

• 13.5.16 Responsabilitat social davant grups d'interès diferents. Article publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret
• 13.5.16 [es] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes. Artículo publicado el 15-05-2016 en la revista de lengua y derecho

[REFLEXIÓN] A favor de la campaña de la @ONCE_oficial contra el barrerismo pero crítico en las formas @llenguacat @llenguacatalana @Fundacion_ONCE

Millones de personas con movilidad reducida en todo el mundo sufren cada día las barreras que suponen los obstáculos que ocupan las aceras bicis eléctricas, patinetes, vehículos mal aparcados... La ONCE promueve una campaña para nombrar este hecho como barrerismo, y hace un alegato para que esta palabra sólo esté en los diccionarios y no en la calle. Me he sumado a la campaña (https://lnkd.in/egSqgtn) pero no puedo dejar de hacer un comentario crítico que expongo a continuación.

La ONCE es una organización que actúa en todo el estado español, un estado diverso que tiene en las diferentes nacionalidades, culturas y lenguas uno de sus activos, reconocidos por la Constitución, y que habría que promover. No sólo lo dice la Constitución sino también convenciones internacionales firmadas por el Estado, como la Carta Europea de las Lenguas Regionales y Minoritarias.

Y no hace falta decir que en la ONCE hay ciudadanos que tienen lenguas diferentes, como corresponde a unos territorios donde opera donde hay lenguas propias diferentes y todas ellas presuntamente protegidas por la ley. El hecho es que cuando la ONCE lanza esta campaña, la cual tiene un objetivo terminológico y por tanto una materialización lingüística, sólo pide el reconocimiento de la palabra en una lengua, barrerismo, en castellano, y lanza la propuesta a la Real Académia de la lengua Española: "Ayúdanos para que 'barrerismo' sea aceptada por la RAE ".

Una reflexión interesante sería si las convenciones internacionales que firma un Estado afectan a las organizaciones privadas, como empresas u organizaciones no gubernamentales. Desde un punto de vista legal normativo no afectan si no han sido transpuestas al ordenamiento jurídico, pero hay algo que se llama responsabilidad social de las empresas y de las organizaciones, según la cual una organización debería atender las demandas de la sociedad. 

En este sentido, la Economía del Bien Común, propugna que los valores que están presentes en las constituciones de los países, tales como que la economía se debe a la armonía sociedad, deberían pasar de un documento público a una norma moral para las empresas ya que forman parte de un gran consenso que la ciudadanía ha votado. Estoy seguro de que la ONCE comparte estas reflexions, que pueden aplicarse a la Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad de Naciones Unidas. El problema que sucede con algunas -muchas- entidades sociales es que aplican el criterio solamente en su materia misional pero no con las otras materias, lo que nos indica las graves carencias en su responsabilidad social corporativa.

Volviendo al asunto en cuestión, ¿como es que la ONCE no promueve simultáneamente que el Institut d'Estudis Catalans (la academia oficial de la lengua catalana) reconozca la palabra barrerisme, o los equivalentes en gallego y vasco? ¿No se hace suyo el espíritu de la Constitución y de la Carta Europea? ¿Prefiere hacer como los sucesivos gobiernos españoles que incumplen los acuerdos? ¿Consideran que sólo se debe cumplir lo que es obligatorio por ley de manera explícita? ¿Consideran que las otras discriminaciones que no sean sensoriales no forman parte de su lucha y por tanto no hay que atenderlas? ¿Consideran que los miles de catalanohablantes socios no merecen el mismo respeto que los castellanohablantes? ¿Consideran que la situación política marcada por el espíritu del aporellos aconseja no mostrar ninguna complicidad con los derechos periféricos?

Artículo relacionado:

• 13.5.16 Responsabilitat social davant grups d'interès diferents. Article publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret
• 13.5.16 [es] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes. Artículo publicado el 15-05-2016 en la revista de lengua y derecho

 

Oberta la Convocatòria 2018 del Premi Montserrat Roig al Periodisme i la Comunicació Social de Barcelona

S'obre la Convocatòria 2018 del Premi Montserrat Roig al Periodisme i la Comunicació Social de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona junt amb el Consell Municipal de Benestar Social, creiem que cal que en els nostres mitjans es contribueixi al millor coneixement del nostre entorn i de la seva problemàtica social. És per aquest motiu que des del 1993 s’ha convocat el Premi als Mitjans de comunicació amb un doble objectiu: fomentar un tractament comunicatiu respectuós i crític de les temàtiques socials i una major presència informativa d’aquests temes, així com premiar la tasca dels i les professionals del món de la comunicació.

Com sabeu l’any 2017, en el seu 25è aniversari, es va fer una revisió de les bases de la convocatòria del Premi, per tal d’adaptar-lo a la diversitat de plataformes i mitjans de comunicació, i continuar potenciant així, des d’aquestes noves iniciatives, el reconeixement a una informació compromesa i reflexiva per construir una societat més inclusiva i conscienciada. Amb aquesta voluntat d’adaptació a la nova realitat comunicativa, va néixer el Premi Montserrat Roig al Periodisme i la Comunicació Social de Barcelona.

El premi consta de quatre modalitats Periodisme social, Comunicació social, Promoció de la investigació periodística en l'àmbit del benestar social a Barcelona i Premi especial del jurat. En la present convocatòria es poden presentar treballs publicats, emesos o difosos entre l’16 de desembre de 2017 i el 15 de desembre de 2018. Les candidatures es podran presentar fins el 31 de gener de 2019.

La formalització de la documentació es fa via el “formulari d’inscripció”, que trobareu al web del qual es genera la butlleta de participació que s’haurà de presentar al Registre Municipal o a les diferents Oficines d’Atenció al Ciutadà o per mitjà del portal de tràmits municipal.

Podeu trobar tota la informació a la web  i també podeu trobar els reculls de treballs premiats en les edicions anteriors.