4.2.23

L'Índex de Percepció de la Corrupció 2022 constata un estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya

  • Espanya baixa per segon any consecutiu un punt respecte a l'any anterior.
  • Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines

 

Declaració de Transparency International Espanya 

L'Índex de Percepció de la Corrupció (IPC) 2022, publicat dimarts 31 de gener per Transparency International, revela que Espanya no ha avançat en els seus esforços de prevenció i lluita contra la corrupció, ja que ha baixat de nou un punt respecte a l'any passat i ha obtingut una puntuació de 60/100.

Amb aquesta qualificació, Espanya ocupa la posició 35/180 del rànquing global de l'IPC, juntament amb Botswana, Cap Verd i Sant Vicent i les Granadines. Així baixa un lloc respecte l'IPC2021 i tres respecte l'IPC2020. D'altra banda, Espanya es va mantenir al lloc número 14/27 dels Estats Membres de la Unió Europea, dos punts per sota de Portugal i Lituània (62/100) i només un punt per sobre de Letònia (59/100)

Aquest descens és significatiu?

D'acord amb la metodologia de l‟IPC, una diferència d‟un punt d‟un any a un altre no constitueix un descens estadísticament significatiu. No obstant això, una caiguda per segon any consecutiu és una clara senyal de risc i perill de continuar baixant l'any que ve.


Quins factors incideixen en aquest estancament a la lluita contra la corrupció a Espanya?

  • Retardar en la regulació adequada dels grups d'interès a nivell estatal.
  • Incompliment de diversos compromisos assumits per les administracions públiques en el marc del IV Pla de Govern Obert. Manca de creació del Registre central de Titulars Reals.
  • Manteniment del programa de les Golden Visa.
  • Demora l'adopció d'un nou marc regulador de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • Manca de transparència de les reunions que es mantenen amb grups d'interès.
  • Retard d'aprovació de la llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions i de lluita contra la corrupció.
  • Opacitat per part dels parlamentaris de les agendes institucionals.
  • Retardar la modificació d‟una regulació a nivell estatal d‟incompatibilitats i conflictes d‟interessos del personal del sector públic estatal.


És evident, tal com declara la presidenta d'IT Silvina Bacigalupo, que “tot i que l'any passat constatàvem l'existència d'una potent agenda legislativa per a la prevenció i la lluita contra la corrupció que semblava augurar que el descens patit a l'IPC 2021 es podria haver recuperat si s'han materialitzat de manera efectiva les reformes legals anunciades, avui constatem que els retards a tirar endavant les reformes legals necessàries han passat factura i es torna a baixar un punt. Per això avui fem una crida al Parlament perquè no es demori més a tirar endavant les lleis necessàries destinades a la prevenció de la corrupció i al reforçament de la transparència i la rendició de comptes.”


ASPECTES DESTACATS A NIVELL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL I UE

L'IPC classifica 180 països i territoris segons els nivells percebuts de corrupció del sector públic, mesurats a través de dades obtingudes de 13 fonts experts externs, en una escala de zero (molt corrupte) a 100 (molt transparent).

Des del 2017, el 96% dels països de la regió han disminuït o han fet poc o cap progres significatiu. La mitjana de l'IPC d?Europa Occidental i la UE es va mantenir en 66 punts.

  • Dinamarca (90) encapçala la regió i el món, seguit de Finlàndia (87) i Noruega (84). Els països nòrdics continuen situats als primers llocs de l'IPC.
  • Romania (46), Bulgària (43) i Hongria (42) continuen sent els països amb més bons resultats de la regió.
  • Suècia (83), Suïssa (82), Països Baixos (80), Luxemburg (77), Regne Unit (73), Eslovènia (56), Polònia (55), Xipre (52), Malta (51) i Hongria (42) se situen aquest any en els seus mínims històrics.

Per conèixer la puntuació individual de cada país i els canvis al llarg del temps, així com l'anàlisi de cada regió, fes clic aquí .


CORRUPCIÓ, CONFLICTE I SEGURETAT

L'IPC d'aquest any revela que 124 països tenen nivells de corrupció estancats i augmenta el nombre de països en declivi. La pandèmia COVID-19, la crisi climàtica i les amenaces creixents a la seguretat a tot el món estan alimentant una nova ona d'incertesa.

La invasió russa a Ucraïna, la combinació de corrupció, autoritarisme, atacs a l'espai cívic i recessió econòmica al Brasil (38/100), la inseguretat alimentària després de dècades de conflicte al Sudan del Sud (13/100) i, finalment, la persistent crisi humanitària desencadenada per una guerra civil a l'Iemen (16/100), són alguns recordatoris del que aquesta amenaça constitueix per a la pau i seguretat mundials.

Per la seva banda, fins i tot en països amb mesures relativament fermes contra la corrupció, l'afebliment dels òrgans de supervisió crea oportunitats per a delits com el suborn i la malversació de fons i continua sent un factor preocupant que el sector de la seguretat i la defensa sigui un sector enormement opac. Segons l' Índex de la Defensa Governamental 2020, només nou països dels 85 avaluats tenen un risc baix o molt baix de corrupció. Una dada especialment preocupant ja que molts governs es preparen per augmentar la despersa militar en resposta a les amenaces emergents i a la guerra a Ucraïna.


SOBRE L'ÍNDEX DE PERCEPCIÓ DE LA CORRUPCIÓ

Des de la seva creació el 1995, l'Índex de Percepció de la Corrupció ha esdevingut el principal indicador mundial de la corrupció al sector públic. L'Índex puntua 180 països i territoris de tot el món en funció de les percepcions de la corrupció al sector públic, utilitzant dades de 13 fonts externes, com el Banc Mundial, el Fòrum Econòmic Mundial, empreses privades de consultoria i risc, grups de reflexió i altres. Les puntuacions reflecteixen les opinions de persones expertes i empresàries.

El procés de càlcul de l'IPC es revisa periòdicament per garantir que sigui el més sòlid i coherent possible, la darrera vegada pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea el 2017. Totes les puntuacions de l'IPC des del 2012 són comparables d'un any a un altre.

Per a més informació: Vídeo explicatiu de l'IPC .
L'ABC del CPI: El valor de les perceptions d'index és calculat .

El Índice de Percepción de la Corrupción 2022 constata un estancamiento en la lucha contra la corrupción en España

  • España desciende por segundo año consecutivo un punto con respecto al año anterior.
  • España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas.

 

Declaración de Transparency International España 

El Índice de Percepción de la Corrupción (IPC) 2022, publicado el pasado martes 31 de enero por Transparency International, revela que España no ha avanzado en sus esfuerzos de prevención y lucha contra la corrupción, bajando de nuevo un punto con respecto al año pasado y obteniendo una puntuación de 60/100.

Con esta calificación, España ocupa la posición 35/180 del ranking global del IPC, junto con Botswana, Cabo Verde y San Vicente y las Granadinas. Desciende así un puesto con respecto al IPC2021 y tres con respecto al IPC2020. Por otro lado, España se mantiene en el puesto número 14/27 de los Estados Miembros de la Unión Europea, dos puntos por debajo de Portugal y Lituania (62/100) y solo un punto por encima de Letonia (59/100)

 ¿Este descenso de un punto es significativo?

De acuerdo con la metodología del IPC, una diferencia de un punto de un año a otro no constituye un descenso estadísticamente significativo. Sin embargo, una caída por segundo año consecutivo, es una clara señal de riesgo y peligro de seguir descendiendo el año que viene.


¿Qué factores inciden en este estancamiento en la lucha contra la corrupción en España?

  • Retraso en la regulación adecuada de los grupos de interés a nivel estatal.
  • Incumplimiento de varios de los compromisos asumidos por las Administraciones Públicas en el marco del IV Plan de Gobierno Abierto.Falta de creación del Registro central de Titulares Reales.
  • Mantenimiento del programa de las Golden Visas.
  • Demora en la adopción de un nuevo marco regulatorio de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno.
  • Falta de transparencia de las reuniones que se mantienen con grupos de interés.
  • Retraso de aprobación de la ley de protección de las personas que informen sobre infracciones y de lucha contra la corrupción.
  • Opacidad por parte de los parlamentarios de sus agendas institucionales.
  • Retraso en la modificación de una regulación a nivel estatal de incompatibilidades y conflictos de intereses del personal del sector público estatal.


Es evidente, tal y como declara la presidenta de IT Silvina Bacigalupo, que “a pesar de que el año pasado constatábamos la existencia de una potente agenda legislativa para la prevención y lucha contra la corrupción que parecía augurar que el descenso sufrido en el IPC 2021 se podría haber recuperado de haberse materializado de forma efectiva las reformas legales anunciadas, hoy constatamos que las demoras en sacar adelante las reformas legales necesarias han pasado factura y se vuelve a descender un punto. Por eso hoy, hacemos un llamamiento al Parlamento para que no demore más en sacar adelante las leyes necesarias destinadas a la prevención de la corrupción y al refuerzo de la transparencia y la rendición de cuentas.”


ASPECTOS DESTACADOS A NIVEL REGIONAL: EUROPA OCCIDENTAL Y UE

El IPC clasifica a 180 países y territorios según sus niveles percibidos de corrupción del sector público, medido a través de datos obtenidos de 13 fuentes expertas externas, en una escala de cero (muy corrupto) a 100 (muy transparente).

Desde 2017, el 96% de los países de la región han disminuido o han hecho poco o ningún progreso significativo. La media del IPC de Europa Occidental y la UE se mantiene en 66 puntos.

  • Dinamarca (90) encabeza la región y el mundo, seguido de Finlandia (87) y Noruega (84). Los países nórdicos siguen situados en los primeros puestos del IPC.
  • Rumanía (46), Bulgaria (43) y Hungría (42) siguen siendo los países con peores resultados de la región.
  • Suecia (83), Suiza (82), Países Bajos (80), Luxemburgo (77), Reino Unido (73), Eslovenia (56), Polonia (55), Chipre (52), Malta (51) y Hungría (42) se sitúan este año en sus mínimos históricos.

Para conocer la puntuación individual de cada país y los cambios a lo largo del tiempo, así como el análisis de cada región, haz click aquí.


CORRUPCIÓN, CONFLICTO Y SEGURIDAD

El IPC de este año revela que 124 países tienen niveles de corrupción estancados, mientras que aumenta el número de países en declive. La pandemia COVID-19, la crisis climática y las crecientes amenazas a la seguridad en todo el mundo están alimentando una nueva ola de incertidumbre.

La invasión rusa a Ucrania, la combinación de corrupción, autoritarismo, ataques al espacio cívico y recesión económica en Brasil (38/100), la inseguridad alimentaria tras décadas de conflicto en Sudán del Sur (13/100) y, finalmente, la persistente crisis humanitaria desencadenada por una guerra civil en Yemen (16/100), son algunos recordatorios de lo que esta amenaza constituye para la paz y seguridad mundiales.

Por su parte, incluso en países con medidas relativamente firmes contra la corrupción, el debilitamiento de los órganos de supervisión crea oportunidades para delitos como el soborno y la malversación de fondos y sigue siendo un factor preocupante que el sector de la seguridad y la defensa sea un sector enormemente opaco. Según el Índice de la Defensa Gubernamental 2020, solo nueve países de los 85 evaluados tienen un riesgo bajo o muy bajo de corrupción. Un dato especialmente preocupante, ya que muchos gobiernos se preparan para aumentar su gasto militar en respuesta a las amenazas emergentes y a la guerra en Ucrania.


SOBRE EL ÍNDICE DE PERCEPCIÓN DE LA CORRUPCIÓN

Desde su creación en 1995, el Índice de Percepción de la Corrupción se ha convertido en el principal indicador mundial de la corrupción en el sector público. El Índice puntúa a 180 países y territorios de todo el mundo en función de sus percepciones de la corrupción en el sector público, utilizando datos de 13 fuentes externas, como el Banco Mundial, el Foro Económico Mundial, empresas privadas de consultoría y riesgo, grupos de reflexión y otros. Las puntuaciones reflejan las opiniones de expertos/as y empresarios/as.

El proceso de cálculo del IPC se revisa periódicamente para garantizar que sea lo más sólido y coherente posible, la última vez por el Centro Común de Investigación de la Comisión Europea en 2017. Todas las puntuaciones del IPC desde 2012 son comparables de un año a otro.

Para más información:Vídeo explicativo del IPC.
The ABCs of the CPI: How the Corruption Perceptions Index is calculated.

3.2.23

Josep Maria Canyelles intervé a FIDEM sobre el propòsit empresarial per orientar-se a la innovació i la sostenibilitat

Josep Maria Canyelles intervé a la sessió #TardesFidem per parlar de les empreses amb propòsit per crear innovació i sostenibilitat.

La sessió ha tingut lloc el 2 de febrer de 2023 a l'Hotel Alimara de Barcelona.

La Fundació Internacional de la Dona Emprenedora FIDEM ha organitzat amb el suport del BBVA un cicle de reflexions, que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de:

Anna Fornt, fundadora i directora del Grup Efebé.

Mercè Mullor, consellera delegada de Mullor Facility Services.

Entrevista a: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat i consultor de responsabilitat social a Vector5.cat.

Canyelles ha presentat l'associació empresarial Respon.cat i ha posat el focus en el projecte per promoure el propòsit empresarial entre el teixit empresarial català.

Es pot veure la conversa en aquest vídeo.

 

2.2.23

El canvi climàtic i els reptes socials van sumant rellevància per als CEO

La 26a Enquesta Mundial de CEO, elaborada per PwC a partir de l'opinió de 4.410 màxims executius de 105 països expressa en termes generals pessimisme i cautela, i majoritàriamet es considera que cal reinventar les empreses per garantir-ne el futur.

Em sembla interessant, des de la perspectiva de la responsabilitat social (RSC) que situïn com a prioritats ajustar costos però sense tocar la feina ja que no es preveu tocar l'ocupació (60%) ni la remuneració dels seus empleats (80%). 

També és significatiu que el 40% creu que les empreses deixaran de ser viables en menys de 10 anys si no canvien. Això ve donat pels desafiaments de la propera dècada: el 56% assenyala el canvi en els hàbits de comportament dels consumidors, el 53% la nova regulació (70% en el cas dels CEO espanyols), el 52 % la manca de talent i el 49% la disrupció tecnològica.  

Sobre el canvi climàtic, el 65% dels CEO ja han posat en marxa, o estan en procés de fer-ho, iniciatives per reduir les emissions de carboni de les seves companyies i el 61% estan innovant en productes i processos més ecològics.

I sobre l'abordatge de reptes socials, no és menyspreable el percentatge de CEO que col·labora amb grups d'interès no per crear negocis sinó per abordar temes socials, ja sigui amb governs, institucions acadèmiques i ONG. com també amb altres empreses, emprenedors o consorcis industrials.

Jornada virtual de Transferència amb les guanyadores dels Premis Respon.cat 20

Inscripcions

Aquest serà un espai de trobada per compartir i debatre sobre les bones pràctiques de les organitzacions guanyadores dels Premis Respon.cat 2022. Sis organitzacions que operen en territori català, de diferents dimensions, activitat i forma jurídica comparteixen la seva estratègia de gestió responsable des dels cinc vectors de la responsabilitat social: bon govern, ambiental, laboral, social i econòmic.

Quadre de premiades

  • NOEL ALIMENTÀRIA. Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran. [vídeo]
  • CONCENTROL. Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana. [vídeo]
  • DAMM. Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat. [vídeo]
  • VERITAS. Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració. [vídeo]
  • MATARÓ. Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables, representat per l’Ajuntament de Mataró. [vídeo]
  • AMAT IMMOBILIARIS. Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària. [vídeo]
  • Sra. Maravillas Rojo. Reconeixement especial a una persona per la seva trajectòria en Responsabilitat Social a Catalunya: Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa. [tríptic]
Es tracta d’una gran oportunitat per compartir coneixement i avançar en matèria de responsabilitat social gràcies a l’experiència d’aquestes sis organitzacions referents en diferents àmbits de l’RSE que mostraran els reptes i les oportunitats que els suposa aquest enfocament de gestió cada vegada més ben valorat per la societat.

PROGRAMA

La jornada es farà en línia i es composarà de dues parts:

9.15-10.00h PRIMERA PART: Sessió plenària

10.00-17.00 SEGONA PART: Tallers Bones Pràctiques RSE dinamitzats per les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2022

Tallers consecutius d’una hora on les organitzacions guanyadores expliquen els avantatges, reptes i dificultats amb què es troben alhora de desenvolupar les bones pràctiques per les quals han estat reconegudes.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Reflexió amb motiu de la sentència del TJUE

  • La responsabilitat dels mitjans de comunicació és fonamental ja que contribueixen a crear valors socials i cada cop més a polaritzar la societat en bombolles irreconciliables alimentades per la tergiversació informativa.
  • Espanya segueix retrocedint pel que fa a l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 16 de Nacions Unides, que parla de de pau, justícia i institucions sòlides i pretén promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

Parlem poc de la responsabilitat social dels mitjans de comunicació. Si segles enrere els valors d’una societat venien conformats per la família i per l’església i posteriorment també per l’escola, la intel·lectualitat i els moviments socials, avui és evident que el món corporatiu és qui mostra una gran capacitat i encara desenvolupant-se per marcar no sols les modes sinó els referents culturals, models socials i valors de la societat. El màrqueting ha tret nota en fer aquesta feina, que és més profunda que merament col·locar un producte a un segment de mercat.

Dit això, els mitjans de comunicació en són la corretja de transmissió perquè l’entusiasme interessat, l’assentiment o, per contra, el sentit crític fan que una constel·lació de valors en substitueixi una altra de manera generalitzada, massiva i accelerada. La majoria de mitjans estan estretament vinculats al poder i intensament condicionats pels anunciants i per la propietat. No descobreixo res de nou.

Però a l’hora d’abordar la responsabilitat de les empreses davant la societat, sovint posem la mirada en l’empresa que fa les coses malament i desatenem l’entorn mediàtic que posa en safata l’acceptació (o acceptabilitat) social. Els mitjans de comunicació han renunciat a ser la veu de la societat, la veu dels grups d’interès, els portaveus dels col·lectius que no tenen veu. Per exemple, la veu de les generacions que encara no han nascut. No els exigim prou. O potser pensen que no és el que els lectors n’esperen. O senzillament el gos no mossega la mà de qui li dona el menjar.

Però parlar de l’RSC dels mitjans no solament fa referència a com contribueixen a modificar els valors socials. També hi ha aspectes més immediats, materials, objectivables, com el dilema entre veritat o la tergiversació. En dic dilema perquè és una tria voluntària, que forma part de l’estil propi, i que es fa de manera conscient.

Permeteu-me exemplificar-ho amb una informació important i molt esperada: la sentència del TJUE sobre les prejudicials de Llarena. Cerco la informació aportada per un mitjà alineat en l’espanyolisme però que tradicionalment havia estat estat rigorós, i em trobo amb una ocultació de la frase més important de la sentència, que obre una nova interpretació molt rellevant per la jurisprudència europea i per al cas en concret. El punt fonamental és que per denegar una euroordre calia demostrar la falla sistèmica de la justícia d’un país però ara s’afegeix al mateix nivell, amb la conjunció “o”, si hi ha grup objectivament identificable. És a dir, que la falla no és sistèmica sinó sols contra un grup, i aquí queden obertes totes les possibilitats, un grup sexual, d’origen, o com seria el cas una minoria nacional o, si es vol, un col·lectiu ideològic com l’independentisme.

El fet que el País oculti aquesta informació, donant continuïtat moltes tergiversacions fetes en el darrer decenni, converteix aquest diari en un pamflet, si més en aquesta part de la informació. Succeeix el mateix amb l’estat espanyol, on no podem negar que hi ha un estat de dret, però que aquest es trenca completament quan ens referim al Procés. Institucions públiques i mitjans de comunicació han considerat que el fi justifica els mitjans, i que poden fer una excepció en un afer, creient que no afectarà al conjunt de la seva activitat.


Textos de Silvia Agulló, periodista d'El País i de la sentència.

Doncs això és el que no acceptaríem mai d’una empresa: la responsabilitat social ha de ser transversal, integral, no se’n poden fer excepcions. I si algun cop s’incompleix, cal rendir-ne comptes sota el lema del comply or explain, compleix o explica’t. Tingues el coratge d’explicar públicament que crearàs un forat en l’estat de dret o en el rigor informatiu perquè consideres que un concepte com la unitat de l’estat és més important que el mateix estat de dret o que el rigor informatiu.

I encara, un criteri fonamental per al periodisme, no barrejar intencionadament informació i opinió. Aquí la irresponsabilitat de les males pràctiques és dramàtica. Ho és com a principi deontològic i ètic. Però més encara per les conseqüències que comporta. Un dels reptes socials més rellevants que hauríem d’afrontar col·lectivament, al costat de la desigualtat, la diversitat i altres, és la creixent i interessada polarització social. Tant les xarxes socials com també els mitjans clàssics en son els principals culpables, juntament amb certa política que se’n val. Creant bombolles socials que no s’escolten entre elles i en un context de malestar creixent estem creant el ferment de l’enfrontament i la violència. Quan El País, percebut pels seus lectors com un mitjà seriós, tergiversa sistemàticament la informació en una matèria, està creant barreres mentals i allunyant qualsevol possibilitat de diàleg constructiu, fet que quan la falsedat té lloc sobre un conflicte nacional crea plausabilitat social sobre la discriminació xenòfoba contra un col·lectiu nacional.



Algunes reflexions relacionades sobre governança i ODS 16 al voltant del cas català:

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Reflexión con motivo de la sentencia del TJUE

  • La responsabilidad de los medios de comunicación es fundamental puesto que contribuyen a crear valores sociales y cada vez más a polarizar la sociedad en burbujas irreconciliables alimentadas por la tergiversación informativa.
  • España sigue retrocediendo en lo que se refiere al Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 16 de Naciones Unidas, que habla de paz, justicia e instituciones sólidas y pretende promover sociedades justas, pacíficas e inclusivas.

Hablamos poco de la responsabilidad social de los medios de comunicación. Si siglos atrás los valores de una sociedad venían conformados por la familia y por la iglesia y posteriormente también por la escuela, la intelectualidad y los movimientos sociales, hoy es evidente que el mundo corporativo es quien muestra gran capacidad y todavía desarrollándose para marcar no sólo las modas sino los referentes culturales, modelos sociales y valores de la sociedad. El marketing ha sacado nota al realizar este trabajo, que es más profundo que meramente colocar un producto en un segmento de mercado.

Dicho esto, los medios de comunicación son su correa de transmisión porque el entusiasmo interesado, el asentimiento o, por el contrario, el sentido crítico hacen que una constelación de valores sustituya a otra de forma generalizada, masiva y acelerada. La mayoría de los medios están estrechamente vinculados al poder e intensamente condicionados por los anunciantes y por la propiedad. No descubro nada nuevo.

Pero a la hora de abordar la responsabilidad de las empresas frente a la sociedad, a menudo ponemos la mirada en la empresa que hace las cosas mal y desatendemos el entorno mediático que pone en bandeja la aceptación (o aceptabilidad) social. Los medios de comunicación han renunciado a ser la voz de la sociedad, la voz de los grupos de interés, los portavoces de los colectivos que carecen de voz. Por ejemplo, la voz de las generaciones que todavía no han nacido. No les exigimos lo suficiente. O quizá piensen que no es lo que los lectores esperan. O sencillamente el perro no muerde la mano de quien le da de comer.

Pero hablar de la RSC de los medios no sólo hace referencia a cómo contribuyen a modificar los valores sociales. También existen aspectos más inmediatos, materiales, objetivables, como el dilema entre verdad o la tergiversación. Le llamo dilema porque es una elección voluntaria, que forma parte del estilo propio, y que se hace de manera consciente.

Permítanme ejemplificarlo con una información importante y muy esperada: la sentencia del TJUE sobre las prejudiciales de Llarena. Busco la información aportada por un medio alineado en el españolismo pero que tradicionalmente había sido riguroso, y me encuentro con una ocultación de la frase más importante de la sentencia, que abre una nueva interpretación muy relevante por la jurisprudencia europea y para el caso en concreto. Lo fundamental es que para denegar una euroorden había que demostrar el fallo sistémico de la justicia de un país pero ahora se añade al mismo nivel, con la conjunción “o”, si hay grupo objetivamente identificable. Es decir, que el fallo no es sistémico sino sólo contra un grupo, y ahí quedan abiertas todas las posibilidades, un grupo sexual, de origen, o cómo sería el caso una minoría nacional o, si se quiere, un colectivo ideológico como el independentismo.

El hecho de que El País oculte esta información, dando continuidad muchas tergiversaciones hechas en el último decenio, convierte a este diario en un panfleto, al menos en esta parte de la información. Lo mismo sucede con el estado español, donde no podemos negar que existe un estado de derecho, pero que éste se rompe completamente cuando nos referimos al Procés. Instituciones públicas y medios de comunicación consideran que el fin justifica los medios, y que pueden hacer una excepción en un asunto, creyendo que no afectará al conjunto de su actividad.


Textos de Silvia Agulló, periodista de El País y de la sentencia.

Pues eso es lo que nunca aceptaríamos de una empresa: la responsabilidad social debe ser transversal, integral, no se pueden hacer excepciones. Y si alguna vez se incumple, hay que rendir cuentas bajo el lema del comply or explain , cumple o explícate. Ten el coraje de explicar públicamente que vas a crear un agujero en el estado de derecho o en el rigor informativo porque consideras que un concepto como la unidad del estado es más importante que el propio estado de derecho o que el rigor informativo.

Y aún, un criterio fundamental para el periodismo, no mezclar intencionadamente información y opinión. Aquí la irresponsabilidad de las malas prácticas es dramática. Lo es como principio deontológico y ético. Pero más aún por las consecuencias que comporta. Uno de los retos sociales más relevantes que deberíamos afrontar colectivamente, junto a la desigualdad, la diversidad y otros, es la creciente e interesada polarización social. Tanto las redes sociales como los medios clásicos son los principales culpables, junto con cierta política que vale. Creando burbujas sociales que no se escuchan entre sí y en un contexto de malestar creciente estamos creando el fermento del enfrentamiento y la violencia. Cuando El País, percibido por sus lectores como un medio serio, tergiversa sistemáticamente la información en una materia,


Algunas reflexiones relacionadas sobre gobernanza y ODS 16 en torno al caso catalán (negrita para los textos en castellano):

1.2.23

Els setens Premis de la Responsabilitat Social de Catalunya reconeixen cinc empreses, un territori i una persona

  • Noel Alimentària i Concentrol guanyen els Premis Respon.cat 2022 a la trajectòria del compromís en responsabilitat social empresarial.
  • Veritas, Damm i Amat Immobiliaris organitzacions reconegudes per bones pràctiques de responsabilitat social en matèries ambientals i laborals.
  • Mataró ha estat reconegut com a territori socialment responsable i Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa, ha rebut el reconeixement personal.

Les empreses valoren la responsabilitat social cada cop més com un avantatge competitiu i s’està convertint en un factor per generar relacions sòlides i de confiança amb el seu entorn, començant pels equips interns, la clientela o al llarg de la cadena de proveïment. A més, moltes d’aquestes empreses més compromeses estan incorporant un sentit de propòsit més ambiciós.

En aquest context tenen lloc els premis de la responsabilitat social a Catalunya, que han reconegut cinc organitzacions, una persona i un territori per les seves bones pràctiques i la seva trajectòria en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE).

El saló daurat de la Casa Llotja de Mar estava al límit, amb 150 assistents a l’acte de lliurament dels Premis el 24 de gener a la setena edició d’aquests reconeixements de referència a Catalunya organitzats per l’associació empresarial Respon.cat.

Jaume Guàrdia

Jaume Guàrdia, president de Concentrol

Els Premis Respon.cat han permès posar en valor la trajectòria socialment responsable de Noel Alimentària per tota la feina feta en l’àmbit de la responsabilitat social, destacant que és la quarta generació d’empresa familiar amb una mirada molt transversal en RSE preocupada pel territori, el medi ambient i les persones, i de Concentrol per la consolidació de la gestió de l’RSE dins totes les àrees de l’organització. Una empresa amb gran visió de futur amb la voluntat de crear valor compartit i generar coneixement.

Amat Immobiliaris

Guifré Homedes, DG d’Amat Immobiliaris

També s’ha reconegut per les bones pràctiques en àrees concretes de Veritas pel seu programa ambiental de col·laboració per la voluntat de crear un model d’empresa amb consciència amb un projecte compromès amb la salut, el consum responsable i l’impacte ecològic; Amat Immobiliaris per com la igualtat d’oportunitats i l’equitat de gènere formen part de la identitat de l’empresa i Damm per convertir el programa de voluntariat que promouen entre el seu equip en una eina de cohesionadora i de gran impacte social

Més enllà de reconèixer organitzacions concretes, Respon.cat també treballa per fer de Catalunya un país socialment responsable, i per això cada any reconeix territoris que estan sumant esforços de les seves organitzacions per fer dels valors de l’RSE un factor de la identitat local. Enguany el reconeixement al Territori Socialment Responsable ha correspost a la ciutat de Mataró, que ha estat representat per l’Ajuntament de la ciutat i altres entitats rellevants d’aquest municipi que fa més de 20 anys que aborda la gestió del Territori Socialment Responsable.

Sara Berbel - Mavi Rojo

Sara Berbel, gerent de l’Aj. Bcn i Mavi Rojo, presidenta Abacus

Per cinquè any s’ha atorgat un reconeixement a la trajectòria personal pel seu compromís amb la Responsabilitat Social a Catalunya, que en aquesta ocasió ha estat per a Maravillas Rojo presidenta d’Abacus Cooperativa. Rojo ha treballat de manera incansable per transformar el model d’empresa i contribuir així a construir una societat més igualitària, inclusiva i justa, tant des de l’àmbit públic com actualment des de la presidència d’Abacus Cooperativa. Dona amb caràcter, gran comunicadora i compromesa amb els valors del cooperativisme, Maravillas Rojo és una referent a l’hora de liderar projectes que tenen un impacte real en el món empresarial, en les ciutats i en la ciudadania. En la seva intervenció s’ha basat en els valors de la confiança, que a ella li han fet i ella ha fet, i en la il·lusió, tot descant que confiança també és exigència.

La presentació de Rojo ha anat a càrrec de Sara Berbel, gerent de l’Ajuntament de Barcelona, que ha aprofitat les seves coincidències professionals per traçar la seva biografia posant el focus en els valors que l’han caracteritzada i l’admiració que ha despertat al seu voltant.

Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona ha iniciat l’acte donant la benvinguda a la Llotja de Mar per tot seguit referir-se a aquest nou model d’empresa que està emergint i que s’ha pogut contemplar en aquests Premis, basada en uns valors de responsabilitat envers la societat. Roca ha declarat que responsabilitat és propòsit i és sostenibilitat, i cada cop més empreses adopten aquestes pràctiques que, alhora, són una oportunitat tant per fer empresa com per fer una societat millor. Ha explicat que des de la Cambra publiquen els Indicadors de progrés i benestar, creats recentment, que ajuden a fer entendre que la sostenibilitat i el benestar no sols es basa en indicadors macroeconòmics. La presidenta ha finalitzat la intervenció destacant que aquests premis simbolitzen el model que des de les Cambres es propugna per crear impactes positius, amb conciència del paper que les empreses hem detenir amb un impacte en les tres P: people, planet, profit.

Rafel Oncins, president de Respon.cat i responsable d’RSE de Plusfresc, ha constatat que les empreses responsables són més resilients i que la voluntat dels Premis Respon.cat de ser referents en Responsabilitat Social a Catalunya. Oncins ha explicat que des de l’associació es vol promoure les empreses amb propòsit i es disposa d’un mecanisme perquè també les pimes se sentin reconegudes en aquest model. A més, el president ha volgut fer referència al context actual, recordant que la diversitat és un factor d’enriquiment i no de conflicte.

Jaume Fàbrega

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres Cat

Jaume Fàbrega, president del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, ha reflexionat sobre la corresponsabilitat que avui tenen les empreses en el futur de la humanitat, i que tenen en els ODS el full de ruta. Alhora ha destacat la importància en termes de gestió empresarial ja que les persones dels propis equips ho demanen, així com el talent que observa a quines empreses es vol acostar. Renunciar a aquests valors suposa renunciar al talent, ha declarat, tot afegint que l’empresa que vulgui tenir èxit ha de tenir sentit, un propòsit i, més enllà de la generació de beneficis i productes, ha de donar sentit a la seva existència. Fàbrega ha mostrat la satisfacció de les Cambres per haver impulsat Respon.cat i ha dit que premis com aquests serveixen per fer evident com canvia el model d’empresa a qui no ho sap o no s’ho acaba de creure.

DG Indústria

Oriol Alcoba, DG Indústria

Oriol Alcoba, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya ha manifestat que les empreses avui han d’abordar la generació del triple impacte, no només econòmic sinó també social i ambiental, i s’ha referit al model de Michael Porter del valor compartit. Ha indicat que estem davant d’un repte que és empresarial i que els fons d’inversió observen la sostenibilitat de les companyies. Alcoba ha agraït i ha posat en valor la tasca que es du a terme des de Respon.cat.

En el decurs de l’acte s’ha projectat un vídeo de cada empresa reconeguda, que s’ha elaborat expressament per a l’ocasió, destacant les bones pràctiques de responsabilitat social. Aquests vídeos es poden trobar al canal de youtube de Respon.cat.

Però els premis no acaben aquí ja que es podrà parlar amb representants de cada empresa per conèixer com han gestionat les bones pràctiques i les dificultats que han hagut d’afrontar. Serà en una jornada de transferència de les bones pràctiques que tindrà lloc aquest 16 de febrer, un marc d’aprenentatge entre empreses on cadascuna de les reconegudes podrà compartir amb tot detall les seves actuacions en el marc d’un taller obert.

També s’ha volgut aprofitar l’acte per mostrar el suport empresarial als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que Nacions Unides va aprovar fa vuit anys, en el marc de l’Agenda 2030.  Els 17 objectius pretenen erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom, i per assolir-los, cadascú ha de fer la seva part, tant els governs, com el sector privat, la societat civil i la ciutadania.

Els Premis Respon.cat tenen el suport del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.

Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya, és una associació que agrupa més d’un centenar d’empreses compromeses amb el progrés de la seva RSE i que pretén fer de Catalunya un territori socialment responsable. Va néixer el 2014 com a organisme empresarial de referència en RSE a Catalunya, i disposa d’un Consell social amb les principals organitzacions empresarials de Catalunya. Funciona amb grups de treball, espais d’aprenentatge i de cocreació per a les empreses membres, i organitza anualment els Premis Respon.cat i el programa d’acompanyament RSE.Pime.

Els Premis Respon.cat s’atorguen a la trajectòria del compromís en RSE per a pimes i grans empreses i, a més, es fan reconeixements a bones pràctiques en cinc àmbits de la responsabilitat social empresarial.

Fotos de l’acte

Quadre de premiats

  • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran: Noel Alimentària. [vídeo]
  • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana: Concentrol. [vídeo]
  • Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat: Damm. [vídeo]
  • Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració: Veritas. [vídeo]
  • Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables: Mataró, representat per l’Ajuntament de Mataró. [vídeo]
  • Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària: Amat Immobiliaris. [vídeo]
  • Reconeixement especial a una persona per la seva trajectòria en Responsabilitat Social a Catalunya: Maravillas Rojo, presidenta d’Abacus Cooperativa. [tríptic]
Composició del Jurat 2022

Albert Castellanos, secretari d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, David Marin (president de Femcat), Narcís Bosch Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, Maria José Sarrias, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, M. Jesús Martínez Argüelles, directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat,. i Rafel Oncins Pujol, president de Respon.cat i director d’RSC de PlusFresc.