22.6.17

Canyelles ha estat una setmana al Perú facilitant la formació en RSE per a professionals corporatius


Josep Maria Canyelles ha fet una formació de 32 hores de Responsabilitat Social Empresarial per als participants en un postgrau de la Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas. L'assignatura s'ha desenvolupat al llarg d'una setmana intensiva, del 12 al 17 de juny, amb sessions de cinc i set hores al dia.

La formació forma part d'un marc de col·laboració i doble titulació entre la UPC peruana i la UPC de sigla homònima catalana, la Universitat Politècnica de Catalunya.

Canyelles fa sessions breus a alumnes peruans en el marc d'aquest acord quan aquests es desplacen a Catalunya per rebre formació sobre tendències de negoci a Europa. En aquesta ocasió, l'assignatura ha estat escollida per tenir una durada de trenta-dues hores i fer-se al Campus de San Isidro a la capital peruana, Lima.

Els vint-i-nou alumnes participants, professionals d'empreses molt diverses, han pogut compartir experiències d'empreses de les dues bandes de l'Atlàntic i realitzar nombroses dinàmiques pràctiques per comprendre el sentit empresarial de l'RSE i com es pot aplicar en termes pràctics.





Canyelles ha estado una semana en el Perú facilitando la formación en RSE para profesionales corporativos

Josep Maria Canyelles ha hecho una formación de 32 horas de Responsabilidad Social Empresarial para los participantes en un postgrado de la Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas. La asignatura se ha desarrollado a lo largo de una semana intensiva, del 12 al 17 de junio, con sesiones de cinco y siete horas al día.

La formación forma parte de un marco de colaboración y doble titulación entre la UPC peruana y la UPC de sigla homónima catalana, la Universitat Politècnica de Catalunya.

Canyelles hace sesiones breves alumnos peruanos en el marco de este acuerdo cuando estos se desplazan a Cataluña para recibir formación sobre tendencias de negocio en Europa. En esta ocasión, la asignatura ha sido elegida para tener una duración de treinta y dos horas y hacerse en el Campus de San Isidro en la capital peruana, Lima.

Los veintinueve alumnos participantes, profesionales de empresas muy diversas, han podido compartir experiencias de empresas de las dos orillas del Atlántico y realizar numerosas dinámicas prácticas para comprender el sentido empresarial de la RSE y cómo se puede aplicar en términos prácticos.

13.6.17

Reforma horària: Carta de compromisos cap a l’Objectiu 2025

La reforma horària és una iniciativa ciutadana que proposa l’impuls de canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Perquè sincronitzant els nostres hàbits horaris amb els de la resta del món i amb un ritme més ordenat, aconseguirem guanyar temps al temps i, en definitiva, millorar en salut i qualitat de vida. La reforma horària impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.

L’Objectiu 2025 és el propòsit en que les institucions i organitzacions promotores del Pacte per la Reforma Horària es comprometen a:
  1. Recuperar les dues hores de desfasament horari en relació a la resta del món.
  2. Impulsar una nova cultura del temps a les organitzacions a favor de models més eficients i més flexibles per atendre les noves necessitats socials.
  3. Consolidar el factor temps com a nova mesura de llibertat, equitat i benestar.
L’Objectiu 2025 vol contribuir a:
  • Augmentar els nivells de benestar social de la ciutadania i protegir-ne la salut, especialment la dels col·lectius més vulnerables.
  • Fer una distribució més racional del temps en la vida quotidiana.
  • Assolir uns nivells més alts de conciliació de la vida familiar, laboral i personal.
  • Afavorir la pràctica d’activitats que contribueixin a l’adopció d’hàbits més saludables.
  • Millorar el rendiment escolar.
  • Incrementar el temps per al descans.
  • Assolir els objectius de coresponsabilitat i d'equitat de gènere
  • Afavorir la participació ciutadana en iniciatives i organitzacions de la societat civil i en la gestió dels afers públics.
  • Millorar la productivitat i la competitivitat de les empreses.
  • Incrementar el rendiment laboral, afavorir la millora en la presa de decisions i reduir la sinistralitat laboral.
  • Fer possible la sostenibilitat energètica per l’estalvi d’energia derivat de la compactació d’horaris i per la reducció dels desplaçaments al lloc de treball.
Per aconseguir-ho, la reforma horària proposa compactar la jornada laboral per avançar l’hora de sortida de la feina, introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida, avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

L’Objectiu 2025 ens ha de portar en els propers anys a equiparar els següents indicadors amb la mitjana europea, allà on sigui possible, de forma que se segueixi una tendència a:

Salut
– Avançament de l’hora d’anar a dormir
– Recuperació del temps de son perdut
– Reducció de l’estrès de les persones treballadores, especialment el femení

Organitzacions
– Augment dels mecanismes de flexibilitat laboral pactada
– Increment del teletreball
– Reducció a un màxim d’una hora la pausa per dinar a les organitzacions
– Avançament de la finalització de la jornada laboral
– Augment de la productivitat per hora treballada
– Millora de la competitivitat de les organitzacions
– Reducció de l’absentisme laboral injustificat
– Aplicació de la bossa d’hores
– Reducció de la rotació a les organitzacions
– Augment del número de persones treballadores que fan els àpats en una franja horària saludable

Serveis públics
– Avançament del tancament dels equipaments i edificis públics
– Augment dels pactes del temps als municipis
– Augment de les gestions administratives realitzades online
– Avançament de l’horari de finalització de l’activitat pública

Educació
– Incorporació del dinar en l’horari dels instituts
– Avançament dels horaris de l’activitat extraescolar
– Avançament de l’horari de finalització de les activitats extraescolars
– Avançament de l’horari de finalització dels estudis superiors

Cultura i oci
– Equiparació de l’hora punta televisiva
– Avançament de l’horari dels espais informatius a la televisió
– Avançament de l’hora de finalització de l’activitat físic-esportiva
– Eliminació de l’oferta televisiva destinada a infants i adolescents en horari nocturn

Comerç i consum
– Augment de la compactació horària dels comerços
– Consolidació d’una franja horària de consum responsable

Mobilitat
– Disminució del temps esmerçat en desplaçaments de residència a feina
– Reducció de l’accidentalitat in itinere
– Increment de l’oferta de transport públic i col·lectiu en els horaris màxima afluència

Per tal d’assolir l’Objectiu 2025, el Pacte per a la Reforma Horària especifica la seva actuació a través d’eixos d’acceleració i mesures d’acceleració.

Els promotors fan una crida a tots els actors en tots els seus graus i qualitats a fer possible l’acceleració horària. L’èxit de la reforma horària dependrà de la resposta positiva i proactiva de la ciutadania i del compromís explícit de les organitzacions i territoris.

Font: GenCat

Reforma horaria en Catalunya: Carta de compromisos hacia el Objetivo 2025

La reforma horaria es una iniciativa ciudadana que propone el impulso de cambios horarios para que podamos disfrutar de más libertad en la gestión de nuestro tiempo. Porque sincronizando nuestros hábitos horarios con los del resto del mundo y con un ritmo más ordenado, conseguiremos ganar tiempo al tiempo y, en definitiva, mejorar en salud y calidad de vida. La reforma horaria impulsa unos hábitos horarios cívicos, potenciando la igualdad entre las personas, nuestras capacidades de buena relación y, sobre todo, nuestra salud y bienestar.

El Objetivo 2025 es el propósito en que las instituciones y organizaciones promotoras del Pacto por la Reforma Horaria se comprometen a:
  1. Recuperar las dos horas de desfase horario en relación al resto del mundo.
  2. Impulsar una nueva cultura del tiempo a las organizaciones a favor de modelos más eficientes y más flexibles para atender las nuevas necesidades sociales.
  3. Consolidar el factor tiempo como nueva medida de libertad, equidad y bienestar.
El Objetivo 2025 quiere contribuir a:
  • Aumentar los niveles de bienestar social de la ciudadanía y proteger la salud, especialmente la de los colectivos más vulnerables.
  • Hacer una distribución más racional del tiempo en la vida cotidiana.
  • Alcanzar unos niveles más altos de conciliación de la vida familiar, laboral y personal.
  • Favorecer la práctica de actividades que contribuyan a la adopción de hábitos más saludables.
  • Mejorar el rendimiento escolar.
  • Incrementar el tiempo para el descanso.
  • Alcanzar los objetivos de corresponsabilidad y de equidad de género
  • Favorecer la participación ciudadana en iniciativas y organizaciones de la sociedad civil y en la gestión de los asuntos públicos.
  • Mejorar la productividad y la competitividad de las empresas.
  • Incrementar el rendimiento laboral, favorecer la mejora en la toma de decisiones y reducir la siniestralidad laboral.
  • Hacer posible la sostenibilidad energética para el ahorro de energía derivado de la compactación de horarios y por la reducción de los desplazamientos al lugar de trabajo.
Para ello, la reforma horaria propone compactar la jornada laboral para adelantar la hora de salida del trabajo, introducir horarios laborales más flexibles de entrada y salida, adelantar las horas de comida, tanto la comida como la cena y sincronizar horarios de las empresas, instituciones y actores sociales y culturales.

El Objetivo 2025 nos tiene que llevar en los próximos años a equiparar los siguientes indicadores con la media europea, donde sea posible, de forma que se siga una tendencia a:

Salud
- Adelanto de la hora de acostarse
- Recuperación del tiempo de sueño perdido
- Reducción del estrés de las personas trabajadoras, especialmente el femenino

Organizaciones
- Aumento de los mecanismos de flexibilidad laboral pactada
- Incremento del teletrabajo
- Reducción a un máximo de una hora la pausa para comer a las organizaciones
- Adelanto de la finalización de la jornada laboral
- Aumento de la productividad por hora trabajada
- Mejora de la competitividad de las organizaciones
- Reducción del absentismo laboral injustificado
- Aplicación de la bolsa de horas
- Reducción de la rotación en las organizaciones
- Aumento del número de personas trabajadoras que están comiendo en una franja horaria saludable

Servicios públicos
- Adelanto del cierre de los equipamientos y edificios públicos
- Aumento de los pactos del tiempo en los municipios
- Aumento de las gestiones administrativas realizadas online
- Adelanto del horario de finalización de la actividad pública

Educación
- Incorporación de la comida en el horario de los institutos
- Avance de los horarios del actividad extraescolar
- Adelanto del horario de finalización de las actividades extraescolares
- Adelanto del horario de finalización de los estudios superiores

Cultura y ocio
- Equiparación de la hora punta televisiva
- Adelanto del horario de los espacios informativos en la televisión
- Adelanto de la hora de finalización de la actividad físico-deportiva
- Eliminación de la oferta televisiva destinada a niños y adolescentes en horario nocturno

Comercio y consumo
- Aumento de la compactación horaria de los comercios
- Consolidación de una franja horaria de consumo responsable

Movilidad
- Disminución del tiempo empleado en desplazamientos de residencia a trabajo
- Reducción de la accidentalidad in itinere
- Incremento de la oferta de transporte público y colectivo en los horarios máxima afluencia

Para alcanzar el Objetivo 2025, el Pacto para la Reforma Horaria especifica su actuación a través de ejes de aceleración y medidas de aceleración.

Los promotores hacen un llamamiento a todos los actores en todos sus grados y calidades a hacer posible la aceleración horaria. El éxito de la reforma horaria dependerá de la respuesta positiva y proactiva de la ciudadanía y del compromiso explícito de las organizaciones y territorios.

Fuente: traducción propia de GenCat (página web oficial del Gobierno de Catalunya)

Munté anuncia que el futur Pacte per la Reforma Horària es compromet a assolir l'Objectiu 2025

  • La consellera ho ha dit aquest migdia a Barcelona en el marc de la presentació de la 4a Setmana dels Horaris que tindrà lloc del 12 al 18 de juny
  • La consellera de la Presidència anuncia que la signatura del Pacte tindrà lloc previsiblement al juliol i té la voluntat de recollir tota la feina feta fins ara i avançar en les eines per aconseguir la racionalització horària
La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha anunciat que el futur Pacte per la Reforma Horària es compromet a assolir el què s’anomena l’Objectiu 2025, “un propòsit en què les institucions i organitzacions promotores es comprometen a impulsar una nova cultura dels temps de les organitzacions a favor de models més eficients i flexibles”. Munté ho ha dit aquest migdia en el marc de la presentació de la 4a Setmana dels Horaris, del 12 al 18 de juny, que ha tingut lloc al Museu d’Història de Barcelona on es troba el gran rellotge de Barcelona que va estar penjat i en funcionament durant 300 anys a la catedral. En l’acte, també hi  han participat l’escriptor i autor del llibre D’on trec el temps, Màrius Serra, el sociòleg i membre del Consell Assessor per a la Reforma Horària, Salvador Cardús, i el treballòleg i diputat al Parlament de Catalunya, Fabian Mohedano.

La consellera Munté ha explicat que previsiblement al juliol tindrà lloc la signatura del Pacte per la Reforma Horària, un acte presidit pel president Carles Puigdemont que tindrà lloc al Palau de la Generalitat i que comptarà amb el suport dels diferents actors que fins ara han participat en els treballs del Consell Assessor per a la Reforma Horària. Segons Munté, el Pacte per la Reforma Horària “avança a bon ritme i amb passes segures” i té la voluntat de recollir tota la feina feta fins ara i avançar en les eines per aconseguir la racionalització horària. La consellera ha explicat que després de tres anys i mig de treballs ara el canvi qualitatiu és que “entenem que ens hem de posar d’acord sobre un canvi tan important que té conseqüències positives entre tots”.
La titular del Departament de Presidència ha assenyalat que una de les virtuts del Pacte que se signarà és la seva “enorme transversalitat” ja que “ens afecta a tots”. Segons Munté, “racionalitzar els temps, fer-los més humans, més saludables i lluitar contra les desigualtats econòmiques i de gènere es pot fer amb un canvi d’horaris”. El repte, per la consellera, és “consolidar el temps com a mesura de llibertat i benestar”.  “L’increment del teletreball, l’avançament de la jornada laboral o el fet que la competitivitat no pot estar lligada a la permanència del lloc de treball” són algunes de les mesures apuntades per la consellera que s’inclouran en el Pacte.
4a Setmana dels Horaris
La consellera Munté també ha presentat la 4a edició de la Setmana dels Horaris que té lloc del 12 al 18 de juny i que, a través de diversos actes té com a objectiu “visibilitzar i parlar de la reforma horària” en diferents àmbits de la societat. Podeu consultar totes les activitats de la Setmana dels Horaris a http://www.reformahoraria.cat/programa2017.
La Reforma Horària
La Reforma Horària és una iniciativa ciutadana que impulsa canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Aquesta iniciativa es presentar el gener del 2014 i el juliol del 2015 es va crear el Consell Assessor per a la Reforma Horària. El passat 10 de març es va validar el document Bases per a l’Impuls del Pacte per a la Reforma Horària i fa pocs dies el Consell Assessor va concloure els seus treballs.

Versió pdf i html:
Font: GenCat 

El Gobierno de Cataluña anuncia el compromiso de alcanzar el Objetivo 2025 en el futuro Pacto por la Reforma Horaria

  • La consellera de la Presidencia, Neus Munté, lo ha dicho este mediodía en Barcelona en el marco de la presentación de la 4ª Semana de los Horarios que tendrá lugar del 12 al 18 de junio
  • Munté anuncia que la firma del Pacto tendrá lugar previsiblemente en julio y tiene la voluntad de recoger todo el trabajo realizado hasta ahora y avanzar en las herramientas para conseguir la racionalización horaria
La consejera de la Presidencia y portavoz del Gobierno, Neus Munté , ha anunciado que el futuro Pacto por la Reforma Horaria se compromete a alcanzar lo que se llama el Objetivo 2025, "un propósito en que las instituciones y organizaciones promotoras se comprometen a impulsar una nueva cultura de los tiempos de las organizaciones a favor de modelos más eficientes y flexibles". Munté lo ha dicho este mediodía en el marco de la presentación de la 4ª Semana de los Horarios, del 12 al 18 de junio, que ha tenido lugar en el Museu d'Història de Barcelona donde se encuentra el gran reloj de Barcelona que estuvo colgado y en funcionamiento durante 300 años en la catedral. En el acto, también han participado el escritor y autor del libro De dónde saco el tiempo , Màrius Serra, el sociólogo y miembro del Consejo Asesor para la Reforma Horaria, Salvador Cardús, y el trabajólogo y diputado en el Parlament de Catalunya, Fabian Mohedano.

La consellera Munté ha explicado que previsiblemente en julio tendrá lugar la firma del Pacto por la Reforma Horaria, un acto presidido por el president Carles Puigdemont que tendrá lugar en el Palau de la Generalitat y que contará con el apoyo de los diferentes actores que hasta ahora han participado en los trabajos del Consejo Asesor para la Reforma Horaria. Según Munté, el Pacto por la Reforma Horaria "avanza a buen ritmo y con pasos seguros" y tiene la voluntad de recoger todo el trabajo realizado hasta ahora y avanzar en las herramientas para conseguir la racionalización horaria. La consellera ha explicado que después de tres años y medio de trabajos ahora el cambio cualitativo es que "entendemos que hay que ponerse de acuerdo sobre un cambio tan importante que tiene consecuencias positivas entre todos".

La titular del Departamento de Presidencia ha señalado que una de las virtudes del Pacto que se firmará es su "enorme transversalidad" ya que "nos afecta a todos". Según Munté, "racionalizar los tiempos, hacerlos más humanos, más saludables y luchar contra las desigualdades económicas y de género se puede hacer con un cambio de horarios". El reto, para la consejera, es "consolidar el tiempo como medida de libertad y bienestar". "El incremento del teletrabajo, el adelanto de la jornada laboral o el hecho de que la competitividad no puede estar ligada a la permanencia del puesto de trabajo" son algunas de las medidas apuntadas por la consejera que se incluirán en el Pacto.

4ª Semana de los Horarios
 
La consejera Munté también ha presentado la 4ª edición de la Semana de los Horarios que tiene lugar del 12 al 18 de junio y que, a través de varios actos tiene como objetivo "visibilizar y hablar de la reforma horaria" en diferentes ámbitos de la sociedad. Puede consultar todas las actividades de la Semana de los Horarios en http://www.reformahoraria.cat/programa2017.

La Reforma Horaria
 
La Reforma Horaria es una iniciativa ciudadana que impulsa cambios horarios en Cataluña para que podamos disfrutar de más libertad en la gestión de nuestro tiempo. Esta iniciativa se presentó en enero de 2014 y julio de 2015 se creó el Consejo Asesor para la Reforma Horaria. El pasado 10 de marzo se validó el documento Bases para el Impulso del Pacto para la Reforma Horaria y hace pocos días el Consejo Asesor concluyó sus trabajos.

Versión pdf y html:
Fuente: traducción propia de GenCat 

L’UNES Unió Esportiva fomenta la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat física


L’UNES Unió Esportiva és una entitat sense ànim de lucre que fomenta la pràctica esportiva entre les persones amb discapacitat física. A dia d’avui, l’eix principal és el bàsquet en cadira de rodes. La principal missió d’aquest club és fer créixer el nombre de persones discapacitades que practiquen esport i situar-se com a entitat de refèrencia a Catalunya, tant en l’àmbit competitiu com en el lúdic.

El projecte de l’Escola AFA va néixer del si de la Unió Esportiva Sant Feliu en un afany d’ampliar la seva oferta esportiva i reforçar la seva aposta per l’esport de base. Amb aquesta finalitat l’entitat va decidir ampliar el seu radi d’acció a través de buscar sinergies amb altres entitats. D’aquesta idea inicial van sorgir un seguit de convenis i col·laboracions que han servit de fonaments per el que actualment és el projecte AFA.

L’oferta esportiva extraescolar per a persones amb algun tipus de discapacitat és escassa a Catalunya. La creació d’escoles és una de les línies de treball de la nostra entitat, amb la intenció de cobrir el buit existent en la societat.

La missió principal del projecte és la de promocionar la pràctica esportiva adaptada a nivell formatiu en totes les seves vessants, i per altra banda fer una amplia difusió de l’Esport adaptat, ja sigui recolzant entitats ja existents, col·laborant o iniciant nous projectes on existeixi un buit d’oferta per a cobrir les necessitats dels usuaris. L’objectiu final és donar un entorn on els esportistes puguin fer els seus primers passos en l’esport adaptat servint de llançadora cap a les diferents modalitats esportives.

Amb la polivalència i adaptabilitat per bandera, analitzarem el panorama esportiu adaptat actual, detectarem les mancances i problemàtiques i incidirem, de la forma més efectiva possible, en benefici dels usuaris.

OBJECTIUS
  • Promocionar l’esport adaptat a nivell d’iniciació esportiva.
  • Aproximar la pràctica d’activitat física adaptada a persones amb qualsevol tipus de discapacitat en els diferents àmbits.
  • Millorar la salut de les persones amb diversitat funcional incidint en un estil de vida més actiu i saludable.
  • Realitzar activitats esportives inclusives, en que les persones amb discapacitat tinguin una total integració i on la societat pugui empatitzar en la temàtica.
  • Buscar sinergies i col·laboracions amb altres entitats dedicades al treball amb persones amb discapacitat en l’impuls inicial de les nostres escoles amb la intenció d’oferir un servei integral als usuaris.
  • Oferir als usuaris la possibilitat de continuar amb la tasca esportiva iniciada en les nostres escoles. Ja sigui amb la promoció de noves activitats o assessorament.
  • Fomentar la socialització dels usuaris, el treball en equip, el respecte i la superació personal com a valors a transmetre en totes les nostres activitats.
  • Incrementar la visualització i difusió l’esport adaptat en general, i la nostra tasca en especial, a la resta d’àmbits de la societat.

11.6.17

Cent empreses i organitzacions es comprometen a fer de Catalunya un país socialment responsable



  • Durant tot el dia, cent persones s'han reunit en un esdeveniment singular al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb la voluntat de rellançar la responsabilitat d'empreses i organitzacions i projectar-la als territoris
  • Grans empreses, microempreses, ONGs o universitats, entre d'altres han apostat per construir en positiu i usar la seva pròpia responsabilitat social per contribuir a fer una societat millor.

5 empreses petites, 5 empreses mitjanes, 5 empreses grans, 5 entitats socials, 5 organismes culturals, 5 universitats, 5 organismes del govern... i així fins a cent persones de vint tipologies diferents s'han congregat avui dijous a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú per a llançar idees i propostes per fer uns barris, pobles i ciutats més responsables, fet que inclou no solament temes ambientals sinó socials, laborals, econòmics o ètics.

Després d'anys que algunes organitzacions s'esforcen per desenvolupar la seva responsabilitat social, ara es fa un pas endavant i es pretén que aquests compromisos corporatius també ajudin a abordar els reptes del territori. Al seminari s'ha demanat contribuir a fer pobles, barris i comarques responsables i en el Manifest que s'ha aprovat també es comprometen a treballar per fer de Catalunya un país socialment responsable.

Ha estat una trobada molt singular que vol marcar un punt d'arrencada, organitzada per Respon.cat, una iniciativa empresarial nascuda fa tres anys per ser l'organisme de referència en responsabilitat social a Catalunya.

Una de les característiques principals de l’RS responsabilitat social és el diàleg entre grups d'interès diversos i les aliances. Com diu el lema, es pretenen explorar noves converses entre sectors i organitzacions. Per això, aquesta trobada té un significat molt potent per a les empreses i organitzacions que estan compromeses amb la gestió de l'RS.

El seminari porta per nom TSR+10 perquè vol ressaltar que no es parteix de zero: és hereu del que es va fer al maig del 2007 al Palau Maricel de Sitges, i que ha permès que alguns municipis i comarques ja s'hi hagin orientat. Ara es pretén fer un salt endavant, ja que els valors i les bones pràctiques d'RS són part de la competitivitat regional, ajuden a captar talent, milloren la qualitat de vida, garanteixen la sostenibilitat, i aporten reputació al territori.

A la tarda, l'acte s'ha obert a altres participants, amb una taula rodona on diferents ponents han donat el seu punt de vista; la professora Cristina Sánchez Miret sobre la reforma horària; el diputat Carles Campuzano sobre la necessitat de construir un nou pacte social; la directora de FemCat, Teresa Navarro, sobre fer de Catalunya uns dels millors països del món; Jordi Griera, promotor de la Plataforma País Conscient sobre la creació de consciència; Ramon Novell, director general de Cafès Novell, sobre la valoració de la transparència i l'autenticitat per part de les noves generacions. Maravillas Rojo, presidenta d'Abacus, ha destacat l'exercici de generositat i complementarietat d'aquesta trobada i ha reclamat que no s'entengui la responsabilitat social com un apèndix sinó que ha de ser la manera d'entendre la gestió empresarial.

 

Josep Rull: això que heu fet avui a Vilanova és un petit miracle

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha fet la cloenda del seminari qualificant de petit miracle el que avui s'ha viscut a Vilanova i la Geltrú, perquè sols des del treball en xarxa podem construir grans projectes que transformin la realitat, i ha agraït als participants que pensessin en gran. Rull ha fet una comparació amb Dinamarca i la capacitat de generar grans consensos de país en les polítiques publiques centrals, destacant que Catalunya pot caminar en aquest mateix sentit i construir grans consensos de país, perquè tenim capacitat de diàleg, sentit de comunitat, i treball en xarxa. Sense aquests elements no es pot aplicar el sentit de la responsabilitat social, ha conclòs.

El conseller ha dit que la manera d'incorporar la sostenibilitat avui dia és amb l'economia circular i coincideix que els països que l'estan adoptant són als que les coses els van més bé, que tenen més cohesió social, que creen més riquesa, i que creen llocs de treball de més qualitat. A més, ha expressat que l'aposta per l'economia circular no és sols una qüestió ètica ja que ha esdevingut més rendible que l'economia lineal. Per això, ha relativitzat el posicionament del govern federal dels EUA ja que els estats tenen molt poder i Trump tot just podrà alentir una lògica que va en contra de les decisions preses pels estats més desenvolupats dels EUA.

Josep Santacreu, president de Respon.cat, ha assenyalat que si anys enrere haguéssim dissenyat un acte per fer des de Respon.cat hauria estat aquest, de diàleg transversal i orientat al territori. Ha justificat aquesta afirmació en el sentit que cal crear una cultura de la col·laboració perquè cap dels grans reptes importants que té la societat es podrà resoldre des d'una acció unilateral. Santacreu, que és conseller delegat de DKV Assegurances, també ha fet una crida a l'optimisme perquè cada cop són més les empreses compromeses, incomparable amb fa vint anys quan ells van començar a gestionar l'RSC.

L'acte ha rebut el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, i Jaume Farré, director del Departament d’Integració Social, ha assenyalat que el concepte de territori socialment responsable és clau en la seva activitat, perquè concentren moltes activitats en un mateix territori i treballen des de la proximitat i el treball en xarxa, perquè sols així podrem fer-hi canvis rellevants fent evolucionar el context i contribuir a una societat millor.

L'empresariat local hi ha estat representat amb la col·laboració de la Federació Empresarial del Gran Penedès, i el seu president, Martí Sistané, ha manifestat que les empreses que no tinguin valors deixaran de ser competitives, i que la clau per gestionar empresarialment la responsabilitat social és incorporant-la en el model de negoci.

Miquel Forns, alcalde de Sitges, ha rememorat que el primer seminari de TSR es va fer fa deu anys a Sitges, on es va llançar la idea i es va definir el concepte. Forns ha intervingut com a diputat de la Diputació de Barcelona, i ha remarcat el compromís de la corporació en la gestió de la pròpia responsabilitat social, amb n pla director i un codi ètic, i també amb el foment de l'RSE de les pimes i dels ajuntaments.

A la inauguració del matí, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, ha destacat el compromís municipal amb la responsabilitat social, de manera que ja es considera un ajuntament capdavanter en aquest enfocament. Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, ha lligat el sentit de l'acte amb el projecte que va intentar Víctor Balaguer al segle XIX posant en marxa la institució que porta el seu nom, en el que fou un intent de construir una societat més justa, fent que la cultura arribés a les classes obreres i preocupant-se per la cohesió social i la prosperitat.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat que el seminari ha tingut un ritme creixent i que s'ha creat un clima molt positiu, partint de dinàmiques entre organitzacions similars i acabant amb accions transversals, fent viure intensament el sentit de les col·laboracions en el territori.

El Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables es divulgarà per captar adhesions i Respon.cat ajudarà a sumar esforços.

Entrades relacionades:

Canyelles presenta el sentido empresarial de la RSE en el sector agroalimentario en acto en INEA Valladolid organizado por AgroBank


El pasado miercoles 7 de junio tuvo lugar en el INEA de Valladolid la Jornada "Un valor social para la empresa en el entorno agroalimentario", organizada por AgroBank y la Obra Social de la Caixa, para divulgar el programa INCORPORA entre las empresas del sector agroalimentario de Castilla y León.
INCORPORA está coordinado por Espávila Segovia y Procomar Valladolid Acoge, y en el transcurso del acto en qué se congregaron cerca de un centenar de personas se proyectó un reportage de presentación del programa.
 
El evento contó con la presencia de la consejera de Agricultura de la Comunidad, que dió inicio a las presentaciones, contando con la presencia de empresas comprometidas con la sociedad, como Huercasa, Ibersnacks y Scwuimac.

El experto en responsabilidad social de las empresas Josep Maria Canyelles fue el invitado para hacer una presentación sobre el sentido empresarial de la RSE en el sector agroalimentario. Canyelles, que es promotor de distintas iniciativas de RSE, desarrolló su relato a partir de ejemplos que le permitieron enfatizar que la RSE es algo real para muchas organizaciones y que se vincula al modelo de empresa.
También se presento la iniciativa pública Tierra de Sabor, que acaba de dar lugar a la submarca Sabor social para fomentar las colaboraciones entre empresas agroalimentarias y entidades sociales.
El acto tuvo lugar en INEA - Escuela Universitaria de Ingeniería Agraria de Valladolid, y acabó con una visita a sus cultivos hortícolas al aire libre y un cóctel a cargo de una entidad social.



10.6.17

Antioquia: "Les universitats han de contribuir a construir territoris socialment responsables"

La primera vegada que vaig començar a divulgar el concepte de Territori Socialment Responsable fora de Catalunya va ser al febrer del 2006 a Medellín (Antiòquia, Colòmbia), que va anar seguida d'una acció a Alcázar de San Juán (Castella, Espanya) al juny del mateix any. La sessió a Medellín va tenir lloc a la Universidad de Antioquia, i em fa una especial il·lusió que en aquelles terres segueixin parlant del concepte de Territori Socialment Responsable i de la Responsabilitat Social Universitària per ajudar a desenvolupar-lo amb relació amb tots els actors.

Vegeu les referències:

El territorio, en el centro de la responsabilidad social

08/06/2017
Por: Leidy Avendaño - UdeA Televisión - Daniela Ramírez - UdeA Noticias
¿Cómo hacer responsabilidad social desde las universidades públicas con pertinencia en el territorio? Esta pregunta es central hoy para pensar en el tema, en esto coincidieron los asistentes al foro organizado por la vicerrectoría de Extensión.



Además de producir conocimiento, la universidad debe transferirlo a la sociedad y esta no es una tarea fácil. Por eso la responsabilidad social debe ser “un eje transversal a los ejes misionales universitarios”, según José Othón Flores Consejo quien coordina el Observatorio de Responsabilidad Social de la Universidad Veracruzana en México.

La articulación público – privada o privada – privada es importante en este sentido pues “permite agrupar las capacidades estratégicas de las experiencias de cada uno de los aliados y también recursos; es sumamente importante unir fuerzas en este tema”, de acuerdo con Juliana Espinosa López, directora de la Cámara de Comercio en Industria Francia - Colombia, sede Medellín.

Sin embargo, para las universidades públicas el reto es mayor, pues asumir en serio la responsabilidad social deja de ser un asunto voluntario, como puede serlo en una empresa privada, para convertirse en una obligación al “ser instituciones motor de desarrollo que orientan el cambio a través de la formación de nuevas generaciones. Para las universidades, como instituciones educativas, es un deber ser”, sostiene Othón Flores.

Para el rector, Mauricio Alviar impactar en el territorio es un reto para la Universidad de Antioquia y esto implica “trabajar con los actores en la construcción de sociedad y mucho más en este momento en el cual Colombia quiere transitar por un camino de construcción de paz”.

Algunas de las acciones de la Institución en responsabilidad social universitaria son el Aula universitaria de mayores, los consultorio Jurídico "Guillermo Peña Alzate" y el de Seguridad Social Integral; los programas Edufines, Helios, y Voluntariado cultural, artes y oficios para el adulto mayor, y Niñez UdeA; y redes como la de cuidadores informales, la Interuniversitaria Buen Comienzo y la de Voluntades Universitarias por el Desarrollo Social.

Teniendo en cuenta la presencia de la Alma Máter en las regiones de Antioquia, la estrategia de responsabilidad social universitaria implica “darle enfoque territorial a los planes de estudio, tenemos que ver cómo nuestros universitarios salen a atender las necesidades del entorno”, afirma Othón Flores.

Además, “no debe ser asistencialista, debe ser motor de desarrollo. No se trata de dar regalos en navidad a los niños pobres, se trata de hacer que ellos vengan a estudiar a la universidad”, concluye el coordinador del Observatorio de Responsabilidad Social de la Universidad Veracruzana en México.

10.3.06 Canyelles parla a Medellín sobre Territoris Socialment Responsables

En el marc del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles va desenvolupar una ponència sobre els Territoris Responsables. Les jornades van tenir lloc a la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrer) i estaven coorganitzades pels ajuntaments de Medellín i Barcelona i els governs d'Antiòquia i Catalunya, davant un auditori integrat per empresaris, representants dels governs i de la societat civil i del món universitari.

Canyelles, com a integrant de la delegació catalana, va desenvolupar una visió de la Responsabilitat Social com a compromís de totes les parts, empreses, administracions i també la societat civil, com a base i requeriment per a poder desenvolupar el concepte de Territori Responsable.

En la seva intervenció va indicar que parlem de Responsabilitat Social Col·laborativa quan volem posar l'accent en la gestió de les relacions amb les parts interessades, tot millorant els processos de creació de valor i atenent especialment les externalitats positives que se'n deriven per a la comunitat, i l'enriquiment del capital social.

Precisament, el fruit de la suma de les interaccions entre organitzacions creixentment responsables en un territori dóna lloc als Territoris Responsables. Uns espais on la gestió de la RS de cada organització es va optimitzant fruit de la pròpia interrelació i identificació de bones pràctiques.

El concepte de Territoris Responsables requereix un lideratge compartit entre diferents agents, públics, privats i socials, per tal de reforçar la capacitat relacional i promoure sinèrgies globals.

En el cas d'entorns complexos com el d'Antiòquia i el de Colòmbia té sentit fer aquest enfocament com també en territoris on, com a Catalunya, aspirem a l'excel·lència en una economia del coneixement que innovi i garanteixi la cohesió social.

Antioquia: "Las universidades deben contribuir a construir territorios socialmente responsables"

La primera vez que empecé a divulgar el concepto de Territorio Socialmente Responsable fuera de Cataluña fue en febrero de 2006 en Medellín (Antioquia, Colombia), que fue seguida de una acción en Alcázar de San Juán (Castilla, España) en junio del mismo año. La sesión en Medellín tuvo lugar en la Universidad de Antioquia, y me hace especial ilusión que en aquellas tierras sigan hablando del concepto de Territorio Socialmente Responsable y de la Responsabilidad Social Universitaria para ayudar a desarrollarlo con relación a todos los actores.

Ver las referencias:

El territorio, en el centro de la responsabilidad social

08/06/2017
Por: Leidy Avendaño - UdeA Televisión - Daniela Ramírez - UdeA Noticias
¿Cómo hacer responsabilidad social desde las universidades públicas con pertinencia en el territorio? Esta pregunta es central hoy para pensar en el tema, en esto coincidieron los asistentes al foro organizado por la vicerrectoría de Extensión.



Además de producir conocimiento, la universidad debe transferirlo a la sociedad y esta no es una tarea fácil. Por eso la responsabilidad social debe ser “un eje transversal a los ejes misionales universitarios”, según José Othón Flores Consejo quien coordina el Observatorio de Responsabilidad Social de la Universidad Veracruzana en México.

La articulación público – privada o privada – privada es importante en este sentido pues “permite agrupar las capacidades estratégicas de las experiencias de cada uno de los aliados y también recursos; es sumamente importante unir fuerzas en este tema”, de acuerdo con Juliana Espinosa López, directora de la Cámara de Comercio en Industria Francia - Colombia, sede Medellín.

Sin embargo, para las universidades públicas el reto es mayor, pues asumir en serio la responsabilidad social deja de ser un asunto voluntario, como puede serlo en una empresa privada, para convertirse en una obligación al “ser instituciones motor de desarrollo que orientan el cambio a través de la formación de nuevas generaciones. Para las universidades, como instituciones educativas, es un deber ser”, sostiene Othón Flores.

Para el rector, Mauricio Alviar impactar en el territorio es un reto para la Universidad de Antioquia y esto implica “trabajar con los actores en la construcción de sociedad y mucho más en este momento en el cual Colombia quiere transitar por un camino de construcción de paz”.

Algunas de las acciones de la Institución en responsabilidad social universitaria son el Aula universitaria de mayores, los consultorio Jurídico "Guillermo Peña Alzate" y el de Seguridad Social Integral; los programas Edufines, Helios, y Voluntariado cultural, artes y oficios para el adulto mayor, y Niñez UdeA; y redes como la de cuidadores informales, la Interuniversitaria Buen Comienzo y la de Voluntades Universitarias por el Desarrollo Social.

Teniendo en cuenta la presencia de la Alma Máter en las regiones de Antioquia, la estrategia de responsabilidad social universitaria implica “darle enfoque territorial a los planes de estudio, tenemos que ver cómo nuestros universitarios salen a atender las necesidades del entorno”, afirma Othón Flores.

Además, “no debe ser asistencialista, debe ser motor de desarrollo. No se trata de dar regalos en navidad a los niños pobres, se trata de hacer que ellos vengan a estudiar a la universidad”, concluye el coordinador del Observatorio de Responsabilidad Social de la Universidad Veracruzana en México.

10.3.06 Canyelles habla en Medellín sobre Territorios Socialmente Responsables


En el marco del Seminari Internacional Cómo construir paz, diálogo, desarrollo y convivencia desde lo local y lo regional, Josep Maria Canyelles desarrolló una ponencia sobre los Territorios Socialmente Responsables. Las jornadas tuvieron lugar en la Universidad de Antioquia (Medellín, 24-27 febrero 2006) y estaban coorganizadas por los ayuntamientos de Medellín y Barcelona y los gobiernos de Antioquia y Cataluña, ante un auditorio integrado por empresarios, representantes de los gobiernos y de la sociedad civil y del mundo universitario.

Canyelles, como integrante de la delegación catalana, desarrolló una visión de la Responsabilidad Social como compromiso de todas las partes, empresas, administraciones y también la sociedad civil, como base y requisito para poder desarrollar el concepto de Territorio Socialmente Responsable.

En su intervención indicó que hablamos de Responsabilidad Social Colaborativa cuando queremos poner el acento en la gestión de las relaciones con las partes interesadas, mejorando los procesos de creación de valor y atendiendo especialmente las externalidades positivas que se derivan para la comunidad, y el enriquecimiento del capital social.

Precisamente, el fruto de la suma de las interacciones entre organizaciones crecientemente responsables en un territorio da lugar a los Territorios Responsables. Unos espacios donde la gestión de la RS de cada organización se optimizando fruto de la propia interrelación e identificación de buenas prácticas.

El concepto de Territorios Responsables requiere un liderazgo compartido entre diferentes agentes, públicos, privados y sociales, para reforzar la capacidad relacional y promover sinergias globales.

En el caso de entornos complejos como el de Antioquia y el de Colombia tiene sentido hacer este enfoque así como en territorios donde, como en Cataluña, aspiramos a la excelencia en una economía del conocimiento que innove y garantice la cohesión social.

9.6.17

Un centenar d'empreses i organitzacions es comprometen des de Vilanova a fer de Catalunya "un país socialment responsable"

 

  • Josep Rull: 'Això que heu fet avui és un petit miracle. L''aposta per l'economia circular no és sols una qüestió ètica ja que ha esdevingut més rendible que l'economia lineal'
  • Un centenar d'empreses i organitzacions es comprometen des de Vilanova a fer de Catalunya "un país socialment responsable". EIX
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha fet la cloenda del seminari qualificant de petit miracle el que avui s'ha viscut a Vilanova i la Geltrú, perquè sols des del treball en xarxa podem construir grans projectes que transformin la realitat, i ha agraït als participants que pensessin en gran. Rull ha fet una comparació amb Dinamarca i la capacitat de generar grans consensos de país en les polítiques publiques centrals, destacant que Catalunya pot caminar en aquest mateix sentit i construir grans consensos de país, perquè tenim capacitat de diàleg, sentit de comunitat, i treball en xarxa. Sense aquests elements no es pot aplicar el sentit de la responsabilitat social, ha conclòs.

El conseller ha dit que la manera d'incorporar la sostenibilitat avui dia és amb l'economia circular i coincideix que els països que l'estan adoptant són als que les coses els van més bé, que tenen més cohesió social, que creen més riquesa, i que creen llocs de treball de més qualitat. A més, ha expressat que l'aposta per l'economia circular no és sols una qüestió ètica ja que ha esdevingut més rendible que l'economia lineal. Per això, ha relativitzat el posicionament del govern federal dels EUA ja que els estats tenen molt poder i Trump tot just podrà alentir una lògica que va en contra de les decisions preses pels estats més desenvolupats dels EUA.

Josep Santacreu, president de Respon.cat, ha assenyalat que si anys enrere haguéssim dissenyat un acte per fer des de Respon.cat hauria estat aquest, de diàleg transversal i orientat al territori. Ha justificat aquesta afirmació en el sentit que cal crear una cultura de la col·laboració perquè cap dels grans reptes importants que té la societat es podrà resoldre des d'una acció unilateral. Santacreu, que és conseller delegat de DKV Assegurances, també ha fet una crida a l'optimisme perquè cada cop són més les empreses compromeses, incomparable amb fa vint anys quan ells van començar a gestionar l'RSC.

L'acte ha rebut el suport de la Fundació Bancària “la Caixa”, i Jaume Farré, director del Departament d’Integració Social, ha assenyalat que el concepte de territori socialment responsable és clau en la seva activitat, perquè concentren moltes activitats en un mateix territori i treballen des de la proximitat i el treball en xarxa, perquè sols així podrem fer-hi canvis rellevants fent evolucionar el context i contribuir a una societat millor.

L'empresariat local hi ha estat representat amb la col·laboració de la Federació Empresarial del Gran Penedès, i el seu president, Martí Sistané, ha manifestat que les empreses que no tinguin valors deixaran de ser competitives, i que la clau per gestionar empresarialment la responsabilitat social és incorporant-la en el model de negoci.

Miquel Forns, alcalde de Sitges, ha rememorat que el primer seminari de TSR es va fer fa deu anys a Sitges, on es va llançar la idea i es va definir el concepte. Forns ha intervingut com a diputat de la Diputació de Barcelona, i ha remarcat el compromís de la corporació en la gestió de la pròpia responsabilitat social, amb n pla director i un codi ètic, i també amb el foment de l'RSE de les pimes i dels ajuntaments.

A la inauguració del matí, Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, ha destacat el compromís municipal amb la responsabilitat social, de manera que ja es considera un ajuntament capdavanter en aquest enfocament. Albert Tubau, president de l'Institut d'Estudis Penedesencs, ha lligat el sentit de l'acte amb el projecte que va intentar Víctor Balaguer al segle XIX posant en marxa la institució que porta el seu nom, en el que fou un intent de construir una societat més justa, fent que la cultura arribés a les classes obreres i preocupant-se per la cohesió social i la prosperitat.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat que el seminari ha tingut un ritme creixent i que s'ha creat un clima molt positiu, partint de dinàmiques entre organitzacions similars i acabant amb accions transversals, fent viure intensament el sentit de les col·laboracions en el territori.
El Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables es divulgarà per captar adhesions i Respon.cat ajudarà a sumar esforços.

Un centenar de empresas se reúne para proyectar en los territorios la responsabilidad social

La Vanguardia: Un centenar de empresas se reúne para proyectar en los territorios la responsabilidad social 

Un centenar de empresas y organizaciones se han reunido este jueves en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) con la voluntad de proyectar la responsabilidad social de la empresas en los territorios.

09/06/2017 

BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
Un centenar de empresas y organizaciones se han reunido este jueves en Vilanova i la Geltrú (Barcelona) con la voluntad de proyectar la responsabilidad social de la empresas en los territorios.

El encuentro, organizado por 'Respon.cat', ha servido para que los compromisos corporativos también ayuden a abordar los retos territoriales y para presentar un manifiesto "para hacer de Catalunya un país socialmente responsable", ha informado en un comunicado.

El seminario ha llevado como nombre TSR+10, resaltando que "este evento no parte de cero", ya que es heredero del encuentro que se celebraba en Sitges (Barcelona) en 2007 y que ha permitido que algunos municipios y comarcas ya cuenten con modelos de responsabilidad social.

El conseller de Territorio de la Generalitat, Josep Rull, ha calificado de "pequeño milagro" el encuentro, y ha añadido que solo desde el trabajo en red se pueden construir grandes proyectos que transformen la realidad.

Ha incidido en que la manera de incorporar la sostenibilidad hoy día es con la economía circular, y ha asegurado que los países que están adoptando este nuevo modelo "son a los que le van las cosas bien" y que ha resultado ser más rentable que la economía lineal.

El presidente de 'Respon.cat' y consejero delegado de DKV, Josep Santacreu, ha dicho que es necesario crear una cultura de la colaboración "porque ninguno de los grandes retos que tiene la sociedad se podrán resolver desde una acción unilateral".

El manifiesto presentado en Vilanova i la Geltrú por unos territorios socialmente responsables se divulgará para captar adhesiones y 'Respon.cat' ayudará a sumar esfuerzos.

2.6.17

[INVITACIÓ] Jornada per uns Territoris Socialment Responsables

Benvolguts i benvolgudes,

Respon.cat us convida a la Jornada per uns Territoris Socialment Responsables · Acte de cloenda del Seminari de TSR



Dijous 8 de juny, de 15:30 a 17:30h
Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Vilanova i la Geltrú







 
Programa

15:30 Taula rodona: Fem créixer la responsabilitat social en els territoris, fem de Catalunya un país socialment responsable
Presentació de l’acte: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
Aportacions de diversos participants:
  • Jordi Griera. Promotor de la Plataforma País Conscient
  • Cristina Sánchez Miret. Professora UdG i membre Iniciativa per la Reforma horària
  • Carles Campuzano. Diputat portaveu PdeCat al Congrés dels Diputats
  • Maite Trepat. Directora general de l’Associació Alba
  • Jordi Via. Comissionat d’Economia Social i Cooperativa. Ajuntament de Barcelona
  • Teresa Navarro. Directora general de Femcat
  • Ramon Novell. Director general de Cafès Novell
  • Maravillas Rojo. Presidenta d’Abacus
Col·loqui


16:40 Proclamació del Manifest
Lectura del Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns TSR
Intervencions de cloenda:
  • Miquel Forns, alcalde de Sitges (Seminari 2007)
  • Jaume Farré, director Departament d’Integració Social. Fundació Bancària “la Caixa”
  • Martí Sistané, president Federació Empresarial del Gran Penedès
  • Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
  • Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
  • Joan Carles Garcia Cañizares, diputat delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació de la Diputació de Barcelona
  • Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
17’30 Copa de cava

Cal inscriure’s a través d’aquest formulari

Més informació:

28.5.17

[VÍDEO] Vilanova acollirà el Seminari de Territoris Socialment Sostenibles que organitza Respon.cat

Notícia publicada a Canal Blau:

Vilanova acollirà el Seminari de Territoris Socialment Sostenibles que organitza Respon.cat

25 de maig de 2017. Vilanova acollirà el 8 de juny el Seminari de Territoris Socialment Responsables que organitza l’associació empresarial Respon.cat, una jornada que vol aconseguir que els municipis i comarques de Catalunya incorporin valors com l’ètica o la sostenibilitat. S’espera que un centenar d’assistents provinents d’administracions, empreses i organitzacions diverses debatin sobre aquest concepte i renovin el compromís que van signar ara fa 10 anys.


27.5.17

[INSCRIPCIÓ OBERTA] Respon.cat aborda com fer de Catalunya un país socialment responsable




  • Respon.cat us convida a un esdeveniment singular sobre Territoris Socialment Responsable el 8 de juny.
  • L’acte és obert i tindrà lloc després d’un seminari matinal per a 100 persones, amb el repte de contribuir a fer de Catalunya un país socialment responsable
  • Es proclamarà el “Manifest  pels Territoris Socialment Responsables”, amb la presència d’una gran representació d’organitzacions privades, públiques i socials
L’acte tindrà lloc dijous 8 de juny a les 15:30, després de la trobada excepcional que haurà tingut lloc el mateix dia 8 de juny al matí en què 100 persones d’organitzacions molt diverses dialogaran per fer uns territoris més compromesos en el Seminari TSR+10, a la tarda es podrà assitir a un acte obert sobre els Territoris Socialment Responsables.
Respon.cat defensa que les aliances són essencials per a fer un Territori Socialment Responsable. Per això suggereix que per venir en aquest acte porteu "parella social"! Ens agradaria molt que les empreses convideu una entitat social que us hi acompanyi i viceversa, i també les institucions públiques podeu venir acompanyades d’algun actor social o privat del vostre territori. Contribuïm als espais de trobada i diàleg entre organitzacions. Explorem noves converses!
Programa de l’acte de cloenda del Seminari TSR+10
  • 15:30 Taula rodona: fem créixer la responsabilitat social en els territoris
Resum de la sessió matinal
Aportacions de diversos participants (8x3min) i col·loqui
  • 16:40 Proclamació del “Manifest  pels Territoris Socialment Responsables”
   Miquel Forns, alcalde de Sitges (passar testimoni 2007)
   Jaume Farré, director del Departament d’Integració Social. Fundació Bancària “la Caixa”
   Martí Sistané, president Federació Empresarial del Gran Penedès
   Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
   Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú
   Joan Carles Garcia Cañizares, diputat delegat d’Hisenda, Recursos Humans, Processos i Societat de la Informació de la Diputació de Barcelona
   Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
L’acte acabarà a dos quarts de sis amb una copa de cava
Cal inscriure’s a través d’aquest formulari
TSR_agrupats_Respon.cat