12.8.07

Compromís amb la comunitat de Methanex


Methanex és el major productor, distribuidor i comercialitzador de metanol del món, amb una cobertura del 20% de la demanda mundial. Tenen la seu al Canadà però una de les seves plantes més importants es troba al sud de Xile, a la freda regió de Magallanes.


El seu informe del 2005 es titula "Comunicant-nos amb les comunitats on treballem i vivim", i reuneix el compromís de Conducta Responsable i de Responsabilitat Social Corporativa. Manifesten un compromís per a liderar les millors pràctiques de la indústria per al tractament segur del metanol, amb mesures per a la seguretat de la plantilla i amb programes comunitaris que atenen les necessitats locals.

Cada ubicació de l'empresa disposa d'un Panel Assessor de la Comunitat, format per persones independents. Les fortes polítiques de contractació local a les seves plantes els converteixen sovint en un empleador rellevant en el territori, fet que reforça els llaços amb la regió. A més del seu suport financer, fomenten la participació dels seus treballadors i treballadores en el voluntariat en organitzacions no lucratives de les comunitats locals. També fan accions de recuperació de la història regional de Xile, accions vinculades a la salut i l'educació de la comunitat, polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar.
En ocasió del tancament d'una planta a Kitimat, van mirar de desenvolupar unes bones pràctiques tant d'informació a la plantilla i a totes les parts interessades com de suport a la transició laboral i d'orientació i formació per a la recol·locació.

En matèria ambiental, Methanex ha introduït a Xile estàndards propis de les economies del primer món.
Hem volgut destacar aquesta empresa que opera a Xile per l'interès que van manifestar a conèixer amb major detall l'impacte econòmic que generaven en l'economia regional i l'estudi que van encarregar a tal efecte. Sovint algunes memòries de sostenibilitat acaben reproduint la dimensió econòmica un resum de les seves dades financeres. Els casos d'empreses que fan l'esforç per a millorar el coneixement del seu impacte en el territori, en l'economia local, en les empreses subcontractades... merereixen un reconeixement que aquí volem fer explícit.
Informació al web corporatiu sobre la interacció amb la comunitat.

11.8.07

Demanen a la presidenta Bachelet que ratifiqui Conveni de la OIT


Amb el propòsit que Xile adopti les mesures necessàries per a promoure la seguretat i la salut en el treball, la Cambra alta li va sol·licitar en forma unànime a la Presidenta de la República, Michelle Bachelet, que avaluï la possibilitat que Xile subscrigui i ratifiqui, en el més breu termini possible, el Conveni 187 de l'Organització Internacional del Treball.


Això, després d'aprovar en forma unànime un projecte d'acord presentat pels senadors Alejandro Navarro, Ricardo Núñez, Nelson Àvila i Guillermo Vásquez, que demana que s'implementi aquest Conveni Internacional que cerca promoure la seguretat i salut en el treball.


Cal recordar que aquest instrument internacional reconeix l'impacte negatiu de les lesions, malalties i morts ocasionades pel treball sobre la productivitat i sobre el desenvolupament econòmic i social, pel que posa l'accent en la importància de promoure de forma contínua una cultura nacional de prevenció en matèria de seguretat i salut.


De fet, els països que subscriguin i ratifiquin aquest conveni haurien de promoure la millora contínua de la seguretat i salut en el treball amb la finalitat de prevenir les lesions, malalties i morts ocasionades pel treball mitjançant el desenvolupament d'una política, un sistema i un programa nacionals, en consulta amb les organitzacions més representatives d'empleadors i treballadors.


Així mateix, els països que ratifiquin aquest Conveni de l'OIT haurien d'adoptar mesures actives amb la intenció d'aconseguir de forma progressiva un medi ambient de treball segur i saludable mitjançant un sistema nacional i programes nacionals de seguretat i salut en el treball, tenint en compte el principi recollits en els instruments de l'OIT.


La idea és que es disposi d'òrgans consultius tripartits d'àmbit nacional, serveis d'informació i assessorament, formació, serveis de salut en el treball, mecanismes per a la recopilació i anàlisi de les dades relatives a les lesions i malalties professionals; i mecanismes de suport per a la millora progressiva de les condicions de seguretat i salut en el treball.


Notícia traduïda de IARSE

10.8.07

Sobre l'església xilena


Que l'església xilena vol estar compromesa en matèries laborals i socials no ve de nou. Fa dos anys, com part de les celebracions de la canonització del pare Hurtado, en el marc de les activitats celebrades a la regió de Magallanes, el sacerdot Renato Poblete es va reunir amb empresaris locals, amb qui va compartir la mirada del pare Hurtado sobre el paper de l'empresa en la societat. Davant nombrosos empresaris, va recordar que el pare Hurtado ja parlava de responsabilitat social a l'any 1946, assumint la responsabilitat col·lectiva pel fet que hi hagi pobresa, analfabetisme o delinqüència.

Va aprofundir en els criteris de creixement ètic en l'empresa, elaborats pel sacerdot jesuïta Tony Mifsud, indicant que el benefici és una condició necessària però no suficient. Per al sacerdot jesuïta, de vasta experiència en el món de les empreses xilenes, la responsabilitat social està molt vinculada a l'exercici de l'ètica empresarial. Es refereix a la manera com una companyia integra un conjunt de béns morals, com l'honestedat, la confiança, el respecte i la justícia, en les seves pròpies polítiques i pràctiques, així com en la presa de decisions en tots els nivells. D'aquesta manera, l'ètica empresarial genera conseqüències. El pare Poblete va citar l'ètica de la reciprocitat, l'ètica de la responsabilitat i l'ètica de la solidaritat. (elaborat a partir del Magallanes, edició especial Methanex)
Per a situar-ho més en context, cal dir que a xile l’església ha tingut grans encerts com per exemple la decidida defensa dels drets humans durant el règim militar, fet que li va reportar un gran prestigi a diferència de l'església argentina que no va mantenir una actitud sempre en la mateixa línia.
Veure vídeo sobre RSE de la Universidad Alberto Hurtado


Traducir CASTELLANO
Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS

Sobre la iglesia chilena


Que la iglesia chilena quiere estar comprometida en materias laborales y sociales no viene de nuevo. Hace dos años, como parte de las celebraciones de la canonización del padre Hurtado, en el marco de las actividades celebradas en la región de Magallanes, el sacerdote Renato Poblete se reunió con empresarios locales, con quienes compartió la mirada del padre Hurtado sobre el papel de la empresa en la sociedad. Delante de numerosos empresarios, recordó que el padre Hurtado ya hablaba de responsabilidad social al año 1946, asumiendo la responsabilidad colectiva por el hecho de que haya pobreza, analfabetismo o delincuencia.

Profundizó en los criterios de crecimiento ético en la empresa, elaborados por el sacerdote jesuita Tony Mifsud, indicando que el beneficio es una condición necesaria pero no suficiente. Para el sacerdote jesuita, de vasta experiencia en el mundo de las empresas chilenas, la responsabilidad social está muy vinculada al ejercicio de la ética empresarial. Se refiere a la manera cómo una compañía integra un conjunto de bienes morales, como la honestidad, la confianza, el respeto y la justicia, en sus propias políticas y prácticas, así como en la toma de decisiones en todos los niveles. De esta manera, la ética empresarial genera consecuencias. El padre Poblete citó la ética de la reciprocidad, la ética de la responsabilidad y la ética de la solidaridad. (elaborado a partir del Magallanes, edición especial Methanex)

Para situarlo más en contexto, hay que decir que en Chile la iglesia ha tenido grandes aciertos como por ejemplo la decidida defensa de los derechos humanos durante el régimen militar, hecho que le reportó un gran prestigio a diferencia de la iglesia argentina que no mantuvo una actitud siempre en la misma línea.

Veure vídeo sobre RSE de la Universidad Alberto Hurtado

8.8.07

Bachelet anuncia una llei de paritat a Xile


La presidenta de Xile, Michelle Bachelet, ha anunciat que promourà la paritat home – dona per mitjà d’una llei, segons que va fer públic ahir dilluns. Entre altres mesures la normativa preveurà incentius de manera que els partits que incloguin més candidates accediran a un major suport econòmic. Amb aquestes accions pretén que el 40% pel capdavall del parlament sigui integrat per dones i que es produeixi un canvi en la cultura interna dels partits.
El partit dretà Renovación Nacional s’ha manifestat ràpidament en contra d’una política de quotes.

És significatiu que Xile, en tant que país més desenvolupat de Sudamèrica, segueixi les preocupacions que es manifesten en països del primer món, i s’obrin debats i es llancin propostes sobre com tendir a la igualtat real.
Malgrat que el lloc escollit per a formalitzar l'anunci no va ser el més adequat, en el marc de la X Conferència Regional de la Dona per a Amèrica Llatina i el Carib, que es desenvolupa a la ciutat de Quito, la proposta de seguida ha obert el debat a la nació andina. Potser l'elecció d'un marc no tant fàcil i distant hauria estat més adequat per al llançament d'una proposta d'aquestes característiques per la importància que tota la societat l'entengui com a necessària i no vinculada a un cert populisme entre sectors femenins.

La participació de la dona en la política "té valor en si mateixa, perquè permet millorar la representativitat de les institucions", va afirmar Bachelet. La primera dona que ha arribat al palau de la Moneda va qualificar el projecte de "pas realment important per a la democràcia xilena, ja que permet la incorporació de la mirada de gènere en totes les polítiques públiques".

Vegeu notícia al Mercurio o també al Periódico


7.8.07

Xile vol formar part del Consells dels Drets Humans


Xile vol formar part del Consell de Drets Humans de NU, per tal de reforçar la línia estratègica que la presidenta Bachelet es va marcar. Argentina, Brasil i Veneçuela són els altres candidats a ocupar les 3 places que corresponen a l’Amèrica Llatina i Carib. Xile ja va aconseguir ser membre de la Comissió Interamericana de Drets Humans, i la dificultat per a formar part de la comissió mundial vindrà de la competició amb Veneçuela donant per fet que Argentina i Brasil tenen la representació pràcticament assegurada.

La bona imatge internacional de Xile pot afavorir que s’aconsegueixi aquesta fita així com el prestigi en la recuperació de la lluita pels drets humans en un territori on havien estat clarament conculcats, de la mateixa manera que succeeix amb Sudàfrica.


6.8.07

Mamífer extingit després de 50 anys sense cap altra desaparició

Feia cinquanta anys que no s’extingia un mamífer en el món, i s’ha confirmat que una espècie de dofí d’aigües dolces que habitava en un riu xinès es considera virtualment extingit, tot i que oficialment una espècie no es pot considerar desapareguda fins transcorreguts 50 anys des del darrer avistament.

El bajii ha patit les conseqüències d’un desenvolupament del gegant asiàtic que consumeix i malmet recursos naturals de manera clarament insostenible. Aquesta tragèdia causada per la mà humana podia haver estat evitada per un model de desenvolupament més respesctuós amb l’entorn. Segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), el riu Yangtzé es troba entre els més amenaçats del món, junt amb el Danubi (a Europa!), i l’Indo i el Ganges a l’Àsia. La construcció massiva de preses està causant a la Xina la mort o migració d’espècies autòctones.

11.7.07

Es presenta el tercer volum de les Micropublicacions adreçades a les empreses de VNG


Es presenta el tercer volum de les Micropublicacions adreçades a les empreses de VNG


Foto: Tomàs Àlvaro, tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, i Josep Maria Canyelles, autor de la micropublicació, en l'acte d'inauguració de la Jornada que ha tingut lloc al Museu Víctor Balaguer.

Informació al web municipal



Bones pràctiques en pimes a la Jornada RSE de Vilanova i la Geltrú

Joan Martorell, president de Gutmar, ha presentat les pràctiques responsables de la seva empresa, una pime de 60 persones situada a la Zona Franca.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

També des de la taula, han intervingut,
Carlota Roset, de Casa Roset, Valentí Mongay president de Slowfood-Garraf , i el Programa Incorpora de la Caixa i Creu Roja Castelldefels








Algunes pimes responsables de Vilanova i la Geltrú

Alguns empresaris de pimes locals ocupaven la fila zero i han pogut intervenir per a aportar el seu punt de vista i la seva experiència.

Amadeu Pujol, de Gestingral

.

.

.
Xavier Balfegó, de l'Escola de Música Freqüències


Núria Planas, d'Intermón-Oxfam, representava a l'acte la veu de les organitzacions no governamentals



.



Dídac Santos, de Finques Voramar.









10.7.07

Newsletter juliol 2007


Podeu entrar al newsletter del mes de juliol que conté un article de reflexió sobre "Renfe i Responsabilitat Social" i altres informacions d'interès.

També es fa referència a la Jornada d'RSE que es farà al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú aquest dimecres 11 de juliol de les 8'30 a les 11h.

Entreu al newsletter (en català)
Entrar en el newsletter (en castellano)


9.7.07

Es convoca la tercera edició del Premi Josep Parera


Caixa Penedès convoca el premi Josep Parera en la seva tercera edició per tal de fer un reconeixement públic a la trajectòria de persones i organitzacions socials que hagin excel·lit en la seva vocació i dedicació al servei del desenvolupament comunitari en les dimensions social, comunitària i/o solidària.

Amb una dotació econòmica de 50.000 euros per a la categoria de persones i 50.000 més per a la d'entitats, enguany dobla la dotació del premi, el qual, a més, és l’únic que està destinat a reconèixer la trajectòria en el camp social. En la primera edició, fou mereixedora del premi l’Associació Catalana per a la Infància Maltractada i en la segona el pare Manel Pouza.

Termini de presentació de candidatures: 7 de setembre de 2006

Més informació i bases > Obra Social Caixa Penedès, tel. 93 891 65 00, http://www.premijosepparera.org/

L'Agenda de l'RSE: el debat de les qüestions laborals

Dilluns, 16 de Juliol
Auditori del Palau de la Generalitat, Barcelona
10,30 a 14h.

El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya organitza aquesta jornada amb l'objectiu de fer visible els àmbits laborals en el marc de l'RSE com una eina de gestió que fa compatible un model de creixement sostenible i responsable.
La integració dels immigrants en l'empresa, la flexibilitat, la conciliació de la vida familiar i laboral o la igualtat d'oportunitats són exemples de reptes en els quals l'RSE pot aportar elements de reflexió per a l'acció. El paper dels agents socials i la concertació seran cada vegada més rellevants.
Quan parlem d'RSE i de competitivitat responsable i sostenible ens referim a la necessitat de tenir empreses més competitives, però també que contribueixin, a través de la seva activitat, a fer un pas més, amb més qualitat ambiental i socialment més just. No hi ha empreses de qualitat, sense treball de qualitat.
Programa
10,30h. Conferència inaugural
Sr. Josep Maria Lozano, professor i investigador de l'Institut de Innovació Social d'ESADE
11,15h. “La visió dels agents socials”
Sr. Juan Manuel Tàpia, responsable de negociació col·lectiva i RSE de CCOO
Sr. Josep Montoya, secretari de coordinació sectorial d'UGT
Sr. Joaquin Blat, director executiu de Foment del Treball Nacional
Sra. Pilar Almagro, membre de la Junta Directiva de PIMEC
Moderadora: Sra. Mireia Franch, directora general de Economia Cooperativa, Social i de Autoocupació
12,15h. Pausa
12,45h. Presentació de les conclusions de la Subcomisió del Congrés per a potenciar l'RSE
Sr. Carles Campuzano, diputat del Congrés dels Diputats
Sr. Ramon Jáuregui, diputat del Congrés dels Diputats
13.30h. Clausura
A càrrec de la Hble. Sra. Mar serna, consellera de Treball de la Generalitat de Catalunya
Inscripcions:
902 152 028
Accés al document PDF

7.7.07

L'exemplaritat com a primera mesura


Hem defensat en diferents moments que la primera actitud i capteniment de l'administració pública ha de ser l'exemplaritat. No s'hi va a regular i a sobreregular si el propi sector públic no està disposat a complir o si senzillament no pot mesurar en la seva pròpia pell la complexitat d'allò que ha normativitzat.


Per això, valorem com a positiva la notícia segons la qual la temperatura de les dependències de l'administració pública no podran baixar de 24° a l'estiu. El Govern central vol "donar exemple" en la batalla contra el malbaratament energètic, en una mesura que permetrà estalviar un 10% d'electricitat.


La mesura del Govern segueix la mateixa línia marcada fa poc per la Generalitat, que va fixar al principi de l'estiu aquest límit en els 25 graus per a les seves instal.lacions.


Solament l'impacte energètic, donades les dimensions que té el sector públic, ja tindrà un efecte rellevant. Però a més, l'impacte sobre les actituds de les persones i de la resta d'organitzacions també s'haurà de fer notar. Aquestes mesures acaben generant una lògica que a la llarga és més efectiva que la normativització, ja que malgrat la major lentitud inicial acaben desvetllant actituds sensibles de les persones que tenen un efecte més sostenible.


Benvingudes siguin les exemplaritats en aquelles mesures en què puguem imaginar que el seu efecte sigui més potent que la regulació. Ep... i si cal regulació en algun camp, encara major dosi d'exemplaritat, amb major motiu!

6.7.07

Newsletter Acte RSE Vilanova i la Geltrú


Podeu entrar al newsletter especial d'informació de l'acte de Responsabilitat Social que es farà a Vilanova i la Geltrú dimecres 11 de juliol.

Nota: aquest butlletí no s'ha distribuït entre totes les persones i organitzacions subscriptores donat el seu caràcter territorial.

Entrar al newsletter

3.7.07

El president executiu de Gutmar presentarà la seva RSE


Joan Martorell, president executiu de Gutmar estarà present en la Jornada d'RSE que tindrà lloc el proper dimecres 11 de juliol organitzada per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Gutmar · Mecànica de Precisió, una pime ubicada a l'Hospitalet de Llobregat (Zona Franca) tenen una interessant experiència d'RSE que s’inicia fa 15 anys, tot i que l’empresa sempre ha intentat tenir en el comportament ètic un element central del seu estil directiu i model d’empresa.

El seu objectiu ha estat disposar d’una plantilla molt compromesa, motivada i fidelitzada amb el projecte, facilitant la formació tècnica i humana dels joves de programes de transició al treball i desenvolupant totes les seves capacitats. No solament els calen treballadors i treballadores amb una formació tècnica. També volen persones formades en uns valors que facilitin el treball de l’empresa

I els resultats han estat unes persones més implicades. Al llarg dels anys, Gutmar ha contractat 36 joves (9 noies i 27 nois) que havien estat prèviament acollits en pràctiques. De la plantilla actual, 11 (4 noies i 7 nois) han estat joves del PTT formats a l’empresa, els quals s’han promocionat dins l’organització i han anat millorant la seva formació (2 estan cursant enginyeria tècnica; 3 un cicle formatiu de grau superior i 5 de grau mig, i una noia fa cursos de reciclatge professional.
L'acte, en el trancurs del qual es presentarà una micropublicació per a l'empresarial local, es realitzarà al Museu Víctor Balaguer de la capital del Garraf, i cal confirmar assistència al Departament de Promoció Econòmica (93 814 1818).


2.7.07

Acte a Vilanova i la Geltrú


Nota de premsa

La Regidoria de Desenvolupament local, Societat de la Informació i Promoció de la ciutat de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú edita una col·lecció anomenada Micropublicacions amb la intenció d'oferir un material bibliogràfic de temes claus que esdevinguin d'utilitat per als empresaris.

El darrer número, La responsabilitat social de la pime: un repte que avui ha esdevingut estratègic en les noves formes de fer negoci de les empreses de futur, l'ha elaborat l'expert en el tema de la Responsabilitat Social, Josep Maria Canyelles (consultor i promotor de projectes com el Think tank Responsabilitat Global i la iniciativa collaboratio).

El dimecres 11 de juliol de 8,30 a 11 h. presentem el contingut d'aquesta micropublicació i aprofitem per fer un acte informatiu sobre l'RSE i crear un espai de debat sobre la seva implementació real en el si de la gestió empresarial.

És per això, que us convidem especialment a participar amb nosaltres d'aquesta jornada en la qual ens agradaria molt crear un espai de trobada i debat i, per tant, us animem a que aporteu la vostra visió i experiència.

Informació: 93 814 1818

La Fiscalia es querellarà contra l'ONG Intervida

Fa unes setmanes publicàvem un escrit en què aportàvem el nostre punt de vista sobre l'escàndol que s'havia obert contra l'ONG Intervida. Des de Responsabilitat Global estem interessats a promoure la reflexió i l'anàlisi sobre la Responsabilitat Social de totes les parts, ja sigui de les Empreses (RSE), de les Administracions (RSA) com de les Organitzacions no lucratives (RSO). És per això que en general parlem de Responsabilitat Social (RS).

El cas Intervida ens mereix un especial interès per diferents motius, entre els quals el fet de haver estat certificada recentment amb un sistema de gestió ètic i el fet de tradicionalment haver esquivat els sistemes ètics (Codi Ètic) promogut per la federació corresponent, la Federació Catalana d'ONGs.

Tot plegat, ens porta cap a una curiosa i explosiva reflexió que fa temps que plantegem i que compartim amb altres experts de la mateixa sensibilitat: té més validesa i genera més credibilitat una verificació per part de les mateixes parts interessades que no pas la verificació asèptica que pugui fer una empresa d'auditories. Sense anar a carregar contra res ni contra ningú, i sense voler categoritzar més del compte a partir d'un cas concret, sí que creiem que es va imposant una reflexió sobre com posar garanties a les declaracions, informes i normes de Responsabilitat.

La notícia que ha motivat aquest escrit és la següent:

La Fiscalia General de l'Estat ha donat llum verda a la presentació d'una querella contra els gestors de l'ONG Intervida, als quals s'acusa d'apropiació indeguda, associació il·lícita, delicte societari, delicte d'administració deslleial i també d'estafa. La Fiscalia Especial de Delictes Econòmics de Barcelona presentarà la querella d'aquí a pocs dies, un cop la Fiscalia General de l'Estat aprovi l'esborrany de la denúncia que li va enviar fa deu dies, segons va informar ahir la Cadena SER. La querella és fruit de quatre anys d'investigació que han detectat presumptes desviacions de diners que estaven destinats a apadrinar nens i es dedicaven a crear empreses i societats que no tenien cap finalitat social ni humanitària. La Fiscalia sospita que s'han desviat uns 60 milions d'euros al Perú i Guatemala. Font de la notícia: AVUI, dijous 28 de Juny


Escrit anterior sobre Intervida

Escrits sobre RSO (RS de les Organitzacions no lucratives)



Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

27.6.07

Sense afany de lucre, però amb algun aprofitat? Les retribucions a les organitzacions no lucratives


La publicació "Els reptes del tercer sector" de xarxanet.org inclou un article de Carles Armengol i Siscares que ens fa reflexionar sobre un tema que fa temps que porta cua: la retribució en el Tercer Sector. Donat l'interès fonamental que aquests temes tenen per a abordar la Responsabilitat Social de les Organitzacions no lucratives (RSO), us en proposem la lectura.


La retribució del personal, en tota organització, és un tema clau de la seva política de recursos humans. La relació laboral s'estableix a canvi d'un salari i aquest serà determinant en l'estatus social del treballador. El salari és un dels elements centrals del reconeixement de l'organització envers els seus treballadors.Aquesta centralitat i importància de la qüestió salarial també s'accentua en el tercer sector per motius de la mateixa identitat del sector. Analitzarem algun d'aquests accents tot i ser conscients d'obrir més interrogants que respostes.




Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Es juguen la meva pensió a la borsa

Amb aquest títol, el periodista José García Abad publica un interessant article de reflexió al Periódico en què a partir de la intenció del govern espanyol d'invertir una part del fons de reserva de la Seguretat Social en accions posa damunt la taula els perills que se'n poden derivar.



L'objectiu és obtenir una rendibilitat més gran i pal.liar les dificultats financeres amb què es podria enfrontar el sistema públic de pensions en els pròxims 15 o 20 anys. Es tracta d'una proposta revolucionària que podria entrar en vigor l'1 de gener del 2008.



D'una banda, comenta aspectes sobre la propietat: quan els operaris s'han quedat amb la propietat han deixat de manar en benefici d'una casta d'administradors professionals pagats amb sous i incentius fabulosos que governen les empreses com si fossin uns monarques absoluts. És la dictadura del management. Els representants dels fons de pensions assisteixen en silenci a les juntes d'accionistes i es prohibeixen a si mateixos participar en la gestió. Es conformen d'obtenir la màxima rendibilitat per als seus jubilats.



Però l'element que indueix a una major alerta en termes de Responsabilitat Social de l'Administració Pública, fa referència a les garanties de no ús privilegiat, interessat, i partidista d'aquests recursos: la novetat neguiteja els directius de les empreses davant la por que el Govern els substitueixi per gent afí (...) LA VERITAT ÉS que els fons que gestionaran un reduït grup de funcionaris dels ministeris d'Economia i de Treball i Seguretat Social fan venir mareig. Si els set magnífics apliquessin els 50.000 milions d'euros que acabarà tenint la guardiola a finals d'any podrien comprar sencera qualsevol empresa de l'Ibex des d'Iberdrola cap avall o adquirir més de la meitat del Banco Santander o de Telefónica o el 90% del BBVA. Solbes ha promès que no es passarà del 10%, però en l'avantprojecte no s'estableix cap límit. Amb aquest percentatge, uns 5.000 milions, els set magnífics de les finances podran comprar íntegres també, entre altres companyies: Bankinter, Gas Natural, Sogecable, Antena 3, Iberia o Indra.



Veure article sencer

26.6.07

Una responsabilitat desatesa


En el context actual obert a les permanents interrelacions entre cultures i amb un seguit de reptes altament rellevants al voltant del respecte entre les diferents comunitats, el paper de les empreses -com no!- tendeix a esdevenir fonamental al costat i fins i tot més enllà dels governs.

Aquest és un tema de futur a desenvolupar, sobretot per part dels qui pensem que l'RSE ha de trobar un terreny per a fer-se més tangible i palpable a partir dels Territoris Socialment Responsables.

La capacitat dels Estats i el sector públic en general per a fomentar unes relacions satisfactòries i enriquidores entre comunitats (països, regions, municipis...) és creixement limitada mentre que les oportunitats per part dels altres sectors és cada cop més intensa.

Per això, la Responsalitat Social de les Empreses també adquirirà una dimensió important en aquest sentit. De fet, allò que en podríem dir la dimensió ja existeix, sols que és una de les àrees menys desenvolupades per les empreses, fet que es veu de seguida en les seves Memòries.

Segregar la dimensió Social del triple compte de resultats en Social i Laboral ja suposa una major claredat, però possiblement calgui encara segregar entre el Social i el Comunitari per tal de concedir a aquest últim major granularitat i integrar-hi clarament els valors públics que es promouen.

Ara tot just volíem apuntar la importància que aquest enfocament sense anar més enllà en la reflexió. Però sí que volíem posar un exemple de mala pràctica.

Diu el titular i el primer paràgraf d'una notícia:

Albert Pintat en el Fórum Europa
El Gobierno andorrano no ve aspiraciones anexionistas en Cataluña y asegura que las relaciones se basan en el "respeto"

El jefe del Gobierno de Andorra, Albert Pintat, aseguró hoy que las relaciones entre su principado y el Ejecutivo catalán están presididas por el "respeto mutuo", en respuesta a una pregunta sobre las supuestas aspiraciones anexionistas de Cataluña. Pintat hizo estas manifestaciones en el Fórum Europa, organizado por Nueva Economía Fórum, donde afirmó que Andorra es de "estructura, cultura y esencia catalana" y que la historia de ambas las relaciona desde hace cientos de años.

Aquest és un clar exemple de les moltes irresponsabilitats en la conformació de valors socials i percepcions públiques, en aquest cas induïda per Nueva Economía Fórum, un fórum que segons la seva missió es declara "internacional no partidista para el análisis y el debate dedicado a ayudar a los líderes de empresas y organizaciones españolas a utilizar su poder teniendo en cuenta los retos y responsabilidades que como líderes deben afrontar en la búsqueda de soluciones a problemas globales en el nuevo siglo, todo ello con el único objetivo de mejorar la condición humana.". Les negretes són nostres per a resaltar aquelles expressions de la seva missió que exploten a les mans davant de les mostres d'irresponsabilitat manifesta, posant com a primera notícia d'un debat amb un cap d'estat no unes declaracions seves sinó la negació d'una pregunta del periodista.

Vell truc de periodista murri i d'organització de poca professionalitat i baix nivell ètic. El polític -o el convidat o fins i tot l'afectat que sigui- evitarà formular cap queixa donat que solament alimentaria la formulació d'una notícia, un titular enverinat que el millor que es pot fer és deixar-lo morir.

Però no solament és una irresponsabilitat periodística (fixem-nos que ho han convertit en la notícia principal!). És sobretot una irresponsabilitat social, pels valors socials que crea i la nítida voluntat d'atiar les desconfiances entre comunitats, les etiquetes a uns i altres i el joc d'interessos polítics que fan mal a la serenitat, al diàleg i a la capacitat d'entesa.

Simultàniament, a l'altra banda del món, es feien unes jornades per l'Institut Ethos de Brasil, en què s'afirmava que "els mitjans de comunicació han de tenir una doble missió a l'hora d'informar sobre RSE: difondre aquest concepte i introduir valors responsables en la seva pròpia gestió i en el tractament ètic de la informació".

La responsabilitat social davant la comunitat en aspectes tan sensibles i que avui suposen un repte tan gran per a la governança del món han d'anar guanyant pes i transparència.


Traducción de este apunte al castellano |

21.6.07

Els 10 Manaments de la Responsabilitat Social

Segons la Bíblia, Déu va revelar els Deu Manaments a Moisès quan va baixar de la muntanya del Sinaí, després de la fugida del poble d'Israel d'Egipte.

Doncs, més o menys com Moisès, el cardenal Renato Martino va divulgar ahir el que d'ara endavant haurà de complir tot aquell que presumeixi de respectar la llei moral: els 10 manaments del conductor. El primer, el més important: no mataràs. Els altres nou inviten a la prudència, a l'educació, a la caritat, a la solidaritat amb les víctimes i amb "els més febles", a la responsabilitat.

Tot i que les necessitats comunicatives obliguen, no sé si la mateixa església fa bé de secularitzar tant una de les seves revelacions fonamentals. Ara podrien anar fent llistats dels 10 manaments aplicats a múltiples situacions.

En tot cas, com que ha estat la mateixa Església qui ha procedit, permeteu-me un toc de creativitat per a proposar els 10 Manaments de la Responsabilitat Social:

  1. Seràs plenament Responsable davant la Societat i les parts interessades
  2. No parlaràs d’Ètica en va
  3. Conciliaràs la vida laboral i familiar
  4. Promouràs la sostenibilitat
  5. No explotaràs les persones i el medi de manera degradant
  6. No corrompràs els altres ni a tu mateix
  7. No especularàs ni sostrauràs valor a altres
  8. No reportaràs informacions falses ni n’ocultaràs
  9. No asfixiaràs la cadena de proveïment
  10. No assetjaràs sexualment / deixaràs perdre el talent

    Que es resumeix en un: Crea Valor per a Tu, per a la Societat i per a totes les parts interessades

Ja veieu que en el 10è he dubtat! Com que no m'han estat revelats, estan oberts a diàleg!

19.6.07

Europa Press es fa ressò del curs de la UOC




MADRID, 18 Jun. (EUROPA PRESS) - La Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en el marco de su programa de Cursos de Verano, ofrece un curso virtual, con la autoría y docencia del promotor de la iniciativa 'Responsabilitat Global' Josep Maria Canyelles, pensado para facilitar que la dirección de las pymes pueda acceder a un marco formativo, de reflexión y de acceso a información asequible a sus intereses e inquietudes en materia de RSC.

Bajo el título 'Responsabilidad Social de la Empresa: Una apuesta por la creación de valor en las pymes', este curso se ha convocado por primera vez en español, aunque ya se ha realizado anteriormente en catalán, lengua en la que se hace la tercera edición.

"En pocos años, la responsabilidad social en la empresa se ha convertido en una práctica de elevado interés", recuerda la Universidad, que apunta que "aunque el tópico diga que la RSE mueve más a las grandes corporaciones, lo cierto es que, sin tanto ruido, muchas pymes están mejorando su aproximación a esta nueva dimensión estratégica de sus procesos de creación de valor para hacerlos más sostenibles y dirigidos a una ventaja competitiva".


El curso dispone de materiales propios y de una metodología participativa e interactiva, pero una de las características de mayor interés, según la UOC, se debe a que dentro del curso se celebrarán también foros de debate con personas implicadas en materia de RSC, por una parte desde la perspectiva de las políticas públicas, y por otra desde la práctica empresarial.

El diputado de CiU y uno de los responsables de la Subcomisión para el fomento de la RSC que ha tenido lugar en el Congreso de los Diputados, Carles Campuzano, será el primer invitado a participar en el curso.

Hace escasos meses tuvo lugar la presentación del documento resultante de los trabajos de esta Subcomisión, que van a marcar la línea que detenerminará el papel que la Administración Pública tendrá en el desarrollo de la RSE. Con este motivo, el curso acogerá la participación de este diputado para poder tener una visión de primera mano sobre el estado de situación de este enfoque de gestión.

A nivel empresarial, se contará con la presencia del director general del Grupo inmobiliario Qualitat, Eduard Brull, que expondrá la visión, "integrada y progresiva", de la compañía hacia la sensibilidad con los diferentes aspectos de la RSE, y en especial hacia los medioambientales.

Este curso acoje también cada año la participación de un dirigente de alguna pyme significada por su compromiso con la RSE. En la primera edición, se contó con la participación del director general de Tecnol, Xavier Martínez, una pequeña empresa con sede en Reus que cuenta ya con el Certificado de Empresa Familiarmente Responsable (EfR) y certificada con el sello SA 8000. En la segunda edición, el empresario invitado fue el presidente de KH Lloreda, Josep María Lloreda, fabricante del famoso desengrasante KH7 y con una gran experiencia en materia de RSC pese a ser de pequeño tamaño


La qüestionada reputació de l'RSE


Article d'Antoni Gutiérrez-Rubí publicat en el número 3 de la revista Ser Responsable


Sumari: L'RSE es troba en un moment delicat si no aconsegueix convertir-se en el nucli dur de la Reputació Corporativa que en canvi s'ha consolidat com indicador de valor per a les empreses. La distància entre el valor comptable d'una empresa i el seu valor de mercat està provocada pel valor dels seus actius intangibles. És en la capacitat per a incrementar aquest gap on estan les oportunitats per a l'RSE. Aquest és el camí: aconseguir despertar l'interès estratègic en el que val avui per als directius i les seves companyies la seva Reputació Corporativa.



18.6.07

Responsabilitat social lingüística dels establiments


El voluntariat és una de les fortaleses que tenen les comunitats, un índex de la seva salut cívica i una palanca de la seva cohesió social. El voluntariat sap a cada moment atendre amb innovació i anticipació els reptes que presenta la societat. Els aspectes socials, ambientals, cultuals, solidaris són entre altres alguns dels que aquest fenomen social promogut per multitud d'organitzacions sense ànim de lucre aborden.
En la mesura que una comunitat es troba amb el repte d'haver d'acollir una gran quantitat de persones vingudes d'altres indrets, els temes lingüístics passen a ser un objectiu prioritari d'alguns d'aquests grups, i no només des d'un punt de vista cultural sinó plenament social, ja que no es podrà mantenir la cohesió d'una comunitat i la capacitat de ple desenvolupament dels nouvinguts i aquests no s'incorporen amb celeritat a la societat amb tot el que això comporta inclòs el domini de la llengua.
L'esforç i la responsabilitat pertanyen a totes les bandes, els propis afectats per descomptat, però també la societat d'acollida de la qual s'espera un esforç facilitador que implica una actitud no solament comprensiva davant les dificultats lingüístiques sinó proactiva per a ajudar-los a millorar la seva motivació i fluïdesa. La campanya Voluntaris per la Llengua, la qual vaig tenir l'honor de col·laborar a posar en marxa l'any 2003, és un programa d'èxit com ho demostra el seu reconeixement com una de les 10 millors pràctiques d’aprenentatge d’una llengua a la Unió Europea.
Però aquesta responsabilitat de la societat no recau solament en els individus concrets o en les institucions públiques, sinó també en el conjunt de les empreses. I més quan algunes empreses estan fent l'esforç per a gestionar millor la seva responsabilitat davant la societat, cal fer-los notar que les bones pràctiques en la matèria lingüística són avui en aquest país una línia preferent de treball dins de la seva Responsabilitat Social.
Això no implica relaxar les pràctiques responsables en altres matèries i en totes aquelles que apuntin a la sostenibilitat. Però posant damunt la taula col·lectivament la rellevància de sumar esforços compartits, actituds constructives i pràctiques concretes en la matèria lingüística en el benentès que la cohesió social és un actiu fonamental que una societat no pot perdre. Les accions que puguem fer avui en aquest sentit són una inversió social enorme de cara al futur. Econòmicament i socialment podríem argumentar que la inversió que caldria avui és irrisòria enfront la que caldria en el futur si això no ho féssim prou bé.
Per això són encoratjadores les accions com la que presentem tot seguit, la qual suposa un pas més en la línia de promoció de l'RSE per part d'unes de les associacions empresarials més compromeses amb l'ètica empresarial.
A més, la corresponsabilització per part de petits establiments suposa una acció altament normalitzadora i integrada amb normalitat a la comunitat, a la xarxa de relacions socials més propera.
L'Associació d'Empresaris del Garraf, l'Alt Penedès i el Baix Penedès(ADEG) i el Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de promoure i donar divulgació a una campanya oberta a la participació d’establiments col·laboradors.
L'establiment col·laborador es compromet a fer la primera atenció als clients en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible. A més, haurà de garantir que les persones que vagin a l'establiment trobaran facilitats per a expressar-se i ser ateses en català, encara que el parlin amb dificultats. Les empreses que s'adhereixin a la campanya s'identificaran amb un adhesiu col·locat en un lloc visible de l'establiment.

Vaccinar per sistema

Entre línies - 18/06/2007





Vaccinar per sistema

Cal vaccinar sistemàticament els fills? Malgrat ser l'opció majoritària entre les famílies, hi ha una minoria de pares que en qüestionen els beneficis actuals, la possible toxicitat o el negoci que en fa la indústria farmacèutica.

En altres escrits hem fet reflexions sobre els vaccins o vacunes, alertant sobre la sospita d'excessius interessos de les companyies farmacèutiques, els dubtes sobre la seva necessitat per a totes les malalties que pretenen evitar, i la relació que s'estableix entre la vacccinació i certes malalties que podrien estar causades com a efecte secundari.

13.6.07

3a edició del curs online per a PIMES



S'ha convocat la tercera edició del curs virtual de "Responsabilitat Social de les Empreses. Una aposta per la creació de valor per a PIMES".

La Universitat Oberta de Catalunya, per mitjà del programa de Cursos d’Estiu, ofereix un curs virtual, amb l’autoria i docència de Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, pensat per a facilitar que la direcció de les PIMES pugui accedir a un marc formatiu, de reflexió i d’accés a informació assequible als seus interessos i inquietuds. El curs disposa de materials propis i d’una metodologia participativa i interactiva.

Accés al newsletter de presentació
Accés a més informació del curs


Dins del curs es faran dos fòrums de debat amb dues persones significatives en la Responsabilitat Social a casa nostra: l’un des de la perspectiva de les polítiques públiques i l’altre des de la pràctica empresarial:
  • Grup Qualitat es planteja ser el grup immobiliari de referència a Catalunya per resultats i RSE, treballant per la millora de la qualitat de vida dels seus clients. La filosofia inherent al propi model cooperatiu i a les persones que integren l’empresa els va portar d’una manera molt integrada i progressiva cap a la sensibilitat amb els diferents aspectes de l’RSE, i en especial cap als aspectes ambientals.
    Fòrum de Debat amb Eduard Brull, director general del Grup Qualitat

  • Fa uns mesos va tenir lloc la presentació del material resultant del treball de la Subcomissió del Congrés dels Diputats, que marcarà la línia de quin ha de ser el paper que l’Administració Pública ha de tenir en el desenvolupament de l’RSE. Amb aquest motiu al llarg del curs es farà un fòrum de debat virtual amb el diputat que va promoure la creació d’aquesta Subcomissió.

    Fòrum de Debat amb Carles Campuzano, diputat al Congrés i promotor de la Subcomissió d’RSE

12.6.07

Pancartes legítimes

Si gestionar la responsabilitat dels individus ja suposa un repte tan feixuc, no és estrany que força gent cregui que demanar la responsabilitat de les organitzacions ja és missió impossible. Però els fets no tan sols demostren que és una missió perfectament possible sinó que el propi marc institucional o organitzatiu en què es mouen les persones adquireix un paper coadjuvant a l'hora de aplicar solucions ètiques o responsables.

Fins aquí encara pot semblar acceptable... però i si parlem de moviments semiorganitzats? Que potser seria possible gestionar la responsabilitat d'un moviment sense vocació de continuïtat, sense una organització estable? D'entrada la resposta seria que molt difícilment.

Per això ens plau destacar el fet que un grup, la Plataforma per l'AVE litoral, ha fet un esforç per a gestionar la seva responsabilitat en una acció concreta: la legitimitat de les pancartes. Per a uns moviments que fan de la pancarta i dels eslògans un dels elements més rellevants ja que precisament han nascut per a reinvindicar un dret o un punt de vista concret.


El fet que es moguin amb uns objectius molt concrets i que la seva vida tingui data de caducitat en la mesura que el conflicte que l'ha originat remeti, aquestes plataformes reivindicatives no solen gestionar elements de la seva responsabilitat, i en alguns casos fins i tot poden fer de la transgressió un element per a captar l'interès mediàtic, en un joc d'irresponsabilitats que es realimenta. No és el cas de la Plataforma contra el traçat de l'AVE a què ens referim.

En la manifestació d'aquest dissabte 9 de juny que va acabar davant la Sagrada Família, els organitzadors van repartir un full a tothom demanant l'opinió sobre cadascun dels textos de les pancartes, els quals com és lògic en unes accions reivindicatives tenien un estil expressat amb contundència.

No recordem cap altra manifestació en què això s'hagi produït. Potser perquè acostumen a pensar que tothom comparteix els missatges, perquè pensen que l'important és que els missatges estiguin elaborats des d'una intel·ligència central, potser perquè no ho consideren rellevant...

També és cert que algú podrà retreure que s'ha fet a posteriori. Potser en el futur es podria fer per internet amb caràcter previ. Però el cert és que així s'ha obtingut una elevada participació -la gent s'ha mullat- i que igualment el feedback farà servei de cara a futures concentracions


És important aquest fet, o senzillament és una anècdota? El fet en si segurament és una anècdota però mostra la voluntat de cercar la legitimitat davant els posicionaments, de millorar la confiança de la pròpia gent, del veïnat, del públic, i de guanyar autoritat moral davant les autoritats polítiques.

Si ho volem destacar és per a agrair-los-ho i encoratjar-los en aquesta línia, i per a fer-los exemple. Però també per a acabar dient que en un Territori Socialment Responsable totes les parts han de gestionar llur pròpia responsabilitat, de manera que aquesta es pugui realimentar. Davant uns col·lectius que actuïn amb major responsabilitat, l'autoritat governativa també s'hauria de sentir interpel·lada a millorar la seva responsabilitat i a gestionar més positivament els seus processos de diàleg i de participació ciutadana.


Veure full de la consulta

Notícia a la Vanguardia: Manifestación contra el trazado del AVE en Barcelona

11.6.07

El gènere a Can Finestres



Podem estar fent un esforç per a mesurar les paraules abans d'emetre-les o escriure-les vetllant per a no fer-ne un ús sexista. De vegades, ens hem d'esmenar quan ja l'hem deixada anar... certament en algunes ocasions el costum ens guia i no és fàcil d'avesar-se a les pautes políticament correctes.

En algunes construccions es fa complicat i enrevessat trobar una gir lingüístic planer que eviti la construcció sexista. En canvi, permanentment trobem llocs on la construcció correcta hauria estat facilíííííssima de col·locar.

Un d'aquests llocs on seria molt i molt fàcil i, a més, molt i molt significatiu seria a la benvinguda que et donen alguns aparells electrònics, i molt especialment els ordinadors.

Ja hem aconseguit que el meu ordinador em digui BENVINGUT en la meva llengua. Ja és molt que un programari amb qui comparteixes més hores que amb la família et saludi en la teva llengua. Però dic jo: si ets una dona, has de suportar que el teu ordinador et digui BENVINGUT???

Per als de Can Finestres (ja s'haurà entès que parlo del Windows: no cal fer tanta propaganda del nom oficial del sistema operatiu de Bill Gates!) no és cap esforç posar BENVINGUTS i BENVINGUDES a la pantalla d'inici, i així les dones amb llengües que diferencien el gènere es trobarien més còmodes en començar a treballar. I els companys de sexe masculí rebríem un primer impacte pedagògic per a començar el dia i mantenir la tensió pel llenguatge correcte.

Tot i així, en aquest cas, la culpa no cal cercar-la a la seu central de Can Finestres, ja que el WELCOME anglès no distingeix gèneres. Segurament les persones encarregades de la traducció al català (i al castellà) ho podrien haver tingut més en compte. Potser encara hi són a temps, ja que seria una feineta de no res, que donaria per a molts comentaris i per a la millora de la reputació de la marca: la premsa diria que Can Finestres en reconcilia amb el respecte de gènere!

7.6.07

Responsabilitat Social en les operacions de venda


La responsabilitat social d'una empresa es veu en en dia a dia, en la manera de relacionar-se i de produi. Però certament, hi ha moments en què una empresa ha de prendre grans decisions com ara certs canvis estratègics, deslocalitzacions, tancaments de fàbriques, vendes, en els quals es farà evident si l'opció responsable formava part solament dels detalls, de la cirereta, o també del pastís, del gruix de la dimensió empresarial.

Les vendes serien una de les situacions més complicades en la mesura que la propietat se n'aparta i pot succeir que ja no mereixi cap interès corporatiu la gestió de l'RSE segons el punt de vista dels que ja no tindran cap responsabilitat, o si més no amb capacitat decisòria o executiva. Segurament, en la responsabilitat social d'aquests casos hi preval un interès més ètic i moral que no estratègic.

Però també hi ha un component estratègic en la mesura que una mala venda des del punt de vista RSE pot disminuir la reputació de la marca, reventar els compromisos dels col·laboradors, afeblir la confiança dels públics, etc, amb una repercussió per tant en la pròpia valoració de la companyia.

Sens dubte, qui ven té plena llibertat i tot el marge per a prendre la decisió, però la presa de la decisió s'hauria de veure alimentada per criteris no merament crematístics. La complexitat inherent a la nova economia i a la nova societat exigeixen de posar damunt la taula altres valors immaterials i ponderar-los adequadament. La intangibilitat de certs elements no ha d'ocultar-ne la seva rellevància creixent.

En el cas de Caprabo, és ben possible que la identitat corporativa del comprador, una cooperativa com és el grup Eroski, així com els compromisos adquirits en la venda, siguin una garantia de continuïtat de Caprabo i de manteniment responsable de la seva realitat laboral i comercial.

Al Periódico d'avui apareix un article d'Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la UPF, en què reflexiona precisament sobre aquests aspectes amb motiu de la venda del grup Cabrabo, emmarcant les paraules en un context més ampli. És positiu i molt significatiu que persones que tenen una gran prèdica i autoritat en els àmbits acadèmics de la comptabilitat incorporin amb profunditat i divulguin amb intensitat reflexions sobre la Responsabilitat Social aplicada a les decisions empresarials del moment.

Entre d'altres afirmacions, el secretari de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció escriu:
Un element decisiu a considerar és la responsabilitat social, que influeix decisivament en l'estratègia de les empreses en temes com les relacions amb l'Administració, les relacions laborals, el medi ambient o les interaccions amb clients, proveïdors, bancs, etcètera. La responsabilitat social ha d'estar present quan es crea una empresa i també quan aquesta creix. Ha d'inspirar els empresaris al llarg de tota la vida de les seves empreses.

Però si la responsabilitat social és alguna cosa més que una moda, o va més enllà d'un posat que queda bé, hauria de continuar inspirant l'actuació dels empresaris també en el moment de vendre la seva empresa. Els empresaris han d'avaluar l'impacte social que suposa que l'empresa passi a unes altres mans.

Així, són aspectes rellevants el manteniment dels llocs de treball, la política social i sindical del nou propietari, la ubicació de la seu de l'empresa, la política lingüística, la imatge global del comprador i la seva coherència amb la de l'empresa comprada, i les relacions amb les administracions públiques o amb els proveïdors que han treballat amb l'empresa durant dècades.

Llegir article sencer al Periódico
Notícia sobre la venda: El grup Eroski compra el 75% de Caprabo per 1.125 milions. La cooperativa basca mantindrà els llocs de treball i la marca catalana

6.6.07

La Catalunya laboralment europea, però lligada a la perifèria espanyola


Tribuna Catalana. 05/06/2007 · Barcelona


En els últims anys Catalunya ha incrementat substancialment la seva activitat econòmica, la taxa d’ocupació de dones i joves ha crescut i ha baixat la desocupació i l’ocupació temporal de manera més accentuada que a Espanya. La raó cal buscar-la en l’elevat creixement econòmic i no pas en les polítiques que s’hagin pogut aplicar, que han tingut molt menys pes del que s’havia esperat. Ara bé, aquests avenços a nivell macro amaguen greus deficiències en l’ordre qualitatiu: la inseguretat de l’ocupació continua essent molt elevada i afecta principalment dones, joves i immigrants.


Així ho assegura el catedràtic de Sociologia de la UAB Faustino Miguélez, un dels coordinadors de l’anuari Societat Catalana 2007, elaborat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’IEC. Aquest sociòleg adverteix que des del punt de vista del model d’ocupació, la Catalunya actual té alguns trets que l’apropen a la mitjana de la Unió Europea, però a la vegada en té d’altres que “la mantenen lligada a posicions més properes a la realitat perifèrica, l’espanyola en aquest cas”. Miguélez considera que les forces socioeconòmiques i polítiques internes de Catalunya són les que empenyen cap a Europa, mentre que les polítiques d’ocupació comunes a Espanya són les que retenen el país laboralment.


El resultat d’aquesta combinació de factors és que el model d’ocupació català, tot i tenir trets més positius que l’espanyol, està molt segmentat. Aquesta segmentació amaga, però no elimina, el risc de fortes tensions socials, com la frustració dels joves que arriben als 35 anys sense feina estable i sense perspectives adequades, la impossibilitat de determinats col.lectius de dones d’aspirar a un lloc de treball ferm, o el conflicte que en un futur pot manifestar-se entre immigrants i nadius si hi ha una crisi que fa incrementar l’atur, entre d’altres.


Tot plegat porta el sociòleg de la UAB a concloure que “els models d’ocupació català i espanyol són fràgils i qualsevol deteriorament pot introduir tensions socials importants”. Catalunya, gràcies a les possibilitats que té de redistribuir internament els recursos dedicats a polítiques actives d’ocupació, està realitzant un esforç formatiu molt superior a la mitjana espanyola. Però les polítiques actives no són suficients en un estat que crea molta ocupació dèbil, és a dir, que es troba en perill constant de perdre’s si canvia la conjuntura europea o mundial. Per això tots els experts assenyalen la necessitat d’apostar per la inversió en I+D en altres sectors a banda del turisme i la construcció, que s’han erigit com la salvació en els darrers anys.


Ara bé, mentre Catalunya no disposi d’un marc català de relacions laborals i estigui sotmesa a legislació laboral espanyola, és difícil poder marcar un perfil propi i aprofitar les potencialitats de la nostra economia per enfortir el teixit laboral català. I com es desprèn de la majoria d’informes sobre ocupació, estar sotmesos al context laboral espanyol frena aspiracions.


5.6.07

Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes


Amb motiu del Dia Internacional del Medi Ambient suggerim assumir la demanda als Parlamentaris Europeus perquè donin suport la Declaració per a prohibir les bombetes incandescentes

La majoria de les bombetes que s'utilitzen en les llars de la Unió Europea perden més del 90% de l'electricitat en forma de calor. La Unió Europea hauria d'establir estàndards que garanteixin que les bombetes que existeixen en el mercat siguin eficients, modernes i respectuoses amb el clima.

Alguns membres del Parlament Europeu estan d'acord amb aquesta petició, i han redactat una “Declaració per Escrit” demanant a la UE que prohibeixin les bombetes que malbaraten energia. Perquè aquesta declaració s'aprovi oficialment es necessita la signatura de 400 membres del parlament abans del 10 de juny.

Escriu als membres del Parlament Europeu i demana'ls que signin aquesta declaració. Només amb substituir en la UE l'antiga tecnologia d'il·luminació per tecnologia moderna, es podrien tancar 25 centrals d'energia de grandària mitja i es deixarien d'emetre 20 milions de tones de CO2.

Web de Greenpeace