[REFLEXIÓ] Davant la crisi sanitària, l'RSE ens interpel·la com ens estem preparant per sobreviure a les crisis que marcaran el s.XXI i com estem contribuint a mitigar-les

Entre les empreses que per raó de l'activitat s'ho poden permetre, està augmentant dràsticament la demanda que les persones dels seus equips treballin des de casa com a mesura de prevenció per evitar els contagis del Covid-19. Ho fan grans empreses de totes dimensions, però el fet és que moltes no hi estaven preparades. Fa anys que en parlem. I la majoria de països europeus han anat fent el pas, però aquí no hem estat prou àgils. Algunes empreses ho passaran molt malament quan podrien haver estat molt més preparades. Algunes entendran ara què volia dir resiliència.

És un nou exemple de com la manca d'assumpció de la responsabilitat social passa factura. La crisi financera del 2008 es va deure especialment a grans irresponsabilitats d'empreses dels sectors financer i de la construcció. Ara bona part de les empreses demostren que no s'han preparat per al teletreball, ni a nivell d'infraestructures ni de cultura interna. I davant les moltes crisis que tindrem en aquests propers decennis, entre les quals les provocades pel canvi climàtic, moltes empreses tornaran a fallar.

No n'hi ha prou a fer el que les normes determinen. Avui cal prendre una responsabilitat social. Alguns despistats encara ho confonen amb la filantropia i no han entès que parlem de supervivència. Cada empresa ha d'estar preparada per abordar els reptes que la societat li planteja, amb capacitat d'adaptació, i alhora ha de contribuir a mitigar i resoldre la magnitud dels problemes col·laborant entre agents i generant sinergies. Els que no entenguin de què parlem potser no podran resistir una més d'aquestes crisis. Avui cal ser proactiu i tenir visió àmplia i de futur.

No solament és la supervivència de cada empresa i els llocs de treball. Es tracta d'assegurar que les nostres ciutats i comunitats són resilients, i que davant d'una crisi sobtada les necessitats bàsiques es podran cobrir. Els governs tenen i tindran molta feina i responsabilitat però cada empresa, cada organització, cada persona, ha de ser el node d'una gran xarxa de corresponsabilitat.

En termes d'RSE, la pregunta és com us esteu preparant per sobreviure als reptes de demà i com esteu contribuint a mitigar-los.

Josep Maria Canyelles



Nota: Bones pràctiques empresarials davant el COVID-19

PD: A TV3 han entrevistat Eva Rimbau, professora d'Economia de la UOC, experta en teletreball: "Les famílies de la gent que no pot treballar des de casa ho estan passant malament". Podeu veure l'entrevista a Eva Rimbau a partir del minut 3,35:

Bones pràctiques empresarials davant el COVID-19

Les empreses, com les Administracions Públiques i la ciutadania, han hagut de reaccionar sobre la marxa davant una emergència sanitària que, en general, no es contemplava que pogués tenir com a conseqüència una paràlisi tan gran de l'activitat econòmica i el confinament de les persones.

Les empreses que tenen un compromís de Responsabilitat Social, en coherència, solen mostrar una reacció que té en compte els diferents grups d'interès i una mirada més àmplia. Donat que aquesta crisi suposa un aprenentatge sobre una ruta mai feta abans, us proposem d'anar compartint com les empreses membres de Respon.cat i algunes altres estan abordant la crisi en la seva gestió.

Donant resposta operativa a la situació

Lògicament les empreses han reforçat les bones pràctiques d'higiene de la plantilla i la freqüència de neteja i desinfecció dels espais.

A banda de les mesures d'higiene, a nivell organitzatiu la mesura més habitual ha estat implentar el teletreball per als llocs que l'activitat ho permet. Reorganitzar els processos per a poder treballar en remot també és alhora una oportunitat de millora i poder oferir més i millors serveis en línia a la clientela.

La majoria han creat un espai d'informació web per a l'empresa i els seus grups d'interès sobre com aborden la crisi tot entenent es tracta d'una situació dinàmica davant la qual cal monitoritzar, estar alerta, avaluar i prendre les mesures adequades per parar el cop, fer front a possibles necessitats futures, alhora que cal pensar en la fase posterior de la crisi. També és habitual que es mantiguin reunions diàries de comitès de crisi per prendre decisions i informar els equips i establir protocols.
Prioritzar la salut i el benestar de les persones treballadores i la clientela. Si en moments difícils s’hi aposta, se'n pot aconseguir més compromís a llarg termini. 

• Carburos Metàlicos pren totes les mesures necessàries per mantenir segurs empleats i clients. Minimitzar el contacte amb altres equips de treball de mateix centre; restringir l'accés de visitants a el centre i dur a terme les reunions, que ho permetin, de forma virtual. Per a les persones autoritzades a entrar al centre, s'han aplicat protocols sanitaris addicionals; per assegurar el subministrament, s'han posat en marxa procediments per separar el personal i la seva activitat; restriccions de viatge: només es realitzaran aquells viatges definits com a crítics i que per la seva naturalesa sigui necessari i indispensable atendre. Més info.

• Ametller Origen: Mesures necessàries per garantir la seguretat dels nostres col·laboradors i comunitat. Els equips de botiga estan fent front a un volum de feina extraordinari. És per això, que degut a la necessitat de gestionar de la manera més eficient els recursos disponibles i assegurar el descans i la conciliació d’una part important d’aquests equips, l’horari de totes les nostres botigues serà de 10h a 20h, de dilluns a dissabte. Així, les botigues que obren habitualment els diumenges, tampoc obriran. Més info.

• Mercadona adopta mesures per protegir la salut i la seguretat dels clients i dels treballadors, a més de garantir el proveïment de les botigues, entre les quals marcar els límits d'un metre al terra de la secció de Peixateria i a les línies de caixes per garantir la separació mínima; limitar l'horari d'obertura de 9 a 20 hores per facilitar la conciliació i descans dels equips; i amb l'objectiu de protegir la seguretat alimentària, no s'admetran devolucions de producte, en cap cas i per cap concepte. Més info.

• Ampans aplica mesures preventives i ha creat protocols específics com ara per als proveïdors de serveis a tots els centres i serveis de l’entitat. Més info.

• La Unió aporta informació per al seu sector social i sanitari i, entre altres, han habilitat l'adreça coronavirus@uch.cat per recollir les inquietuds i propostes dels associats i traslladar-les als àmbits que els representen.

 
Les empreses més petites o les de serveis han pogut prendre la decició de treballar completament des de casa fent teletreball:

• Tarannà Viatges amb Sentit: Seguim al vostre costat treballant des de casa. Tot l'equip marxem, però aquesta vegada no ens anem de viatge. Més info.

• Vector5 | excel·lència i sostenibilitat. Continuem actius, però des de casa. Des de la setmana passada, tot l’equip ens trobem treballant des de casa i operatius a través dels canals de contacte habituals: correu electrònic, telèfon, xat… Més info.

Assegurar la liquiditat pròpia i de la clientela, pagant en els terminis als proveïdors, renegociant els terminis de pagament de clients i contractant línies de crèdit bancari.

• La Cambra de Comerç de Barcelona ha accelerat els processos de pagament dels proveïdors abans dels terminis per poder ajudar-los a un millor funcionament i ha animat administracions i empreses que tenen liquiditat a fer el mateix de forma que els autònoms/es i PIME puguin millorar liquidesa.
• Naturgy ha llançat un pla d'ajut que permet retardar el pagament de les factures del segon trimestre a pimes, comerços i autònoms. Més info.

Oferir serveis o infraestructures de l’empresa per ajudar a qui més ho necessiti.

• DKV obre una plataforma gratuïta de telemedicina per contribuir a frenar l'expansió del coronavirus www.medicosfrentealcovid.org. La plataforma permetrà realitzar consultes mèdiques en línia per descongestionar el sistema sanitari durant la crisi del coronavirus. L'aplicació està disponible per a telèfons mòbils amb sistemes Android i iPhone. A més, busca més metges voluntaris. Més info.

Algunes empreses poden aprofitar el moment per posar en valor els seus serveis i productes, ja sigui amb mesures especials com ara obrir-los de manera gratuïta o actuar solidàriament.

• Abacus cooperativa ofereix activitats i idees per compartir a casa durant aquests dies. Així mateix la nostra botiga online abacus.coop continuarà oferint servei per atendre les vostres demandes i ajudar-vos a alleugerir aquests dies de confinament. Més info. 

• Ara.cat: Això és el que has de fer si penses que tens el coronavirus. Aquest mitjà posa a disposició de totes les persones una guia pràctica dels passos a seguir si es té sospita d'estar contagiat o estar en contacte amb un contagiat del coronavirus. Més info.

• Corresponsables, en tant que mitjà especialitzat, divulga la resposta davant el coronavirus i mostra les accions solidàries de les organitzacions per fer-hi front. Més info.

• TSR Territori Socialmet Responsable recull bones pràctiques i iniciatives que contribueixen a viure positivament el confinanent provocat pel coronavirus i incentiva grups de suport local. Més info.

• DKV Assegurances ha posat en marxa un pla de prevenció la salut i la seguretat dels empleats que suposa el tancament de les oficines i aporta tota la informació de manera clara a la clientela. Més info.

• Tarannà Viatges amb Sentit intenta treure la part positiva de les coses: aprofitant que estem a casa i tenim més temps del que és habitual, volem convidar-vos a fer una de les coses que més ens agrada, viatjar! Hem trobat la fórmula perquè pugueu viatjar des de les vostres cases, des del vostre sofà, perquè pugueu conèixer el món a través dels vídeos dels nostres especialistes! #YoMequedoEnCasa viatjant amb Tarannà

Altres empreses senzillament ofereixen algun regal d'entreteniment:

• La Casa de Carlota & friends pensen que no és gens just que per culpa de tot el que està passant al món ens fiquem al llit cada dia una mica tristos. Per això, i amb tot l'afecte i amb moltes ganes d'ajudar, han escrit uns contes per a adults que encara no han crescut.

Un altre repte és assegurar els subministraments. En alguns casos es procura diversificar
proveïdors. I es poden descobrir noves formes de funcionar més sostenibles com el teletreball.

Oriol Amat, degà de la UPF Barcelona School of Management i catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, escriu un article titulat Mesures empresarials per superar la crisi COVID-19 on es refereix a les oportunitats que el moment actual pot suposar, a banda de les mesures per parar el cop.

Entre altres, indica que si es disposa de liquiditat que no es necessitarà en els propers anys ara és un bon moment per fer compres, per les baixades de preu més enllà del que es raonable d'algunes empreses en alguns sectors. També es poden fer bones adquisicions d’empreses per a potenciar el creixement. Sovint s’oblida que hi ha moments de compra i moments de venda. Quan es produeixen caigudes sobtades a la borsa com la que estem vivint ara la història demostra que acostuma a ser un bon moment de compra. Com diu la dita: “Cal vendre quan sonen els violins i comprar quan ressonen els canons”. També, aprofitar els preus baixos per a comprar productes o serveis que es necessitaran més endavant. I es pot apostar per noves línies de negoci basades en mitjans virtuals. Si ja es disposa de productes o serveis via mitjans online es pot augmentar la seva promoció per a incrementar els ingressos. També es pot innovar amb productes o serveis que satisfan necessitats relacionades amb el COVID-19, i no es tracta només de mascaretes i gels.



PD: podeu llegir la reflexió següent: Davant la crisi sanitària, l'RSE ens interpel·la com ens estem preparant per sobreviure a les crisis que marcaran el s.XXI i com estem contribuint a mitigar-les

DKV obre una plataforma gratuïta de telemedicina per contribuir a frenar l'expansió del coronavirus #MédicosfrentealCOVID @DKVSeguros @DrSantacreu_DKV @respon_cat

DKV obre per a tota la ciutadania una plataforma gratuïta de telemedicina des d'aquest dimecres per frenar l'expansió del #COVID19. L'aplicació serà accessible a partir de demà dimecres a www.medicosfrentealcovid.org.

La plataforma permetrà realitzar consultes mèdiques per Internet amb l'objectiu de descongestionar el sistema sanitari durant la crisi del coronavirus. L'aplicació està disponible per a telèfons mòbils amb sistemes Android i iPhone.

A més, l'empresa busca més metges que vulguin treballar a la plataforma de manera voluntària. El sistema ja en té més de 255, dels quals estan disponibles tot el dia en diferents franges horàries, la que més de 17,00 a 18,00 hores amb 88 sanitaris i la que menys de 2,00 a 3,00 amb 9.

Respon.cat divulga altres bones pràctiques d'empreses membres davant l'emergència sanitària.

Concurs de Cobertes Verdes a Barcelona

• Edificis Positius us convida a fer cobertes verdes als vostres edificis. Si sou de Barcelona podeu aprofitar el suport municipal per mitjà de la segona edició del concurs que està obert durant tres mesos. 
• La trama urbana de les ciutats acostuma a ser densa i no és fàcil planificar nou espais de verd urbà com ara parcs. Una manera de millorar el verd urbà és fomentant la implicació ciutadana amb cobertes i murs verds, o els balcons.

Segon Concurs de Cobertes Verdes

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, convoca el Segon Concurs de Cobertes Verdes, una iniciativa que promou la implantació de nous terrats verds a la ciutat.

A partir del 3 de març, i durant tres mesos, els edificis d’habitatges que vulguin participar en el concurs podran presentar les seves propostes.

Les primeres 50 propostes preseleccionades tindran una subvenció de fins a 1.500 euros en concepte de despeses tècniques per a l'elaboració dels treballs tècnics previs.

Entre aquestes propostes s’escolliran deu projectes guanyadors que rebran una subvenció d'un 75% del valor del conjunt d'actuacions i d’estudis tècnics necessaris i fins a un límit de 100.000 euros per a cada coberta verda.

A diferència del concurs anterior, també hi haurà deu accèssits que disposaran d'una subvenció de fins a 1.500 euros per les despeses tècniques de la fase concurs, amb la finalitat de facilitar a algunes comunitats l'oportunitat de poder-hi participar. Es podran presentar a la convocatòria edificis d’habitatges de titularitat privada, ja que l’objectiu és que la coberta suposi un benefici de caràcter col·lectiu o social per als residents. En queden excloses les cobertes la finalitat de les quals sigui dur-hi a terme activitats que generin beneficis econòmics.

Per veure els projectes guanyadors del Primer Concurs de Cobertes Verdes, consulteu aquest enllaç.

Objectius

1. Millorar la qualitat de vida de les persones, construint una ciutat més habitable, més saludable, més sostenible, més autosuficient i resilient.
2. Activar els terrats i les cobertes promovent que els espais existents actualment sense ús s’utilitzin com a espais col·lectius per als veïns.
3. Promoure l’aprofitament per a la instal·lació de cobertes verdes, i si s’escau, es combinin amb instal·lacions de captació d’energia i d’aigua.

Les cobertes verdes, clau per enverdir la ciutat

Les cobertes verdes són un dels elements clau per aconseguir una ciutat més verda i sostenible, i per contribuir a l’adaptació dels efectes provocats pel canvi climàtic.

A partir de mesures com la Declaració d’Emergència Climàtica, el pla Clima o el Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana l’Ajuntament de Barcelona pretén incrementar la superfície de cobertes verdes, tant públiques com privades.

Una coberta verda pot incloure espais verds, horts urbans d'autoabastament, espais d'ús social o de captació d'aigua de la pluja, i és compatible amb la instal·lació d'energies renovables. D'aquesta manera s'aporten múltiples beneficis: en les relacions socials, en els efectes que té en el confort tèrmic i la qualitat de l'aire, en la creació de nous espais verds, en el paisatge urbà, i afavoreix la biodiversitat en el cicle de l'aigua de la ciutat i en l'estalvi energètic.

Documentació

Amb l'objectiu de facilitar el treball de les propostes, es posa documentació específica a disposició dels participants al concurs.

Preguntes Freqüents (PDF - 1,5MB)

En aquest enllaç podeu consultar el document que us resumeix els dubtes més habituals respecte del projecte d'implantació de cobertes verdes a la ciutat.

1r Concurs de Cobertes Verdes 2017

L’Ajuntament de Barcelona va impulsar el juny del 2017 el primer Concurs de Cobertes Verdes per promoure la implantació de nous terrats verds premiant deu cobertes verdes en edificis d’habitatges, equipaments docents, sanitaris o d’altres usos.

Diari de Girona: «Edificis positius» per a una convivència més sostenible

• El Diari de Girona publica avui una entrevista el president de TSR Territori Socialment Responsable sobre Edificis Positius.
• Josep Maria Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament». 

«Edificis positius» per a una convivència més sostenible

La cooperativa Territori Socialment Responsable (TSR) ha impulsat la iniciativa «Edificis positius», que pretén millorar la qualitat de vida als blocs d'habitatges a partir d'una major cohesió dels seus habitants · Fa unes setmanes van presentar la seva proposta a Girona, convidats per la UdG.

laura fanals 16.03.2020

Estrènyer les relacions amb els veïns, igual que es feia abans als pobles. Compartir espais i serveis. Gestionar col·lectivament els problemes de la comunitat. Es tracta d'accions aparentment senzilles, però que en el model de ciutat actual -on cada cop viu més gent que ni tan sols coneix els seus veïns- es fan difícils d'aplicar. Per això, la cooperativa social Territori Socialment Responsable (TSR) ha presentat la proposta «Edificis positius», que defensa que un bon veïnatge pot portar molts beneficis, tant materials com inmaterials, a la comunitat. Fa unes setmanes van presentar la iniciativa a Girona, convidats per la Càtedra de Promoció de la Salut i la Càtedra Responsabilitat Social Universitària de la UdG.

«Hi ha gent gran que es mor i no ens n'assabentem fins al cap de tres dies, o algú fa soroll i el primer que fem és trucar a la policia abans d'anar a veure què passa», assenyala el president de la cooperativa, Josep Maria Canyelles. I és que, des del seu punt de vista, «els veïns d'un mateix edifici s'han deixat de conèixer, i a vegades fins i tot s'eviten la mirada a l'ascensor». La causa? No n'hi ha una de sola: «Hi ha més mobilitat, anem més atrafegats, ha augmentat el preu del lloguer, hi ha més nouvinguts... sigui pel que sigui, no ens coneixem».

Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament». I com es pot fer això? Doncs de moltes maneres: des de compartir despeses per posar cobertes verdes o plaques solars per fer les vivendes més sostenibles fins a compartir electrodomèstics, cuidar-se i preocupar-se de la resta de veïns -especialment la gent més gran-, fer parelles lingüístiques amb els nouvinguts o compartir cotxe per portar els infants a l'escola. Totes aquestes iniciatives, i moltes d'altres, poden ajudar els veïns no només a reduir despeses, sinó també a gaudir d'un major benestar. Per aconseguir-ho, però, cal que els veïns se sentin «empoderats», segons Canyelles: «Cal que exercim com a ciutadans en aquests espais de proximitat i que siguem capaços de dir les coses que ens semblen bé i les que es poden millorar», assenyala. De fet, considera que un edifici ha d'acabar tenint un funcionament empresarial: «Hauran de passar d'administrar-se a liderar-se, seran com una petita empresa que haurà d'afrontar reptes com la generació de la seva pròpia energia o donar resposta a qüestions de convivència», indica el responsable de la iniciativa.

Així doncs, malgrat que el projecte està destinat a tota la ciutadania, es dirigeix especialment a aquelles persones que tenen inquietuds socials. «Volem estirar del fil perquè siguin activistes», assenyala Canyelles. Prèviament, però, creu que cal un canvi de mentalitat en la ciutadania. «Abans, si havies de baixar al supermercat, li podies demanar al veí que et vigilés el nen, però ara no ho fem perquè no ens coneixem i ens fa vergonya», indica.

Qui vulgui canviar aquesta dinàmica es pot apuntar per formar part del projecte -i convertir-se, per tant, en un «veí positiu»- i se li suggereixen propostes i iniciatives per tirar endavant. L'important és activar-se, sigui de la manera que sigui. Per tal de millorar-ne l'impacte, la cooperativa treballa per arribar a acords amb ajuntaments que necessiten millorar la cohesió social en un determinat barri, poble o urbanització. Es van posar en marxa, sobretot, arran de la constitució dels nous ajuntaments després de les eleccions de l'any passat.

Però més enllà de la millora del dia, TSR també treballa amb els objectius de l'Agenda 2030 per millorar la sostenibilitat. «Volem que els veïns positius siguin ambaixadors del desenvolupament sostenible», assenyala Canyelles. Per fer-ho possible, adverteix que hi haurà d'haver més «flexiblitat» per part de les administracions amb determinades qüestions, com per exemple els usos dels edificis. «Un ajuntament ha de construir centres cívics, o potser podem convertir els baixos buits d'edificis, especialment de vials secundaris on estan desapareixent els comerços, en espais de dinamització sociocultural?», es pregunta. L'objectiu de tot plegat, reitera, és aconseguir una millor qualitat de vida.

Ametller Origen promou la 1a Organització de Productors de Fruita i Hortalisses de la província de Barcelona

L'equip agrícola d'Ametller Origen està promovent un nou model d’organització per als pagesos a la província de Barcelona, enfocat a la qualitat del producte, tant a nivell organolèptic com de seguretat alimentària, i a la possibilitat de compartir despeses administratives i de producció.

Es mostren contents de treballar en aquest projecte que busca oferir aliments amb personalitat i els millors avantatges pels productors. És una eina molt potent per aconseguir una agricultura més viable i sostenible. Un propòsit que cuida la salut i les persones.

Jordi Ametller, director general agrícola del Grup Ametller Origen i portaveu de l'Organització de Productors de Fruita i Hortalisses de la província de Barcelona, va participar a El matí de Catalunya Ràdio a una taula rodona amb pagesos, sindicats, patronals i distribuïdors. La podeu escoltar a partir del minut 9,40.

A la conversa intervenen també Jordi Vidal, Plataforma en defensa de la fruita dolça, Manel Simon, director Afrucat, Francesc Pena, director de la fruita d’Unió de Pagesos, i Jaume Flores, president de l’associació gremial de productors de fruites i hortalisses. Un dels aspectes que han valorat és que si la venda de llavors fos transparent es podria planificar la producció i evitar el malbaratament alimentari fruit de la sobreproducció.

Agrícola Maresme, branca agrícola del Grup Ametller Origen, ha promogut conjuntament amb altres agricultors catalans, la primera Organització de Productors de Fruita i hortalisses (OPFH) de la província de Barcelona.

Jordi Ametller, director general agrícola del Grup Ametller Origen, defensa el model d'Organització de Productors com el model més viable per a l'agricultor: “Cal apostar per una agricultura enfocada a l'excel·lència, tant a nivell organolèptic com de seguretat alimentària per arribar a mercats i clients de més valor afegit i compartir despeses administratives i de producció. Aquesta és una de les eines més eficaces per aconseguir que l'agricultura del segle XXI sigui viable".

En aquest sentit, Ametller convida a tots els agricultors que es sentin interpel·lats i alineats per el propòsit de l'organització: l’agricultura d'excel·lència, a formar-ne part.

El projecte Agrícola del Grup Ametller Origen a Catalunya, cultiva 450 hectàrees al Maresme, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Baix Ebre. L’OPFH es va fundar l'agost del 2019 per a 6 explotacions agràries i al llarg del mes de gener del 2020 l’Organització ha augmentat amb dues explotacions més.

Aquests dies a casa podem fer casetes per a ocells reciclant tetrabricks

Amb motiu del confinament pel coronavirus, algunes empreses proposen accions a fer a nivell domèstic. Abacus proposa que fem una caseta d'ocells reutilitzant els cartrons TetraBrick per reconvertir-los en simpàtiques casetes d’ocells per animar-los a que facin niu en elles i aconseguir, així, que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, resilients i sostenibles.

Les ciutats del món ocupen el 3% de la Terra. No obstant, però, representen el 70% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni. Per això, a l’actualitat, es demana als governs que redueixin les emissions contaminants, facin una bona gestió dels residus i distribueixin el teixit urbà per reconvertir les ciutats en entorns sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. A més, s’estan promovent espais verds que combatin els efectes de la contaminació acústica i facin de pantalla contra el soroll. Algunes dades al respecte:

• La meitat de la humanitat viu en nuclis urbans, uns 3.500 milions de persones. Es calcula que per al 2030, aquesta xifra augmenti fins als 5.000 milions de persones vivint en ciutats.
• La contaminació no només està present en l’aire que es respira. A més, la massificació urbana provoca altres tipus de contaminació, com l’acústica i la lumínica, que perjudiquen a tothom, fins i tot a les aus.
• El soroll urbà afecta al cant dels ocells que s’han vist obligats a modificar els seus hàbits per a sobreviure i adaptar-se a aquesta nova situació: amb freqüències de cant més agudes, canviant les hores de cant, o fins i tot, avançant la fase d’aparellament.

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “Viure com a veïns positivament millora la convivència” (el PuntAvui)

Girona - 25 febrer 2020

JOSEP MARIA CANYELLES. PRESIDENT DE LA COOPERATIVA SENSE ÀNIM DE LUCRE TSR TERRITORI SOCIALMENT RESPONSABLE

“Viure com a veïns positivament millora la convivència”

TSR té per finalitat contribuir als objectius de desenvolupament sostenible i empodera comunitats, barris i també empreses perquè siguin activistes en la millora del seu entorn 

Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa sense ànim de lucre Territori Socialment Responsable PAU LANAO.


Pau Lanao - Girona


Què impulsa Edificis Positius?

És una iniciativa molt innovadora que busca viure de manera positiva l’experiència de ser veïns i veïnes, potenciant tot allò que es pot dur a terme en matèria de convivència, civisme i esperit de col·laboració, i també en salut, qualitat ambiental, eficiència energètica.

Això comporta un canvi d’hàbits.

Exacte. Estem davant d’un fet irrefutable. La tendència és que la població es concentri en els espais urbans i les ciutats compactes que no puguin créixer ocupant nous territoris ho hagin de fer en altura. Això què comportarà? Doncs que s’hauran de buscar nous mètodes de relacionar-se amb els edificis que acullen els habitatges i sobretot amb els nostres veïns. No tenim cap altra sortida que trencar la relació freda i fosca –qui no ha patit una reunió de la comunitat de propietaris?– que massa vegades no convida a la trobada. A més, en els darrers anys la gent s’ha deixat de conèixer i això, que pot semblar un fet banal, ens fa perdre moltes oportunitats de ser més feliços, ja que si no es recupera la convivència no podrem abordar reptes molt importants que se’ns aniran presentant.

Com ara quins?

Abans planificaven una ciutat sencera, més tard la planificació es va fer per districtes, després per barris i ara s’està planificant per superilles socials formades per quatre o cinc illes de cases. Els edificis passaran a ser el nou espai de centralitat, i és per això que si fins ara la seva administració passava per la gestió de la comunitat i els espais comuns, el repte actual serà passar a liderar-los.

De quina manera?

Si els veïns es relacionen positivament, poden assolir moltes fites, des de produir la pròpia energia fins a estalviar en el consum, afrontar les petites o grans conflictivitats o els problemes de mobilitat dels residents... Poden guanyar espais comuns i d’explotació econòmica, es pot impulsar el teletreball, la domòtica, l’internet de les coses...

A través de...?

Proposar que siguin les persones les que liderin el procés, que treguin profit a viure positivament l’experiència de ser veïns i veïnes positives, o sigui, gent que pugui ajudar perquè el seu edifici generi positivitat. Creiem que les convivències comencen per accions molt petites, per exemple compartir llibres i revistes, saludar-se a l’ascensor, i potser això, amb posterioritat, ens portarà que s’impulsin temes com ara les cobertes verdes, posar plantes als balcons, una millor convivència que pot passar tant per compartir eines, rentadores o wifi, fins a trencar la solitud de les persones grans. En definitiva, intentar que els veïns es sentin seu l’edifici. Encara que sembli una mica complicat, l’enunciat és senzill: necessitem activar el compromís amb veïns positius predisposats a abordar els canvis i la col·laboració des de la positivitat.

Per arribar a aquest punt, què s’ha de fer?

TSR, Territori Socialment Responsable, és una cooperativa sense ànim de lucre que fomenta el desenvolupament socialment sostenible i té el suport d’institucions com els ajuntaments, la Generalitat, empreses, organitzacions del tercer sector i entitats socials. Amb Edificis Positius, volem empoderar la ciutadania perquè siguin actors rellevants per fer possible l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui es dona d’alta a Edificispositius.cat rep consells per liderar aquest canvi.

Com es pot implantar el projecte en un barri de 15.000 habitants?

Cada cas és diferent. No és un projecte tancat, sinó que està obert a aplicar les polítiques que cada ajuntament ens demana. N’hi ha que els interessa tot el projecte, però n’hi ha d’altres que et demanen que es posi el focus en la gent gran que viu sola, o què es pot fer perquè la gent que viu en determinats barris o urbanitzacions que arriben en cotxe i marxen en cotxe se sentin integrats, com se’ls pot generar sentiment de pertinença. I també treballem amb les empreses intentant que els treballadors siguin més positius i es generi una força més gran a l’hora de plantejar determinats plans.

Les empreses?

Fem tallers perquè les empreses enforteixin el seu compromís i el de la seva gent, que les persones de l’equip se sentin empoderades i esdevinguin ambaixadores de la positivitat. Si s’implica en reptes socials, l’empresa es fa més forta. A més, hem impulsat una xarxa d’empreses que presten serveis en els edificis i que tenen criteris de responsabilitat social, moltes d’elles d’economia social: poden fer pintura i reformes, canvi d’energia, mediació comunitària... Estan compromeses amb el desenvolupament sostenible i defensen els canvis positius que s’han d’implementar perquè es vagi en la direcció del bé comú.


Font: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1744275-viure-com-a-veins-positivament-millora-la-convivencia.html

President Torra: "Amb l'Agenda 2030 tenim una eina de futur per transformar Catalunya i millorar el món"

• Josep Maria Canyelles hi va participar en nom de Respon.cat, amb la seva presidenta Marcè Mullor
• El cap del Govern ha encapçalat la signatura de l’Acord que posa en marxa l’Aliança Catalunya 2030, un gran pacte de país per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides
• El vicepresident Aragonès ha subratllat durant l’acte que “el nostre compromís és passar a l’acció”, mentre que el conseller Bosch ha assegurat que “ara és el moment que el país agafi el lideratge”

 

El president, el vicepresident i el conseller, amb els signants de l'acord. Autor: Rubén Moreno

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha encapçalat aquest migdia l’acte de signatura de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030, “una eina de futur”, ha dit, que “s’ha de convertir en un instrument facilitador de la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible”. Per al cap del Govern, és responsabilitat de les institucions “donar una oportunitat a les persones i al planeta”. Per això, ha assegurat que “som i volem ser part activa dels reptes globals, dels canvis que s’han d’emprendre”, i ha afegit: “tenim un país preparat i que està en marxa per poder transformar Catalunya i millorar el món”.

Més de 300 persones, representants d’una trentena d’organitzacions i entitats catalanes de diversos àmbits, han fet possible avui aquest acord, que és el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Al llarg dels propers mesos, l’Aliança Catalunya 2030 vol sumar complicitats i noves adhesions arreu del territori, obrir-se a totes les entitats del país compromeses en aquests objectius.

L’acte de signatura de l’Acord s’ha celebrat aquest matí al Recinte Modernista de Sant Pau, amb la participació del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i també del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch. Un total de 33 organitzacions han signat aquest gran pacte de país per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, amb l’objectiu de “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”, tal com diu el document subscrit.

Durant l'acte, Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat, ha signat Acord nacional per a Agenda 2030 per avançar en l'Aliança 2030 a Catalunya, on s'ha remarcat la importància de l’ODS17 que es focalitza en les aliances i desenvolupament sostenible. Posteriorment a l'acte Mullor ha declarat que Respon.cat va iniciar el seu compromís actiu envers els ODS des del 2015, quan van aprovar-se, recordant que "vam ser els primers a traduir-los i vam vincular-hi l’Agenda local Focus de l’RSE a Catalunya que ens va permetre no sols localitzar-los sinó fer-ne un abordatge empresarial"

El president Torra ha destacat durant la seva intervenció la voluntat del Govern “d’integrar els ODS en l’ADN de l’acció política”, com demostra que “hem elaborat i treballat els pressupostos tenint en compte aquesta visió”. “Serem un dels governs pioners a tenir una planificació amb l’horitzó 2030 vinculada als ODS”, ha remarcat.

Quim Torra ha recordat que “tenim reptes urgents i d’una magnitud immensa”, i en aquest sentit ha posat com a exemple el temporal Glòria i les riuades de la Conca de Barberà i d’altres territoris del país; l’efecte dels baixos preus dels productes agraris i el creixement de la pobresa infantil, entre altres. Per això, el cap del Govern ha volgut ressaltar la importància d’aquesta aliança entre institucions públiques i privades, entitats del tercer sector, socials i econòmiques. “L’Agenda ha d’ajudar a crear les condicions necessàries per a un creixement econòmic sostenible, inclusiu, una prosperitat compartida i una ocupació digna per a tothom”, ha declarat.

El president ha posat també de relleu “el  paper que tindran els petits territoris i àrees regionals a l’hora de salvaguardar el nostre món”, fent seves les paraules de Jeremy Riffkin, creador del concepte Tercera Revolució Industrial. Per al cap del Govern, els països petits “seran fonamentals per a la revolució verda, i, podríem afegir també, per a la revolució social”.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha subratllat durant la seva intervenció que “el nostre compromís és passar a l'acció, i hem alineat els pressupostos de la Generalitat amb els ODS per avançar cap a un país de prosperitat compartida”. Per a Aragonès, “la millor herència col·lectiva que podem deixar a les generacions futures passa per fer un món més just, més sostenible i més habitable”.

El conseller Bosch ha afirmat en el seu torn que “ara és el moment que el país agafi el lideratge en l’Agenda 2030 i la sostenibilitat del planeta”. Alfred Bosch ha recordat que “no seríem aquí si no fos perquè els consellers Romeva i Rull van iniciar aquest camí”. El conseller també ha definit l’Agenda 2030 com “una autèntica revolució humanista” i ha alertat que incomplir-la “posa en risc la humanitat”.

El full de ruta de Catalunya cap a l’Agenda 2030

La presentació de l’Aliança Catalunya 2030 ha començat amb una intervenció de la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borrell Porta, qui ha recordat que al setembre el Govern va aprovar el Pla nacional per a l'Agenda 2030 amb més de 900 compromisos de tots els departaments de la Generalitat per implementar els 17 ODS a Catalunya.  El president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Ramon Roca, ha explicat el paper d’aquest organisme a l’hora d’aterrar l’Agenda 2030 a Catalunya i ha recordat que tant el Pla nacional per a l’Agenda 2030, com l’Acord nacional i l’Aliança 2030 responen a un mandat del Parlament de Catalunya.

Les primeres organitzacions que han signat el document i, per tant, s’han sumat a l’Aliança Catalunya 2030 són Ajuntament de Barcelona; Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP); Associació Catalana de Municipis (ACM); Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE); Associació Respon.cat; Cercle d'Economia; CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs); Comissions Obreres de Catalunya (CCOO Catalunya); Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; Consell Català de cooperació al desenvolupament; Consell de la Gent Gran; Consell General de Cambres de Catalunya; Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC); Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC); Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya; Consell Nacional LGBTI; Consorci de Salut i Social de Catalunya; Creu Roja Catalunya; Dipsalut (Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona); Diputació de Barcelona; Diputació de Girona; Federació de Municipis de Catalunya; Foment del Treball Nacional; Fundesplai; Institut Català Internacional per la Pau; ISGlobal; PIMEC; SciTech DiploHub; Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; UGT de Catalunya; UNICEF Comitè Catalunya; Xarxa per a la Conservació de la Natura; Xarxa Regional Grups d'Acció Local LEADER de Catalunya.

Es convoca la 1a edició dels Premis Xarxa Gironina per a la Reforma Horària

• L'Ajuntament de Girona premia els hàbits saludables, la igualtat i la conciliació i l'eficiència de les empreses, vinculant-ho a l'aplicació de reforma horària.
• Respon.cat manté un compromís amb la reforma horària convocant els actes, jornades i reunions que organitza d’acord amb els paràmetres proposats per aquesta.

L’Ajuntament de Girona busca reconèixer i visualitzar les mesures que moltes de les organitzacions de la ciutat estan emprenent, des de fa temps, per assolir una societat més saludable, justa i feliç, gràcies a una nova cultura organitzacional que posa els horaris, l’eficiència i la gestió del temps com a eix vertebrador de la seva estratègia.
Amb el premi es vol compartir i posar de relleu les bones pràctiques en matèria de reforma horària, relatives a la direcció per objectius (per tal d’evitar el principal problemes de les nostres organitzacions, la presencialitat), la flexibilitat horària (per així ajustar la jornada laboral a les necessitats de les persones), la promoció d’un temps dels àpats en una franja horària saludable (els estudis demostren la relació entre trastorns fisiològics i obesitat i una hora tardana per al dinar i el sopar) i l’eficiència i productivitat (malauradament, ens situem a la cua d’Europa en aquest sentit), entre d’altres.

Categories

Les organitzacions es poden presentar a les següents categories:

1. Hàbits saludables: possibilitat de dinar en una franja horària saludable (al voltant de les 13 h pel dinar, les 20 h pel sopar), promoció de l’activitat física i d’un temps de descans de qualitat i suficient, etc.
2. Igualtat i conciliació: compactació de la jornada per possibilitat altres usos del temps, flexibilitat horària, e-treball, altres polítiques de conciliació, etc.
3. Eficiència: treball per objectius (evitar presencialisme), processos de treball eficients, reunions operatives, canals de comunicació eficients, etc.

El període d’admissió de bones pràctiques és del 7 al 28 de febrer de 2020.
L'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc dimecres 29 d'abril de 2020 a les 18h.
Bases dels premis Més info en aquest enllaç.

[VÍDEO] Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles i Mercè Casals per descobrir què són els Edificis Positius

Televisió de Girona entrevista Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa d'iniciativa social TSR Territori Socialment Responsable, i Mercè Casals, de desenvolupament territorial dins de la mateixa cooperativa, per descobrir què són els edificis positius (@EdificiPositiu) i com podem millorar el veïnatge per, alhora, millorar el planeta.

Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya

Fa uns dies publicàvem l'entrada Hem reforçat el paper actiu de la ciutadania en els ODS, on explicàvem que Josep Maria Canyelles ha participat en el procés per elaborar el document de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030 per contribuir a la localització a Catalunya dels ODS i crear una aliança d’actors públics i privats.

Presentem tot seguit el document base de l'Acord, que ja ha estat publicat oficialment: ACORD GOV/24/2020, de 18 de febrer, pel qual s'aprova el document de base de l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya.



Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya

“Transformar Catalunya, millorar el món: un compromís compartit amb el desenvolupament sostenible”
Document de base

   1. El 25 setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar, mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”¹, un nou full de ruta global sense precedents, amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), adoptat des de la consciència de “poder ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i l'última que encara tingui possibilitats de salvar el planeta”.

   2. El repte és majúscul, però ineludible davant dels reptes a què fa front el nostre planeta, que estan interconnectats i requereixen una actuació col·lectiva urgent. En aquest context, la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides és una crida a l'acció fins al 2030 per construir un futur millor per a tothom, i especialment per als milions de persones que han estat privades de l'oportunitat de tenir una vida digna i plena.

   3. Tota la societat catalana, des del Govern fins a la ciutadania, les administracions locals, el món empresarial i la societat civil organitzada, se sent interpel·lada per l'Agenda 2030. Ja som moltes les organitzacions públiques i privades que estem treballant per assolir els ODS i volem compartir la feina feta i la que farem per tal de multiplicar-ne els resultats.

   4. Amb l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya i des de la profunda convicció que cal avançar col·lectivament, fem nostre el mandat del Parlament de Catalunya, expressat mitjançant la Moció 20/XII sobre l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible².

L'Agenda 2030: transformar el nostre món

   5. L'Agenda 2030 pren el relleu dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i va més enllà, perquè suposa un canvi de paradigma en la concepció del desenvolupament sostenible i el progrés dels països i de les persones, tot respectant els límits del planeta i superant la visió nord-sud, ja que implica tots els països sense excepció. Aprovada amb ampli consens mundial, l'Agenda s'estructura en cinc grans dimensions —persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat o aliances—, i està inspirada per cinc idees fonamentals, que compartim:
   a) El sentit d'urgència per assolir els ODS, és a dir, per fer front als reptes i amenaces que afecten el desenvolupament sostenible a escala planetària.
   b) El potencial transformador que tenen els ODS i les fites que els integren davant dels patrons i els models de desenvolupament que actualment condicionen la sostenibilitat del planeta.
   c) El caràcter global i universal dels ODS, que han de ser aplicables a tots els països, partint, però, de les diferències entre cadascun.
   d) La naturalesa indivisible dels ODS i de les seves fites, que s'han d'intentar assolir en conjunt, amb un enfocament integral i sistèmic, sense renunciar-ne a cap.
   e) L'equilibri entre totes les dimensions del desenvolupament sostenible (l'econòmica, la social i l'ambiental).

   6. Inspirada en aquestes cinc idees fonamentals, l'Agenda 2030 conté 17 Objectius globals de Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites que els fan possibles, que fem nostres. Són els següents:
   1) Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes.
   2) Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l'agricultura sostenible.
   3) Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats.
   4) Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tothom.
   5) Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i les nenes.
   6) Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a totes les persones.
   7) Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.
   8) Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
   9) Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
   10) Reduir la desigualtat en i entre els països.
   11) Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
   12) Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
   13) Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
   14) Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible.
   15) Protegir, restaurar i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de biodiversitat.
   16) Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.³
   17) Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

La visió des de Catalunya

   7. La societat catalana vol corresponsabilitzar-se en l'assoliment dels ODS d'acord amb la responsabilitat global i local i amb la capacitat d'actuació de cada agent, vetllant per la coherència de polítiques i actuacions a totes les escales.

   8. Les parts signants d'aquest acord ens comprometem a treballar conjuntament perquè la Catalunya del 2030 sigui sostenible i resilient al canvi climàtic, oberta al món, més justa i igualitària, solidària, diversa i integradora, garant dels drets humans i de la pau. Ens uneix una mateixa visió de futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura, fonamentada en:
      a) Una societat més inclusiva i cohesionada, que permeti a totes les persones desenvolupar el seu projecte de vida amb dignitat, sentit i benestar, independentment del seu origen, edat, raça, condicions socioeconòmiques, creences, discapacitats, orientació sexual o identitat o expressió de gènere. És a dir, una societat que vetlli per reduir la pobresa i les desigualtats econòmiques i socials, garantir l'accés a un habitatge digne i a una sanitat de qualitat i universal, així com per la defensa de la justícia climàtica i dels drets de les dones i dels infants, adolescents i joves, la diversitat sexual i de gènere de les persones LGBTI+, i les capacitats diverses de les persones.
Una societat més capacitada i apoderada, des d'un nou paradigma d'educació de qualitat, inclusiva, equitativa i al llarg de la vida, que actualitzi com s'ensenya i com s'aprèn i faci que totes les persones esdevinguin agents de canvi per a l'assoliment dels ODS.
      b) Una economia més innovadora, competitiva i eficient en l'ús dels recursos, capaç de garantir una transició justa amb mesures que garanteixin un tractament equitatiu i solidari amb les persones treballadores i el territori; basada en un teixit empresarial sòlid i amb vocació global que ofereixi unes condicions de treball digne per a tothom i sigui respectuós amb els béns comuns.
      c) Una gestió del patrimoni natural i la biodiversitat que assegurin el bon estat i la restauració dels ecosistemes i el proveïment dels serveis ambientals, així com una planificació i gestió dels hàbitats urbans i les ciutats que permetin avançar vers un model de desenvolupament urbà sostenible. Ambdós aspectes són essencials per contribuir als esforços de la comunitat internacional per fer front al canvi climàtic i adaptar-nos als seus impactes.

L'Aliança Catalunya 2030: treballem plegats per transformar Catalunya i millorar el món

   9. Aquest acord és l'avantcambra de l'Aliança Catalunya 2030, constituïda com a resposta col·lectiva a un mandat del Parlament de Catalunya i oberta a tota la societat catalana.

   10. D'acord amb el mandat del Parlament, podran formar part de l'Aliança els actors públics i privats que signin l'Acord nacional per a l'Agenda 2030 a Catalunya, i aportin compromisos concrets per a la localització dels ODS.

   11. Les entitats i organitzacions del sector públic reconeixem que hem de tenir un paper exemplificador i facilitador dels compromisos, així com impulsar un marc normatiu i unes polítiques públiques orientades al compliment de l'Agenda 2030. D'acord amb el principi de subsidiarietat, es posa en relleu el rol de l'àmbit local en la consecució dels ODS i el seu potencial transformador.

   12. L'àmbit empresarial, sindical i professional ens comprometem a coliderar les transformacions en tots els sectors econòmics.

   13. Les entitats i organitzacions representants de les universitats i centres de recerca ens comprometem a aportar i compartir coneixement i innovació, per dotar-nos col·lectivament de capacitat crítica i tecnològica davant dels reptes de la sostenibilitat. A més, ens comprometem a introduir en els plans d'estudi la formació en l'Agenda 2030 i a establir aliances internacionals per a l'assoliment dels ODS.

   14. Les entitats i organitzacions representants de la societat civil organitzada ens comprometem a jugar un paper articulador de la ciutadania i de pressió a les institucions per al seguiment, monitoratge i avaluació del compliment dels compromisos.

   15. Així mateix, reconeixem el rol de la ciutadania, tant a títol col·lectiu com individual, en la consecució dels ODS. En aquest sentit, posem de relleu la dimensió intergeneracional de l'Agenda 2030, que crida a la participació activa de tothom, des de la gent gran fins als infants, adolescents i joves.

   16. Els compromisos que s'aportin a l'Aliança Catalunya 2030 poden estar dirigits a la formació, sensibilització i comunicació; a generar canvis interns en les organitzacions signatàries; a fomentar el treball en xarxa (local i internacional); a executar projectes per a la sostenibilitat, la construcció de la pau, el respecte pels drets humans, l'enfortiment de les societats democràtiques, o a promoure la recerca, la innovació i el desenvolupament, entre d'altres. En tot cas, han de:
   a. Incorporar una visió holística de l'Agenda 2030. El compromís, sempre que sigui possible, ha de ser amb els 17 ODS i, quan l'estructura i dinàmica de treball de l'actor no ho permeti, amb ODS concrets, sota una visió transversal.
   b. Comptar amb lideratge executiu. Els òrgans i càrrecs directius de cada organització (tant en l'àmbit públic com privat) hi han d'estar compromesos.
   c. Estar incorporats a la planificació estratègica de cada organització.
   d. Formar part de l'estratègia comunicativa (interna i externa) de cada organització.
   e. Comptar amb un finançament adequat per al seu assoliment.
   f. Preveure, sempre que sigui possible, aliances entre diversos agents (administracions, empreses, associacions, comunitat educativa i del coneixement, mitjans de comunicació, sindicats, entre altres) i promoure models de governança democràtica.
   g. Ser assolibles i tenir esperit de continuïtat i permanència.
   h. Estar programats en el temps, fins al 2030, i concretats en accions.
   i. Comptar amb un sistema de monitoratge basat en indicadors i mètriques que permetin avaluar la contribució i els impactes assolits i disposar també d'un sistema o model de rendició de comptes adequat a les característiques de l'Agenda 2030. Aquesta avaluació podrà servir per reorientar les accions de cada organització i així garantir-ne l'efectivitat.

   17. L'Aliança Catalunya 2030 té voluntat de continuïtat i permanència en el temps, més enllà de l'any 2030.

Transformarem Catalunya i millorarem el món

   18. Tenim la responsabilitat de ser la primera generació que aconsegueixi posar fi a la pobresa, i l'última que encara tingui possibilitats de salvar el planeta. El futur de la humanitat i del planeta està a les nostres mans.

   19. Les parts signants de l'Acord ens comprometem a treballar activament a favor de l'assoliment dels ODS i l'Agenda 2030, de forma conjunta, transversal i responsable, i a construir una aliança forta i dinàmica que permeti generar sinergies per fer de Catalunya i el món un lloc millor el 2030.

   20. Tanquem l'Acord fent una crida a tota la societat catalana perquè s'hi adhereixi i ajudi a impulsar l'Aliança Catalunya 2030, per poder treballar conjuntament i assolir un futur millor.

₁ NACIONS UNIDES. ASSEMBLEA GENERAL (2015). Transforming our world: the 2030 Agenda for Sustainable Development. En línia a: https://sustainabledevelopment.un.org/post2015/transformingourworld [Consulta: 1 setembre 2016]. També disponible en català: Generalitat de Catalunya (2017). Transformar el nostre món: L'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. En línia a: http://cads.gencat.cat/ca/detalls/detallpublicacio/Num.-21.-Transformar-el-nostre-mon-LAgenda-2030-per-al-desenvolupament-sostenible.

₂ Moció 20/XII sobre l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, aprovada el 9 de novembre de 2018.

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Cal apoderar els veïns perquè liderin els seus edificis"

[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 

L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7

 

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Fa 15 anys que els veïns ja no es coneixen"

[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 

L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7

 

[ACTE] Presentació d'Edificis Positius / Empresa Positiva a Girona

EDIFICIS POSITIUS A GIRONA

a càrrec de Josep M. Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable

• Què són els Edificis Positius o els Veïns Positius?
• Es pot autogestionar un edifici com si fos una empresa?
• Es poden obtenir beneficis de proveïdors i serveis?
• Per què es fomenta el benestar, la convivència i la sostenibilitat?

Dijous 13 de febrer de 2020, a les 18 hores, et convidem a compartir amb nosaltres el concepte Edificis Positius i a plantejar-nos com mitjançant aquest projecte podem millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar i el bon veïnatge entre ciutadans.

A més, explicarem com una gestió eficaç dels Edificis Positius pot contribuir a crear xarxa d’empreses, entitats, comerços, associacions, amb l’objectiu d’oferir serveis sostenibles, de proximitat i preus ajustats als veïns que autogestionin els seusedificis.

L’acte tindrà lloc al Caixa Forum Girona, al C/ Ciutadans 19, de Girona, i és organitzat per la Càtedra de Promoció de la Salut i la Càtedra Responsabilitat Social Universitària (RSU), de la Universitat de Girona.

Un cop finalitzada la presentació us convidarem a un petit refrigeri per acabar de comentar el projecte.

Per a poder-hi participar cal que us inscriviu a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7

Organitzadors

La Càtedra de Promoció de la Salut fomenta la transferència del coneixement i la recerca en relació a la Promoció de la Salut. Des de la Càtedra s’organitzen jornades, seminaris i cursos de promoció de la salut, s’actua de punt de trobada entre institucions i empreses sanitàries i es porta a terme una tasca de sensibilització i assessorament als professionals.

La Càtedra s’erigeix així com un actiu fonamental en l’àmbit gràcies a la seva posició pionera i de lideratge. La seva missió és la de facilitar i gestionar la creació, transferència i divulgació de coneixement i esdevenir un escenari de formació tècnica i professional a través de la docència, la investigació i la difusió del saber.

El funcionament de la Càtedra de Promoció de la Salut està regulat pel conveni signat per la presidència de DIPSALUT i el rectorat de la Universitat de Girona. 

La Càtedra Responsabilitat Social Universitària (RSU) vol respondre als desafiaments actuals de la societat promovent la Responsabilitat Social (RS), tant a nivell d'universitat com del territori per a contribuir a un model d’innovació i  desenvolupament social, cultural, econòmic i ambiental,  socialment responsable, solidari i sostenible. Va comptar des dels seus inicis amb l'impuls de Càritas Diocesana de Girona i el patrocini del Banco Santander.

La Càtedra RSU promou la RS des dels àmbits que propis de la universitat: la formació; la investigació  i  la transferència. En l'àmbit econòmic impulsa la RS de les petites i mitjanes empreses del territori, la seva planificació, implementació, gestió, avaluació; l'economia circular. En els àmbits social i ambiental, promou la RS i la sostenibilitat de les entitats i institucions del territori: culturals, esportives, socials, solidàries, ajuntaments, etc.  i orienta línies d'investigació al seu voltant ; el desenvolupament de competències transversals vinculades a la sostenibilitat i la responsabilitat social en els estudiants universitaris; la identificació dels indicadors, coneixements, habilitats i actituds que pròpies de la RS per incidir en la construcció de territoris socialment responsables (TSR).

La Càtedra organitza diferents activitats com Tertúlies Socials; jornades; cursos de formació; investigacions; publicacions i col·labora amb múltiples entitats, institucions, xarxes i associacions. Compta amb un Consell Assessor format per 25 membres procedents de la universitat, empreses, organitzacions empresarials, entitats solidàries, institucions i emprenedors socials.

Per altra banda, TSR Territori Socialment Responsable és una cooperativa d’iniciativa social sense ànim de lucre que promou, entre d'altres, la iniciativa Edificis Positius.

[VÍDEO] Josep Maria Canyelles: "Un Edifici Positiu genera una xarxa de complicitats positives"

[ACTE] Presentació d'Edificis Positius a Girona

Vols conèixer com millorar la convivència, la cohesió, la responsabilitat social, la sostenibilitat, el benestar, el bon veïnatge?

Les directores de les Càtedres de RESPONSABILITAT SOCIAL UNIVERSITÀRIA i de PROMOCIÓ DE LA SALUT de la Universitat de Girona, us convidem a l’acte de

PRESENTACIÓ D’EDIFICIS POSITIUS A GIRONA. 

L’exposició anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable. 

Lloc: CAIXA FORUM GIRONA – c/ Ciutadans, 19- 17004-GIRONA

Dia i hora: 13 de febrer de 2020 a les 18 hores. En acabat se servirà un petit refrigeri

Preguem que formalitzeu la inscripció a: https://forms.gle/pwCNiCSGWtSLRLyW7