Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta mecenatge. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per data per a la consulta mecenatge. Ordena per rellevància Mostra totes les entrades

28.4.23

Aprovació de la reforma de la llei de mecenatge

La Comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la llei de mecenatge, la presa de la qual en consideració va ser aprovada per àmplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l'abstenció de Vox (5 vots). Després de l'aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. La seva entrada en vigor tindrà lloc l'1 de gener del 2024. 

El marc jurídic vigent a l’estat espanyol per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents: 

  • S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40 % de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  • S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
  • S'amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
  • S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
  • S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
  • L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.

    Seguir llegint a: ccfundacions.cat

1.6.22

Memòria de Responsabilitat Social i Cultura

Memòria Responsabilitat Social i Cultura 

EN CONSTRUCCIÓ

Memòria de la tasca que Josep Maria Canyelles ha portat a terme en aquesta matèria, tant de recerca, divulgació, activisme, docència, i diàleg amb grups d’interès, ja sigui des de Responsabilitat Global, Vector5 o Respon.cat.

He col·laborat professionalment amb algunes organitzacions de caràcter cultural, per 

  • Construir l'estratègia d'RSC (Fundació Palau de la Música Catalana - Orfeó Català), 
  • Elaborar fitxes de bones pràctiques (Fundació Auditori - Apropa cultura, Escola de Música Freqüències, Fundació de la Federació de la Festa Major de Gràcia, Escola de Música Accent, ), 
  • Formular codis ètics (Òmnium Cultural, Fundació de la Federació de la Festa Major de Gràcia). 
  • Coordinant Respon.cat disposem de grup de treball en matèria d'RSE i llengua o de reptes socials, on els aspectes culturals hi prenen paper.
  • Coordinant i posteriorment dirigent l'Institut Català del Voluntariat (INCAVOL) promovent el voluntariat cultural.
  • També per estudiar la gestió associativa de la cultura popular amb l'estudi de camp a totes les poblacions del Maresme per encàrrec del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de Catalunya de la Generalitat, amb entrevistes, propostes i formació per a les entitats culturals, abordant la millora de la gestió en aspectes molt diversos entre els quals la millora de la governança, el diàleg amb els grups d'interès, la transparència i rendició de comptes i altres relacionats amb l'RSC.
En tant que Responsabilitat Global, disposo d'una política de llengües. Aquesta política forma part de les relacions que Responsabilitat Global (RG) manté amb la comunitat. Per a moltes persones professionals i microempreses, les relacions amb la comunitat adquireixen una importància fonamental, i els seus impactes sovint són més rellevants que els relacionats amb els aspectes ambientals o econòmics. És per això que, sense desatendre altres matèries, hem focalitzat els aspectes comunitaris entre els primers a l’hora de començar a definir les nostres polítiques de responsabilitat social.

Últimes notícies

 
20.3.23 Les entitats han de canviar la manera com construir aliances amb les empreses, segons Canyelles a la jornada “Crear valor compartit entre empreses i entitats”. 150 persones participen a la jornada d'empreses i entitats organitzada per Ajuntament de Sant Cugat per promoure nous models de col·laboració entre entitats i empreses. Els assistents han compartit projectes culturals i socio-ambientals, i han avaluat els patrocinis. Empreses i entitats han explicat experiències positives de col·laboració a Sant Cugat, iniciatives amb potencial de donar respostes creatives a les necessitats comunitàries. La jornada ha estat dinamitzada per Josep Maria Canyelles, com a expert en Responsabilitat Social Empresarial, que ha fet una ponència inspiracional sobre com han d'avançar les relacions i aliances per “Crear valor compartit entre empreses i entitats”. Podeu visualitzar els 15 minuts d'intervenció tot seguit: 

 
 

24.5.22 Presentació del Pla d'RSC del MNACTEC amb la participació de Josep Maria Canyelles. Pla d’actuacions de responsabilitat social 2022-2024 recull les accions perquè el MNACTEC es consolidi com a museu sostenible. Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector5, ha situat els reptes i tendències que les organitzacions poden abordar des de la gestió de la responsabilitat social adoptant un sentit de propòsit. 





 

Destacades

Canyelles va desenvolupar el projecte Focus en el marc de la metodologia pròpia per a la gestió estratègica d'un TSR, iniciativa que posteriorment va poder aplicar, per mitjà de Vector5 a nivell català i va ser cedit a Respon.cat (Focus de l'RSE a Catalunya). Aquest model va integrar alguns aspectes de la cultura com a part de la responsabilitat social vinculada al territori.

17.3.14 Els museus, institucions socialment responsables. En el marc del projecte Territori Socialment Responsable impulsat per la Fundació Pro Penedès hem organitzat dues jornades a fi de tractar l'aplicació de la gestió de la Responsabilitat Social dels Museus, i en general des de les entitats culturals, amb una aproximació de manera transversal i enfocada a generar sinergies amb els diferents agents del territori. Un espai de cocreació amb el suport d’acompanyament de Vector 5, Excel·lència i sostenibilitat, dirigit a treballar la responsabilitat social com a atribut de territori, i com això pot aportar capacitat de tracció turística i implicar els diferents grups d’interès.

Alguns articles d'RSC i cultura

 

Publicacions d'RSC i cultura

 

Altres notícies, compromisos i col·laboracions


  • 27.1.13 Falten dues setmanes pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, amb més de 250 anys d’existència, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional. A més dels seus valors lúdics, el carnaval vilanoví ha tingut i té un paper enorme en la integració de les persones a la comunitat, en el sentiment de pertinença, i sobretot de totes les persones que al llarg del segle XX van arribar d'altres terres. És la mateixa funció que el Barça ha fet en el nivell nacional, però a nivell local: si el Barça ha estat un camí de catalanitat per a molts nouvinguts, la Comparsa i el Carnaval han estat la porta del vilanovisme. I les festes, com tots els esdeveniments, també són un espai on introduir-hi millores a partir de la responsabilitat social i la sostenibilitat. En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. La introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent. Podeu veure el butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en català, en castellà), articles sobre aquesta matèria (La nit de Sant Joan és nit d'alegria, RSE i cultura popular i tradicional, Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!). A més, les reflexions sobre cultura i RSE han abastat altres àmbits com la tauromàquia (Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros) o la construcció (Masies sostenibles).

 

 


Altres aproximacions

També es pot consultar els apartats sobre RSE i Llengua, Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO) i sobre Territoris Socialment Responsables, tres aspectes d'alguna manera relacionats amb la cultura i en els quals Josep Maria Canyelles ha estat pioner en un abordatge de la responsabilitat social.

Josep Maria Canyelles és pioner en el desenvolupament de Territoris Socialment Responsables (TSR). Comença a promoure la responsabilitat social al 2004 i ja des de l'inici comença a abordar el repte de la responsabilitat dels diferents agents, organitzacions no lucratives (RSO), administracions públiques (RSA), universitats (RSU) i altres. I d'aquí passa a desenvolupar la seva visió sobre la necessitat d'articular Territoris Socialment Responsables. Promou el primer Seminari collaboratio per uns TSR, que té lloc al Palau Maricel de Sitges al maig del 2007 en col·laboració amb l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE). Justament deu anys després, al maig del 2017, organitza un nou seminari, TSR+10, aquest cop al Museu Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú de la mà de l'associació empresarial Respon.cat. Diferents entitats culturals hi són convidades, ja que la metodologia preveu la representació de diversos sectors organitzacionals de la societat catalana. Aquest desenvolupament del concepte de TSR va anar en paral·lel al desenvolupament també pioner de la responsabilitat social de les entitats culturals o la incorporació dels aspectes de llengua en l'RSC, entre d'altres.

Divulgació d'etimologies relacionades amb l'RS

Josep Maria Canyelles publica microvídeos sobre paraules incloses en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides ens proposen 17 reptes per a assolir fins a l'any 2030. Per contribuir al seu coneixement des d'una perspectiva diferent, Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, ha començat a publicar microvídeos sobre l'etimologia de les principals paraules a què els ODS fan referència i en els propers mesos les complementarà amb altres com la pau, l'ètica, la sostenibilitat, la responsabilitat, l'energia, la pobresa... Segons l'autor, intento fer-ho aportant un coneixement que pugui ser interessant per a comprendre millor el significat actual i comparant sempre que és possible entre diferents paraules o amb mots germans de llengües properes. Els anireu trobant al canal d'Instagram www.instagram.com/jmcanyelles/channel i a d'altres xarxes socials, i també recollits al blog vinculats a cada ODS.

 

Implicació cultural

Soc soci d'entitats culturals com: Institut d'Estudis Penedesencs, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Associació Orfeó Català. He estat president d'Òmnium Cultural Garraf i formo part d'Antics i Amics d'Òmnium Cultural. A nivell de voluntariat, he estat portant dels capsgrossos de Vilanova i la Geltrú.

15.12.17

Oriol Amat nega amb dades els arguments del catastrofisme

He assistit a la Conferència - Col·loqui amb Oriol Amat al Cercle d'Economia. Aquesta organització està organitzant uns debats amb els diferents candidats amb motiu de les properes Eleccions al Parlament de Catalunya. Amat és candidat de Junts per Catalunya.

A tots els candidats se'ls fan les mateixes preguntes. Per part del Cercle d'Economia s'ha demanat a tots els partits que es comprometin a respectar la llei. No ha concretat si es referia a la legalitat emanada del Parlament de Catalunya o bé les imposades il·legítimament pel govern espanyol fent un ús de la justícia impropi d'un estat democràtic. Tampoc s'ha referit el representat del Cercle als reiterats incompliments espanyols de les sentències del Tribunal Constitucional o el fet que Espanya sigui l'estat més incomplidor d'Europa amb diferència. Tampoc sabem com s'ha d'interpretar la voluntat de les institucions espanyoles de seguir el full de ruta de la FAES per pervertir l'esperit de la Constitució i retrocedir en la descentralització.

La presentació d'Oriol Amat s'ha basat en quatre bloc que miro de reproduir aquí amb les notes preses sobre la marxa.

Diagnòstic

Cal començar dient que la finalitat de l'economia no és el PIB sinó millorar el benestar de la població. La situació econòmica de Catalunya té gran fortaleses però també febleses. Sol, localització, captació talent, microclima de seguretat, cultura... Economia molt diversificada: no és com Grècia que tot és turisme i sector navilier. la indústria representa el 20%, que és l'objectiu que la UE pretén per d'aquí a uns anys, i Catalunya ja hi és. L'agroalimentari i molts altres. El talent, i amb uns costos molt competitius, amb presència de les universitats als rànquings mundials. Som el 0,1% mundial i produïm l'1% de la ciència. L'economia està molt internacionalitzada. PIB que està creixent, malgrat el catastrofisme d'alguns que la realitat ja ha desmentit els seus vaticinis negatius dels últims anys. Hem passat del 23 al 12% d'atur, encara inacceptable. 74% de les empreses han tingut beneficis, més que al 2007, i també augmenten més les vendes. Som contribuents nets de la UE, on cada any hi aportem entre 400 i 700M€.

Tenim dèficit d'infraestructures, poca inversió en R+D, som encara un país business-unfriendly, amb una administració que suposa una feblesa per a l'activitat empresarial en comparació amb altres. Hi ha poca col·laboració público-privada (a Noruega o Holanda representa el 20% del PIB; a Espanya el 10%, com Turquia. Molt poca relació universitat - empresa. Energia cara. Massa poca empreses grans, ens en calen pel cercle virtuós que genera. Tenim un 22% de la població amb risc de pobresa.

Relació Catalunya-Espanya


Albert Carreras va publicar l'article "un estat en contra" a la Revista de Catalunya on aportava tot de dades molt explícites: amb el 16% de la població, generem el 20% del PIB, 23% de la indústria , 26% de l'exportació. Rebem l'11% de la despesa pública discrecional (deixem de banda la SS on no es pot discriminar. 10% de les infraestructures, 4% dels quilòmetres d'autovies gratuïtes, 24% dels quilòmetres d'autopistes de peatge.

Tenim una relació amb l'estat que limita el creixement de Catalunya. Però després el pressupost s'ha d'executat, i seguim estant a la cua amb percentatges per sota del pressupostat. Quan es diu que hi ha empreses que marxen no es parla de totes les empreses que no han vingut per les mancances de les infraestructures, com la Mercedes-Benz que volia anar a Tarragona. Tenim les lleis que afecten a temes socials impugnades. El traspàs de les beques encara no s'han transferit malgrat les sentències del TC. La conseqüència de tot això és que Catalunya de les 272 regions, en generació de PIB és la 58, en el primer quartil. Però mirem com arriba aquesta riquesa a la població. Las UE calcula el progrés social. En índex de progrés socials passem a la 165. Una explicació seria que el diner públic es gestiona molt malament o bé que n'hi ha poc. No hi ha cap estudi que demostri que es gestioni malament. Al contrari, per exemple en sanitat.

Catastrofisme

Va sortir una notícia dient que una senyora no havia estat atesa en un hospital perquè no havia parlat en català. La premsa espanyola la va divulgar. Era una notícia falsa. No es va corregir, i com aquesta moltes. Amb les dades de les marxes d'empreses també passa el mateix. Però no és una bona notícia i hem de treballar per revertir-ho. Pel que fa a la recaptació és inapreciable.

El tràfic del port, aeroport, transport de mercaderies per carretera, creació d'empreses, consum, despesa turística, vendes de cotxes... han augmentat respecte al novembre de l'any passat. S'anuncien projectes i inversions empresarials. Però el 155 no és bo per a l'economia, s'han paralitzat projectes, s'han alentit procediments... Què hauria passat si el món no hagués vist la violència de l'1 d'octubre? Va afectar la imatge arreu del món. No hi ha dades objectives que avalin el catastrofisme. I sense la violència de l'1-O i el 155 tot aniria molt millor.

Propostes

El país que volem ha de tenir un sector privat més fort que ho tingui més fàcil per crear riquesa. Però també volem un sector públic més fort i transparent. I amb molta més col·laboració público-privada.

Acabar amb el 155, reprendre grans pactes, promoure l'R+D (cal passar dels papers al desenvolupament; amb professionals experts en transferència); incentius fiscals al mecenatge; formació dual; apostar per la internacionalització i restablir les delegacions catalanes a l'estranger; posar en marxa un sistema d'assegurances per a l'exportació; donar més potencial a l'ICF i convertir-lo en un banc públic; mesures coherents amb Europa 2020; reconversió de les destinacions turístiques madures, fer un cluster turístic; nou sistema tributari segons el que ja es va projectar fa uns anys, amb transparència i amb mecanismes de reducció de litigis; crear el Consell Català del Treball Autònom, inspirant-se en el model francès.

Un assistent pregunta si no és millor demanar a Espanya una millora de les condicions de l'autonomia. Oriol Amat respon, però jo ja em nego a reproduir tantes obvietats. Santa innocència i quin desconeixement del que és Espanya. Dos altres empresaris han intervingut posteriorment per dir que són persones d'ordre però que aquest maltractament meditat no es pot sostenir.

4.7.16

Partits polítics espanyols debaten sobre l'RSE al curs d'estiu a la Complutense


Ha tingut lloc la Taula rodona: La proposta dels partits polítics respecte a la Responsabilitat Social Empresarial i la Sostenibilitat, en el marc del curs d'estiu a la Complutense de Madrid sobre RSE i pimes "aplicación empresarial, valor añadido y políticas de fomento", amb la moderació d'Elena Ramallo.

El representant del Partit Popular ha declinat assistir-hi a última hora, de manera que solament hi han intervingut els altres tres partits d'àmbit estatal.

Notes ràpides de cada discurs


Manuel de la Rocha Vázquez. PSOE

Un dels leifmotiv del programa és la critica als interessos corporatius i la defensa d'un sistema més obert, i és per aquí que entren a l'RSE. Entenen l'empresa com un ens viu, que té una responsabilitat no solament als accionistes sinó a molts altres grups d'interès. No es tracta sols de tenir un departament i un pressupost; ha de ser holística i integral.

Respecte als treballadors, proposen un nou Estatut, el reforç de la negociació col·lectiva, un augment del salari mínim.

En el debat entre treball i capital, proposen donar veu també als consumidors; incorporar mecanismes de mediació i resolució alternativa de conflictes; crear una gran agència per a defensar el consumidors i usuaris davant els temes financers.

Proposen un govern corporatiu millor, en la relació entre consellers, participacions creuades, més democràtic i transparent, amb claredat amb els nomenaments i remuneracions, i la proposta d'assegurar més dones als consells.

Respecte als proveïdors, destaquen la morositat de les grans empreses respectes als proveïdors, particularment a les pimes, defensant que no es pugui participar en processos públics si no s'està al dia.

I obligar a pagar un 15% mínim sobre beneficis, per tal que les bonificacions i deduccions no puguin permetre pagar per sota. Lluita activa contra l'elusió fiscal, posant límits a aquestes pràctiques.

Sobre el medi ambient, plantegen una transició a una economia baixa en carbó amb una fiscalitat que ho reflecteixi.

Impulsaran la contractació pública, amb lluita contra la corrupció i la màxima concurrència i transparència, evitar el fraccionament dels contractes; i alhora promocionaran que els contractes que superin certs imports incorporin compromisos d'RSE com plans d'igualtat, discapacitats, anticorrupció, etc, modificant la llei de contractes públics.


Alberto Reyero Zubiri. Ciudadanos

Reyero, que és representant a la comissió d'afers socials, es pregunta per què l'RSE és important per a ells. Estan per una societat inclusiva. I perquè consideren que els recursos públics són limitats i calen recursos privats.

Els reptes de la humanitat són enormes tant ambientals, com socials i de governança. Per això, s'han d'endegar polítiques adequades tant com a regulador, com a agents econòmic, i com a facilitador i promotor de l'RSE.

Proposen bonificar a la SS les empreses que afavoreixin l'ocupació, i mesures contra el canvi climàtic, i transparència en els reguladors, i regular els conflictes d'interessos amb la creació d'una Oficina adhoc i la protecció dels delators, ja que alguns ho han pagat professionalment. Cal un acord internacional contra els paradisos fiscals.

En el futur han de treballar en línies com els ODS, dels qual l'estat espanyol suspèn en 8; revisar l'estratègia espanyola d'RSE, molt vague; promoure bonus verds; fomentar l'emprenedoria social; i una DG més transversal, no com ara que depèn d'Economia social.

Abordar el debat obligatorietat versus voluntarietat en l'RSE; fomentar la innovació social com s'ha fet a la Comunitat Autònoma de Madrid, amb uns bonus d'impacte social.


Miguel Ongil López. Podemos

En representació de Podemos, Miguel Ongil López, que és portaveu de la comissió de corrupció política, i és coautor d'un llibre sobre com es financen els partits polítics.

Parlar d'RSE comporta parlar de l'equilibri entre poders públics i econòmics i abordar reflexions com la societat del risc. S'està fomentant la substitució per les pensions privades; i a les hipoteques o en els salaris s'han fet perdre drets a la població.

Creu que serà difícil viure en les mateixes condicions que van viure els nostres pares, per un paradigma neoliberal que es basa en la responsabilitat individual. Parla del dogma de Friedman, del fet que les empreses sols serveixin per guanyar diners, i també de la mà màgica del mercat, que tot ho hauria de solventar però que no funciona.

Les empreses també tenen uns drets i unes obligacions. Dins de les polítiques públiques caldria limitar el poder dels lobbies; enfortir els convenis col·lectius; o evitar les portes giratòries. En el curt termini, la primera responsabilitat de les empreses és contribuir, ja que no pot ser que els tipus reals estiguin tan lluny dels nominals.

Cal promoure la igualtat de gènere en el treball, i respecte als discapacitats, així com assegurar el compliment dels drets humans, pensant en les grans empreses que operen en països del Sud. Proposa reformes laborals que equilibrin millor la relació entre treball i capital.

Cal assegurar que el benefici de les polítiques públiques va cap a la societat, i que no passi com la de mecenatge, ja que la major part de les empreses en fan ús per a millorar la reputació corporativa. Les inspeccions de treball i fiscals cal reforçar-les ja que la major part del frau ve de les grans empreses i detreuen molts recursos al sector públic.



Demà dimarts al matí intervindrà Josep Maria Canyelles, sobre l'RSE de les pimes i les polítiques públiques de foment.

25.4.16

Suport a la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural

El 14 d'abril passat vam assistir a l'acte Reflexions sobre l'impacte del mecenatge cultural: el model francès, un exemple a seguir? que va tenir lloc a l'Ateneu Barcelonès organitzat per l'Ateneu Barcelonès, el CoNCA i la Fundació Catalunya Cultura.

La sessió va comptar amb una àmplia presència de representants destacats de la societat civil, institucions culturals i el món empresarial. En aquest marc, Jordi Casassas, president de l'Ateneu Barcelonès, i Carles Duarte, president del CoNCA, varen anunciar l'impuls de la Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural. L'objectiu principal d'aquesta declaració és: reclamar l'aprovació de la Llei de mecenatge i la creació dels instruments per al seu desenvolupament.

Aquesta és la declaració, a la qual Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global hi ha donat el seu suport:



Declaració de Compromís amb el Mecenatge Cultural

A favor d’una major implicació social en el foment de les arts i la cultura: compromís amb el mecenatge cultural 

La cultura té un valor central en la construcció d’un país i és un component essencial de l’expressió de la seva identitat i un element cohesionador de primer ordre. La cultura ens referma en la pertinença a una col·lectivitat i ens dóna les eines per créixer i desenvolupar-nos com a poble. Ens capacita per integrar les diverses sensibilitats socials i culturals que conformen la societat en tota la seva complexitat. Per aquest motiu, cal que tots els estaments del nostre país —socials, econòmics, acadèmics i institucionals— reconeguin la cultura com a eina de vertebració social, espai d’intercanvi plural i instrument de creixement econòmic, i una aposta per l'excel·lència i la contemporaneïtat.

Considerem, doncs, necessari convertir-la en un dels eixos estratègics de l’acció política. La intervenció pública és primordial per assegurar la pluralitat, la diversitat i la riquesa de la cultura; el seu paper de garant d’aquest sector a través d’una aposta clara per la cultura ha de ser un dels eixos principals de l’acció de govern.

Ara, més que mai, és necessari desenvolupar noves fórmules mixtes que permetin una millor i major participació ciutadana, més iniciativa i compromís del sector privat, i una indispensable aliança publicoprivada que potenciï els recursos econòmics per a la cultura.

Els agents socials, els empresaris i els creadors, com a mostra del nostre compromís amb la cultura, ens oferim a treballar conjuntament amb les institucions per:
- Reconèixer la cultura com a eix essencial de les polítiques del país.
- Dotar la cultura de recursos necessaris amb un mínim del 2 % del pressupost de la Generalitat de Catalunya.
- Estimular la col·laboració entre sector privat i públic diversificant noves eines de finançament per a la cultura.
- Impulsar mesures fiscals que reconeguin i incentivin la col·laboració i el compromís de la ciutadania amb la cultura.

El món de la cultura i la societat civil instem el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya a impulsar durant aquesta legislatura la redacció d’una Llei de mecenatge equiparable a la dels països avançats del nostre entorn. Aquesta Llei ha de ser consensuada amb els sectors cultura l i empresarial, acompanyada dels instruments necessaris per a desenvolupar-la.

I és per tot això que els promotors d'aquesta iniciativa convidem les entitats i les persones que creuen en la força de la cultura a sumar-se i a adherir-se a la DECLARACIÓ de Compromís amb el Mecenatge Cultural.

Barcelona, 14 d'abril de 2016
Ateneu Barcelonès
Consell Nacional de la Cultura i les Arts, CoNCA

Document PDF
Butlleta d’adhesió

Per altra banda, en el marc de l'acte, Robert Fohr, cap de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura i Comunicació del Govern de França, va fer-hi unes reflexions sobre el model francès, que podeu escoltar en el vídeo adjunt [fr].




Altres entrades sobre "mecenatge".

5.4.16

Reflexions sobre l'impcate del mecenatge cultural: el model francès, un exemple a seguir?

Ateneu Barcelonès, 14 d'abril a les 13h


Programa de l'acte:
Intervenció del Sr. Robert Fohr

Parlaments de:
  • Sr. Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès
  • Sr. Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts
  • Sr. Enric Crous, president de la Fundació Catalunya Cultura


Cloenda de l'acte a càrrec de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

27.2.16

Una curiositat en la traducció de les lleis: la Llei del tercer sector d’acció social

Mirant l'articulat de la Llei espanyola 43/2015, de 9 d’octubre, del tercer sector d’acció social, m'adono d'un redactat peculiar.
La presente Ley se aplicará, sin perjuicio de las competencias atribuidas a las comunidades autónomas en materia de asistencia social por sus Estatutos de Autonomía, así como en su legislación específica. (Disposición adicional primera. Garantía del respeto al reparto de competencias constitucional y estatutariamente vigente.)
Si us adoneu, veureu que la frase principal (La presente Ley se aplicará...) no va seguida de cap complement ja que va seguida d'una coma que li confereix un caràcter absolut. És a dir, el que se'ns diu és que aquesta llei s'aplicarà. Tal com raja, i sense immutar-se. Suposo que, com que són tantes les lleis espanyoles que no es compleixen i que sols omplen i omplen papers del BOE, es fa necessari indicar que aquesta s'ha publicat per complir-se. Interessant.



Per curiositat, he consultat la versió catalana i... resulta que els traductors catalans han pres la decisió de considerar que tal afirmació es feia estranya en un redactat legal i han optat per esmenar-la
Aquesta Llei s’aplica sense perjudici de les competències atribuïdes a les comunitats
autònomes en matèria d’assistència social pels seus estatuts d’autonomia, així com a la
seva legislació específica. (Disposició addicional primera. Garantia del respecte al repartiment de competències constitucionalment i estatutàriament vigent.)
Podeu veure que el redactat traduït canvia el sentit estricte de la versió original aprovada: ja no ordena que aquesta llei s'apliqui (en el sentit absolut) sinó que s'apliqui d'una manera determinada. La conseqüència pràctica no varia, però no deixa de ser curiós.

En tot cas, la traducció també ha modificat el temps verbal: mentre que els traductors catalans opten pel present, pensant en termes de qui l'ha de llegir mentre la norma sigui vigent, el legislador espanyol opta per un futur que segresta la mirada dins les parets del Congrés i difereix en un temps incert el compliment de la norma.

En aquest mateix sector hi ha prou experiència de què vol dir complir una norma... i com l'Estat espanyol sistemàticament no sols incompleix lleis sinó les sentències reiterades del Tribunal Constitucional passar-se les sentències judicials pel forro!

24.9.15 L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes
9.3.13 Les ONG també es queixen de l'espoli fiscal
3.9.12 Passar-se les sentències judicials pel forro!
23.2.12 Votar contra l'acatament d'una sentència
15.2.12 CARTA de la FCVS al presidente de la Plataforma del Voluntariado de España
15.2.12 La gestió del 0,7% enfronta les ONGs
31.1.12 0,7% IRPF: la polèmica no ha fet més que començar

I aquesta llei, estableix que cal "fomentar la diversificació de les fonts de finançament, especialment amb la millora de la normativa sobre mecenatge i amb l’impuls de la responsabilitat social empresarial" i que cal "potenciar i facilitar les iniciatives de cooperació entre empreses i entitats del tercer sector d’acció social", però cal fer-ho sense fer res, ja que indica clarament que es tracta d'un brindis al sol: "La regulació que inclou aquesta Llei no pot suposar un increment de la despesa pública, ni un increment de dotacions, ni de retribucions, ni d’altres despeses de personal". Però en canvi sí que estableix, malgrat aquesta indicació, unes "subvencions de concessió directa a entitats del tercer sector", que tenen totes elles com a característica que siguin d'àmbit espanyol, perquè -això sí- d'ençà que els successius governs espanyols van descobrir que això del voluntariat i del tercer sector eren realitats sociològiques importants, calia aplicar-hi també els principis del nacionalisme espanyol i fer passar per l'adreçador a totes les organitzacions i federacions d'àmbit nacional català que no estiguessin dins el sostre acollidor i fraternal de les estructures governades des de la capitalitat.

8.10.15

La Universitat es llança al repte de la responsabilitat social

  • Ha tingut lloc la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC
  • Canyelles ha participat a la jornada d'RSE
  • La I Jornada Anual de RS posa les bases per a la transformació econòmica, social i mediambiental
UOC Universitat Oberta de CatalunyaHa tingut lloc aquest matí al Palau Macaya la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC on s’ha debatut sobre el paper de la Responsabilitat Social Universitària (RSU) en la transformació econòmica, social i ambiental.
Respon.cat hi havia d’estar representada pel seu president, Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances, que donats els greus problemes que han afectat avui la circulació ferroviària ha hagut de ser subtituït per Josep Maria Canyelles, coordinador de l’associació.

Canyelles, Xarles, Lavado i Terradellas debatent sobre l'RSC, moderats per Garay
Canyelles, Xarles, Lavado i Terradellas debatent sobre l’RSC, moderats per Garay

Carles Campuzano ha fet de keynote speaker i a la taula todona sobre el paper de la RSU en la transformació econòmica, social i ambiental hi han participat Maria Rosa Terradellas (Càtedra RSU-UdG), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), José Antonio Lavado (Bidea) i Gemma Xarles (UOC), amb Lluis Garay, director del Màster Universitari en RSC de la UOC, com a moderador.



L’educació superior hauria d’estar enfocada al mercat de treball o hauria de tenir com a prioritat formar les persones en valors? Els experts que han participat en la taula rodona de la I Jornada Anual de Responsablitat Social (RS) de la UOC assenyalen que cal adaptar els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE) a la universitat.


El debat s’ha centrat en el rol de la responsabilitat social universitària (RSU) respecte a la RSE. Per al diputat del Congrés i divulgador Carles Campuzano, la RSE està enfocada a la gestió de l’empresa des de la preocupació per l’ètica, l’entorn social i el mediambiental, i part de la seva agenda està construïda en base a les necessitats de les grans companyies. En canvi, “la metodologia de la RSE no és tan útil per a les PIMEs, les microempreses i les organitzacions no empresarials”, ha assegurat Campuzano.

Tots els participants han destacat la necessitat de conceptualitzar la RSU i de buscar els indicadors de l’impacte que té a la societat. Campuzano, des de la seva expertesa, ha destacat els gran reptes que obre la RSU: la transparència; les clàusules socials de la contractació pública; la capacitat d’invertir fons a determinats paràmetres ètics, socials i ambientals; l’humanisme, i el “llarg terminisme” a l’hora d’atendre les demandes del mercat de treball.

Relació amb l’entorn

Segons Lluís Garay, director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la UOC, a més de generar ocupabilitat, la universitat ha de mantenir un “diàleg amb l’entorn”. Campuzano també ho ha argumentat: “No pots desenvolupar una estratègia de RSC sense interlocutar amb el teu entorn”.

En la mateixa línia, Gemma Xarles, directora de Cooperació al Desenvolupament de la UOC, ha destacat que “les universitats no poden apartar-se de la problemàtica global” i que “a banda de fer docència, recerca i gestió, s’ha de crear debat social a partir de l’anàlisi acadèmica”.

La universitat també educa
Per als presents, les universitats, a més de crear coneixement, són espais educatius a on es gesten i transmeten uns valors. El coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, ha remarcat que “les empreses fan allò que els han ensenyat a les escoles de negocis”, per això, una de les funcions de la universitat és la de crear ciutadans actius en el seu entorn.

En la vessant més social, Gemma Xarles ha reivindicat el rol de la Universitat com a generadora d’oportunitatsa les persones per al desenvolupament humà.

La RS, temàtica transversal

Més enllà de fomentar l’accessibilitat, tenir una oficina verda, fer acció social o mecenatge, comptar amb una política de beques o promoure la inclusió, la RS s’hauria d’incloure de manera transversal en totes les matèries.

Canyelles ha destacat que les universitats socialment responsables no són aquelles que sumen bones pràctiques sinó aquelles que tenen la RS en la seva governança i en el seu estil de gestió.

Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra de RSC de la Universitat de Girona, ha explicat que la universitat responsable és aquella que influeix perquè les seves recerques i informes de RS arribin a les empreses i als territoris.

Terradellas ha manifestat que, perquè sigui transversal, la RS universitària s’ha de basar en la interdisciplinarietat i el treball en xarxa juntament amb les ong, els sindicats, les entitats locals i les corporacions.

Tot i que la directora ha advertit que encara no hi ha competències transversals en RS a la universitat, ha recomanat no “posar-les amb calçador”. L’aposta de Terradellas és desenvolupar accions per a fer la RS necessària, com ara reconèixer crèdits, impulsar jornades o premis a la millor tesi doctoral de RSE.

Jose Antonio Lavado, fundador de Bidea Consultors, i Xarles han anunciat que la UOC està preparant un pla director de RS perquè integri els seus principis tant en la gestió, com en la docència, com en la recerca.

Notícia anterior:

25.3.14

Debat sobre participació social i mecenatge

Avui he assistit a un esmorzar-col·loqui sobre participació social i mecenatge organitzat per Roca Junyent Associats, on David Camps i Jordi Guarch van abordar les perspectives i novetats que pot plantejar el nou avantprojecte de Llei de Participació Social i Mecenatge del govern espanyol.

Alguns assistents qualificats, com el diputat Carles Campuzano, també han fet aportacions destacades al debat. Campuzano preveu que el text per a la reforma de la llei de mecenatge pugui entrar al Congrés durant aquesta legislatura.

Miquel Roca ha presentat l'esdeveniment dient que estem iniciant una nova etapa en el model de col·laboració público-privat, ja que l'Estat no ho podrà fer tot. Cal posar el tema damunt la taula. Als responsables del sector de la cultura se'ls està demanant que facin sense tenir, i als del món social que a sobre no ho critiquin. El problema existeix i creixerà. Fa uns anys intentava fer entendre al ministre d'Hisenda que el patrocini no és una manera de no pagar impostos sinó una manera diferent de pagar-los.

Roca ha indicant que tenim una mala regulació però el sector també hauria de fer un esforç. Fer una fundació sense fons, esperant que ja me'ls donarà una altra fundació... Però és evident que tenim un problema de falta de confiança de l'administració tributària.. Caldria explicar al país el que fa al sector; quanta gent menja gràcies al sector, quanta gent accedeix a la cultura gràcies al sector... Hi ha una actitud col·lectiva de poca valoració del sector.

L'advocat ha estat crític amb el govern destacant que quan s'ha d'abordar una reforma sanitària, es convoquen els grans especialistes del sector; quan s'ha de fer en el camp de l'ensenyament igual (excepte en el cas Wert); però quan s'ha de parlar de mecenatge el tema es passa a Hisenda!

Miquel Roca ha tancat l'acte dient que podem tenir molts esportistes, podem tenir molts investigadors... però finalment és el sentit de responsabilitat social el que dóna la mesura de la qualitat d'una societat i que ens pot garantir la felicitat.

22.7.13

Actes del VI Fòrum de Política Forestal: "Boscos i Societat en un context de canvi global: Reptes i Oportunitats"

Benvolguts/des,

Més val tard que mai, ens complau fer-vos arribar la publicació oficial de les Actes del VI Fòrum de Política Forestal: "Boscos i Societat en un context de canvi global: Reptes i Oportunitats", celebrat al CTFC, Solsona, del 4 al 6 de novembre del 2008. Estarà disponible on-line a la web del CTFC al llarg del mes d'agost.

Esperem que sigui del vostre interès.

Salutacions cordials.

*****************************************

Apreciados/as señores/as,

Más vale tarde que nunca, nos complace mandarles la publicación oficial de las Actas del VI Forum de Política Forestal: "Bosques y Sociedad en un contexto de cambio global: Retos y Oportunidades", celebrado en el CTFC, Solsona, del 4 al 6 de Noviembre de 2008. Estarà disponible on-line en la web del CTFC a lo largo del mes de Agosto.

Esperamos que sea de su interés.

Saludos cordiales.

******************************************

Dear Sir/Madam,

Better late than never, we are happy to send you the  officialy published Proceedings of the VI Forum on Forest Policy: "Forests and Society in a Global Change framework: Challenges and Opportunities", held at the Forest Sciences Centre of Catalonia - CTFC (Solsona, Spain) on November 4-6th 2008.  It will be publicly available online on CTFC's website during the course of August.

Hoping that  it will be of your interest,

Sincerely.



Responsabilitat Global abordarà reptes de la política forestal en el VI Fòrum

VI FÒRUM DE POLÍTICA FORESTAL
BOSCOS I SOCIETAT EN UN CONTEXT DE CANVI GLOBAL: REPTES I OPORTUNITATS
Solsona, 4, 5 i 6 de novembre de 2008

La sisena edició del Fórum de Política Forestal pretén abordar des de les més actuals tendències internacionals per a la promoció de l'ús sostenible i responsable dels productes forestals o les aliances de comunicació per enfortir la projecció social del sector, fins a l'adaptació dels models de política forestal als nous reptes i oportunitats del sector i la participació de les empreses i la societat en el desenvolupament sostenible.

Un dels temes del fòrum seran els nous reptes ambientals i corresponsabilitat social : sinèrgies i oportunitats de la relació dels boscos amb la societat a través del paper d'empreses i fundacions en la gestió i conservació de boscos, així com la participació de la societat i pedagogia des de l'ambientalisme.

• La responsabilitat global, una oportunitat per al medi ambient. Josep Maria Canyelles, de Responsabilitat Global

• El paper de les fundacions en la gestió i conservació dels boscos. Francesc Giró, Director d'Acciónatura

• El mecenatge de l'empresa privada. Joan Rovira Ciuró, Fundació Boscos

• Sensibilització i discursives socials. José Luís Tous, Cap Nacional Marketing i Ventes, Divisió Switch, Boehringer Ingelheim S.A.

16.6.13

Ponència "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI" a càrrer de Sergi Ferrer-Salat per a inaugurar el congrés mèdic SEPAR


Ahir vaig assistir a la sessió inaugural del Congrés SEPAR 2013, de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), que és la societat científica que reuneix els més de 3.500 professionals de la salut respiratòria a l'estat espanyol, és a dir, la pràctica totalitat dels pneumòlegs i cirurgians toràcics.

Bienvenido a Barcelona, Bienvenido al 46 Congreso SEPAR from Fundación Respira on Vimeo.
Vídeo presentación congreso SEPAR de BARCELONA 2013

Cal felicitar els organitzadors per la seva integració d'alguns criteris de responsabilitat social en l'organització de l'esdeveniment. Entre aquests, la disminució de continguts excessivament grassos en els còctels i àpats, o les aportacions solidàries per mitjà de dues vies. 

Per una banda, una entitat social ha estat elegida com a destinatària del 0,7% dels ingressos del congrés. Aquest any l'ONL escollida ha estat l'Associació per a la Integració i el Desenvolupament Humà (acidH).

 
Per altra banda, enguany s'ha fet una Fila ZERO. En aquests temps de crisi el Comitè de Congressos de SEPAR i el Comitè Local Organitzador volen mostrar la seva solidaritat amb els que més ho necessiten. Per això aquest any, a més del 0,7%, SEPAR ha impulsat la creació d'una Fila ZERO en la cerimònia d'inauguració del Congrés a benefici d'una de les institucions més reconeguda i prestigiosa de nostre país: el Banc d'Aliments de Barcelona, el primer que es va crear a l'estat espanyol.



Carpa SEPAR a l'Illa Diagonal: Fes-te una espirometria

Com a aperitiu al congrés, ​​el dissabte 8 de juny, metges i personal d'infermeria voluntaris han estat realitzant proves pulmonars i espirometries en una Carpa situada a l'Av Diagonal, davant del centre comercial de L'Illa.


Conferència Inaugural Medicina i Humanitats

La conferència inaugural portava per títol "L'empresari i la societat: Filantropia al segle XXI", i anà a càrrec de Sergi Ferrer-Salat, president de Grup Ferrer. L'acte tingué lloc a l'Auditori Principal (Malala Iussufzai), presentada pel Dr. Ferrán Morell Brotad, president del 46è Congrés Nacional SEPAR.

Malgrat que el títol pot induir a error, amb l'ús del mot filantropia, el ponent desenvolupà un sentit de la filantropia equivalent a la responsabilitat social i contraposant-lo precisament a les accions de mer mecenatge sense una implicació més plena. Ferrer-Salat mostrà un gran compromís personal en la gestió ètica i el compromís social, alhora que desenvolupà una ponència molt ben documentada.

Aquestes són les piulades que vaig fer al Twitter de la ponència i el conjunt de l'esdeveniment (en ordre invers):

  1. Sentint l'Andrea Motis i Joan Chamorro al final de l'acte inaugural Congrés SEPAR. Fantàstic!
  2. Al congrés SEPAR donen el 0'7% com a donatiu a entitats solidàries. Enguany per al Banc Aliments i ACIDH (persones amb intel·ligència límit)
  3. Ponència molt documentada i compromesa per part de Sergi Ferrer Salat, president del Grup Ferrer (farmacèutica)
  4. Ferrer Salat: la Filantropia ha de superar el mecenatge, no pot quedar-se sols en fer aportacions
  5. Ferrer Salat parla de Can civilization survive capitalism? Creu q sí si el capitalisme sap canviar per ser sensible i fil.
  6. Ferrer Salat: les societats indígenes són les que més compromeses en la sostenibilitat; les més desenvolupades les q menys, pels interessos
  7. Ferrer Salat: agnology és com introduir informació enganyosa
  8. Ferrer Salat: en la desaparició de les civilitzacions sempre hi ha causes ambientals
  9. Ferrer Salat: el problema més urgent és la degradació ambiental, i com afecta la vida, aigua, aire, residus,
  10. Ferrer Salat parla d'Informe sobre irresponsabilitats demolidores com l'amiant i les pressions per a no prohibir-lo
  11. Ferrer Salat mostra grans irresponsabilitats com Bhopal, Apple, Firestone i pressions de sectors industrials
  12. Ferrer Salat usa el mot Filantropia però vol dir pq precisament es mostra crític amb les donacions sense canviar la manera de fer empr
  13. Ferrer Salat: l'empresariat ha de fer un mes culpa per tot el q ha passat; alhora que ha perjudicat la imatge del conjunt de l'empr
  14. Ferrer Salat: la Filantropia al S.XXI ha d'anar molt més enllà, preocupant-se pq tota l'Activitat empresarial s'hi encari
  15. Enquesta Ipsos: per acabar la crisi primer cal abaixar impostos, segon acabar amb l'egoisme dels empresaris...
  16. Ferrer Salat: als EUA hi ha més Filantropia perquè va molt vinculada al gran sentit patriòtic que tenen
  17. Ferrer Salat: mentre no s'arregli la llei de mecenatge no es farà un salt. Però ha de ser sobretot un tema de ser part de la societat
  18. Feeney donava anònimament fins que va considerar q havia de fer-ho públic de cara a altres empresaris.
  19. Ferrer Salat: Chuck Ferney preveu donar tota la seva fortuna per Filantropia i quedar-se sols el que li cal per viure.
  20. Per Carnegie calia que es controlés l'impacte reeixit de les donacions, que no es diluís
  21. Andrew Carnegie va establir els principis q havien de marcar la filantropia: el diner dels empr ha de recircular per la societat
  22. Ferrer Salat: benjamin Franklin impulsà la Filantropia als EUA i deia que havia de servir perquè la caritat fos innecessària.
  23. Sergi Ferrer Salat: tenim un nivell de Filantropia molt baix. Incomparable amb el 10% de l'Economia als EUA
  24. SEPAR Annual Congress. El congrés de les patologies respiratòries. Ponència inaugural de Sergi Ferrer Salat, pres. Laboratoris Ferrer

Nota: trajectòria Josep Maria Canyelles en el sector sanitari