Una responsabilitat desatesa

En el context actual obert a les permanents interrelacions entre cultures i amb un seguit de reptes altament rellevants al voltant del respecte entre les diferents comunitats, el paper de les empreses -com no!- tendeix a esdevenir fonamental al costat i fins i tot més enllà dels governs.

Aquest és un tema de futur a desenvolupar, sobretot per part dels qui pensem que l'RSE ha de trobar un terreny per a fer-se més tangible i palpable a partir dels Territoris Socialment Responsables.

La capacitat dels Estats i el sector públic en general per a fomentar unes relacions satisfactòries i enriquidores entre comunitats (països, regions, municipis...) és creixement limitada mentre que les oportunitats per part dels altres sectors és cada cop més intensa.

Per això, la Responsalitat Social de les Empreses també adquirirà una dimensió important en aquest sentit. De fet, allò que en podríem dir la dimensió ja existeix, sols que és una de les àrees menys desenvolupades per les empreses, fet que es veu de seguida en les seves Memòries.

Segregar la dimensió Social del triple compte de resultats en Social i Laboral ja suposa una major claredat, però possiblement calgui encara segregar entre el Social i el Comunitari per tal de concedir a aquest últim major granularitat i integrar-hi clarament els valors públics que es promouen.

Ara tot just volíem apuntar la importància que aquest enfocament sense anar més enllà en la reflexió. Però sí que volíem posar un exemple de mala pràctica.

Diu el titular i el primer paràgraf d'una notícia:

Albert Pintat en el Fórum Europa
El Gobierno andorrano no ve aspiraciones anexionistas en Cataluña y asegura que las relaciones se basan en el "respeto"

El jefe del Gobierno de Andorra, Albert Pintat, aseguró hoy que las relaciones entre su principado y el Ejecutivo catalán están presididas por el "respeto mutuo", en respuesta a una pregunta sobre las supuestas aspiraciones anexionistas de Cataluña. Pintat hizo estas manifestaciones en el Fórum Europa, organizado por Nueva Economía Fórum, donde afirmó que Andorra es de "estructura, cultura y esencia catalana" y que la historia de ambas las relaciona desde hace cientos de años.

Aquest és un clar exemple de les moltes irresponsabilitats en la conformació de valors socials i percepcions públiques, en aquest cas induïda per Nueva Economía Fórum, un fórum que segons la seva missió es declara "internacional no partidista para el análisis y el debate dedicado a ayudar a los líderes de empresas y organizaciones españolas a utilizar su poder teniendo en cuenta los retos y responsabilidades que como líderes deben afrontar en la búsqueda de soluciones a problemas globales en el nuevo siglo, todo ello con el único objetivo de mejorar la condición humana.". Les negretes són nostres per a resaltar aquelles expressions de la seva missió que exploten a les mans davant de les mostres d'irresponsabilitat manifesta, posant com a primera notícia d'un debat amb un cap d'estat no unes declaracions seves sinó la negació d'una pregunta del periodista.

Vell truc de periodista murri i d'organització de poca professionalitat i baix nivell ètic. El polític -o el convidat o fins i tot l'afectat que sigui- evitarà formular cap queixa donat que solament alimentaria la formulació d'una notícia, un titular enverinat que el millor que es pot fer és deixar-lo morir.

Però no solament és una irresponsabilitat periodística (fixem-nos que ho han convertit en la notícia principal!). És sobretot una irresponsabilitat social, pels valors socials que crea i la nítida voluntat d'atiar les desconfiances entre comunitats, les etiquetes a uns i altres i el joc d'interessos polítics que fan mal a la serenitat, al diàleg i a la capacitat d'entesa.

Simultàniament, a l'altra banda del món, es feien unes jornades per l'Institut Ethos de Brasil, en què s'afirmava que "els mitjans de comunicació han de tenir una doble missió a l'hora d'informar sobre RSE: difondre aquest concepte i introduir valors responsables en la seva pròpia gestió i en el tractament ètic de la informació".

La responsabilitat social davant la comunitat en aspectes tan sensibles i que avui suposen un repte tan gran per a la governança del món han d'anar guanyant pes i transparència.

Traducción de este apunte al castellano |

Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social

Segons la Bíblia, Déu va revelar els Deu Manaments a Moisès quan va baixar de la muntanya del Sinaí, després de la fugida del poble d'Israel d'Egipte.

Doncs, més o menys com Moisès, el cardenal Renato Martino va divulgar ahir el que d'ara endavant haurà de complir tot aquell que presumeixi de respectar la llei moral: els 10 manaments del conductor. El primer, el més important: no mataràs. Els altres nou inviten a la prudència, a l'educació, a la caritat, a la solidaritat amb les víctimes i amb "els més febles", a la responsabilitat.

Tot i que les necessitats comunicatives obliguen, no sé si la mateixa església fa bé de secularitzar tant una de les seves revelacions fonamentals. Ara podrien anar fent llistats dels 10 manaments aplicats a múltiples situacions.

En tot cas, com que ha estat la mateixa Església qui ha procedit, permeteu-me un toc de creativitat per a proposar els 10 Manaments de la Responsabilitat Social:

1. Seràs plenament Responsable davant la Societat i les parts interessades
2. No parlaràs d’Ètica en va
3. Conciliaràs la vida laboral i familiar
4. Promouràs la sostenibilitat
5. No explotaràs les persones i el medi de manera degradant
6. No corrompràs els altres ni a tu mateix
7. No especularàs ni sostrauràs valor a altres
8. No reportaràs informacions falses ni n’ocultaràs
9. No asfixiaràs la cadena de proveïment
10. No assetjaràs sexualment / deixaràs perdre el talent
    
    Que es resumeix en un: Crea Valor per a Tu, per a la Societat i per a totes les parts interessades

Ja veieu que en el 10è he dubtat! Com que no m'han estat revelats, estan oberts a diàleg!

Europa Press es fa ressò del curs de la UOC

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ofrece un curso 'on line' para pymes sobre RSC en sus Cursos de Verano

MADRID, 18 Jun. (EUROPA PRESS) - La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el marco de su programa de Cursos de Verano, ofrece un curso virtual, con la autoría y docencia del promotor de la iniciativa 'Responsabilitat Global' Josep Maria Canyelles, pensado para facilitar que la dirección de las pymes pueda acceder a un marco formativo, de reflexión y de acceso a información asequible a sus intereses e inquietudes en materia de RSC.

Bajo el título 'Responsabilidad Social de la Empresa: Una apuesta por la creación de valor en las pymes', este curso se ha convocado por primera vez en español, aunque ya se ha realizado anteriormente en catalán, lengua en la que se hace la tercera edición.

"En pocos años, la responsabilidad social en la empresa se ha convertido en una práctica de elevado interés", recuerda la Universidad, que apunta que "aunque el tópico diga que la RSE mueve más a las grandes corporaciones, lo cierto es que, sin tanto ruido, muchas pymes están mejorando su aproximación a esta nueva dimensión estratégica de sus procesos de creación de valor para hacerlos más sostenibles y dirigidos a una ventaja competitiva".

El curso dispone de materiales propios y de una metodología participativa e interactiva, pero una de las características de mayor interés, según la UOC, se debe a que dentro del curso se celebrarán también foros de debate con personas implicadas en materia de RSC, por una parte desde la perspectiva de las políticas públicas, y por otra desde la práctica empresarial.

El diputado de CiU y uno de los responsables de la Subcomisión para el fomento de la RSC que ha tenido lugar en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, será el primer invitado a participar en el curso.

Hace escasos meses tuvo lugar la presentación del documento resultante de los trabajos de esta Subcomisión, que van a marcar la línea que detenerminará el papel que la Administración Pública tendrá en el desarrollo de la RSE. Con este motivo, el curso acogerá la participación de este diputado para poder tener una visión de primera mano sobre el estado de situación de este enfoque de gestión.

A nivel empresarial, se contará con la presencia del director general del Grupo inmobiliario Qualitat, Eduard Brull, que expondrá la visión, "integrada y progresiva", de la compañía hacia la sensibilidad con los diferentes aspectos de la RSE, y en especial hacia los medioambientales.

Este curso acoje también cada año la participación de un dirigente de alguna pyme significada por su compromiso con la RSE. En la primera edición, se contó con la participación del director general de Tecnol, Xavier Martínez, una pequeña empresa con sede en Reus que cuenta ya con el Certificado de Empresa Familiarmente Responsable (EfR) y certificada con el sello SA 8000. En la segunda edición, el empresario invitado fue el presidente de KH Lloreda, Josep María Lloreda, fabricante del famoso desengrasante KH7 y con una gran experiencia en materia de RSC pese a ser de pequeño tamaño

La qüestionada reputació de l'RSE

Article d'Antoni Gutiérrez-Rubí publicat en el número 3 de la revista Ser Responsable

Sumari: L'RSE es troba en un moment delicat si no aconsegueix convertir-se en el nucli dur de la Reputació Corporativa que en canvi s'ha consolidat com indicador de valor per a les empreses. La distància entre el valor comptable d'una empresa i el seu valor de mercat està provocada pel valor dels seus actius intangibles. És en la capacitat per a incrementar aquest gap on estan les oportunitats per a l'RSE. Aquest és el camí: aconseguir despertar l'interès estratègic en el que val avui per als directius i les seves companyies la seva Reputació Corporativa.

Veure article sencer

Responsabilitat social lingüística dels establiments

El voluntariat és una de les fortaleses que tenen les comunitats, un índex de la seva salut cívica i una palanca de la seva cohesió social. El voluntariat sap a cada moment atendre amb innovació i anticipació els reptes que presenta la societat. Els aspectes socials, ambientals, cultuals, solidaris són entre altres alguns dels que aquest fenomen social promogut per multitud d'organitzacions sense ànim de lucre aborden.

En la mesura que una comunitat es troba amb el repte d'haver d'acollir una gran quantitat de persones vingudes d'altres indrets, els temes lingüístics passen a ser un objectiu prioritari d'alguns d'aquests grups, i no només des d'un punt de vista cultural sinó plenament social, ja que no es podrà mantenir la cohesió d'una comunitat i la capacitat de ple desenvolupament dels nouvinguts i aquests no s'incorporen amb celeritat a la societat amb tot el que això comporta inclòs el domini de la llengua.

L'esforç i la responsabilitat pertanyen a totes les bandes, els propis afectats per descomptat, però també la societat d'acollida de la qual s'espera un esforç facilitador que implica una actitud no solament comprensiva davant les dificultats lingüístiques sinó proactiva per a ajudar-los a millorar la seva motivació i fluïdesa. La campanya Voluntaris per la Llengua, la qual vaig tenir l'honor de col·laborar a posar en marxa l'any 2003, és un programa d'èxit com ho demostra el seu reconeixement com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.

Però aquesta responsabilitat de la societat no recau solament en els individus concrets o en les institucions públiques, sinó també en el conjunt de les empreses. I més quan algunes empreses estan fent l'esforç per a gestionar millor la seva responsabilitat davant la societat, cal fer-los notar que les bones pràctiques en la matèria lingüística són avui en aquest país una línia preferent de treball dins de la seva Responsabilitat Social.

Això no implica relaxar les pràctiques responsables en altres matèries i en totes aquelles que apuntin a la sostenibilitat. Però posant damunt la taula col·lectivament la rellevància de sumar esforços compartits, actituds constructives i pràctiques concretes en la matèria lingüística en el benentès que la cohesió social és un actiu fonamental que una societat no pot perdre. Les accions que puguem fer avui en aquest sentit són una inversió social enorme de cara al futur. Econòmicament i socialment podríem argumentar que la inversió que caldria avui és irrisòria enfront la que caldria en el futur si això no ho féssim prou bé.

Per això són encoratjadores les accions com la que presentem tot seguit, la qual suposa un pas més en la línia de promoció de l'RSE per part d'unes de les associacions empresarials més compromeses amb l'ètica empresarial.

A més, la corresponsabilització per part de petits establiments suposa una acció altament normalitzadora i integrada amb normalitat a la comunitat, a la xarxa de relacions socials més propera.

L'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès(ADEG) i el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de promoure i donar divulgació a una campanya oberta a la participació d’establiments col·laboradors.

L'establiment col·laborador es compromet a fer la primera atenció als clients en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible. A més, haurà de garantir que les persones que vagin a l'establiment trobaran facilitats per a expressar-se i ser ateses en català, encara que el parlin amb dificultats. Les empreses que s'adhereixin a la campanya s'identificaran amb un adhesiu col·locat en un lloc visible de l'establiment.

Vaccinar per sistema

Entre línies - 18/06/2007





Vaccinar per sistema

Cal vaccinar sistemàticament els fills? Malgrat ser l'opció majoritària entre les famílies, hi ha una minoria de pares que en qüestionen els beneficis actuals, la possible toxicitat o el negoci que en fa la indústria farmacèutica.

En altres escrits hem fet reflexions sobre els vaccins o vacunes, alertant sobre la sospita d'excessius interessos de les companyies farmacèutiques, els dubtes sobre la seva necessitat per a totes les malalties que pretenen evitar, i la relació que s'estableix entre la vacccinació i certes malalties que podrien estar causades com a efecte secundari.

3a edició del curs online per a PIMES

S'ha convocat la tercera edició del curs virtual de "Responsabilitat Social de les Empreses. Una aposta per la creació de valor per a PIMES".

La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d’Estiu, ofereix un curs virtual, amb l’autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d’accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds. El curs disposa de materials propis i d’una metodologia participativa i interactiva.

Accés al newsletter de presentació
Accés a més informació del curs


Dins del curs es faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l’un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l’altre des de la pràctica empresarial:

• Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i RSE, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients. La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de l’RSE, i en especial cap als aspectes ambientals.
  Fòrum de Debat amb Eduard Brull, director general del Grup Qualitat

• Fa uns mesos va tenir lloc la presentació del material resultant del treball de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l’Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l’RSE. Amb aquest motiu al llarg del curs es farà un fòrum de debat virtual amb el diputat que va promoure la creació d’aquesta Subcomissió.
  
  Fòrum de Debat amb Carles Campuzano, diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d’RSE

Pancartes legítimes

Si gestionar la responsabilitat dels individus ja suposa un repte tan feixuc, no és estrany que força gent cregui que demanar la responsabilitat de les organitzacions ja és missió impossible. Però els fets no tan sols demostren que és una missió perfectament possible sinó que el propi marc institucional o organitzatiu en què es mouen les persones adquireix un paper coadjuvant a l'hora de aplicar solucions ètiques o responsables.

Fins aquí encara pot semblar acceptable... però i si parlem de moviments semiorganitzats? Que potser seria possible gestionar la responsabilitat d'un moviment sense vocació de continuïtat, sense una organització estable? D'entrada la resposta seria que molt difícilment.

Per això ens plau destacar el fet que un grup, la Plataforma per l'AVE litoral, ha fet un esforç per a gestionar la seva responsabilitat en una acció concreta: la legitimitat de les pancartes. Per a uns moviments que fan de la pancarta i dels eslògans un dels elements més rellevants ja que precisament han nascut per a reinvindicar un dret o un punt de vista concret.

El fet que es moguin amb uns objectius molt concrets i que la seva vida tingui data de caducitat en la mesura que el conflicte que l'ha originat remeti, aquestes plataformes reivindicatives no solen gestionar elements de la seva responsabilitat, i en alguns casos fins i tot poden fer de la transgressió un element per a captar l'interès mediàtic, en un joc d'irresponsabilitats que es realimenta. No és el cas de la Plataforma contra el traçat de l'AVE a què ens referim.

En la manifestació d'aquest dissabte 9 de juny que va acabar davant la Sagrada Família, els organitzadors van repartir un full a tothom demanant l'opinió sobre cadascun dels textos de les pancartes, els quals com és lògic en unes accions reivindicatives tenien un estil expressat amb contundència.

No recordem cap altra manifestació en què això s'hagi produït. Potser perquè acostumen a pensar que tothom comparteix els missatges, perquè pensen que l'important és que els missatges estiguin elaborats des d'una intel·ligència central, potser perquè no ho consideren rellevant...

També és cert que algú podrà retreure que s'ha fet a posteriori. Potser en el futur es podria fer per internet amb caràcter previ. Però el cert és que així s'ha obtingut una elevada participació -la gent s'ha mullat- i que igualment el feedback farà servei de cara a futures concentracions

És important aquest fet, o senzillament és una anècdota? El fet en si segurament és una anècdota però mostra la voluntat de cercar la legitimitat davant els posicionaments, de millorar la confiança de la pròpia gent, del veïnat, del públic, i de guanyar autoritat moral davant les autoritats polítiques.

Si ho volem destacar és per a agrair-los-ho i encoratjar-los en aquesta línia, i per a fer-los exemple. Però també per a acabar dient que en un Territori Socialment Responsable totes les parts han de gestionar llur pròpia responsabilitat, de manera que aquesta es pugui realimentar. Davant uns col·lectius que actuïn amb major responsabilitat, l'autoritat governativa també s'hauria de sentir interpel·lada a millorar la seva responsabilitat i a gestionar més positivament els seus processos de diàleg i de participació ciutadana.

Veure full de la consulta

Notícia a la Vanguardia: Manifestación contra el trazado del AVE en Barcelona

El gènere a Can Finestres

Podem estar fent un esforç per a mesurar les paraules abans d'emetre-les o escriure-les vetllant per a no fer-ne un ús sexista. De vegades, ens hem d'esmenar quan ja l'hem deixada anar... certament en algunes ocasions el costum ens guia i no és fàcil d'avesar-se a les pautes políticament correctes.

En algunes construccions es fa complicat i enrevessat trobar una gir lingüístic planer que eviti la construcció sexista. En canvi, permanentment trobem llocs on la construcció correcta hauria estat facilíííííssima de col·locar.

Un d'aquests llocs on seria molt i molt fàcil i, a més, molt i molt significatiu seria a la benvinguda que et donen alguns aparells electrònics, i molt especialment els ordinadors.

Ja hem aconseguit que el meu ordinador em digui BENVINGUT en la meva llengua. Ja és molt que un programari amb qui comparteixes més hores que amb la família et saludi en la teva llengua. Però dic jo: si ets una dona, has de suportar que el teu ordinador et digui BENVINGUT???

Per als de Can Finestres (ja s'haurà entès que parlo del Windows: no cal fer tanta propaganda del nom oficial del sistema operatiu de Bill Gates!) no és cap esforç posar BENVINGUTS i BENVINGUDES a la pantalla d'inici, i així les dones amb llengües que diferencien el gènere es trobarien més còmodes en començar a treballar. I els companys de sexe masculí rebríem un primer impacte pedagògic per a començar el dia i mantenir la tensió pel llenguatge correcte.

Tot i així, en aquest cas, la culpa no cal cercar-la a la seu central de Can Finestres, ja que el WELCOME anglès no distingeix gèneres. Segurament les persones encarregades de la traducció al català (i al castellà) ho podrien haver tingut més en compte. Potser encara hi són a temps, ja que seria una feineta de no res, que donaria per a molts comentaris i per a la millora de la reputació de la marca: la premsa diria que Can Finestres en reconcilia amb el respecte de gènere!

Responsabilitat Social en les operacions de venda

La responsabilitat social d'una empresa es veu en en dia a dia, en la manera de relacionar-se i de produi. Però certament, hi ha moments en què una empresa ha de prendre grans decisions com ara certs canvis estratègics, deslocalitzacions, tancaments de fàbriques, vendes, en els quals es farà evident si l'opció responsable formava part solament dels detalls, de la cirereta, o també del pastís, del gruix de la dimensió empresarial.

Les vendes serien una de les situacions més complicades en la mesura que la propietat se n'aparta i pot succeir que ja no mereixi cap interès corporatiu la gestió de l'RSE segons el punt de vista dels que ja no tindran cap responsabilitat, o si més no amb capacitat decisòria o executiva. Segurament, en la responsabilitat social d'aquests casos hi preval un interès més ètic i moral que no estratègic.

Però també hi ha un component estratègic en la mesura que una mala venda des del punt de vista RSE pot disminuir la reputació de la marca, reventar els compromisos dels col·laboradors, afeblir la confiança dels públics, etc, amb una repercussió per tant en la pròpia valoració de la companyia.

Sens dubte, qui ven té plena llibertat i tot el marge per a prendre la decisió, però la presa de la decisió s'hauria de veure alimentada per criteris no merament crematístics. La complexitat inherent a la nova economia i a la nova societat exigeixen de posar damunt la taula altres valors immaterials i ponderar-los adequadament. La intangibilitat de certs elements no ha d'ocultar-ne la seva rellevància creixent.

En el cas de Caprabo, és ben possible que la identitat corporativa del comprador, una cooperativa com és el grup Eroski, així com els compromisos adquirits en la venda, siguin una garantia de continuïtat de Caprabo i de manteniment responsable de la seva realitat laboral i comercial.

Al Periódico d'avui apareix un article d'Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, en què reflexiona precisament sobre aquests aspectes amb motiu de la venda del grup Cabrabo, emmarcant les paraules en un context més ampli. És positiu i molt significatiu que persones que tenen una gran prèdica i autoritat en els àmbits acadèmics de la comptabilitat incorporin amb profunditat i divulguin amb intensitat reflexions sobre la Responsabilitat Social aplicada a les decisions empresarials del moment.

Entre d'altres afirmacions, el secretari de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció escriu:
Un element decisiu a considerar és la responsabilitat social, que influeix decisivament en l'estratègia de les empreses en temes com les relacions amb l'Administració, les relacions laborals, el medi ambient o les interaccions amb clients, proveïdors, bancs, etcètera. La responsabilitat social ha d'estar present quan es crea una empresa i també quan aquesta creix. Ha d'inspirar els empresaris al llarg de tota la vida de les seves empreses.

Però si la responsabilitat social és alguna cosa més que una moda, o va més enllà d'un posat que queda bé, hauria de continuar inspirant l'actuació dels empresaris també en el moment de vendre la seva empresa. Els empresaris han d'avaluar l'impacte social que suposa que l'empresa passi a unes altres mans.

Així, són aspectes rellevants el manteniment dels llocs de treball, la política social i sindical del nou propietari, la ubicació de la seu de l'empresa, la política lingüística, la imatge global del comprador i la seva coherència amb la de l'empresa comprada, i les relacions amb les administracions públiques o amb els proveïdors que han treballat amb l'empresa durant dècades.

Llegir article sencer al Periódico
Notícia sobre la venda: El grup Eroski compra el 75% de Caprabo per 1.125 milions. La cooperativa basca mantindrà els llocs de treball i la marca catalana

La Catalunya laboralment europea, però lligada a la perifèria espanyola

Tribuna Catalana. 05/06/2007 · Barcelona

En els últims anys Catalunya ha incrementat substancialment la seva activitat econòmica, la taxa d’ocupació de dones i joves ha crescut i ha baixat la desocupació i l’ocupació temporal de manera més accentuada que a Espanya. La raó cal buscar-la en l’elevat creixement econòmic i no pas en les polítiques que s’hagin pogut aplicar, que han tingut molt menys pes del que s’havia esperat. Ara bé, aquests avenços a nivell macro amaguen greus deficiències en l’ordre qualitatiu: la inseguretat de l’ocupació continua essent molt elevada i afecta principalment dones, joves i immigrants.

Així ho assegura el catedràtic de Sociologia de la UAB Faustino Miguélez, un dels coordinadors de l’anuari Societat Catalana 2007, elaborat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. Aquest sociòleg adverteix que des del punt de vista del model d’ocupació, la Catalunya actual té alguns trets que l’apropen a la mitjana de la Unió Europea, però a la vegada en té d’altres que “la mantenen lligada a posicions més properes a la realitat perifèrica, l’espanyola en aquest cas”. Miguélez considera que les forces socioeconòmiques i polítiques internes de Catalunya són les que empenyen cap a Europa, mentre que les polítiques d’ocupació comunes a Espanya són les que retenen el país laboralment.

El resultat d’aquesta combinació de factors és que el model d’ocupació català, tot i tenir trets més positius que l’espanyol, està molt segmentat. Aquesta segmentació amaga, però no elimina, el risc de fortes tensions socials, com la frustració dels joves que arriben als 35 anys sense feina estable i sense perspectives adequades, la impossibilitat de determinats col.lectius de dones d’aspirar a un lloc de treball ferm, o el conflicte que en un futur pot manifestar-se entre immigrants i nadius si hi ha una crisi que fa incrementar l’atur, entre d’altres.

Tot plegat porta el sociòleg de la UAB a concloure que “els models d’ocupació català i espanyol són fràgils i qualsevol deteriorament pot introduir tensions socials importants”. Catalunya, gràcies a les possibilitats que té de redistribuir internament els recursos dedicats a polítiques actives d’ocupació, està realitzant un esforç formatiu molt superior a la mitjana espanyola. Però les polítiques actives no són suficients en un estat que crea molta ocupació dèbil, és a dir, que es troba en perill constant de perdre’s si canvia la conjuntura europea o mundial. Per això tots els experts assenyalen la necessitat d’apostar per la inversió en I+D en altres sectors a banda del turisme i la construcció, que s’han erigit com la salvació en els darrers anys.

Ara bé, mentre Catalunya no disposi d’un marc català de relacions laborals i estigui sotmesa a legislació laboral espanyola, és difícil poder marcar un perfil propi i aprofitar les potencialitats de la nostra economia per enfortir el teixit laboral català. I com es desprèn de la majoria d’informes sobre ocupació, estar sotmesos al context laboral espanyol frena aspiracions.

Font

Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes

Amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient suggerim assumir la demanda als Parlamentaris Europeus perquè donin suport la Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes

La majoria de les bombetes que s'utilitzen en les llars de la Unió Europea perden més del 90% de l'electricitat en forma de calor. La Unió Europea hauria d'establir estàndards que garanteixin que les bombetes que existeixen en el mercat siguin eficients, modernes i respectuoses amb el clima.

Alguns membres del Parlament Europeu estan d'acord amb aquesta petició, i han redactat una “Declaració per Escrit” demanant a la UE que prohibeixin les bombetes que malbaraten energia. Perquè aquesta declaració s'aprovi oficialment es necessita la signatura de 400 membres del parlament abans del 10 de juny.

Escriu als membres del Parlament Europeu i demana'ls que signin aquesta declaració. Només amb substituir en la UE l'antiga tecnologia d'il·luminació per tecnologia moderna, es podrien tancar 25 centrals d'energia de grandària mitja i es deixarien d'emetre 20 milions de tones de CO2.

Web de Greenpeace

Una de cada cinc directives renuncia a agafar el permís de maternitat

Novament les dades sobre els aspectes de conciliació ens indiquen que el progrés en els marcs normatius no són seguits en la seva aplicació pràctica. La notícia que surt avui a la premsa diu que "entre les directives, un 18% va renunciar a la seva baixa per maternitat i les que van aceptar aquest permís van viure amb por les conseqüències que els pogués comportar en el seu futur laboral".

És ben curiós: sovint s'ha dit que les lleis han d'anar per darrere de la societat, és a dir que han de recollir allò que a la pròpia mentalitat ja s'ha anat canviant. En aquest cas, certament les lleis recullen un canvi important en la consciència general i el discurs políticament correcte i generalment acceptat incorpora la igualtat. Ara bé, en el dia a dia hi ha impediments que fan impossible que les mesures s'apliquin en la seva plenitud.

És així que un nombre no menytenible de dones consideren que gaudir dels "privilegis" els pot ser contraproduent, la qual cosa té com a efecte que es dificulti més que una altra persona del seu entorn en faci un ús complet!

Les principals causes que impedeixen equilibrar treball i família segons els resultats de l'estudi IESE-Audi sobre trajectòria professional, familiar i personal' son, segons les persones entrevistades, la incompatibilitat amb l'horari escolar, la manca de polítiques en l'empresa, i les pressions en el treball. Però segons els experts, les principals causes són en realitat la manca de suport per part dels companys i superiors i la manera de conciliar treball i família.

La Responsabilitat Social de l'Empresa no solament és complir o fer complir la llei. Per a alguna empresa podria ser "anar més enllà de la llei" i permetre més dies de permís, però no és aquest el sentit profund que ens interessa ara destacar. L'RSE vol dir en aquest cas prendre consciència de la injustícia que el context cultural-empresarial provoca i emprendre accions corretives per a evitar-la.

És per això que diem que l'RSE no equival a un parell de receptes fàcils de check-list sinó que forma part de la manera d'entomar la complexitat del que ens envolta. En aquest cas, l'empresa hauria de desenvolupar la intel·ligència per afrontar profundament la qüestió i analitzar com respectar els drets laborals i promoure una millor qualitat de vida que alhora sigui profitosa per a la competitivitat de l'empresa i la seva qualitat laboral. I fer-ho de tal manera que no es vegin afectades les expectatives de promoció dels subjectes en qüestió!

Altrament, s'estarà complint la llei però no el seu esperit. I sobretot, la normativa haurà estat purament una obligació més a gestionar però se n'estarà traient el profit que per a l'empresa hauria d'aportar de capacitat de generar compromisos, millorar la competitivitat i treballar per a l'excel·lència social de les empreses.


Veure notícia a El País
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/directivas/renuncia/tomar/permiso/maternidad/elpepusoc/20070522elpepisoc_6/Tes

Fer negocis amb menors

Una caixa, l'antic Crédit Lyonnais, llança a França una targeta de dèbit per a nens i adolescents des dels 12 anys, pensant a captar els més de 2.000 milions d'euros que circulen per les butxaques dels menors de 15 anys.

Igual que les estratègies basades en la Base de la Piràmide adreçades a col·lectius amb baix poder adquistiu, les estratègies anomenades d'oceà blau cerquen espais completament verges a la competitivitat salvatge.

Si per a desenvolupar activitats comecials en la Base de la Piràmide, les empreses estan descobrint que cal actuar amb un elevat sentit de la responsabilitat social, també caldria plantejar-ho en el context dels menors de les societats opulentes.

Quan alguna empresa entra en un nou segment o context, altres s'hi afegiran de seguida. DEE fet, un altre banc, el Crédit Agricole, prepara, també, una gran campanya per atraure els joves. La targeta serà de dèbit, i facilitarà fer pagaments per a comprar l'hamburguesa, l'entrada del cinema o de la discoteca. Ben segur que les empreses d'aquests sectors, com McDonalds, de seguida també hi veuran una oportunitat per a guanyar i fidelitzar clientela.

Amb aquest pas, s'està esquerdant un nou mur en la mercantilització de la vida pública ja que els menors augmentaran la poca consideració del valor del diner, amb una despesa més fàcil, i qui sap si amb un control menor, alhora que marcarà una nova diferenciació entre joves amb targeta i sense. Un nou repte per a l'educació del joves.

Notícia al Periódico

Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables

Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) ha elaborat un ampli document al voltant del concepte de Territoris Socialment Responsables. Aquest document, titulat "Aproximació al marc conceptual dels Territoris Socialment Responsables", ha estat la base per al seminari collaboratio que ha tingut lloc a Sitges: Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio.

Per tal de facilitar la lectura del document, també se n'ha elaborat una versió resumida.

Nota: el seminari collaboratio va ser organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE).

PD: aquest document ha servit de base per al document sobre TSR que al 2008 va elaborar el grup de treball RETOS del Ministeri de Treball espanyol.

El PSOE impulsarà la Responsabilitat Social en les empreses públiques municipals

El seu programa marc municipal inclou introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta, l'aplicació dels criteris de responsabilitat social i l'elaboració de balanços socials

Font: Servimedia

Els 2.329 ajuntaments en els quals el PSOE va obtenir ahir la majoria absoluta tenen com repte impulsar la responsabilitat social, tal com s'afirma en el seu programa marc municipal. Així, haurien d'introduir en totes les empreses públiques municipals un codi ètic de conducta i l'aplicació dels criteris de responsabilitat social.

Entre les bones pràctiques que està previst adoptar figuren "la creació de xarxes locals entre els agents socioeconòmics, que redundin en la millora del benestar social i la sostenibilitat del territori", a més d'intentar aconseguir una identificació adequada i positiva entre les empresa i la societat.

Les empreses públiques municipals que depenguin d'ajuntaments socialistes tindran un control sobre la cadena de proveïdors i subcontractistes, desenvoluparan pràctiques mediambientals focalitzades en l'ús d'energies renovables, la gestió de residus i el tractament d'aigües, entre altres aspectes.

Finalment, aquestes entitats elaboraran memòries de responsabilitat social, que incloguin indicadors i objectius tals com l'aplicació de polítiques d'igual de gènere i no discriminació, les accions socials que realitzen, polítiques a favor de col·lectius en risc d'exclusió, i pràctiques d'eficiència energètica.

Publicació "La Responsabilitat Social de la Pime"

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha editat una publicació destinada a promoure la Responsabilitat Social entre les petites i mitjanes empreses del territori.

El document va ser elaborat per Josep Maria Canyelles i ha estat publicat dins la col·lecció anomenada "Micropublicacions d'utilitat per als empresaris".

"La Responsabilitat Social de la Pime" pretén aportar algunes reflexions per a fer front a un repte que avui, tal com recull el mateix subtítol, ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur.

En el prefaci, el regidor de Promoció Econòmica destaca una frase del document: "El gran salt es produeix quan un empresari descobreix que aquest comportament responsable pot ser una gran estratègia de creació de valor i de posicionament...".

Està previst que properament es faci un acte de presentació pública en el context d'un acte més ampli dirigit a l'empresariat local, i en una línia de foment de l'RSE des de la iniciativa municipal.

Es parla de Responsabilitat Social de les Administracions en el Congrés de l'ACCID

Aquest dijous 24, després de la inauguració del segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID, es van presentar tres aportacions d'experts sobre RSE, a més de les altres tres, corresponents a empreses, que es van presentar divendres 25.

La sessió, celebrada com tot el Congrés a l'IESE, va tenir com a coordinador Josep Maria Canyelles, i s'hi van fer les següents presentacions:

• La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
• Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
• La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)

Respecte a la presentació de Josep Maria Canyelles, podeu tenir accés a un resum en l'article publicat a la revista PARRAC (Plataforma Empreses d'Inserció) sobre "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables".

A més, en la seva intervenció, Josep Maria Canyelles es va referir a la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques i va posar alguns exemples relacionats amb ajuntaments. En concret va referir-se a dues propostes que va llançar l'any passat en una jornada sobre RSA organitzada per l'ACM:

Proposta RSA 1: Multes Responsables!

Proposta RSA 2: Voluntariat dels treballadors públics

Podeu veure altres continguts sobre RSA en el blog.

Fidalgo defensa la bondat de l'RSE davant la constatació que certs reptes no es poden afrontar sols amb lleis

José María Fidalgo, secretari general del sindicat Comissions Obreres, ha intervingut en el Foro de la Nueva Sociedad y ha formulat algunes idees que poden resultar polémiques com ara el fet de reclamar noves centrals nuclears per a substituir les que es vagin tancant.

En el camp de l'RSE també ha tingut opinions contundents, les quals parteixin d'unes reflexions que s'han anat produint al llarg del temps i que es fonamenten en la constatació que el capital i la societat es necessiten mútuament. Per això Fidalgo creu que l'RSE és important i que pot aportar millors solucions que les merament legals.

El líder de CCOO rechaza que se publiquen los sueldos de los directivos y que haya leyes sobre RSC

El secretario general de Comisiones Obreras, José María Fidalgo, criticó hoy que se hagan públicos los sueldos de los altos directivos de las empresas, y también rechazó que se fijen leyes para regular la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). En este campo, apuntó que el conocer los salarios de los directivos "no es positivo en términos ético valorativos". En los últimos meses se ha desatado la polémica por las retribuciones de algunos grandes directivos de la banca, que, en todo caso, son de los pocos que publican sus sueldos, complementos de pensiones y blindajes.

Para el líder de CCOO, la responsabilidad social corporativa es "buena" porque evidencia que el capital no ha roto la sociedad, sino que "la sociedad reconoce que necesita al capital, y el capital reconoce que necesita a la sociedad".

Para Fidalgo, este asunto "no se arregla con reglas, normas y leyes", sino que lo que son necesarios son "buenos comportamientos".

También se refirió a la conciliación de la vida familiar y laboral y admitió que, en su caso, "concilia poco", aunque apuntó que, para el conjunto del país, normas como la Ley de Igualdad pueden contribuir a mejorar la situación.

31 de maig. Dia mundial sense tabac

El dia 31 de maig se celebra el Dia mundial sense tabac, una data per a recordar que el tabac és la segona causa de mort al món. Està comprovat que la meitat de les persones que fumen actualment de forma regular – uns 650 milions de persones – eventualment moriran de forma prematura a causa del tabac. Tan alarmant és el fet que milers de persones que mai han fumat moren cada any de malalties causades per l'exposició al fum de tabac aliè.

Les empreses han passat a ser sensibles a aquesta matèria, tant per les conseqüències que té en la salut com per les molèsties que causa a les persones no fumadores, i els riscs que pot comportar en algunes feines. Però sobretot ha estat la regulació cada cop més exigent la que ha fet que les organitzacions haguessin de trobar maneres no tan sols coercitives sinó que poguessin fer possible el compliment de la llei donant les facilitats o sortides per a gestionar el canvi.

Amb motiu d'aquesta data us aportem un enllaç al llibre verd europeu:

Libro Verde. Hacia una Europa sin humo de tabaco: opciones políticas a escala de la UE. Comissió de les Comunitats Europees, 2007. L'objectiu del Llibre Verd és llançar un ampli procés de consultes i un debat públic obert entre les institucions de la Unió Europea, els Estats membres i la societat civil sobre la millor manera d'afrontar el tabaquisme passiu a la Unió Europea.

El Banc dels Aliments

Entre les experiències de col·laboració entre empreses i entitats d'acció social, el cas del Banc dels Aliments és de les més interessants, tant per la necessitat de vincular-ho a uns processos logístics com per la satisfacció immediata d'unes necessitats bàsiques.

Fa 20 anys, el 29 de maig de 1987 es va constituir el Banc dels Aliments de Barcelona, primer banc d'aliments de Catalunya i també de l'Estat. De seguida van començar les tasques d'habilitació del magatzem per acollir unes primeres, tímides i anecdòtiques donacions d'aliments, per ser distribuïdes inicialment a un petit grup de 7 entitats.

Ara ens donen a conèixer que el Banc ha tancat l'exercici 2006 amb un total de 3.500 tones d'excedents donats per les empreses d'aliments, amb un valor econòmic de 9,5 milions d'euros, que han estat distribuïdes a 270 entitats, que sumen uns 50.000 beneficiaris de l'ajut alimentari.

Una tasca exemplar per la qual cal donar-los l'enhorabona, i sobretot pel coratge amb què han superat els obstacles que en els darrers anys havien tingut amb el seu local.

La implicació del voluntariat, el compromís de les empreses, i la satisfacció immediata de necessitats alimentàries, fan que aquest model sigui una acció col·laborativa important per a un Territori Socialment Responsable.

Més informació a http://www.bancdelsaliments.org/

La Responsabilitat Social de la classe política

Arran de la baixa participació en les eleccions municipals que van tenir lloc ahir, i que suposa un aprofundiment en la crisi de participació que s'està constatant en els darrers anys, algunes veus expertes han manifestat la seva preocupació i la classe política ha mostrat la voluntat d'esforçar-se per a recuperar la confiança.

Lamentablement, es fa difícil de creure que només amb paraules sigui possible recuperar-nos d'aquesta crisi que no és tant de participació com de confiança, i que no demana gestos de preocupació o missatges benintencionats de 'missatge captat'.

Davant d'una circumstància problemàtica com aquesta i amb la càrrega de profunditat que porta implícita, cal fer un plantejament molt més profund i intens tant en el 'què' com en el 'com'. Sens dubte, caldria començar a afrontar la modificació de la llei electoral per a afavorir la major proximitat entre ciutadania i classe política, amb mesures com les llistes obertes i potser l'elecció directe de l'alcalde. Però tot el que sigui mesures precuinades per experts i decidides en despatxos no tindran l'efecte desitjat si no provenen d'un diàleg sincer, obert, i profund entre les parts.

Diàleg sincer perquè ha d'haver-hi voluntat de canvi i de millora. Obert perquè qualsevol proposta ha de ser plantejable i ha de poder abordar-se si cal. I profund perquè no pot ventilar-se en un parell de trobades sinó que cal generar la confiança prèvia i els espais d'anàlisi i creativitat per a fer-ho viable i positiu.

Per això, creiem que la Responsabilitat Social és un enfocament que novament es pot mostrar útil si els partits polítics, les administracions públiques, la classe política, són capaços de formular una voluntat i unes maneres que afavoreixin el diàleg entre les parts.

En un Territori Socialment Responsable, les parts dialoguen i els grans reptes s'afronten col·lectivament amb la implicació de les diferents parts, fomentant la innovació social i la recerca de valor per a totes elles.

Xerrada per a ONL sobre la Gestió amb Indicadors

XERRADA A INTRESS SOBRE LA GESTIÓ AMB INDICADORS

Xerrada gratuïta a càrrec de Josep M. Canyelles el proper 21 de juny de 2007

El departament de qualitat dl'INTRESS, dins del programa d'activitats per a la dinamització de les entitats vinculat al servei de qualitat del portal de Xarxanet, us convida a la xerrada–col·loqui “Els indicadors en la gestió de les organitzacions” a càrrec de Josep Maria Canyelles (expert en Quadres de Comandament Integral i promotor de projectes i polítiques de Responsabilitat Social).

Sovint, les organitzacions que perseguim finalitats vinculades al desenvolupament humà i social hem patit una tendència a distanciar les nostres missions de la pràctica organitzativa del dia a dia i de la necessitat de monitoritzar com es desplega la capacitat organitzativa per a fer possible un progrés real i tangible. Una gestió acurada amb indicadors és un base per a una bona pràctica directiva ja que allò que no es pot mesurar difícilment es pot gestionar i allò que no es gestiona difícilment es pot assolir.

El ponent ens proposa una sessió entorn a les qüestions següents:

• què ens han d'indicar els indicadors?
• quina mena d'indicadors hem d'usar?
• com s'integren en un model de gestió?
• direcció amb indicadors o direcció per indicadors?

Més informació

El PSOE demanarà en el Senat la creació d'un Consell d'RSE

Ha transcendit que el PSOE té previst de proposar la creació d'un Consell de Responsabilitat Empresarial. Malgrat que les tasques del Fòrum d'Experts encara no hagin conclòs, la proximitat al final de la legislatura ha portat el partit de Jáuregui a moure fitxa, reconeixent que calen certes actuacions governamentals per tal que els sectors d'interès com ara les associacions empresarials, sindicats o organitzacions de consumidors i de la societat civil dissenyin un marc general que promogui l'RSE.

El Grup Socialista en el Senat defensarà en el Ple del proper dimcres la creació d'un Consell d'RSE, com un nou òrgan que haurà de mantenir un diàleg multilateral permanent en aquest àmbit, així com proposar al Govern accions de foment.

Veure notícia Comfia

Compte amb els reconeixements de la UNESCO

Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban (1633-1707) va ser lloctinent de l’armada, comissari general per a les fortificacions i enginyer militar del rei Lluís XIV de França. Va ser una peça clau en l’empresa de les conquestes i el sotmetiment dels pobles conquerits per l’Imperi francès el segle XVII. El nostre poble va tastar de ben a prop les seves arts de la guerra i la seva ferocitat violenta. La Catalunya Nord va patir especialment l’enginy del marquès en l’obstinació per liquidar la resistència i la identitat pròpia. S’atribueixen al militar el disseny arquitectònic de les ciutadelles fortificades franceses, força conegudes per les formes geomètriques, amb muralles en forma de punxes.

Enguany l’estat francès reclama el reconeixement de la figura de Vauban i reivindica que la UNESCO declari la seva obra Patrimoni Mundial de la Humanitat. La UNESCO fa habitualment aquest reconeixement per tal de protegir al millor possible la diversitat cultural, concentrant-se especialment en els indrets en els quals s'expressen les identitats culturals múltiples, en els que són representatius del patrimoni cultural de les minories, i en aquells que posseeixen un valor fundador o que són particularment en perill d'extinció.

Per això, una campanya reclama a la UNESCO que rebutgi aquesta candidatura d’acord amb els seus principis i en memòria dels pobles conquerits i sotmesos amb l’enginy i la violència del marquès de Vauban.

Cal recuperar l'expectativa que els polítics haurien de tenir actituds exemplars

El darrer cicle electoral ens ha portat de manera creixent una davallada en els índexs de participació, fet que és interpretat no com una consolidació de les formes democràtiques sinó com una desconfiança generalitzada en la classe política.

Entre les moltes maneres de recuperar el vincle perdut i, per tant, enfortir de nou la democràcia i el capital social, proposem la coherència, la modèstia, la proximitat... i també l'exemplaritat. Ser exemplars és una manera de recuperar per a la classe política un reflex de quin hauria de ser un cert model o tendència per a la societat.

No és estrany sentir a expressar l'opinió que a la classe política no se'ls pot exigir més que a la resta de mortals. Però a qui té per funció guiar la societat i el seu desenvolupament sí que se'ls ha d'exigir un plus, una vocació de fer les coses ben fetes i amb una ètica suficient. Cada cop més, si l'RSE va guanyant posicions, la societat també anirà formulant una certa exigència d'exemplaritat a l'empresariat.

Una altra cosa seria que als polítics sols els demanéssim que fossin mers gestors de les necessitats del dia a dia. Aleshores, la seva ètica seria normalment la de qualsevol altra professional, ni més ni menys. Però si encara creiem que el polític ha de tenir una Visió per a la seva societat, ho ha de fer des d'uns valors, un sentit recte de la justícia i l'honestedat, i en això ha de ser exemplar.

De tant de dir que tenim el que ens mereixem i d'excusar-los dient que no són més que un extracte de la pròpia societat, hem acabat conformant un imaginari col·lectiu segons el qual tendim a ser mediocres i no hi ha aspiració col·lectiva de millora.

Per a no posar exemples locals, preferim posar una mostra d'allò que mai no hauria de succeir cercant una notícia que fa dos mesos saltava a Itàlia segons la qual més del 90% dels assistents dels parlamentaris treballen sense contracte.

La notícia (Rossend Domènech Roma) esmenta que els col.laboradors, assistents i secretaris de ses senyories, un exèrcit de 683 persones, treballen en negre, excepte només 54 que disfruten d'un contracte regular. La denúncia la va llançar dilluns a la nit el programa satíric Le Iene (Les Hienes), del canal Italia 1 de Mediaset.

Amb una proverbial càrrega d'ironia i desimboltura, els reporters del programa van entrar aquesta setmana al Parlament per comprovar com tracten els diputats i senadors els seus col.laboradors més pròxims. I han revelat que més del 90% treballen de manera precària, i en la majoria dels casos en negre. Cobren entre 800 i 1.000 euros al mes, sense que patró ni empleat paguin els impostos ni la seguretat social, i sense cap mena de reemborsament de despeses.

UNA QÜESTIÓ "POC EDIFICANT"

"Només el 8% d'aquests treballadors gaudeixen de garanties", va admetre Giulio Santagata, ministre per a l'Actuació del Programa del Govern, que va afirmar que en el passat "s'havia demanat als parlamentaris que els regularitzessin tots". Carlo Leoni, vicepresident progressista del Congrés, va lamentar, respecte a les dades del programa, que "diputats i senadors que haurien d'aprovar lleis contra la precarietat i la feina irregular semblen ser els primers a recórrer a pràctiques d'ocupació il.legals i no respectuoses de la dignitat humana". "Es tracta d'una qüestió poc edificant", va afegir.

Una llei dels anys 90 va assignar a cada parlamentari una partida d'unes 300.000 pessetes, que actualment és de 4.150 euros, per a "despeses diverses". Entre aquestes podia figurar el pagament dels eventuals col.laboradors, que fins llavors treballaven gratuïtament, a l'espera potser de fer carrera o que caigués alguna feina millor. Alguns resulten essencials, com els que fan les investigacions a la base d'un avantprojecte de llei. Després de més de 10 anys de vigència de la norma, el panorama és desolador.

Persones i organitzacions es poden adherir al Manifest per uns TSR

Durant l'acte de presentació del Manifest per uns Territoris Socialment Responsables que ha tingut lloc aquest matí a Sitges, presidit per l'alcalde Jordi Baijet, i amb les intervencions d'ANUE, Responsabilitat Global i l'ADEG, s'ha fet una crida a totes les persones i organitzacions que comparteixin els principis que s'hi expressen que hi formulin la seva adhesió.

Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)

Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)

Adhesió al Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables:

· Organitzacions: català castellà
· Persones: català castellà

· Veure adhesions

Organitzacions de tots els sectors, públic, privat i social, estan convidades a adherir-s'hi així com professionals i persones a títol individual.

Aquesta és la primera iniciativa relacionada amb Territoris Socialment Responsables que permet l'adhesió a un manifest. La intenció és donar rellevància al concepte i posar damunt la taula els elements que es plantegen en el document, alhora que puguem sumar esforços i tenir una base on compartir idees, reflexions, propostes i bones pràctiques.

Veure notícia a Europa Press

Personas y organizaciones se pueden adherir al Manifiesto por unos TSR

Durante el acto de presentación del Manifiesto por unos Territorios Socialmente Responsables que ha tenido lugar en Sitges, presidido por el alcalde Jordi Baijet, y con las intervenciones de ANUE, Responsabilidad Global y la Asociación de Empresarios ADEG, se ha hecho un llamamiento a todas las personas y organizaciones que compartan los principios que se expresen que formulen su adhesión.

Pueden acceder al Manifiesto de Sitges en este enlace: www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ing.)

Pueden acceder a las Conclusiones, reflexiones y propuestas en este enlace:
www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat)

Adhesión al Manifiesto de Sitges por unos Territorios Socialmente Responsables:
· Organizaciones: castellano català
· Personas: castellano català
· Ver adhesiones

Organizaciones de todos los sectores, público, privado y social, están invitadas a adherirse así como profesionales y personas a título individual.Esta es la primera iniciativa relacionada con Territorios Socialmente Responsables que permite la adhesión a un manifiesto. La intención es dar relevancia al concepto y poner encima de la mesa los elementos que se plantean en el documento, a la vez que podamos sumar esfuerzos y tener una base donde compartir ideas, reflexiones, propuestas y buenas prácticas.

Ver noticia en Europa Press

La responsabilitat de la policia

Ahir es donava a conèixer l'informe que Amnistia Internacional fa públic cada any en què fa la seva avaluació sobre la situació dels drets humans al món. Entre les moltes violacions d'arreu del món -se suposa que les més flagrants- també hi surten els Mossos d'Esquadra per unes determinades actuacions del 2006.

Mala peça al teler quan reiteradament la policia és objecte de tantes crítiques i tan concentrades en el temps. D'altra banda hi ha una notícia positiva i que cal saludar amb esperança: l'elaboració d'un Codi Ètic per a la policia catalana.

Per primer cop sembla que la direcció de la policia comença a assumir alguna mala gestió: Gairebé un mes després de la roda de premsa a la comissaria de les Corts en què la Conselleria d'Interior va anunciar l'existència de vídeos amb maltractaments a dos detinguts, el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, va reconèixer ahir al Periódico que la gestió externa d'aquestes dues denúncies no va ser "la més adequada". Delort va assenyalar que la "voluntat de transparència", que segueix "defensant", ha tingut uns efectes negatius per al col.lectiu dels Mossos d'Esquadra i per a l'opinió pública, que "ha acabat percebent una lectura completament tergiversada de la realitat". I les conseqüències, en aquests moments, provoquen que molts agents d'uniforme que treballen al carrer siguin insultats per ciutadans que els acusen de torturadors. Llegir notícia Seguretat assumeix errors en la gestió del vídeo de les Corts

Els mossos per la seva banda denuncies actituds irresponsables i demanen que algú vetlli per la seva dignitat professional. Article La rebelión de los Mossos de Jordi Barbeta

Anant al que ens interessa, retornem a la satisfacció per l'elaboració del Codi Ètic, per a fer el següent apunt de reflexió: els codis ètics serveixen per a determinar quines són les conductes que més enllà de la reglamentació i l'ordenament jurídic s'espera de les persones que integren l'organització tant en les seves funcions com en el marc de les relacions que s'estableixen amb les parts.

Per tal que funcionin realment, els codis ètics han de tenir mecanismes de garantia. Les empreses que tenen un Codi Ètic normalment també disposen -o haurien de disposar- d'un Comitè d'Ètica, amb la funció de vetllar pel compliment del que s'hi disposa. Aquest òrgan permet que les disfuncions que es puguin donar els arribin discretament i es puguin solucionar de la millor manera possible: evitant perjudicis majors, l'equistament del problema, la transformació en conflicte quan encara és latent... És la manera de solucionar no solament un focus de conflicte sinó de remetre les causes que l'han originat per mitjà de vies de consens i discreció. Difícilment un Comitè Ètic pot aportar la seva mà esquerra quan el conflicte és matèria pública. Aleshores ja no fa funcions de Comitè d'Ètica sinó de Comitè de Disciplina, com pugui haver passat en el cas del director del Banc Mundial.

Lluny de defensar l'ocultació del casos en què pugui haver-hi una conculcació de drets bàsics, en general hem de defensar que per introduir una determinada cultura organitzativa, uns valors compartits, uns comportaments alineats amb allò que hom espera d'un cos modern, cal treballar amb una certa discreció, evitant l'acusació i evitant la sensació d'interessos divergents fins i tot dins del propi cos. Un Comitè Ètic ha de poder ser una peça fonamental no sols per a solucionar conflictes sinó per a introduir millores culturals des del consens i els interessos compartits per totes les parts, agents, direcció i la ciutadania.

Rectificacions

Remenar el passat sempre és un tema delicat i si bé anys enrere entrava dins dels càlculs estratègics poder reconstruir-lo d'acord amb els interessos actuals, avui que la informació circula tan ràpidament es fa molt difícil mirar de llançar interpretacions de la història que pretenguin canviar-ne o maquillar-ne la realitat.

Per això, el més digne moralment i l'únic èticament acceptable és acceptar els fets de la història i en el cas que hi hagi alguna línia de continuïtat expressar les disculpes o trobar les accions reparadores oportunes.

Fa uns dies, Benet XVI en la seva primera visita a Llatinoamèrica es va referir a l'evangelització i va afirmar que "no va suposar, en cap moment, una alienació de les cultures precolombines, ni una imposició d'una cultura estranya". Després d'unes crítiques per part bàsicament de descendents dels afectats el Papa ha esmenat les seves paraules i s'ha referit als "crims injustificables" que van acompanyar l'evangelització del continent. Ratzinger va reprendre aquelles paraules per referir-se a les "ombres" de l'obra de l'evangelització. "No es poden oblidar els patiments i injustícies infligits pels colonitzadors a la població indígena, que sovint va veure com es trepitjaven els seus drets humans fonamentals", va proclamar el Pontífex". Llegir notícia Papa al Periódico

Recordem també com el rei Joan Carles I es referia fa uns anys al fet que la llengua castellana no va ser imposada enlloc i que els diferents països l'acollien com una gran riquesa, fet que va provocar nombroses crítiques, especialment a Catalunya, pel cinisme de l'afirmació feta sota una gran solemnitat.

Sense voler posar al mateix cistell fets que són absolutament diferents, sabem d'empreses alemanyes que van desenvolupar-se, van fer fortuna i van assolir un posicionament del qual encara gaudeixen gràcies a l'ús de l'esclavitud de la mà d'obra jueva i d'altres en un cert moment de la història que no ha trobar reparació.

De vegades quan es parla de recuperar la memòria històrica es corre el risc d'obrir velles ferides. És possible. El que certament cal evitar és canviar la interpretació dels fets (per ètica) i no fer accions reparadores quan hi ha una evident continuïtat en la institució que en va tenir la responsabilitat (per responsabilitat social).

La Responsabilitat davant la societat també té una derivada davant la història, en el sentit que algunes situacions que es viuen avui i que són causa de conflicte, de malestar, d'injustícia, tenen causes remotes però identificades, i que si no s'aborden amb sensibilitat i actituds proactives tenen el risc d'accentuar les diferències i dificultar el diàleg.

No cal reobrir tot el que ve del passat. A més, no tot guarda una relació causa-efecte evident en l'avui, ni tot té tanta força com per ser susceptible de generar rancors. De vegades tampoc cal obrir allò que encara estigui massa proper i que pugui generar tensions innecessàries, si és més el mal que no el bé que pugui comportar. Però forma part de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions assumir proactivament les conseqüències dels seus actes passats que no van gaudir de la legitimitat necessària i a conseqüència dels quals van causar mal a d'altres o van donar lloc a un benefici per a les seves arques.

De vegades, algunes accions no són atribuïbles en exclusiva a una organització sinó que formen part de les maneres de fer que en un determinat moment una societat va posar en pràctica. Aleshores a la responsabilitat social de les organitzacions també se li ha de sumar un cert sentit de Territori Socialment Responsable, que sigui capaç d'assumir col·lectivament les seves pròpies accions en el passat, de les quals per bé que ningú d'avui en té una responsabilitat personal, sí que se n'ha obtingut un rèdit col·lectiu.

De les matèries per a l'RSE ben segur aquesta no està en rànking de les urgències. Ara bé, situar-la en el llistat de les pendents ens pot ajudar a no cometre errors d'insensibilitat que després haguem de corregir. I donem gràcies als que -com el Papa en aquesta ocasió- fan realment una correcció, ja que no tothom té el coratge i la bona voluntat per esmenar les pròpies manifestacions, encara que siguin reials.

A qui li interessa parlar de Territoris Socialment Responsables?

La secció "Tercer sector i empresa" de les publicacions de xarxanet.org ha publicat un article on Josep Maria Canyelles analitza el sentit de parlar de "Territoris Socialment Responsables":

Observem positivament com augmenta el nombre d'empreses que incorporen pràctiques de responsabilitat social (RSE), però encara no resulta prou clar si es desenvoluparan fins a tal punt que el procés ja no tingui marxa enrere, i això depèn en gran mesura del reconeixement que les organitzacions més compromeses rebin per part dels seus públics.

D'altra banda, a mesura que la RSE progressa, descobrim que aquest enfocament de gestió no solament aporta millors models per a les organitzacions i per al seu impacte en l'entorn, sinó que ens brinda col·lectivament l'oportunitat de repensar la societat i el marc de relacions que s'hi donen, i molt especialment com hem d'abordar que la competitivitat i la cohesió social siguin compatibles i que el diàleg i el compromís de les diferents parts millorin la governació de les comunitats.

Llegir article sencer

¿A quién le interesa hablar de Territorios Socialmente Responsables?

Observamos positivamente como aumenta el número de empresas que incorporan prácticas de responsabilidad social (RSE), pero aún no resulta suficientemente claro si se desarrollarán hasta tal punto que el proceso ya no tenga marcha atrás, y esto depende en gran medida del reconocimiento que las organizaciones más comprometidas reciban por parte de sus públicos.

Por otro lado, a medida que la RSE progresa, descubrimos que este enfoque de gestión no sólo aporta mejores modelos para las organizaciones y para su impacto en el entorno, sino que nos brinda colectivamente la oportunidad de repensar la sociedad y el marco de relaciones que se dan, y muy especialmente cómo debemos abordar que la competitividad y la cohesión social sean compatibles y que el diálogo y el compromiso de las diferentes partes mejoren la gobernación de las comunidades.

Leer artículo completo

Els pagesos catalans planten cara als hípers i creen la seva pròpia marca

Els agricultors censuren que els interessos comercials estiguin desplaçant el producte autòcton, que, paradoxalment, a causa de la seva qualitat es deriva a l'exportació. "Les grans cadenes de distribució prefereixen la producció que ve de l'estranger pels preus, i fan que els productes catalans no es trobin a mitja hora de cotxe del lloc on es produeixen", justifica Josep Maria Coll, d'Unió de Pagesos. Però a més hi ha una altra paradoxa: "La majoria de la producció catalana s'exporta, i la resta dels productes, moltes vegades, les cadenes no els volen pel preu", afegeix, per una situació que els ha portat a trencar vincles amb algunes empreses.

Els agricultors presenten la iniciativa també com un projecte solidari amb el camp català i el petit comerç. "És una manera de fer comerç just des de Catalunya, i que tothom, inclosa la distribució, rebi el que correspon per la seva feina", afirma el dirigent sindical. Coll va criticar que es recorri a la producció de països del Tercer Món per abaratir costos, ja que això fa que aquestes zones destinin els seus recursos a l'exportació i no al consum intern, com haurien de fer, per satisfer les grans companyies.

Llegir notícia

Suport al Manifest per uns TSR

L'Ajuntament de Sitges s'ha adherit formalment al Manifest per uns Territoris Socialment Responsables i que porta el nom del municipi.

L'alcalde Jordi Baijet ja havia mostrat el seu suport personal i institucional en el mateix acte d'inauguració del seminari que va tenir lloc al Palau Maricel el dia 2 de maig. Ara ha estat la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Sitges l'òrgan per mitjà del qual s'ha explicitat aquesta adhesió.

Així mateix, des de diferents regidories del mateix ajuntament s'ha manifestat l'interès a anar promovent accions relacionades amb el foment de la Responsabilitat Social.

Lleis de primera i lleis de segona en l’etiquetatge de productes

L’Associació d’Indústries d’Alimentació i de Begudes de Catalunya (AIABECA) ha decidit ignorar els drets que estableixen les lleis catalanes pel que fa a la llengua en l’etiquetatge de productes. Concretament, aquesta entitat no té en compte en cap moment l’Estatut del Consumidor (llei 3/1993), que reconeix el dret dels consumidors de rebre les informacions bàsiques dels productes -les pertinents al consum i l’ús dels béns, els productes i els serveis- en català.

Així queda palès, tal com denuncia la Plataforma per la Llengua, en una resolució de l’AIABECA titulada “La llengua en l’etiquetatge de productes alimentaris” i que marca la postura oficial de les indústries del sector sobre el tema lingüístic. En aquesta resolució es fa referència a normatives estatals i s’ignora la que ha aprovat el Parlament de Catalunya. A més, una de les normatives estatals, el Reial Decret 1334/99 (Norma General del Etiquetado) imposa el castellà en les dades obligatòries de tots els productes.

La Plataforma per la Llengua ja va trametre el passat mes de febrer una sèrie d’indicacions sobre etiquetatge i llengua a aquesta associació, així com una carta recent en què l’insta a “reconsiderar el seu plantejament oficial respecte l’etiquetatge en català per tal d’incloure els drets del consumidor recollits a l’Estatut del Consumidor i no només les obligacions que imposen el castellà a Catalunya”. Al mateix temps, però, la Plataforma denuncia que l’administració permeti aquest tipus de comportaments.

Extret de Tribuna Catalana (22/05/2007)

L'RSE al 2n Congrés de Comptabilitat i Direcció

Aquest dijous 24 i divendres 25 de maig tindrà lloc a l'IESE el segon Congrés Català de Comptabilitat i Direcció, organitzat per l'ACCID. En el primer congrés, que es va fer als locals de l'EUEE de la UB, ja s'hi van tractar contiguts d'RSE.

En matèria de Responsabilitat Social en aquesta ocasió s'hi aportaran els següents continguts:

Sessió 8 (Coordinador: Josep Maria Canyelles):

• La guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad del Global Reporting Initiative (GRI): de la versión 2002 a la versión G3. Jordi Morrós (UB)
• Responsabilitat Social d'Empreses, Administracions i Organitzacions: un camí vers els Territoris Responsables. Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global / collaboratio)
• La introducció de les clàusules socials a les compres, contractes i licitacions de les administacions públiques. Fr. Xavier Agulló (ÈTIA)

Sessió 5 (Presidenta: Mari Carmen González, Gas Natural):

• Xavier Carbonell (MANGO)
• Alberto Andreu (Telefonica)
• Eva Morales (E&Y)

Polítics: Compliu o marxeu!

Iniciativa ciutadana per la responsabilitat política (RESPOLIS)Eleccions municipals, 27 maig 2007 * Barcelona * Sabadell

Respolis és una iniciativa política no partidista per a l'elaboració ciutadana de propostes i la revocació automàtica dels governants que no compleixen. El seu blog és un "diari de campanya" on es reflecteix la seva evolució, les propostes d'altres veus ciutadanes i associatives en temps d'eleccions, i altres reflexions. Respolis és una xarxa de persones descentralitzada i oberta a tothom on conflueixen diverses perspectives i formes de pensar.

XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions

El bon govern d'una organització abasta més aspectes que el correcte funcionament dels òrgans de direcció. En la base del bon govern hi ha una clara dimensió ètica, que es reflecteix tant a les característiques personals dels qui intervenen en el govern de l'organització, com a les dinàmiques que es creen en les seves activitat.

El XV Congrés Estatal d'Ètica de l'Economia i de les Organitzacions, la branca espanyola de la European Business Ethics Network (EBEN), abordarà què significa el bon govern, com es porta a terme, quines són les seves condicions, les seves implicacions i les seves conseqüències.

Entre altres temes, el congrés tractarà sobre models, codis de conducta, pràctiques, estructura de responsabilitats, relació amb els grups d'interès i altres aspectes relacionats amb el bon govern de les organitzacions.

www.iese.edu/congresoeben

Agraïment als participants al Seminari 'collaboratio' per uns TSR

Responsabilitat Global i l'Associació per a les Nacions Unides expressen el seu agraïment a totes les persones que van integrar el Seminari collaboratio que va tenir lloc a Sitges.

Clicant damunt la imatge la podreu veure ampliada.