Després d'una estranya tardor estival, aquesta setmana vaig entrar de cop en les temperatures del temps, amb una estada de treball a Lituània, i he fet cap finalment a la tardor a Catalunya.
Abans d'anar a Kaunas, la segona ciutat de Lituània, vam estar a Vilnius, la capital, on vam poder visitar el Parlament, on s'hi feia sessió amb representants dels comitès de treball i afers socials dels estats de la UE.

A les mateixes dependències del Parlament hi vam tenir unes sessions de treball del projecte europeu COGITA, amb els tretze territorisi participants. I a Kaunas vam seguir les sessions de treball.
Aporto les piulades fetes amb les corresponents fotos:

Un tal Chuanas Karlosas I Ispanijos Karalius va visitar el Parlament reconeixent la independència Lituània
El sopar lituà es clou amb postres... amb bandera lituana inclosa
La Via Catalana recent

Mentre em trobava als llocs on es va produir la Via Bàltica i on es va proclamar la independència, tot just feia dos mesos de la Via Catalana, la nostra cadena humana inspirada en aquella que fa més de dues dècades va ser el preludi de la independència de les tres nacions bàltiques.

Malgrat que ja són un país lliure, tenen molta necessitat d'afirmar els seus signes d'identitat, amb la simbologia, les fotografies, els monuments. Aquesta foto de la proclamació és del Parlament, i al costat del mateix Parlament hi ha aquestes peces de formigó on es llegeix en lituà "gràcies a Déu!".
La història del país, en especial la de les últimes tres dècades, és
present a tots els racons. El visitant pot invertir tranquil·lament un
parell de dies recorrent-ne els escenaris. Un bon lloc per situar-se (en
l'espai i en el temps) és el castell de Guedimin, al capdamunt del turó
del mateix nom. Va ser aquí on es va fundar la ciutat i on hi ha
l'antiga fortalesa, reconstruïda (també maó a maó) després que els
russos la destrossessin al segle XVIII. Avui el castell és un dels
principals reclams turístics de la ciutat. S'hi puja a peu o en
telefèric i a dalt, a més de poder gaudir de les millors vistes de
Vílnius i fer-se una idea de la geografia de la ciutat, al segon pis
s'hi pot veure una petita exposició amb fotografies i un audiovisual
sobre la Via Bàltica. [ARA]


Al diari ARA avui també es destaquen alguns d'aquests elements com els de les dues fotos següents i, en el reportatge
Fem via a Vílnius es proposa explorar Lituània com a destí turístic: "Encara no és dins dels circuits turístics però, amb vol directe
des de Barcelona, la capital de Lituània té els ingredients per
convertir-se en un destí per a catalans a la recerca d'una nova ciutat
per explorar".
Maó a maó. Així es va construir Laisvés Kelias
[Camins de Llibertat], una escultura creada col·lectivament per
commemorar el vintè aniversari de la independència lituana. El monument,
fet de petits maons vermells, verds i grocs -els colors de la bandera
lituana- amb els noms gravats de les persones que els apadrinen,
simbolitza la cadena humana formada per més d'un milió i mig de persones
que el 23 d'agost del 1989, des de Tallinn (a Estònia) fins a Vílnius,
passant per Riga (a Letònia), va unir els tres països amb una demanda
comuna: volien independitzar-se de l'URSS. El somni
es va fer realitat dos anys més tard, el 1991, quan l'URSS va reconèixer
definitivament la seva independència. El camí va ser llarg, amb moltes
espines...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada