25.4.16
Suport a la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural
La sessió va comptar amb una àmplia presència de representants destacats de la societat civil, institucions culturals i el món empresarial. En aquest marc, Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès, i Carles Duarte, president del CoNCA, varen anunciar l'impuls de la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural. L'objectiu principal d'aquesta declaració és: reclamar l'aprovació de la Llei de mecenatge i la creació dels instruments per al seu desenvolupament.
Aquesta és la declaració, a la qual Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global hi ha donat el seu suport:
Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural
A favor d’una major implicació social en el foment de les arts i la cultura: compromís amb el mecenatge cultural
La cultura té un valor central en la construcció d’un país i és un component essencial de l’expressió de la seva identitat i un element cohesionador de primer ordre. La cultura ens referma en la pertinença a una col·lectivitat i ens dóna les eines per créixer i desenvolupar-nos com a poble. Ens capacita per integrar les diverses sensibilitats socials i culturals que conformen la societat en tota la seva complexitat. Per aquest motiu, cal que tots els estaments del nostre país —socials, econòmics, acadèmics i institucionals— reconeguin la cultura com a eina de vertebració social, espai d’intercanvi plural i instrument de creixement econòmic, i una aposta per l'excel·lència i la contemporaneïtat.
Considerem, doncs, necessari convertir-la en un dels eixos estratègics de l’acció política. La intervenció pública és primordial per assegurar la pluralitat, la diversitat i la riquesa de la cultura; el seu paper de garant d’aquest sector a través d’una aposta clara per la cultura ha de ser un dels eixos principals de l’acció de govern.
Ara, més que mai, és necessari desenvolupar noves fórmules mixtes que permetin una millor i major participació ciutadana, més iniciativa i compromís del sector privat, i una indispensable aliança publicoprivada que potenciï els recursos econòmics per a la cultura.
Els agents socials, els empresaris i els creadors, com a mostra del nostre compromís amb la cultura, ens oferim a treballar conjuntament amb les institucions per:
- Reconèixer la cultura com a eix essencial de les polítiques del país.
- Dotar la cultura de recursos necessaris amb un mínim del 2 % del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
- Estimular la col·laboració entre sector privat i públic diversificant noves eines de finançament per a la cultura.
- Impulsar mesures fiscals que reconeguin i incentivin la col·laboració i el compromís de la ciutadania amb la cultura.
El món de la cultura i la societat civil instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a impulsar durant aquesta legislatura la redacció d’una Llei de mecenatge equiparable a la dels països avançats del nostre entorn. Aquesta Llei ha de ser consensuada amb els sectors cultura l i empresarial, acompanyada dels instruments necessaris per a desenvolupar-la.
I és per tot això que els promotors d'aquesta iniciativa convidem les entitats i les persones que creuen en la força de la cultura a sumar-se i a adherir-se a la DECLARACIÓ de Compromís amb el Mecenatge Cultural.
Barcelona, 14 d'abril de 2016
Ateneu Barcelonès
Consell Nacional de la Cultura i les Arts, CoNCA
Document PDF
Butlleta d’adhesió
Per altra banda, en el marc de l'acte, Robert Fohr, cap de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura i Comunicació del Govern de França, va fer-hi unes reflexions sobre el model francès, que podeu escoltar en el vídeo adjunt [fr].
Altres entrades sobre "mecenatge".
20.6.10
El mecenatge també té un component estratègic per al país
En fer aquestes explicacions necessàries per a situar l'RSE com un estil de gestió, integrat dins el funcionament de l'empresa i sovint vinculat a la mateixa dimensió estratègica, es corre el risc de fer-les caure al sac de les pràctiques antigues i fins i tot pot semblar que marquem un punt de separació.
Res més lluny de la nostra intenció. Pràctiques com el mecenatge són necessàries i formen part d'un comportament noble. Sens dubte hem de ser crítics amb aquells que puguin fer-les per a netejar la seva imatge mentre que continuen portant a terme males pràctiques empresarials al costat d'aquestes aportacions, però aquesta anàlisi cal fer-la amb la cura suficient per a no perjudicar el prestigi que es mereix el mecenatge com a bona pràctica més enllà de si s'integra o no dins unes polítiques de gestió de l'RSE.
La filantropia és necessària no únicament per les insuficiències econòmiques del finançament públic sinó perquè és sa que la societat -i el món econòmic- s'impliqui en els projectes que mereixen el seu interès.
La filantropia pot abastar finalitats culturals, ambientals, socials, i per descomptat les de caràcter científic, la investigació que a Catalunya està trobant un gran camp en les ciències biomèdiques. Precisament en matèries com les d'investigació, la filantropia ho ha tingut més fàcil per a fer un pas endavant que les altres filantropies també haurien d'anar fent. En parlàvem en un article titulat 'Ha acabat la filantropia a l'antiga: les empreses ara fan Inversió Social!', on explicàvem que el filantrop ja no es pot limitar a exercir la generositat sinó que s'ha d'implicar en l'èxit i l'impacte de la inversió.
Joan Massagué, un dels científics més reconeguts del món en matèria oncològica, destacava que la implicació social és bàsica en recerca: Falta que la recerca qualli i impregni tot el teixit social. Cal incorporar la recerca a la cultura en majúscules. Per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i actuacions diverses: noves lleis per incentivar la filantropia, científics líders que abanderin aquesta transformació, guanyar-se la confiança de la gent amb resultats de recerca destacats. És un feina indispensable que demana unió d’esforços i voluntat de moltes parts. Anirà passant. De fet, fundacions i institucions privades ja estan detectant centres d’excel·lència que generen confiança.
A Catalunya el mecenatge sempre ha estat important i, com es reflecteix en el magnífic llibre de Pere Clotas sobre el mecenatge, la notícia és que ho continua essent malgrat que la majoria de les grans empreses tinguin la seu fora del país: de les 100 principals empreses, sols 20 hi tenen la seu per 70 a Madrid. Però en plena crisi i ara que les obres socials de les caixes d'estalvis també han notat la caiguda de recursos, és encara més rellevant que aquestes pràctiques trobin nous mecenes disposats a invertir-hi els seus diners i les seves capacitats.
És per això que valorem que les donacions filantròpiques hagin sufragat el 33% de la investigació biomèdica catalana del 2009 i que Salut cerqui desacomplexadament fons privats per a donar-los als centres científics, amb el propòsit que la filantropia científica arribi a finançar el 50% de la investigació biomèdica que es fa a Catalunya. Una ambició, per cert, incompresa per la majoria dels seus col·legues autonòmics Avui se'n parla en una notícia al Periòdico:
Mecenes a l'hospitalEl mecenatge ha de ser una pràctica reconeguda socialment i integrada de manera general en un gran gruix de població, encara que sigui de manera modesta. En aquest sentit l'èxit de la Marató de TV3 ha servit per a facilitar que moltíssimes famílies i organitzacions participin de la filosofia del mecenatge. A més, s'ha fet sobre un model d'una fundació basada en el bon govern i la transparència. Ho remarquem perquè és fonamental que també les organitzacions destinatàries aprenguin a funcionar amb aquests mecenes que opten per la inversió social. Ja siguin ciutadans independents o grans corporacions, els donants han de tenir informació sobre una base de rendició de comptes suficient.
Es comença a despertar a Catalunya (amb prou feines es dóna a la resta d'Espanya), després d'un son de decennis, una figura potser inspirada en el renaixement italià, o en certs milionaris nord-americans: l'empresari d'èxit, autodidacte en cultura científica i sense fills que dóna importants quantitats de diners de manera altruista i silenciosa perquè els biòlegs i els metges investiguin en la recerca de solucions que alleugin el patiment de la humanitat. No és fàcil accedir a aquests individus, que acostumen a viure en ambients aliens als investigadors sense diners però amb idees. És aquest detall, el de les idees innovadores, l'element que els uneix, una vegada troben la baula de contacte.
El mecenatge privat va nodrir el 2009 amb 18,8 milions d'euros els 21 centres catalans que investiguen i tracten el càncer, la sida, les alteracions genètiques, les malalties digestives o la malària, entre altres projectes. Aquesta xifra va suposar el 33% dels fons que els científics van rebre directament per als seus estudis –55,8 milions d'euros el 2009, sense comptar les aportacions europees–. Al marge d'això, la Conselleria de Salut va destinar 184 milions al finançament d'estudis que van fer els hospitals en la seva pràctica diària. [continuar llegint al Periódico]
La Marató també s'adreça precisament a la investigació sobre la salut, un camp en el qual Catalunya hi té un camp de recerca obert i amb grans èxits que s'esperen més grans en el futur. El mecenatge en aquest camp, doncs, no solament ha d'esperar l'impacte dels èxits mèdics sinó que alhora és una opció estratègica de desenvolupament nacional. Aquest és sens dubte un dels camps on Catalunya pot sobresortir en el món. Per això cal sumar-hi tots els esforços possibles, públics, privats, i universitaris.
Articular aquests partenariats -el que es coneix com la triple hèlix- no deixa de ser una manera d'avançar cap a un territori socialment responsable, en la mesura que les estratègies col·laboratives faciliten aquest recorregut que ha de ser complementat amb una correcta selecció dels projectes segons amb la seva sostenibilitat i uns compromisos ètics de d'RSE per part de les organitzacions públiques, privades i socials participants. El mecenatge pot, doncs, ser una pràctica estratègica, sostenible i d'alt impacte si es porta a terme amb unes condicions que vagi més enllà de la filantropia ben intencionada però poc compromesa.
Article publicat a Jornal.cat
28.4.23
Aprovació de la reforma de la llei de mecenatge
La Comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la llei de mecenatge, la presa de la qual en consideració va ser aprovada per àmplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l'abstenció de Vox (5 vots). Després de l'aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. La seva entrada en vigor tindrà lloc l'1 de gener del 2024.
El marc jurídic vigent a l’estat espanyol per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents:
- S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40 % de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
- S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
- S'amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
- S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
- S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
-
L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.
Seguir llegint a: ccfundacions.cat
22.4.08
Pere Clotas presenta un magnífic llibre sobre mecenatge
Fa uns dies es va presentar el llibre "El patrocini empresarial", en un acte organitzat per AEDME a la seu del Cercle d'Economia. Aquest fet té un doble protagonista: el llibre i l'autor. El llibre suposa un magnífic recull de totes les dades i informacions rellevants en la matèria, exposades amb gran precisió, fins al punt que molts experts el consideren veritablement com el Llibre Blanc de Mecenatge a Catalunya. Però l'altre protagonista és l'autor, Pere Clotas, un apassionat i un professional del mecenatge. Solament una persona que ha conegut amb profunditat aquesta matèria i que hi ha tingut una relació professional i vocacional alhora pot haver donat forma a aquest compendi.Saludem des d'aquí l'amic Pere Clotas i recomanem ferventment la lectura del llibre. L'acte en certa manera fou una mena d'homenatge a la persona i molts dels presents així ho vam sentir. Entre els parlaments hi va haver persones que han tingut l'oportunitat de conèixer la seva trajectòria amb proximitat:
Joaquim Triadú, ex-Conseller de Presidència de la Generalitat, va definir Clotas menjo un corredor de fons, un home de cultura, un gran viatger i una persona meticulosa i amb una gran capacitat d'empatia, factors tots que han contribuït a la seva privilegiada visió de l'àmbit del mecenatge. Triadú va aprofitar a més el seu discurs per a llançar un repte singular a la ÆDME i al Cercle d'Economia, emplaçant a ambdues institucions a respondre a preguntes fonamentals en el debat sobre el patrocini i la RSC i a construir a partir d'aquestes respostes unes regles del joc o un codi ètic del mecenatge a Catalunya.El tancament de la sessió, de to distès, va córrer a càrrec de Güell de Sentmenat, President de ÆDME, qui, per al·lusions, va començar la seva al·locució recordant la figura del seu besavi, mecenes d'Antoni Gaudí, en el meridià entre els segles XIX i XX. A continuació, va glossar la seva llarga relació d'amistat amb Clotas, i va definir a l'autor de Patrocini empresarial com «un talent singular per a trobar al millor mecenes per a cada projecte, i per a aconseguir a més que la implicació del mateix sigui intensa i personal, assegurant el seu èxit i la seva durada».
Sobre les dades del patrocini a Catalunya, val a dir que sorprenen pel seu volum. Xavier Bru de Sala, en un article a la Vanguardia, ho remarca:
Un dato a retener. Catalunya es líder en patrocinio y mecenazgo empresarial. Contra lo que puede parecer, por la ubicación en Madrid de la sedes de casi setenta entre las cien mayores empresas por menos de veinte en Catalunya; contra la lógica de la administración central como gran orientadora, en beneficio o ahorro propio, de las donaciones de las grandes empresas; contra la percepción –durante años cierta– de que, aprovechando la recuperación de la Generalitat, se había secado para no volver a manar el manantial de los mecenas catalanistas de la resistencia cultural; contra el escasísimo e injusto eco en los medios de esta importante fuente de financiación de la cultura y el humanitarismo, que no contribuyen como podrían y debieran a la formación de un estado de ánimo propicio; contra todo pronóstico pues, Catalunya lidera el mecenazgo en España.
Enllaços recomanats:
Nota de premsa de l'AEDME
El patrocinio empresarial mueve 1.000 millones al año en España
Traducir CASTELLANO
25.3.14
Debat sobre participació social i mecenatge
Alguns assistents qualificats, com el diputat Carles Campuzano, també han fet aportacions destacades al debat. Campuzano preveu que el text per a la reforma de la llei de mecenatge pugui entrar al Congrés durant aquesta legislatura.
Miquel Roca ha presentat l'esdeveniment dient que estem iniciant una nova etapa en el model de col·laboració público-privat, ja que l'Estat no ho podrà fer tot. Cal posar el tema damunt la taula. Als responsables del sector de la cultura se'ls està demanant que facin sense tenir, i als del món social que a sobre no ho critiquin. El problema existeix i creixerà. Fa uns anys intentava fer entendre al ministre d'Hisenda que el patrocini no és una manera de no pagar impostos sinó una manera diferent de pagar-los.
Roca ha indicant que tenim una mala regulació però el sector també hauria de fer un esforç. Fer una fundació sense fons, esperant que ja me'ls donarà una altra fundació... Però és evident que tenim un problema de falta de confiança de l'administració tributària.. Caldria explicar al país el que fa al sector; quanta gent menja gràcies al sector, quanta gent accedeix a la cultura gràcies al sector... Hi ha una actitud col·lectiva de poca valoració del sector.
L'advocat ha estat crític amb el govern destacant que quan s'ha d'abordar una reforma sanitària, es convoquen els grans especialistes del sector; quan s'ha de fer en el camp de l'ensenyament igual (excepte en el cas Wert); però quan s'ha de parlar de mecenatge el tema es passa a Hisenda!
Miquel Roca ha tancat l'acte dient que podem tenir molts esportistes, podem tenir molts investigadors... però finalment és el sentit de responsabilitat social el que dóna la mesura de la qualitat d'una societat i que ens pot garantir la felicitat.
22.9.12
21a edició dels Premis de la Fundació Cercle d'Economia
El guardó degà del patrocini i el mecenatge empresarial a Espanya reconeixerà aquest any les iniciatives més meritòries en àmbits com la creació d'ocupació, el patrimoni cultural, el voluntariat corporatiu, la inclusió social o la divulgació científica.
BARCELONA, 19 DE SETEMBRE DE 2012.- El proper dia 15 d'octubre finalitzarà el termini de la presentació de candidatures pels Premis Fundació Cercle d’Economia al Patrocini i Mecenatge Empresarial 2012.
Les empreses, fundacions o obres socials que vulguin optar a algun dels guardons en les cinc categories disposen encara de quatre setmanes per postular a les seves iniciatives de mecenatge, patrocini o RSC en els àmbits de la inclusió social, la divulgació científica, la promoció del patrimoni cultural, el foment de l'esperit emprenedor i el voluntariat corporatiu.
Aquesta edició incorporem una nova categoria de Ciència en Acció amb la col·laboració de l’Associació Ciència en Acció. Aquesta associació és responsable del Programa homònim nascut l’any 2000 amb arrels europees i d’abast iberoamericà. Amb el suport d’entitats rellevants del món de la investigació, propicia una aproximació efectiva entre ciència i societat mitjançant el reconeixement i la difusió de les activitats realitzades en l’àmbit de l’educació, els mitjans de comunicació, les empreses i altres agents implicats.
Els Premis de la Fundació Cercle d'Economia arriben, aquest any, a la seva vint-i-unena edició i compten novament amb el suport de Banc Sabadell.
Sota la presidència de Pere Vicens i Rahola, el Jurat de l'edició 2012 dels Premis Fundació Cercle d'Economia al Patrocini i Mecenatge Empresarial estarà integrat per representants i socis del Cercle d'Economia i per personalitats destacades de la societat civil.
Les bases i els impresos de candidatura poden consultar-se i descarregar-se des de la pàgina web del Cercle d'Economia (www.circuloeconomia.com), recollir-se en mà a la seu de la Fundació Cercle d'Economia (c/ Provença 298, 08008 - Barcelona), o demanar-se per correu electrònic a l'adreça: premiopatrocinio@circuloeconomia.com.
Per a més informació
Pedro Ralda | Secretari dels Premis | T. 93.552.58.08 | M. 629 209 428 |premiopatrocinio@circuloeconomia.com | www.circuloeconomia.com
15.10.08
Premis ÆDME 2008 al patrocini i la responsabilitat social corporativa
Els guardons, que celebren aquest any la seva XVIII edició, tenen com objectiu reconèixer iniciatives destacades de patrocini i responsabilitat social corporativa.
El termini per a la recepció de candidatures tanca el dia 7 de novembre.
Els Premis ÆDME al Patrocini i Mecenatge Empresarial s'han convertit en aquests 18 anys en uns dels guardons més influents dels àmbits de la filantropia i la Responsabilitat Social Corporativa a l'estat espanyol. L'edició 2008 premiarà iniciatives relacionades amb els següents camps: cultura i innovació, patrimoni històric, medi ambient i voluntariat corporatiu.
Santiago Fisas, Conseller de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid, presidirà per segon any consecutiu el jurat dels Premis ÆDME 2008. Aquesta vegada estarà també integrat per destacats representants de la vida empresarial i cultural com Alfredo Sáenz, Vicepresident i Conseller Delegat Banc Santander; Milagros del Corral, Directora de la Biblioteca Nacional; Miquel Roca, President de Fundació Abertis; Rafael Spottorno, Director de la Fundació Caixa Madrid; Diego del Alcázar, President de l'Institut d'Empresa i del Grup Vocento; i Salvador Gabarró, President de Gas Natural, entre altres.
Els impresos de candidatura i les bases dels premis es poden descarregar en la pàgina web de ÆDME (www.aedme.org), o bé sol·licitar-se en el correu electrònic esther@aedme.org.
ELS PREMIS ÆDME
L'Associació Espanyola per al Desenvolupament del Mecenatge Empresarial (ÆDME) lliura des de 1991 els seus populars Premis, que distingeixen a les iniciatives més punteres de patrocini i mecenatge de l'àmbit estatal. Si en la seva arrencada els guardons es van contagiar de l'esperit optimista i emprenedor de la Barcelona dels Jocs Olímpics, en els últims anys han incrementat la seva notorietat gràcies a l'auge de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC), posicionant-se com una de les distincions més reconegudes d'aquest àmbit a Espanya.
En la passada convocatòria van ser premiats el Grup Siro, Mango, la Fundació Abertis i l'organització no governamental Aldees Infantils. Com en aquella ocasió, al 2008 tornen a brindar el seu suport als Premis la Comunitat de Madrid i el Grup Santander en qualitat de patrocinadors. Per a més informació: ÆDME – Associació Espanyola per al Desenvolupament del Mecenatge Empresarial Tel. 932 372 682 | Email aedme@aedme.org
24.1.09
La implicació social és bàsica en recerca
Malgrat que en una situació com l'actual marcada per la crisi cal accentuar la necessitat de conservar tant com sigui possible el nivell d'ocupació i s'entén que bona part de l'RSE ha d'esmerçar els esforços en aquesta comesa, el mecenatge al servei de la investigació també afavoreix la continuïtat dels equips investigadors i la possibilitat de desenvolupar èxits científics, mèdics i, si s'escau, econòmics.
Amb aquest motiu, volem citar unes paraules de Joan Massagué, un dels científics més reconeguts del món en matèria oncològica, al voltant de la necessitat que la societat s'impliqui en recerca bàsica.
Joan Massagué (Barcelona, 1953) és actualment director adjunt de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), director del programa de Genètica i Biologia del Càncer en el Memorial Sloan-Kettering Cancer Center, de Nova York, i investigador del Howard Hughes Medical Institute. Membre de l’Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units, l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, les Reials Acadèmies de Medicina i Farmàcia, i de l’Organització Europea de Biologia Molecular, està considerat com un dels investigadors internacionals més importants en el camp de la regulació de la divisió cel·lular i metàstasi del càncer. A l’any 2004 va rebre el Premi Príncep d’Astúries i al 2007, la Creu de Sant Jordi.Vostè passa molts mesos a l’any als Estats Units. Com es veu des d’allà a la “vella Europa” i, més concretament, Catalunya i Espanya, en l’àmbit de la investigació?
Europa té les seves peculiaritats com a sistema científic. La creació de l’European Research Council (ERC) aquest any ha estat una gran notícia, un organisme aglutinador de la recerca i impulsor de l’excel·lència amb programes per impulsar el talent i retenir-lo. Hi ha grans centres de recerca, concentrats molt d’ells al nord d‘Europa. Però hi falta la implicació social, la cultura del mecenatge, la voluntat de donar a la recerca, que la ciutadania la vegi com iniciativa pròpia beneficiosa per a tothom. No és cap coincidència que en el rànquing d’universitats, les nordamericanes i les angleses, que ocupen els primers llocs, siguin també les que obtenen més donacions, milers i milers de dòlars i lliures, de la filantropia. La implicació social per tant és bàsica. Espanya també està mostrant interès en créixer científicament i s’estan fent esforços per potenciar la recerca i agilitzar i flexibilitzar el sistema.
Pel que fa a Catalunya, és un poble culte i un poble culte vol ciència. Per tant, hi ha una voluntat important manifestada en tots els àmbits, ja sigui ciutadà, acadèmic o polític, per propulsar el desenvolupament científic del país amb l’ambició de situar-lo en primera línia. Hi ha molt camí per fer, però crec que já l’hem començat a recórrer amb passes fermes. Un signe infal•lible d’això és l’interès creixent que la comunitat científica internacional hi està mostrant.
Creu que la iniciativa privada hauria de tenir, con succeeix als Estats Units, un paper més destacat en els temes de recerca?. Com creu que podríem aconseguir-ho?
Certament, aquest és un dels punts febles, el de la cultura del mecenatge, que cal treballar més. Falta que la recerca qualli i impregni tot el teixit social. Cal incorporar la recerca a la cultura en majúscules. Per aconseguir-ho és necessària la implicació de tots i actuacions diverses: noves lleis per incentivar la filantropia, científics líders que abanderin aquesta transformació, guanyar-se la confiança de la gent amb resultats de recerca destacats. És un feina indispensable que demana unió d’esforços i voluntat de moltes parts. Anirà passant. De fet, fundacions i institucions privades ja estan detectant centres d’excel·lència que generen confiança.
Revista ACES informatiu 29: Joan Massagué: "La implicació social és bàsica en recerca"
16.6.13
Ponència "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI" a càrrer de Sergi Ferrer-Salat per a inaugurar el congrés mèdic SEPAR

Ahir vaig assistir a la sessió inaugural del Congrés SEPAR 2013, de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), que és la societat científica que reuneix els més de 3.500 professionals de la salut respiratòria a l'estat espanyol, és a dir, la pràctica totalitat dels pneumòlegs i cirurgians toràcics.
Bienvenido a Barcelona, Bienvenido al 46 Congreso SEPAR from Fundación Respira on Vimeo.
Vídeo presentación congreso SEPAR de BARCELONA 2013
Cal felicitar els organitzadors per la seva integració d'alguns criteris de responsabilitat social en l'organització de l'esdeveniment. Entre aquests, la disminució de continguts excessivament grassos en els còctels i àpats, o les aportacions solidàries per mitjà de dues vies.
Per altra banda, enguany s'ha fet una Fila ZERO. En aquests temps de crisi el Comitè de Congressos de SEPAR i el Comitè Local Organitzador volen mostrar la seva solidaritat amb els que més ho necessiten. Per això aquest any, a més del 0,7%, SEPAR ha impulsat la creació d'una Fila ZERO en la cerimònia d'inauguració del Congrés a benefici d'una de les institucions més reconeguda i prestigiosa de nostre país: el Banc d'Aliments de Barcelona, el primer que es va crear a l'estat espanyol.
Carpa SEPAR a l'Illa Diagonal: Fes-te una espirometria
Com a aperitiu al congrés, el dissabte 8 de juny, metges i personal d'infermeria voluntaris han estat realitzant proves pulmonars i espirometries en una Carpa situada a l'Av Diagonal, davant del centre comercial de L'Illa.
Conferència Inaugural Medicina i Humanitats
La conferència inaugural portava per títol "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI", i anà a càrrec de Sergi Ferrer-Salat, president de Grup Ferrer. L'acte tingué lloc a l'Auditori Principal (Malala Iussufzai), presentada pel Dr. Ferrán Morell Brotad, president del 46è Congrés Nacional SEPAR.
Malgrat que el títol pot induir a error, amb l'ús del mot filantropia, el ponent desenvolupà un sentit de la filantropia equivalent a la responsabilitat social i contraposant-lo precisament a les accions de mer mecenatge sense una implicació més plena. Ferrer-Salat mostrà un gran compromís personal en la gestió ètica i el compromís social, alhora que desenvolupà una ponència molt ben documentada.
Aquestes són les piulades que vaig fer al Twitter de la ponència i el conjunt de l'esdeveniment (en ordre invers):
- Sentint l'Andrea Motis i Joan Chamorro al final de l'acte inaugural Congrés SEPAR. Fantàstic! pic.twitter.com/fy89nnjvPG
-
Al congrés SEPAR donen el 0'7% com a donatiu a entitats solidàries. Enguany per al Banc Aliments i ACIDH (persones amb intel·ligència límit)
-
Ponència molt documentada i compromesa per part de Sergi Ferrer Salat, president del Grup Ferrer (farmacèutica) pic.twitter.com/ogPLbdMHD8
-
Ferrer Salat: la Filantropia ha de superar el mecenatge, no pot quedar-se sols en fer aportacions
-
Ferrer Salat parla de
@NoamChomsky_es Can civilization survive capitalism? Creu q sí si el capitalisme sap canviar per ser sensible i fil. -
Ferrer Salat: les societats indígenes són les que més compromeses en la sostenibilitat; les més desenvolupades les q menys, pels interessos
-
Ferrer Salat: agnology és com introduir informació enganyosa
-
Ferrer Salat: en la desaparició de les civilitzacions sempre hi ha causes ambientals
-
Ferrer Salat: el problema més urgent és la degradació ambiental, i com afecta la vida, aigua, aire, residus,
-
Ferrer Salat parla d'Informe sobre irresponsabilitats demolidores com l'amiant i les pressions per a no prohibir-lo
-
Ferrer Salat mostra grans irresponsabilitats com Bhopal, Apple, Firestone i pressions de sectors industrials
-
Ferrer Salat usa el mot Filantropia però vol dir
#RSE pq precisament es mostra crític amb les donacions sense canviar la manera de fer empr -
Ferrer Salat: l'empresariat ha de fer un mes culpa per tot el q ha passat; alhora que ha perjudicat la imatge del conjunt de l'empr
-
Ferrer Salat: la Filantropia al S.XXI ha d'anar molt més enllà, preocupant-se pq tota l'Activitat empresarial s'hi encari
-
Enquesta Ipsos: per acabar la crisi primer cal abaixar impostos, segon acabar amb l'egoisme dels empresaris...
-
Ferrer Salat: als EUA hi ha més Filantropia perquè va molt vinculada al gran sentit patriòtic que tenen
-
Ferrer Salat: mentre no s'arregli la llei de mecenatge no es farà un salt. Però ha de ser sobretot un tema de ser part de la societat
-
Feeney donava anònimament fins que va considerar q havia de fer-ho públic de cara a altres empresaris.
-
Ferrer Salat: Chuck Ferney preveu donar tota la seva fortuna per Filantropia i quedar-se sols el que li cal per viure.
-
Per Carnegie calia que es controlés l'impacte reeixit de les donacions, que no es diluís
-
Andrew Carnegie va establir els principis q havien de marcar la filantropia: el diner dels empr ha de recircular per la societat
-
Ferrer Salat: benjamin Franklin impulsà la Filantropia als EUA i deia que havia de servir perquè la caritat fos innecessària.
-
Sergi Ferrer Salat: tenim un nivell de Filantropia molt baix. Incomparable amb el 10% de l'Economia als EUA
-
SEPAR Annual Congress. El congrés de les patologies respiratòries. Ponència inaugural de Sergi Ferrer Salat, pres. Laboratoris Ferrer
#RSE
JosepMaria Canyelles












