8.6.12

FINANCOOP 2012: Cooperative finance for a better world

1st International Conference on Cooperative Finance, organized by Fundació Seira, Oinarri SGR, Fundació Caixa d'Enginyers and the Catalan Government

FINANCOOP 2012: COOPERATIVE FINANCE FOR A BETTER WORLD

The 1st International Conference on Cooperative Finance

The aim of the meeting on 8 June is to make it clear that another type of financial system is now here. A system with entities based on cooperation and on respect and values that are put into practice in our daily tasks: transparency, honesty, fairness, democracy and independence. A system capable of generating wealth (individual and collective) without depleting resources or increasing social inequality.


We are at a point where the financial system crisis has made savings banks vanish and now they want to impose universal banking on us. We must be aware of the fact that other alternatives have already been started up and are doing extremely well here, and also in other countries. We want to create a space for knowledge and exchanges between financial institutions, cooperatives and social economy enterprises.


At Financoop 2012 we want to showcase the innovative solutions of businesses, but also of social economy enterprises. There are very hope-inspiring experiences from Quebec, France, Italy,
Belgium, the Basque Country, Valencia and, of course, in Catalonia, which we would like to debate and discuss and learn from and -why not?- lay the foundations for mutual cooperation.

Web: www.financoop.org


FINANCOOP 2012: Finances cooperatives per un món millor

Avui té lloc la 1a Jornada Internacional de Finances cooperatives, organitzada per la Fundació Seira, Oinarri SGR, la Fundació Caixa d'Enginyers i la Generalitat de Catalunya

FINANCOOP 2012: FINANCES COOPERATIVES PER UN MILLOR

1a Jornada Internacional de Finances cooperatives

Amb la jornada del proper 8 de juny, volem posar de manifest que un altre sistema financer ja és aquí. Un sistema amb entitats basades en la cooperació i el respecte i amb uns valors que es posen en pràctica en el dia a dia: transparència, honestedat, equitat, democràcia i independència. Un sistema que és capaç de generar riquesa (individual i col·lectiva) sense esgotar els recursos ni augmentar els desequilibris socials
.

Ens trobem en un moment on la crisi del sistema financer ha fet desaparèixer les caixes d’estalvi i ens volen imposar la bancarització universal. Cal visibilitzar que hi ha alternatives que ja estan en marxa i tenen bona salut a casa nostra, però també a altres països. Volem generar un espai de coneixement i d’intercanvi entre entitats financeres cooperatives i empreses de l’economia social.

A Financoop 2012, volem mostrar solucions innovadores, des de les entitats, però també des de les empreses de l’economia social. Hi ha experiències molt engrescadores a Québec, França, Itàlia,
Bèlgica, el País Basc, el País Valencià i, per descomptat, a Catalunya sobre les quals volem debatre i aprendre i, perquè no, posar les bases de la intercooperació.

Web: www.financoop.org

7.6.12

Segons Rull, "les pimes i les multinacionals no tenen objeccions al procés de recuperació de la sobirania"




El secretari d'organització de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) afirma que les pimes i les multinacionals no tenen objeccions al procés de recuperació de la sobirania per a Catalunya.
Josep Rull afirma que veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència en tants aspectes... 
Si bé expressa més prevenció respecte a les grans corporacions del país i que serà un procés molt complex, afirma que hi ha camí. Alhora, el que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar.

És bo que la classe política vagi mostrant obertament aquestes reflexions ja que des d'una òptica de responsabilitat social, cal assegurar que un procés de secessió es faci en condicions pacífiques, democràtiques, respectant els drets humans, però també procurant minimitzar els impactes negatius que se'n puguin derivar per a diferents grups d'interès, i molt especialment les empreses. En el cas de Catalunya, la possibilitat d'aquest procés es planteja seguint aquests criteris i fins i tot es podria dir que cada cop més a partir d'un major interès dels agents econòmics, que veuen altament perjudicats els seus interessos i possibilitats de desenvolupament.
Aquestes són dues de les preguntes que inclou l'entrevista:


Has tingut un paper molt important a nivell intern en la campanya pel pacte fiscal. Quins són els eixos?
La nostra missió és guanyar una majoria social. Tota l'estructura del partit la posem al servei d'aquest procés que s'expressa ara en la hisenda pròpia. La campanya pretén que la militància facin d'elements dinamitzadors dels seus entorns per a explicar fonamentalment dues coses. D'una banda que tenim un dèficit fiscal absolutament sagnant. La nostra condició de ciutadans del Regne d'Espanya ens costa de mitjana a cada català 170 euros al mes, que paguem i que no retornen en res. És el nostre peatge per ser espanyols. El segon element a explicar és que hem de fer un pas endavant, una hisenda pròpia similar a la que tenen bascos i navarresos. Aquí hi ha dos elements irrenunciables. D'una banda sortir del règim comú, per tant tenir una relació bilateral amb l'estat. De l'altra cal tenir la caixa i la clau de la caixa. Tot plegat ho volem perquè considerem que Catalunya genera prou riquesa com per no haver de patir com ho estem fent. Per tant el pacte fiscal està al servei de sortir de la crisi, crear ocupació i enfortir l'estat del benestar. En conseqüència va molt lligat hisenda pròpia i justícia social.

Però el teixit econòmic ho veu amb bons ulls?
Cada vegada més. Saben que l'alternativa no és viable. Pujol diu que el que sap del cert és que l'actual situació no és viable. Cal reaccionar, i n'estem convençuts que aquest anàlisi cada vegada és més compartit. Sobretot veiem molta complicitat amb la petita i mitjana empresa d'aquest país, que és la que pateix més aquesta situació de dependència en tants aspectes. Nivells d'inversió, acarnissament en inspeccions d'hisenda... També hem de veure que grans corporacions del país estiguin en la mateixa onada. Serà un procés molt complex, però hi ha camí. El que creiem que serà molt fàcil són les multinacionals, que tenen gran capacitat d'adaptació a nous entorns. Una Catalunya més sobirana els dóna més possibilitats de fer negoci i prosperar. Tornant a l'inici de l'entrevista, abans els independentistes érem una minoria i ara s'ha situat en la centralitat del país.

Podeu llegir l'entrevista sencera a Tribuna.cat: "Veiem més a prop l'objectiu de l'estat propi"


Catalunya es la comunidad que recibe mayor número de inspecciones de Hacienda y donde se recauda más

Fuente: (La Vanguardia, 06-06-2012)

Catalunya es la comunidad autónoma en la que el Ministerio de Hacienda realiza el mayor número de inspecciones fiscales de todo el Estado y en la que se recauda más dinero por ese concepto, según se concluye de la memoria de la Agencia Tributaria e informa El Món a RAC1.

Según los datos, Catalunya también sufriría un déficit fiscal en cuanto a inspecciones al ser objeto de seis veces más fiscalizaciones que la comunidad de Andalucía y dos veces más que la de Madrid.
Aunque la memoria no recoge el número concreto de inspecciones por comunidad autónoma, sino el número total, sí recoge el importe recaudado por cada territorio, de manera que en Catalunya Hacienda secolectó 311 millones de euros en Catalunya en 2008, minetras que en Andalucía fueron 55 millones y en Madrid 155 millones.

Otra prueba que demuestra la intensidad en la inspección que Hacienda practica en Catalunya la da el hecho de que, mientras que las actas levantadas en Catalunya representan el 17% del total, el total recaudado es el 21% del total del Estado.

En la anterior legislatura, Esquerra Republicana preguntó al Ministerio de Hacienda sobre los criterios por los que se hacían más inspecciones en unos territorios que en otros. La pregunta no obtuvo respuesta, entre otros motivos porque se adelantaron las elecciones y se disolvieron las Cortes.

Catalunya también recibe con un retraso mucho mayor a la media las devoluciones de la declaración de la Renta. A 1 de junio del presente año, se habían pagado un 65% de las presentadas en Madrid, un 64% en Andalucía, mientras que en Catalunya, una de las cifras más bajas del Estado, sólo un 58% de las declaraciones con derecho a devolución se habían hecho efectivas, el resto está pendiente de devolución o de revisión.

Reflexió relacionada:
[...] Fa uns dies parlava amb un representant d'una important empresa de pintures i m'explicava la realitat no solament de la seva empresa sinó del sector. Mentre que a Catalunya ho fan tot amb IVA i que, a tot estirar, podríem parlar d'un 3% de vendes que per algun motiu es fan amb diner negre, sense aplicar-hi l'impost, en el cas d'Andalusia, ara per ara, ja no estan fent ni una factura amb IVA: el 100% és amb diner negre. Han hagut d'acceptar les regles del joc per no quedar fora del mercat, però finalment van amb la tranquil·litat de saber que -almenys en el seu sector- no hi ha cap inspecció.

La crítica que vull llançar no és als andalusos ni a Andalusia. La crítica és a l'Administració de l'Estat i als partits polítics que no han sabut obrir un debat que no és sobre els andalusos sinó sobre la sostenibilitat i la viabilitat d'aquest Estat.       8.11.11 Comentaris de campanya (2)

Xavier Sala i Martí: "El Peor Enemigo de España..."

El Peor Enemigo de España...Article de Xavier Sala i Martín, tan lúcid i pedagògic com sempre:

A ver. Pensemos. Si el peor enemigo de un país diseñara un plan para destruir su economía, ¿qué haría? Supongo que intentaría destruir sus instituciones más importantes para sembrar la desconfianza entre los ciudadanos. De esta manera, éstos dejarían de consumir e invertir y la economía entraría en proceso de depresión profunda.

La estrategia podría empezar por desprestigiar a la primera autoridad del país (sea rey o presidente de la república) llevándole a cazar elefantes con una señorita alemana mientras su esposa se dedica a buscar huevos de pascua en Grecia. En medio de la cacería le obligaría a resbalar y a romperse la cadera para que tuviera que volver con urgencia a su país y así todo el mundo se enteraría de cómo se gasta decenas de miles de millones de euros en un momento sus conciudadanos se hunden en la miseria. Eso, además de convertirle en la mofa de todos los programas cómicos de televisión y de radio, empezaría a sembrar dudas sobre la conveniencia de tener ese tipo de jefe del estado. Muchos pensarían en la abdicación.
Luego pondría a un gobierno sin la menor idea de cómo solucionar los problemas económicos de su país. De hecho, yo haría eso durante dos legislaturas seguidas y con partido distinto en cada una de ellas. Eso demostraría que la incompetencia no es de un solo partido sino de la clase política en su globalidad. [continuar al seu blog]

6.6.12

Banca Cooperativa: Un model financer de futur

CONFERÈNCIA - COL·LOQUI


Ponent:
Joan Cavallé Miranda
Director General Caixa d'Enginyers

El ponent parlarà de la situació general del sector financer, les causes de la crisi del model actual i què pot aportar la banca cooperativa en aquest entorn, destacant els molts factors positius d'aquest model. Es tracta d'un model que avui encara està donant resultats satisfactoris, tenint en compte la situació general de l'economia i d'altres entitats bancàries, independentment de la seva dimensió.

13 de juny de 2012
de 19:00 a 21:00 hores 

Org: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
col.legi@auditors-censors.com

És necessari confirmar l'assistència a l'acte per fax o correu electrònic al Col·legi.

4.6.12

Entrevista a Josep Maria Canyelles per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC

Entrevista amb Josep Maria Canyelles sobre RSE i llengües per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 

Parlem amb Josep M. Canyelles dels aspectes lingüístics en els programes de RSE. Des dels Postgrau ens plantegem si la RSE i el món de l’empresa tenen en compte les llengües; si les empreses són prou conscients que la gestió de les llengües, més que no pas un problema és una solució en un mercat global; o com n’és d’important tenir experiències que puguin servir de model. La conversa de JM Canyelles amb M. Puigdevall posa sobre la taula alguns d’aquest temes.



Podeu trobar una conferència en castellà sobre RSE i llengua a:
21.12.11 Conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobre RSE y lengua en las empresas

Font: Agora · Gestió de la diversitat lingüística i cultural (UOC)

Entrevista a Josep Maria Canyelles para el Postgrado en Gestión de la Diversidad Lingüística y Cultural de la UOC

Entrevista con Josep Maria Canyelles sobre RSE y lenguas para el Postgrado en Gestión de la Diversidad Lingüística y Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 

Hablamos con Josep M. Canyelles los aspectos lingüísticos en los programas de RSE. Desde los Postgrados nos planteamos si la RSE y el mundo de la empresa tienen en cuenta las lenguas, si las empresas son conscientes que la gestión de las lenguas, más que un problema es una solución en un mercado global, o lo importante que tener experiencias que puedan servir de modelo. La conversación de JM Canyelles con M. Puigdevall pone sobre la mesa algunos de estos temas. 



(entrevista en lengua catalana)

Pueden encontrar una conferencia en castellano sobre RSE y lengua en:
21:12:11 Conferencia en Elgoibar (Euskadi) sobre RSE y lengua en las empresas
Font: Agora · Gestió de la diversitat lingüística i cultural (UOC)

Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV

El Cercle Català de Negocis, l'historiador Jordi Bilbeny i i el professor d'Esade Josep Comajuncosa van presentar una sòlida argumentació que demostra que l'espoliació de Catalunya es remunta a cinc segles enrere

El Cercle Català de Negocis (CCN) ha presentat "un estudi que demostra que Catalunya fa 500 anys que està finançant un Estat artificial i ineficient". Segons aquestes dades, "el finançament de l'expedició de la descoberta d'Amèrica fou íntegrament pagat per la Cancelleria Reial Catalana".

En aquest sentit, l'historiador Jordi Bilbeny ha assenyalat que "l'expedició es va pagar amb una sola moneda, el ducat, que era la d'ús corrent a Catalunya". Aquesta moneda "no es va introduir a Castella fins després de l'expedició de Cristòfol Colom". En concret, "sis anys més tard".

A la seva exposició, Bilbeny també ha aportat els comprovants de pagament que es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona, cosa que avalaria la tesi de l'estudi. Tanmateix, ha assegurat que el ducat era la moneda corrent a "tots els regnes de Catalunya des de 200 anys abans de l'expedició" i que els mariners van cobrar en ducats.

En aquest sentit, l'entitat empresarial ha afegit "tot i que Castella se l'ha apropiat, reescrivint la història a la seva conveniència, l'estudi demostra que l'espoli té un origen històric que es remunta cinc segles enrere", ha indicat el CCN.


Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV

L'acte va ser tot un èxit i va aplegar més d'un centenar de persones que van deixar petita la sala de l'Espai Àgora Catalunya. Especialment remarcable va ser l'aportació d'Albert Pont, responsable de dret internacional del CCN, que va explicar que Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV. Pont va establir diverses similitus entre el passat i la situació actual de Catalunya i Espanya en el context europeu. Pont va afirmar que el 1868 l'Estat va fer fallida a conseqüència d'un pla estatal per centralitzar tot el transport ferroviari a Madrid.

Tanmateix, i pel que fa al futur d'una Catalunya independent, el membre del CCN està convençut que el dret internacional avala que Catalunya tindria com a moneda l'euro i va recordar que quan es va produri la unió monetària amb Castella l'Estat que va sorgir va prendre com a moneda comuna la pesseta, que era una moneda catalana.

A continuació reproduïm l'article que ha publicat El Punt Avui sobre l'estudi de Bilbeny: Quants anys fa que Catalunya finança l'Estat espanyol? El Cercle Català de Negocis (CCN) ha mirat de respondre a aquesta pregunta. I la resposta? Cinc segles. L'entitat sobiranista va presentar ahir al vespre un estudi històric que sosté que la Cancelleria Reial Catalana hauria pagat “íntegrament” l'expedició de Cristòfol Colom de la descoberta d'Amèrica. Això, malgrat que, temps després, Castella “se l'hagi apropiat”.

L'informe, introduït per l'historiador Jordi Bilbeny –gran defensor de la catalanitat de Colom– i el professor d'Esade Josep Comajuncosa, gira entorn del fet que, tant l'expedició com la retribució dels mariners, com altres pagaments relacionats amb el viatge, es van fer amb la mateixa moneda: el ducat.

Bartolomé de las Casas, a Historia de las Indias, cita que Colom hauria rebut entre 3.000 i 4.000 ducats del duc de Medinaceli. I Juan Solórzano y Pereira, el 1629, al primer volum de De Indiarum lure, també en parla per documentar els recursos que els reis van posar a disposició de l'expedicionari: tres naus armades, una tripulació de 120 homes i 17.000 ducats. Són només dos dels exemples. L'estudi indica que no només la primera expedició, la de la descoberta d'Amèrica, va ser finançada amb ducats, sinó que el segon viatge de Colom a l'anomenat Nou Món també ho va ser. I que alguns dels mariners que van participar en les expedicions ho van fer per divuit, vint o set peces d'aquesta moneda.

El matrimoni dels Reis Catòlics havia unit el regne de Castellà i la corona d'Aragó, que mantenien, però, dues tresoreries separades, segons la documentació. En l'estudi s'afirma que el ducat era la moneda corrent als territoris de la nació catalana, ja des de la primera meitat del segle XV, fins i tot a Sicília i Nàpols. En canvi, no hauria estat introduït a Castella fins després de l'expedició de Colom. A Historia de la moneda española, Octavia Gil sosté que no va ser fins a la segona reforma monetària dels Reis Catòlics, el 13 de juny del 1497, que s'hi va adoptar. Més enllà de la divisa, l'estudi del CCN assenyala que els comprovants de pagament es van dipositar a l'Arxiu Nacional de Barcelona.

L'estudi obre l'interrogant de si l'expedició va ser cent per cent castellana i es va finançar amb moneda d'aquí o si, com defensa Bilbeny, es va preparar del tot a Catalunya. En tot cas, censura que “anys després Castella es va apropiar dels afers del Nou Món i es va fer seva la conquesta”. I la gran conclusió és que cinc-cents anys no han servit per avançar: “Castella es fa seu allò que vol de Catalunya.”

Font: Cercle Català de Negocis
http://www.ccncat.cat/articles/informa/espanya-ha-fet-fallida-21-vegades-des-del-segle-xv
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/550648-un-espoli-de-cinc-segles.html
http://www.naciodigital.cat/noticia/43857/descoberta/america/pagada/catalunya
http://societat.e-noticies.cat/el-descobriment-damerica-es-va-pagar-amb-ducats-catalans-65428.html

3.6.12

La societat civil catalana pressiona la classe política demanant claredat i pressa

Acadèmics, empresaris, liders socials i culturals, representants de la societat civil, porten setmanes manifestant de manera cada cop més clara el desig i sobretot la necessitat imperiosa que Catalunya disposi urgentment del control de la seva fiscalitat. Avui en parlen la presidenta d'Òmnium i l'enginyer i empresari Xavier Roig:

Muriel Casals: "Els ciutadans tenim més pressa que els polítics"

"Els ciutadans tenim més pressa que els polítics"Entrevista de Carles Capdevila a la presidenta d'Òmnium Cultural, economista de formació que considera imprescindible la sobirania fiscal per salvar l'estat del benestar.
Carles Capdevila, director de l'ARA, conversa amb Muriel Casals, presidenta de l'Òmnium Cultural des del març del 2010. En l'entrevista hi trobareu reflexions i anècdotes com aquestes:
"Hem de salvar l'estat del benestar sigui com sigui. Per què volem sobirania fiscal per a Catalunya? Doncs per salvar l’estat del benestar". "La conversió de Jordi Pujol a l'independentisme és un símptoma de fins a quin punt l’evidència s’imposa i també un estímul per a molta gent més moderada". "Pep Guardiola era soci d'Òmnium des de fa molts anys, és un orgull per a nosaltres, i va fer aquest gest molt amable de fer socis els seus fills. Sortosament hi ha moltes persones que ens veuen amb amistat, de vegades t’aturen només per donar-te ànims i això és bonic". Podeu llegir l'entrevista a l'Ara Premium.

Al servei del poble de Catalunya


[...] Primer. Els catalans necessiten i tenen dret a recaptar, gestionar, liquidar i inspeccionar tots els impostos que paguen. El tema és de principis. (Jo hi afegeixo: si després ens gastem els diners en una cosa o una altra és un aspecte que nosaltres decidirem.) Reconèixer aquest principi sense condicions és bàsic. Segon. S'ha d'acabar el trilerisme que practiquen els polítics espanyols i que ha permès, fins ara, que Madrid es passi Catalunya sencera per l'engonal. (Jo hi afegeixo: i que ha estat gràcies a la covardia, als interessos i a la incompetència dels polítics catalans.) Agència compartida? No. La clau de la caixa aquí i gestionada per nosaltres. I prou. Tercer. Les provincials del PP i del PSOE del País Basc i Navarra diuen que defensen el millor per als ciutadans d'aquells territoris. Cal deduir que, si no ho defensen aquí, no defensen el millor per als catalans. [...]


Per altra banda, alguns col·lectius més centrats en la història ens recorden o proposen que:
  • Fa tres-cents setanta dos anys, tal dia com ahir, 7 de juny, s'esdevingué la revolta popular (primer a Barcelona i més tard en altres indrets del Principat) coneguda com a Corpus de sang, avalot on morí el virrei, Dalmau de Queralt, Comte de Santa Coloma i que fou el desencadenant de la Guerra dels Segadors que portà a la lluita dels catalans contra el mal govern del Comte-Duc d'Olivares, vàlid de Felip IV i el seu intent d'acabar amb les llibertats catalanes. www.casdelscatalans.cat
  • Entitats catalanes demanen al Parlament que retiri el títol de comte de Barcelona a Juan Carles I. Avui fa 550 anys que el Parlament de Catalunya i la Generalitat van acordar declarar el rei Joan II d’Aragó fora de la llei i enemic públic dels catalans, i es va procedir a destituir-lo i foragitar-lo del Principat

El Monestir de Poblet opta per la sostenibilitat

El Monestir de Poblet ha incorporat un seguit d'iniciatives de caràcter ambiental per tal de ser autosuficient. De fet, seguint la regla de Sant Benet i retornant a la seva realitat prèvia a la Revolució industrial, volen restablir l'harmonia amb la natura i ser autàrquics en el seu funcionament diari.

En aquesta conversa al programa Signes dels Temps amb el prior del Monestir de Poblet, Lluc Torcal, podreu sentir com han incorporat plaques fotovoltaiques i estan mirant d'usar enegia eòlica, reducció dels combustibles fòssils, i algunes iniciatives pioneres a casa nostra com una caldera de cremació de biomassa, instal·lació d'uns fanals cilíndrics de tecnologia austríaca, una horta amb producció ecològica per a l'autoconsum i l'hostageria, dutxes sense sabó...

L'entrevista, amb una prèvia, es troba a:
Minut 10:50 a 13:20
Minut 18:50 al 27:00

Bruselas toma partido por las renovables frente a las grandes eléctricas

Notícia del diari EL PAÍS

La Comisión critica la moratoria a la energía limpia del Gobierno y la “compensación excesiva” a nucleares e hidráulicas por estar “ya amortizadas”

Rafael Méndez Madrid 31 MAY 2012

Central termosolar de Abengoa en Sanlúcar la Mayor (Sevilla).

La Comisión Europea ha realizado un diagnóstico sobre el sector eléctrico español que podrían haberlo firmado los mayores defensores de las renovables. Bruselas no solo critica el parón de las energías limpias impuesto por el Gobierno, sino que destaca que los consumidores pagan en exceso a las nucleares y las grandes hidráulicas, que “ya están amortizadas”, y que las subvenciones al carbón son “ineficientes y perjudiciales para el medio ambiente”. Esa ha sido durante años la base de los argumentos del sector de las renovables.

El déficit de tarifa acumulado suma ya los 24.000 millones de euros (lo mismo que costará el rescate de Bankia). La Comisión, en su borrador de evaluación del programa nacional de reformas enviado por el Gobierno de Rajoy, lo atribuye a que “el sistema de tarificación de la electricidad en España sigue siendo ineficiente y presenta un nivel de competencia insuficiente”.

Y añade: “Una competencia insuficiente en el sector energético ha contribuido, al menos en parte, a la constitución del déficit tarifario al favorecer una compensación excesiva de algunas infraestructuras, tales como centrales nucleares y grandes centrales hidroeléctricas, ya amortizadas, o al mantener la concesión de subvenciones ineficientes y perjudiciales para el medio ambiente a las minas de carbón. Estas medidas no se han traducido en menores precios, por lo que obstaculizan el crecimiento económico”.

Esa es la principal batalla entre las eléctricas tradicionales (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, agrupadas en la patronal Unesa) frente a las de renovables (Acciona, Abengoa con apoyo de grupos como la Fundación Renovables y los ecologistas). Las eléctricas, que afirman que el déficit de tarifa se debe a las generosas primas a las renovables (6.598 millones en 2011), reclamaron con éxito una moratoria.


La medida “hará difícil que España alcance” 
el objetivo europeo para 2020

Las empresas de renovables sostienen en cambio que ese déficit se debe a que durante lustros las nucleares y las centrales hidroeléctricas han cobrado de más a los consumidores. Desde 1997, el sistema de fijación de precios de la electricidad establece que todas las centrales cobran al precio de la última tecnología necesaria para cubrir la demanda de electricidad en cada momento. Es decir, las nucleares se ofertan a precio cero pero acaban cobrando el que fija el mercado. La mayoría de las horas del año las presas o las nucleares reciben la misma retribución que la electricidad producida por una central de gas recién construida. Eso genera los llamados beneficios extraordinarios o caídos del cielo.

Como prueba, Endesa e Iberdrola reclamaron en la Audiencia Nacional que el lucro cesante en caso de cerrar la nuclear de Garoña en 2013 sería de 951 millones de euros. Garoña es la central más pequeña de España, con una potencia menor a la mitad que cualquier otro reactor.


“El déficit de tarifa es contabilidad creativa, 
como la de Bankia”, opina García Breva

El presidente de la Fundación Renovables, Javier García Breva, opinó sobre el diagnóstico de la Comisión: “Asumo todo lo que dice. Chapó. Yo añadiría que a la falta de competencia hay que sumar la falta de transparencia en el mercado energético. Nadie puede explicar el déficit de tarifa porque es contabilidad creativa, como la de Bankia”.

La respuesta de Unesa fue distinta. La patronal cree que el documento demuestra un desconocimiento profundo del sector eléctrico español. Las eléctricas han defendido durante años lo barata que era la energía nuclear, pero ante el temor de un impuesto a su producción han cambiado el discurso. “Quien diga que la energía nuclear es barata es que no sabe de lo que habla”, declaró el pasado febrero el presidente de Unesa, Eduardo Montes. Las hidroeléctricas, por su parte, tienen concesiones de décadas (buena parte de ellas, concedidas por Franco) y no pagan por el agua que utilizan para generar electricidad. Así que un año húmedo eleva sus beneficios.

El anterior Gobierno se negó a atajar la retribución de estas tecnologías, aunque el PSOE sí llevaba en su programa electoral de 2011 un “canon” a la hidroeléctrica y la nuclear “para financiar las actuales energías renovables”.

El diagnóstico de la Comisión no solo es relevante por el contenido, sino por el momento en el que llega. El Ministerio de Industria está preparando una regulación para atajar el déficit de tarifa y estudia algún tipo de impuesto o rebaja de la retribución a las nucleares y las hidráulicas.
La primera medida para frenar el galopante déficit de tarifa del ministro José Manuel Soria fue la de establecer una moratoria a las renovables para reducir las primas. España fue de los países pioneros en renovables, que en 2011 cubrieron un tercio de la demanda eléctrica.

La Comisión Europea no ve con buenos ojos la moratoria. “La suspensión de las ayudas a las energías renovables desalienta la inversión en el sector y hará difícil que España alcance sus objetivos energéticos y climáticos en el marco de la Estrategia Europa 2020”, advierte. Y añade que “con una menor proporción de energías renovables, la dependencia de España de la energía importada aumentaría respecto de la tasa actual del 79% (que es ya muy superior a la media de la UE, del 54%)”.

En lugar de una amnistía, Bruselas pide una “simplificación de los complejos procedimientos de autorización y planificación y la supresión de otros obstáculos al desarrollo de las energías renovables".

Olvido ambiental

En el programa de reformas que el Gobierno ha enviado a la Comisión Europea hay una ausencia que a Bruselas le ha llamado la atención. “La política medioambiental se pasa por alto en el programa nacional de reforma y España sigue retrasada respecto de otros países de la UE en la aplicación de la legislación medioambiental”, afirma el borrador de la evaluación.

El texto entra también en la gestión del agua y pide al Gobierno que se comprometa a reformar el sistema de concesiones de agua, porque actualmente “no existen incentivos suficientes para su utilización eficiente, lo que causa una utilización insostenible de este recurso”. Bruselas lleva tiempo pidiendo que España cargue el precio real del agua a los agricultores para reducir la sobreexplotación de acuíferos. Además, esto facilitaría el uso de las desaladoras (pagadas con 1.500 millones de dinero europeo y que el año pasado funcionaron solo al 16%).

En su repaso a la política ambiental, la Comisión destaca la posibilidad de mejorar el reciclaje de residuos urbanos. Y asegura, asimismo, que “una aplicación plena de la legislación existente podría crear más de 54.000 puestos de trabajo y aumentar el volumen de negocios anual del sector de residuos en aproximadamente 5.700 millones”.

30.5.12

Vídeo de "Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques"

El passat 9 de maig va tenir lloc al Col·legi d'Enginyers la Taula de Debat: Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques en la qual Josep Maria Canyelles va parlar sobre Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat Social de les Administracions Públiques.




Ara podeu veure el vídeo amb totes les intervencions
Aquest acte es va celebrar per a presentar la publicació del darrer número de la revista "Comptabilitat i direcció" dedicada en aquesta ocasió a les noves tendències en gestió pública. A la revista hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).

A l'acte hi van intervenir:
  • Anselm Constans, membre de la Junta Directiva de l'ACCID
  • Miquel Subirachs, president de la Comissió d'Enginyers Industrials a les Administracions Públiques.
  • Miquel Obradors, president de la Comissió TIC
  • Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i coautor del llibre.
  • Francesc Romagosa, responsable de la Subcomissió d'Enginyers Industrials a la Generalitat de Catalunya
  • Salvador Gómez, membre de la Comissió dels Enginyers Industrials a l'Administració Pública.
Acte organitzat per:
  • Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció · ACCID
  • Comissions dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques, TIC i Gestió Empresarial

Intervenció de Josep Maria Canyelles a partir del min. 58
Enllaç

Els Salesians de Mataró aposten per la Responsabilitat Social Empresarial i organitzen una Jornada adreçada a empreses

L’objectiu és conèixer i aprofundir sobre el concepte de RSE, reflexionar sobre algunes pràctiques i experiències i compartir-les amb empresaris i responsables de recursos humans.

El proper dijous, 31 de maig, a les 10 h, a l’Avda. Ernest Lluch, 36 - Parc Científic i de la Innovació TecnoCampus de Mataró, tindrà lloc la Jornada Responsabilitat Social Empresarial, organitzada per la Plataforma d’Educació Social (PES) dels Salesians de Mataró, amb el suport del programa INCORPORA de La Caixa i la col·laboració de la Federació d’Associacions i Gremis d’Empresaris del Maresme (FAGEM).

La Jornada de RSE vol transmetre al món empresarial la importància de desenvolupar estratègies de negoci que contribueixin a donar resposta a les problemàtiques socials que ens envolten. L’objectiu és donar a conèixer al teixit empresarial del territori el programa INCORPORA i els serveis de formació i inserció sociolaboral de Salesians, que persegueixen la inserció laboral dels joves, un dels col·lectius més afectats per la crisi i l’augment de les tases d’atur.

La jornada inclou la conferència “La RSE: una oportunitat de desenvolupar empreses excel·lents i territoris socialment responsables”, a càrrec del Sr. Josep Mª Canyelles, expert en RSE i professor de Programes directius i MBA a diferents universitats, i l’exposició de l’experiència en la gestió de la RSE i bones pràctiques de dues empreses del territori, Sweet Centre (Mataró) i Decotec Printing (Tordera).

Des de Salesians, la RSE se centra fonamentalment en tres línies de treball: el seu desenvolupament dins de la pròpia institució, la col·laboració amb empreses “socialment responsables” i fer prendre consciència a les empreses de la responsabilitat per treballar per una societat més igualitària.

La inserció laboral és un dels objectius fonamentals pel qual es treballa i des de la Institució s’és conscient de que el sector empresarial és sens dubte un actor que ha anat guanyant pes cada cop més en la societat i que compta amb poder de decisió. 

Accés a la invitació en PDF

Per a més informació i entrevistes podeu adreçar-vos a:

SALESIANS SANT JORDI-MATARÓ
Juan Manuel Cabrera Moreno
Director
Avda. Puig i Cadafalch, núm. 80
08303 – Mataró
93.758.90.69/629812781

SALESIANS SANT JORDI-MATARÓ
Mercè Peguero Yáñez
Prospectora d’Empresa
Avda. Puig i Cadafalch, núm. 80
08303 – Mataró
93.758.90.69



Amb el suport i la col·laboració de:



Notícia relacionada: 16.12.11 Els Salesians aposten per la Responsabilitat Social Empresarial i organitzen un Seminari adreçat a empreses

El documental 'Què mengem' a Sense Ficció aquest dimecres

Portar una dieta sana i equilibrada no ens protegeix d'ingerir tòxics que s'acumulen al nostre organisme. El reportatge 'Què mengem' dirigit per Montse Armengou i Ricard Belis explora els perills de l'efecte acumulatiu dels tòxics que ingerim al llarg de la nostra vida a través del que mengem. Uns productes que configuren la nostra dieta i que tenen garanties sanitàries com mai havíem tingut abans.

Diferents col·lectius de científics, però, alerten en el reportatge dels efectes sobre la nostra salut que pot provocar l'acumulació dels tòxics, metalls pesants, additius, antibiòtics que han intervingut en el procés de generació dels nostres aliments. El podeu veure dins del programa Sense Ficció (TV3 a les 21.50)

Més informació

Un eurodiputat explota i diu la veritat / Un eurodiputado explota y dice la verdad



[ca] Un eurodiputat explota i diu la veritat. Encara que sigui un antieuropeu, ja va bé que algú parli clar: Nigel Farage és un polític britànic. Lidera el Partit de la Independència del Regne Unit, partit polític de dretes i euroescèptic, un grup d'opinió amb representació institucional, sobretot en el Parlament Europeu, que advoca per la separació del Regne Unit de la Unió Europea. El seu principal baluard es troba en el medi rural d'Anglaterra i Gal·les. El seu grup, amb representació pròpia al parlament d'Estrasburg, sol·licita de tant en tant la celebració d'un referèndum a la Gran Bretanya per dirimir la pertinença o no d'aquest estat a la Unió Europea. Està a favor de sotmetre a referèndum la Constitució Europea (Tractat de Lisboa de 2007), i en contra de la manca de transparència del procés i l'ambigüitat dels seus articles.

[es] Un eurodiputado explota y dice la verdad. Aunque sea un antieuropeo, ya va bien que alguien hable claro: Nigel Farage es un político británico. Lidera el Partido de la Independencia del Reino Unido, partido político de derechas y euroescéptico, un grupo de opinión con representación institucional, sobre todo en el Parlamento Europeo, que aboga por la separación del Reino Unido de la Unión Europea. Su principal baluarte se encuentra en el medio rural de Inglaterra y Gales. Su grupo, con representación propia en el parlamento de Estrasburgo, solicita cada cierto tiempo la celebración de un referendum en Gran Bretaña para dirimir la pertenencia o no de este estado en la Unión Europea. Está a favor de someter a referendum la Constitución Europea (Tratado de Lisboa de 2007), y en contra de la falta de transparencia del proceso y la ambigüedad de sus artículos.

Una nena canadenca de 12 anys parla sobre el deute nacional

Newsletter especial programa COGITA

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter especial amb motiu de la posada en marxa del programa europeu COGITA. També hi trobareu una activitat a Mataró i una a Vilafranca del Penedès. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/30/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter especial con motivo de la puesta en marcha del programa europeo COGITA. También encontrarán una actividad en Mataró y una en Vilafranca del Penedès. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/30/02



[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

28.5.12

Newsletter Maig 2012

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de maig, que en aquesta ocasió dediquem a la Marató per la Pobresa. També hi trobareu diverses reflexions sobre RSE i informació d'activitats i propostes formatives. Entreu al newsletter en català: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/11/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Mayo, que en esta ocasión dedicamos a la Marató por la Pobreza que se ha realizado en Cataluña. También encontrarán varias reflexiones sobre RSE e información de actividades y propuestas formativas. Entren al newsletter en castellano: www.collaboratio.net/newsletter/2012/05/11/02



[ca] Veure llistat tots els newsletter
[es] Ver listado todos los newsletters

Nova edició del curs de Responsabilitat Social a la UOC

El curs que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) amb la col·laboració de Responsabilitat Global comptarà amb la participació del DG d'una pime i del DG d'Economia Social del govern català.

Cada edició d’aquest curs, que arriba enguany a la 18a edició, ha disposat de la participació d’algun dels líders empresarials que estan fent que a Catalunya tinguem en aquests moments empreses de referència en la gestió de l’RSE.


Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i director del curs. Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d'empresa i promotor d'iniciatives. Promotor del think tank Responsabilitat Global. És coordinador de la Comissió d’RSE de l’Ass.Cat.de Comptabilitat i Direcció; assessor tècnic de la Cambra de Comerç de Barcelona en RSE; col·laborador de l’Associació per les Nacions Unides en matèria d’RS. Col·laborador docent de diferents universitats i programes formatius d’alta direcció. Consultor de seminaris d'RSE estratègica per a equips directius.


Xavier López García, director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. A banda de ser una de les persones que dins del govern català podran articular les polítiques d'RSE, té una trajectòria compromesa amb aquest enfocament de gestió com a director general del grup empresarial cooperatiu Clade. Ha desenvolupat pràcticament tota la trajectòria professional al món del cooperativisme i ha estat vicepresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.


Josep Varias, director general de Gràfiques Varias, empresa familiar de tercera generació amb seu a Sant Sadurní d'Anoia i especialitzada en el sector del cava. La seva opció per la qualitat i la tecnologia s'ha anat ampliant amb diversos compromisos i bones pràctiques de responsabilitat social, tant en l'àmbit ambiental com en altres. Durant el 2011 van ser escollits per a participar en el programa tRanSparÈncia, del Consell de Cambres de Comerç, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el GRI.


La responsabilitat social de les empreses engloba com a definició un conjunt d'actuacions que fan referència al paper de l'empresa que està inserida en una societat cada cop més preocupada pels aspectes socials. L'individu, el ciutadà, l'inversor i el treballador són papers o vessants diferents per a les mateixes persones, totes interactuant d'una manera o una altra amb organitzacions; en definitiva, empreses que han d'atendre l'acompliment de criteris i objectius econòmics i socials alhora.


Responsabilitat social de l'empresa. Una aposta per a la creació de valor en les pimes

Calendari docència: del 4 al 30 de juliol del 2012
Crèdits 1 crèdit ECTS
Durada 25 hores
Impartit per Josep Maria Canyelles
Idioma: un curs en català i un altre en castellà

Nueva edición del curso de Responsabilidad Social en la UOC


El curso que ofrece la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) con la colaboración de Responsabilitat Global contará con la participación de un DG de una pyme y del DG de Economía Social del gobierno catalán.

Cada edición de este curso, que llega este año en la 18ª edición, ha contado con la participación de algún líder empresarial de Pimes. En esta edición, participarán:


Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global y director del curso. Experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones. Ejerce de consultor de empresa y promotor de iniciativas. Promotor del think tank Responsabilitat Global. Es coordinador de la Comisión de RSE de la Asociación. Cat.de Contabilidad y Dirección, asesor técnico de la Cámara de Comercio de Barcelona en RSE; colaborador de la Asociación para las Naciones Unidas en materia de RS. Colaborador docente de diferentes universidades y programas formativos de alta dirección. Consultor de seminarios de RSE estratégica para equipos directivos.
 
Xavier López García, director general de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo del Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya. Aparte de ser una de las personas que dentro del gobierno catalán podrá articular las políticas de RSE, tiene una trayectoria comprometida con este enfoque de gestión como director general del grupo empresarial cooperativo Clade. Ha desarrollado prácticamente toda la trayectoria profesional en el mundo del cooperativismo y ha sido vicepresidente de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.



 
Josep Varias, director general de Gráficas Varias, empresa familiar de tercera generación con sede en Sant Sadurní d'Anoia y especializada en el sector del cava. Su opción por la calidad y la tecnología se ha ido ampliando con varios compromisos y buenas prácticas de responsabilidad social, tanto en el ámbito ambiental como en otros. Durante el 2011 fueron escogidos para participar en el programa tRanSparÈncia, del Consell de Cambres de Comerç, con el apoyo de la Generalitat de Catalunya y el GRI.


La responsabilidad social de las empresas engloba como definición un conjunto de actuaciones que hacen referencia al papel de la empresa que está insertada en una sociedad cada vez más preocupada por los aspectos sociales. El individuo, el ciudadano, el inversor y el trabajador son papeles o vertientes diferentes para las mismas personas, todas interactuando de una manera u otra con organizaciones, en definitiva, empresas que deben atender el cumplimiento de criterios y objetivos económicos y sociales a la vez.

Responsabilidad social de la empresa. Una apuesta por la creación de valor en las pymes
Calendario docencia: del 4 al 30 de julio de 2012 
Créditos 1 crédito ECTS
Duración 25 horas
Impartido por Josep Maria Canyelles
Idioma: un curso en catalán y otro en castellano
Inscripción: catalán / castellano

La Marató recapta 4M€ contra la pobresa i obre un debat sobre les polítiques de benestar social

La celebració d'una Marató extraordinària sobre la pobresa no ha deixat indiferent. En primer lloc suposa normalitzar la consciència que vivim en un país on hi ha pobres i que aquests no corresponen al perfil tradicional sinó que qualsevol ciutadà hi pot caure sobtadament.

Aquest és el gran èxit de la Marató: conscienciar. I també, per descomptat, aportar uns recursos solidaris que aniran a entitats socials sense ànim de lucre per a portar a terme les seves missions en un context de reducció de les subvencions i donacions i d'augment enorme de les necessitats.

Però la convocatòria també ha suscitat debats intensos sobre a qui correspon la responsabilitat de la lluita contra la pobresa i sobre qui són els responsables d'aquesta crisi. Alguns col·lectius han arribat a mostrar-se crítics amb la realització d'aquesta Marató. I ho han fet amb intensitat: vegem sinó el vídeo de rèplica que han muntat. En primer lloc el magnífic vídeo de la Marató de TV3 i tot seguit la versió:






La Marató ha aconseguit una magnífica recaptació de 4 milions d'euros en el moment de tancar el programa, i esperem que encara augmenti en els propers dies. És gairebé la meitat del que es va aconseguir en la Marató anual destinada a les malalties, i certament no es pot demanar més a una ciutadania que ja col·labora cada any en aquest gran esdeveniment ciutadà. Aquesta marató tenia un caràcter extraordinari i ha demostrat que no va ser un error.

Evidement, podem considerar-ho així gràcies a la qualitat professional dels qui l'han realitzada, tot l'equip de la televisió pública catalana i les entitats i experts que han estat ajudant-hi. A més, han obert la porta a les opinions crítiques, que també formen part de la lluita contra la poblesa i contra les causes que la provoquen. Així, hem pogut escoltar entre d'altres les veus de Vicenç Navarro o d'Arcadi Oliveras.

La raó del que exposen aquestes persones no hauria de ser cap obstacle per a facilitar la sensibilització de la ciutadania i la seva implicació solidària. Evidentment, com va explicar perfectament el presentador Antoni Bassas, la Marató no pretén ser "la" resposta contra la pobresa, sinó senzillament el compromís de la televisió pública en uns moments molt greus.

El fet que cada dia l'estat espanyol destini a l'exèrcit 10 vegades més del que la Marató ha recaptat en un dia podria ser un motiu de desmobilització. O encara més que Bankia demani a l'estat més de 20.000 M€,  sigui 5.000 vegades més... La Marató, doncs, sols és una manera de dir que la ciutadania estem aquí, que el problema ens el sentim proper, nostre, col·lectiu. I no s'hauria d'entendre com caritat sinó com sensibilització. Alhora també permet que les entitats socials adquireixen un major protagonisme públic i sigui vistes com uns actors fonamentals en la vertebració de la societat i en el capacitat d'articular respostes, tant les urgents com les profundes. La Marató està en la línia de les respostes urgents, i en absolut desmereix les profundes sinó que hi obre la porta al debat públic.

La Marató recauda 4M € contra la pobreza y abre un debate sobre las políticas de bienestar social



La celebración de una Maratón extraordinaria sobre la pobreza no ha dejado indiferente. En primer lugar supone normalizar la conciencia de que vivimos en un país donde hay pobres y que éstos no corresponden al perfil tradicional sino que cualquier ciudadano puede caer en ella repentinamente.  
Este es el gran éxito de la Maratón: concienciar. Y también, por supuesto, aportar unos recursos solidarios que irán a entidades sociales sin ánimo de lucro para llevar a cabo sus misiones en un contexto de reducción de las subvenciones y donaciones y de aumento enorme de las necesidades. 
Pero la convocatoria también ha suscitado debates intensos sobre a quién corresponde la responsabilidad de la lucha contra la pobreza y sobre quiénes son los responsables de esta crisis. Algunos colectivos han llegado a mostrarse críticos con la realización de esta Maratón. Y lo han hecho con intensidad: veamos sino el vídeo de réplica que han montado. En primer lugar el magnífico vídeo de la Marató de TV3 y acto seguido la versión:






La Marató ha conseguido una magnífica recaudación de 4 millones de euros en el momento de cerrar el programa, y esperamos que aún aumente en los próximos días. Es casi la mitad de lo que se consiguió en la maratón anual destinada a las enfermedades, y ciertamente no se puede pedir más a una ciudadanía que ya colabora cada año en este gran acontecimiento ciudadano. Esta maratón tenía un carácter extraordinario y ha demostrado que no fue un error. 
Evidentemente, podemos considerarlo así gracias a la calidad profesional de quienes la han realizado, todo el equipo de la televisión pública catalana y las entidades y expertos que han estado ayudando a ella. Además, han abierto la puerta a las opiniones críticas, que también forman parte de la lucha contra la poblesa y contra las causas que la provocan. Así, hemos podido escuchar entre otros las voces de Vicenç Navarro o de Arcadi Oliveras.  
La razón de lo que exponen estas personas no debería ser ningún obstáculo para facilitar la sensibilización de la ciudadanía y su implicación solidaria. Evidentemente, como explicó perfectamente el presentador Antoni Bassas, la Marató no pretende ser "la" respuesta contra la pobreza, sino sencillamente el compromiso de la televisión pública en unos momentos muy graves.

El hecho de que cada día el estado español destine a la ejército 10 veces más de lo que la Marató ha recaudado en un día podría ser un motivo de desmovilización. O aún más que Bankia pida al estado más de 20.000 M €, sea 5.000 veces más... La Marató, pues, sólo es una manera de decir que la ciudadanía estamos aquí, que el problema nos lo sentimos cercano, nuestro, colectivo. Y no debería entenderse como caridad sino como sensibilización. Asimismo también permite que las entidades sociales adquieran un mayor protagonismo público y sea vistas como unos actores fundamentales en la vertebración de la sociedad y en el capacidad de articular respuestas, tanto las urgentes como las profundas. La Marató está en la línea de las respuestas urgentes, y en absoluto desmerece las profundas sino que abre la puerta al debate público.

Conferència: “Catalunya, 500 anys finançant un estat artificial. Del ducat a l’euro”

El CERCLE CATALÀ DE NEGOCIS organitza una conferència d'actualitat amb aportació de dades històriques

Dijous 14 de juny de 2012
BARCELONA

            19:45   Recepció

            20:00  Benvinguda i introducció a càrrec de Joan Canadell, Secretari Gral. del CCN

La importància de conèixer la història “real” del nostre país pels que volem un Estat propi

            20:10   Introducció a l’estudi històric d’en Jordi Bilbeny, a càrrec de Josep
                        Comajuncosa, Professor titular del Departament d'Economia d’Esade i
                        Professor titular URL

20:20   Conferència: “La descoberta d’Amèrica fou finançada per la Cancelleria
            Reial Catalana”, a càrrec de Jordi Bilbeny, investigador i escriptor
            
            21:00   Conferència: “Els efectes de compartir moneda amb Castella”, a càrrec
                        d’Albert Pont, Responsable de Dret Internacional del CCN

21:30  Conclusions i debat dirigit per Ramon Carner, President del CCN

            Lloc:     Espai AGORA CATALUNYA
                        Pl. Catalunya, 9, 4t pis (al costat de la Rbla. de Catalunya)
                        BARCELONA


www.ccncat.cat         

Entrevista a Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global)

Josep Maria Canyelles és expert en Responsabilitat de les Empreses i de les Organitzacions. Ell és el promotor de Responsabilitat Global i es dedica a fomentar aquesta manera de gestionar les empreses, ja sigui en empreses concretes, com a través d'administracions públiques, cambres de comerç o en universitats. Amb motiu de la Marató per la Pobresa de TV3 li volem fer unes preguntes.

Ens pots explicar què vol dir això de la RSE?

És una manera de gestionar l'empresa tenint en compte altres coses que no són només el benefici econòmic. Però curiosament, les empreses més responsables són a les que les coses els van millor perquè són més respectades, més capaces d'entendre què n'espera la societat

No parlem de filantropia sinó d'estil de gestió de l'empresa, no es tracta només de fer donatius. L'empresa que avança cap a l'RSE entén que aquesta s'ha d'integrar al dia a dia, en la manera de fer empresa, en la manera de relacionar-se, en la manera de crear valor.

Això vol dir temes ambientals com l'ecoeficiència, temes laborals com la conciliació de la vida laboral i familiar, temes socials com la col·laboració amb entitats no lucratives, temes de bon govern com la transparència, o temes econòmics com la compra de proximitat...

Les empreses que han integrat veritablement l'RSE a la seva estratègia pretenen crear a la vegada valor econòmic i social!

Tu escrius llibres, fas cursos, però sobretot estàs en contacte amb moltes empreses. Tu veus que ara en plena crisi hi ha empreses que continuen fent aquesta aposta?

Per descomptat. Recordo el propietari d'una pime catalana de 100 treballadors que al 2008, quan érem al començament de la crisi, que en una jornada li van preguntar si ara deixaria de fer aquestes pràctiques. La seva resposta va ser contundent: si aquestes pràctiques m'han permès desenvolupar un model d'empresa, amb persones compromeses, amb una cultura i uns valors forts, amb una capacitat de crear confiança al nostre voltant... ara que segurament ens haurem d'arremangar més hauria de deixar-ho? Abandonar una de les potes que ens ha portat a l'èxit? Al contrari, ara toca aprofundir-hi!

Però són moltes o poques les que prenen aquest compromís?

Depèn de com ens ho mirem: si agafes el 100 de les empreses, tindràs la sensació que en són poques, no ens enganyem. D'altra banda, seria il·lús pretendre que el 100% siguin socialment responsables. Però si agafem solament aquell 10-15% de les empreses més avançades -grans o petites- que han incorporat la millora contínua, que tenen una cultura interna més desenvolupada i sensible, que estan en camí de l'excel·lència, veuràs que aquestes han incorporat l'RSE o hi estan en camí de manera molt majoritària. I això és molt positiu: no trobaràs empreses mediocres que et parlin d'RSE, però en canvi les empreses més interessants totes te'n parlen.

Per descomptat en un compromís de solidaritat com el d'avui, són moltes més, totes les que vulguin, les que poden sumar-s'hi i potser trobin que és un primer pas per començar a gestionar de manera més interioritzada l'RSE. Però encara que no sigui així, ningú els podrà treure ja la sensibilitat que han tingut amb un gran esdeveniment ciutadà i amb una necessitat social enorme.

Tan de bo que, col·laborant per exemple amb una gran iniciativa ciutadana com la Marató per la Pobresa de TV3, hi hagi empreses que comencin a reflexionar sobre com l'activitat empresarial pot canviar el món, en un sentit o un altre, com podem actuar encara amb allò que ens van ensenyar que l'empresa sols es deu a un únic objectiu que és maximitzar els beneficis, o com podem repensar el model d'empresa posant-lo al servei de les necessitats reals, cosa que no vol dir ser una ONG sinó precisament guanyar diners d'una manera més sostenible.

Què hauria de fer una empresa per considerar-se socialment responsable?

No parlem d'empreses socialment responsables sinó de gestió de l'RSE, perquè no es tracta de ser-ne o no sinó d'integrar-la com un procés de millora contínua.

El primer que hauria de fer una empresa és comprendre bé quins impactes genera en la seva activitat. I per estrany que sembli, no totes les empreses en són conscients, ni saben quines són les millors pràctiques per a progressar. Per això, el diàleg amb grups d'interès -organitzacions expertes- pot ajudar a definir els mapes de riscos i oportunitats, a traçar el camí...

En països pobres s'han desenvolupat pràctiques de negoci socialment responsables conegudes com de la Base de la Piràmide, adreçades als dos terços de la població mundial que pràcticament no tenen capacitat adquisitiva. Es tracta de no crear necessitats sinó satisfer necessitats reals, negocis ètics que alhora capacitin les persones i desenvolupin les comunitats. Els microcrèdits en són un exemple que hem conegut també aquí.

Ara potser es tracta que repensem els models de negoci a casa nostra. Primer per fer-los tots més sostenibles. Si la crisi no serveix ni per a això, malament rai... Però a més, podem desenvolupar models de negoci per a persones amb poca capacitat adquisitiva, amb criteris de negoci inclusiu.  Hem de prendre consciència que no vivim a xauxa, i que cada cop hi ha més gent que vol viure de manera sostenible i més gent que necessita viure amb dignitat. Sostenibilitat i inclusió són dos vectors que les empreses haurien d'aprendre a incorporar.

Recordo, per exemple, a Colòmbia, haver conegut ara fa uns pocs anys, empreses que de manera secreta contractaven exguerrillers per a facilitar-ne la reintegració social. Ni el director general sabia qui eren, sols el director de recursos humans. És una mostra de responsabilitat cap a un repte de la societat. Aquí a casa nostra, fa anys que algunes empreses incorporen persones amb discapacitats, o ara més recentment algunes incorporen dones que han estat víctimes de violència. Ara, a més, tocaria assumir grans compromisos en matèria de lluita contra la pobresa, per l'ocupació, per la inclusió, per la cohesió.

A Catalunya, com estem en RSE?

Habitualment Catalunya és un dels països del món on es publiquen més informes d'RS per part d'empreses, i sovint moltes de mitjanes. S'està treballant molt en la línia de ser un referent global en el compromís de les empreses en la gestió de l'RSE.

El mes que ve, per exemple, 60 pimes catalanes més publicaran de manera voluntària la seva primera memòria d'RSE. Es tracta d'un programa pilot, anomenat Transparència, promogut per les Cambres de Comerç, i 11 empreses grans han proposat a pimes de la seva cadena de proveïment que s'iniciïn en aquest procés, amb un suport a mida. 

A Catalunya, podem ser un territori socialment responsable, tenim empreses grans, mitjanes, petites, i també organitzacions socials que estan gestionant l'RS, i per descomptat una ciutadania absolutament compromesa amb el voluntariat, les associacions, amb el país.

Veure entrevista al plató de TV3 amb motiu de la Marató de la Pobresa