30.9.17

Ante el 1-Oct

Mañana es 1 de Octubre, el día que tendrá lugar el referéndum de autodeterminación convocado por el gobierno de Cataluña a partir de la ley aprobada por el Parlament ejerciendo su soberanía y justificada en la legalidad internacional. Si el día previo sirve para la reflexión, esta es la mía, hecha desde los parámetros de la responsabilidad social corporativa.

Ojalá que podamos compartir algunas ideas con los expertos en RSC sobre cómo gobiernos, empresas y organizaciones en general deberían hacer una aproximación a los intereses y demandas de los grupos de interés desde una mayor sutileza y no limitándose al cumplimiento de la ley sino sabiendo encontrar la legitimidad de cada momento histórico. El mismo criterio que hace la RSC para las empresas, aplicado a los gobiernos y a la relación entre los pueblos.

Si en algo hay consenso es en que el soberanismo ha ganado el relato, tanto en Cataluña como en el mundo. Muchos analistas unionistas lamentan que el Gobierno no haya creado un relato alternativo y que solo se haya parapetado tras las togas de los jueces. Pero el análisis es incompleto si pretende transmitir la idea de que sólo es un error comunicativo, de relaciones públicas o de diplomacia. También sería incompleto aunque también se lamente la renuncia unionista a la acción política. El triunfo del relato soberanista no es sólo por eso sino por tres cosas más sustanciales.

Primero. Las demandas son legítimas. Cataluña ha hecho una demanda pacífica y sostenida en el tiempo, reiterada y negada 18 veces, que ha intentado infructuosamente canalizarse por las vías de la legalidad española. Un 80% de la ciudadanía -según múltiples sondeos con unos topes de 75 al 82% - opina que las aspiraciones de Cataluña deben resolverse por medio de un referéndum. El derecho de autodeterminación de los pueblos está avalada por los convenios internacionales y la celebración de un referéndum no está tipificado como delito en España. El gobierno español se ha negado a hablar de ello alegando que ni quiero ni puedo, aunque existen múltiples canales legales para hacer posible un referéndum pactado. 

Segundo. Las demandas se hacen con extrema civilidad. Grandes manifestaciones con más de un millón de personas desde el 2010 y un hecho extraordinario: ni un solo incidente. Movilizaciones masivas, transversales, familiares y expresadas en positivo. Incluso una educación extrema, con las papeleras llenas. Un ejemplo de responsabilidad social de los organizadores y, sobre todo, de responsabilidad cívica de la sociedad, y más ante todo un estado que es quien tiene el interés por crear el conflicto gestionando policialmente el hecho político de un ejercicio de libertad de expresión. Y es hoy el principal perturbador y amenaza al orden público. Hoy el Washington Post publica un videorreportaje destacando el carácter pacífico de la movilización de los estudiantes. El mundo ha percibido la importancia del gesto: en condiciones de paz y democracia, con civilidad y con razones legítimas, se puede hablar de todo y todo pueblo tiene derecho a autodeterminarse. Si el proceso catalán concluye con éxito, las rebeldías sangrientas -aunque sean para conseguir objetivos legítimos- quedarán más desacreditadas porque el mundo habrá conocido vías pacíficas de ejercer la autodeterminación a pesar de tener el Estado en contra.

Tercero. Las consecuencias serán positivas para el contexto socioeconómico y de gobernanza. La situación actual es insostenible y fuente de conflictividad. Dentro del contexto europeo, hoy en día la independencia no implica fronteras: se trata de algo tan sencillo como que las decisiones que afectan a los catalanes las tomen los propios catalanes, al menos en aquello en que los países aún tienen capacidad de decidir. Cataluña podrá progresar evitando las limitaciones que tiene ahora impuestas y España podrá reinventarse dejando atrás unas constricciones a la democracia y a la competitividad fruto la voluntad de ejercer el control sobre Cataluña. Contra la suma de resultado cero, con los dos estados, la suma será más positiva y el marco de colaboración entre los dos puede ser excelente. Por otra parte, Europa y el mundo necesitan ejemplos positivos de defensa de la libertad y de recuperación ciudadana de la política.

La RSC lleva implícito el cumplimiento de la legalidad. Pero para una empresa o institución que hable de RSC no basta con el mero cumplimiento del articulado, ya que éste puede darse buscando los resquicios e interpretaciones hasta el fraude de ley. Hay que cumplir con el espíritu de la ley, lo que el legislador aprobó por delegación de la sociedad. El estado español es el más incumplidor de Europa con diferencia, cambia los marcos legales a medio partido (renovables, TC...), incumple sus propias leyes (memoria histórica...), compromisos con los derechos humanos (refugiados...), 34 sentencias del TC y TS, e incluso se permite incumplir 17 veces seguidas una sentencia sin que pase nada (IRPF). De hecho no respeta ni la propia CE, la cual solo se puede interpretar según los convenios internacionales suscritos. Este estado sin credibilidad en el cumplimiento decidió romper los pactos del 78 (por ejemplo la doble llave del Estatuto). No creo que España sea un Estado de Derecho europeo decía en el Mundo una catedrática de Derecho Internacional Público de la Complutense. Un estado que no cumple las leyes es un estado fallido.

La RSC debe atender la complejidad del momento que la ley deja de ser legítima. Las empresas que operan globalmente saben que cumplir la ley en algunos países puede suponer vulnerar los derechos humanos, lo que les plantea un difícil dilema ético al que hacer frente. Este dilema se plantea cuando una ley ha perdido su legitimidad a pesar de que formalmente siga vigente. El paso de la ley a la ley no siempre es fácil pero a veces hay que saber hacer cuajar de manera pacífica y serena momentos fundacionales. Un estado que no dispone de capacidad de actualizar los grandes pactos desde el consenso es un estado fallido. Todos los actores implicados deben valorar, más allá de sus intereses particulares en el corto plazo, si un estado puede basar su unidad en la fuerza de la coerción como forma de impedir que uno de los pueblos que acoge decida marcharse. Sería como si una empresa proveedora fuera cautiva por obligación. Los pueblos, como las personas tienen derechos. Y las personas que forman parte de un pueblo tienen derecho a decidir cuál es la forma en que este pueblo debe organizarse políticamente.

Si un estado no tiene capacidad de ser inclusivo con los pueblos que integra, o si no es eficaz para promover el desarrollo dentro de la diversidad que integra, puede suceder que ese estado no constituya la manera más racional de organizar la convivencia. La Agenda 2015-2030 y los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) promovidos por Naciones Unidas piden a todos los actores que seamos capaces de crear instituciones eficaces, responsables y transparentes a todos los niveles, así como garantizar la adopción de decisiones inclusivas, participativas y representativas que respondan a las necesidades a todos los niveles. Este reto, en último término, puede llevarnos a cuestionar si algunos estados multinacionales creados con la sangre de los soldados y el semen de los reyes responden a la manera más satisfactoria para el siglo XXI.

Los pactos fundamentales y el mismo estado de derecho requieren para su plena eficacia en una sociedad avanzada un marco de renovación de sus consensos, que permitan la adhesión voluntaria sin pervertir la dignidad de sus partes ni sus aspiraciones legítimas para su desarrollo. Como se dice en los ODS, el estado de derecho y el desarrollo tienen una interrelación significativa y se refuerzan mutuamente.

Para ser absolutamente positivo en esta reflexión, no quiero entrar ahora en el análisis de la parte española. Solo dejo anotado que la vulneración de derechos democráticos ha situado España al nivel de países como Turquía, con un verdadero estado de sitio y con miles de policías llegados de todos los rincones de España con conciencia de venir a reprimir y a ocupar el país (A por ellos, oé).

Sabemos que en otro contexto, ahora mismo Barcelona estaría siendo bombardeada y muchos de nosotros encarcelados o fusilados. Sin embargo, la respuesta habitual de España hoy no es factible porque estamos en la Unión Europea y porque todo el mundo ve los acontecimientos en directo. Por eso y sólo por eso, la estrategia ha evolucionado hacia el asesinato civil: apartar personas de la vida civil arrebatándoles todo su patrimonio. Como siempre se había dicho, aceptando una visión liberal de las relaciones entre las personas y los pueblos, en democracia y de manera pacífica, se puede hablar de todo. Hablar y dialogar sin limitaciones previas, aceptando la singularidad del otro, respetando la diversidad y las diferencias, es el fundamento de la plena libertad. Lamentablemente la credibilidad está muy dañada: Felipe VI mintió diciendo que Cataluña será lo que quieran los catalanes, el PSOE de Suresnes mintió afirmando que las nacionalidades tenían derecho a la autodeterminación, Zapatero mintió diciendo aprobaré el Estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya, y las instituciones españolas mintieron cuando en pleno conflicto vasco reiteraron que en un contexto de paz se podía hablar de todo, de autodeterminación incluida. Incluso la autonomía se ha demostrado un engaño: un fiscal y dos directivas de la Moncloa eran suficiente para intervenir la Generalitat y para que Cataluña se vuelva a llenar de tricornios, sin activar ni el 155 y creando un estado de excepción sin declararlo, lo que muestra que la CE no es garantía de nada y que todo queda en manos de la arbitrariedad política. Cuando un estado deja de ser creíble convierte en un estado fallido.

También dejo para otro artículo la reflexión sobre el papel de las empresas, todas pero especialmente las que ejercen un mayor poder sobre la actividad pública y política, las oligarquías que han marcado el camino de España y la satisfacción de sus intereses desde el palco del Bernabeu. Sólo dejo anotado que su responsabilidad me parece más relevante que la de Rajoy, porque su opinión es mucho más determinante como se ha visto siempre haciendo y deshaciendo.

En una visión de responsabilidad ante la sociedad, una empresa no sólo debe cumplir con las leyes sino con el espíritu de estas, que es lo que la sociedad, a través del legislador, ha querido establecer como norma. Debemos ser exigentes con los marcos legales, así como con aquellos que tienen por función hacerlas evolucionar para que den respuesta a los nuevos retos que la sociedad plantea, sin que la mera exigencia legal sea una barrera para rehuir la necesidad de que toda sociedad moderna, plural y compleja tiene de dialogar, rehacer los consensos y dibujar el futuro.

Tres notas finales:
  1. Es una heroicidad haber llegado hasta aquí y tener unas condiciones aceptables para que el voto de mañana pueda ser masivo y efectivo, a pesar de tener todo un estado en contra. Esto evidencia que el Estado español ha dejado de ser plenamente efectivo en Cataluña, como la Constitución, que ha dejado de tener legitimidad. Una parte enorme de la población ya ha desconectado mentalmente del Estado y esto ya no tiene marcha atrás.
  2. En el siglo XXI, la gestión de la diversidad y de las identidades será fundamental. Será y ya es un eje básico de la sostenibilidad del Planeta y de cada una de sus regiones. Lo que se está dirimiendo en Cataluña estos años es como se da solución civilizada a estos retos, a las aspiraciones legítimas de los pueblos, el ejercicio del poder por parte de los estados, a las interrelaciones entre naciones. Los retos de la gobernabilidad son la máxima responsabilidad de los gobiernos ante la sociedad, su RSC.
  3. La sociedad civil catalana, en este sentido, ha demostrado una inmensa madurez y capacidad de articular las sensibilidades generando transversalidad, encontrando el común denominador. Esto dice mucho de un pueblo y del capital social que acumula. Además, la sociedad civil organizada ha sabido encontrar en la expresión del derecho a decidir la forma de recuperar la dignidad del pueblo ante los constantes pisoteos.

29.9.17

Monogràfic sobre RSE a la Vanguardia

La Vanguardia ha publicat un nou monogràfic sobre responsabilitat social de les empreses titulat "Empresas conscientes en un mundo sostenible".

El monogràfic inclou una entrevista en profunditat a Xavier Carbonell com a director de la Càtedra Mango de l'Escola Superior de Comerç Internacional, altres entrevistes a Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat, i a Juan Alfaro, secretari general del Club de Excelencia en Sostenibilidad. També s'hi fan reportatges a ATLL en gestió de l'aigua, a Repsol sobre el voluntariat, i CaixaBank. Altres temes tractats són el consum verd, la inversió bancària i fons responsables, a més d'esdeveniments i estudis.

Canyelles defensa que “el concepte d'RSE s'ha consolidado entre les empreses ja que han interioritzat la responsabilitat social com a part de la cultura de la companyia, de la seva estratègia empresarial, i han vist que aquesta els ajuda a ser millors, a dialogar amb el mercat, la societat, els grups d'interès, etc."

Encara que diversos estudis i estadístiques demostren que les empreses que fan RSC tenen un millor rendiment, una menor volatilitat i, en general, són més estables en el temps si es comparen amb les que no la porten a terme, Canyelles puntualitza: "Jo no em m'atreviria a dir que la responsabilitat social sigui la causa d'aquest millor rendiment o estabilitat, és possible que sigui l'efecte: les empreses millor dirigides i que creen més valor són les que millor gestionen l'RS. El que no pot plantejar-se una companyia és voler guanyar més diners en aplicar la responsabilitat social". [aquesta expressió es referia a "en el curt termini", és a dir, accions de màrqueting concebudes per generar benefici a partir de cercar una complicitat social però que per elles mateixes difícilment es podrien considerar RSE]

També és possible, explica Canyelles, que algunes empreses optin per guanyar menys a canvi de tenir unes millors condicions laborals, de relació amb l'entorn, ambientals, i que el benefici econòmic sigui menor. "A llarg termini aquestes accions poden revertir positivament en l'empresa, que els treballadors estiguin més implicats i que l'empresa guanyi més diners ... o no", remarca el soci-consultor de Vector 5. No obstant això, diferents experiències demostren que les companyies responsables són les que aconsegueixen captar el millor talent, les que compten amb uns treballadors més compromesos amb l'organització, etc., i a la llarga es crea un cercle virtuós que porta a una millora econòmica. [La idea és que l'RSE no genera retorn pel mer fet de portar a terme unes bones pràctiques sinó en la mesura que estan correctament alineades en l'estratègia empresarial i que formen part coherentment del model d'empresa]

Canyelles també destaca la necessitat que estiguin en contacte amb el territori i realitzin accions per millorar l'entorn, com la gestió de la diversitat i de les identitats. "És un tema que no afecta directament a l'empresa, sinó a la comunitat, diu aquest expert- però l'empresa pot donar resposta a demandes i inquietuds de la societat vinculades amb la cohesió social, per exemple". [L'empresa que fa RSE ha d'atendre prioritàriament les seves responsabilitats primàries, les inherents a la seva activitat, mentre que si estan abordant aquests aspectes és bo que l'RSE s'estengui a altres matèries com les que afecten més directament els grups d'interès i el conjunt de la societat]

Podeu accedir al monogràfic aquí.

Monográfico sobre RSE en la Vanguardia

La Vanguardia ha publicado un nuevo monográfico sobre responsabilidad social de las empresas titulado "Empresas conscientes en un mundo sostenible".

El monográfico incluye una entrevista en profundidad a Xavier Carbonell como director de la Cátedra Mango de la Escuela Superior de Comercio Internacional, otras entrevistas a Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector 5 · Excelencia y sostenibilidad, y a Juan Alfaro, secretario general del Club de Excelencia en Sostenibilidad. También se hacen reportajes a ATLL en gestión del agua, a Repsol sobre el voluntariado, y a CaixaBank. Otros temas tratados son el consumo verde, la inversión bancaria y fondos responsables, además de eventos y estudios.

Canyelles defiende que "el concepto de RSE se ha consolidación  entre las empresas ya que han interiorizado la responsabilidad social como parte de la cultura de la compañía, de su estrategia empresarial, y han visto que ésta les ayuda a ser mejores, a dialogar con el mercado , la sociedad, los grupos de interés, etc."

Aunque varios estudios y estadísticas demuestran que las empresas que hacen RSC tienen un mejor rendimiento, una menor volatilidad y, en general, son más estables en el tiempo si se comparan con las que no la llevan a cabo, Canyelles puntualiza: "Yo no me atrevería a decir que la responsabilidad social sea la causa de este mejor rendimiento o estabilidad, es posible que sea el efecto: las empresas mejor dirigidas y que crean más valor son las que mejor gestionan la RS. Lo que no puede plantearse una compañía es querer ganar más dinero en aplicar la responsabilidad social". [Esta expresión se refería a "en el corto plazo", es decir, acciones de marketing concebidas para generar beneficio a partir de buscar una complicidad social pero que por sí mismas difícilmente podrían considerarse RSE]

También es posible, explica Canyelles, que algunas empresas opten por ganar menos a cambio de tener unas mejores condiciones laborales, de relación con el entorno, ambientales, y que el beneficio económico sea menor. "A largo plazo estas acciones pueden revertir positivamente en la empresa, que los trabajadores estén más implicados y que la empresa gane más dinero... o no ", remarca el socio - consultor de Vector 5. Sin embargo, diferentes experiencias demuestran que las compañías responsables son las que consiguen captar el mejor talento, las que cuentan con unos trabajadores más comprometidos con la organización, etc. Y a la larga se crea un círculo virtuoso que lleva a una mejora económica. [La idea es que la RSE no genera retorno por el mero hecho de llevar a cabo unas buenas prácticas sino en la medida en que están correctamente alineadas en la estrategia empresarial y que forman parte coherentemente del modelo de empresa]

Canyelles también destaca la necesidad que estén en contacto con el territorio y realicen acciones para mejorar el entorno, como la gestión de la diversidad y de las identidades." Es un tema que no afecta directamente a la empresa, sino a la comunidad, dice este experto- pero la empresa puede dar respuesta a demandas e inquietudes de la sociedad vinculadas con la cohesión social, por ejemplo". [La empresa que hace RSE debe atender prioritariamente sus responsabilidades primarias, las inherentes a su actividad, mientras que si están abordando estos aspectos es bueno que la RSE se extienda a otras materias como las que afectan más directamente a los grupos de interés y el conjunto de la sociedad]

Puede acceder al monográfico aquí.

28.9.17

Jornada sobre empresa saludable

  • Corresponsables abordarà la salut en l'empresa en la seva pròxima jornada
  • Josep Maria Canyelles intervindrà en nom de Respon.cat a la taula sobre Claus per impulsar la salut i les aliances en les empreses des del punt de vista dels principals grups d'interès.
Coresponsables organitzarà, el proper 4 d'octubre, la Jornada Corresponsables "Organitzacions saludables i laboralment responsables". L'auditori de Novartis a Barcelona albergarà l'esdeveniment entre les 9:00 i les 12:00 hores.

La gestió responsable dels empleats és una de les peces clau de l'estratègia d'RSE de qualsevol organització. Un àmbit en el qual el desenvolupament personal i professional van de la mà a través de la gestió del talent, la igualtat, la conciliació, la formació o el foment d'hàbits saludables.

En els últims anys, la gestió de la salut entre els empleats s'ha convertit en un imperatiu per a totes aquelles organitzacions que vulguin ser sostenibles i atreure i retenir el millor talent.

La inauguració de la jornada anirà a càrrec de Marcos González, fundador i president editor de Corresponsables, de la seva Fundació i d'observaRSE; que estarà acompanyat per Montserrat Tarrés, directora de Comunicació de Novartis i presidenta de Dircom; i Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

La primera taula de debat de la trobada, sota el títol "Com ser una organització responsable i saludable? La importància de la comunicació interna" Comptarà amb Endesa, Henkel, Novartis i Fundació Másfamilia.

A la segona taula, organitzacions com ESCI-UPF, Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics, Respon.cat, l'Associació Nacional d'Informadors de la Salut (ANIS), Laboratoris Quinton i Foment del Treball donaran la seva visió sobre "Claus per impulsar la gestió responsable de persones", des del punt de vista dels grups d'interès.

Durant la jornada, també s'analitzarà la importància de la comunicació interna a l'hora de traslladar els valors de les organitzacions i la seva vinculació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la Responsabilitat Social

Consulta el programa i inscriu-te per assistir .

27.9.17

Jornada sobre empresa saludable

  • Corresponsables abordará la salud en la empresa en su próxima jornada
  • Josep Maria Canyelles intervendrá en nombre de Respon.cat en la mesa sobre Claves para impulsar la salud y las alianzas en las empresas desde el punto de vista de los principales grupos de interés.
Corresponsables organizará, el próximo 4 de octubre, la Jornada Corresponsables “Organizaciones saludables y laboralmente responsables”. El auditorio de Novartis en Barcelona albergará el evento entre las 9:00 y las 12:00 horas.

La gestión responsable de los empleados es una de las piezas clave de la estrategia de RSE de cualquier organización. Un ámbito en el que el desarrollo personal y profesional van de la mano a través de la gestión del talento, la igualdad, la conciliación, la formación o el fomento de hábitos saludables.

En los últimos años, la gestión de la salud entre los empleados se ha convertido en un imperativo para todas aquellas organizaciones que quieran ser sostenibles y atraer y retener el mejor talento.

La inauguración de la jornada irá a cargo de Marcos González, fundador y presidente editor de Corresponsables, de su Fundación y de ObservaRSE; que estará acompañado por Montserrat Tarrés, directora de Comunicación de Novartis y presidenta de Dircom; y Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

La primera mesa de debate del encuentro, bajo el título "¿Cómo ser una organización responsable y saludable? La importancia de la comunicación interna” contará con Endesa, Henkel, Novartis y Fundación Másfamilia.

En la segunda mesa, organizaciones como ESCI-UPF, Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos, Respon.cat, la Asociación Nacional de Informadores de la Salud (ANIS), Laboratorios Quinton y Foment del Treball darán su visión sobre “Claves para impulsar la gestión responsable de personas”, desde el punto de vista de los grupos de interés.

Durante la jornada, también se analizará la importancia de la comunicación interna a la hora de trasladar los valores de las organizaciones y su vinculación con los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) y la Responsabilidad Social

Consulta el programa e inscríbete para asistir.

Presentada una nova edició del Premi Voluntariat

Aquest any 2017 es vol premiar aquells projectes que s’emmarquen en la millora de l’impacte del voluntariat.
El Premi Voluntariat 2017 s’emmarca en la millora de l’impacte del voluntariat i, en aquesta edició, vol premiar aquells projectes la finalitat dels quals sigui, o bé la millora de l’impacte del voluntariat dins l’entitat i l’establiment dels indicadors per a mesurar-ho, o bé la millora de l’impacte del voluntariat de l’entitat en la societat i de l’establiment dels indicadors per a mesurar-ho.

Seguint en la línia de l’any 2016, hi haurà la possibilitat de presentar les sol·licituds per via electrònica enviant un correu electrònic a l'adreça spav.tsf@gencat.cat amb l’enllaç corresponent a la transferència d'arxius feta mitjançant WeTransfer. No obstant, serà possible la presentació de les sol·licituds de forma presencial a les oficines de registre del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el dia 4 d’octubre de 2017.

Tramitació i guia explicativa

Des del Servei de Promoció de l'Associacionisme i el Voluntariat s’ha elaborat una guia explicativa per facilitar la sol·licitud del Premi a totes les entitats interessades. A més, a l'espai de Tràmits de la web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies es pot consultar tota la informació sobre la seva tramitació.

Convocat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, a través de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC), el Premi Voluntariat vol reconèixer, socialment i institucional, les entitats que dediquen les seves activitats a la promoció dels valors cívics i d’enfortiment de la societat al nostre país.

Convocatòria

Bases

Font: xarxanet.org

18.9.17

He enviat una carta als meus veïns per compartir com veig el moment #1oct

Amb motiu de l'inici de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre he escrit una carta per enviar als meus veïns. La comparteixo aquí.

Hola, veí! Hola, veïna!



Sóc el Josep Maria del 4t 2a. Disculpeu la intromissió... però he pensat que enviar-vos aquesta nota era la manera més amable de compartir amb vosaltres el que sento aquests dies. No és res de l'edifici, no!

Estic vivint amb una enorme il·lusió aquests dies que ens han de portar a votar en el referèndum de l'1 d'octubre. Jo sóc dels del SÍ. Però sobretot em sento molt i molt orgullós de la capacitat de la gent d'aquest país de prendre la decisió pacífica i serena de votar i de no quedar-se al sofà veient-les passar.

Quan un semàfor porta hores en vermell, prudentment s'ha de saltar perquè potser s'ha espatllat! Hem de fer servir el sentit comú. Si les coses es fan amb bona voluntat, amb respecte, seguint principis democràtics, tot és possible. Em sembla una gran experiència democràtica el que estem vivint. Un aprenentatge per als nostres fills. Cal respecte a les lleis i a les persones, però cal ser digne i exercir la llibertat. Hi ha moments històrics que ens conviden a fer un salt més enllà, a emancipar-nos com a societat, a demostrar que estem al segle XXI.

Humilment, m'agradaria compartir el desig que tots anem a votar. Cadascú el que li vingui de gust, prenent la nostra decisió. Som una societat molt madura, capaç d'acceptar el resultat majoritari. És fantàstic que davant dels conflictes que veiem arreu del món, aquí majoritàriament i serenament siguem capaços d'acceptar que la decisió s'ha de prendre a les urnes.

Els catalans som un poble, amb gent molt diversa d'idees i d'orígens. Això ens fa més rics, més plurals, i també més complexos. I em sembla que en un poble com aquest, cal que les decisions sobre com ens hem de governar les prenguem nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no des de fora. Amb la riquesa que generem i amb els reptes socials que tenim, nosaltres hem de decidir quines són les prioritats, si l'AVE o rodalies, si els bancs i les autopistes en fallida o les famílies amb necessitats, si les empreses que viuen del BOE o les pimes de l'economia productiva...

Ens passa una cosa molt rara. Vivim en un estat que ha renunciat a ser el nostre. En cap altre país civilitzat succeeix que l'Estat hagi renunciat a ser el teu estat, que vulgui perjudicar la teva economia, la teva cultura, la teva societat. I encara es pensaven que no passaria res? Que no reaccionaríem? Que la societat no es podria unir? Potser encara es pensen que tornant-nos una mica més dels nostres diners estarem agraïts. Ja no són els diners i les infraestructures. És la dignitat. I hem reaccionat molt positivament, sense fer cara d'emprenyats: hem respost amb un somriure, perquè ens han marcat el camí de la llibertat.

Res no serà igual. Fins i tot els que voteu no estareu col·laborant a fer un exercici de dignitat perquè estareu dient que tot no és acceptable i que, tant si ens quedem dins del Regne d'Espanya com si fem una República catalana, hem decidit que ja no ens poden trepitjar, que tenim uns drets, i que finalment la via democràtica és una porta que tenim per protegir-nos i, sobretot, per aspirar a fer un país millor, un país nou, un país que pensi més en el futur i en els nostres fills.

La democràcia és una actitud. La democràcia és creure-s'ho. La democràcia no se'ns concedeix, ens la guanyem. I el dia 1 d'octubre la conquerim. Fem-ho possible. Demostrem als nostres fills que la il·lusió farà possible de manera cívica i pacífica fer un país més just, més emprenedor, més sostenible, més transparent, més digne.

Josep Maria Canyelles

17.9.17

Sobre el Manifiesto Estafa Antidemocrática


 Texto íntegro: ‘1- O Estafa Antidemocrática’

[ca] Davant la publicació avui a El País del manifest unionista ‘1- O Estafa Antidemocrática’, he fet els següents tuits:

[es] Ante la publicación hoy en El País del manifiesto unionista ‘1- O Estafa Antidemocrática’, he hecho los siguientes  tuits:

El primero és indecente. El unionismo no permitió otra vía. No quiso el debate. Quiere acabar con sus adversarios

Sobre el segundo, lo dice la Com.de Venecia. Vuestra estrategia antidemocràtica es promover la abstención

Sobre el segundo, sí habrà un censo, no como en el referéndum de la Constitución Esp!

El tercero es falso: la oposición uso el TC para evitar el debate de fondo

El 4º es falso; se cambió la DUI por Referendum para asegurar voto democrático de todos

El 5º tergiversa: mayoría abs permite tener la iniciativa política para que la gente decida

Cualquier demócrata debe rechazar esta convocatoria". Acusáis de no demócratas por promover un referéndum?

"Hemos luchado contra el franquismo..." Eso os avala para imponer vuestra opción al pueblo de CAT por siglos?

"convencimiento de que es posible un futuro común" Y si queremos un futuro menos común y más libre? No podemos?

CAT: Derecho internacional a autodeterminación. ESP: según magistrado TS querellas no se ajustan a la legalidad

ESP és el estado q más se salta la ley según informe anual de la UE. Y tb incumple sentencias TC, alguna 18 veces. Queremos un Est.de derech

TODOS los pueblos tienen derecho a autodeterminarse, internamt o separandose. Y es normal que sea así no? SXXI! Sangre y semen reyes ya no

Avui dues pàgines de publicitat de l'... però en contra. Això sí que val? Aquesta és la seva igualtat davant la llei.

Tejero i pijoprogres manifesten compartir la mateixa fòbia a deixar q els CAT votin el seu futur


Text del Manifest:


Primero. La convocatoria no es transparente. Hecha mediante una “ley de referéndum” elaborada en secreto y a espaldas del Parlament. Aprobada a última hora, y sin tiempo para un debate sosegado que permita expresarse a todas las opciones en condiciones de igualdad.
Segundo. No establece un mínimo de participación. Pero se pretende que el resultado sea válido con solo un voto de diferencia, pudiendo hacer una declaración unilateral de independencia en 48 horas, sin el apoyo de una mayoría de la población catalana. A pocas semanas del 1-O no hay un censo oficial, lo que puede dar lugar a todo tipo de arbitrariedades.
Tercero. Se ha relegado y marginado a las fuerzas políticas de la oposición. Sustrayendo los más básicos derechos democráticos a los miembros del Parlament, cambiando el reglamento, acortando los tiempos e impidiendo el derecho a enmienda y el debate parlamentario. Y esto se hace utilizando una mayoría parlamentaria que no se corresponde ni con el 50% de los votos.
Cuarto. Han aprobado de forma “exprés”, en un solo día, tanto la “ley de referéndum” como las llamadas “leyes de desconexión”. Decisiones de transcendencia vital para toda la ciudadanía de Cataluña y las generaciones futuras pueden ser ejecutadas en cuestión de horas. No buscan que el pueblo catalán decida libre y conscientemente, sino una declaración unilateral de independencia.
Y quinto. El 1-O es una convocatoria unilateral. Puigdemont y su Govern dicen que actúan en nombre de la mayoría de la sociedad catalana, pero las fuerzas en las que se apoyan no representan más que el 36% del censo electoral.
Cualquier demócrata, sea cual sea su posición ante la independencia, debe rechazar esta convocatoria, impropia de una democracia y tramposa.
Por todo ello, los y las abajo firmantes, personas de izquierdas, de variada adscripción ideológica y de distintas culturas políticas, que hemos luchado por las libertades contra el franquismo, contra el terrorismo y contra la guerra, por los derechos de las mujeres y de las minorias sociales, y ahora contra los recortes, la corrupción y que rechazamos las políticas del gobierno de Rajoy, y con el convencimiento de que es posible un futuro común, libremente elegido, en el marco de un España plural donde estén reconocidas todas las identidades de los pueblos que la integran:
Rechazamos el 1-O como una estafa antidemocrática. Y llamamos a no participar en esta convocatoria, que es lo opuesto a un ejercicio de libre decisión del pueblo de Cataluña.

13.9.17

Els electors amb discapacitat visual podran votar en el Referèndum de l'1-O amb paperetes adaptades

El Govern de la Generalitat vol que el referèndum del proper 1 d’octubre tingui la màxima normalitat possible i en aquest sentit, al igual que la resta de convocatòries electorals, també hi haurà paperetes per a persones amb discapacitat visual perquè tothom pugui exercir el seu dret a vot.

 Hi haurà paperetes preparades per a persones amb discapacitat visual.

En absència d’aquestes paperetes, el president/a de la mesa electoral ajudarà aquestes persones a fer els passos necessaris per votar amb total imparcialitat.

També poden anar acompanyades d’una persona de confiança designada per la persona electora que les ajudi en el procés de votació, des de l’elecció i formalització de la papereta fins al lliurament d’aquesta papereta al president/a de la mesa.


En memòria de Montserrat Baró


Aquest cap de setmana ens ha deixat la Montserrat Baró. Va ser la fundadora de l’acidH, l’associació d’integració i desenvolupament d’intel·ligència límit, que encara presidia.

La Montserrat desprenia bondat i tenia una energia que destinava a lluitar per les persones de col·lectius especials. Durant molts anys va fer una gran tasca en l’intent d’equilibrar les injustícies i les desigualtats de la nostra societat. Va dedicar tota la seva vida a proporcionar felicitat i esperança a moltes d’aquelles persones que malauradament han tingut una condició personal o social quelcom menys afortunada. 

La vaig conèixer quan al 1994 ens va venir a veure a l'Institut Català del Voluntariat per posar en marxa una associació destinada a la intel·ligència límit, conegut en aquella època amb l'expressió borderline. Ens ho va explicar tot amb tanta energia que vam mirar de prestar-li tot el suport, tot tenia sentit, tot era llum, tot era il·lusió.

Molt temps després vaig tenir l'oportunitat de col·laborar-hi quan em va demanar que durant uns anys m'integrés al patronat de la Fundació acidH. Estar al costat de persones de tanta vàlua humana et fa sentir petit. Ella ens ha fet sentit molt petits davant tot el que ha contribuït a construir des del seu lideratge. Descansi en Pau i donem continuïtat a la seva obra per un dels col·lectius més oblidats, la intel·ligència límit.

Associació acidH. Associació Catalana d’Integració i Desenvolupament Humà. És una entitat declarada d’Utilitat Pública que des de 1994 treballa per l’atenció de les persones amb Intel·ligència Límit (IL) i discapacitat intel·lectual lleugera, la principal funció de la qual és la prestació de serveis per cobrir les seves necessitats a nivell social, laboral i formatiu i dedicada a millorar la seva qualitat de vida.

Fundació Privada Tutelar acidH. Neix el març de 1998 i dóna resposta a les demandes dels pares preocupats pel futur dels seus fills quan ells no hi siguin i a les situacions de desemparament i claudicació familiar. El seu objectiu és cobrir les necessitats de suport, protegir i garantir els drets i promoure l’autonomia de les persones amb IL i discapacitat intel·lectual lleu, d’acord amb les figures jurídiques de protecció previstes legalment.

 

10.9.17

Una nació minoritària dins l'estat ha de poder exercir el dret reconegut internacionalment a l'autodeterminació, creant si cal una legalitat excepcional

Catalunya és una minoria dins l'estat espanyol. Mai podrà fer valer els seus punts de vista en el context estatal. Si parlem de polítiques socials, on els ciutadans de Catalunya mostren un posicionament diferencial i més avançat que la resta de l'estat, sempre algú podrà arguir que s'ha de decidir entre tots els ciutadans de l'estat. Però què passa quan es parla estrictament de drets nacionals, com podria ser el dret civil o la cultura i la llengua pròpies? Els catalans no poden protegir la seva llengua perquè són minoria en un estat que considera que la llengua dels catalans no ha de tenir el mateix valor i reconeixement que la llengua castellana. En un estat confederal, els vots dels ciutadans es poden compensar amb el vot de les nacions que integren l'estat. Si en certs temes, les nacions com Catalunya i Euskadi són parts constituents que han de formar part de l'acord, es fa possible construir un model de governança més respectuós amb la diversitat.

La realitat és que l'estat espanyol no ha volgut avançar cap al reconeixement de la diversitat, ni formalment en àmbits simbòlics ni factualment en el dia a dia. És més, des del 23-F del 1981 allò de les nacionalitats que hi ha dins de l'estat, al costat de les regions, no s'ha tingut en consideració. I des de la segona legislatura d'Aznar, a Espanya s'ha imposat un pensament únic que reforça l'equiparació entre estat i nació, i que pretén liquidar el "problema catalán" en una generació, sota el convenciment que davant una "España va bien" els catalans hauran de sucumbir al "orgullo patrio" i definitivament apartar de la centralitat les veleïtats nacionalistes. Han volgut anar tan ràpid i han actuat amb tanta desconsideració que han aconseguit activar els ressorts d'un efecte contrari. Inicialment de defensa i ràpidament de desconnexió.

Catalunya és una nació mil·lenària dins d'Europa, i el fet que en els darrers tres segles no hagi pogut exercir la seva sobirania no suposa una pèrdua efectiva del dret a fer-ne ús. Les convencions internacionals estableixen el dret dels pobles a l'autodeterminació, i quan un poble com el català ha arribat a un punt de maduresa social per a voler-lo exercir, s'han de crear els marcs polítics per a poder-ho fer. Les institucions catalanes ho han intentat durant anys. Però la legitimitat s'ha esdevingut de manera més diàfana quan el Parlament de Catalunya ha disposat de la majoria absoluta partidària d'exercir el dret d'autodeterminació i quan sociològicament al voltant d'un 80% de la ciutadania considera que cal consultar el poble perquè es posicioni sobre quin futur vol per a Catalunya.

Hauria estat ideal trobar una fórmula pactada per a fer possible el referèndum. Però l'estat espanyol no ha volgut malgrat que la Constitució permetria cinc vies per a fer la consulta. Senzillament no es vol perquè no s'accepta de cap manera que els catalans puguin opinar, no s'accepta que de cap manera Catalunya pugui crear el seu propi estat. Arribats en aquest punt, l'única manera de donar resposta als anhels de la ciutadania expressats al carrer i a les urnes era sortir del marc mental espanyol i optar per crear la pròpia legalitat, que no s'oposa a l'espanyola en la mesura que aquesta es deu a les convencions internacionals que ha subscrit. Basant-se en criteris democràtics i seguint el dret reconegut dels pobles a l'autodeterminació, el Parlament de Catalunya ha aprovat una llei que ja no pot ser impugnada pel sistema polític espanyol.

Ara l'unionisme en ple -i també altres que volen nedar i guardar la roba- posa el crit al cel per la manera com es fer ús del reglament de la Cambra per a aprovar el marc jurídic que habilita per a fer el referèndum. I defensen els drets de la minoria en el Parlament. Quin cinisme més gran quan resulta que (a) és la minoria que representa Catalunya a l'estat espanyol la que ha estat trepitjada, no se li han permès exercir els seus drets i les majories han actuat amb impunitat, saltant-se les lleis (operació Catalunya) i trencant els pactes vigents des del 78 (sentència contra l'Estatut, que deslegitima l'Estatut, fa saltar pels aires la Constitució i fulmina els pactes del 78); i (b) quan resulta que han estat aquestes minories del Parlament que ara denuncien que no se'ls ha donat temps quan han estat precisament elles les que quan el van tenir uns mesos enrere no en van voler fer ús i van anar plegats al TC. El cinisme és extrem: no volen parlamentar, sols pretenen boicotejar per mitjà d'argúcies legalistes, i ara es queixen que la majoria parlamentària i la Mesa han forçat el Reglament. Quina pobresa d'arguments! La seva incoherència els delata.

L'estat espanyol actua amb la brigada Aranzadi, solament amb tàctiques judicials, sota el control d'un registrador de la Propietat, i parapetats rere les togues d'un Tribunal Constitucional que han desprestigiat absolutament. És curiós quan, a més, l'estat espanyol és el més incomplidor de la legislació a Europa, a més d'incomplir reiteradament les pròpies sentències del TC. No hi ha estratègia política, no hi ha voluntat ni capacitat de diàleg. Estaven convençuts de la seva victòria i no han preparat el terreny per a fer viable un espai de diàleg; han volat tots els ponts. Catalunya diu: encara ara podríem parar l'1-O si hi ha diàleg per fer un referèndum pactat, però els partits espanyolistes no poden canviar ni ara ni en els propers lustres un discurs que ha creat un sentiment molt profund a Espanya sobre la unitat, basada en el supremacisme i una incomprensió absoluta de Catalunya. Ara són presoners de la seva estratègia: han de castigar severament a alguns càrrecs públics i han d'evitar que el referèndum es porti a terme. I per això sols els queden les intervencions de la Guàrdia civil i infiltrar provocadors que generin accions violentes, cosa que podríem veure aquest 11 de setembre. Per això és tan important no caure en cap provocació i ser molt cauts. Ja estan preparant el terreny en aquest sentit anunciant violència, quan sempre en cinc anys de manifestacions multitudinàries s'ha donat mostra exemplar de civisme i convivència.

És cert que hauria anat molt bé disposar d'una majoria més sòlida per a concloure el procés. Però podíem aguantar més l'embat de l'estat? Es pot suportar molts més anys les pèrdues econòmiques i d'oportunitats que provoca l'estat? Es pot conviure molts més anys sotmès a qui et vol fer desaparèixer com a poble? Es pot seguir rendint vassallatge a qui no es comporta amb els paràmetres democràtics que s'espera d'un estat al segle XXI? Sigui quin sigui el resultat, Catalunya haurà exercit la seva autodeterminació i -si es pot concloure- haurà contribuït a fer saltar pels aires el règim corrupte del 78. Ara tot depèn de dos factors: què pugui arribar a fer l'estat espanyol per a posar traves al referèndum tractant de retirar alguna urna o generant conats de violència; i el més important, la ciutadania que vagi a exercir el vot.

Aznar va presagiar que abans es trencaria Catalunya que Espanya. I amb això avançava quina seria la seva estratègia, trencar la cohesió social del nostre país. Han fracassat. I per això s'agafen com un ferro roent a l'única imatge que tenen: uns parlamentaris abandonant l'hemicicle com a símbol d'un trencament social inexistent. La realitat és que el que a voltes s'esquerda és l'estat, quan veiem com el TC ha plantat cara a Rajoy, davant l'ús abusiu que el govern espanyol n'ha volgut fer, o quan apareixen les denúncies des de dins de l'operació Catalunya. Mentrestant, van morint sospitosament els que haurien de declarar per la corrupció del PP, es fan secrets els acords entre l'estat espanyol i Aràbia saudita, i s'accepta que els bancs no tornaran els diners de tots.

Nota: article publicat a Eix Diari

4.9.17

Electronics Watch presenta la Guia per als contractistes

Electronics Watch té la satisfacció de presentar la Guia per als contractistes, una exhaustiva i detallada publicació sobre diligència deguda per a contractistes de material informàtic que abasteixen compradors del sector públic. L'objectiu de la guia és ajudar aquests contractistes a complir les Condicions contractuals d'Electronics Watch i altres estàndards similars per tal de millorar les condicions laborals de les fàbriques que produeixen bens per a les administracions públiques.
 
Electronics Watch té la satisfacció de presentar la Guia per als contractistes, una exhaustiva i detallada publicació sobre diligència deguda per a contractistes de material informàtic que abasteixen compradors del sector públic. L'objectiu de la guia és ajudar aquests contractistes a complir les Condicions contractuals d'Electronics Watch i altres estàndards similars per tal de millorar les condicions laborals de les fàbriques que produeixen bens per a les administracions públiques.

El document defineix 11 resultats concrets per augmentar la transparència de la cadena de subministrament, la cooperació de la indústria amb equips de monitoratge independents i el respecte dels drets laborals i la normativa de seguretat per part de les fàbriques. Els contractistes han d'assolir els resultats que depenen directament d'ells i demostrar que exerceixen la diligència deguda de manera efectiva per aconseguir altres resultats.

Segons la Dra. Olga Martin-Ortega, directora del Grup de Recerca sobre Empreses, Drets Humans i Medi Ambient (BHRE) de la Universitat de Greenwich i membre del patronat d'Electronics Watch, "es tracta d'un tipus de diligència deguda plus que s'allunya del procés que estableixen els actuals instruments internacionals de lleis no vinculants i la regulació nacional per desenvolupar l'obligació d'obtenir uns resultats. La diligència deguda efectiva i demostrable és l'única manera de garantir el respecte per als drets humans a les cadenes de subministrament i que es corregeixin les vulneracions".

Segons el director d'Electronics Watch, Björn Claeson, "les entitats afiliades a Electronics Watch i els proveïdors que segueixin la guia tindran més capacitat col·laborativa per detectar i solucionar les vulneracions laborals i de seguretat a les seves cadenes de subministrament d'electrònica i fer que millorin les condicions del personal. La guia estableix obligacions clares i assolibles per als contractistes i ofereix als compradors públics un sistema per verificar si els proveïdors compleixen les seves obligacions contractuals i, en cas que no ho facin, els obliga a rendir comptes".

El 2015 i el 2016, Electronics Watch va desenvolupar uns models de condicions contractuals perquè els seus afiliats poguessin incorporar-les als contractes de productes electrònics. Durant el 2016 i al principi de 2017, algunes d'aquestes entitats van començar a introduir-les als seus contractes i licitacions, i van analitzar l'experiència i els comentaris enviats per licitadors i contractistes. La guia reflecteix l'experiència pràctica dels afiliats a Electronics Watch i aprofita un ampli ventall de comentaris pertinents de compradors públics, marques i distribuïdors d'electrònica, organitzacions de monitoratge d'Electronics Watch, grups de defensa dels drets laborals, experts en drets humans, experts en salut i seguretat i juristes especialitzats en contractació pública, entre d'altres.

Electronics Watch proposa als compradors del sector públic que es plantegin incorporar els procediments de la guia als seus processos de contractació i que es posin en contacte amb la nostra organització per obtenir més informació.

Font 

III Jornada d'RSE de la UOC. L'aportació de valor dels ODS en el cooperativisme. Visions i reflexions des del cas basc @UOCuniversitat @Vector_5 @SeibaIS‏

  • La jornada tindrà lloc el 3 d'octubre a Bilbao
  • Albert Huerta, soci de Vector 5 hi participarà en qualitat de responsable de l'Oficina Tècnica del programa Aracoop de la Generalitat de Catalunya
L'any 2016 l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeixia les cooperatives com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a partir de la proposta d'Alemanya per considerar "la idea i la pràctica de compartir interessos col·lectius en cooperatives". Entre d'altres elements, aquesta proposta subratllava el fet que el cooperativisme permet crear comunitats gràcies als interessos i valors compartits pels seus membres i aplicar solucions innovadores a problemes molt diversos de la societat: des de la creació d'ocupació i l'ajuda a la gent gran fins a la revitalització urbana i l'execució de projectes d'energies renovables.

És seguint aquesta idea que pensem que les cooperatives en particular i l'economia social en general poden ser agents especialment rellevants en l’impuls de l'agenda de desenvolupament impulsada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU). Aquesta agenda actualment es materialitza a través de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb metes per a l'any 2030, i que precisament es relacionen amb la solució d'alguns dels problemes anteriorment esmentats.

La Jornada prestarà, doncs, especial atenció a com el model cooperatiu pot aportar solucions resilients i innovadores per a l'assoliment d'aquests ODS. D'una banda, perquè, en tractar-se d'organitzacions basades en principis i valors, fomenta la participació i la sostenibilitat. D’altra banda, perquè entenem que les empreses cooperatives estan especialment ben situades per contribuir al triple balanç d'objectius econòmics, socials i ambientals d'aquests ODS, ja que aquest ha estat tradicionalment el seu propòsit. I, finalment, perquè en moltes ocasions aquestes organitzacions funcionen com a laboratoris d'innovació social que poden servir de referent a la resta de la societat.

És en relació amb aquests aspectes que diferents experts, acadèmics i professionals del món del cooperativisme ens oferiran el seu coneixement sobre el tema en una jornada que, com en anteriors edicions, es constitueix com a marc de reflexió i com a mitjà de difusió de les accions que impulsa la UOC en relació amb la responsabilitat social. Aquest any la Jornada està organitzada pel Màster Universitari en Responsabilitat Social dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC en col·laboració amb UNESCO Etxea - Centre Unesco del País Basc.

Programa
  • 08:30 - 09:00. Acreditacions
  • 09:00 - 09:15. Presentació institucional Àngels Fitó. Directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya
    Guillermo Dorronsoro. President d'UNESCO Etxea i degà de la Deusto Business School
  • 09:15 - 10:00. Ponència principal Alejandro Martínez Berriochoa. Director general de la Fundació Eroski. Director d'RSC i Productes Informatius d'Eroski
  • 10:00 - 10:45. Taula de debat  
    Moderador: Albert Huerta. Responsable de l'Oficina Tècnica d'Aracoop (Generalitat Catalunya) i professor del Màster en RSC de la UOC
    Begoña Arregui. Coordinadora del Màster Universitari en Economia Social i Empresa Cooperativa de la Mondragon Unibertsitatea
    Nerea Lupardo. Directora de Relacions Institucionals en Euskaltel i presidenta de IZAITE (Asociación de Empresas Vascas por la Sostenibilidad)
    José Luis Retolaza. Senior Research Fellow de Deusto Business School i president d'EBEN (European Business Ethics Network)
  • 10:45 - 11:00. Tancament de la Jornada Pastora Martínez. Vicerectora de Globalització i Cooperació de la Universitat Oberta de Catalunya
  • 11:00 - 11:30. Esmorzar - networking
 Font: UOC