Canyelles aporta el sentit estratègic de l'RSE en un curs per a 60 consultors d'RSE

Avui he tingut l'oportunitat de fer la sessió d'inici del curs que l'agència CRANA organitza per a homologar una seixantena de consultors de Responsabilitat Social de les Empreses.

Ha estat una sessió de quatre hores on hem mirat de transmetre als consultors d'RSE el sentit estratègic i la vinculació d'aquest enfocament de gestió amb la complexitat creixent que és present a la nostra societat i a les organitzacions.

La capacitació i homologació que reben els permet desenvolupar les consultories que el govern financia i CRANA monitoritza, fet que atorga a aquesta iniciativa un especial resultat i valoració positiva.

El Centro de Recursos Ambientales de Navarra (CRANA) és una fundació sense ànim de lucre promoguda pel Govern de Navarra i les empreses públiques Gestió Ambiental, Vivers i Repoblacions de Navarra (GAVRN) i Navarra de Medi Ambient Industrial (NAMAINSA). Vam néixer el 2003 fruit d'un procés de participació social: la Estratègia Navarresa d'Educació Ambiental (ENEA).

• Col·laboren amb el Govern i les organitzacions socials buscant sinergies per acostar el coneixement del medi ambient a la societat navarresa, de manera que es coresponsabilitzi en la conservació i millora.
• Fomenten el diàleg, el consens, el debat, la reflexió i la participació de tota la societat en els projectes que duem a terme.
• Treballen amb una actitud constructiva que ha animat a moltes persones, administracions i empreses a col·laborar-hi.

Canyelles aporta el sentido estratégico de la RSE en un curso para 60 consultores de RSE

Hoy he tenido la oportunidad de hacer la sesión de inicio del curso que la agencia CRANA organiza para homologar unos sesenta consultores de Responsabilidad Social de las Empresas.

Ha sido una sesión de cuatro horas donde hemos intentado transmitir a los consultores de RSE el sentido estratégico y la vinculación de este enfoque de gestión con la complejidad creciente que está presente en nuestra sociedad ya las organizaciones.

La capacitación y homologación que reciben les permite desarrollar las consultorías que el gobierno financia y CRANA monitoriza, lo que otorga a esta iniciativa un especial resultado y valoración positiva.

El Centro de Recursos Ambientales de Navarra (CRANA) es una fundación sin ánimo de lucro promovida por el Gobierno de Navarra y las empresas públicas Gestión Ambiental, Viveros y Repoblaciones de Navarra (GAVRN) y Navarra de Medio Ambiente Industrial (NAMAINSA). Nacieron en 2003 fruto de un proceso de participación social: la Estrategia Navarra de Educación Ambiental (ENEA).

• Colaboran con el Gobierno y las organizaciones sociales buscando sinergias para acercar el conocimiento del medio ambiente en la sociedad navarra, de forma que se corresponsabilice en la conservación y mejora. 
• Fomentan el diálogo, el consenso, el debate, la reflexión y la participación de toda la sociedad en los proyectos que llevamos a cabo. 
• Trabajan con una actitud constructiva que ha animado a muchas personas, administraciones y empresas a colaborar en ella.

Més de 100 establiments de venda de mobles se sumen a la Campanya Matalàs Solidari

Dilluns, 14.3.2011

Avui s'ha presentat la campanya Matalàs Solidari que pretén ajudar als afectats per un altre dels grans terratrèmols esdevinguts fa poc més d'un any, el d'Haití. La iniciativa és promoguda per l'ONG Ayuda Directa i l'empresa Julià Grup amb la col·laboració de la Federació Catalana de Comerciants de Mobles, i vol estimular els ajuts a una de les economies més pobres del planeta que té una lenta i complicada recuperació després de la tragèdia. L'acte de presentació ha estat conduït per Eduard Sanjuán, periodista especialitzat en conflictes i director del “30 minuts” de TV3. Sanjuán ha explicat que "la falta de projectes en estudi està portant que les ajudes internacionals no arribin, i el govern està desaparegut de la primera línia d'ajuda, on només hi ha les ONG internacionals". La majoria dels afectats, després d'aquest temps, "segueixen en tendes de campanya, i aquestes evidentment ja estan molt deteriorades".

La situació a Haití

El 12 de gener de 2010 un terratrèmol de 7.0 graus va sacsejar Haití. Més de 220.000 persones van perdre la vida i més d’un milió i mig es van quedar sense casa, a més de 300.000 ferits. Els efectes causats sobre aquest país, el més pobre d’Amèrica Llatina, van ser devastadors.

En aquest temps Haití ha seguit sent castigat –primer per les pluges i els huracans, després per l'epidèmia de còlera i finalment per les revoltes que van seguir a les eleccions–.

Actualment prop de 3 milions de persones, la majoria nens, viuen en camps de refugiats, sense esperances en un futur millor, sense oportunitat d'estudiar, sense assistència sanitària adequada i amb una nutrició molt precària. Passat un any els membres d’Ayuda Directa van poder comprovar “in situ” la lenta recuperació d’un país sotmès en la pobresa més extrema.

La campanya

Poc temps després del terratrèmol l'ONG va establir diferents contactes, entre ells amb Julià Grup, empresa dedicada a la comercialització d'articles de descans.

D'aquesta reunió va sorgir la idea del “matalàs solidari”. Es tractavau de contribuir a millorar les condicions de vida dels afectats pel terratrèmol –sobretot els més joves– l’ONG Ayuda Directa i l’empresa Julià Grup, amb la col·laboració de la Federació Catalana de Comerciants de Mobles, impulsen aquesta campanya. Mitjançant l'adquisició d’un Matalàs Solidari a un dels 118 establiments col·laboradors tothom pot posar el seu gra de sorra per millorar la qualitat de vida de les víctimes del sisme.

Els diners recollits en la campanya van destinats al manteniment del menjador infantil del Col·legi-Orfenat Rose Mine de Diege. Aquest centre, situat al barri de Petion Vile de Port-au-Prince, atén més de 80 nens orfes i 350 alumnes que assisteixen a l’escola i tenen un àpat assegurat al dia. En aquest lloc Ayuda Directa desenvolupa els seus programes de cooperació millorant les infraestructures d'aquest centre, que van quedar greument malmeses.

Font: Jornal.cat

Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura

Els esdeveniments arreu del món se succeeixen amb tanta celeritat que hi ha poc temps per a aprofundir-hi, per a treure'n els aprenentatges que ens han de fer millorar com a societat, com a espècie.

Esdeveniments fruit de la civilització i esdeveniments fruit de la natura

• Volem mostrar la nostra joia pel procés d'alliberament i democratitzador que està vivint el nord d'Àfrica
• Mostrem també el lament per la pèrdua de vides pel terratrèmol del Japó

Japó i l'energia nuclear

La terra és viva, es mou, té dinàmiques planetàries. Els moviments sísmics estan entre aquelles que no podem aspirar a controlar; com a màxim podem mirar d'anticipar-nos-hi o prevenir-ne les conseqüències. Però si un país com el Japó, ric i previngut, ha sofert de tal manera l'impacte sísmic, què podem fer els altres?

El desastre ha tornat a avivar el debat nuclear. La teoria apuntada per alguns experts que asseguren que el nucli podria haver-se fos, com va passar el 1986 a la central de Txernòbil, en l'accident més greu de la història nuclear. La cancellera alemanya Angela Merkel ha estat la primera líder mundial a reobrir el debat sobre la seguretat nuclear arran de l'alerta que s'ha generat al Japó. Merkel s'ha compromès a revisar la seguretat de totes les centrals atòmiques alemanyes.

"El que ha passat al Japó és un avís per al món", ha dit Merkel. Hem d'afegir que sobretot ho és per a aquells països que estan en zones de risc sísmic. El dia del terratrèmol, el president de l'Institut d'Estudis Catalans ens recordava que Catalunya es troba en una d'aquestes zones, malgrat la poca rellevància dels moviments dels darrers cinc segles. Què podria passar si en els propers anys la placa africana empenyés amb força i els moviments violents tornessin a assolar el nostre país? Són les nuclears un sistema aconsellable en un territori com aquest?

Catalunya ha patit tres grans terratrèmols al llarg de la seva història, tots en menys de cent anys, concretament, entre els segles XIV i XV. Hi ha qui els relaciona amb l'inici d'un procés de decadència nacional, junt amb la pesta, la pèrdua de la dinastia catalana i altres conjuntures. Ara sabem com podem controlar alguns dels fets que ens podrien portar a una nova decadència. Un són els riscos nuclears derivats específicament de l'enorme risc sismològic que en qualsevol moment ens pot reaparèixer.

Mentrestant, les corts espanyoles sentencien de mort l'energia fotovoltaica, fins al punt que un grup d'inversos internacionals presentarà una demanda contra el Regne d'Espanya pels perjudicis causat en les seves inversions.

L'esperança africana

Si del continent africà ens arriba la pressió tectònica i un bon motiu per tenir més prevenció -si cal- que d'altres per les infraestructures nuclears, dels africans ens arriba l'esperança democràtica. L'onada democratitzadora del nord d'Àfrica, el Magrib, i també experiències de secessió pacífica com la del Sudan contrasten amb l'integrisme encara present, la fam, la manca de desenvolupament, o les moltes conculcacions dels drets humans com, per exemple, les vinculades al coltan. Però en el contrast ressalten les oportunitats per la seva novetat i per la força amb què han irromput.

El Magreb és el nostre veí, malgrat que ens neguem a veure-ho. Una frontera mental ens ho impedeix. Una curiositat trivial m'ho demostra: des de la platja de la meva Vilanova i la Geltrú puc preguntar a qui vulgueu que hi ha allà al final del mar. Tothom dirà Itàlia sense adonar-se de l'error (induït per la mentalitat cultural). Mar enllà tenim el Nord d'Àfrica, Algèria per ser precisos. I potser tampoc som prou conscients que tenim Algèria més a prop que la península itàlica.

El que hi ha succeït té una gran rellevància perquè simbolitza que estem en una nova època caracteritzada per la influència de les xarxes socials. Però a la Societat de la Informació i les noves tecnologies, també cal afegir-li la Societat del Coneixement que, si bé fa referència al mateix paradigma, ens aporta un valor afegit en la seva denominació. El que està succeint també simbolitza la capacitat de coneixement, de la raó, de les idees, per imposar-se per damunt de la força, per damunt de la bèstia.

Mentre el passat encara no ha marxat, el futur es comença a apuntar. Potser tenim al davant la possibilitat que la voluntat de la població tingui un reflex més real als governs. La capacitat de canvi de les mobilitzacions ens han mostrat que si es vol es pot. I potser també tenim al davant la possibilitat que els països es puguin conformar (crear, unir, separar) de manera pactada a partir de l'expressió democràtica i mai més com a fruit de les annexions bèl·liques o els matrimonis reials, amb conseqüències que encara pateix el món.

Mentre a Europa juguem a la democràcia, a Àfrica l'apliquen de debò! Mentre que a Europa els moviments secessionistes reclamen un aprofundiment democràtic en el dret a decidir dels pobles, sobta que sigui en el continent africà on fa poc s'ha viscut l'experiència més emocionant d'accés a la llibertat per vies democràtiques i pacífiques: el 99% de l'electorat vota a favor de la independència del Sudan del Sud, segons els primers resultats. Solament el record de la secessió de Txecoslovàquia ens recorda en els temps recents que la força de la democràcia ha de facilitat els trànsits pacífics a la llibertat.

Nota: article publicat a Jornal.cat

PD:

• El Govern se opone a la construcción de más centrales nucleares en Cataluña
• El ex-director de Greenpeace López de Uralde asegura que el incidente de Fukushima marcará "un antes y un después" para la energía nuclear
• Resistiria Ascó un terratrèmol semblant al del Japó?

Innovacions en sostenibilitat

Aproven la primera retina artificial per a la seva comercialització

Un miracle per a les persones totalment cegues!!!.

Després de 20 anys de desenvolupament continu, l'empresa Second Sight acaba d'esdevenir la primera empresa del món en rebre aprovació de les autoritats per comercialitzar la primera retina artificial.

O en altres paraules, la ciència acaba de fer que els cecs hi vegin ...

És certament un modest pas, i no esperin que les persones que reben aquest implant veuran ni a prop de bé com ho fa un ull biològic de l'actualitat, però per a persones que són totalment cegues això és un veritable miracle ...Aquesta és una tecnologia de la qual s'està treballant des de fa almenys una dècada.

Sent aquest un producte cyborg de primera generació, es podran imaginar que costa molt més que la persona mitjana pot pagar (específicament, US $ 100 mil dòlars), però com tota tecnologia, ja es va donar el pas més difícil que va ser portar al mercat, i poden esperar que ara el preu d'aquesta pròtesi que dota de visió artificial als cecs es redueixi significativament en els propers anys, així com va passar amb el preu de les computadores personals, els mòbils, televisors, i incomptables altres tecnologies.

Pel que fa a com funciona aquest aparell, ho fa per mitjà d'una càmera especial muntada en el centre d'unes ulleres, la qual envia imatges a un ordinador portàtil, que processa la informació i les reenvia de manera sense fils en un format especial a un implant dins de l'ull. Aquest implant per la seva banda estimula elèctricament cèl lules saludables a la retina, la informació és processada pel nervi òptic, el qual envia la informació al cervell.

Aquesta informació és "vista" pels usuaris com una sèrie de centelleigs de llum, els quals han d'aprendre a interpretar, i que podem imaginar com una pantalla a blanc i negre de baixa resolució. Amb la pràctica, el cervell d'adaptació i comença a veure formes de manera similar a com veuen persones amb vista normal.

Més de 40 persones han rebut prototips del dispositiu des del 2002, i ja existeix competència a Alemanya d'un grup que planeja portar al mercat una versió similar a la de Second Sight aquí a 2 anys (el que farà que es redueixi els preus considerablement, prenent en compte que altres grups als EUA també tenen plans similars).

Hydra, el gratacel que captura l'energia dels llams durant una tempesta
 La humanitat té una croada en recerca de l'energia, aquesta vegada .. dels llamps ... Emmagatzematge de l'energia dels llamps!!!

Cada vegada apareixen més solucions que aprofiten l'energia que ens envolta, gairebé totes orientades a l'energia solar, eòlica o mareomotriu ... però encara queden altres alternatives encara més interessants que estan per explorar. Una d'elles és l'energia dels llamps durant una tempesta.

Hydra és un gratacel dissenyat amb la futurista forma que veus a la imatge superior i està ideat de manera que pugui absorbir l'energia d'un llamp que toqui l'extrem superior de la torre.

Bàsicament, és una gran gàbia de Faraday que redirecciona l'energia del llamp al voltant de la superfície de l'estructura fins a la base, on hi ha uns condensadors. La torre estaria situada al costat de la costa o un llac amb la idea que l'energia que s'ha capturat s'utilitzi per a separar l'oxigen i l'hidrogen de l'aigua ... així que el resultat que obtens és oxigen que es deixa anar a l'atmosfera i hidrogen que seria emmagatzemat per ser utilitzat com a combustible.


Islàndia exportarà l'energia calenta dels seus volcans a Europa



Aquí, l'aprofitament de l'energia emmagatzemada a LA TERRA!!!.

Tothom parlava d'Islàndia no fa gaire perquè un dels seus volcans de nom impronunciable per a un catalanoparlant (Eyjafjallajökull) va entrar en erupció provocant problemes en l'espai Aeri de gairebé tota Europa ...

No obstant això, el fet de viure en una illa esquitxada de volcans no implica que tot siguin problemes, de fet, el 85% de llars islandesos aconsegueixen escalfar gràcies a l'energia geotèrmica que prové d'aquests volcans ... i ara també volen compartir-la amb la resta d'Europa.

La idea és crear una central geotèrmica que aconsegueixi energia elèctrica i tendir un cable submarí que arribi fins al continent recorrent més de 1.000 km de distància i oferint energia elèctrica suficient per alimentar 1,25 milions d'llars ... a canvi, Islàndia estendre una factura de al voltant de 500 milions d'euros anuals.Un bon negoci per a un país-illa amb tot just 300.000 habitants i una forma intel ligent d'aprofitar els recursos de què es disposa ... clar que cal entendre que hi fan les coses de manera diferent a la resta del món.

Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d'innovacions que hem aportat.

Innovaciones en sostenibilidad

Aprueban la primera retina artificial para su comercialización


Un milagro para las personas totalmente ciegas !!!.

Después de 20 años de desarrollo continuo, la empresa Second Sight acaba de convertirse en la primera empresa del mundo en recibir aprobación de las autoridades para comercializar la primera retina artificial.

O en otras palabras, la ciencia acaba de hacer que los ciegos vean...

Es ciertamente un modesto paso, y no esperen que las personas que reciban este implante verán ni cerca de bien como lo hace un ojo biológico de la actualidad, pero para personas que son totalmente ciegas esto es un verdadero milagro... Esta es una tecnología de la cual se esta trabajando desde hace al menos una década.

Siendo este un producto cyborg de primera generación, se podrán imaginar que cuesta mucho más que la persona promedio puede pagar (específicamente, US$100 mil dólares), pero como toda tecnología, ya se dio el paso más difícil que fue traerla al mercado, y pueden esperar que ahora el precio de esta prótesis que dota de visión artificial a los ciegos se reduzca significativamente en los próximos años, así como sucedió con el precio de las computadoras personales, los celulares, televisores, e incontables otras tecnologías.

En cuanto a cómo funciona este aparato, lo hace por medio de una cámara especial montada en el centro de unas gafas, la cual envía imágenes a una computadora portátil, la cual procesa la información y las reenvía de manera inalámbrica en un formato especial a un implante dentro del ojo. Este implante por su parte estimula eléctricamente células saludables en la retina, cuya información es procesada por el nervio óptico, el cual envía la información al cerebro.

Esta información es "vista" por los usuarios como una serie de destellos de luz, los cuales deben aprender a interpretarse, y que podemos imaginar como una pantalla a blanco y negro de baja resolución. Con la práctica, el cerebro de adapta y empieza a ver formas de manera similar a como ven personas con vista normal.

Más de 40 personas han recibido prototipos del dispositivo desde el 2002, y ya existe competencia en Alemania de un grupo que planea traer al mercado una versión similar a la de Second Sight dentro de 2 años (lo que hará que se reduzca los precios considerablemente, tomando en cuanta que otros grupos en los EEUU también tienen planes similares).

Hydra, el rascacielos que captura la energía de los rayos durante una tormenta

La humanidad tiene una cruzada en busqueda de la energia, esta vez.. de los rayos... Almacenamiento de la energía de los rayos!!!

Cada vez aparecen más soluciones que aprovechan la energía que nos rodea, casi todas orientadas a la energía solar, eólica o maremotriz … pero todavía quedan otras alternativas si cabe más interesantes que están por explorar. Una de ellas es la energía de los rayos durante una tormenta.

Hydra es un rascacielos diseñado con la futurista forma que ves en la imagen superior y está ideado de forma que pueda absorber la energía de un rayo que toque el extremo superior de la torre.

Básicamente, es una gran jaula de Faraday que redirecciona la energía del rayo alrededor de la superficie de la estructura hasta la base, donde existen unos condensadores. La torre estaría situada junto a la costa o un lago con la idea de que la energía que se ha capturado se utilice para separar el oxígeno y el hidrógeno del agua … así que el resultado que obtienes es oxígeno que se suelta a la atmósfera e hidrógeno que sería almacenado para ser utilizado como combustible.

Islandia exportará la energía caliente de sus volcanes a Europa


Aquí, el aprovechamiento de la energía almacenada en LA TIERRA !!!.

Todo el mundo hablaba de Islandia no hace mucho tiempo porque uno de sus volcanes de nombre impronunciable para un hispano-hablante (Eyjafjallajökull) entró en erupción provocando problemas en el espacio Aéreo de casi toda europa …

Sin embargo, el hecho de vivir en una isla salpicada de volcanes no implica que todo sean problemas, de hecho, el 85% de hogares islandeses consiguen calentarse gracias a la energía geotérmica que proviene de estos volcanes … y ahora también quieren compartirla con el resto de Europa.

La idea es crear una central geotérmica que consiga energía eléctrica y tender un cable submarino que llegue hasta el continente recorriendo más de 1.000 km de distancia y ofreciendo energía eléctrica suficiente para alimentar 1,25 millones de hogares … a cambio, Islandia extenderá una factura de alrededor de 500 millones de euros anuales. Un buen negocio para un país-isla con apenas 300.000 habitantes y una forma inteligente de aprovechar los recursos de que se dispone … claro que hay que entender que allí hacen las cosas de forma diferente al resto del mundo.

Nota: Agradecemos a David Ferré la selección de noticias de innovaciones que hemos aportado.

Es farà un lib dub per la inclusió social a partir de la llengua comuna

Amb l'objectiu de treballar per la cohesió social i la integració de les persones nouvingudes, la Plataforma per la llengua impulsa un Lib dub que tindrà com a escenari el Raval de Barcelona, el barri que acull més immigració de la capital catalana.

El primer Lipdub en defensa del català es posa en marxa de la mà de la Plataforma per la Llengua

La gravació tindrà lloc els dies 15 i 16 d'abril en diversos indrets de Barcelona · La cançó 'Corren', de Gossos, serà la banda sonora

El primer Lipdub per la llengua catalana està ja en marxa de la mà de la xarxa d'entitats de nouvinguts que dinamitza la Plataforma per la Llengua. Després de l'èxit assolit a Vic el passat mes d'octubre amb el treball audiovisual sobre la independència, que ja porta més d'un milió de visites a youtube, l'entitat en defensa del català s'ha sumat a la moda dels Lipdubs i gravarà entre el 15 i el 16 d'abril diverses escenes en marcs significatius de la ciutat de Barcelona com la plaça Universitat i el barri del raval. L'objectiu d'aquest treball, que tindrà la cançó de Gossos, 'Corren', com a banda sonora, és, segons la plataforma, 'reforçar i donar projecció a la feina que està fent aquest grup d'entitats al voltant del concepte 'El català, llengua comuna', lema que vertebra aquesta xarxa'.

Segons exposa la Plataforma per la Llengua, el Lipdub per la llengua sorgeix d'un treball conjunt amb diverses entitats de persones immigrades al voltant de la llengua catalana com a vehicle per a la inclusió social. El treball, que ve precedit per l'èxit assolit a la ciutat de Vic amb la gravació per la independència, vol mostrar la diversitat cultural de la societat catalana prenent el català com a eix vertebrador. 

Nota: Josep Maria Canyelles és soci de la Plataforma per la Llengua

El mapa de la vergonya de les desigualtats de gènere

El Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries presenta el Mapa de la Vergonya de les desigualtats de gènere. Es tracta d'una nova eina per visibilitzar les desigualtats i provocar la reflexió i el diàleg.

Creus que és just que les dones cobrin menys que els homes tot i fer la mateixa feina? Que es denegui una feina a algú pel fet d'estar embarassada? Que es tracti les dones com a objectes sexuals? El Grup de Gènere i Interculturalitat de la Coordinadora d'ONG Solidàries presenta el Mapa de la Vergonya de les Desigualtats de Gènere, una nova eina per posar llum a aquestes injustícies.

El mapa vol servir per trencar tòpics. Sovint es considera que a casa nostra ja s'han assolit quotes d'igualtat notables. Però el mapa assenyala algunes vergonyes i un llarg camí per recórrer, en tema d'igualtat de drets. És el cas del salari mitjà a la Unió Europea per a les dones, que cobren un 17% menys que els homes, o de la tirania de la imatge per a les dones occidentals: a l'Estat espanyol les operacions d'estètica més realitzades són la liposucció i l'augment de pit. El 87% de les pacients són dones.

Per a la realització del mapa, s'han escollit algunes dades representatives de les diferents dimensions de la vida: salut, accés als recursos, educació, treball, participació política i organització social. Així, sobre un mateix tema, es contraposen dades de diferents països per fer visible també les diferències que es poden trobar, per regions. És el cas de Rwanda, el país amb el major nombre de dones parlamentàries, amb un 50%, per sobre de França, que no arriba al 20%.

[Llegir notícia sencera a: xarxanet.org]

2011 Any Internacional dels boscos

"Els boscos, per a les persones"

El 20 de desembre de 2006, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la resolució per la qual es declarava el 2011 Any Internacional dels Boscos. Aquesta celebració resultarà útil per prendre major consciència que els boscos són part integrant del desenvolupament sostenible del planeta a causa dels beneficis econòmics, socioculturals i ambientals que proporcionen. Amb aquesta finalitat, es promourà l'acció internacional a favor de l'ordenació sostenible, la conservació i el desenvolupament de tot tipus de boscos, inclosos els arbres fora d'ells.

Entre les activitats commemoratives de l'Any Internacional dels Boscos figura l’intercanvi de coneixements sobre estratègies pràctiques que afavoreixin l'ordenació forestal sostenible i el retrocés de la desforestació i la degradació dels boscos. Per tal de facilitar l'organització d'aquestes activitats, s'encoratja als governs a que estableixin comitès nacionals i centres de coordinació en els seus països respectius, i a que uneixin els seus esforços als de les organitzacions regionals i internacionals i les organitzacions de la societat civil. La Secretaria del Fòrum de les Nacions Unides sobre els Boscos (FNUB) serà el centre de coordinació designat per a la posada en pràctica de l'Any Internacional dels Boscos.

És la segona vegada que s'assigna als boscos el seu propi «any internacional». La primera va ser el 1985, quan el Consell de la FAO va demanar a tots els estats membres que concedissin un reconeixement especial als boscos en el curs de l'any per tal de centrar l'atenció mundial en la necessitat de conservar i protegir els boscos; despertar la consciència política i pública pel que fa als recursos forestals; identificar i posar de relleu els factors que amenacen a aquests recursos forestals, i mobilitzar la població, i en especial als joves, perquè participessin en activitats orientades cap a la protecció dels boscos.

El logotip de l'Any Internacional dels Boscos, 2011 (Boscos 2011) s’ha dissenyat per a transmetre i il·lustrar el lema "Els boscos, per a les persones" i enaltir el paper fonamental que compleixen les persones en l'ordenació sostenible, la conservació i l'explotació sostenible dels boscos del nostre món. Els elements iconogràfics del dibuix representen alguns dels nombrosos valors dels boscos i la necessitat de canviar totalment de perspectiva: els boscos proporcionen habitatge a les persones i un hàbitat per a la diversitat biològica, són font d'aliments, medicaments i aigua potable i tenen una funció vital d'estabilització del clima i el medi ambient mundials. La unió de tots aquests elements reforça la idea que els boscos són vitals per la supervivència i el benestar de les persones de tot el món, que som 7.000 milions.

Algunes de les vegades que hem parlat de boscos:

25.2.11 Figueres ha reconegut "manca de voluntat política" en la lluita contra el canvi climàtic
22.12.10 Efectes nocius del wifi en els arbres // Efectos nocivos del wifi en los árboles
13.11.10 La Custòdia del Territori als programes electorals de les eleccions catalanes
30.5.10 Martí Boada: "No n'hi ha prou amb buscar alternatives energètiques, cal canviar els sistemes de producció"
22.1.10 Missatge del Gran Cabdill Seattle al president dels Estats Units d'Amèrica l'any 1855
11.9.08 Responsabilitat Global abordarà reptes de la política forestal en el VI Fòrum
13.2.08 La societat catalana fa més de 900 propostes per mitigar el canvi climàtic

Jornada de balanç de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona

• A l'octubre de l'any passat Josep Maria Canyelles hi va presentar casos de responsabilitat social en el marc d'una comprensió del sentit estratègic de l'RSE: La Xarxa d'Inserció Sociolaboral de Barcelona organitza una jornada sobre la responsabilitat social de les empreses

La Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona organitza una Jornada de Balanç el proper dia 18 de Març de 2011.

És una jornada on donaran molt valor al coneixement, a l'intercanvi de bones pràctiques i també a l'economia social i solidària. Cal confirmar l'assistència.

La Xarxa d’Inserció Sociolaboral està conformada per prop de 60 entitats que desenvolupen programes, actuacions i serveis per promoure la inserció social i laboral de persones que tenen especials dificultats per inserir-se i mantenir-se al mercat de treball.

L’objectiu és esdevenir un marc idoni per compartir, amplificar i reorientar estratègies d’inclusió sociolaboral a la ciutat de Barcelona, tot optimitzant els recursos existents en el conjunt de les entitats membres.

L’objecte de la jornada és fer balanç dels quatre anys de funcionament de la XISL i posicionar-la com a referent de la inclusió sociolaboral a la ciutat de Barcelona

Data: 18 de Març de 2011
Hora: 9-13.30 hores
Lloc: Edifici MEDIATIC (Sala d’actes del Cibernàrium). C/ Roc Boronat, 117

PROGRAMA

• Recepció de participants i lliurament de documentació
• Benvinguda i inauguració. Sr. Ricard Gomà, Segon Tinent d’Alcalde. 
• Balanç 2006-2010 de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona. Línies estratègiques i Pla de Treball 2011. Sra. Lorena Ventura, Directora d’Ocupació Barcelona Activa- Ajuntament de Barcelona.
• “La responsabilitat social compartida: un model de futur”. Conferència a càrrec de la Sra. Nadia Benqué, consultora europea en RSC, membre de CEEFIA París i Xarxa Musho. Presenta: Sara Berbel, Directora de la Xarxa d’Inserció Sociolaboral de Barcelona10.30 h
• Taula debat: “Nous reptes i models de futur en la inserció sociolaboral de col·lectius amb especial vulnerabilitat”. Entitats intervinents:

- CARITES DIOCESANA DE BARCELONA. Sra. Mercè Darnell - FUNDACIÓ TRINI-JOVE. Sr. Ignasi Parodi - FUNDACIÓ ECOM. Sra. Ma José Rozas - ASCA. Sr. Francesc Raventós
- ASSOCIACIÓ JOIA. Sr. Enric Arqués - FUNDACIÓ ARED. Sra, Ma Elena Alfaro
Presenta i modera: Dr. Miquel Doménech, professor titular de Psicologia Social de la UAB

• Pausa-Café Visita a l’exposició-mostra
• Benchmarking cooperatiu amb Xarxes europees d’economia Social i Solidària, membres de la XISL i empreses inclusives.
• Reconeixement públic a les empreses proposades per la XISL per la seva bona pràctica en la contractació de col·lectius vulnerables davant el mercat de treball, per part del Sr. Jordi William Carnes, primer tinent d’alcalde.
• Cloenda a càrrec del Sr. Jordi Williams Carnes, Primer Tinent d’Alcalde

Ruta guiada a peu: Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV

Demà al matí aprofitaré el dissabte per participar en una activitat cultural, però que també té ressons ètics, pel que té de denúncia de la manipulació de la història. Es tracta d'un recorregut anomenat "Ruta del Colom" organitzat pel Centre Català d'Història que pretén mostrar la relació entre l'almirall Colom i la ciutat de Barcelona. Fa uns mesos, organitzat per un altre institut d'història, vaig poder anar a un sopar en un restaurant que ocupa la planta baixa de la que fou la casa senyorial de la família Colom de Barcelona, i on es van tractar els arguments que mostren de manera indefugible no només la catalanitat de Colom sinó els raonaments històrics i polítics que justifiquen els misteris al voltant de la seva figura.

"A finals del segle XV, els germans Colom de Barcelona fan costat a les institucions catalanes en la guerra civil que enfronta a aquestes amb el rei Joan II. Anys després, la història ocultarà la gesta catalana de la descoberta d’Amèrica. Vine a conèixer al més gran dels almiralls catalans i als personatges de la gesta més gran de la humanitat."

Benvinguts a les dues noves rutes COLOM organitzades pel Cercle Català d'història i que els mostrarà sense embuts, la indefugible relació entre l’almirall Colom i la ciutat de Barcelona. En aquestes dues rutes coneixeran, una història que es troba molt més allunyada del que sempre se'ns ha explicat a l’escola. Per entendre-la, és imprescindible defugir de qualsevol prejudici previ. Vostès escoltaran unes dades i la lògica que les envolta, que els faran entendre el funcionament de la vida quotidiana d'aquella època, del control de la informació, i del perquè la descoberta d’Amèrica és un tema tan extremadament delicat.
Donada la densitat de dades a transmetre, les rutes Colom a Barcelona són dues, "Cristòfor Colom i l'ocultació d'una nissaga del s.XV", i l'altre ruta "Cristòfor Colom i la descoberta catalana d'Amèrica". Us hi esperem a totes dues!

"Vine a conèixer una mica més l’oblidada guerra civil catalana de finals del segle XV; els personatges que hi lluitaren i els seus motius; els germans Colom, els capitans Ianes Pinçon, els personatges de Joan de Coloma, Lluís de Santangel, Joan Pere i molts d’altres que et mostraran la realitat d’una història que va fer gran aquest país i als qui la realitzaren."

En altres ocasions n'hem parlat, amb continguts com ara aquest: El professor Charles J. Merrill ha dit, en una entrevista a La Vanguardia, que la nacionalitat catalana de Cristòfol Colom "és la més possible". L'historiador nord-americà ha afegit que "constato que la majoria dels historiadors espanyols prefereixen que Colom sigui genovès abans que català!

19 de març: Dia de la mobilització contra el racisme. Diguem prou!

Publicat per Comunicació SOS Racisme a Canal Solidari

SOS Racisme - Catalunya ha fet pública avui l’acció ”Diguem Prou! Contra el racisme i la xenofòbia, en defensa de la democràcia” mitjançant una campanya audiovisual. La convocatòria de mobilització és pel proper 19 de març a partir de les 17h al Passeig Lluis Companys de Barcelona.

SOS Racisme - Catalunya ha fet públic avui l’acció ”Diguem Prou! Contra el racisme i la xenofòbia, en defensa de la democràcia” mitjançant la campanya audiovisual de difusió de l’acte. Aquesta neix com a resposta a l’escalada de racisme descarat que, segons l’entitat, estem patint en els àmbits social, polític i legislatiu, i les greus conseqüències que aquesta té per la salut de la nostra societat. Davant d’aquest context, SOS Racisme fa una crida a la societat catalana per dir prou al discurs excloent i feixista, al retrocés en les fites socials i per aturar l’atac al mateix sistema democràtic.

La convocatòria de mobilització, que es centra en el proper 19 de març a la tarda, al Passeig Lluis Companys de Barcelona, vol ser un acte polític i massiu, que mobilitzi persones diverses en edats, ideologies, orígens i cultures, compta amb el suport de personalitats de l’àmbit associatiu, de la cultura i l’acadèmia. La iniciativa presentada es fonamenta en un manifest que sota el mateix títol ja ha recollit les adhesions de més de 70 entitats catalanes i 200 persones a títol individual, que donen suport a les reivindicacions.

El cantant Sicus, del grup Sabor de Gràcia i president de l’associació AGITCAT, va expressar durant la roda de premsa la seva adhesió a l’acció i el seu desig que aquest representi un punt d’inflexió en el posicionament de la ciutadania davant el racisme a la nostra societat.

Per fer difusió de l’acte, l’entitat antiracista s’ha envoltat de persones de l’àmbit de la cultura, l’espectacle que convidin a la ciutadania a sumar-se a la mobilització. L’actriu Mercedes Sampietro, el pallasso Tortell Poltrona, el cantant Yacine Belhancene i el grup de rap West Barna són els protagonistes de les primeres càpsules de la sèrie audiovisual, on s’aniran sumant nous personatges.

Les situacions històriques inclouen escenes tan diverses com el partit de lliga de futbol del 2005 en el que Samuel Eto’o va voler abandonar el camp de joc davant els insults racistes del públic; el moment en que l’activista nord-americana Rosa Parks va infringir l’apartheid asseient-se a la part reservada per blancs d’un autobús o escenes de les lluites veïnals de Barcelona dels anys ’70 reivindicant l’accés a drets vulnerats.

Els nous elements de difusió que es realitzin, que també inclou falques de ràdio i elements de grafisme, s’aniran publicant a la www.diguemprou.org, es difondran per la xarxa i a través d’aquells mitjans que es prestin a col·laborar.

El president de l'IEC creu que és 'un crim' que TV3 no es pugui veure al País Valencià

Recorda que el tancament de les emissions pot anar en contra de la legislació de la UE

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i catedràtic de sociologia, Salvador Giner, ha titllat de 'crim' la decisió de la Generalitat valenciana de forçar el tancament de TV3 al País Valencià escanyant econòmicament Acció Cultural del País Valencià (ACPV) a base de multes. En una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, Giner ha carregat durament contra el president valencià, Francisco Camps, i tal i com ja van fer notar els eurodiputats Oriol Junqueras, Ramon Tremosa i Raül Romeva, considera que la decisió del Govern valencià és 'una il·legalitat i un delicte públic perquè va en contra dels principis de les Nacions Unides i contra els principis i lleis de la Unió Europea'. Giner ha reblat: 'Em sembla un crim, una vergonya i una violació dels drets europeus, i això no es pot fer amb un idioma, que és sagrat'. [font: directe.cat]

Per la seva banda, el full de ruta democràtic cap al dret a decidir continua avançant i avui el Parlament de Catalunya s'ha proclama "seu de la sobirania del poble de Catalunya". La cambra ha aprovat amb el suport de CiU, ERC, Solidaritat i ICV-EUiA una moció de suport a les consultes. El text presenta com a "irrenunciable" el dret a l'autodeterminació [llegir més a Ara.cat]

Es constitueix a Barcelona el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero

• Vol promoure un procés de transició cap a un canvi de paradigma
• El Fòrum vol un canvi del model de la gestió dels residus al país

Un centenar de persones representants de diferents sectors de la societat catalana —del mon local, associacions municipalistes, empreses, universitats i centres de recerca, entitats ecologistes i socials— van constituir el divendres 4 de març a Barcelona el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero.

Aquesta iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració intersectorial d’universitats com la UPC, la UB, l’ICTA-UAB, UdL,....del mon municipalista com l’Associació de municipis per a la recollida selectiva porta a porta (AMRSPAP), municipis que desenvolupen el model Residu Mínim, entitats ecologistes i cíviques com Gaia, CAPS, Ecologistes de Catalunya, CEPA, Fundació per la Prevenció de Residus,...que hem estat treballant colze a colze en la Comissió promotora.

Al Fòrum s'hi van presentar els referents d’experiències d’àmbit internacional on s’han donat uns resultats excel·lents com a San Francisco amb un 75% de recuperació dels seus residus (Veieu presentacions) o la Xarxa Residu Zero d’Itàlia –més de 30 municipis- amb importants resultats de reducció de residus amb destinació tractament finalista i amb un Centre de Recerca Residu Zero a Capannori on estan cercant solucions per a evitar els residus (Veieu presentacions)

Que pretén el Fòrum?

El Fòrum vol ser un punt de trobada i debat intersectorial de la societat catalana, d’impuls d’un procés de transició cap a un canvi de paradigma, de canvi de model de gestió insostenible dels recursos i els residus al nostre país. Partim d’un referent internacional liderat per Gaia (Plataforma Internacional d’Alternatives a la Incineració de residus).

El Fòrum vol impulsar una gestió preventiva i eficient dels recursos limitats i els residus, i la contaminació associada a tot el seu Cicle de vida. Vol impulsar una economia circular, de tancament dels cicles de matèria i energia, baixa en carboni. [continuar llegint notícia a Ecodiari]

Podeu accedir al document marc de l'Estratègia, en el qual s'hi aporten reflexions com la següent, sobre quina és la petjada ecològica dels catalans i sobre què haurien de fer les empreses:

La petjada ecològica és una mesura de l’impacte ambiental de les activitats humanes dutes a terme en ’un territori expresades en hectàrees per persona (a Catalunya hom calcula que són vora 4 h/habitant). També es pot expressar com el nombre de territoris equivalents que són necessaris per obtenir-ne els “serveis ambientals”. A Catalunya hem superat vuit vegades el propi territori.


5. “RESIDU ZERO” A LES EMPRESES

Els residu és un senyal d’ineficiència d’un sistema i/o procés. No és estrany doncs que les empreses que vulguin subsistir optin per optimitzar processos i eliminar els residus doncs aquests a més d’una ineficiència representen un cost.

Una empresa generadora de residus en excés i que tingui bons resultats és normalment perquè carrega els costos de gestió de residus a algun altre actor a la societat. Per això en una societat en lliure competència, bona transparència i uns incentius de mercat adequats, qualsevol empresa ha d’estar interessada en reduir els residus.

En una situació d’economia globalitzada les empreses amb estratègies de residu zero tenen més possibilitats de sortir-se’n a llarg termini.

8Per una Estratègia Catalana Residu Zero

Objectius generals pel que fa a les empreses

- Fomentar el desenvolupament de polítiques i pràctiques de “residu i emissió zero” en els processos productius i en l’activitat de les empreses: “Polítiques integrades de Producte” i polítiques d’“Ecologia Industrial”, etc.

- Impulsar i aplicar polítiques de “responsabilitat ampliada del productor” (Extended producer responsibility -EPR),

- Impulsar la reducció de residus a partir de l’ecodisseny industrial, dels productes i processos, l’homologació i estandardització d’elements de distribució.

- Crear borses de bones pràctiques en la reducció de residus i millor aprofitament de recursos per a empreses catalanes

Principis bàsics per a empreses:

- Les matèries primeres s’han d’obtenir, sempre que sigui possible, del reciclatge i no de l’extracció. Tota nova extracció només és justificable si l’origen és regenerable de forma sostenible.

- El sistema lineal de producció s’ha de transformar en un sistema circular en el que els materials es puguin reutilitzar el màxim possible.

- Redisenyar processos productius de cara a evitar la generació de residus –dins i fora del procés productiu en planta-.

- Aplicar les tècniques de l'ecodisseny i la política integrada del producte (PIP) - Canviar l’èmfasi: concentrar-se en la productivitat dels recursos més que en la

productivitat del treball.

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

L'Estratègia Catalana Residu Zero també s'adreça a les universitats i centres docents

Vegeu notícia anterior: Es constitueix a Barcelona el Fòrum Estratègia Catalana Residu Zero

6. “RESIDU ZERO” A LES UNIVERSITATS I CENTRES DOCENTS

En el context de l’Estratègia Residu Zero, els centres docents i de recerca catalans, tenen la responsabilitat de desenvolupar entorns acadèmics basats en una visió metabòlica dels sistemes socioeconòmics, la prevenció en origen i el tancament de cicles de materials i energia per tal de minimitzar l'ús dels recursos i racionalitzar el flux de materials en els sistemes productius i de consum.

En el cas de les universitats, els campus han de representar espais d’assaig dels models més sostenibles per tal de mostrar i demostrar socialment que altres sistemes de producció i consum i de gestió dels recursos naturals són viables.

Concretament, els centres docents i de recerca s’haurien de plantejar els següents compromisos:

- Eliminar l'ús innecessari de recursos naturals i matèries primeres mitjançant la prioritat de la prevenció i la utilització eficient dels recursos.

- Quantificar la producció d’emissions derivades de la gestió i tractament dels residus i reduir-ne la seva generació-

9Per una Estratègia Catalana Residu Zero

- Controlar l’adquisició de productes amb components tòxics i perjudicials per al medi i la salut.

- Integrar i integrar-se en estratègies promogudes per altres sectors socials amb les què es comparteixin visions de sostenibilitat.

- Fomentar una consciència sobre consum responsable a tota la comunitat universitària.

- Dissenyar i promoure programes de reutilització dels productes.

- Incentivar la recuperació del valor dels productes al final de la seva vida útil.

- Incentivar la creació d’espais de recerca inter/transdisciplinaris enfocats en la prevenció.

- Promoure i enfortir línies de recerca com l'ecodisseny, l’anàlisi del cicle de vida de processos o l’ecologia industrial.

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

Esbós de resposta a Greenpeace

• He rebut un correu de la directora de Greenpeace-Espanya en el qual aporta la seva versió al voltant del meu escrit on explicava com havia anat la reunió que vam tenir alhora que hi feia alguns suggeriments.
• Mostro el text provisional que he preparat per a donar-hi resposta, tot posant-lo a disposició de les persones i organitzacions que em vau donar suport en aquesta acció encaminada a ajudar Greenpeace a millorar la gestió de la seva responsabilitat social.
• Si teniu qualsevol aportació, sempre feta des del respecte i abordant el repte amb sentit positiu i constructiu, us prego que me la feu arribar, ja sigui en aquest bloc, per mitjà del facebook o bé, si preferiu mantenir l’anonimat, per correu electrònic.

Al voltant de fer pública la reflexió

Malgrat que podria sentir-me molt molest pels fets ocorreguts fa un any, la meva posició vol ser absolutament constructiva. No pretenc causar cap mal a Greenpeace sinó ajudar a millorar la seva ciutadania corporativa. Per aquest motiu encara no he deixat de ser-ne soci. Per aquest motiu he mirat d’establir-hi diàleg. Per aquest motiu hi he fet arribar les reflexions i propostes. Per aquest motiu encara no he fet arribar les meves queixes a Greenpeace Internacional.

Torno a agrair el tracte excel·lent de la nova direcció i, amb major motiu, em sap greu que no hagi comprès el sentit positiu de les meves reflexions fetes a posteriori. Te tota la raó en afirmar que no li vaig comunicar la intenció de fer la reflexió posterior. De fet, no va ser fins al cap d’uns dies que vaig prendre la decisió d’escriure-ho. El motiu de posar-me a escriure-ho és doble:

• per una banda retre compte als meus grups d’interès; 
• per altra banda fer arribar a la interlocutora de l’organització unes apreciacions i suggeriments. 

La necessitat d’escriure-ho sorgeix d’una sensació: si bé les diferències amb Greenpeace sorgeixen com a conseqüència d’un aspecte de respecte a la comunitat (i específicament lingüístic), les matèries que identifico com a males pràctiques van molt més enllà. De fet, igual que amb l’anterior director, he volgut treure el focus del tema lingüístic per a facilitar que es comprenguessin millor els motius de les queixes. Però aquest esforç ha estat infructuós. Així, acabada la reunió que va tenir lloc amablement i on se’m va comunicar que l’entitat havia pres la decisió de fer el web en quatre llengües, vaig témer que l’organització no hagués entès el conjunt del que –al meu entendre- es gestionava malament.

Crec que no he comunicat cap informació que pugui ser confidencial o perjudicial. Per exemple, en cap moment hauria fet pública la decisió al voltant del canvi en el web sense el consentiment de l’organització. Quan ho vaig fer va ser quan al cap d’uns dies Greenpeace ja ho havia fet públic. On he volgut mostrar transparència és al voltant de la manera com una ONG important aborda un procés de diàleg, en el benentès que és d’interès per a les persones que ens dediquem a l’RS i per a les organitzacions socials per a entendre quines són les presumptes incoherències entre allò que es demana a les empreses i la seva aplicació en carn pròpia. Per tal de facilitar el diàleg amb els meus grups d’interès, vaig penjar aquesta reflexió al meu bloc, sense fer-ne una difusió massiva (cal tenir en compte que la lectura del bloc es molt limitada en comparació amb la distribució de la newsletter). En un diari digital mexicà (Expok) se’n van fer ressò i el van citar per iniciativa pròpia sense que jo l’hagués distribuït.

És cert que si la reunió s’hagués produït en el marc d’un procés de diàleg real amb una programació de trobades i matèries a abordar, caldria ser molt curós a no fer públic el contingut per a evitar que la confiança disminuís i el diàleg es trenqués. Però nosaltres no estem encara en aquesta fase, sinó que encara no s’ha produït una acceptació de les males pràctiques.

Finalment, no deixa de ser sorprenent que quan estem parlant de censura per part de Greenpeace, d’incompliment del seu codi de funcionament del bloc, i d’incoherències fonamentals respecte al que predica, no hi ha resposta sobre aquests temes i, en canvi, sols manifesten preocupació sobre el fet que la interacció prengui una dimensió pública, d’una manera similar al que succeeix amb la relació amb les corporacions privades.

Al voltant de la deferència de tenir la reunió

Crec que establir diàleg amb socis descontents de la pròpia organització i que tenen l’oportunitat de parlar-ne malament no és merament un acte de generositat sinó una necessitat de qualsevol organització per a mantenir intacte la seva reputació i per a entendre adequadament les pràctiques millorables i especialment els impactes negatius que pot estar generant amb o sense consciència.

No voldria pensar que, després d’aquestes diferències, lamenta haver-me donat l’oportunitat de tenir la reunió. Si fos així voldria dir que la intenció sols era per a procurar el meu silenci públic sobre Greenpeace i no com un intent de comprendre els punts de vista discrepants. Vull creure que la intenció era la correcta, i també accepto amb normalitat que es pretengui evitar les opinions públiques que puguin perjudicar.

Però aleshores, em pregunto de nou quina diferència de comportament mostra una ONG com Greenpeace respecte al que solen mostrar la majoria de les empreses multinacionals.

Demano una mica de comprensió a Greenpeace, per coherència

Greenpeace vol “lluitar de forma pacífica per un món verd en pau”. Per això fa un seguit d’accions no violentes per tal de sensibilitzar. Donat que la sensibilització és lenta, la seva reclamació requereix visibilitat per tal que es tingui en compte.

De manera equivalent, ara us podeu preguntar com s’ho fa un soci de Greenpeace que vol millorar l’entitat i que no rep cap mena de resposta per part de l’organització malgrat la insistència. En el meu cas, la manera fou aquesta:

Un dia que casualment intervenia en un panel a ESADE el director de l’ONG junt a representants d’empreses vaig optar per, des del públic, trencar el guió i preguntar-li amb molt de respecte sobre la seva responsabilitat social. Quan tothom qüestionava l’RS de les empreses jo vaig optar per posar damunt la taula l’RS de l’organització ecologista. Aquesta acció feta de manera absolutament educada i com una reflexió argumentada va generar prou incomoditat per a aconseguir una promesa de reunió –que no es va arribar a concretar mai fins a la nova direcció- per a abordar la qüestió.

Estic demanant un acte de contricció?

En absolut. Analitzar com s’ha procedit en el passat o en l’actualitat és fonamental per a saber com abordar el futur i quines correccions s’han d’introduir. M’explico:

     a) Sobre el tema llengua
Si es limiten a millorar pel que fa a les llengües del web però no fan l’esforç de comprendre per què fins ara ho feien malament NO podran desenvolupar la capacitat de modificar els valors interns que ho van fer possible. Quantes empreses hi ha que després de molta insistència corregeixen un impacte però sense modificar a fons els procediments interns? Si una organització vol comunicar autenticitat, ha de fer que els seus valors siguin inherents, transversals, integrats. Per tal que la sostenibilitat per la qual tots lluitem sigui sòlida dins les empreses i no tingui marxa enrere, cal que estigui gestionada per un sistema socialment responsable. La qualitat organitzativa progressa i si es vol generar credibilitat i confiança ja no n’hi ha prou a fer les coses bé sinó que a més demanem transparència per saber que entre els grans compromisos i els resultats s’està fent realment una gestió socialment responsable.

     b) Sobre la gestió del bloc 

El decàleg de comportament del bloc estableix unes normes correctes, però no diu com s’ha d’actuar davant d’un incompliment. Ja sabem que els Codis ètics de les empreses no asseguren la jugada si no disposen d’un Comitè ètic...

Els punts 1 i 4 es van incomplir. Per ser precisos, ENCARA s’estan incomplint. I el criteri per a eliminar solament els missatges que no siguin respectuosos també. No solament vaig patir la CENSURA en tres aportacions sinó que força altra gent van deixar de participar quan van adonar-se que les seves aportacions no es publicaven. Crec que en tot cas les meves aportacions estaven fetes amb respecte i demanant respecte. No es pot dir el mateix de la voluntària de Greenpeace.

El blog permanecerá abierto y accesible para cualquiera siempre que se respeten unas normas de convivencia y respeto básicas. Los mensajes que no lo hagan serán eliminados por completo y en ningún caso editados para su aprobación. Según estas directrices, los puntos siguientes son las normas básicas de participación:

1. El blog de Greenpeace es moderado y no se permiten insultos, palabras malsonantes, mensajes racistas, sexistas o que fomenten la violencia ni similares.

2. La moderación en el blog de Greenpeace se realizará siempre antes de publicar los comentarios.

3. Tampoco se aprobarán mensajes que contengan 'spam' ni aquellos con enlaces a sitios que nada tengan que ver con el motivo de la conversación.

4. Buscamos mensajes educados que permitan un intercambio de opiniones moderado y con sentido, de modo que no se permitirán los ataques personales ni los mensajes no relacionados con la conversación.

5. Hay que procurar ajustarse al asunto reflejado en el titular del post.

6. Recuerda que eres responsable de todo lo que dices en la Red igual que en cualquier otro lugar.

7. Greenpeace no se hace responsable del contenido de las opiniones publicadas por los internautas en su blog.

Un certa decepció

Això es tot? Sincerament, esperava alguna cosa més. Esperava que, després de mostrar còpia impresa dels insults proferits en el bloc per personal voluntari de l’organització, aquests fossin retirats.

També esperava que Greenpeace entengués que s’han de moure millor en els entorns 2.0, entenent que les censures no són la manera d’afrontar el que no els agrada. Hauria estat molt més intel·ligent demanar en el seu moment que les reflexions que van monopolitzar el seu bloc de campanya es fessin en un altre espai, i habilitar un nou bloc o marc de participació per a escoltar les veus dels qui volíem expressar-nos. Però Greenpeace senzillament va voler un bloc de claca.

Debat acabat?

En el correu que he rebut hi ha una part inicial que no forma part del text que em demana que reprodueixi. En aquesta part se m’indica que de moment aquest debat es considera finalitzat perquè, entre altres coses, estan ocupats desplegant el pla de desenvolupament territorial.

És comprensible per la seva part que no vulgui allargar un intercanvi d’impressions amb una persona queixosa. Accepto que no poden dedicar tot el temps del món a tothom que es queixo, fins i tot en el cas que estic dedicant unes hores valuoses a aquest afer (que sostrec de la meva activitat professional), que la meva intenció és la d’ajudar Greenpeace a ser una organització millor, i que m’he ofert com a voluntari per a ajudar a millorar aquests aspectes.

Però en aquest cas, si el que jo interpreto és que l’organització se sent satisfeta d’ella mateixa i que no té voluntat d’entendre els punts de vista d’alguns dels seus socis, i que no vol aprofundir coherentment en el model que reclama a les empreses, sols queda la possibilitat de continuar fent accions per a reclamar públicament la seva atenció.

• ·      És possible saber qui conforma el grup d’ experts que els han assessorat en la lectura de l’Estat plurinacional? La responsabilitat social s’ha de comunicar, entre altres motius per a facilitar que altres organitzacions puguin integrar models similars. Si aquest grup és realment una bona pràctica i està integrat per grups d’interès reconeguts en la matèria, pot ser un model que seria molt interessant per a altres entitats i empreses. Però cal rendir-ne comptes de manera transparent.
• ·      Sovint ens queixem del green màrqueting que ofereixen algunes empreses, que incorporen valors verds per a vendre més però sense cap convicció. Quan s’afirma que “tuvieron en cuenta que la movilización depende en gran medida de la presencia local” hem d’entendre que el respecte als territoris és un tema de captar més gent o bé forma part d’un criteri més elevat? Si el seu comportament parla clar, per quin motiu no hauríem de marcar un punt de distància en les seves maneres d’expressar les intencions?
• ·      ¿És coherent que si volen fer un desenvolupament territorial no tinguin més interès a comprendre a fons els malentesos que els provenen d’aquests territoris?  ¿Es pensa fer alguna acció per treballar els valors del respecte a les identitats entre els membres actius de l’organització?
• ·      ¿Volen millorar la relació amb Catalunya (i altres territoris) mantenint els insults que encara hi ha al seu web? ¿L’equip de coordinació de Greenpeace a Catalunya està d’acord amb el manteniment d’aquests insults?

Nota: agraeixo la referència a expert i consultor, però en el marc d’aquesta relació la trobo no necessària. Jo m’adreço a Greenpeace com a ciutadà afectat i com a soci que se sent molest. De fet, al final de la meva reflexió, em posava a la disposició de Greenpeace precisament com a voluntari, en absolut com a consultor, cosa que seria improcedent.

PD: aprofito per fer notar que la carta rebuda de Greenpeace va ser publicada en aquest bloc de manera immediata, com a dret a rèplica, malgrat que he tardat més de 24h a publicar aquesta rèplica en versió esbós. Ho explico per marcar la diferència respecte al procedir de Greenpeace en el seu bloc, en el qual les aportacions crítiques queden aparcades sense publicar fins que no es poden publicar juntament amb la seva rèplica (almenys això és el que va passar amb la meva primera aportació al seu bloc de campanya).

Respuesta de la directora de Greenpeace

En respuesta a la versión de mi conversación con Josep Maria Canyelles

Habría preferido que, en aras del respeto que predica, Josep Maria Canyelles me hubiera revelado sus intenciones de difundir su interpretación personal de la conversión informal que mantuvimos el día 16 de febrero. No estoy exactamente de acuerdo con algunas de sus apreciaciones.

Entre las cosas que le dije, están que Greenpeace España:

1. Es coherente con su visión y misión: luchar de forma pacífica por un mundo verde en paz, su mayor responsabilidad social.
2. Es muy respetuosa con sus socios y socias. Tiene un centro de atención al socio/a y responde de forma individual a todas las quejas y sugerencias que recibe. Prueba de ello, por ejemplo, es mi reunión con el mismo Canyelles, quien se define a sí mismo como socio a medias con su pareja.
3. Cumple con la ley de asociaciones, que hace imposible la asociación colectiva.
4. En cada acción, expresa sus mensajes de la forma más efectiva posible para alcanzar a la audiencia seleccionada y ganar campañas en favor del medio ambiente, que es su objetivo final.
5. Tiene un decálogo para el comportamiento en sus blogs, que no permite insultos.
6. Planea desde hace tiempo un proceso de “desarrollo territorial”, que contempla la web en cuatro lenguas y el despliegue de delegaciones en todo el territorio para estar más cerca de los problemas medio ambientales, de los tomadores de decisión y, sobre todo, de la gente. Para su desarrollo se ha contado con expertos que han hecho una lectura del Estado plurinacional y que tuvieron en cuenta que la movilización depende en gran medida de la presencia local.
7. Tiene ya, de hecho, una delegación en Barcelona, donde, por supuesto, se habla catalán.
8. Implementa lo que predica en sus prácticas laborales, medio ambientales y sociales, y es perceptivo ante las diferentes sensibilidades de las diversas comunidades que engloba.
9. Hace cuidadoso uso de los recursos que proporcionan sus comprometidos/as socios y socias.
10. Hace gala de una total ausencia de intereses comerciales y partidistas, precisamente por la independencia económica que otorgan socios y socias en todo el territorio.

No niego que haya algunas cosas que mejorar –y quizás hace dos años, como menciona Canyelles, ha podido haber algún malentendido. Pero Greenpeace España es más bien un ejemplo de buena conducta en responsabilidad social. Tomamos nota de las opiniones de Canyelles –que es un consultor privado especializado en RS y goza de todos mis respetos—, así como tomamos nota de las de cualquier persona que haga critica constructiva, mientras se base en la realidad.

Mail acabado de recibir de Miren Gutiérrez, directora GreenPeace España, en respuesta a:
[ca] Dialogant amb Greenpeace sobre el seu model de Responsabilitat Social
[es] Dialogando con Greenpeace sobre su modelo de Responsabilidad Social
Próximamente aportaremos nuestras reflexiones acerca de la respuesta, pero hemos querido dar publicidad inmediata a su punto de vista.

PD: Hemos publicado en el blog un esbozo de la carta de respuesta para facilitar que mis partners y otros grupos de interés puedan hacerme los comentarios y propuestas que consideren.

Ayuntamientos Responsables ante la Sociedad

Ayuntamientos Responsables ante la Sociedad

Josep Maria Canyelles, 07/03/11

Convencidos de la relevancia creciente de la Responsabilidad Social (RS) como enfoque de gestión para las grandes empresas, ahora se observa cómo las pymes también acogen con gran naturalidad estas prácticas atentas a la sociedad y hacen de ellas incluso un vector estratégico. Hasta existen microempresas absolutamente comprometidas.

Pero el desborde de la RS hacia organizaciones que ya no son grandes multinacionales también ha llegado a organizaciones no lucrativas, como las fundaciones, a organizaciones del conocimiento, como las universidades, y a organizaciones públicas, como los ayuntamientos.

Aún así, no podemos afirmar que esta generalización de la RS hacia todos los sectores sea un progreso falto de dificultades. Si la gran compañía argumentaba que su único objetivo era ganar dinero, importando poco los medios, el sector público considera que un cierto sentido de la responsabilidad ya está implícito en sus valores, de manera que le resultaría redundante gestionar su RS. Craso error.

Siendo éste el punto de vista, la corporaciones locales más proactivas han empezado en estos dos últimos mandatos a fomentar la RS de las empresas, a la vez que notan aún muy limitadamente la necesidad de afrontar la gestión proactiva de su propia RS. Y no sólo para cumplir unas leyes que en ocasiones vulnera (la LISMI como ejemplo) sino para plantearse un modelo con metodología RS.

Modelo propio para las AAPP

Se podría afirmar que la lógica del servicio público es sustancialmente diferente de la actividad privada y que cada organismo público ha sido creado precisamente para hacer frente a una necesidad de la sociedad de forma que en ella misma ya sería una RS. Aun así, el sentido responsable de la función no dice nada sobre la manera como se gobierna una institución. Y hoy pocos afirmarían que las AAPP ya han llegado al final del trayecto en su modelo de transparencia, rendición de cuentas, etc. ¿Qué información tenemos las partes interesadas sobre cómo un organismo público ha satisfecho sus objetivos? ¿Cómo podemos dialogar y pedir aspectos sobre su rendimiento?

La RSA debe llevarse a cabo desde un modelo propio pensado para las singularidades del sector público, lo cual no pide una mera traslación de indicadores empresariales. Si para una empresa su primera responsabilidad es ser sostenible económicamente para poder continuar creando riqueza y puestos de trabajo, para el sector público el reto es poder llevar a cabo sus políticas públicas para lo que hoy en día hace falta ahondar en la efectividad y garantizar su legitimidad. El sector público corre el riesgo de creer, en virtud de su posición monopolística, que tiene garantizada esa legitimidad.

Un ejemplo de práctica donde hay recorrido a hacer sería en la compra pública y subcontratación socialmente responsable, procurando que atienda no sólo a criterios económicos, o que éstos no se limiten al interés del órgano contratante sino de toda la Administración e incluso de toda la sociedad. Muchas AAPP se conforman con llegar al 0'7% para cooperación internacional sin darse cuenta de que con la compra responsable se puede tener un potencial de cambio enorme ya que pueden modificar las condiciones del mercado.

También se puede dar un salto en participación ciudadana, que no se quede en lo formal y en la legitimación de decisiones tomadas, y que parta de la transparencia, más allá de lo puramente mecánico, y de una evaluación profunda de las políticas públicas, que supere la comodidad de una gestión de base presupuestaria que desatiende los impactos reales. En la gestión interna sería conveniente la integración de las prácticas de RS, que no estén desvinculadas de una estrategia de gestión del cambio.

Son algunos puntos de vista que intentan situar la necesidad de una RSA que integre, pero vaya mucho más allá de las prácticas ya conocidas, entendidas como una decisión global que afecta también a la dimensión política y transversalmente a todas las áreas técnicas.

Antes se debe asumir la gestión del cambio como una necesidad y una urgencia

Si no nos lleva a una mejora de la propia cultura organizativa, en un cambio fundamental en nuestro ADN corporativo, este esfuerzo será poco sostenible y decaerá con el tiempo. Más aún, cuando no hablamos tan sólo de incorporar unas determinadas acciones sino de generar un estilo, una transversalidad, una coherencia.

Ante la necesidad del sector público de profundizar en la función adaptativa, la RSA es el motor que puede favorecer que se afronten los nuevos roles de gobernanza pública, que se trabaje por unos territorios socialmente responsables y, en clave más amplia, que se avance en la definición de un nuevo contrato social que renueve la confianza y la asignación de papeles entre las partes.

Artículo Originalmente Publicado en el Periódico Mediterráneo el 27/02/11
Ver  posteo  explicativo

Ayuntamientos responsables

El Periódico Mediterráneo, de Castelló, publica dentro del suplemento de Empresa de 27-02-2011, un artículo de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilidad de las Administraciones Públicas. Titulado "Ayuntamientos responsables", la reflexión focaliza en concreto la administración municipal.

Este artículo supone una colaboración con el grupo de investigación en RSE que dirige el profesor Domingo García-Marzá en la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), quines gozan de un espacio periódico en este medio de comunicación provincial. Habitualmente, los artículos corresponden al mismo profesor García-Marzá y a la profesora Elsa González.

Próximamente el artículo también estará disponible en el blog de "Ética Émpresarial y RSE" que tiene el grupo de investigación (http://eticaempresarialyrse.blogspot.com/) en el que regularmente escriben expertos y expertas en RSE como Carmen Martí, Dilnéia Couto, José Ángel Moreno Izquierdo, Patrici Calvo o Adela Cortina y otros. El grupo de investigación pertenece al Área de Filosofía Moral de la Universitat Jaume I y trabaja principalmente en temas relacionados con Ética Empresarial, Responsabilidad Social Empresarial y teoría de la democracia. Este grupo de investigación -dirigido por el catedrático de ética Domingo García Marzá- colabora estrechamente con el grupo de investigación de la Universitat de Valencia que dirige Adela Cortina Orts. De esta colaboración han surgido en las últimas décadas diversas publicaciones científicas, congresos, seminarios y un Máster oficial en "Ética y democracia".

Artículo en PDF
Artículo reproducido en el blog del Grupo de Investigación de la Universitat Jaume I
Artículo reproducido en el blog de Responsabilitat Global