El compromís de les pimes cap a la societat es manté sòlid

• Les pimes que van començar a gestionar la responsabilitat social segueixen fent-ho de manera molt majoritària
• L’efecte de la crisi ha estat limitat en la gestió de la Responsabilitat Social en aquelles empreses que tenien un compromís fort.

Fa uns anys es van portar a terme a Catalunya algunes iniciatives molt rellevants, ambicioses i pioneres de foment de la Responsabilitat Social de les Empreses, com RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestió Sostenible Rural…

Ara Respon.cat ha demanat l’estat de situació a aquestes pimes, en una acció concertada entre el Consell de Cambres i el Departament d’Empresa i Ocupació per a poder llançar noves propostes.

Més d’un centenar han mostrat en quin estat es troben respecte a l’RSE i els resultats parlen clar amb uns resultats altament positius ja que un 95% de les pimes que han participat en programes segueixen gestionant l’RSE, cadascuna amb diferents graus d’intensitat, és a dir que solament en una de cada 20 s’ha produït un abandonament de l’interès per l’RSE. I dues de cada tres (66%) han progressat, ja sigui una mica o molt.

El 95% de les pimes segueixen gestionant l’RSE. Gairebé la meitat de les empreses (48%) afirmen que han progressat una mica, mentre que un 17,6% han progressat molt i un 22,5% està en una situació similar. Finalment un 6,9% han retrocedit i un 4,9% afirma haver abandonat.

I si bé una de cada 20 ha deixat de fer alguna cosa en RSE, el còmput global mostra que un 90% segueix gestionant l’RSE amb una intensitat si no superior almenys igual.

• La meitat han progressant una mica
• Una de cada sis han progressat molt
• Una de cada quatre està en una situació similar
• Una de cada 15 ha deixat de fer algunes coses
• Una de cada 20 ha abandonat la gestió de l’RSE

Les pimes avancen en RSE per a desenvolupar els valors corporatius. Les raons més adduïdes per haver progressat en RSE són el desenvolupament de valors corporatius (42,2%) i la valoració per part de la clientela (28,4%), i més endarrere tot i que no menyspreables, el fet d’aportar un retorn (15,7%) i de suposar un avantatge competitiu (13,7%).

Quan no han progressat s’ha degut a limitacions econòmiques o a la interferència d’altres prioritats empresarials. Les raons més adduïdes són les limitacions econòmiques (13,7%) i la interferència d’altres prioritats empresarials (13,7%). A força distància apareixen altres causes, com la manca de valoració per part de la clientela (5,9%) i altres (3,9%). És significatiu que solament en un 2% dels casos hi hagi hagut una pèrdua de l’interès directiu.

Les pimes avancen de manera equilibrada en totes les dimensions. Les bones pràctiques més indicades fan referència als impactes ambientals (72,5% del total de les empreses ho destaquen), i tot seguit als laborals (56,9%), socials (46,1%) i econòmics (35,3%). En darrer terme i a bastant de distància, manifesten els impactes de bon govern (19,6%), si bé cal tenir present que sovint és una dimensió més difícil de fer-se comprensible per a moltes pimes dins la lògica de l’RSE.

Les causes perquè les pimes fan RSE posen per davant les raons internes d’enfortiment dels valors corporatius, amb importància també per la valoració de la clientela i les raons econòmiques. Per a les pimes compromeses amb l’entorn és molt important el desenvolupament de valors corporatius i aquesta és la raó principal per a seguir sent actius en la gestió de l’RSE (42,2%). Però les raons internes s’equilibren amb les externes, i saben que la clientela cada cop valora més la responsabilitat social de les empreses, fet que els fa aprofundir en el compromís (28,4%). Les inquietuds internes i de la clientela troben encara unes altres motivacions de raó estratègica i econòmica ja que els compromisos d’RSE són entesos un avantatge competitiu que aporta un retorn (29,4%).

Els programes han estat efectius. Les dades obtingudes mostren un percentatge molt elevat d’empreses que han seguit en el camí que es va desenvolupar en els programes RSE.Pime (2008-09), tRanSparÈncia (2011) i Gestió Sostenible Rural. Les dades són positives per elles mateixes i mostren que els programes han facilitat o reforçat els elements de sensibilització, marc conceptual i metodològic, cosa que n’ha facilitat la continuïtat.

En el context de la crisi econòmica aquestes dades encara tenen més valor, ja que mostren que els programes han tingut un efecte perdurable en el temps i que les empreses han comprès que es tracta d’un compromís a llarg termini.

Avaluar l’impacte dels programes també implica un sentit de responsabilitat. Des de Respon.cat es considera una responsabilitat avaluar l’impacte a llarg termini d’aquests programes, per a conèixer l’efecte que van tenir i poder així millorar els que es puguin fer en el futur. És per això que hem volgut contactar amb totes les empreses que van participar a RSE.Pime, tRanSparÈncia, i també altres programes liderats des d’altres institucions, com RSE.Coop i Gestió Sostenible Rural.

Aquesta acció s’ha concertat amb el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà de la seva Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, desenvolupa el foment de l’RSE a Catalunya.

Accés als resultats: Publicació_enquesta_pimes_RSE_Respon.cat

Font: Respon.cat

Presentació dels casos de bones pràctiques

Text de la presentació de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, a la publicació Bones Pràctiques de Responsabilitat Social

Aquesta publicació pretén reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social. I per fer-ho volem mostrar un seguit de casos de bones pràctiques, caracteritzats per la seva diversitat en diferents sentits.

Cada empresa que hem seleccionat ha estat proposada per agents dels respectius territoris i per experts amb la intenció de cobrir sectors i territoris diversos. Sense vocació d’exhaustivitat, hem volgut cobrir sectors com l’agroalimentari, turístic, industrial, detallista, transport, i també hem tingut interès a fer lloc per a sectors culturals, socials o educatius, per tal de mostrar que qualsevol sector d’activitat econòmica pot abordar la gestió de l’RSE, de manera adaptada òbviament als impactes de cadascun.
També era important que el territori hi estigués representat, amb poblacions que cobreixen bona part del territori: Alt Penedès, Anoia, Barcelonès, Cerdanya, Garraf, Garrotxa, Gironès, Les Garrigues, Pallars Sobirà, Terra Alta, Vallès Occidental, Vallès Oriental i Vallès Oriental.

La diversitat també afecta les dimensions, ja que al costat d’una majoria de pimes, també tenim quatre microempreses, alhora que cal fer notar que dues corresponen a un model de franquícies, de manera que la petita dimensió corporativa no mostra l’impacte real.

Pel que fa a la propietat, al costat d’empresa privada, hem incorporat dues fundacions, una cooperativa i un consorci públic, per tal de mostrar també la diversitat en aquest sentit, i facilitar que es visualitzi que la responsabilitat social és pròpia indistintament d’organitzacions grans o petites, públiques, privades o socials. Gairebé tots els casos són del conjunt de l’empresa tractada, excepte dos casos, que corresponen a un equipament o un programa concret, d’interès per la seva singularitat.

Respecte a l’antiguitat, tant podem trobar empreses centenàries com algunes nascut en plena crisi, i ho han fet amb uns valors plenament compromesos amb l’RSE, fet que possiblement estigui a la base del seu èxit ja que en tots tres casos n’han fet un atribut central de la proposta de valor.

Si bé els estadis de gestió de l’RSE en aquestes empreses seleccionades és divers, cal dir que en general s’ha optat per seleccionar casos que mostressin un compromís clar un seguit de bones pràctiques però que no estiguessin portant a terme plenament un sistema de gestió de l’RSE.

Volem mostrar una realitat de l’RSE a les pimes com un procés de millora permanent , no tancat ni perfecte, sinó com un aprenentatge a partir de la introducció de bones pràctiques, un lideratge responsable i compromès, una capacitat d’observació i diàleg. Mostrant empreses en estadis diferents també col·laborem a normalitzar que no hi ha empreses que sí o no gestionen l’RSE, sinó que hi ha graus i estadis, i és a partir d’aquesta evidència que volem convidar a sumar-se sense por a la gestió de l’RSE, tot anant descobrint el valor compartit que aporta, valor econòmic i valor social

Foment de l’RSE

La publicació d’aquests casos forma part de la línia de foment de l’RSE per la via del reconeixement públic i l’encoratjament particular. Al costat d’aquesta acció, Respon.cat té intenció de posar en marxa altres programes que promoguin i facilitin que més empreses s’incorporin a la gestió de l’RSE, especialment les pimes. De les quatre línies de treball que Respon.cat ha dissenyat, la tercera té precisament aquest objectiu, que es pretén portar a terme per mitjà de premis i reconeixements, accions de divulgació i sensibilització, i sobretot amb la represa d’un programa marc en la línia del que foren a l’any 2009 i al 2011 els programes RSE.Pime i tRanSparÈncia respectivament, procurant dotar-lo de continuïtat o caràcter permanent.

Amb la intenció de fer aquest pas, hem volgut contactar amb les empreses que van participar en aquells programes per valorar l’impacte que varen tenir, per millorar les propostes que es puguin fer ara i adaptar-les al temps actual i inquietuds de les empreses. El resultat és una enquesta, els resultats de la qual podeu trobar al portal de Respon.cat.

Així, aquesta publicació i l’acte en què s’ha donat a conèixer volen ser també un reconeixement a les pimes que van participar en aquests programes, liderats pel Consell de Cambres i la Generalitat de Catalunya, així com altres que s’han portat a terme a Catalunya amb gran valor i impacte, com ara l’RSECoop o Gestió Sostenible Rural. I vol servir per anunciar aquesta voluntat de posar-nos en marxa per a garantir que l’RSE estigui més present en el teixit empresarial català i, com es diu a la presentació, formi part de la manera catalana de fer empresa.

Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat

Font: Respon.cat
Altres textos de la presentació:

• Presentació a càrrec de Felip Puig
• Presentació a càrrec de Miquel Valls
• Presentació a càrrec de Josep Santacreu

El compromiso de las pymes hacia la sociedad se mantiene sólido

•  Las pymes que comenzaron a gestionar la responsabilidad social siguen haciéndolo de manera muy mayoritaria
•  El efecto de la crisis ha sido limitado en la gestión de la Responsabilidad Social en aquellas empresas que tenían un compromiso fuerte.

Hace unos años se llevaron a cabo en Cataluña algunas iniciativas muy relevantes, ambiciosas y pioneras de fomento de la Responsabilidad Social de las Empresas, como RSE.Pime, tRanSparÈncia, RSE.Coop, Gestión Sostenible Rural…
Ahora Respon.cat ha pedido el estado de situación a estas pymes, en una acción concertada entre el Consell de Cámaras de Comercio Cataluña y el Departamento de Empresa y Empleo para poder lanzar nuevas propuestas.

Más de un centenar han mostrado en qué estado se encuentran respecto a la RSE y los resultados hablan claro con unos resultados altamente positivos ya que un 95% de las pymes que han participado en programas siguen gestionando la RSE, cada una con diferentes grados de intensidad, es decir que sólo en una de cada 20 se ha producido un abandono del interés por la RSE. Y dos de cada tres (66%) han progresado, ya sea un poco o mucho.

El 95% de las pymes siguen gestionando la RSE. Casi la mitad de las empresas (48%) afirman que han progresado un poco, mientras que un 17,6% han progresado mucho y un 22,5% está en una situación similar. Finalmente un 6,9% han retrocedido y un 4,9% afirma haber abandonado.

Y si bien una de cada 20 ha dejado de hacer algo en RSE, el cómputo global muestra que un 90% sigue gestionando la RSE con una intensidad si no superior al menos igual.

•      La mitad han progresando un poco
•      Una de cada seis han progresado mucho
•      Una de cada cuatro está en una situación similar
•      Una de cada 15 ha dejado de hacer algunas cosas
•      Una de cada 20 ha abandonado la gestión de la RSE

Las pymes avanzan en RSE para desarrollar los valores corporativos. Las razones más aducidas para haber progresado en RSE son el desarrollo de valores corporativos (42,2%) y la valoración por parte de la clientela (28,4%), y más atrás aunque no despreciables, el hecho de aportar un retorno (15,7%) y de suponer una ventaja competitiva (13,7%).

Cuando no han progresado se ha debido a limitaciones económicas o la interferencia de otras prioridades empresariales. Las razones más aducidas son las limitaciones económicas (13,7%) y la interferencia de otras prioridades empresariales (13,7%). A bastante distancia aparecen otras causas, como la falta de valoración por parte de la clientela (5,9%) y otros (3,9%). Es significativo que sólo en un 2% de los casos haya habido una pérdida del interés directivo.

Las pymes avanzan de manera equilibrada en todas las dimensiones. Las buenas prácticas más indicadas se refieren a los impactos ambientales (72,5% del total de las empresas lo destacan), y seguidamente los laborales (56,9%), sociales (46,1%) y económicos (35,3%). En último término, y a bastante distancia, manifiestan los impactos de buen gobierno (19,6%), si bien hay que tener presente que a menudo es una dimensión más difícil hacerse comprensible para muchas pymes dentro de la lógica de la RSE.

Las causas por las que las pymes hacen RSE ponen por delante las razones internas de fortalecimiento de los valores corporativos, con importancia también para la valoración de la clientela y las razones económicas. Para las pymes comprometidas con el entorno es muy importante el desarrollo de valores corporativos y esta es la razón principal para seguir siendo activos en la gestión de la RSE (42,2%). Pero las razones internas se equilibran con las externas, y saben que la clientela cada vez valora más la responsabilidad social de las empresas, lo que les hace profundizar en el compromiso (28,4%). Las inquietudes internas y de la clientela encuentran todavía otras motivaciones de razón estratégica y económica ya que los compromisos de RSE son entendidos una ventaja competitiva que aporta un retorno (29,4%).

Los programas han sido efectivos. Los datos obtenidos muestran un porcentaje muy elevado de empresas que han seguido en el camino que se desarrolló en los programas RSE.Pime (2008-09), tRanSparÈncia (2011) y Gestión Sostenible Rural. Los datos son positivos por ellos mismos y muestran que los programas han facilitado o reforzado los elementos de sensibilización, marco conceptual y metodológico, lo que ha facilitado su continuidad.

En el contexto de la crisis económica estos datos aún tienen más valor, ya que muestran que los programas han tenido un efecto perdurable en el tiempo y que las empresas han comprendido que se trata de un compromiso a largo plazo.

Evaluar el impacto de los programas también implica un sentido de responsabilidad. Desde Respon.cat se considera una responsabilidad evaluar el impacto a largo plazo de estos programas, para conocer el efecto que tuvieron y poder así mejorar los que se puedan hacer en el futuro. Es por ello que hemos querido contactar con todas las empresas que participaron en RSE.Pime, tRanSparÈncia, así como otros programas liderados desde otras instituciones, como RSE.Coop y Gestión Sostenible Rural.

Esta acción se ha concertado con el Departamento de Empresa y Empleo de la Generalitat de Catalunya, que por medio de su Dirección General de Economía Social y Cooperativa y Trabajo Autónomo, desarrolla el fomento de la RSE en Cataluña.

Presentación de los casos de buenas prácticas

Texto de la presentación de Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat, a la publicación Buenas Prácticas de Responsabilidad Social:

Esta publicación pretende reconocer el papel activo y comprometido que llevan a cabo las empresas pequeñas y medianas en materia de responsabilidad social. Y para ello queremos mostrar una serie de casos de buenas prácticas, caracterizados por su diversidad en diferentes sentidos.

Cada empresa que hemos seleccionado ha sido propuesta por agentes de los respectivos territorios y por expertos con la intención de cubrir sectores y territorios diversos. Sin vocación de exhaustividad, hemos querido cubrir sectores como el agroalimentario, turístico, industrial, minorista, transporte, y también hemos tenido interés en hacer lugar para sectores culturales, sociales o educativos, con el fin de mostrar que cualquier sector de actividad económica puede abordar la gestión de la RSE, de manera adaptada obviamente a los impactos de cada uno.
También era importante que el territorio estuviera representado, con poblaciones que cubren buena parte del territorio: Alt Penedès, Anoia, Barcelonés, Cerdanya, Garraf, Garrotxa, Gironès, Les Garrigues, Pallars Sobirà, Terra Alta, Vallès Occidental, Vallès Oriental y Vallès Oriental.

La diversidad también afecta a las dimensiones, ya que junto a una mayoría de pymes, también tenemos cuatro microempresas, a la vez que hay que hacer notar que dos corresponden a un modelo de franquicias, por lo que la pequeña dimensión corporativa no muestra el impacto real.

En cuanto a la propiedad, junto a empresa privada, hemos incorporado dos fundaciones, una cooperativa y un consorcio público, para mostrar también la diversidad en este sentido, y facilitar que se visualice que la responsabilidad social es propia indistintamente de organizaciones grandes o pequeñas, públicas, privadas o sociales. Casi todos los casos son del conjunto de la empresa tratada, excepto dos casos, que corresponden a un equipo o un programa concreto, de interés por su singularidad.

Respecto a la antigüedad, tanto podemos encontrar empresas centenarias como algunas nacido en plena crisis, y lo han hecho con unos valores plenamente comprometidos con la RSE, lo que posiblemente esté en la base de su éxito ya que en los tres casos han hecho de ello un atributo central de la propuesta de valor.

Si bien los estadios de gestión de la RSE en estas empresas seleccionadas es diverso, hay que decir que en general se ha optado por seleccionar casos que mostraran un compromiso claro, una serie de buenas prácticas pero que no estuvieran llevando a cabo plenamente un sistema de gestión de la RSE.
Queremos mostrar una realidad de la RSE en las pymes como un proceso de mejora permanente, no cerrado ni perfecto, sinó como un aprendizaje a partir de la introducción de buenas prácticas, un liderazgo responsable y comprometido, una capacidad de observación y diálogo. Mostrando empresas en estadios diferentes también colaboramos a normalizar que no hay empresas que sí o no gestionan la RSE, sinó que hay grados y estadios, y es a partir de esta evidencia que queremos invitar a sumarse sin miedo la gestión de la RSE, yendo descubriendo el valor compartido que aporta, valor económico y valor social

Fomento de la RSE

La publicación de estos casos forma parte de la línea de fomento de la RSE por la vía del reconocimiento público y el ánimo particular. Junto a esta acción, Respon.cat tiene intención de poner en marcha otros programas que promuevan y faciliten que más empresas se incorporen a la gestión de la RSE, especialmente las pymes. De las cuatro líneas de trabajo que Respon.cat ha diseñado, la tercera tiene precisamente este objetivo, que se pretende llevar a cabo por medio de premios y reconocimientos, acciones de divulgación y sensibilización, y sobre todo con la reanudación de un programa marco en la línea de lo que fueron en el año 2009 y el 2011 los programas RSE.PIME y tRanSparÈncia respectivamente, procurando dotarlo de continuidad o carácter permanente.

Con la intención de dar este paso, hemos querido contactar con las empresas que participaron en aquellos programas para valorar el impacto que tuvieron, para mejorar las propuestas que se puedan hacer ahora y adaptarlas al tiempo actual e inquietudes de las empresas. El resultado es una encuesta, cuyos resultados se pueden encontrar en el portal de Respon.cat.

Así, esta publicación y el acto en que se ha dado a conocer quieren ser también un reconocimiento a las pymes que participaron en estos programas, liderados por el Consejo de Cámaras y la Generalitat de Catalunya, así como otros que se han llevado a cabo en Cataluña con gran valor e impacto, como el RSECOOP o Gestión Sostenible Rural. Y quiere servir para anunciar esta voluntad de ponernos en marcha para garantizar que la RSE esté más presente en el tejido empresarial catalán y, como se dice en la presentación, forme parte de la forma catalana de hacer empresa.

Josep Maria Canyelles
Coordinador de Respon.cat

Enlaces:

• Buenas Prácticas de Responsabilidad Social [en catalán]
• Encuesta [en catalán]

Accesso a las presentaciones institucionales:

• Presentación a cargo de Felip Puig
• Presentación a cargo de Miquel Valls
• Presentación a cargo de Josep Santacreu

 

Newsletter Responsabilitat Global desembre - diciembre 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de desembre amb un Diàleg UOC sobre Lideratge responsable, i també oferim nous articles i reflexions. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Diàleg sobre Lideratge Responsable · Desembre 2014

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de noviembre con un Diálogo UOC sobre Liderazgo responsable, y también ofrecemos nuevos artículos y reflexiones. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] RSE y legalidad · Noviembre 2014

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

Canyelles parlarà de construir un Territori Socialment Responsable a Lleida

• La jornada pretén abordar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social, amb el focus posat en empreses petites.
• Per a les pimes i microempreses és molt important un model d’RSE adaptat a la seva realitat i que també transformi l’RSE en un atribut del territori.
• La jornada està organitzada per Respon.cat, la Cambra de Comerç de Lleida, el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya, i el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

El proper divendres 19 de desembre tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Lleida una jornada sobre Territori Socialment Responsable on s’aportarà visió sobre les possibilitats de construir un territori socialment responsable. A partir del compromís de cada agent i empreses es pot projectar la responsabilitat social a una demarcació geogràfica que incorpori l’RSE a la marca de territori.

Aquest és un enfocament absolutament necessari avui dia, per la necessitat d'implicació de tots els agents en un model d'economia orientat a crear valor econòmic i social, alhora que alguns sectors d'activitat econòmica, com per exemple el turístic o l'agroalimentari, tenen l'oportunitat de desenvolupar una marca de territori enriquida amb els valors de la responsabilitat social.

A més, la jornada també servirà per a donar a conèixer la posada en marxa de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a Catalunya, de la qual ja formen part 35 empreses, la meitat grans i la meitat pimes.

La sessió anirà a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, que aportarà idees i exemples de com una pime pot millorar el seu funcionament i la seva viabilitat a partir d’adoptar un model basat en el compromís responsable.

Els objetius de la jornada són mostrar el sentit empresarial de l’RSE per a tota mena d’empreses i negocis, independentment del sector, la dimensió o la titularitat, i presentar Respon.cat com a organisme de referència a Catalunya en matèria de Responsabilitat social.

L’acte tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Lleida a les 9 del matí. Cal confirmar al telèfon 973 23 61 61 (Toni) o al correu aescales@cambralleida.org.

Les Jornades Respon.cat s’organitzen per mitjà del conveni entre el Consell de Cambres de Comerç de Catalunya i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, a fi de promoure la responsabilitat social com a atribut de territori i i alhora donar a conèixer Respon.cat com a organisme referent a Catalunya en matèria d’RSE.

RE-PENSAR EL PROGRÉS: "ECONOMIA CIRCULAR"

[ca] Els sistemes vivents han existit des de fa milions d'anys i romandran per molts més.

[es] Los sistemas vivientes han existido desde hace millones de años y permanecerán por muchos más.




[ca] RE-PENSAR EL PROGRÉS: "ECONOMIA CIRCULAR"
Els sistemes vivents han existit des de fa milions d'anys i romandran per molts més.

Al món vivent no hi ha cap abocador. Els materials flueixen en el seu lloc; les deixalles d'una espècie són aliment per a altres, l'energia és proporcionada pel sol, les coses creixen, després moren i els nutrients tornen a terra segurament. I això rutlla.

No obstant això, com a éssers humans hem adoptat un plantejament lineal. Prenem, fem servir i disposem. Surt un nou telèfon, llavors ens desfem del vell; la nostra rentadora s'avaria, així que en comprem una altra. Cada vegada que ho fem, estem esgotant el subministrament limitat dels recursos i sovint produint residus tòxics. Això simplement no funcionarà a llarg termini. Llavors, què podria funcionar?

Si acceptem que el model cíclic del planeta funciona, podem canviar la nostra manera de pensar perquè nosaltres també operem l'economia circular?

Comencem amb el cicle biològic. Com els nostres residus poden construir el capital en lloc de reduir-lo? Al repensar i re-dissenyar els productes i els components. I l'empaquetatge que porten. Podem crear materials segurs i biodegradables que ajuden a produir més coses. Com diuen a les pel·lícules: "No hi ha recursos que s'hagin perdut en l'elaboració d'aquest material".

Què passa amb les rentadores, telèfons mòbils, refrigeradors? Sabem que no són biodegradables. Aquí estem parlant d'un altre tipus de re-plantejament.

Podem reciclar metalls preciosos, polímers i aliatges, perquè mantenen les seves qualitats i segueixen sent útils més enllà de la curta vida dels productes individuals.

Què passa si els productes d'avui dia es converteixen en els recursos del demà? Això té un sentit comercial.

En lloc d'aquesta cultura de "tirar" i "reemplaçar", a la qual ens hem acostumat, n'adoptem una de "retornar" i "renovar", on els productes i els components estan dissenyats per a ser desmuntats i regenerats.

Una solució potser per repensar la forma en què veiem la propietat.

Què tal si en realitat mai hem estat amos de les nostres tecnologies? Nosaltres simplement les lloguem als fabricants.

Ara posarem aquests dos cicles junts. Imagineu si poguéssim dissenyar productes que poguessin tornar als seus creadors, els seus materials tècnics sent re-utilitzats i també els seus components biològics, incrementant el valor agrícola. Imagineu que aquests productes són fabricats i transportats utilitzant energies renovables. Aquí tenim un model que crea la prosperitat a llarg termini.

I la bona notícia és que ja hi ha empreses per aquí, que estan començant a adoptar aquesta forma de funcionar. En l'economia circular, no es tracta de canviar el fabricant d'un producte. Es tracta que totes les empreses que formen la nostra infraestructura i l'economia s'uneixin.

Es tracta de l'energia, es tracta de repensar el sistema operatiu en si. Tenim una oportunitat fantàstica per obrir noves perspectives i nous horitzons.

En comptes de quedar-se atrapat a les frustracions del present, amb la creativitat i la innovació realment podem RE-PENSAR i RE-DISSENYAR nostre futur.
www.necesitodetodos.org

[es] RE-PENSAR EL PROGRESO: "ECONOMÍA CIRCULAR"
Los sistemas vivientes han existido desde hace millones de años y permanecerán por muchos más.

En el mundo viviente no hay ningún vertedero. Los materiales fluyen en su lugar; los desperdicios de una especie son alimento para otras, la energía es proporcionada por el sol, las cosas crecen, luego mueren y los nutrientes regresan al suelo seguramente. Y eso funciona.

Sin embargo, como seres humanos hemos adoptado un planteamiento lineal. Tomamos, usamos y disponemos. Sale un nuevo teléfono, entonces nos deshacemos del viejo; nuestra lavadora se avería, así que compramos otra. Cada vez que lo hacemos, estamos agotando el suministro limitado de los recursos y a menudo produciendo residuos tóxicos. Esto simplemente no funcionará a largo plazo. Entonces ¿Qué podría funcionar?

Si aceptamos que el modelo cíclico del planeta funciona ¿Podemos cambiar nuestra forma de pensar para que nosotros también operemos la economía circular?

Vamos a empezar con el ciclo biológico. ¿Cómo nuestros residuos pueden construir el capital en lugar de reducirlo? Al re-pensar y re-diseñar los productos y los componentes. Y el empaque que llevan. Podemos crear materiales seguros y biodegradables que ayudan a producir más cosas. Como dicen en las películas: "No hay recursos que se han perdido en la elaboración de este material".

¿Qué pasa con las lavadoras, teléfonos móviles, refrigeradores? Sabemos que no son biodegradables. Aquí estamos hablando de otro tipo de re-planteamiento.

Podemos reciclar metales preciosos, polímeros y aleaciones, por lo que mantienen sus cualidades y siguen siendo útiles más allá de la corta vida de los productos individuales.

¿Qué pasa si los productos de hoy en día se convirtieron en los recursos del mañana? Eso tiene un sentido comercial.

En lugar de esta cultura de "tirar" y "reemplazar", a la cual nos hemos acostumbrado, vamos a adoptar una de "retornar" y "renovar", donde los productos y los componentes están diseñados para ser desmontados y regenerados.

Una solución tal vez para re-pensar la forma en que vemos la propiedad.

¿Qué tal si en realidad nunca hemos sido dueños de nuestras tecnologías? Nosotros simplemente las arrendamos de los fabricantes.

Ahora vamos a poner estos dos ciclos juntos. Imagínense si pudiéramos diseñar productos que pudieran regresar a sus creadores, sus materiales técnicos siendo re-utilizados y también sus componentes biológicos, incrementando el valor agrícola. imagínense que estos productos son fabricados y transportados utilizando energías renovables. Aquí tenemos un modelo que crea la prosperidad a largo plazo.

Y la buena noticia es que ya hay empresas por ahí, que están empezando a adoptar esta forma de funcionar. En la economía circular, no se trata de cambiar al fabricante de un producto. Se trata de que todas las empresas que forman nuestra infraestructura y la economía se unan.

Se trata de la energía, se trata de repensar el sistema operativo en sí. Tenemos una oportunidad fantástica para abrir nuevas perspectivas y nuevos horizontes.

En vez de quedarse atrapado en las frustraciones del presente, con la creatividad y la innovación realmente podemos RE-PENSAR y RE-DISEÑAR nuestro futuro.
www.necesitodetodos.org

[ARTICLE] Les limitacions del Pacte Mundial

• Amb motiu dels 15 anys del Pacte Mundial de Nacions Unides, publico un article per commemorar l'efemèride, una iniciativa de referència a nivell mundial.
• Més enllà de les valoracions positives que mereix, aprofito per fer-ne una valoració particular, analitzant algun aspecte desajustat.

El Pacte Mundial -Global Compact en anglès- va ser una bona iniciativa del secretari general de Nacions Unides Kofi Anan, que va proposar el 1999 a la trobada de Davos. A final del segle XX, era evident que la globalització havia incrementat el poder de les grans corporacions mentre que els poders públics havien vist disminuir el seu potencial de governar els destins de la humanitat, amb una eficàcia en gran mesura reclosa en els seus àmbits locals.

La iniciativa va posar el focus, com era pertinent atès el promotor, en els drets humans i en grans reptes de la humanitat que estaven condicionats pel comportament corporatiu privat. Així, les matèries socials, limitades als drets humans fonamentals, laborals i ambientals, van ser els tres àmbits que van focalitzar els principis escollits. Als inicis de l'RSC, i encara ara per als qui tenen una comprensió més propera a l'amalgama que a la integralitat, aquest enfocament de gestió era interpretat com una suma de bones pràctiques en algunes dimensions complementàries al nucli de la gestió empresarial, els temes socials, laborals i ambientals.

Amb tots els escàndols vinculats a la governança corporativa, el vector del bon govern es va afegir amb força dins les matèries de l'RSC, i el Pacte Mundial, cinc anys després d'haver-se creat, al 2004, va afegir un desè principi en aquest camp, la lluita activa contra la corrupció. Ara es compleix una dècada d'aquell fet.

Tanmateix, observem que el Pacte Mundial presenta una mancança rellevant i sospitosa. Dels cinc vectors de l'RSC, social, ambiental, laboral, econòmic i bon govern, n'hi ha un de desaparegut. Per a moltes empreses, com s'ha pogut analitzar en memòries de sostenibilitat durant anys, el vector econòmic era merament una transposició de les principals dades financeres.

La dimensió econòmica hauria d'incloure altres elements com per exemple la contribució al desenvolupament endogen per mitjà de polítiques com la compra local, o altres com la responsabilitat fiscal. Si bé aquests dos exemples poden tenir un caràcter local, allunyat del marc global que correspon a una iniciativa de Nacions Unides, sí que poden adquirir rellevància quan s'eleven al nivell internacional i es parla de desenvolupament local i sobretot de males pràctiques com l'elusió fiscal. En no incorporar la dimensió econòmica, ja sigui en el sentit negatiu d'evitar males pràctiques com en el positiu d'afavorir les positives, el Pacte Mundial manté un estil antic dins el món de l'RSC, més propi de la suma d'algunes matèries que d'un enfocament integral i èticament compromès que abordi en els cinc vectors els reptes globals. No es pot parlar d'RSC en el sentit actual si no hi ha un enfocament clar a crear valor compartit.

Suposo que introduir la responsabilitat fiscal comportaria baixes significatives per part d'algunes grans corporacions que, en canvi, no tenen problema a anar introduint millores progressives en la seva gestió ambiental o de proveïdors... Però aquí es planteja el gran dilema del Pacte Mundial: qui en són els destinataris o protagonistes? Sembla que hi ha interès perquè les pimes també subscriguin la iniciativa, amb un lògica quantitativa de millorar les xifres. Però és aquest l'objectiu pretès?

Per l'origen i sentit fundacional, el Pacte Mundial hauria de posar el focus en les grans corporacions globals o multinacionals, aquelles que tenen un impacte rellevant en els destins de la humanitat, perquè tenen un poder i una capacitat d'acció que els poders públics no poden arribar a limitar plenament pel que fa als impactes negatius que generen. Això pot incloure pimes que estiguin en cadenes globals, que tinguin un impacte rellevant en aquest món que se'ns ha fet petit. Però fomentar la inscripció indiscriminada de pimes locals suposa una alteració de la intenció inicial, una desviació del focus d'atenció, alhora que s'entra en el terreny del que correspon fer a altres instàncies més legitimades per a la funció.

El Pacte Mundial va suposar la primera ocasió en què NU llançava una gran iniciativa que no anava dirigida als estats sinó al món privat. I cal entendre molt bé el sentit polític d'aquest fet. Les grans corporacions privades ja tenien més pes en el món que les públiques, és a dir, més de la meitat de les principals economies del món ja eren corporacions privades i no estats. Per tant, sense desatendre les polítiques que corresponen als poders públics, aquests havien pres consciència que no podrien abordar els reptes ètics i ambientals del món sense un compromís per part de les grans empreses globals que impliqués no sols reparar els impactes causats sinó introduir un sentit de responsabilitat en la manera de procedir, el que ara se'n diu crear valor econòmic i social o crear valor compartit.

No nego que aquest plantejament suposa una acceptació de les limitacions dels poders públics en la seva acció global, però mentre la realitat de la governança mundial sigui la que és, cal diferenciar el doble sentit que pren l'RSC. Mentre en el nivell local es pot encarar al desenvolupament d'iniciatives que van més enllà del compliment legal, en el marc internacional, l'RSC serveix bàsicament per a cobrir l'absència d'un marc legal consistent que permeti garantir uns mínims pel que fa drets humans, sostenibilitat ambiental, i governança global. Aquesta realitat predominant de l'RSC en l'escenari global sovint perjudica la imatge i comprensió de l'RSC local, i en tot cas provoca que el model d'RSC global sigui difícil d'aplicar i de comprendre per a una pime centrada en els mercats locals, que amb el Pacte Mundial a la mà acaba tenint una visió de l'RSC allunyada del seu model de negoci, alhora que el PM no posa el focus en aquells que sí que n'haurien de ser els destinataris.

Nota: fa anys vaig interessar-me per donar suport al Pacte Mundial com a Responsabilitat Global, però em van indicar -molt encertadament- que la iniciativa era per a empreses i que els autònoms no s'hi podien adherir. Per això, em vaig limitar a manifestar, en el meu Codi ètic, que comparteixo el Pacte Mundial de Nacions Unides.

Article publicat a: Diario Responsable i Jornal.cat

[ARTÍCULO] Las limitaciones del Pacto Mundial

• Con motivo de los 15 años del Pacto Mundial de Naciones Unidas, publico un artículo para conmemorar la efeméride, una iniciativa de referencia a nivel mundial.
• Más allá de las valoraciones positivas que merece, aprovecho para hacer una valoración particular, analizando algún aspecto desajustado.

El Pacto Mundial -Global Compact en inglés- fue una buena iniciativa del secretario general de Naciones Unidas Kofi Anan, que propuso en 1999 en el encuentro de Davos. A finales del siglo XX, era evidente que la globalización había incrementado el poder de las grandes corporaciones mientras que los poderes públicos habían visto disminuir su potencial de gobernar los destinos de la humanidad, con una eficacia en gran medida recluida en sus ámbitos locales.  

La iniciativa puso el foco, como era pertinente dado el promotor, en los derechos humanos y en grandes retos de la humanidad que estaban condicionados por el comportamiento corporativo privado. Así, las materias sociales, limitadas a los derechos humanos fundamentales, laborales y ambientales, fueron los tres ámbitos que focalizaron los principios elegidos. En los inicios de la RSC, y aun ahora para los que tienen una comprensión más cercana a la amalgama que a la integralidad, este enfoque de gestión era interpretado como una suma de buenas prácticas en algunas dimensiones complementarias al núcleo de la gestión empresarial, los temas sociales, laborales y ambientales.

Con todos los escándalos vinculados a la gobernanza corporativa, el vector del buen gobierno se añadió con fuerza dentro de las materias de la RSC, y el Pacto Mundial, cinco años después de haberse creado, en 2004, añadió un décimo principio en este campo, la lucha activa contra la corrupción. Ahora se cumple una década de aquel hecho.

Sin embargo, observamos que el Pacto Mundial presenta una carencia relevante y sospechosa. De los cinco vectores de la RSC, social, ambiental, laboral, económico y buen gobierno, hay uno desaparecido. Para muchas empresas, como se ha podido analizar en memorias de sostenibilidad durante años, el vector económico era meramente una transposición de los principales datos financieros.  

La dimensión económica debería incluir otros elementos como por ejemplo la contribución al desarrollo endógeno mediante de políticas como la compra local, u otros como la responsabilidad fiscal. Si bien estos dos ejemplos pueden tener un carácter local, alejado del marco global que corresponde a una iniciativa de Naciones Unidas, sí pueden adquirir relevancia cuando se elevan al nivel internacional y se habla de desarrollo local y sobre todo de malas prácticas como el elusión fiscal. Al no incorporar la dimensión económica, ya sea en el sentido negativo de evitar malas prácticas como en el positivo de favorecer las positivas, el Pacto Mundial mantiene un estilo antiguo en el mundo de la RSC, más propio de la suma de algunas materias que un enfoque integral y éticamente comprometido que aborde en los cinco vectores los retos globales. No se puede hablar de RSC en sentido actual si no hay un enfoque claro a crear valor compartido.

Supongo que introducir la responsabilidad fiscal conllevaría bajas significativas por parte de algunas grandes corporaciones que, en cambio, no tienen problema en ir introduciendo mejoras progresivas en su gestión ambiental o de proveedores... Pero aquí se plantea el gran dilema del Pacto Mundial: ¿quiénes son los destinatarios o protagonistas? Parece que hay interés para que las pymes también suscriban la iniciativa, con un lógica cuantitativa de mejorar las cifras. ¿Pero es este el objetivo pretendido?  

Por el origen y sentido fundacional, el Pacto Mundial debería poner el foco en las grandes corporaciones globales o multinacionales, aquellas que tienen un impacto relevante en los destinos de la humanidad, porque tienen un poder y una capacidad de acción que los poderes públicos no pueden llegar a limitar plenamente en cuanto a los impactos negativos que generan. Esto puede incluir pymes que estén en cadenas globales, que tengan un impacto relevante en este mundo que se nos ha hecho pequeño. Pero fomentar la inscripción indiscriminada de pymes locales supone una alteración de la intención inicial, una desviación del foco de atención, a la vez que se entra en el terreno de lo que corresponde hacer a otras instancias más legitimadas para la función.  

El Pacto Mundial supuso la primera ocasión en que NU lanzaba una gran iniciativa que no iba dirigida a los estados sino al mundo privado. Y hay que entender muy bien el sentido político de este hecho. Las grandes corporaciones privadas ya tenían más peso en el mundo que las públicas, es decir, más de la mitad de las principales economías del mundo ya eran corporaciones privadas y no estados. Por lo tanto, sin desatender las políticas que corresponden a los poderes públicos, éstos habían tomado conciencia de que no podrían abordar los retos éticos y ambientales del mundo sin un compromiso por parte de las grandes empresas globales que implicara no sólo reparar los impactos causados ​​sino introducir un sentido de responsabilidad en la manera de proceder, lo que ahora se llama crear valor económico y social o crear valor compartido.  

No niego que este planteamiento supone una aceptación de las limitaciones de los poderes públicos en su acción global, pero mientras la realidad de la gobernanza mundial sea la que es, hay que diferenciar el doble sentido que toma la RSC. Mientras en el nivel local se puede encarar el desarrollo de iniciativas que van más allá del cumplimiento legal, en el marco internacional, la RSC sirve básicamente para cubrir la ausencia de un marco legal consistente que permita garantizar unos mínimos en hace derechos humanos, sostenibilidad ambiental, y gobernanza global. Esta realidad predominante de la RSC en el escenario global menudo perjudica la imagen y comprensión de la RSC local, y en todo caso provoca que el modelo de RSC global sea difícil de aplicar y de comprender para una pyme centrada en los mercados locales, que con el Pacto Mundial en la mano acaba teniendo una visión de la RSC alejada de su modelo de negocio, al tiempo que el PM no pone el foco en aquellos que sí deberían ser los destinatarios.

Nota: hace años me interesé para apoyar el Pacto Mundial como Responsabilitat Global, pero me indicaron -muy acertadamente- que la iniciativa era para empresas y que los autónomos no se podían adherir. Por ello, me limité a manifestar, en mi Código ético, que comparto el Pacto Mundial de Naciones Unidas.

Artículo publicado en: Diario Responsable y Jornal.cat 

El neng de Castefa treballa a Abertis

Fa uns anys, en plena campanya electoral, el Diari de Vilanova va fer un resum del programa electoral del PSC en el qual les propostes eren del tipus "cremarem tots els arbres" i similars. Com comprendreu, s'havia produït un error. I l'error havia estat de la persona que compaginava els textos, que en lloc de posar el típic Lorem ipsum, va tenir un moment d'inspiració creativa, que va resultar fatal en no ser posteriorment substituït pel text autèntic. Encara rai que la magnitud de l'errada era tal, que es feia evident que es tractava d'un error.

De vegades, aquesta inspiració creativa per part dels tècnics que hi darrera allò que després tothom pot veure és més moderada, però potser inclou males pràctiques pitjors, ja que no es deuen a un error sinó a una gràcia que pren forma permanent. I en aquesta categoria podríem trobar exemples a cabassos explorant les URL de les pàgines web.

L'exemple que vull posar correspon al portal www.autopistas.com, d'Abertis, una gran empresa que, a més, pel fet de treballar de manera intensa en el territori, se suposa que ha de tenir un gran sentit de respecte per aquestes poblacions i comarques que travessa. En alguns indrets, les autopistes trinxen la contrada, però el que és inversemblant és que trinxin els topònims, com els ha succeït en aquesta URL: https://www.autopistas.com/sites/default/files/Coorporativa/14-003_aucat_c32_castefa-vendrel_web14_0.pdf.

Potser a l'autor de la URL li ha semblat d'un gran enginy redenominar Castelldefels com Castefa i el Vendrell com Vendrel, potser per la seva incapacitat de pronunciar-ho bé, o potser com una simple gràcia d'un moment d'eufòria. Potser s'ha permès la llicència creient-se un Hitchcock traient el nas a la seva producció, tal volta es tracta d'un foraster que ha sentit a locals dir-ho així i s'ha cregut que era normatiu, o vés a saber si darrera hi ha una declaració de caràcter polític anticatalanista. Tot pot ser, com també que fos una mera gràcia de qui pensa que aquesta URL quedarà oculta i no tindrà visibilitat.

Però vet ací que la URL té visibilitat i l'ús de les formes Castefa i Vendrel al portal d'Abertis queda no sols com una manca de respecte en un país on això es valora -com a conseqüència del que ha costat recuperar els topònims propis- sinó com una ridiculesa friki que caldria evitar.

PD: al cap de 48h aquesta pàgina ha desaparegut. Gràcies!
PD2: ara es pot trobar, correctament escrita, a https://www.autopistas.com/sites/default/files/Coorporativa/16_003_aucat_c32_castelldefels-vendrell_web16.pdf

Ser o estar? - Canvia El Xip!

Fundació Atlas

Newsletter Responsabilitat Global desembre - diciembre 2014

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter especial de convocatòria de l'acte de Reconeixement de Bones Pràctiques d'RSE de Pimes, que tindrà lloc el 15-12-2014. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Acte Reconeixement Bones Pràctiques · 15 desembre 2014

[es] En esta ocasión sólo hay versión en catalán por tratarse de la convocatoria a un acto local

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

Reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les pimes en RSE

Sovint les pimes queden ocultes de l'escenari públic quan es pensa en Responsabilitat Social. Molt sovint cal explicar que hi ha moltes més pimes que gran empresa compromeses en aquest enfocament de gestió. En aquest acte és pretén reconèixer el paper actiu i compromès que porten a terme les empreses petites i mitjanes en matèria de responsabilitat social.

Hi ha una tendència encara massa estesa a creure que la gestió de l'RSE és més pròpia de les empreses de dimensions més grans, fet que la realitat desmenteix.Tanmateix, és cert que sovint les pimes tenen tendència a no divulgar tant les seves bones pràctiques de responsabilitat social, ja sigui per manca de temps, recursos o canals, fet que comporta que la presència mediàtica dels casos que corresponen a empreses de major abast ocupin la centralitat.

Aquesta absència no beneficia el desenvolupament de l'RSE, ja que ni suposa un estímul per a les pimes ni incentiva la gestió socialment responsable de la cadena de proveïment de les grans, ni permet que la ciutadania es faci càrrec de la rellevància que aquest enfocament de gestió està prenent, per tal de donar lloc a un model que integri la gestió dels impactes socials, ambientals econòmics, laborals i de bon govern dins del cor de la gestió empresarial.

Aquesta publicació mostrarà, a partir de casos estudiats, que hi ha pimes molt diverses que gestionen l'RSE o, si es vol, que porten a terme bones pràctiques d'RSE. Encara que no es tracti d'un mostra a gran escala, sí que serveix per captar tendències, per veure que, malgrat que puguem ser crítics amb certs aspectes de com avança l'RSE, en general podem constatar que hi empreses convençudes que el futur de les empreses passa per l'RSE i, encara més important, que el present de les seves pròpies empreses incorpora l'RSE perquè creuen que sols així poden fer una empresa més sòlida, més ben gestionada, més apta per al futur.
Acte de reconeixement de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial · 15 de desembre 18’30h

La Taula de Diàleg pels Trastorns Alimentaris presenta un "Decàleg de bones pràctiques" per fomentar la imatge corporal sana en els mitjans de comunicació i la publicitat

La Taula de Diàleg per a la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària, l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i la Fundació de la Comunicació (FUNDECO), com a representant del sector de la publicitat, han presentat el "Decàleg de bones pràctiques pel foment de l'autoestima i la imatge corporal en els mitjans de comunicació i la publicitat" i la campanya de sensibilització i lluita contra els trastorns de la conducta alimentària "L'anorèxia no és culpa de ningú".

El "Decàleg de bones pràctiques" s'impulsa per prevenir els trastorns de la conducta alimentària i el subscriu el sector de la publicitat. D'altra banda, la campanya "L'anorèxia no és culpa de ningú" vol conscienciar sobre la necessitat de demanar ajuda professional quan se sospita de la presència d'un trastorn de la conducta alimentària.

• Nota de premsa (Fitxer)
• Foto 1 (Fitxer)
• Foto 2 (Fitxer)
• Foto 3 (Fitxer)
• Decàleg de bones pràctiques (URL)
• Campanya "L'anorèxia no és culpa de ningú" (URL)
• Taula de Diàleg per a la prevenció dels Trastorns de la Conducta Alimentària (URL)

Font

Acte de reconeixement de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial · 15 de desembre 18’30h

• Respon.cat organitza un acte de reconeixement de bones pràctiques de Responsabilitat Social que tindrà lloc el 15 de desembre a les 18h30 a la Llotja de Mar de Barcelona. 
• L’acte servirà per reconèixer el paper actiu de moltes pimes en l’articulació de compromisos d’RSE, a més de presentar línies d’acció per al proper any.

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, i el president del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, presidiran l’acte com a mostra de suport al reconeixement de les empreses que aposten per la millora de la competitivitat des del compromís a la societat.

En aquest acte, Respon.cat presentarà un llibre amb un recull de fitxes de bones pràctiques d’RSE de pimes catalanes que amb naturalitat estan integrant la responsabiltat social en la gestió empresarial.

També es mostraran els resultats d’una enquesta realitzada a empreses que van participar en programes referents de foment d’RSE a fi de conèixer l’escenari en què ens trobem i poder així planificar accions que donin resposta a les necessitats empresarials en matèria d’RSE.

Us podeu inscriure des d’aquest enllaç o bé al telèfon 934 169 457 (Consell de Cambres)

Targetó invitació en PDF: 2014-12-15_targetó_invitació_acte


Data i hora: Dilluns, 15 de desembre a les 18h30
Localització: Casa Llotja de Mar, Passeig Isabel II, 1 08003 Barcelona

[ARTICLE] Sobre Territoris Socialment Responsables (Ana Regina Rêgo a O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

 
Traduït al català (versió original en portuguès)

Sobre Territoris Socialment Responsables

                                                                                                                                  

                                Foto: centre de Teresina

Ana Regina Rêgo
La jornada Teresina Sustentáve, que se celebra des de 2011 organitzada per institucions de la societat civil: ICC-Institut de Comunicació i Cultura, IAB-Institut d'Arquitectes del Brasil-Piauí i CAU-Consell d'Arquitectura i Urbanisme-Piauí, tindrà lloc avui a l'Hotel Metropolitan, i entre els temes presentats hi ha els Territoris Socialment Responsables, un enfocament que pretén identificar la responsabilitat dels negocis i del govern en aquest moviment. La conferència impartida pel Mestre en Polítiques Públiques i Socials, Josep Maria Canyelles (Barcelona, Catalunya) pretén contribuir a portar el debat més enllà de l'esfera pública i participar en el mercat i els seus agents en un procés de rendició de comptes davant els territoris en els quals operen.

Per Canyelles comprensió de TSR-Territori Socialment Responsable porta a terme el procés complet de l'elaboració de polítiques per promoure la sostenibilitat dins dels territoris específics mitjançant estratègies de col·laboració que portaran beneficis per a tots els involucrats, com el sector públic, mercat i societat, amb el supòsit bàsic dels requisits d'un determinat territori en relació amb els segments econòmics, socials i ambientals. En aquest context, remarca Josep Canyelles, l'adopció de pràctiques voluntàries és d'extrema importància.

D'altra banda, l'esmentat autor aclareix que igual que el concepte de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), el de Territori socialment responsable (TSR) no és nou. Segons Canyelles des del punt de vista històric, els TSR s'han tractat de treballar amb base de trípode format per la col·laboració entre el sector públic, el sector empresarial i la universitat, com a vector de desenvolupament i coneixement, per al desenvolupament rural i territorial.

No obstant això, segons posa l'accent Canyelles, un Territori Socialment Responsable no recull solament les intervencions de polítiques públiques com és comú en totes els països, sinó que es fan servir i es beneficien de les eines i de treball d'altres sectors i de clàusules socials en el sector públic que formen part de la seva responsabilitat social.

A més dels tres sectors, a saber: Estat, mercat i Tercer Sector, també constitueixen un TSR altres parts que actuen con a interessades. Així, l'educació té un paper important en la formació de capital humà i la difusió dels valors, afirma Canyelles, de la mateixa manera, els mitjans de comunicació que també serveixen com un vincle entre els agents ciutadans, que al seu torn, tenen un paper central en la construcció de la responsabilitat social als altres actors en el procés de transformació social.

Per al català i especialista en Responsabilitat Global, "una ciutadania empoderada i involucrada és, doncs, alhora una gran força per a l'aplicació d'una política per al desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i una condició necessària per a la seva existència.

Per Canyelles la Responsabilitat Social d'un Territori (RST) no es compon de la suma de la Responsabilitat Social de cada sector, sinó de la sinergia resultant de la interacció de tots ells a favor de les apostes que es descriuen en un pla o una ruta territorial on consensuadament tots assumeixen els seus rols. Aquest pla és el primer pas en el desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i ha de contenir no només propostes del sector públic sinó de tots els que participen en i amb el territori. I assenyala encara l'autor que el pla ha de detallar bé l'estratègia o estratègies que es pretenen seguir.

Per a Josep Canyelles, els Territoris Socialment Responsables han d'adoptar eines de gestió adequades que els portin a un sistema de gestió territorial ètica i socialment responsable. Per això, "el sistema de gestió ha de preveure els pilars de la gestió dels actius del territori, així com els actors principals i la infraestructura social, que són els mecanismes pels quals els agents i actors del territori es vinculen, coordinen i cooperen", diu autor. Aquest procés de cooperació i vinculació proporciona la cohesió i la connexió de les persones, de manera que és en aquest escenari que es percep el voluntariat com un dels mecanismes que faciliten la interconnexió entre agents, promovent així la pràctica de la ciutadania.

Cal destacar que el voluntariat és una eina de fusió de responsabilitats ben eficaç, tant pel que fa a les responsabilitats individuals com en relació amb les empreses i que en un procés de treball en un determinat territori pot ser el motor de la transformació, al costat de l'Administració del Mercat.

D'altra banda, les aliances i partenariats entre els sectors públic, privat i tercer, poden portar a bones solucions per als problemes territorials específics. Com a exemple Canyelles esmenta la "Aliança per l'Aigua" (www.alianzaporelagua.org) que consisteix en un projecte dut a terme a través d'una associació entre l'administració pública, les empreses de gestió de l'aigua, centres d'investigació i opinió, les organitzacions socials i els ciutadans , i que actua tant a l'estat espanyol com a Amèrica Central tractant de millorar la qualitat de l'aigua i el sanejament bàsic per a les poblacions on opera.

Canyelles assenyala que és necessari adoptar un sistema de gestió territorial que involucri representants dels sectors i institucions afectats pel de Territori Socialment Responsable, i que tingui una estructura que inclogui responsabilitats, procediments, processos i recursos definits per a assolir amb èxit els objectius dibuixats inicialment.

La proposta de Canyelles és consistent amb la intenció dels realitzadors de Teresina Sustentável - Centre d'activitats que té com a objectiu presentar propostes viables per a millorar la vida al centre de la nostra ciutat a partir de la posada en pràctica de la col·laboració público-privada i que també impliquin el tercer sector, tenint en compte que són tres organitzacions de la societat civil que convoquen per al debat.

D'aquesta manera, es pretén pensar en solucions que poden ser de responsabilitat de l'empresariat que té el seu establiment al centre i pot donar més comoditat al seu client millorant els passejos i facilitant l'accés de tothom, o que pot proporcionar en el futur, fins i tot, l'increment de les vendes mitjançant una major atracció d'un públic consumidor. D'altra banda, tothom ha de pensar en el centre com un lloc que hauria de tenir el seu patrimoni conservat ja que és part constitutiva de la nostra memòria i de la nostra identitat.

Font: O Dia / teresinasustentavel

[ARTIGO] Sobre Territórios Socialmente Responsáveis (Ana Regina Rêgo em O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

(accés a la versió en català)

Sobre Territórios Socialmente Responsáveis

                                Foto: centro de Teresina

Ana Regina Rêgo

O evento Teresina Sustentável realizado desde 2011 pelas instituições da sociedade civil: ICC-Instituto de Comunicação e Cultura, IAB-Instituto dos Arquitetos do Brasil-Piauí e CAU-Conselho de Arquitetura e Urbanismo-Piauí acontece hoje no Metropolitan Hotel e dentre os temas apresentados encontra-se Territórios Socialmente Responsáveis em uma abordagem que procurar identificar a responsabilidade do campo mercadológico e do poder público nesse movimento. A palestra proferida pelo Mestre em Políticas Públicas e Sociais, Josep Maria Canyelles de Barcelona (Catalonia) tem como objetivo contribuir para levar o debate para além da esfera pública e envolver o mercado e seus agentes em um processo de responsabilidade frente aos territórios em que atuam.

Para Canyelles a compreensão de TSR-Território Socialmente Responssável traz à tona o processo de desenvolvimento integral de políticas que fomentem a sustentabilidade no âmbito de territórios concretos, através de estratégias colaborativas que proporcionem benefícios para todos os envolvidos, tais como setor público, mercado e sociedade, tendo como pressuposto básico a satisfação das necessidades de determinado território no concerne aos segmentos econômico, social e ambiental. Nesse contexto reforça Josep Canyelles, a adoação de práticas de voluntariado é de extrema importãncia.

Por outro lado, o autor mencionado, nos esclarece que assim como o conceito de RSC-Responsabilidade Social Corporativa, o de TSR-Território Socialmente Responsável não é novo. Segundo Canyelles do ponto de vista histórico tem se procurado trabalhar os TSRs tendo como base tripé composto pela colaboração entre o setor público, o segmento empresarial e a universidade, como vetor de desenvolvimento e conhecimento, em prol do desenvolvimento rural e territorial.

Contudo, enfatiza Canyelles, um Território Socialmente Responsável não sofre intervenções somente de políticas públicas como é comum em todas as nações, mas se utiliza e beneficia de ferramentas e de trabalho de outros setores e de cláusulas sociais do setor público que compõem parte de sua responsabilidade social.

Além dos três setores, a saber: Estado, Mercado e Terceiro Setor, também compõem um TSR outras partes que se coloquem como interessadas. Deste modo a educação possui um papel relevante na formação do capital humano e difusão de valores, afirma Canyelles, do mesmo modo, os meios de comunicação que servem também de elo de ligação entre os agentes de cidadania, que por sua vez, possuem um papel central na construção da Responsabilidade Social para os demais atores no processo de transformação social.

Para o catalão e especialista em Responsabilidade Global, “ uma cidadania empoderada e implicada é pois, ao mesmo tempo uma forte força para a implementação de uma política para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e uma condição necessária para a existência de um TSR.

Para Canyelles a RST- Responsabilidade Social de um Território não se compõe da soma da Responsabilidade Social de cada setor, mas sim da sinergia resultante da interação de todas elas em prol assunção dos desafios descritos em um plano ou uma rota territorial em que de forma consensual, todos assumam os seus papéis. Esse plano é o primeiro passo para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e nele devem está contidos não somente propostas do setor público, mas sim de todos os envolvidos no e com o território. E ressalta ainda o autor, que no plano deve está bem detelhada a estratégia ou estratégias que se deseja seguir.

Para Josep Canyelles os Territórios Socialmente Responsável devem adotar ferramentas de gestão adequadas que os conduzam para um sistema de gestão territorial ético e socialmente responsável. Para ele “o sistema de gestão deve contemplar os pilares da gestão de ativos do território, assim como dos agentes chaves e das infraestruturas sociais, que são os mecanismos através dos quais agentes e atores do território se vinculaam, coordenam e cooperam”, afirma o autor. Esse processo de cooperação e vinculação proprociona a coesão e conexão das pessoas, portanto, nesse cenário, é que se percebe o voluntariado como um dos mecanismos que facilita a interconexão entre agentes, fomentando assim a prática da cidadania.

Vale ressaltar que o voluntariado é uma ferramenta de fusão de responsabilidades bem eficaz, tanto no que concerne as responsabilidades individuais como no que se refere às corporativas e que em um processo de atuação em um determinado território podem ser a força motora de transformação, ao lado, do Estado e do Mercado.

Por outro lado, as alianças e parcerias entre os setores público, privado e Terceiro Setor podem ocasionar em boas soluções para problemas territoriais concretos. Como exemplo Canyelles menciona a “Aliança pela Água” (www.alianzaporelagua.org) que consiste em um projeto concretizado a partir de uma parceria entre a administração pública, as empresas que exploram a água, centros de pesquisa e opinião, entidades sociais e cidadãos, e que atua tanto na Espanha como na América Central visando melhorar a qualidade da água e o saneamento básico para as populações aonde atua.

Canyelles ressalta que se faz necessário a adoção de um sistema de gestão territorial que envolva representantes dos setores e instituições envolvidos com o plano de Território Socialmente Responsável, e possua uma estrutura que contemple responsabilidades, procedimentos, processos e recursos definidos para se conseguir atingir os objetivos traçados inicialmente.

A proposta de Canyelles se coaduna com a intenção dos realizadores do Teresina Sustentável – Ação Centro que tem objetivo apresentar propostas viáveis para melhorar a vida no centro de nossa cidade a partir da implementação de parcerias público-privadas e que também envolvam o terceiro setor, considerando que são três entidades da sociedade civil que estão chamando para o debate.

Desse modo, é que se pretende pensar em soluções que possam ser de responsabilidade do empresariado que possui seu estabelecimento comercial no centro e pode dar mais conforto ao seu cliente melhorando os passeios e facilitando o acesso de todos, o que pode proporcionar futuramente, inclusive, o incremento das vendas com a atração de um público consumidor maior. Por outro lado, todos devem pensar no centro como um lugar que deve ter seu patrimônio preservado já que é parte constituinte de nossa memória e de nossa identidade.

Font: O Dia / teresinasustentavel