Una associació empresarial fomenta el voluntariat d'assessorament a nous emprenedors

ADEG Advising, suport als nous emprenedors

En el marc de la iniciativa ADEG Advising, un grup de vint empresaris i directius d’empreses associades, dediquen temps del seu temps i es posen a disposició dels nous emprenedors, sense cap altre interès que ajudar a crear empresa.

De la mà del Servei d’Iniciatives Empresarials de la Mancomunitat Penedès-Garraf, el programa ADEG Advising promou sessions de treball a diferents municipis de la demarcació; en concret: Cubelles, Sant Pere de Ribes, Sant Sadurní d’Anoia, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Es tracta de trobades entre els col·laboradors i grups de persones que tenen intenció de posar-se pel seu compte i que necessiten tota mena d’orientacions i, si és el cas, l’acompanyament en les seves primeres passes.


Font

Dia Internacional de la Dona

Com cada any, demà 8 de març se celebrarà a tot el món el Dia Internacional de la Dona. Aquest any no s'ha escollit un tema global, sinó que s'ha optat per deixar que cadascuna les diverses organitzacions, governs, i grups de dones del món triïn diferents temes per reflectir la qüestió de gènere de manera local i global.

Cal destacar, però, que enguany fa 100 anys que se celebra aquesta efemèride en què es recorda la tragèdia de les dones que van morir defensant els seus drets.

En aquest sentit, volem destacar que les dones al llarg de les últimes dècades han anat adquirint drets que abans era impossible plantejar-se. Però malgrat el progrés visible, països tant del primer com del tercer món lamenten cada dia el maltractament, la discriminació i fins a la mort de dones, mares i treballadores de tots els estrats socials.

Cal esmentar que, malgrat el progrés assolit, és molt important replantejar-se els valors i l'ètica que es transmet a les noves generacions infantils / juvenils. És per això que, tot pla nacional contra la violència de gènere ha de destinar recursos suficients i introduir canvis en el sistema perquè els valors d'equitat i de respecte siguin factibles en qualsevol context social, només d'aquesta manera l'eradicació de la violència contra la dona serà possible.

Més informació de les activitats del Dia Internacional de la Dona al món: www.internationalwomensday.com

El diputat Campuzano parla del nostre diàleg amb Greenpeace

Reproduïm la reflexió que Carles Campuzano ha publicat al seu bloc:

LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES ORGANiTZACIONS
2011 MARÇ 3
tags: Greenpeace, responsabilitat social
per Carles Campuzano

Soc soci de Greenpeace des de fa una colla d’anys. I en termes generals em sento còmode amb la feina que fan, com altres organitzacions i entitats de les que en pago també les corresponents quotes, com Amnistia Internacional, Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua o el Foment Vilanoví.

Sempre he pensat que massa sovint aquestes grans organitzacions d’abast global estan mancades de sensibilitat per a reconèixer amb normalitat la llengua del país.

Llegir el bloc de l’amic Josep Maria Canyelles des d’aquests punt de vista ha estat un plaer.En Canyelles, que des de fa uns quants anys es dedica professionalment a la consultoria i a la docència en el camp de la responsabilitat social de les empreses, ens explica com ha plantejat a Greenpeace l’us que en fa de la llengua catalana en les seves activitats

Es una crònica llarga de llegir, pero val la pena en la mesura que és un excel.lent exemple d’activisme lingüístic des de l’òptica de la responsbilitat social de les organitzacions.

Felicitats Josep Maria!

“Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de responsabilitat social”

PD: hem rebut altres felicitacions per aquest article, entre les qual també des de la Plataforma per la Llengua: felicitats per la feinada i pels resultats. Ja ens informaràs quan hi haurà el web en catala. Pel que expliques realment la trobada em recorda a les que nosaltres hem tingut amb Coca-cola, Danone, Telofònica o altres empreses.
PD2: La revista digital mexicana Expok ha tingut interès a publicar aquesta reflexió per les idees que aporta sobre el diàleg amb els grups d'interès i l'RS de les ONG.

La responsabilidad social como inherencia, no sólo coherencia!

Traducción del artículo que publiqué en Xarxanet.org sobre el sentido de la responsabilidad social para las organizaciones


Se han destinado muchas horas, muchas jornadas, muchas comisiones, muchos escritos ... a definir el concepto de responsabilidad social de las empresas, de manera que no quisiéramos darle más dedicación. Pero es que nunca me había encontrado que me pidieran definir la RSE con una palabra. ¡Todo un reto!

Sucedió en el marco de la mesa redonda que organizó FEAPS este noviembre en Madrid. De hecho, me habían pedido de iniciar las intervenciones haciendo una definición en términos clásicos, en la que, según la transcripción resumida, dije esto:

¿Qué es la Responsabilidad Social Corporativa? Josep Maria Canyelles: Es un estilo de gestión mediante el cual la organización intenta hacer las cosas bien y buscar una excelencia social y se concreta en ser sensible a las inquietudes de la sociedad y además esto es buenísimo para la organización porque le da solidez interna, más confianza, más proximidad con los públicos de interés, etc. Cuando una empresa u organización está aportando realmente valor, lo debe integrar en la gestión, que surja como su manera de hacer las cosas.

Pero al final quisieron rematar la faena: Si tuvieras que definir la RS en una sola palabra, ¿qué utilizaríais?

Y me salió inherencia, sin tener la certeza de que formara parte del diccionario, pero con la seguridad que era un derivado bien formado a partir de inherente.

Mi respuesta salió de manera espontánea, pero recogiendo una lógica del discurso que había ido articulando y que intento reproducir a continuación.

El evento la organizaba una entidad sin ánimo de lucro, por lo que también abordaba el reto de la RSO, es decir, la responsabilidad social de las ONL. En otras ocasiones ya nos hemos manifestado críticos cuando alguien argumenta que las ONL también deben incorporar la RS por motivos de coherencia. Nos parece un motivo insuficiente. Es evidente que la coherencia con el discurso que muchas ONL tienen las debería llevar a gestionar su RS, pero mi punto de vista es que, si solo lo hacen por coherencia, poco van a hacer!

Para que una ONL gestione a fondo su RS es necesario que se lo crean y que, además, estén convencidos de que les reportará un retorno. Es más, que lo entiendan como una necesidad estratégica.

Hoy en día, en un entorno de alta competitividad  -¡también en el sector no lucrativo!-,  algunas ONL buscan oportunidades de colaboración empresarial apuntando hacia lo que podríamos catalogar como colaboraciones estratégicas empresas-ONL. Remarco la palabra estratégicas en el sentido de que no son puntuales sino a largo plazo, en el sentido de que no son meramente departamentales u operativas sino corporativas, pero sobre todo en el sentido de que están concebidas desde la confianza mutua y con la voluntad de crear valor compartido. Cuando una organización aspira a partenariados o modelos colaborativos de esta profundidad debe saber que sin una gestión cuidadosa de su RS no estará creando las condiciones de confianza necesaria en sus partners.

La RSO es, entonces, un modelo necesario para desarrollar relaciones estratégicas entre ONL y empresas. Para ir más allá de los modelos puntuales de mecenazgo, o para superar relaciones operativas o departamentales, y para construir relaciones de confianza corporativa y no meramente interpersonal.

Dicho de otro modo  -¡y sin complejos!- la RSO, como la RSE, también debe tener un sentido útil, instrumental. También debe tener este sentido útil porque de lo contrario lo que haremos será muy poco. Lo mínimo. Algunos elementos de transparencia... Algunos elementos de mejora del impacto ambiental... Algunos elementos de buen gobierno... Sin profundizar mucho porque el día a día no nos lo permite...

Pero este sentido positivamente instrumental, debe ir junto a una convicción de que el buen gobierno, la sostenibilidad o los mejores impactos hacia la comunidad, por ejemplo, forman parte de nuestra manera ética de entender la presencia en el mercado y en la sociedad. Por tanto, sí que tenemos que ser coherentes, pero la RSO  -y más en el caso de las ONL-  debe ser inherente a nuestra manera de ser y de hacer.

La coherencia implica que la responsabilidad social sería como algo externo, sobrevenida, colateral, que tenemos que hacer que vibre con la misma intensidad de onda que los valores internos, debemos hacer que sea co-coherente. Voy más allá: la RSO debe ser in-inherente a nuestra institución.

La coherencia significa que hay ausencia de contradicción entre dos elementos. La inherencia quiere decir que existe como atributo permanente, tal ligado a ella que no se puede separar.

En las ONL, la RSE debe ser inherente. ¡Debemos aplicarla no sólo por coherencia sino por inherencia!

Nota: Publicado en DiarioResponsable

Comunicar autenticitat

Aquest dimarts vaig participar en una trobada d'una trentena d'empreses importants, amb seu a Barcelona o Madrid, compromeses en RSE. Va ser una jornada interessant perquè era a porta tancada, sense públic ni publicitat, de manera que es va poder parlar amb claredat, sense tòpics. Convenen aquests marcs que permeten anar més enllà de les dinàmiques comunicatives normals.

La meva presència era en qualitat d'expert, i en aquest sentit, entre les idees que vaig aportar en vull explicar aquí una. En un moment determinat van aparèixer els temes de comunicació amb els grups d'interès i, específicament amb la clientela. La meva observació va ser:

1. Tinc l'oportunitat de reflexionar sobre què és i quin sentit té l'RSE amb uns 400 alumnes a l'any en cursos diversos (MBA i altres de menor format), al marge de les persones que puguin assistir a conferències i altres formats oberts. 
2. Al llarg dels anys he anat observant que quan explico alguna bona pràctica excel·lent d'algunes empreses, entre les quals moltes aquí presents, la reacció per part del alumnes no sempre és l'esperada, ja que aquella bona pràctica és considerada pràcticament un deure per part de l'audiència. 
3. És més, de vegades, no solament no es valora com a un mèrit sinó que encara genera dubtes sobre quantes males pràctiques pot haver-hi al costat de la bona pràctica, i si aquesta no és més que una acció cosmètica per a tapar les altres.
4. En aquest sentit, vaig explicar que jo he optat per exemplificar amb casos de pimes, en les quals l'audiència pot visualitzar molt millor la connexió que es produeix entre RSE i model d'empresa, entre valors de la propietat i valors corporatius, i entre estratègia d'RSE i retorn en actius intangibles.
5. És curiós que tot un discurs que d'entrada sembla més apte per a grans corporacions funcioni millor per a empreses de dimensions més modestes. La clau és que hi ha pimes que tenen una millor capacitat per integrar l'RSE d'una manera coherent (integral i integrada). I en conseqüència, l'explicació dels seus compromisos i les seves bones pràctiques transmeten autenticitat. I una credibilitat sense tants costos com en una gran empresa.
6. Darrerament, encara he abaixat el nivell -pel que fa a les dimensions de les empreses- i estic exemplificant amb microempreses. A menor mida, més credibilitat genera. I l'efecte desitjat: la persona de la gran empresa expressa que si una empresa com aquella és capaç de fer-ho, com no hem de fer nosaltres!

No vaig arribar a expressar altres reflexions, però ara sí que les enunciaré:

• Detecto enfocaments més estratègics d'RSE en pimes que en grans empreses (sorprenent)
• Detecto un lligam entre valors de la propietat i valors corporatius sols en pimes (previsible)
• Molta comunicació en grans corporacions està segrestada per equips experts en models pretèrits de venda de motos (creïble)
• Molta consultoria externa dóna resultat correcte respecte l'encàrrec però no atén altres contextos corporatius (que no li han demanat, i que ficar-s'hi pot ser complicat) però que acaba reforçant els enfocaments departamentals (lamentable)

Vegeu la següent notícia: Casi un 80% de los consumidores desconfía de la publicidad social y medioambiental de las empresas
Nota: article publicat a Jornal.cat

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

Comunicar autenticidad

Este martes participé en un encuentro de una treintena de empresas importantes, con sede en Barcelona o Madrid, comprometidas en RSE. Fue una jornada interesante porque era a puerta cerrada, sin público ni publicidad, por lo que se pudo hablar con claridad, sin tópicos. Convienen estos marcos que permiten ir más allá de las dinámicas comunicativas normales.

Mi presencia era en calidad de experto, y en este sentido, entre las ideas que aporté quiero explicar aquí una. En un momento determinado aparecieron los temas de comunicación con los grupos de interés y, específicamente con la clientela. Mi observación fue:

1. Tengo la oportunidad de reflexionar sobre qué es y qué sentido tiene la RSE con unos 400 alumnos al año en cursos diversos (MBA y otros de menor formato), al margen de las personas que puedan asistir a conferencias y otros formatos abiertos.
2. A lo largo de los años he ido observando que cuando explico alguna buena práctica excelente de algunas empresas, entre las cuales muchas aquí presentes, la reacción por parte de los alumnos no siempre es la esperada, ya que aquella buena práctica es considerada prácticamente un deber por parte de la audiencia.
3. Es más, a veces, no sólo no se valora como un mérito sino que aún genera dudas sobre cuántas malas prácticas puede haber junto a la buena práctica, y si ésta no es más que una acción cosmética para tapar a las otras.
4. En este sentido, expliqué que yo he optado por ejemplificar con casos de pymes, en las que la audiencia puede visualizar mucho mejor la conexión que se produce entre RSE y modelo de empresa, entre valores de la propiedad y valores corporativos, y entre estrategia de RSE y retorno en activos intangibles.
5. Es curioso que todo un discurso que de entrada parece más apto para grandes corporaciones funcione mejor para empresas de dimensiones más modestas. La clave es que hay pymes que tienen una mejor capacidad para integrar la RSE de una manera coherente (integral e integrada). Y en consecuencia, la explicación de sus compromisos y sus buenas prácticas transmiten autenticidad. Y una credibilidad sin tantos costes como en una gran empresa.
6. Últimamente, aun he bajado el nivel  -en cuanto a las dimensiones de las empresas- y estoy ejemplificando con microempresas. A menor tamaño, más credibilidad genera. Y el efecto deseado: la persona de la gran empresa expresa que si una empresa como aquella es capaz de hacerlo, ¡cómo no tenemos que hacer nosotros!

No llegué a expresar otras reflexiones, pero ahora sí que las enunciaré:

• Detecto enfoques más estratégicos de RSE en pymes que en grandes empresas (sorprendente)
• Detecto un vínculo entre valores de la propiedad y valores corporativos sólo en pymes (previsible)
• Mucha comunicación en grandes corporaciones está secuestrada por equipos expertos en modelos pretéritos de venta de motos (creíble)
• Mucha consultoría externa da resultado correcto respecto al encargo pero no atiende otros contextos corporativos (que no le han pedido, y donde meterse puede ser complicado) pero que acaba reforzando los enfoques departamentales (lamentable)

Ver la siguiente noticia: Casi un 80% de los consumidores desconfían de la publicidad social y medioambiental de las empresas

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

Després dels 80, ara el debat dels 110

En els darrers tres anys hem parlat en diferents ocasions sobre la limitació de velocitat a les entrades de Barcelona.  Esperàvem no haver-ho de fer de nou, però les noves notícies mereixen fer-se'n ressò. És una matèria en la qual no en som en absolut experts, però som ciutadans que ens hem sentit enganyats per una manera partidista de fer les coses lluny dels criteris tècnics i científics.

Aquest és un tema en el qual cal molta professionalitat i transparència, i també acció política per a saber transmetre a la societat els canvis en la nostra vida quotidiana que cal que fem. Però em refereixo a la política en majúscula, no a la política de partit que en ocasions sembla que ha prevalgut en algunes decisions. Ara, amb algunes decisions sorprenents, poc meditades, i sense consensos, sembla que tornem a entrar en una nova espiral de desprestigi de l'acció pública, ara l'espanyola.

PD: ara diuen que la mesura serà segurament per només 4 mesos. El RACC considera que els beneficis de la mesura són molt dubtosos,sobretot si es tenen en compte els costos que comporta (posicionament - Nota de premsa). I el que ningú ha dit encara és que aquestes plaques magnètiques amb el 110 acabaran adherides a les neveres de moltes cases, com alguns senyals de trànsit que es troben en habitacions d'alguns éssers incívics, però ara incrementat en una quantitat molt més gran pel fet de ser magnètic i de tenir data de caducitat.

L'engany dels 110 km/h
Conscients que de vegades calen cops d'efecte per distreure l'atenció pública de la controvertida gestió de Zapatero, la setmana passada el Govern espanyol sorprenia tothom amb la decisió d'abaixar la velocitat a les autopistes dels 120 km/h actuals a 110. El vicepresident espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba va defensar la proposta assegurant que serviria per estalviar petroli, en concret 'un 15% en gasolina i l'11% en gasoil'. L'anunci va provocar crítiques immediates, lamentant la improvisació d'una limitació que neix per ser transitòria durant aquest període de crisi econòmica, però el pitjor del cas és que l'excusa per abaixar la velocitat, aquesta reducció d'entre l'11 i el 15% del consum de petroli, és una falsedat sense base científica. Ho explica el blog Malaprensa, que cita l'informe 'Saving Oil in a Hurry' (Estalviant petroli amb presses) de l'Agència Internacional de l'Energia. Les conclusions dels experts internacionals són demolidores: si es reduís la velocitat màxima en 20 km/h, el consum de combustibles disminuiria només un 2,9%, lluny de les xifres de Rubalcaba.

Londres descarta aplicar els 80 km/h perquè empitjoren la contaminació
La responsable del trànsit de la capital britànica assegura que els seus estudis conclouen que reduir la velocitat augmenta les emissions
Els responsables de Trànsit a Londres consideren ineficaç per reduir la contaminació aplicar mesures com els 80 km/h fins fa poc vigents a l'àrea metropolitana de Barcelona. La cap d'Estratègia i Trànsit de Transports de Londres, Samantha Kennedy, ha explicat que a la capital britànica les mesures de reducció de les emissions es basen en la regulació del trànsit i en garantir que els vehicles circulin de forma fluïda. Segons Kennedy, si els cotxes 'avancen més fàcilment per la carretera' es produeix un 'efecte positiu' per la contaminació. Kennedy ha considerat poc eficaces mesures com les del 80 km/h que s'apliquen a Barcelona si no es desenvolupen en un context global de millorar la fluïdesa del trànsit. 'Els estudis demostren que reduir la velocitat a un nivell per sota del més òptim pel motor incrementa les emissions d'aquell vehicle individual', ha assegurat. [llegir notícia sencera]

Farran defensa que la contaminació minva si plou i no pels 80 km/h
La directora general de Qualitat Ambiental de la Generalitat, Assumpta Farran, està convençuda que part de l'èxit en la reducció de partícules contaminants a l'àrea de Barcelona, que l'anterior Govern va atribuir al límit dels 80 km/h, s'explica per la pluja, una dada que no recullen els informes.
En una entrevista a Efe, Farran assegura que quan va arribar a la conselleria de Territori i Sostenibilitat, i abans d'aprovar la supressió de la limitació de velocitat a 80 km/h als accessos de Barcelona, a la qual s'havia compromès CiU, va preguntar si l'informe que apuntava que les partícules en suspensió Pm10 s'havien reduït per sota dels límits legals, analitzaven les precipitacions en el període estudiat. En comprovar que no havia estat així, la nova directora general ha demanat que en els mesuraments diaris de partícules es detalli si en la jornada ha plogut o no, per comprovar la relació entre els dos factors.

"Això ho estem fent ara i hem vist que quan plou, el primer dia es manté el nivell de partícules, el segon baixa, continua baixant més i el dia que deixa de ploure és el més baix; després torna a pujar. Aquest factor no es va tenir en compte, ningú no va fer una cosa tan senzilla com aquesta", diu sorpresa. Farran afirma que els dos anys d'aplicació de la limitació a 80 km/h (2009-10) van coincidir amb períodes de fortes pluges, i que l'anterior conselleria -en mans d'Iniciativa- va comparar aquestes dades amb els de 2008, un exercici de sequera extrema -en el qual a més hi va haver un anticicló de tres setmanes que provoca l'acumulació de la contaminació-, la qual cosa va fer que la reducció de les partícules fos molt destacada. "No es va introduir cap correcció de l'efecte de les condicions meteorològiques, o almenys no apareixia a l'informe resum", assenyala Farran. [llegir notícia sencera]


Europa dubta sobre els efectes dels 80

La Comissió Europea ha reconegut que no té “conclusions clares” sobre si reduir la velocitat a les autopistes, com va propugnar el tripartit, ajuda a millorar el medi ambient i per això no es posiciona sobre la decisió del Govern d'augmentar el límit de velocitat als accessos de Barcelona. “Hi ha estudis que mostren que reduir la velocitat a les carreteres pot reduir la contaminació, però és ambigu perquè n'hi ha d'altres que mostren que, en àrees urbanes, obtens un efecte contrari”, ha dit en declaracions a l'ACN el portaveu comunitari de Medi-ambient, Joe Hennon.

PD: Els americans ja ho han provat. EUA va rebaixar fa 36 anys el límit de velocitat i van comprovar que no s'estalviava ni millorava la qualitat de l’aire
PD2: Puig demostra que tenia raó. Tres mesos després de l’eradicació de la zona 80, els accidents mortals baixen un 30% i la congestió del trànsit un 13%

Neix BCD EcoDisseny, el portal català per a les empreses que aposten per la sostenibilitat en els seus productes i serveis

BCD Barcelona Centre de Disseny, amb la col·laboració del Servei de Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, llança el projecte BCD EcoDisseny, una iniciativa que neix amb la voluntat de donar suport i assessorar el teixit empresarial català i aconseguir que les empreses i les organitzacions integrin criteris ambientals en els seus productes i serveis.

En línea amb els objectius de la Unió per a la Innovació - iniciativa que inclou les directrius en matèria d’innovació de la nova estratègia de la UE, Europa 2020 - que reconeix el valor del disseny com a eina de competitivitat, BCD Ecodisseny dóna una visió àmplia de l’ecodisseny i l’ecoinnovació, i pretén que aquest dos elements s’integrin de forma estratègica dins dels processos productius de l’empresa catalana. És per això, que aquesta iniciativa facilita un conjunt de pautes, metodologies i eines senzilles adreçades a directius i professionals que tinguin interès en aquests camps.

L’eix central del projecte és un portal web, http://ecodisseny.bcd.cat, que ha d’esdevenir un punt de trobada adreçat als agents del sector, així com a professionals, empreses i altres organitzacions que vulguin estar informats sobre l’actualitat del sector i potenciar la creació d’oportunitats de negoci en un sector cabdal per a la societat i l’economia actuals. Entre altres coses, aquest portal recull i centralitza notícies i informació sobre normatives, legislació, ajuts, bones pràctiques, un mapa amb els agents del sector i vídeos, així com estudis sobre l’ecodisseny i el medi ambient.

Entre els casos de bones pràctiques que els usuaris poden trobar al portal web, s’inclouen empreses referents en diversos sectors, com ara Roca, Phillips, Sara Lee, SonyEricsson, Escofet 1886, Santa & Cole, Mobles 114, Lavola, Camper o La Sentiu. D’altra banda, a l’apartat “Actua” del portal, s’hi poden trobar diversos exemples d’empreses certificades amb la Norma UNE 150301, que acredita que han incorporat en les tasques diàries una sistemàtica per identificar, controlar i millorar de manera contínua els aspectes ambientals dels productes i serveis que dissenyen.

Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, més del 80% de l’impacte mediambiental dels productes es decideix en la fase de disseny. Així, des del punt del vista ambiental, l’elecció de les matèries primeres, el procés de fabricació, la distribució, l’ús i la valorització o l’eliminació final, són aspectes molt importants que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar nous productes/serveis o de redisssenyar els ja existents.

Els beneficis empresarials derivats de l’aplicació de criteris mediambientals van des de la reducció de costos en la producció i el consegüent benefici per als consumidors; l’augment de la qualitat del producte; el compliment de la legislació vigent en matèria ambiental; la millora de la imatge del producte i de l’empresa; l’impuls per a la creació de productes innovadors, fins a la diferenciació respecte la competència.

Els objectius del projecte BCD Ecodisseny són:

• Facilitar una metodologia i eines senzilles per a qualsevol empresa que comenci a treballar en aquest àmbit.
• Recollir i centralitzar tot la informació que sobre la materia sigui d'interès pels usuaris del portal.
• Treballar conjuntament amb altres administracions i entitats i per fer difusió de temes mediambientals aplicats al disseny de productes.
• Aportar una millora ambiental derivada de la integració de factors ambientals en el disseny i redisseny de productes i serveis.
• Sensibilitzar a totes les parts implicades dels avantatges competitius d'apostar per l'ecodisseny i ecoinnovació.
• Desenvolupar una estructura per a treballar amb aquests criteris a llarg termini.
• Coordinar la consolidació d'una oferta de productes o serveis ecodissenyats i l'estimulació del consum d'aquests productes o serveis.
• Aconseguir que l'ecodisseny esdevingui un element inherent en els processos productius de l'empresa catalana.

BCD EcoDisseny vol potenciar, d’altra banda, la interacció dels usuaris a través de lesxarxes 2.0 amb la pàgina de Facebook BCDecodisseny, activada recentment, i que ja compta amb més de 200 seguidors. Aquest canal ofereix un espai virtual de interacció en el qual els diferents agents del sector poden debatre i intercanviar informació, coneixements, experiències i recomanacions.

Amb tot, la incorporació de factors mediambientals requereix un canvi de mentalitat en les empreses. És per això, que projectes com BCD EcoDisseny ajudaran a que els criteris relacionats amb l’ecodisseny i l’ecoinnovació passin de ser concebuts com a un element amb connotacions negatives, a esdevenir elements clau per a la competitivitat en el mercat global.

font
http://ecodisseny.bcd.cat

L’RSE és gerundi

• Els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat
• Els que mirem dins l’organització parlem d’RSE

Continuo mostrant diferència de criteri envers els qui justifiquen que l’RSE té molts anys d’història, considerant-la merament una nova denominació de conceptes com l’ètica del negoci o business ethics.

Podem fer un paral·lelisme amb la Qualitat, un model de gestió que va néixer fa mig segle. Segur que es pot fer una història de la Qualitat remuntant-se segles enrere i és clar que hi trobarem exemples de Qualitat, però la Qualitat com a model de gestió té un recorregut ben conegut i proper.

En el cas de l’RSE passa el mateix. És clar que hi ha exemples d’ètica i de conductes empresarials socialment responsables, però l’RSE com a model de gestió té un recorregut d’un parell de dècades a tot estirar.

L’RSE, a la base de la sostenibilitat

l’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa. Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. 

Els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat. Els que mirem dins l’organització parlem d’RSE.  L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat.

La sostenibilitat pel que fa als impactes de l’empresa –sobretot en algunes matèries- és un requeriment legal i cada cop més una exigència social a la qual l’empresa ha de donar resposta. Però això ho pot fer creient-s’ho, des d’un canvi de valors, amb una gestió de l’RSE o merament amb una gestió de processos que garanteixin uns resultats. Finalment, podem tenir organitzacions ètiques, però aquest ja és un pas més, per al qual a més calen uns valors profunds per part de la propietat i la direcció. Fer servir una o altra expressió no és neutre ni casual, depèn de si poses la mirada en els resultats, en la gestió, o en els valors.

Lògicament, cada opció pot comportar un desenfocament: hi ha empresaris que s’han considerat ètics i han mirat a una altra banda respecte els seus impactes en la cadena de proveïment. Hi ha empreses que han millorat els seus impactes en una àrea com a fruit d’un imperatiu legal o comercial però mantenint les males pràctiques en altres àrees. Els primers han refusat la comunicació i la transparència. Els segons han forçat uns formats comunicatius excessivament marquetinians.

Jo també parlo, quan toca, d’ètica i de sostenibilitat. Però com a consultor d’empresa que focalitza la construcció de models estratègics socialment responsables prefereixo parlar d’RSE.

Sols les empreses ben gestionades entenen l’RSE

L’RSE és més comprensible per a l’empresa. Una RSE intel·ligent permet anar relligant els interessos de tots els grups d’interès (amb interessos ètics i legítims!), permet anar avançant vers la sostenibilitat, permet anar construint valors ètics dins les organitzacions.

Fixeu-vos que en aquestes darreres oracions he fet un ús intensiu de les formes de gerundi (anar... relligant, avançant, construint). No és gens casual. Tots voldríem una realitat ja sostenible (he fet) i un futur compromès (faré), però el vehicle que ens hi porta és l’anar fent, no amb un sentit de relaxament sinó de perseverança, de procés, de gestió, orientada per uns compromisos i focalitzada en uns resultats. Amb el gerundi s’explica l’RSE.

L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats. Una organització que gestioni la seva RSE acabarà donant resultats, però no tota empresa que mostri un bon rendiment ambiental o en algun altre aspecte tindrà capacitat per fer-ne un model integrat i integral que creï valor per a tots els grups d’interès.

Aquest article es troba disponible a:

www.collaboratio.net/mm/File/ca/Art.jmcanyelles_RSE_es_gerundi.pdf  

PD: gerundi, del llatí gerundium, derivat de gerundus, -a, -um, participi pres. passiu, temps d'obligació, 'allò que ha de ser acomplert', del llatí gerĕre (dur a terme, acomplir).

La RSE es gerundio

• Los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad
• Los que miramos dentro de la organización hablamos de RSE

Sigo mostrando diferencia de criterio hacia los que justifican que la RSE tiene muchos años de historia, considerándola meramente una nueva denominación de conceptos como la ética del negocio o business ethics .

Podemos hacer un paralelismo con la Calidad, un modelo de gestión que nació hace medio siglo. Seguro que se puede hacer una historia de la Calidad remontándose siglos atrás y está claro que encontraremos ejemplos de Calidad, pero la Calidad como modelo de gestión tiene un recorrido bien conocido y cercano.

En el caso de la RSE pasa lo mismo. Claro que hay ejemplos de ética y de conductas empresariales socialmente responsables, pero la RSE como modelo de gestión tiene un recorrido de un par de décadas a lo sumo.

La RSE, en la base de la sostenibilidad

la RSE no sólo es una adaptación a unos requerimientos de unos grupos de interés y de unos segmentos de mercado emergentes. También supone en sí un vector de gestión del cambio en la cultura organizativa. Por eso la RSE va más lejos que la sostenibilidad. 

Los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad. Los que miramos dentro de la organización hablamos de RSE. La RSE pone la mirada en la gestión y la sostenibilidad en el resultado.

La sostenibilidad en cuanto a los impactos de la empresa  -sobre todo en algunas materias-  es un requerimiento legal y cada vez más una exigencia social a la que la empresa debe dar respuesta. Pero esto lo puede hacer creyéndoselo, desde un cambio de valores, con una gestión de la RSE o meramente con una gestión de procesos que garanticen unos resultados. Finalmente, podemos tener organizaciones éticas, pero este ya es un paso más, para el que además se necesitan unos valores profundos por parte de la propiedad y la dirección. Utilizar una u otra expresión no es neutro ni casual, depende de si pones la mirada en los resultados, en la gestión, o en los valores.

Lógicamente, cada opción puede suponer un desenfoque: hay empresarios que se han considerado éticos y han mirado para otro lado respecto a sus impactos en la cadena de abastecimiento. Hay empresas que han mejorado sus impactos en un área como fruto de un imperativo legal o comercial pero manteniendo las malas prácticas en otras áreas. Los primeros han rechazado la comunicación y la transparencia. Los segundos han forzado unos formatos comunicativos excesivamente marketinianos.

Yo también hablo, cuando toca, de ética y de sostenibilidad. Pero como consultor de empresa que focaliza la construcción de modelos estratégicos socialmente responsables prefiero hablar de RSE.

Sólo las empresas bien gestionadas entienden la RSE

La RSE es más comprensible para la empresa. Una RSE inteligente permite ir cuadrando los intereses de todos los grupos de interés (con intereses éticos y legítimos!), Permite ir avanzando hacia la sostenibilidad, permite ir construyendo valores éticos en las organizaciones.

Fíjense que en estas últimas oraciones he hecho un uso intensivo de las formas de gerundio (ir... cuadrando, avanzando, construyendo). No es nada casual. Todos quisiéramos una realidad ya sostenible (he hecho) y un futuro comprometido (haré), pero el vehículo que nos lleva a él es el ir haciendo, no con un sentido de relajación sino de perseverancia, de proceso, de gestión, orientada por unos compromisos y focalizada en unos resultados. Con el gerundio se explica la RSE.

La RSE es gestión desde un compromiso hacia unos resultados . Una organización que gestione su RSE acabará dando resultados, pero no toda empresa que muestre un buen rendimiento ambiental o en algún otro aspecto tendrá capacidad para hacer un modelo integrado e integral que cree valor para todos los grupos de interés .

Este artículo se encuentra disponible en:

www.collaboratio.net/mm/File/es/Art.jmcanyelles_RSE_es_gerundio.pdf

PD: gerundio, del latín gerundium, derivado de gerundus, -a, -um, participio pres. pasivo, tiempo de obligación, 'aquello que debe ser cumplido', del latín gerĕre (llevar a término, cumplir).

Nota: Article publicat a DiarioResponsable

Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de Responsabilitat Social

• Josep Maria Canyelles es reuneix amb la direcció de Greenpeace Espanya amb la voluntat d’afavorir la millora de la gestió de l’RS de l’organització
• Aquesta trobada ha vingut motivada arran de la polèmica suscitada a la tardor del 2009
• Fem públic el contingut de la trobada i llancem noves propostes en atenció a les persones i organitzacions que van confiar en nosaltres i van encoratjar-nos a iniciar un procés de diàleg amb Greenpeace

Dimecres 16 de febrer vaig ser rebut per la nova directora de Greenpeace Espanya, Miren Gutiérrez, que ha substituït Juan López de Uralde. En primer lloc, vull fer notar i agrair públicament el seu caràcter obert i dialogant i la bona voluntat de millorar la gestió de l’organització.

Li vaig explicar les queixes que tenia envers l’organització, procurant posar l’exemple dels casos concrets però presentant una reflexió més àmplia... [Llegir article sencer en PDF] 

Articles publicats a la tardor del 2009 sobre aquest afer:

• 29.6.10 Responsabilitat Global demana a Greenpeace que accepti els socis familiars
• 15.12.09 Greenpeace: stop discrimination against Catalan!
• 30.11.09 Greenpeace Espanya respecta la llengua portuguesa a Portugal
• 21.11.09 Es confirma la censura per part de Greenpeace  //  Se confirma la censura por parte de Greenpeace
• 12.11.09 Vostès no estan en disposició de demanar responsabilitat social...
• 7.11.09 Greenpeace fa una mínima acció d'esmena
• 6.11.09 Presumpta censura al blog de Greenpeace
• 4.11.09 Greenpeace no mostra cap reacció pública  //  Greenpeace no muestra ninguna reacción pública
• 3.11.09 Allau de crítiques a Greenpeace per menystenir el català en les seves accions de denúncia. L'entitat es defensa dient que les xapes i samarretes que ven a Barcelona ja són en català.
• 3.11.09 Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat? (article a Xarxanet.org)
• 2.11.09 Greenpeace a la seva! (i 2)
• 9.6.09 Greenpeace a la seva!

I la recent notícia de Greenpeace sobre aquest tema:

• 24.02.2011 Greenpeace aposta pel català. Ho anuncia la nova directora executiva de l'organització, Miren Gutiérrez, que s'ha presentat als mitjans a Barcelona (Ecodiari)

PD: El diputat Carles Campuzano comenta aquest article al seu bloc. Gràcies, Carles!
PD: 8-03-2011 Respuesta de la directora de Greenpeace

Dialogando con Greenpeace sobre su modelo de Responsabilidad Social

• Josep Maria Canyelles se reúne con la dirección de Greenpeace España con la voluntad de favorecer la mejora de la gestión de la RS de la organización
• Este encuentro ha venido motivada tras la polémica suscitada en otoño de 2009
• Hacemos público el contenido del encuentro y lanzamos nuevas propuestas en atención a las personas y organizaciones que confiaron en nosotros y nos animaron a iniciar un proceso de diálogo con Greenpeace 

Miércoles 16 de febrero fui recibido por la nueva directora de Greenpeace España, Miren Gutiérrez, que ha sustituido a Juan López de Uralde. En primer lugar, quiero hacer notar y agradecer públicamente su carácter abierto y dialogante y la buena voluntad de mejorar la gestión de la organización.

Le expliqué las quejas que tenía hacia la organización, procurando poner el ejemplo de los casos concretos pero presentando una reflexión más amplia... [Leer artículo entero en PDF] 

Artículos publicados en otoño del 2009 sobre este tema:

• 29.6.10 Responsabilitat Global demana a Greenpeace que accepti els socis familiars
• 15.12.09 Greenpeace: stop discrimination against Catalan!
• 30.11.09 Greenpeace Espanya respecta la llengua portuguesa a Portugal
• 21.11.09 Es confirma la censura per part de Greenpeace  //  Se confirma la censura por parte de Greenpeace
• 12.11.09 Vostès no estan en disposició de demanar responsabilitat social...
• 7.11.09 Greenpeace fa una mínima acció d'esmena
• 6.11.09 Presumpta censura al blog de Greenpeace
• 4.11.09 Greenpeace no mostra cap reacció pública  //  Greenpeace no muestra ninguna reacción pública
• 3.11.09 Allau de crítiques a Greenpeace per menystenir el català en les seves accions de denúncia. L'entitat es defensa dient que les xapes i samarretes que ven a Barcelona ja són en català.
• 3.11.09 Defensar el clima fa impossible defensar la diversitat? (article a Xarxanet.org)
• 2.11.09 Greenpeace a la seva! (i 2)
• 9.6.09 Greenpeace a la seva!

Y la reciente noticia de Greenpeace sobre este tema:

• 24.02.2011 Greenpeace aposta pel català. Ho anuncia la nova directora executiva de l'organització, Miren Gutiérrez, que s'ha presentat als mitjans a Barcelona (Ecodiari)

PD: El diputado Carles Campuzano comenta este artículo en su blog. ¡Gracias, Carles!
PD: 8-03-2011 Respuesta de la directora de Greenpeace