30.10.26

[ARTICLE] El propòsit empresarial no és una nova etiqueta: és una nova exigència


Aquesta setmana hem celebrat des de Respon.cat una masterclass sobre propòsit empresarial, en què hem abordat el sentit d'aquest concepte, la seva relació amb la responsabilitat social i els reptes que comporta incorporar-lo a l'estratègia i a la governança de les organitzacions.

Quan vaig començar a parlar de propòsit amb empreses, sovint em trobava amb una resposta: «Les empreses sempre hem tingut propòsit!». I, efectivament, totes les empreses tenen una finalitat. Però no és el mateix definir la funció que desenvolupa una organització, formular-ne la missió o assumir una contribució positiva a la societat com a element central de la seva identitat i del seu model de negoci.

Aquesta distinció és important perquè el propòsit empresarial pot representar un nou grau d'ambició. De la mateixa manera que, en el seu moment, algunes empreses van optar per la qualitat i l'excel·lència com a elements diferencials de gestió, avui algunes organitzacions aspiren a incorporar una dimensió addicional: l'excel·lència social. No es tracta només de fer les coses bé, sinó també de fer-les per al bé.

Ara bé, aquesta aspiració ha de comportar conseqüències. El propòsit no es demostra amb la qualitat de la seva formulació, sinó amb la capacitat d'orientar decisions, modificar prioritats, afrontar contradiccions i generar impactes positius acreditables. La pregunta rellevant és què decideix diferent una empresa perquè aquest és el seu propòsit.

Una de les reflexions que considero més importants és que el propòsit no substitueix la responsabilitat social empresarial. Durant dècades, la RSC ha contribuït a ampliar el perímetre de la gestió empresarial, incorporant responsabilitats econòmiques, laborals, socials, ambientals i de bon govern que abans sovint quedaven fora de la mirada directiva. Aquest procés ha de continuar.

El propòsit introdueix una focalització estratègica: cada empresa identifica la contribució singular que vol impulsar. Però aquesta elecció no l'eximeix de gestionar transversalment totes les seves responsabilitats. Una empresa que proclama un gran compromís ambiental, per exemple, no pot desatendre les condicions laborals, les pràctiques comercials o les relacions amb la comunitat. Si ho fa, el propòsit corre el risc de tenir els peus de fang.

També hem reflexionat sobre el desplaçament que suposa passar d'una responsabilitat social identificada sobretot amb les memòries de sostenibilitat a una responsabilitat situada al centre del lideratge. Les memòries continuen essent indispensables per aportar evidències i retre comptes. Però, mentre que miren predominantment allò que hem fet, el propòsit ens obliga a preguntar-nos què volem fer possible. No podem limitar la responsabilitat social a un procés documental o de compliment: ha de formar part de la direcció estratègica i de la concepció mateixa de l'empresa.

Aquesta ambició també comporta riscos. Un propòsit purament comunicatiu, una formulació genèrica que no ajuda a decidir, la manca de temps i compromís de l'alta direcció o una gestió reduïda al compliment de normes poden acabar desvirtuant-ne el potencial. Igualment, una organització pot tenir una missió social extraordinària i presentar mancances importants en altres àmbits de responsabilitat.

Per això voldria insistir en una idea: no totes les empreses que gestionen molt bé la responsabilitat social necessiten presentar-se com a empreses amb propòsit. Si convertim el propòsit en una etiqueta que totes les organitzacions se senten obligades a adoptar, correm el risc de buidar-lo de contingut i desgastar-ne prematurament la credibilitat. Ja hem après, amb la RSC, que els usos inadequats d'un concepte poden acabar perjudicant també les iniciatives genuïnes.

Des de Respon.cat volem contribuir a preservar aquesta exigència. Per això impulsem espais de coneixement, seminaris, metodologies de diagnosi sobre la formulació de missions i propòsits i iniciatives d'acompanyament empresarial. No es tracta simplement d'aconseguir que més empreses parlin de propòsit, sinó d'ajudar les que vulguin assumir-lo a comprendre què implica, formular-lo adequadament i convertir-lo en una orientació real de lideratge i governança.

Tres anys després del Manifest per una Economia amb Propòsit, tenim l'oportunitat de fer un nou pas endavant. El debat ja no hauria de limitar-se a explicar per què és important el propòsit, sinó que hauria d'aprofundir en com es governa, com es trasllada al model de negoci, quins impactes genera i com contribueix a la competitivitat, la confiança i la prosperitat compartida.

Aquest serà precisament un dels grans reptes del Fòrum directiu del Propòsit Empresarial, que celebrarem el pròxim 25 de novembre a la Llotja de Mar de Barcelona, organitzat per Respon.cat amb el suport de la Cambra de Comerç de Barcelona. Hi compartirem experiències empresarials i reflexions sobre el paper del propòsit en la transformació de les organitzacions i de l'economia.

El Fòrum serà una oportunitat per continuar una conversa que considero cada vegada més necessària: com podem fer compatible una empresa viable, competitiva i ben gestionada amb una contribució social significativa, coherent i sostinguda al llarg del temps?

Perquè el propòsit empresarial no hauria de ser una moda que substitueixi la responsabilitat social. Hauria de ser una manera exigent d'aprofundir en el compromís d'aquelles empreses que decideixen situar una contribució positiva al centre del seu projecte.

Fòrum directiu del Propòsit Empresarial 2026
25 de novembre · Llotja de Mar, Barcelona
Participació gratuïta amb inscripció prèvia: https://respon.cat/noticia-forum-proposit-2026/