5.4.12

Biocultura: Il·luminació eficient, estalvi energètic i salut

Biocultura: Il·luminació eficient, estalvi energètic i salut

Aniol Esquerra Alsius, Enginyer Industrial, responsable del projecte europeu Premium Light a l'associació sense ànim de lucre Ecoserveis presentarà la xerrada.

La il·luminació eficient comporta una sèrie d'avantatges importants per a l'estalvi energètic però, per culpa d'alguns productes de mala qualitat, han guanyat mala fama. A més, algunes veus diuen que no son saludables pel tipus de llum que fan. Són sanes? Duren tant com diuen? Intentarem resoldre aquests dubtes durant aquesta xerrada.


Passeig Olímpic 5 - 7, 08038 Barcelona, Catalonia

Christian Felber, a "Singulars"

Aquest febrer, parlàvem de Christian Felber a Responsabilitat Global. Ara el podrem sentir al programa Singulars del Canal 33 de Televisió de Catalunya, dimarts 10 a les 22.40

Christian FelberAutor de la teoria de l'Economia del Bé Comú, que capgira l'actual model econòmic en crisi profunda.

Christian Felber
Dimarts, 10 d'abril,  "Singulars" té al plató un home intel·lectualment inquiet, un humanista capaç de passar de la filologia a l'economia amb el mateix rigor analític. Té 40 anys, és austríac i es diu Christian  Felber. L'any 2010 va elaborar una teoria, la de l'Economia del Bé Comú, que capgira l'actual model econòmic en crisi profunda.

Felber ens diu que l'Economia del Bé Comú es fonamenta en els mateixos principis que regeixen les relacions interhumanes: confiança, cooperació, codeterminació, solidaritat i acció de compartir.

Partint d'aquesta premissa bàsica, tot el marc econòmic i polític fa un gir radical i passa d'estar edificat sobre els principis de competència i afany de lucre, a sustentar-se en els de cooperació i solidaritat. El concepte d'èxit empresarial ja no es basa només en el benefici financer, sinó en la contribució al bé comú.

I com es mesura el bé comú? Doncs, la contribució de les empreses al bé comú es valora segons el rendiment social, ecològic, democràtic i de justícia distributiva.

L'èxit empresarial ja no es mesura exclusivament en termes monetaris o d'enriquiment ràpid, sinó que es valora en funció del que aportin les empreses al bé de la comunitat. Si l'activitat d'una empresa s'ajusta a criteris ecològics i de justícia distributiva, aquesta empresa es veurà beneficiada amb incentius i avantatges legals com ara reducció d'impostos o crèdits a interès reduït.

El benefici financer deixaria de ser l'única finalitat i les empreses podrien dimensionar-se lliurement en la seva mida òptima. El creixement desmesurat i sense límits en què hem viscut fins ara deixaria de tenir sentit.

Christian Felber ens donarà tots els detalls d'aquest nou model econòmic.

Actualment professor a la Universitat d'Economia de Viena, Felber és llicenciat en Filologia Romànica i ha fet estudis de ciències polítiques i sociologia.

És membre fundador del moviment antiglobalització "Attac Àustria".

4.4.12

L'economia mundial, al descobert: només 1.300 empreses controlen la majoria dels ingressos



Relacions entre les 1.318 empreses 
que controlen la majoria de l'economia / 
PLoS One
Els moviments com Occupy Wall Street i els 'indignats' ho denunciaven, però fins ara ningú ho havia pogut demostrar empíricament: l'estructura de propietat de l'economia mundial recau en una petitíssima xarxa de multinacionals –la majoria del sector bancari–, directament connectades entre elles.

Tres experts en sistemes complexos de l'institut Federal de Tecnologia de Suïssa han partit d'una llista de 37 milions d'empreses i inversors de tot el món i han analitzat les relacions entre 43.000 corporacions multinacionals. El treball els ha permès descobrit un poder desproporcionat en una petita part d'elles. En concret, 1.318 companyies controlen el 60% de l'economia mundial dins d'aquesta xarxa i, si es tanca més el cercle, només 147 grans empreses controlen el 40%.

Aquestes corporacions tenen una xarxa de connexions directes entre elles molt densa (veure imatge). De mitjana, cadascuna de les 1.318 companyies que formen el nucli de l'economia mundial estan connectades amb unes altres 20 de dintre d'aquest nucli, tal i com recull la revista 'NewScientist', que va tenir accés a l'estudi –publicat ara per al gran públic– fa uns mesos.

Es tracta del primer treball que analitza l'estructura de propietat a nivell global –fins ara només s'havien fet estudis a escala nacional– i han hagut d'aplicar un nou i complex mètode matemàtic, descartant metodologies anteriors, per tal d'assolir els resultats. Van fer servir dades de 2007, motiu pel qual hi apareixen valors com Lehman Brothers.

Aquestes 1.318 empreses, fortament relacionades entre elles tenien, de manera directa, 'només' un 20% dels ingressos operacionals mundials, però eren propietàries de la majoria de les grans empreses de la borsa i les empreses manufactureres i representaven d'aquesta manera un 60% dels ingressos mundials dintre de la xarxa.

Les 147 empreses més importants i que controlen elles soles el 40% de l'economia, tenen una estructura de relacions de propietat encara més densa i es concentren majoritàriament en el centre de la xarxa (representades en vermell a la imatge). Aquestes companyies, tenen alhora un control pràcticament total sobre si mateixes, fet que les fa els jugadors més forts en el sistema econòmic mundial.

Les 50 companyies més superconnectades:
1. Barclays plc
2. Capital Group Companies Inc
3. FMR Corporation
4. AXA
5. State Street Corporation
6. JP Morgan Chase & Co
7. Legal & General Group plc
8. Vanguard Group Inc
9. UBS AG
10. Merrill Lynch & Co Inc
11. Wellington Management Co LLP
12. Deutsche Bank AG
13. Franklin Resources Inc
14. Credit Suisse Group
15. Walton Enterprises LLC
16. Bank of New York Mellon Corp
17. Natixis
18. Goldman Sachs Group Inc
19. T Rowe Price Group Inc
20. Legg Mason Inc
21. Morgan Stanley
22. Mitsubishi UFJ Financial Group Inc
23. Northern Trust Corporation
24. Société Générale
25. Bank of America Corporation
26. Lloyds TSB Group plc
27. Invesco plc
28. Allianz SE 29. TIAA
30. Old Mutual Public Limited Company
31. Aviva plc
32. Schroders plc
33. Dodge & Cox
34. Lehman Brothers Holdings Inc*
35. Sun Life Financial Inc
36. Standard Life plc
37. CNCE
38. Nomura Holdings Inc
39. The Depository Trust Company
40. Massachusetts Mutual Life Insurance
41. ING Groep NV
42. Brandes Investment Partners LP
43. Unicredito Italiano SPA
44. Deposit Insurance Corporation of Japan
45. Vereniging Aegon
46. BNP Paribas
47. Affiliated Managers Group Inc
48. Resona Holdings Inc
49. Capital Group International Inc
50. China Petrochemical Group Company

Font: ARA

Acords voluntaris per a la reducció del CO2


Aquest dilluns 26 de març, va tenir lloc, al Palau de la Generalitat, un reconeixement a totes les organitzacions que formen part de del Programa d’acords voluntaris. Aquest Programa és una iniciativa voluntària que impulsa l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic per tal de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, acompanyat pel secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot, i la directora general de Polítiques Ambientals, Marta Subirà, van lliurar ahir el certificat dels acords voluntaris a les 59 empreses adherides a aquest Programa promogut pel Departament de Territori i Sostenibilitat.

L'Acord voluntari és un compromís per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Catalunya, més enllà del que obliga la normativa. Mitjançant l'Acord, les organitzacions, entitats i col·lectius que s'hi adhereixen es comprometen a realitzar un inventari de les seves emissions, proposar i aplicar mesures per reduir-les i fer-ne un seguiment anual per valorar-ne els resultats.

Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic volem agrair a totes les organitzacions que formen part del Programa d’acords voluntaris com també a les entitats de verificació que col·laboren amb nosaltres el seu esforç en integrar el canvi climàtic en els seus objectius empresarials i, d’aquesta manera, contribuir a la reducció de les emissions a Catalunya d’una manera efectiva, incrementant la seva competitivitat i la del país. Així mateix, esperem poder comptar amb totes aquelles organitzacions que, si bé encara no formen part del Programa d’acords, ens han mostrat el seu interès i estan treballant pel canvi climàtic.

En aquest portal web, sota acords voluntaris, podeu trobar tota la informació actualitzada sobre el Programa i sobre les organitzacions que formen part d’aquesta iniciativa i en el vincle de sota la nota de premsa publicada al Butlletí de notes de premsa del Govern.

Podeu contactar amb l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic per a qualsevol dubte o aclariment sobre el Programa a: acordsvoluntaris.tes@gencat.cat o al telèfon 93 444 50 00.

2.4.12

Descobrint la permacultura

Aquest diumenge vaig poder conèixer una experiència de permacultura, ubicada a Arbolí (Baix Camp, Catalunya). Es tracta de l'Institut de Permacultura Montsant, una explotació dirigida pel Richard i la Inés que, a més, fa funcions d'espai de divulgació i capacitació en aquest tipus d'agricultura. El grup Banc de Terres de l'associació Vilanova-Transició va muntar-hi una visita de tot el dia. Al final de l'escrit hi trobareu les piulades que vagi fer al twitter. Retallo tot seguit una definició de la viquipèdia:

La permacultura és un sistema projectat sostenible que integra harmònicament l'habitatge i el paisatge, estalviant materials i produint menys residus, alhora que es conserven els recursos naturals (Bill Mollison), és el disseny d'hàbitats humans sostenibles i sistemes agriculturales, que imita les relacions trobades en els patrons de la natura. La paraula permacultura (en anglès Permaculture) és una contracció d'agricultura permanent, com així també de cultura permanent.

A mitjans de la dècada dels anys 1970 dos ecologistes d'Austràlia, el doctor Bill Mollison i David Holmgren, van començar a desenvolupar una sèrie d'idees que tenien l'esperança de poder utilitzar per a la creació de sistemes agrícoles estables. Ho van fer com resposta al que consideraven com el ràpid creixement en l'ús de mètodes agroindustrials destructius després de la segona guerra mundial, que d'acord al seu criteri estaven enverinant la terra i l'aigua, reduint dràsticament la biodiversitat, i destruint bilions de tones de sòl que anteriorment mantenien paisatges fèrtils. Una aproximació denominada 'permacultura' va ser el resultat i es va donar a conèixer amb la publicació del llibre Permaculture One el 1978.

Des dels seus inicis, la permacultura s'ha definit com una resposta positiva a la crisi ambiental i social que estem viviendo. La permacultura té tres ingredients principals:   
  1. L'Ètica, que consisteix de tres principis fonamentals:       
    1. Tenir cura de la terra        
    2. Tenir cura de les persones        
    3. Posar límits a la població i el consum (o redistribució dels excedents)
  2. Principis ecològics derivats de l'observació dels sistemes naturals, per ecologistes com Birch i Odum, als quals s'afegeixen els 'principis d'actitud' de Mollison.    
  3. Dissenyar eines i processos que reuneixin conceptes, elements i components estratègics dins d'un marc o pla d'acció que pugui ser implementat i mantingut amb mínims recursos.

La permacultura suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles. Aquest concepte integra totes les relacions socioculturals associades i considera aquests sistemes des d'un punt de vista ecològic i el resultat és un sistema sostenible.

Fa uns mesos, el programa el Escarabajo Verde d'una televisió espanyola va fer un reportatge de l'Institut de Permacultura Montsant:
El escarabajo verde - Permacultura. ¿Perma... qué?  La mayoría de las ecoaldeas o proyectos que proponen alternativas para utilizar los recursos energéticos, cultivar la tierra o mejorar las relaciones humanas se refieren a la permacultura como guía. Perma... ¿qué?, dicen muchos al escuchar la palabra. ¿Y eso qué es? Para tratar de responder a la pregunta un equipo de El Escarabajo Verde ha estado grabando en el Instituto de Permacultura Montsant, en Tarragona, que lleva unos 20 años formando a gente de todo el mundo, y donde la permacultura se aprende practicando. Font: youtube / Rtve





Aquest manual de permacultura urbana recopila els conceptes i les tècniques bàsiques descrites en les obres de Bill Molison i els seus seguidors. El llibre il·lustra també exemples d’horticultura en l’àmbit urbà de Barcelona i Nova York.

Dades bàsiques
Autor: Jordi Romero
Títol: El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana
Idioma: català
Mides: 17 x 24 cm
Pàgines: 156
Col·lecció: Documents Tercer Mil·llenni, 4
Edició: Fundació Terra. Barcelona, 2002
* Esgotat

Descarregar en format PDF

(català) El rebost a la ciutat. Manual de permacultura urbana; Jordi Romero.
(castellà) Pàgina dedicada a la Permacultura //  www.permacultura-es.org/index.php


Tuits enviats (els primers són els últims enviats):

La #permacultura es com un disseny per fer que l'aigua circuli millor en un terreny, que els minerals no s'escapin

La #permacultura es basa en: tenir cura de la terra, de les persones, i repartir be. Em sona a People, planet, profit

Pero compte! Alguns ous compleixen la normativa ecològica pero tampoc son sans. Poden tenir 40000 gallines en nau normal i, per complir, ...
...per complir, un terreny lliure que es un fangar on les gallines no hi van, no hi ha herba, pero permet complir normativa. #permacultura

Menjar molts ous es desaconsellable, pero amb un ou ecològic de gallina q menja herba no hi ha problema! #permacultura

En canvi pots tenir un terreny lliure que tingui prou espai segons normativa pero q cada dia el vas movent i sempre nou. Certificat no imp.

Els americans volen un bon tall de carn amb greix blanc. Quan es blanc es que han menjat blat, si es groc es que han menjat herba...
Quan mengen herba son mes sans, no tenen tan colesterol, no tenen tants paràsits, no s'han de medicar.... #permacultura

Si deixes anar una gallina el primer que farà es menjar herba. La majoria de gallines d'avui no menjarà herba en la seva vida! #permacultura

Les gallines i els porcs, fins abans de la 2a Guerra Mundial, podien moure'm amb llibertat, menjar herba, no tenien tantes malalties

A sota de les oliveres podem crear una sabana, que mantindrà la terra rica i captara molt CO2. #permacultura

S'esta fent un agricultura que facilita la desertització, on la major part del terra esta descobert, exposat al sol, a la pluja, a l'erosio

La #permacultura permet treure rendiment dels diferents estrats en un espai: des dels arbres alts fins als tubercles o bolets, tot combinat

Amb el gota a gota els arbres perden arrelament, mes vulnerables a tornados. Els arbres han d'estar preparats al clima local #permacultura

....no van aguantar: les arrels ja estaven desenvolupades sols en el focus del gota a gota. #permacultura

Un pagès veí va posar gota a gota d'una font a ametllers de tota la vida. Es van acostumar a reg regular i focalitzat. En una sequera....

No li agrada la irrigació gota a gota. Esta pensada per adob soluble químic. La #permacultura prefereix q l'arrelament sigui mes ample

Van regenerant la terra amb els anys: aportar compost no es suficient, calen arrels durant anys

El Richard (usamericà-català) prefereix no parlar de sostenibilitat. Entén la #permacultura com una agricultura regenerativa

La #permacultura busca la diversitat en un espai a partir de les especies que son compatibles

A Arboli, prop del Montsant, coneixent una experiència de #permacultura

Descubriendo la permacultura

 Este domingo pude conocer una experiencia de permacultura, ubicada en Arbolí (Baix Camp, Cataluña). Se trata del Institut de Permacultura Montsant, una explotación dirigida por Richard y Inés que, además, hace funciones de espacio de divulgación y capacitación en este tipo de agricultura. El grupo Banc de Terres de la asociación Vilanova-Transició montó una visita de todo el día. Al final del escrito encontraréis los twitts que hice en Twitter. Recorto a continuación una definición de la wikipedia:

La permacultura constituye un sistema proyectado sostenible que integra armónicamente la vivienda y el paisaje, ahorrando materiales y produciendo menos desechos, a la vez que se conservan los recursos naturales (Bill Mollison); es el diseño de hábitats humanos sostenibles y sistemas agriculturales, que imita las relaciones encontradas en los patrones de la naturaleza. La palabra permacultura (en inglés permaculture) es una contracción de agricultura permanente, como así también de cultura permanente.

A mediados de la década de los años 1970 dos ecologistas de Australia, el doctor Bill Mollison y David Holmgren, comenzaron a desarrollar una serie de ideas que tenían la esperanza de poder utilizar para la creación de sistemas agrícolas estables. Lo hicieron como respuesta a lo que consideraban como el rápido crecimiento en el uso de métodos agroindustriales destructivos tras la segunda guerra mundial, que de acuerdo a su criterio estaban envenenando la tierra y el agua, reduciendo drásticamente la biodiversidad, y destruyendo billones de toneladas de suelo que anteriormente mantenían paisajes fértiles. Una aproximación denominada 'permacultura' fue el resultado y se dio a conocer con la publicación del libro  Permaculture One en 1978

Desde sus inicios, la permacultura se ha definido como una respuesta positiva a la crisis ambiental y social que estamos viviendo. La permacultura tiene tres ingredientes principales:
  1. La Ética, que consiste de tres principios fundamentales:
    1. Cuidar de la tierra
    2. Cuidar de las personas
    3. Poner límites a la población y el consumo (o Redistribución de los excedentes.
  2. Principios ecológicos derivados de la observación de los sistemas naturales, por ecologistas como Birch y Odum, a los cuales se añaden los 'principios de actitud' de Mollison.
  3. Diseñar herramientas y procesos que reúnan conceptos, elementos y componentes estratégicos dentro de un marco o plan de acción que pueda ser implementado y mantenido con mínimos recursos
Hace unos meses, el programa el Escarabajo Verde de una televisión española hizo un reportaje del Institut de Permacultura Montsant:
El escarabajo verde - Permacultura. ¿Perma... qué?  La mayoría de las ecoaldeas o proyectos que proponen alternativas para utilizar los recursos energéticos, cultivar la tierra o mejorar las relaciones humanas se refieren a la permacultura como guía. Perma... ¿qué?, dicen muchos al escuchar la palabra. ¿Y eso qué es? Para tratar de responder a la pregunta un equipo de El Escarabajo Verde ha estado grabando en el Instituto de Permacultura Montsant, en Tarragona, que lleva unos 20 años formando a gente de todo el mundo, y donde la permacultura se aprende practicando. Font: youtube / Rtve





Este manual de permacultura urbana que recopila los conceptos y las técnicas básicas apuntadas en sus obras Bill Molison y sus seguidores. El libro ilustra también ejemplos de horticultura en el ámbito urbano en Barcelona y Nueva York.
Autor: Jordi Romero
Títol: El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana
Idioma: català
Mides: 17 x 24 cm
Pàgines: 156
Col·lecció: Documents Tercer Mil·llenni, 4
Edició: Fundació Terra. Barcelona, 2002
* Esgotat

Descarregar en format PDF

(català) El rebost a la ciutat. Manual de permacultura urbana; Jordi Romero.
(castellà) Pàgina dedicada a la Permacultura //  www.permacultura-es.org/index.php

Tuits enviados (estan en catalán):

La #permacultura es com un disseny per fer que l'aigua circuli millor en un terreny, que els minerals no s'escapin

La #permacultura es basa en: tenir cura de la terra, de les persones, i repartir be. Em sona a People, planet, profit

Pero compte! Alguns ous compleixen la normativa ecològica pero tampoc son sans. Poden tenir 40000 gallines en nau normal i, per complir, ...
...per complir, un terreny lliure que es un fangar on les gallines no hi van, no hi ha herba, pero permet complir normativa. #permacultura

Menjar molts ous es desaconsellable, pero amb un ou ecològic de gallina q menja herba no hi ha problema! #permacultura

En canvi pots tenir un terreny lliure que tingui prou espai segons normativa pero q cada dia el vas movent i sempre nou. Certificat no imp.

Els americans volen un bon tall de carn amb greix blanc. Quan es blanc es que han menjat blat, si es groc es que han menjat herba...
Quan mengen herba son mes sans, no tenen tan colesterol, no tenen tants paràsits, no s'han de medicar.... #permacultura

Si deixes anar una gallina el primer que farà es menjar herba. La majoria de gallines d'avui no menjarà herba en la seva vida! #permacultura

Les gallines i els porcs, fins abans de la 2a Guerra Mundial, podien moure'm amb llibertat, menjar herba, no tenien tantes malalties

A sota de les oliveres podem crear una sabana, que mantindrà la terra rica i captara molt CO2. #permacultura

S'esta fent un agricultura que facilita la desertització, on la major part del terra esta descobert, exposat al sol, a la pluja, a l'erosio

La #permacultura permet treure rendiment dels diferents estrats en un espai: des dels arbres alts fins als tubercles o bolets, tot combinat

Amb el gota a gota els arbres perden arrelament, mes vulnerables a tornados. Els arbres han d'estar preparats al clima local #permacultura

....no van aguantar: les arrels ja estaven desenvolupades sols en el focus del gota a gota. #permacultura

Un pagès veí va posar gota a gota d'una font a ametllers de tota la vida. Es van acostumar a reg regular i focalitzat. En una sequera....

No li agrada la irrigació gota a gota. Esta pensada per adob soluble químic. La #permacultura prefereix q l'arrelament sigui mes ample

Van regenerant la terra amb els anys: aportar compost no es suficient, calen arrels durant anys

El Richard (usamericà-català) prefereix no parlar de sostenibilitat. Entén la #permacultura com una agricultura regenerativa

La #permacultura busca la diversitat en un espai a partir de les especies que son compatibles

A Arboli, prop del Montsant, coneixent una experiència de #permacultura