15.7.10

ANUE publica la revista del C’MUN 2010

juny 8, 2010

[ca] Ja està disponible la versió online de la revista especial de l’ANUE dedicada al Catalonia Model United Nations 2010, en anglès, castellà i català. La podeu consultar a la secció de joves del web, o baixar-la directament d’aquests links:

[es] Ya está disponible la versión online de la revista especial de la ANUE dedicada al Catalonia Model United Nations 2010, en inglés, español y catalán. Se puede consultar en la sección de jóvenes de la web, o bajarla directamente de estos links:

[en] The special magazine devoted to the UNA Catalonia Model United Nations 2010, in English, Spanish and Catalan is available online. Links:

http://www.anue.org/cmun/cmun2010-magazine-eng.pdf
http://www.anue.org/cmun/cmun2010-magazine-esp.pdf
http://www.anue.org/cmun/cmun2010-magazine-cat.pdf


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Un grup d'ecologistes aixafa per error un camp de blat de moro del Baix Ter

foto.JPG
Eren unes cinquanta persones, i van fer la destrossa pensant-se que era un experiment de transgènics

Un grup d'uns cinquanta activistes antitransgènics van aixafar aquest dilluns a la matinada un camp de blat de moro de Torroella de Montgrí, prop del Mas Pinell. Segons va anunciar el mateix grup a través d'una pàgina d'Internet, van fer aquesta acció per sabotejar uns teòrics experiments en transgènics que l'empresa de llavors Syngenta tenia en aquest camp. Segons afirma el grup, “aquest tipus d'accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats”, referint-se a la proliferació dels conreus transgènics. [llegir-ne més]


La foto és maquíssima, tot i que sembla una invasió d'extraterrestres! Malauradament tota l'escenografia cau per terra quan salta la notícia que s'ha produït un error. Quan el pagès s'ha assabentat que tenia el camp aixafat sí que s'ha degut pensat que devia ser cosa d'alienígenes.

L'activisme és una acció necessària quan cal fer front a una corporació davant la qual no és possible actuar eficaçment amb altres mitjans. Si es tracta d'una corporació amb gran poder i l'organització no té altres canals per a fer sentir la seva veu, l'activisme és una possibilitat. Però l'activisme comporta forçar la legalitat, perjudicar una part, desatendre drets de propietat... Per tant, cal ser molt curós en el que es fa, com es porta a terme, qui ho fa i contra qui... Sols pot tenir validesa ètica si realment no hi ha altres vies, si la corporació té recursos per a evitar que les opinions en contra apareguin als mitjans de comunicació. És a dir, si hi ha unes conductes corporatives opaques, no dialogants, agressives, i alhora els activistes disposen de raons suficients.

Però el que no es poden cometre són errors d'aquest tipus, no es pot actuar perquè ens semblava una cosa que no era. Sovint hem parlat de la Responsabilitat Social de les Organitzacions socials o no lucratives i hem fet referència a la importància que els promotors de l'RSE i els que exigeixen compromisos a les empreses siguin absolutament coherents, socialment responsables, i amb conductes exemplars quant a la seva ètica. No fer-ho així no solament afebleix el seu repte sinó que pertorba la tasca de les altres organitzacions que també tenen objectius similars o que es poden valer també de l'activisme desacreditant-los.

Lligant amb aquest fil de reflexió, seria interessant algun dia parlar més sobre quan és legítim o convenient trencar la llei...


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Premi Candi Villafañe de projectes per a la promoció d’Igualtats d’Oportunitats

L’Ajuntament de Lleida convoca la segona edició del Premi Candi Villafañe de projectes per a la promoció d’Igualtats d’Oportunitats i la no discriminació, de caràcter biennal i d’àmbit estatal, per premiar i reconèixer projectes que fomentin la igualtat d’oportunitats.

Aquest premi vol seguir significant, alhora, un record al desaparegut Candi Villafañe com a persona solidària, sensible i lluitadora per les desigualtats socials, i un reconeixement a la seva tasca com a Regidor de Serveis
Personals de l’Ajuntament de Lleida.

El premi pretén impulsar projectes i actuacions d’intervenció en el territori que fomentin la igualtat d’oportunitats en diferents àmbits com; infància i adolescència, igualtat de gènere, gent gran, persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, persones excloses socialment o amb risc d’exclusió, etc.

La Regidoria de Serveis Personals i Salut Pública de l’Ajuntament de Lleida fa una convocatòria oberta a totes les entitats d’iniciativa social, administracions locals, centres educatius i centres universitaris d’àmbit estatal, que presentin un projecte d’intervenció en igualtats d’oportunitats.

Bases


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

14.7.10

Fòrum de l'auditor professional · Sitges 2010

[ca] Els dies 1 i 2 de juliol va tenir lloc a Sitges el 20è Fòrum de l'auditor professional, amb el lema de "Per un control eficaç, l’auditoria és la resposta", dins el qual, tal com vam informar hi ha haver una taula rodona "Auditoria, transparència i RS" on va intervenir Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global al costat d'altres experts.

Vegeu el vídeo reportatge


[es] Los días 1 y 2 de julio tuvo lugar en Sitges el 20 Foro del auditor profesional, con el lema de "Por un control eficaz, la auditoría es la respuesta", en el que, tal como informamos hubo una mesa redonda "Auditoría, transparencia y RS" donde intervino Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global junto a otros expertos.

Ver el vídeo reportaje




Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

13.7.10

Curs "La Biodiversitat. Aspectes bàsics per a la gestió i l'ús sostenible de la diversitat biològica"

En motiu de l'Any Internacional de la biodiversitat, el Campus Universitari de la Mediterrània ofereix un curs bàsic sobre diversitat biològica, amb un professorat integrat per experts de reconegut prestigi en la matèria.

El curs introduirà conceptes bàsics sobre la biodiversitat, presentarà l'estat de la qüestió sobre la diversitat biològica a la Unió Europea i a Catalunya.

A continuació, es faran diverses sessions temàtiques, on es tractarà la integració de la biodiversitat en la planificació del territori, instruments econòmics per a la conservació de la biodiversitat, etc.

També es presentaran les estratègies per a la conservació i l'ús sostenible de la diversitat biològica a nivell de Catalunya, tant a escala autonòmica com local.
MEDI AMBIENT - La Biodiversitat. Aspectes bàsics per a la gestió i l'ús sostenible de la diversitat biològica
Data inici: 15-09-2010
Data fi: 17-09-2010
Calendari: Matí, de 8:00h a 14:30h
Hores totals del curs: 15 hores presencials
Preu: 121 €
Lloc:Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG)
CONTINGUTS:

OBJECTIUS GENERALS

Que els alumnes coneguin el concepte de biodiversitat biològica, amb totes les seves diverses dimensions.

Que els alumnes disposin d'un coneixement bàsic, però suficient, sobre la situació de la biodiversitat a escala mundial, europea i catalana, i quins són els reptes als quals ha de fer front.

Que els alumnes disposin d'un coneixement suficient sobre la normativa bàsica, les polítiques, estratègies, plans i programes que han de permetre la conservació i un ús sostenible de la diversitat biològica (a escala internacional, europea i catalana).

Que els alumnes disposin d'un coneixement bàsic sobre instruments concrets (de planificació i de gestió) que s'estan utilitzant actualment a Catalunya, tant en l'àmbit autonòmic com local.


OBSERVACIONS:
El fet d’inscriure’s a un curs, no dóna dret a reserva de plaça fins que no s’ha pagat la matrícula, per tant recomanem fer les dues coses, inscripció i pagament en el mateix moment.

Aquest curs està reconegut amb crèdits de lliure elecció per la Xarxa Vives d’Universitats. Consulteu l’apatrat “Tot sobre el Campus” per conèixer les condicions.

El curs és reconegut pel Departament d'Ensenyament dins del Pla de Formació del Professorat.

INFORMACIÓ:

Secretaria del CUM
IMET
(Institut Municipal d'Educació i Treball)
C/ de la Unió , 81-87
08800 Vilanova i la Geltrú
Tel.: +34 93 814 04 40
Fax: +34 93 893 15 99
correu-e: cum@imet.cat

El Campus està coorganitzat per: UPC, IMET, IEMed



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

12.7.10

Els emprenedors catalans tenen a l'abast crear empreses més ràpid

Si se'm permet dir-ho pel broc ample, una de les responsabilitats socials del sector públic fa referència a com es poden disminuir els períodes de temps que els administrats perden com a conseqüència d'una burocràcia ineficient o poc competitiva. I especialment en aquells casos en què aquests retards o temps excessius tenen conseqüències en els drets de les persones o els causa un perjudici, o en limita la competitivitat com seria el cas del temps necessari per a crear una empresa. És per això que donem la benvinguda a la iniciativa governamental que permet que els emprenedors catalans tinguin a l'abast crear empreses més ràpid:
L'Oficina de Gestió Empresarial facilita constituir una empresa per via electrònica i limita a 48 hores la constitució d'una societat anònima. Simplifica els tràmits dels emprenedors que volen crear una empresa a Catalunya. La creació es fa per via electrònica i és immediata, gràcies al decret de simplificació. El canvi administratiu, vigent des de l'1 de juliol, és un pas més en la direcció de la desitjada finestra única.

Avantatges de la constitució d’empreses mitjançant la tramitació electrònica:

ESTALVI DE TEMPS: es redueix considerablement el temps de tramitació de la constitució de societats i empreses individuals. En el cas de l’empresari individual és immediat, pot començar l’activitat un cop feta la tramitació. En el cas de les Societats Limitades es triguen 48 hores, un cop es disposa de la reserva de denominació social. Fins ara, les gestions es podien allargar per sobre dels 20 dies.

ESTALVI D’ORGANISMES A VISITAR: no cal desplaçar-se a diferents organismes per realitzar tots els tràmits necessaris per a la constitució, que afecten a diferents organismes competents tant de l’Estat com de la Generalitat. L’emprenedor només ha d’anar a qualsevol de les Oficines de Gestió Empresarial o a les OGE-cambres, i a la notaria, si es tracta d’una societat. L’empresari s’estalviarà gestions com ara anar personalment al Registre Mercantil, a la Seguretat Social o a l’Agència Tributària.

ESTALVI DE FORMULARIS A OMPLIR: fins ara calia omplir fins a 5 formularis. A partir d’ara, totes les gestions es fan a través del sistema de tramitació telemàtica

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

El dret a decidir



El Tribunal Constitucional s'hauria d'haver inhibit i no dictar cap sentència respecte un pacte polític aprovats pels parlaments i refrendat pel poble de Catalunya. I així li ho van demanar no solament el Parlament de Catalunya -el més antic d'Europa- sinó que també es van manifestar en aquest sentit insignes juristes. La sentència és injusta per molts motius, començant per la seva mateixa existència, però a més parteix de la idea que Catalunya neix com a subjecte de dret amb la Constitució espanyola (CE) del 1978, talment com si una nació amb mil anys d'història i voluntat de permanència fos un conte de fades sense cap valor polític.

La CE del 78 es pot interpretar de moltes maneres. El moment en què va ser elaborada, després de 40 anys de dictadura i amb el risc latent dels militars, va fer que es formulés amb gran ambigüitat, però això és precisament el que permet interpretar-la de moltes maneres. Dins d’aquest gran marge, són els parlaments i la sobirania popular qui ha de establir el rumb del desenvolupament i no un tribunal que han fet una sentència que suposa una interpretació política. Els arguments jurídics s’han construït per a justificar una decisió política que pretén posar fi al procés de desenvolupament autonòmic. La prova més sagnant d’aquesta afirmació és que en alguns aspectes l’autonomia quedarà disminuïda respecte a altres interpretacions anteriors del TC i respecte l’Estatut del 79. Les constitucions que valen són aquelles que es poden anar adaptant als nous temps i obren perspectives. La CE permet aquesta evolució en gran mesura però aquest TC l’ha escapçat.

Però el mal ja està fet i ara ja no toca parlar d'una sentència que té més de política que de jurídica. Ara toca parlar de com ens en sortim, d'aquest xoc de legitimitats. Som en una cruïlla, i ara és l'hora de la política en majúscula, però amb dos matisos. El primer és que no cal esperar grans gestos des de la realitat política espanyola i, per tant, la iniciativa política catalana ha de fer la seva via. La segona és que el lideratge polític ha de veure's acomboiat de la plena implicació i complicitat social.

Les paraules que ens arriben d'Espanya són més aviat poc sensibles, per dir-ho de manera suau. Segurament han perdut la capacitat de ser sensibles al que representem: després de 40 anys de franquisme i 30 de democràcia formal sense fer la transició cap al respecte entre els pobles la gran majoria dels espanyols senten com una agressió que els catalans ens definim com una nació. Fa cent anys, els intel·lectuals espanyols encara podien expressar-ho com una realitat, mentre que ara és una rara excepció la persona que des de Castella reconeix aquest fet històric.

En canvi, des de Catalunya, quan algú expressa amb to contundent que a l'Estat espanyol sols hi ha una única nació ho sentim com un llenguatge amenaçador i propi d'una ideologia totalitària. El fet que la CE expressi que Espanya és una nació és entès pels catalans en el sentit d'estat-nació. I efectivament mentre no hi hagi un procés de secessió, Espanya és un únic estat o estat-nació. Però des d'un altre punt de vista, el de la nació com a col·lectivitat que existeix en un territori amb una història, tradicions, cultura, llengua, consciència i voluntat de ser i continuar existint, ens sembla fora de lloc dubtar que dins l'actual Estat espanyol n'hi ha diverses, de nacions.

Tot canvia i res és immutable. I en el cas del territoris estatals, cal desitjar que els canvis en els seus límits es produeixin no com a fruit de guerres o de matrimonis reials com succeïa en el passat sinó per l'expressió pacífica i democràtica de les seves societats. Avui tothom entén que si un matrimoni no funciona i no s'albiren possibilitats d'entesa en el futur, el millor és divorciar-se. I el divorci entre éssers madurs es pot portar a terme de manera raonable i el més amistosa possible, cosa que és impossible quan una de les dues parts creu que l'altra és una propietat seva.

I al marge del que digui la CE, tota nació té una sobirania inqüestionable que pot exercir quan vulgui, com a expressió de la seva lliure autodeterminació. És una rèmora pensar que un estat hagi de tenir sempre les mateixes fronteres al marge de la voluntat democràtica de les persones i de l'evolució de les societats. Fa dos-cents anys, Espanya era una realitat molt més gran que l'actual i avui tothom accepta la secessió que es va produir i la troba raonable. Sols hem de rellegir que era Espanya a la CE del 1812, la Pepa:
Artículo 1.- La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios.
Art. 174.- El reino de las Españas es indivisible
Artículo 10.- El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las Islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África. En la América septentrional: Nueva España con la Nueva-Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar. En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno.
A Catalunya, la desafecció envers Espanya ha crescut a mesura que la dictadura quedava més lluny i sobretot a mesura que el discurs polític a Espanya (i no només polític: social, empresarial...) mostrava més distància respecte a la voluntat legítima de Catalunya d’exercir i augmentar el seu autogovern. El sobiranisme a Catalunya ja no és un posicionament sentimental sinó de drets i d'aprofundiment democràtic. Curiosament, els unionistes acaben basant els seus arguments sentimentals (allò que els uneix a Espanya des d'un punt de vista emotiu, perquè sempre ho han vist així...) o declaradament bèl·lics (Catalunya és Espanya per dret de conquesta...).

Avui trobem entre els sobiranistes persones procedents de moltes tendències, de l'unionisme, de les idees federals, catalanistes sense una idea prefixada, o nous catalans procedents de la immigració. I treballadors, empresaris, polítics, acadèmics, professionals, etc., tots ells duts per una idea profundament democràtica sobre el dret a decidir i sobre la necessitat que Catalunya exerceixi els seus drets ja que la situació actual és insostenible: els territoris competeixen entre ells en el món, mentre que els catalans ho hem de fer contra el propi estat! El 80% dels catalans creu que l'economia milloraria o seguiria igual si Catalunya fos un estat. Des d'una òptica de sostenibilitat, mantenir unida Espanya requereix una energia excessiva que no compensa els rèdits. L’estat de dret i els valors democràtics estan col·lapsant a l’estat espanyol. El sistema en aquest moment no és sostenible i, de fet, caldria analitzar en quins moments ho ha estat.

Catalunya defensa uns drets no solament de forma democràtica i pacífica sinó sota una idea inclusiva i avançada. Quan el nostre país es declara com una nació no ho fa sota cap consideració ètnica o restrictiva. són catalans aquells que viuen i treballen a Catalunya. Ser català és un dret de ciutadania i la plena integració al país està disponible per a tothom, com pugui ser en el cas de la llengua. Un exemple clarificador d'aquesta voluntat és quan en les consultes sobiranistes en convida a votar a totes les persones immigrants, les quals passen a ser considerades uns catalans més. O quan es promou el respecte a la vall d'Aran, territori que forma part de Catalunya però que és part d'una realitat nacional diferent, l'occitana. La prova més evident del que diem és que el catalanisme i el sobiranisme són transversals a tota la ciutadania inclosos els que van venir des d'altres terres i és aquest caràcter no polaritzador del catalanisme segons l'origen el que fa que li puguem atorgar un caràcter ètic i orientat a la creació de capital social. Aquest caràcter acollidor, respectuós, democràtic, republicà, es contraposa amb el caràcter dur del nacionalisme espanyol: sols es pot ser veritablement espanyol renunciant a formar part d'altres realitats nacionals.

Catalunya ha de mesurar molt els seus passos a partir d'ara en què un canvi d'etapa s'ha posat en marxa, i ho hem de fer pensant que novament podem ser un model per a la humanitat com al llarg de mil anys ho hem pogut ser en altres ocasions. El que fem ara i aquí pot ser imitat en altres contextos on també hagin d'afrontar problemes històrics de governança. El que fem aquí haurà de comptar amb observadors internacionals i haurà de ser excel·lent en les seves formes.

Aquest és un procés en què no s'hauria de generar una fractura social greu dins del país, i on caldria comptar amb la realitat d'una gran part de la població que, per raons de costum, d'educació, de por al canvi, o familiars encara se sent espanyola. És per això que cal avançar trobant els grans consensos socials. I el gran punt de trobada pot ser el 'dret a decidir'. Catalunya ha de tenir dret a decidir el seu futur, sigui el que sigui, però exercint la sobirania que li és pròpia i a la qual en mil anys no ha renunciat per voluntat pròpia.

Per això, la gran consulta que caldria portar a terme en un termini de dos o tres anys hauria de fer referència a  una pregunta a la qual el gran gruix de la població hi donaria suport i podria comptar amb l'acord de totes les forces polítiques catalanes:
Esteu d'acord que el poble de Catalunya i per mitjà de les seves institucions disposi de totes les capacitats per a decidir el seu futur democràticament?
La recuperació de la dignitat, de l'estat propi, o de la capacitat de decidir sobre tot allò que ens afecta, passa en primer lloc per recuperar pacíficament la sobirania, formalitzar el dret a decidir. Cap institució mundial podrà oposar-se a un pas d'aquesta índole. Sols els col·lectius molt espanyolitzats i declaradament unionistes optaran per considerar que Catalunya ha de ser una nació tutelada des de Madrid. Aquest seria un pas que obre totes les portes, des de la secessió a la plena integració voluntària a Espanya, passant per un major autogovern o esdevenir un estat associat, però sempre de manera voluntària. És en definitiva el pas que li cal també a Espanya per poder ser plenament una democràcia.

La seva gradualitat o el fet de ser un pas intermedi cap a una altra banda permet que les persones reflexionin serenament sense pors i sense apriorismes, sabent que tot és possible en una societat avançada, lliure i democràtica. Segons les enquestes, 1 de cada 4 votants pel 'no' ho faria per por a conflictes.

Si bé encara són moltes les persones a Espanya que no tolerarien la 'afrenta' (El 26% dels espanyols voldria anul·lar l'autonomia catalana si sortís el 'sí'), el 52% dels espanyols acataria la voluntat de la ciutadania catalana si aquesta decidís, via referèndum, que vol ser independent. I no es poden menysprear les consideracions sobre les situacions que farien més acceptable la independència catalana:
Pel que fa a les situacions que farien “més acceptable” la independència catalana, d’entre les opcions a) mantenir la nacionalitat espanyola, b) mantenir una caixa comuna de solidaritat econòmica, c) tenir el reconeixement de la UE i d) mantenir el vincle amb la corona espanyola; la més triada ha estat dels espanyols és que es mantingués la nacionalitat espanyola. El 71% considera que aquesta seria una manera de fer més passable la independència, mentre que un 24% opina que aquest no seria un factor important. La solidaritat econòmica (61,5% sí; 30% no; 7,8 no ho sap), el reconeixement europeu (58,1% sí; 36,3% no; 5,6% no ho sap) i el vincle amb la corona (57,4% sí; 34,3% no; 8,3% no ho sap) són, per aquest ordre, les altres opcions contemplades.
El futur és possible sols a partir d'imaginar-se'l. De visualitzar-lo com a possible. La gent jove o els nous ciutadans tenen més facilitat per a fer-ho, enfront de la gent que ha viscut sota una mentalitat que ha fet desenvolupar conviccions sobre la impossibilitat del canvi: Més de la meitat dels immigrants que viuen a Catalunya creuen que en un futur Catalunya i Espanya seran estats diferents. És més alt el percentatge d'immigrants que creuen en la independència, que no pas el de catalans que hi confien.

El somni és possible i cal portar-lo a terme de manera exemplar i garantint en tot allò que sigui possible que ningú hi surti perdent. Fins i tot hem de posar en consideració que les dues entitats polítiques resultants hauran de sortir-ne reforçades en la seva definitiva obertura al món, a la globalització i en l'enfortiment d'una cultura emprenedora i una economia productiva.

Apunts anteriors relacionats:

11.7.10 Europa i Nacions Unides haurien de donar un toc d'alerta a l'Estat espanyol


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

El derecho a decidir


  • La manifestación vivida ayer en Barcelona es un hecho de gran valor mundial: cómo una nación expresa pacíficamente su deseo de libertad y de profundización democrática.
  • Ayer nos referíamos a ello precisamente afirmando que Europa y Naciones Unidas deberían dar un toque de alerta al Estado español. Hagamos ahora alguna reflexión más sobre cómo avanzar en adelante.

El Tribunal Constitucional debería haberse inhibido y no dictar ninguna sentencia respecto a un pacto político aprobados por los parlamentos y refrendado por el pueblo de Cataluña. Y así se lo pidieron no sólo el Parlamento de Cataluña -el más antiguo de Europa- sino que también se manifestaron en este sentido insignes juristas. La sentencia es injusta por muchos motivos, empezando por su misma existencia, pero además parte de la idea de que Catalunya nace como sujeto de derecho con la Constitución española (CE) de 1978, como si una nación con mil años de historia y voluntad de permanencia fuera un cuento de hadas sin ningún valor político.

La CE del 78 se puede interpretar de muchas maneras. En el momento en que fue elaborada, después de 40 años de dictadura y con el riesgo latente de los militares, hizo que se formulara con gran ambigüedad, pero eso es precisamente lo que permite interpretarla de muchas maneras. Dentro de este gran margen, son los parlamentos y la soberanía popular quien debe establecer el rumbo del desarrollo y no un tribunal que han hecho una sentencia que supone una interpretación política. Los argumentos jurídicos se han construido para justificar una decisión política que pretende poner fin al proceso de desarrollo autonómico. La prueba más sangrante de esta afirmación es que en algunos aspectos la autonomía quedará disminuida respecto a otras interpretaciones anteriores del TC y respeto del Estatuto del 79. Las constituciones que valen son aquellas que se pueden ir adaptando a los nuevos tiempos y abren perspectivas. La CE permite esta evolución en gran medida pero este TC lo ha descabezado.

Pero el daño ya está hecho y ahora ya no toca hablar de una sentencia que tiene más de política que de jurídica. Ahora toca hablar de cómo nos vamos a salir de este choque de legitimidades. Estamos en una encrucijada, y ahora es la hora de la política en mayúscula, pero con dos matices. El primero es que no hay que esperar grandes gestos desde la realidad política española y, por tanto, la iniciativa política catalana ha de hacer su vía. La segunda es que el liderazgo político debe verse acompañado de la plena implicación y complicidad social.

Las palabras que nos llegan de España son más bien poco sensibles, por decirlo de manera suave. Seguramente han perdido la capacidad de ser sensibles a lo que representamos: después de 40 años de franquismo y 30 de democracia formal sin hacer la transición hacia el respeto entre los pueblos, la gran mayoría de los españoles sienten como una agresión que los catalanes nos definamos como una nación. Hace cien años, los intelectuales españoles aún podían expresarlo como una realidad, mientras que ahora es una rara excepción la persona que desde de España reconoce este hecho histórico.

En cambio, desde Cataluña, cuando alguien expresa con tono contundente que en España sólo hay una única nación lo sentimos como un lenguaje amenazador y propio de una ideología totalitaria. El hecho de que la CE exprese que España es una nación es entendido por los catalanes en el sentido de estado-nación. Y efectivamente mientras no haya un proceso de secesión, España es un único estado o estado-nación. Pero desde otro punto de vista, el de la nación como colectividad que existe en un territorio con una historia, tradiciones, cultura, lengua, conciencia y voluntad de ser y seguir existiendo, nos parece fuera de lugar dudar de que dentro del actual Estado español hay varias naciones.

Todo cambia y nada es inmutable. Y en el caso de los territorios estatales, es de desear que los cambios en sus límites se produzcan no como fruto de guerras o de matrimonios reales como sucedía en el pasado sino por la expresión pacífica y democrática de sus sociedades. Hoy todo el mundo entiende que si un matrimonio no funciona y no se vislumbran posibilidades de entendimiento en el futuro, lo mejor es divorciarse. Y el divorcio entre seres maduros se puede llevar a cabo de manera razonable y lo más amistosa posible, lo que es imposible cuando una de las dos partes cree que la otra es una propiedad suya.

Y al margen de lo que diga la CE, toda nación tiene una soberanía incuestionable que puede ejercer cuando quiera, como expresión de su libre autodeterminación. Es una rémora pensar que un estado tenga que tener siempre las mismas fronteras al margen de la voluntad democrática de las personas y de la evolución de las sociedades. Hace doscientos años, España era una realidad mucho mayor que la actual y hoy todo el mundo acepta la secesión que se produjo y la encuentra razonable. Sólo tenemos que releer qué era España en la CE de 1812, conocida como "la Pepa":
Artículo 1 .- La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos Hemisferios.
Arte. 174 .- El reino de las Españas se indivisible
Artículo 10 .- El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas Adyacentes: Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las Islas Baleares y las Canarias con las demas posesiones de África. En la América septentrional: Nueva España con la Nueva-Galicia y península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo y la isla de Puerto Rico con las demas Adyacentes a estas y al continente en uno y otro marzo En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas Adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno.
Cualquier pueblo que ha conocido la libertad, bajo ningún concepto quiere renunciar a ella. Que le pregunten a todos estos pueblos latinoamericanos y de otros continentes si quisieran recuperar el espíritu constitucional y volver a ser españoles. En el caso de Catalunya no se trata de ganar sinó de recuperar la libertad perdida en 1714.

En Cataluña, la desafección hacia España ha crecido a medida que la dictadura quedaba más lejos y sobre todo a medida que el discurso político en España (y no sólo político: social, empresarial ...) mostraba más distancia respecto a la voluntad legítima de Cataluña de ejercer y aumentar su autogobierno. El soberanismo en Cataluña ya no es un posicionamiento sentimental sino de derechos y de profundización democrática. Curiosamente, los unionistas acaban basando sus argumentos sentimentales (lo que les une a España desde un punto de vista emotivo, porque siempre lo han visto así ...) o declaradamente bélicos (Cataluña es España por derecho de conquista...).

Hoy encontramos entre los soberanistas personas procedentes de muchas tendencias, del unionismo, de las ideas federales, catalanistas sin una idea prefijada, o nuevos catalanes procedentes de la inmigración. Y trabajadores, empresarios, políticos, académicos, profesionales , etc., todos ellos llevados por una idea profundamente democrática sobre el derecho a decidir y sobre la necesidad de que Cataluña ejerza sus derechos ya que la situación actual es insostenible: ¡los territorios compiten entre ellos en el mundo, mientras que los catalanes lo tenemos que hacer contra el propio estado! El 80% de los catalanes cree que la economía mejoraría o seguiría igual si Catalunya fuera un estado. Desde una óptica de sostenibilidad, mantener unida España requiere una energía excesiva que no compensa los réditos. El estado de derecho y los valores democráticos están colapsando en España. El sistema en este momento no es sostenible y, de hecho, habría que analizar en qué momentos lo ha sido.

Cataluña defiende unos derechos no sólo de forma democrática y pacífica sino bajo una idea inclusiva y avanzada. Cuando nuestro país se declara como una nación no lo hace bajo ninguna consideración étnica o restrictiva. Son catalanes los que viven y trabajan en Cataluña. Ser catalán es un derecho de ciudadanía y la plena integración en el país está disponible para todos, como pueda ser en el caso de la lengua. Un ejemplo clarificador de esta voluntad es cuando en las consultas soberanistas se invita a votar a todas las personas inmigrantes, las cuales pasan a ser consideradas unos catalanes más. O cuando se promueve el respeto al valle de Arán, territorio que forma parte de Catalunya pero que es parte de una realidad nacional diferente, la occitana. La prueba más evidente de lo que decimos es que el catalanismo y el soberanismo son transversales a toda la ciudadanía incluidos los que vinieron desde otras tierras y es este carácter no polarizador del catalanismo según el origen lo que hace que le podamos otorgar un carácter ético y orientado a la creación de capital social. Este carácter acogedor, respetuoso, democrático, republicano, se contrapone con el carácter duro del nacionalismo español: sólo se puede ser verdaderamente español renunciando a formar parte de otras realidades nacionales.

Cataluña ha de medir mucho sus pasos a partir de ahora en que un cambio de etapa se ha puesto en marcha, y debemos hacerlo pensando que nuevamente podemos ser un modelo para la humanidad como a lo largo de mil años lo hemos podido ser en otras ocasiones. Lo que hacemos aquí y ahora puede ser imitado en otros contextos donde también tengan que afrontar problemas históricos de gobernanza. Lo que hacemos aquí deberá contar con observadores internacionales y deberá ser excelente en sus formas.

Este es un proceso en el que no debería generar una fractura social grave dentro del país, y donde habría que contar con la realidad de una gran parte de la población que, por razones de costumbre, de educación, de miedo al cambio , o familiares todavía se siente española. Es por ello que hay que avanzar encontrando los grandes consensos sociales. Y el gran punto de encuentro puede ser el 'derecho a decidir'. Cataluña debe tener derecho a decidir su futuro, sea el que sea, pero ejerciendo la soberanía que le es propia y a la que en mil años no ha renunciado por voluntad propia.

Por ello, la gran consulta que habría que llevar a cabo en un plazo de dos o tres años debería hacer referencia a una pregunta en la que el gran grueso de la población le daría apoyo y podría contar con el acuerdo de todas las fuerzas políticas catalanas:
¿Usted está de acuerdo en que el pueblo de Cataluña y por medio de sus instituciones disponga de todas las capacidades para decidir su futuro democráticamente?
La recuperación de la dignidad, del estado propio, o de la capacidad de decidir sobre todo aquello que nos afecta, pasa en primer lugar para recuperar pacíficamente la soberanía, formalizar el derecho a decidir. Ninguna institución mundial podrá oponerse a un paso de esta índole. Sólo los colectivos muy españolizados y declaradamente unionistas optarán por considerar que Cataluña debe ser una nación tutelada desde Madrid. Este sería un paso que abre todas las puertas, desde la secesión a la plena integración voluntaria en España, pasando por un mayor autogobierno o convertirse en un estado asociado, pero siempre de manera voluntaria. Es en definitiva el paso que necesita también a España para poder ser plenamente una democracia.

Su gradualidad o el hecho de ser un paso intermedio hacia otro lado permite que las personas reflexionen serenamente sin miedos y sin apriorismos, sabiendo que todo es posible en una sociedad avanzada, libre y democrática. Según las encuestas, 1 de cada 4 votantes por el 'no' lo haría por temor a conflictos.

Si bien todavía son muchas las personas en España que no tolerarían la 'afrenta' (El 26% de los españoles quisiera anular la autonomía catalana si saliera el 'sí'), el 52% de los españoles acataría la voluntad de la ciudadanía catalana si esta decidiera, vía referéndum, que quiere ser independiente. Y no se pueden despreciar las consideraciones sobre las situaciones que harían más aceptable la independencia catalana:
En cuanto a las situaciones que harían "más aceptable" la independencia catalana, de entre las opciones a) mantener la nacionalidad española, b) mantener una caja común de solidaridad económica, c) tener el reconocimiento de la UE y d) mantener el vínculo con la corona española, la más elegida ha sido de los españoles es que se mantuviera la nacionalidad española. El 71% considera que esta sería una manera de hacer más pasable la independencia, mientras que un 24% opina que este no sería un factor importante. La solidaridad económica (61,5% sí, 30% no; 7.8 no lo sabe ), el reconocimiento europeo (58,1% sí; 36,3% no; 5.6% no lo sabe) y su vínculo con la corona (57,4% sí; 34,3% no; 8.3% no lo sabe) son, por este orden, las otras opciones contempladas.
El futuro es posible sólo a partir de imaginárselo. De visualizarlo como posible. La gente joven o los nuevos ciudadanos tienen más facilidad para hacerlo, frente a la gente que ha vivido bajo una mentalidad que ha hecho desarrollar convicciones sobre la imposibilidad del cambio: Más de la mitad de los inmigrantes que viven en Cataluña creen que en un futuro Cataluña y España serán estados diferentes. Es más alto el porcentaje de inmigrantes que creen en la independencia, que el de catalanes que confían en ello.
El sueño es posible y hay que llevarlo a cabo de manera ejemplar y garantizando en todo aquello que sea posible que nadie salga perdiendo. Incluso tenemos que poner en consideración que las dos entidades políticas resultantes deberán salir reforzadas en su definitiva apertura al mundo, a la globalización y en el fortalecimiento de una cultura emprendedora y una economía productiva.

Apuntes anteriores relacionados:

11.7.10 Europa y Naciones Unidas deberían dar un toque de alerta en España

Vota'nsVótenos para el Premio Blogs Catalunya. Puede votar los blogs favoritos hasta el 9 de septiembre. Este año, además de votar los blogs, también puede votar cada posteo publicado. Esta valoración (“M’agrada”="Me gusta") incide en el resultado final, ya que cada cinco suponen un voto para el bloque. Clique el icono!

Tegolasolare, teules tradicionals d'argila vermella amb cèl·lules solars integrades


L'energia solar fotovoltaica, que és l'energia elèctrica que s'obté directament dels raigs del sol gràcies a l'efecte fotoelèctric d'una làmina metàl·lica semiconductora anomenada cèl·lula fotovoltaica, cada dia aporta nous avenços que la fan més atractiva, sobretot per als propietaris d'habitatges aïllats que els agradaria tenir una font neta i independent d'energia. La companyia Àrea Tegolasolare S.r.L. que té la seva seu a Anagni, Itàlia, ha desenvolupat unes teules tradicionals d'argila vermella amb cèl lules solars fotovoltaiques integrades...

Aquestes teules porten integrades en el seu cos de ceràmica quatre cèl·lules fotovoltaiques i es poden interconnectar formant un veritable camp fotovoltaic a tota la teulada amb el consegüent aprofitament de tota la radiació solar que caigui sobre la casa. A més aquestes teules "Tegolasolare" s'instal·len com si fossin teules ordinàries, assegurant l'estabilitat de la teulada. El seu avantatge és que les teules danyades es poden canviar amb facilitat (com les teules tradicionals) i fins i tot quan en un futur apareguin en el mercat noves teules amb cèl·lules de major rendiment i millores tecnològiques, també es poden substituir sense cap tipus de problema.

La teules "Tegolasolare" les cèl lules solars es barregen perfectament en el cos d'argila poden cobrir tot la teulada d'un casa, i la companyia sosté que un sostre de 40 m2 cobert amb aquestes rajoles seria capaç de produir al voltant de 3 kW d'energia, que no està gens malament. Aquestes teules tenen una dimensions de 46 x 46 cm i les dimensions del panell fotovoltaic integrat pròpiament dit (de silici monocristal·lí) són 29 x 29 cm. L'empresa també ofereix teules de 1 m2. L'alimentació és de 11 Wp per cada teula.

Combinar la tradició, la protecció del medi ambient i la innovació tecnològica no sempre és una tasca fàcil i normalment alguna cosa hem de sacrificar i renunciar, però la solució de la companyia Tegolasolare et garanteix la salvaguarda dels teus valors més estimats, oferint a més un estalvi de energia impressionant, amb el mínim espai ambiental i visual, perquè la teva llar de sempre, amb les teules de vermella argila que miren al sol, procuraran un factor de ecosostenibilidad pràcticament inigualable. Una vegada em va dir un amic: "El dia que les teules recullin l'energia del sol em canvio la teulada, però jo no poso a casa meva tota aquesta parafernàlia de plaques solars que més que una llar sembla una planta industrial." És veritat, Joan, però ara no tens excusa, i la teva llar seguirà sent casa teva, només que et proporcionarà energia neta i barata.

http://www.fareastgizmos.com/green_energy/lg_launches_koreas_first_ecofriendly_solar_hybrid_air_conditioner.php



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Tegolasolare, tejas tradicionales de arcilla roja con células solares integradas.



La energía solar fotovoltaica, que es la energía eléctrica que se obtiene directamente de los rayos del sol gracias al efecto fotoeléctrico de una lámina metálica semiconductora llamada célula fotovoltaica, cada día aporta nuevos avances que la hacen más atractiva, sobre todo para los propietarios de viviendas aisladas que les gustaría tener una fuente limpia e independiente de energía. La compañía Área Tegolasolare S.r.L. que tiene su sede en Anagni, Italia, ha desarrollado unas tejas tradicionales de arcilla roja con células solares fotovoltaicas integradas...

Estas tejas llevan integradas en su cuerpo de cerámica cuatro células fotovoltaicas y se pueden interconectar formando un verdadero campo fotovoltaico en todo el tejado con el consiguiente aprovechamiento de toda la radiación solar que caiga sobre la casa. Además estas tejas "Tegolasolare" se instalan como si fueran tejas ordinarias, asegurando la estabilidad del tejado. Su ventaja es que las tejas dañadas se pueden cambiar con facilidad (como las tejas tradicionales) e incluso cuando en un futuro aparezcan en el mercado nuevas tejas con células de mayor rendimiento y mejoras tecnológicas, también se pueden sustituir sin ningún tipo de problema.

La tejas "Tegolasolare" cuyas células solares se mezclan perfectamente en el cuerpo de arcilla pueden cubrir todo el tejado de un casa, y la compañía sostiene que un techo de 40 m2 cubierto con estas baldosas sería capaz de producir alrededor de 3 kW de energía, que no está nada mal. Estas tejas tienen una dimensiones de 46 x 46 cm y las dimensiones del panel fotovoltaico integrado propiamente dicho (de silicio monocristalino) son 29 x 29 cm. La empresa también ofrece tejas de 1 m2. La alimentación es de 11 Wp por cada teja.

Combinar la tradición, la protección del medio ambiente y la innovación tecnológica no siempre es una tarea fácil y normalmente algo tenemos que sacrificar y renunciar, pero la solución de la compañía Tegolasolare te garantiza la salvaguardia de tus valores más queridos, ofreciéndote además un ahorro de energía impresionante, con el mínimo espacio ambiental y visual, porque tu hogar de siempre, con las tejas de roja arcilla que miran al sol, procurarán un factor de ecosostenibilidad prácticamente inigualable. En cierta ocasión me dijo un amigo: "El día que las tejas recojan la energía del sol me cambio el tejado, pero yo no coloco en mi casa toda esa parafernalia de placas solares que más que un hogar parece una planta industrial." Es verdad, Juan, pero ahora no tienes excusa, y tu hogar seguirá siendo tu hogar, solo que te proporcionará energía limpia y barata.



Vota'nsVótenos para el Premio Blogs Catalunya. Puede votar los blogs favoritos hasta el 9 de septiembre. Este año, además de votar los blogs, también puede votar cada posteo publicado. Esta valoración (“M’agrada”="Me gusta") incide en el resultado final, ya que cada cinco suponen un voto para el bloque. Clique el icono!

L’Institut d’Assistència Sanitària, la responsabilitat social d'una empresa pública sanitària

  • L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) ha iniciat la gestió de la prìopia RSE
  • L'any que ve, es compliran 800 anys (sic) de la fundació del primer Hospital Santa Caterina construït en l'actual plaça del mercat al 1211.
L’IAS crea la comissió de treball de Responsabilitat Social Corporativa
Aquesta setmana ha quedat formalment constituïda la Comissió d'RSC de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), creada per treballar i desenvolupar les actuacions de l’IAS en aquest àmbit. L’objectiu primer serà l’elaboració d’un Pla Estratègic de RSC, del qual en sortirà un pla d’actuació i una primera memòria de sostenibilitat. El treball realitzat serà avaluat per una auditoria externa. La comissió, integrada per professionals assistencials i no assistencials de diferents serveis i departaments de l’empresa, a més d’un representant del Consell d’Administració, s’ha creat un cop aprovada la Declaració de Responsabilitat Social Corporativa de l’IAS pel seu Consell d’Administració, que presideix Tomàs Sobrequés.

Tomàs Sobrequés, president del consell d'administració de l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), publica un article a El Punt Comarques Gironines (27-06-2010 - Pàgina 8):
La responsabilitat social d'una empresa pública sanitària


La responsabilitat social corporativa (RSC) és, a més del compliment estricte de les obligacions legals vigents, la contribució activa i voluntària de les empreses en les àrees social, econòmica i ambiental per fomentar una gestió que sigui èticament responsable, respectuosa amb el medi ambient i amb els drets humans, i que sigui fruit de la relació i el diàleg transparent amb els seus grups d'interès, de manera que es responsabilitzin de les conseqüències i els impactes que es deriven de les seves accions.

Des dels seus orígens, la nostra entitat, atesa la seva condició de prestadora de serveis sanitaris i socials, i d'empresa pública, té una funció social coneguda, reconeguda i indiscutible. És una empresa que no té accionistes pròpiament, però que considera que els seus accionistes són tots els ciutadans als quals presta els serveis.

En l'actual situació de crisi econòmica és necessari plantejar-se quina ha de ser la contribució de la RSC en aspectes com ara la promoció d'un creixement sostenible, el respecte al medi ambient, el consum i la inversió socialment responsables, l'educació i la formació dels professionals, i la gestió de la diversitat, la cohesió social i la cooperació per al desenvolupament.

Per a aquest tipus de plantejaments cal una visió global de l'empresa que tingui en compte, no només els aspectes econòmics i financers, sinó també el personal, els usuaris, la societat en general, i un estil de direcció i lideratge basat en la participació. En definitiva, una anàlisi de tots els elements que formen l'empresa, tal com es recull en el model europeu de qualitat EFQM.

Si a l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), una empresa pública de la Generalitat de Catalunya en la qual l'esperit fundacional és l'atenció social i sanitària de les persones, hi afegim la decisió voluntària de desenvolupar un model de RSC, estarem en condicions d'oferir als nostres conciutadans, cada vegada més, uns serveis amb un valor afegit moral i social cada cop més important. Això, sense cap mena de dubte, ens ha de consolidar davant del nostre entorn en la legitimació de l'activitat que portem a terme.

Des del consell d'administració volem promoure la integració de la responsabilitat social com un dels pilars estratègics de gestió de la nostra empresa; per això manifestem el compromís explícit per al seu desenvolupament i per dotar de credibilitat aquest procés de millora amb la implantació de pràctiques socialment responsables.

Aquest objectiu es concreta en els següents punts:
  1. Promoure iniciatives en l'àmbit de la salut, i col·laborar i participar amb les organitzacions, entitats i associacions de la nostra àrea d'influència per tal de potenciar la cohesió social del territori, especialment en l'entorn més proper.
  2. Gestionar adequadament la utilització dels recursos disponibles i el maneig correcte dels residus derivats de la nostra activitat, avaluar-ne els efectes mediambientals i desenvolupar mesures de prevenció i millora del medi ambient i d'estalvi energètic.
  3. Oferir una atenció sanitària i social integral i integradora en la qual la promoció de la salut, la qualitat i la coordinació entre els diversos nivells assistencials siguin un pilar fonamental.
  4. Dur a terme una política d'atenció als professionals de l'IAS que tingui en compte el desenvolupament personal, l'aprenentatge, l'eliminació de les formes directes i encobertes de discriminació de gènere, i intentar trobar un equilibri entre la vida personal i la vida laboral.
  5. Potenciar les pràctiques de bon govern en tots els àmbits de l'organització, en què transparència, diàleg i respecte als valors ètics de la institució siguin el fonament principal; així com implementar i normalitzar un sistema de gestió que permeti fixar objectius i una estratègia de millora contínua.
L'IAS fonamenta la RSC en els següents conceptes: voluntarietat, integració, transparència, permanència, visió global, auditabilitat, millora contínua, qualitat, adaptabilitat, viabilitat i sostenibilitat, i cooperació.
Nota: afegim aquesta notícia del 2009 on ja s'indicava la voluntat d'avançar en aquesta línia:

L’IAS inaugura l’exposició “El bosc de la pobresa” a l’Hospital Santa Caterina

L’IAS va inaugurar el passat dimecres 28 d’octubre l’exposició “El bosc de la pobresa” a l’Hospital Santa Caterina. La proposta, que podrà ser visitada fins el 22 de desembre, es va posar en marxa el març passat i, tal i com han explicat Dolors Corominas, coordinadora del Servei de Salut Comunitària de l'IAS, i Jordi Vinyals, educador del Centre de Rehabilitació del Gironès, “consisteix en una sèrie d’arbres de fusta pintats i disposats a banda i banda del passadís principal de l’edifici realitzades pels corresponents grups de treball dels centres de rehabilitació psicosocial de les comarques gironines de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS a les comarques gironines, el Centre Juvenil i Adolescent, la Llar Residència La Maçana i l’Edifici de Rehabilitació de Trastorns Mentals Severs (TMS)”. L’acte d’inauguració, que va aplegar a un gran nombre d’assistents, va comptar amb la participació de diferents representants dels onze grups de treball.

L’objectiu de l’exposició és sensibilitzar i incitar a la reflexió vers les qüestions de pobresa, exclusió social, marginació i manca de desenvolupament humà, alhora de proposar la posada en pràctica d’accions de col·laboració, solidaritat, empatia i voluntat per eradicar aquestes situacions d’injustícia social. La mostra va adreçada no tan sols al públic visitant o als usuaris de l’hospital, sinó també als professionals que hi treballen.

La iniciativa sorgeix de Línia 17, de la que també és membre Dolors Corominas, línia estratègica que incorpora oficialment el concepte Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en el model de gestió de l’organització. Aquesta línia implica l’aplicació de l’RSC a diferents àmbits i, entre aquests, es troba la cooperació internacional. Dins d’aquesta àrea, s’emmarquen les activitats anuals orientades a la seva sensibilització com ara exposicions, cinefòrum o d’altres, impulsades a títol individual o de forma conjunta amb altres organitzacions.