15.5.07

El programa INCORPORA de la Caixa es presenta territorialment als empresaris de Pimes


Us volem donar a conèixer el projecte INCORPORA, promogut per l’Obra Social de La Caixa.

Aquest projecte neix amb la voluntat d’incorporar al món laboral persones amb dificultats especials. Aquest objectiu s’entén com un procés personalitzat que requereix actuacions prèvies, simultànies i posteriors a la contractació per tal de garantir l’èxit tant per a la persona com per a l’empresa. El programa:

- Potencia de manera directa la capacitat d’inserció de les organitzacions socials adherides al programa.
- Contribueix a la sensibiltzació de la societat i les empreses, en tant que integradores de la primera.
- Cerca oportunitats d’inserció de persones en risc d’exclusió social.

Un dels eixos principals del projecte contempla la creació de la figura de l’insertor laboral, un professional que exerceix d'enllaç entre les empreses amb voluntat d'incorporar persones amb dificultats especials, les associacions que treballen amb aquests col·lectius i les pròpies persones beneficiàries del programa.

Els beneficiaris del programa són: persones amb discapacitats físiques, intel·lectuals, sensorials, malalts mentals, joves amb dificultats per accedir a la primera feina, persones majors de 45 anys sense experiència laboral, immigrants, aturats de llarga durada, dones afectades per situacions de violència domèstica, etc.
En aquests moments, s'estan fent presentacions del programa als empresaris de petites i mitjanes empreses de diferents territoris tant de Catalunya com de diferents comunitats autònomes. En aquests actes es presenta el programa alhora que es fa una ponència sobre el sentit de la Responsabilitat Social per a les Pimes.
El fet que sigui una entitat financera qui convenci els empresaris a incorporar persones de col·lectius amb dificultats d'inserció, que es faci amb la col·laboració d'entitats del tercer sector, i que s'emmarqui en un plantejament d'RSE adequat a les Pimes, fa que aquesta sigui una iniciativa ben fonamentada i que desitgem que assoleixi uns grans èxits.
(Foto: Josep Maria Canyelles en la presentació feta recentment a Lleida. Vegeu una altra foto)

Reconeixement de comerços responsables a Terrassa


Dèiem en un escrit recent (Reconeixement de comerços responsables a Terrassa) que "per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent."


En aquest sentit cal felicitar la iniciativa que ha portat l'Ajuntament de Terrassa a reconéixer 21 comerços responsables, en aquest cas centrat en el barri de ca n'Anglada.

Vegem una foto de l'acte del dia 10 de maig de lliurament dels Distintius de responsabilitat social als establiments que compleixen amb els requisits establerts.


Responsabilitat Global, com a observadors del Jurat per a la concessió dels distintius vol fer evident el pas que suposa aquest fet i l'expectativa que altres municipis puguin fer passos similars, alhora que puguem avançar en un model compartit vàlid per al conjunt del territori.

RSE i eleccions municipals

Antoni Gutiérrez-Rubí ha publicat un article de reflexió sobre l'RSE en la perspectiva de les properes eleccions municipals:

El Libro Blanco de la Responsabilidad Social Empresarial, elaborado en el seno de la Subcomisión RSE del Congreso de los Diputados, señala que las políticas de apoyo a la RSE no son exclusivas de ninguna Administración, es más, advierte que “determinadas políticas de fomento de la RSE tienen un campo específicamente local, como por ejemplo la implicación de las PYMES, la información y la formación a los empresarios locales o la creación de redes de comunicación e intercambio de buenas prácticas”. [continuar llegint a l'edició castellana]

8.5.07

Es presenta el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables'

El seminari collaboratio sobre Territoris Socialment Responsables que va tenir lloc el dimecres 2 de maig al Palau Maricel de Sitges va suposar que persones procedents d'empreses, organitzacions i administracions, posessin en comú punts de vista i expectatives sobre la Responsabilitat Social i sobre com aquest enfocament de gestió pot afavorir que s'abordin millor els reptes del territori.

Algunes de les idees van quedar recollides en un document de Conclusions, reflexions i propostes, estructurades en 25 punts i on també hi consten les persones que van integrar el seminari.

Precisament avui dimarts s'han donat a conèixer aquestes conclusions i també un altre document que pretén tenir una major rellevància, el Manifest de Sitges 'per uns Territoris Socialment Responsables.

El Manifest fa un crida a totes les parts, empreses, organitzacions socials i sector públic, a assumir llur pròpia responsabilitat davant la societat i a posar-la en valor com un atribut del propi territori. Alhora es convida a tothom qui vulgui a subscriure el Manifest.

Podeu accedir al Manifest de Sitges en aquest enllaç: www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/manifiesto.doc (cast)
www.collaboratio.net/mm/File/en/Sitges_Declaration.doc (ang.)

Podeu accedir a les Conclusions, reflexions i propostes en aquest enllaç:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/conclusions.doc (cat) www.collaboratio.net/mm/File/es/conclusiones.doc (cast)

7.5.07

Imatges del Seminari collaboratio






El seminari va congregar 60 persones procedents d'organitzacions molt diverses


Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda, Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Jordi Baijet, alcalde de Sitges, varen donar la benvinguda.

Josep Maria Canyelles va fer desenvolupar una proposta sobre el Marc Conceptual dels Territoris Socialment Responsables, per tal d'emmarcar el treball posterior i fonamentar el desenvolupament de TSR.


Entre els participants hi havia empreses grans, mtjanes i petites, entitats socials, ajuntaments, altres administracions, universitats, sindicats, xarxes, entitats financeres, associacions empresarials...




El marc del Palau Maricel va ser escollit intencionadament com a espai singular on fer néixer la iniciativa collaboratio.







El seminari es va dinamitzar de manera que els diferents participants poguessin expressar els seus punts de vista d'acord amb una guió.

4.5.07

Les 60 organitzacions més compromeses amb l’RSE parlen de Territoris Socialment Responsables en el primer seminari collaboratio

La Responsabilitat Social de les Empreses és un compromís lloable però que pot perdre empenta si no s’articula dins una societat que la reconegui i si no forma part també de l’agenda del conjunt de les organitzacions, incloent-hi les pimes, el sector públic o el sector social.

Per això, a mesura que les pràctiques d’RSE es van desenvolupant, van guanyant visibilitat i credibilitat, i es van integrant en els models estratègics de les empreses, es comença a parlar de la necessitat de fomentar Territoris Socialment Responsables.

Però en el rerefons no solament s’hi percep una manera de donar una rellevància més gran a aquest enfocament de gestió, sinó que s’obre l’oportunitat de situar la Responsabilitat Social en una posició molt més central i vinculada al debat sobre el model de societat.

El potencial és enorme i avui dia, en el marc de l’RSE, observem un cert solapament interessantíssim entre les agendes social i empresarial. Certes estratègies del món dels negocis i certs objectius vinculats als drets humans, a la cohesió social i enfortiment de la comunitat, avui poden fer camí plegats...

Continuar llegint article
Veure newsletter
Veure informació Europa Press

3.5.07

Organizaciones reunidas en Sitges promueven la utilidad de los Territorios Socialmente Responsables

Responsabilidad Social Corporativa 



Los TSR implican "el desarrollo de la RSE que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes"

MADRID, 3 May. 2007 (EUROPA PRESS) -

Más de medio centenar de participantes --empresas, pymes, asociaciones, Ayuntamientos, Universidades, fundaciones o expertos, entre otros-- coincidieron ayer en Sitges para promover los Territorios Socialmente Responsables (TSR).

En el marco de un seminario multilateral celebrado en el Palau Maricel de Sitges y organizado por la iniciativa 'Responsabilidad Global', los asistentes se mostraron convencidos de que los TSR implican "el desarrollo de la Responsabilidad Social de las Empresas que hace hincapié en el territorio y parte del compromiso activo de todas las partes, no solamente de las grandes empresas".

"Hablar de Territorios Socialmente Responsables aporta una gran profundidad de reflexión y abre todo un horizonte de expectativas sobre la generación de sinergias entre sectores, en el marco de un modelo como el actual, de competitividad regional creciente", indicaron los organizadores del evento en un comunicado, al tiempo que anunciaron su intención de desarrollar próximas ediciones en otros países para construir un modelo de TSR "universalmente válido".

En este sentido, el promotor de la iniciativa 'Responsabilidad Global', Josep Maria Canyelles, presentó una propuesta de marco conceptual de los TSR, denominada 'Collaboratio'. Estructurada en forma de mapa estratégico, se compone de cuatro procesos: empresas y organizaciones de todo tipo y tamaño que gestionan su RSC; procesos de diálogo de cada organización; desarrollo de la capacidad para atender los retos del territorio y para ofrecer soluciones; colocar los valores de la Responsabilidad Social como "atributos propios vinculados incluso a la marca de territorio".

LA RSE, FACTOR DE MEJORA

Por otro lado, los asistentes también defendieron que tanto grandes como pequeñas empresas deben gestionar su RSE ante la sociedad al entender que "es un factor de mejora de su excelencia y una manera de mejorar la sostenibilidad, entendida a nivel económico, social y ambiental".

Los asistentes al seminario afirmaron que la RSE "es un compromiso loable pero puede perder empujón si no se articula dentro una sociedad que la reconozca y forma parte de la agenda del conjunto de las organizaciones, incluyendo las pymes, el sector público o el sector social".

Por ello, "a medida que las prácticas de RSE se van desarrollando, van ganando visibilidad y credibilidad, y se van integrando en los modelos estratégicos de las empresas, se empieza a hablar de la necesidad de fomentar TSR".

http://www.europapress.es/noticiasocial.aspx?cod=20070503184108

29.4.07

Reconeixement de comerços responsables a Terrassa

La Responsabilitat Social aplicada als comerços és una dimensió encara poc explorada o desenvolupada, fet lògic si entenem que no seria raonable mantenir un nivell d'exigència equivalent al que es pot mantenir enfront d'una gran empresa que tingui un gran impacte en el seu entorn.

Però per a avançar vers els Territoris Socialment Responsables és fonamental que totes les organitzacions, incloses les més modestes, incorporin pràctiques responsables davant la societat. En el cas de la distribució, a més, és especialment significatiu perquè és on es produeix físicament el 'moment de la veritat' entre consumidor i venedor i on les pràctiques responsables al llarg de tota la cadena poden prendre valor, visualitzar-se, i entrar a formar part dels criteris d'un públic exigent i intel·ligent.

Per a un comerç de barri avançar en la incorporació de la qualitat és un repte prou important i que en certa manera forma part de la seva responsabilitat social davant el client i davant el conjunt dels comenciants i la comunitat ja que ajuda a dignificar el conjunt de l'oferta comercial i la vida urbana. Així mateix, el compliment de les normatives seria la pota fonamental i bàsica. Però al costat d'aquestes, els comerços i les zones comercials poden avançar en la incorporació d'altres mesures i estratègies que els permetin guanyar una major confiança del públic i establir una major complicitat i fidelitat.

Per això cal felicitar la iniciativa de l'ajuntament de Terrassa facilitant aquesta micro-responsabilitat, en el sentit que afecta als més petits de la iniciativa privada, però que pot tenir una visibilitat pública rellevant.

Ha estat una iniciativa dirigida només als establiments de ca n'Anglada i després d'haver tingut l'oportunitat de valorar-la com a observador del tribunal que ha deliberat per a l'atorgament d'aquests reconeixements, cal fer notar el caràcter pioner que té, tant per l'anticipació en el temps a altres inciatives iguals que de ben segur que es produiran com pel procés d'acompanyament que ha suposat que va més enllà d'una simple convocatòria.

Per als interessats a conèixer-ho en directe, el proper dia 10 de maig a les 13h. tindrà lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament, l'acte de lliurament per part de l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, dels Distintius de responsabilitat social als establiments de ca n'Anglada.

27.4.07

Presentació del programa “Incorpora” a Lleida

El passat dijous 26 d’abril va tenir lloc al Centre Social i Cultural de la Fundació “La Caixa” la presentació del programa de responsabilitat social corporativa INCORPORA, del qual Prosec en forma part a Lleida.

L’acte va consistir en una roda de premsa i una ponència al voltant de la responsabilitat social corporativa. També es van atendre a les preguntes dels diferents mitjans que van acudir.

Van participar-hi:
    incorpora
  • Josep Lluís Torrelles (president del grup Alessa) 
  • Anna Vega (directora de càtering d’Alessa) 
  • Gregorio Rodríguez (treballador inserit a Alessa) 
  • Victor Saló (coordinador del projecte Incorpora a Lleida) 
  • Joan Ramon Fuertes (delegat general de La Caixa a Lleida) 
  • Joan Horaci Simó (president de la Cambra de Comerç i Indústria de Lleida) 
  • Josep Maria Canyelles (promotor de Responsabilitat Global) 
  • Jaume Farré (fundació Obra social La Caixa

20.4.07

Bill Gates i els sense-ordinador


Podíem parlar de la tecnologia sense fils, de la cervesa sense alcohol... Entrant en el camp social parlem dels sense sostre. Ara, barrejant la dimensió social i tecnològica ja podem parlar també dels sense ordinador, una categoria de persones que són les que abunden més arreu del planeta i que suposen un públic d'elevat interès i se'ls pot oferir un producte adequat.

Microsoft no vol pendre els cinc mil milions de persones del planeta que, malgrat no tenir recursos suficients, suposen en xifres agregades un gran potencial. Alhora certs col·lectius entre aquests poden ser en el futur proper consumidors amb una major capacitat que cal començar a captivar abans que vingui la competència.

Els ciutadans de món sense accés a la tecnologia, segons el programa presentat per Bill Gates, són els destinataris del projecte 'Unlimited Potential', per mitjà del qual Microsoft proveirà ordinadors personals i un software senzill per tres dòlars la unitat.

Les estratègies anomenades de la Base de la Piràmide conformen un nou model de negoci en el qual l'empresa parteix d'una comprensió de les necessitats dels col·lectius i intenta satisfer-les amb una visió ètica i col·laborativa, i sense engendrar noves necessitats que no siguin rellevants per al seu desenvolupament. Aquestes estratègies són beneficioses per a la companyia, i més si pensem en el llarg termini. Alhora també són positives per a la comunitat ja que fan possible un salt en la capacitat de desenvolupament.

Podem donar per suposat que la qualitat dels productes seran les adequades i que compliran la seva funció. Els dubtes en aquest cas vindrien més pel pes que puguin tenir les estratègies de caràcter monopolístic en tota aquesta operació i fins a quin punt es pretén fidelitzar uns usuaris o bé fer-los captius.

Notícia a la Vanguardia

L’economia està en l’estat Zero

A la Nit al Dia de TV3, Mònica Terribas acaba d’entrevistar el professor Itamar Rogovsky, psicòleg iconegut consultor internacional del desenvolupament organitzacional. Rogovsky és el director Institut per al desenvolupament organitzacional d’Israel. En aquest moment imparteix un Màster en desenvolupament organitzacional a Catalunya i fa unes activitats per a la Fundació Cercle per a Coneixement www.fundaciocperc.net.

Col•labora en empreses situades en el model de l’economia del coneixement, organitzacions que aprenen on preval la Visió més que no les jerarquies i els organigrames i les planificacions rígides. Contra les organitzacions dinosaure, defensa les que funcionen per equips de treball específics, on hi ha una major flexibilitat però també una major participació en les decisions. No es tracta de fer màrqueting intern basat en la motivació de la gent però que no tenen una base real fent veure que tenen una implicació en les decisions que no és real.

Les organitzacions no existeixen, sinó que existeix l’organitzar-se. En les diferents etapes de la comprensió dels recursos humans, primer ens compraven com a múscul. Després ens van tractar com a màquines. Posteriorment ens van tractar millor que les màquines entenent que érem capital. En el moment actual tot això està quedant superat i les persones som l’organització.

Evidentment la realitat del dia a dia i de la majoria d’empreses queda molt lluny, i molts estudiants encara surten amb la mentalitat que estar en un despatx és poder. Tenim un sistema compartimentalitzat, amb disciplines que no estan en contacte. Algunes escoles de negoci, a part de moltes coses ben fetes, poden estar causant un gran mal a l’economia...

En l’economia del coneixement les estructures funcionarials tenen els dies comptats. El model del funcionariat, aplicat també a les empreses privades, és una professió a desaparèixer com els taquígrafs. El punt crític és el traspàs d’una economia a l’altra.


16.4.07

Adhesió europea al nou Tractat de NU sobre drets de la discapacitat

La Unió Europa firma el nou Tractat de Nacions Unides sobre drets de la discapacitat, que donarà protecció a 50 milions de ciutadans de l'UE, i 650 milions de persones amb discapacitat a tot el món.

La Comunitat Europea ha ratificat un nou Tractat de Nacions Unides de drets de la discapacitat. Aquesta és la primera vegada que la Comunitat firma el nucli d'una Convenció de drets humans de l'ONU. La Convenció, que cobreix els drets de persones amb discapacitat, aspira a garantir que les persones amb discapacitat gaudeixin dels drets humans i les llibertats fonamentals en igualtat amb la resta de les persones. Va ser presa el 2006 per la ONU i ja ha estat catalogat com el primer tractat internacional del segle XXI en matèria de Drets Humans.

6.4.07

L’ADEG revalida la ISO 9001:2000 i la SA 8000

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG) ha vist revalidada la certificació ISO 9001:2000 i alhora la cèdula de compliment de la SA 8000. És l’única organització empresarial del país que acredita ambdós reconeixements.

La reconeguda consultora SGS ICS acaba de certificar a favor de l’ADEG el compliment dels requeriments de la ISO 9001:2000 per a les activitats de disseny i gestió de serveis de formació, assessoria, borsa de treball, producció d’activitats i convenis d’avantatges.

L’Associació va ser reconeguda per per primera vegada com a entitat ISO el novembre de 2004. Ara, la revàlida té vigència fins al 2010. La nova seu social de l’ADEG a Vilafranca del Penedès també ha quedat inclosa en l’actual certificació.

A més, l’auditoria ha fet seguiment i avaluació del compliment de la norma SA 8000, l’única reconeguda internacionalment quant a la responsabilitat social. L’any 2005, l’ADEG va ser la primera organització empresarial del món en aconseguir la prestigiosa certificació i alhora es va significar com a capdavantera en el sentit d’integrar les polítiques de qualitat i de responsabilitat social.

5.4.07

Tu controles el canvi climàtic

La Comissió Europea acaba de llançar la campanya "Tu controles el canvi climàtic" que pretén ajudar les persones a contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. Així, per mitjà de la pàgina web dissenyada per a la campanaa proporciona entre altres coses suggeriments per a la vida laboral i domèstica, calculadora de carboni, videos, noticies i recursos per a escoles. http://ec.europa.eu/environment/climat/campaign/index_es.htm

4.4.07

Després d'Anesvad, Intervida

Quan una ONG entra en el terreny de la sospita i de les acusacions tenim una vivència més dolorosa que si fos una empresa lucrativa, des del moment en què les expectatives de comportament ètic són més evidents. A més, les entitats no lucratives obtenen els recursos dels ciutadans ja sigui directament o bé indirectament per mitjà de l'Administració Pública, fet que fa més exigible un funcionament i transparència exemplar ja que es deuen a múltiples parts interessades.

La rendició de comptes als partprenents són un requeriment de bon govern de l'organització però alhora una exigència que cadascuna de les parts hauria de fer prevaler amb major determinació.

Hores d'ara no podem sentar càtedra sobre la notícia de les sospites que han sorgit sobre Intervida i les acusacions de desviacions de fons. Hem de preveure -i desitjar- la presumpció d'innocència. Però també hem de manifestar que no sorprèn que aquests dos casos hagin esquitxat aquestes dues entitats ja que de fet són les dues úniques grans ONGs que estaven clarament mancades de mecanismes de transparència i bon govern. Membres del sector havien afirmat en privat que esperaven que algun dia saltés alguna notícia d'aquest tipus. Fins i tot després del cas Anesvad, algú havia afirmat amb dots de predicció que 'ara la propera serà Intervida'. Per tant, cap sorpresa. Tot i expressant el desig que realment al final no hi hagi ús indegut sinó simplement una mala gestió...


Fa uns pocs dies, Forética va llançar la notícia que Intervida era la primera ONG que se certificava en la norma de gestió ètica SGE21. Certificar la gestió ètica no vol dir necessàriament ser excel·lents i menys amb una norma prou laxa com aquesta, però d'alguna manera aquesta notícia és un cop molt dur contra Forética, del qual també haurà de rendir comptes!

Intervida no forma part de la Federació Catalana d'ONGs i no s'ha adherit al codi ètic del sector. Segurament deuen tenir els seus arguments i els deuen poder fer públics. Però seguint una de les màximes de la Responsabilitat Social, 'compleix o explica', l'entitat hauria de complir el codi ètic del sector o explicar transparentment i amb arguments suficients els motius per a no fer-ho. I el paper dels auditors, certificadors o verificadors que es pretenguin diligent és demanar-los que així ho facin, perquè altrament tots col·laboren a atorgar etiquetes enganyoses, i a reduir la confiabilitat de les memòries de sostenibilitat.

El web de l'entitat no aporta més informació sobre el seu compliment de la norma, solament l'etiqueta. Per cert, el web solament és en castellà malgrat el nombre d'associats i de donacions que reben de Catalunya. Si no estan en condicions de poder atendre en català ja estarien fent un altre incompliment legal, sobre el qual tampoc mostren cap notificació. Si una empresa incompleix una llei què ens ha d'eximir de pensar que en pugui incomplir d'altres?

El seu web diu que "la prestigiosa firma MAZARS es la encargada de revisar las cuentas", i Bureau Veritas és qui ha certificat la norma SGE21. Totes dues empreses també haurien de rendir comptes sobre com es pot haver escapat aquesta situació i, si fos el cas, posar damunt la taula que la norma no dóna prou garanties.

P.S. Aquestes reflexions no treuen que la divulgació d'uns indicis abans de disposar de proves concluents poden danyar la imatge d'una entitat i que també els mitjans de comunicació haurien d'actuar amb un cert criteri de prudència. Vegeu la reflexió, no necessàriament oposada, de l'amic Xavier Agulló Intervida: ¿matar la ONG o inhabilitar al periodista?



29.3.07

Es donen a conèixer bones pràctiques de Mataró

70 persones van assistir a la presentació del segon llibre amb bones pràctiques de responsabilitat social el passat dia 27 de març a Mataró

Fa un any es va presentar el primer llibre que explicava el cas de 12 empreses, pime, i les seves accions responsables en els diferents àmbits de la responsabilitat social.

En aquesta ocasió surten 14 empreses i es presenten 19 bones pràctiques. En aquest segon llibre hi trobem pime, autònoms, com en el primer, però també empreses pertanyents al tercer sector i una dona emprenedora que ha pensat i descrit el seu pla d’empresa des de l’òptica de la responsabilitat social

La recerca d’aquestes empreses es va iniciar a principis de 2006 amb aquelles empreses que han assistit als seminaris d’informació i formació que s’han fet durant tot l’any passat sobre temàtiques com: conciliació de la vida laboral, familiar i personal; la memòria social; el codi ètic; la gestió de la diversitat dina del capital humà...

Totes són empreses que col·laboren amb l’IMPEM en els diferents serveis que aquest els ofereix: assessorament a pime, borsa de treball, informació per l’emprenedoria, acolliment d’alumnes en pràctiques, formació continuada...d’aquesta manera l’IMPEM pren el seu paper d’informador i difusor de pràctiques en responsabilitat social amb l’objectiu de treballar per una ocupació de qualitat. A l’inici de l’acte la Sra Alícia Romero, presidenta de l’IMPEM, va presentar el projecte “ Facilitem la Conciliació” adreçat als sectors del comerç i l’hosteleria.

23.3.07

El primer Congrés del Tercer Sector de Catalunya mostra la solidesa de la Taula d’Entitats


La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va néixer al 2003 amb l’objectiu de treballar per a la millora del benestar de les persones amb necessitats socials no cobertes.
Va ser fruit d’un procés que va tenir origen en la realització del Llibre Blanc del Tercer Sector Cívico-Social de Catalunya, en un treball conjunt entre investigadors, entitats del tercer sector i la Generalitat de Catalunya.


Vaig tenir la fortuna de poder viure en directe aquells passos, en tant que membre del comitè permanent de seguiment de l’elaboració d’aquest complex treball, que va aportar una fotografia molt rellevant de la situació i perspectives del sector i que havia de donar lloc a un pla estratègic per a l’enfortiment del sector.


Des d’aquesta implicació en el procés, és motiu de gran joia poder observar com la Taula que en va sorgir es va formalitzar, s’ha consolidat i ara aplega 24 organitzacions de segon nivell que representen més de 2000 entitats de Catalunya entre associacions, empreses d’inserció, fundacions i cooperatives que treballen a favor de la inclusió social dels col·lectius més desafavorits i per a modificar les condicions que generen exclusió. Aquest conjunt d’organitzacions donen servei a més de 800.000 persones, generen al voltant de 16.000 llocs de treball i hi col·laboren més de 50.000 voluntaris i voluntàries que treballen a favor dels col·lectius més vulnerables de la societat.

20.3.07

Expertos mundiales en tecnología y acción social se unen en Sevilla

EXPERTOS MUNDIALES EN TECNOLOGÍA Y ACCIÓN SOCIAL SE UNEN EN SEVILLA

• Responsabilitat Global estará respresentada en el evento por Josep Maria Canyelles en calidad de experto en RSE además de sus amplia experiencia en el mundo de la acción social y comunitaria

• GlobalGiving, Engender Health, Aspiration Tech, IBM, France Telecom, Universidad de Stanford y de Yale algunas de las entidades participantes

• El evento tendrá lugar los días 22 y 23 de marzo en Sevilla

Madrid, 02 de marzo de 2007.- e-STAS, el Symposium de las Tecnologías para la Acción Social, es un evento de carácter internacional y multisectorial cuyo objetivo es fomentar, impulsar y adaptar el uso de las Nuevas Tecnologías en pro de la acción social y el desarrollo. e-STAS se celebra los días 22 y 23 de marzo de 2007 en la sede de la Diputación Provincial de Sevilla, sita en Menendez Pelayo 32.

Conferenciantes de alto nivel participan en esta II edición de e-STAS. La presidenta de GlobalGiving Foundation, el director del Digital Vision Program de la Universidad de Stanford, el presidente Europeo del Club de Roma o el Director de tecnología de Engender Health son algunos de los ponentes que expondrán y debatirán las diferentes líneas de trabajo para paliar la brecha digital y fomentar la Sociedad del Conocimiento. Además, participaran representantes de France Telecom, Telefónica, IBM y diversas entidades y organizaciones sociales entre otros.

e-STAS es un encuentro que facilita el intercambio de todo tipo de información, programas, proyectos y actividades en pro de la acción social y la sociedad del conocimiento. Todos los participantes de esta edición pueden relacionarse entre sí y entablar los primeros contactos para posibles proyectos innovadores en este campo.

e-STAS está organizado por la Fundación Cibervoluntarios, con el apoyo del Club de Roma y el patrocinio de la Consejería de Innovación Ciencia y Empresa de la Junta de Andalucía y la Diputación de Andalucía a nivel institucional; y France Telecom, Telefónica e IBM a nivel privado.

Para la presidenta de la Fundación Cibervoluntarios, Yolanda Rueda, “e-STAS es una forma innovadora de manifestar a la sociedad nuestro compromiso y disposición a erradicar la brecha digital a través de una apuesta por estrategias innovadoras relacionadas con las TIC´s y la acción social” .

Más información en www.e-stas.org

19.3.07

Ara toca el "diàleg social", la tercera pota

El govern espanyol va anunciar tres potes per a afrontar el debat sobre l'RSE. Les dues primeres van ser la subcomissió parlamentària (que va donar lloc al Llibre Blanc) i el Fòrum d'Experts (que fa dos anys que es van reunint).

Ara toca la tercera pota, el diàleg social, en el qual s'ha considerat d'incorporar-hi l'RSE com a tema de l'agenda. Però la Taula Diàleg social en matèria d'RSE, composada pel govern central, l'empresariat i els sindicats, s'ha anat retardant. Tot i així, el director general d'Economia Social del Ministeri de Treball, Juan José Barrera, afirma que "probablement a final d'abril ja tinguem unes conclusions".

Les diferents iniciatives hauran servit per a evitar fer passos en fals, massa duts per una manera fàcil d'entendre la política basada el la norma. S'haurà evitat, per exemple, una legislació precipitada i prèvia a la comprensió del fenomen per part dels legisladors.

Però amb la subcomissió ja va ser suficient per a aquest objectiu. I ara el dubte és si, fruit de les tres potes, arribarem a temps de fer alguna cosa durant el que queda de legislatura. Que no sigui que les presses d'última hora donin com a resultat alguna actuació o mesura precipitada, de les que fins ara s'havien aconseguit aturar.

Veure notícia

RSE i Territoris

Poden haver-hi empreses d’èxit en territoris fracassats?
Podem tenir països excel·lents amb empreses mediocres?
Pot una empresa no responsable reeixir en la societat i l’economia del coneixement?
Pot una empresa exercir i posar en valor la seva responsabilitat sense un context que la hi reconegui i també la practiqui?
Els territoris són avui un element fonamental de l’economia. Les economies regionals suposen una gran oportunitat i activen grans potencials, si són capaces d’articular les respostes adients, captar oportunitats, generar sinèrgies, gestionar no sols les seves infraestructures sinó també els seus actius immaterials de manera que permetin apalancar l’esforç de cada organització en particular.

Josep Maria Canyelles
Març 2007

Seminari sobre Territoris Socialment Responsables

50 persones vinculades a organitzacions diverses ens trobarem al Palau Maricel de Sitges per parlar de Territoris Socialment Responsables, el concepte, el sentit, l’oportunitat, els indicadors, el potencial, els interessos mutus...

5 d’empreses grans, 5 d’empreses mitjanes, 5 d’empreses petites, 5 d’empreses públiques, 5 d’ajuntaments, 5 d’altres agències públiques, 5 d’associacions, 5 de fundacions, 5 de cooperatives, 5 d’universitats i experts...

Podeu demanar més informació aquí

Newsletter especial Territoris Socialment Responsables


Aquest mes de març podeu entrar al newsletter especial sobre Territoris Socialment Responsables, on trobareu informació del projecte sobre TSR a l'Alt Penedès i sobre la proposta de Jornada que tindrà lloc a Sitges el 2 de maig de 2007.

15.3.07

El cas Anesvad suggereix de nou la reflexió sobre l'RSO

La transparència al tercer sector

Arran del cas Anesvad, us oferim un recull dels tres newsletters que parlen de la Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives (RSO):

La Responsabilitat Social i les Organitzacions No Lucratives
Els reptes de la Responsabilitat Social: de l'RSE a l'RSO
El repte de l'RS per a les ONL (curs)

També podeu consultar els posts d'aquest bloc que tracten sobre RSO.

A més, des de xarxanet.org us ofereixen un recull d'articles, novetats i preguntes més freqüents que tenen com a eix vertebrador la transparència en el tercer sector:

Articles:
Transparència, per a qui? de Josep M. Lozano Soler
La pèrdua de la innocència de Carles Armengol
Possibles pautes d'actuació per millorar la participació interna a les associacions de Pere Mora
Ajuda en Acció i TV3. I això només és el principi... de Carles Armengol i Siscares

Preguntes més freqüents:
En què consisteix la legitimitat de les entitat sense ànim de lucre?
Com podem ser més transparents?

Novetats a xarxanet.org:
TV3 destapa un possible cas de frau en els apadrinaments internacionals
Guia 2006 de la transparència i les bones pràctiques de les ONG

Anar a la publicació d' Els reptes del tercer sector

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Responsabilitat Global en el primer número de la revista Ser Responsables

El passat 1 de març es va presentar la nova revista Ser Responsables que analitzarà l'actualitat de les empreses espanyoles des del punt de vista de la seva activitat en responsabilitat social.

Aquesta publicació, dirigida pel periodista i especialista en RSE Jordi Jauma, fa en el seu primer número un repàs de la situació de la responsabilitat social a nivell estatal, amb entrevistes a líders d'opinió, empresaris, polítics i representants de tots els grups d'interès. També inclou l'opinió de diversos experts com Antoni Gutiérrez-Rubí, promotor de responsabilidadglobal.com, sobre el veritable abast de l'RSE. (versió pdf)

Segons el seu director, amb aquesta revista es pretén "impulsar l'RSE en les grans empreses, així com ser un canal d'informació per a disseminar aquestes pràctiques entre les pimes, que en molts casos són els seus clients i sobretot els seus proveïdors".

El tiratge inicial de la revista és d'una mica més de 10.000 exemplars, amb l'objectiu d'arribar a els 50.000 a la fi del present any. La publicació disposa també d'una edició digital.

14.3.07

L’empresariat de l’Alt Penedès debat sobre els 'Territoris Socialment Responsables'


Notícia d'Europa press (text original en castellà)

Alguns van destacar el desig de moltes empreses de no comunicar les seves bonas pràctiques, per pudor o per no voler aparentar falsa modèstia

Madrid, 13 de març de 2007 (EUROPA PRESS)

El sector empresarial de la comarca de l’Alt Penedès ha debatut aquest dilluns sobre com “fer un pas més” en la Responsabilitat Social de les Empreses i el valor de gestionar-la en el propi territori, el que s’anomenen Territoris Socialment Responsables.

La trobada, que va partir d’una iniciativa convocada per la Fundació Pro Penedès –una organització multilateral que gestiona el Pla Estratègic comarcal- ha reunit prop de cinquanta participants, que han assistit a una conferència a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en RSE i promotor de la iniciativa http://www.responsabilitatglobal.com/

L’acte ha comptat també amb el suport de l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Marcel Esteve, que ha intervingut com a president de la Fundació Pro Penedès, i que s’ha referit a l’interès per aquesta mena d’iniciatives “que permeten millorar la governança dels territoris i sumar esforços de totes les parts”.

Per la seva banda, el president de la Unió Empresarial del Penedès, Albert Calzada, ha destacat la necessitat de desenvolupament empresarial a la zona, però també de models “que facilitin un canvi cultural i una major orientació a la internacionalització”.

Segons ha explicat Calzada, el projecte té un marc i un abast més ampli que aquesta jornada, i de fet prèviament es van realitzar unes jornades per a alcaldes i regidors i unes altres també per a tècnics de l’administració local. L’objectiu ha estat treballar en l’RSE de totes les parts interessades per a facilitar el progrés cap a un Territori Socialment Responsable.

La directora de l’Associació per a les Nacions Unides a España (ANUE), Àngels Mataró, -que ha abanderat el Projecte, amb el suport de “Responsabilitat Global”, ha situat en la seva ponència el paper de Nacions Unides en relació amb les empreses i la necessitat d’adequar els grans objectius globals a les realitats locals.Durant el 2006 i començament del 2007 s’ha desenvolupat com a projecte pilot al territori del Pla Estratègic de l’Alt Penedès, com una proposta molt vinculada als interessos i dinàmiques comarcals.

En el marc d’aquest projecte pilot s’han elaborat fitxes de ‘bones pràctiques’ de deu empreses -Cafès Novell, Filtres Anoia, Alcoa, Codorniu, Xocolata Simón Coll, Brose, Cartronatges del Penedès, Albet i Noya, Salt Serra Machinery i Bodegas Torres- i s’han recollit les percepcions de cinc organitzacions (Unió Empresarial del Penedès, Associació d’Empresaris del Garraf, Alt i Baix Penedès, Uvipe, UGT, CCOO-.

Segons la gerent de la Fundació Pro Penedès, Gemma Sivill, pel que fa a aquestes bones pràctiques, moltes empreses de la zona no han volgut comunicar-les, “ja sigui perquè no ho han vist necessari o fins i tot per un cert pudor a no aparentar immodèstia”.

Canyelles, director del projecte, ha destacat el valor estratègic de l’RSE “també per a les Pimes”, alhora que ha apostat per avançar cap als Territoris Socialment Responsables.“Els territoris són avui un element fonamental de l’economia, fins al punt que les economies regionals suposen una gran oportunitat i activen grans potencials, si són capaces d’articular les respostes adients, captar oportunitats, generar sinèrgies, gestionar no sols les seves infraestructures sinó també els seus actius immaterials de manera que permetin apalancar l’esforç de cada organització en particular”, ha explicat.

Tots els assistents han coincidit en la gran receptivitat que s’ha detectat davant la iniciativa posada en marxa i a les idees plantejades, i molt especialment per part de les empreses, moltes de les quals “ja estan portant a terme pràctiques rellevants en matèria d’RSE encara que siguin en gran mesura desconegudes per part dels diferents agents del territori”.

Projecte Alt Penedès
Bones Pràctiques

12.3.07

Premi cohesió social i compromís cívic al Baix Llobregat

L'estudi pot tractar sobre les empreses responsables al Baix Llobregat

El Premi Cohesió Social i Compromís Cívic, convocat per l'Aula de Formació Joan N. García-Nieto de CCOO del Baix Llobregat, està adreçat a qualsevol persona interessada o vinculada d'alguna manera (per la seva residència, lloc de treball, interès social, sentimental, científic,…) a la comarca del Baix Llobregat i que amb un interès i sensibilitat per les diferents problemàtiques que actualment configuren aquest territori (socials, laborals, econòmiques, mediambientals, sociològiques, polítiques, culturals, científiques, etc.), sigui capaç d'elaborar un treball sobre el Baix Llobregat.

Aquest treball ha de defensar valors com la igualtat d'oportunitats i la justícia social, el pensament crític, la convivència intercultural i el repte de la ciutadania social, la solidaritat, l'equilibri territorial, el desenvolupament sostenible o el compromís social, en general.

Els treballs que es presentin hauran de girar al voltant de diferents temes socials relacionats amb el Baix Llobregat, entre els quals "Economia productiva i empreses socialment responsables".

Podeu consultar les bases complertes a la web de l'Aula de Formació Joan N. García-Nieto.

11.3.07

El respecte lingüístic com a matèria d'RSE

Les empreses que integren l'Ibex 35 ofereixen una informació escassa o fins i tot merament anecdòtica en matèria social i ambiental. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi elaborat per l'Observatori de Responsabilitat Social Corporativa sobre la qualitat de les memòrias anuals que aquestes companyies presenten.

El que no planteja aquest estudi, com molts altres, és l'absència d'una política de respecte lingüístic, una de les matèries que conformen la responsabilitat de les empreses davant la societat. Una aspecte de materialitat rellevant, a més, si tenim en compte que forma part d'una demanda explícita per part de comunitats i per part d'organitzacions públiques i socials que esdevenen stakeholders que articulen les demandes. I més evident si tenim en compte que existeixen uns marcs legals, que l'RSE hauria de superar, i que en molts casos són fins i tot vulnerats.

Cap de les 35 empreses de l'Ibex tenen les pàgines web en català, per exemple. Cap? Ara ja n'hi ha una! Des de fa poc Repsol, ha incorporat les llengües oficials a l'estat i no ho ha fet discretament sinó que s'ha permès de divulgar-ho fent-ne anuncis de premsa i televisió.

"Una nova imatge, més moderna, amb colors més propers i una estètica més funcional. A l'abast de tots, amb els continguts que vols, un accés més fàcil i intuïtiu i una navegació més senzilla. Amb l'última tecnologia, amb nous sistemes de seguretat i amb renovats equips informàtics. En el teu idioma. Volem entendre't, per això, ara tindràs el contingut que t'interessa en el teu idioma. La teva energia ha fet possible un nou repsolypf.com"

Aquest pot ser un primer pas per tal que altres empreses entenguin que no estem només davant d'un tema normatiu sinó que el respecte a les llengües forma part de la responsabilitat més bàsica envers la comunitat.

Responsabilitat Global present al 1r Congrés del Tercer Sector


Els dies 23 i 24 de març tindrà lloc el primer congrés català del Tercer Sector, organitzat per la Taula d'Entitats del Tercer Sector.

Entre les reflexions i aportacions que s'hi faran, Josep Maria Canyelles mostrarà el Model RSO, Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives, que ha estat treballant en els darrers anys i molt especialment en un projecte conjunt amb l'ANUE (Associació per a les Nacions Unides).

Amb el títol de "Organitzacions responsables. RSO!", el promotor de Responsabilitat Global, pretén justificar que les Organitzacions No Lucratives també ha de dotar-se de polítiques de Responsabilitat Social i mostrar un avenç cap a un Model propi de RSO.

El fenomen de la Responsabilitat Social de les Empreses ha esdevingut una pràctica reconeguda i va guanyant notorietat pública. Dins aquest enfocament de gestió les ONL són considerades un stakeholder més. Però la demanda interna i externa de Responsabilitat Social no afecta només les empreses de caràcter mercantil. Les ONL, com les administracions públiques, també tenen el deure de mostrar com exerceixen, gestionen i milloren la seva Responsabilitat.

La transparència i responsabilitat són qualitats a suposar en un sector que es mou des de la no lucrativitat i amb una orientació en general al bé comú. Una generalització d’aquests valors en el conjunt les organitzacions millorarà la seva legitimitat. En un context en què, més enllà de les simpaties i complicitats, la legitimitat s’ha de conquerir dia a dia per la via de l’acceptació social i la qualitat.

Les ONL han d’assumir certs compromisos perquè a¡xò és el que ciutadans, usuaris, socis, clients, n’esperen. I ho han de fer d’acord amb models propis que responguin a la manera com una ONL crea valor per a la societat. No es pot relegar l’RS a una mera bona pràctica sinó que cal trobar-hi el valor essencial que té i que es vincula íntimament a l’enfortiment de la comunitat i també del conjunt del Tercer Sector.
Descarregueu el programa


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

7.3.07

Dolce & Gabbana cedeix i retira el seu anunci a tot el món


L'empresa Dolce & Gabbana segueix amb la seva idea: la foto de la seva última campanya en què es veu un home subjectant pels canells una dona tombada a terra no és apologia de la violència sexista sinó que és art en estat pur.

Tot i així, cansats de tanta polèmica, han pres la decisió d'ordenar-ne la retirada a tot el món. De fet, ja l'havien retirat de Catalunya i de l'estat espanyol després que tots dos governs en demanessin la retirada, però sota el pretext d'un suposat endarreriment cultural en matèria publicitària. Més info al Periódico

Sigui com sigui, l'empresa ja ha aconseguit un gran èxit, que se'n parlés, que el nom de l'empresa sonés. Igual que han fet altres, de vegades una acció en el límit, que doni lloc a interpretacions, que generi un intens debat, pot suposar una sulenta campanya de màrqueting. No deu ser que algunes companyies publicitàries ja ho tenen molt clar i aquesta és l'estratègia de notorietat de marca?

En contrapartida, les estratègies d'RSE haurien d'anar més enllà de la crítica puntual, la campanya, i generar record de conductes anòmales per tal de conformar actituds de compra ponderades i més enllà de l'acte puntual però també trencant el benefici de la notorietat de marca aconseguit amb instruments no prou ètics.

No es concretarà una política pública d'RSE aquesta legislatura

Segons informa Europa Press, el portaveu socialista en el Congrés dels Diputats i responsable de la Subcomissió parlamentària d'RSE, Ramón Jaúregui, 'no sembla probable que quedi ultimada una política pública sobre RSE abans que acabi aquesta legislatura', quan queda tot just un any per a les pròximes eleccions generals. A pesar que els treballs de la Subcomissió ja estan acabats encara queden pendents les altres dues 'potes' en les quals el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero es vol basar per assolir un acord per a elaborar una futura i possible llei sobre RSE.

Per una banda el Fòrum d'Experts del Ministeri de Treball, i per altra banda la Taula de Diàleg social sobre aquest tema entre empresaris i sindicats. Tot i així, Jáuregui ha matisat que la proposta de l'Executiu no és ben bé una llei sinó més aviat una estructura de polítiques de suport.

6.3.07

Iniciativa sobre Territoris Socialment Responsables a l'Alt Penedès

Us proposem una iniciativa. Per mitjà d’una proposta innovadora liderada per ANUE (Associació per a les Nacions Unides), la Diputació de Barcelona, la Fundació Pro Penedès i Responsabilitat Global, volem explorar vies de foment d’aquestes pràctiques i avançar en el concepte de Territori socialment Responsable.

Algunes empreses aposten per la seva responsabilitat social. En els darrers temps, moltes empreses de sectors i dimensions ben diverses han percebut que la incorporació de bones pràctiques en el camp de la Responsabilitat Social de l'Empresa són una oportunitat per a desenvolupar millor la pròpia organització tant internament com respecte als seus mercats, alhora que ajudaven a l’enfortiment de la cohesió social.

A l’Alt Penedès, amb iniciatives com les liderades des de la Fundació ProPenedès, s’han desenvolupat bones pràctiques com les d’inserció de treballadors de certs col·lectius.En aquesta iniciativa proposem un plantejament més ampli a partir d’una RSE vinculada al model d’empresa i que afecti totes les parts: empresa, sector públic, organitzacions socials, treballadors, consumidors,...

Més informació aquí

4.3.07

Els pobles també són responsables

En un article al Periódico, Juan-José López Burniol reflexiona sobre les responsabilitats col·lectives, les que corresponen als pobles, en referència al fets que originaren la guerra a l'exiugoslàvia.

És un fet indubtable que la matança de Srebrenica va ser perpetrada per l'Exèrcit serbobosnià i per forces paramilitars també serbobosnianes, tots ells organitzats, armats i finançats per l'Estat serbi. És a dir, per l'Estat que constitueix l'estructura jurídica en què s'articula i organitza el poble serbi. Un poble que, al llarg del 1988, protagonitzava --un dia sí i un altre també-- la primera pàgina del diari Política, afí a Milosevic, amb titulars com aquests: El poble no aguantarà més; El poble és el millor jutge; Escolteu el poble: està parlant; El poble no es pot fer callar; Camarades, poseu-vos d'acord, el poble s'està despertant.

I va arribar un dia en què el poble es va despertar. El que va venir després ja se sap: un genocidi en nom de la pàtria. Per això, els que van despertar el poble tenen una responsabilitat individual, però el poble també té la seva. ¿O és que els pobles només tenen drets col- lectius i no tenen responsabilitats també col·lectives? ¿Que potser tenen butlla les nacions? article sencer

28.2.07

Aforismes i contra-aforismes

Extraiem aquests "Aforismes i contra-aforismes" del bloc de Pere Torres:

"El mal de la insostenibilitat és la fe en dogmes erronis sobre el model de desenvolupament. El mal de les seves alternatives pot ser exactament el mateix. Allò que reclama la sostenibilitat és menys dogmes i més preguntes".


"La causa intel·ligent no és salvar el planeta sinó canviar la civilització".

Les Empreses d'Inserció, bon exemple d'RSE

La revista PARRAC, editada per la Plataforma Catalana d'Empreses d'Inserció AIRES (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya), ha dedicat el seu número 26, de febrer de 2007, a la Responsabilitat Social.

En concret, la revista promou el sentit de Responsabilitat Social de les empreses d'inserció, en tant que bon exemple de pràctiques i filosofia responsables.

En la revista, el vicepresident d'AIRES, Benigno Martínez, fa una anàlisi de la contractació de persones en les empreses d'inserció com a una línia bàsica d'RSE.

El diputat de CiU Carles Campuzano, que fou el principal impulsor de la Subcomissió d'RSC al Congrés dels Diputats, hi fa un article titulat "Millorar la societat" en què defensa un argumentari per a fer evident la conveniència de promoure les pràctiques d'RSE. Per la seva banda, Joan Subirats, de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, parla de capital social en un article titulat "Responsabilitat corporativa o compromís cívic?".

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, afronta el tema dels Territoris Socialment Responsables, com un pas més en el desenvolupament de l'RSE, i que pot facilitar-hi una aproximació interessant per a les Pimes i el sectors públic i social.

Finalment, la revista recull un seguit d'exemples, tant en empreses d'inserció (Recicla Girona, Solidança, Volem feina, Fundació Doctor Trueta) com en empreses ordinàries (la Fageda, Santiveri i Mango).

Accés a l'article "Responsabilitat social d'empreses, administracions i organitzacions: un camí vers els territoris responsables", de Josep Maria Canyelles

24.2.07

Debat sobre les conclusions de la Subcomissió d'RSE

El Cercle d'Economia de Barcelona va ser el marc on dilluns 19 vam poder escoltar alguns protagonistes d'aquest procés donant la seva opinió sobre el resultat de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per al foment de l'RSE.

Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.

El representant del PP, José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.

Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.

Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...

L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.

Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.

El representant socialista, Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...

L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.

Va reflexionar sobre el fet que molts teoritzen que no serem sostenible si no som responsables, pero el cert és que encara no s'estan obtenint resultats. El que podem dir és que ara per ara la política d'RSE és molt bona per als intangibles, però no sabem si va més enllà. Estem fent política d'oferta perè calen les polítiques de demanda... A més, no hi ha mitjans que informin de com es gestionen les empreses; hi ha molts gabinets de premsa però poca informació qualificada.


Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.

El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...

Dia Internacional de la Llengua Materna

Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes.

Enguany s'han promogut alguns esdeveniments per a promoure la diversitat lingüística. El director general de l'organització, Koïchiro Matsuura, va dir que la llengua materna és el mitjà per aprendre a respectar-se un mateix, la pròpia història i cultura i, per damunt de tot, respectar els altres i les diferències.

Va continuar afirmant que a pesar de les bones pràctiques en diverses parts del món, el multilingüisme hores d'ara és més un desig que una realitat. Més del 50% de les 6,000 lllengües parlades al món, vehicles de memòria col·lectiva i patrimoni immaterial, estan a punt de desaparèixer. Finalment va fer una crida a favor de les estratègies regionals i nacionals per a promoure les llengües del món. Alhora, el 18 de març entrarà en funcionament el nou instrument legal de la UNESCO, la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat d'Expressions Culturals.

Malgrat la rellevància dels aspectes de diversitat cultural i lingüística, els reptes que suposen per a la humanitat i per a les organitzacions, i el discurs teòric des dels compromisos de responsabilitat social, el cert és que la matèria lingüística encara no és un aspecte prou desenvolupat en les memòries de sostenibilitat ni en la gestió de la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions. N'anirem parlant!

17.2.07

Banca Ètica a Catalunya

L'associació Fets (Finançament Ètic i Solidari) està impulsant la creació de la primera banca ètica a Catalunya, que inicialment operarà a través d'una oficina comercial al centre de la ciutat de Barcelona.

FETS-Finançament Ètic i Solidari és una associació de segon nivell que va néixer l'estiu de 1999 i agrupa a nombroses entitats (associacions, fundacions, cooperatives..) que volen promoure el finançament ètic i solidari a Catalunya.

Segons informa l'AVUI, a l'espera de presentar la sol·licitud per obtenir una fitxa bancària al Banc d'Espanya, el projecte de Fets tirarà endavant constituint-se en una delegació de la italiana Banca Popolare Etica, que opera al seu país des del 1995 i que ja té set milions d'euros en dipòsits i cinc milions en préstecs.

Aquesta entitat "ens facilita poder gestionar amb la seva operativa i a poc a poc anirem aconseguint el volum d'intermediació financera necessari per tirar endavant una entitat pròpia", explica Jordi Marí, director de Fets. Fets està buscant entitats promotores del projecte entre els seus 50 socis i també en altres àmbits per poder crear una associació que l'assumeixi. A hores d'ara ha aconseguit el suport d'unes 15 entitats.

Permeteu-me fer algun comentari a la notícia, amb tot el suport pels amics de FETS però amb la temença que aquest sigui un camí molt feixuc. Si bé en alguns països com Itàlia o Euskadi la banca ètica ha tingut espai per créixer i desenvolupar-se, segurament a Catalunya l'escletxa pot ser més estreta.

Un país amb un teixit social i una societat civil forta i compromesa com la catalana hauria d'haver fet possible aquest pas ja fa temps, però en canvi això ha costat molt. Però no és estrany si tenim en compte les circumstàncies del panorama financer a casa nostra, on al costat del sistema bancari disposem d'una gran quantitat de caixes d'estalvis que mantenen una implantació molt forta tant a nivell de cada territori específic com a nivell general.

El fet que les caixes d'estalvis disposin d'un compromís amb el territori i d'una reputació elevada entre la població catalana, fa que molt sovint la dificultat per desenvolupar un model de banca ètica.

Per acabar de tancar l'esquerda, la presència des de fa relativament poc del Tríodos Bank, com també de Coop57 i Oikocrèdit, així com l'oferta creixent per part de la banca clàssica de productes etiquetats com a solidaris i sostenibles, encara deixa menys espai per a una proposta alternativa.

En aquesta dificultat per disposar de l'espai de mercat adequat, s'hi afegeix el fet que el moviments socials, ONLs, i organitzacions vinculades a l'església fins ara no han jugat aquesta carta, a diferència del que ha succeït en altres països.

Seran ara capaços de mobilitzar aquestes bases per apostar per aquesta iniciativa? Ho veurem en els propers anys, però sens dubte difícilment aquest projecte tindrà un impacte rellevant si algunes organitzacions significatives no hi posen el coll... i els calers!

15.2.07

2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

Darrera crida a la presentació de comunicacions: termini el 28 de febrer

L'ACCID organitza el 2n Congrés Català de Comptabilitat i Direcció. Tal com ja va ser en el primer, la Responsabilitat Social forma part de les matèries.

Web de l’ACCID
Pàgina del 2n Congrés
PDF Tríptic del Congrés

RSE i Comerços

La majoria d'espais de distribució (locals comercials) encara tenen dificultats per proveir informació qualificada al consumidor que vol aprofundir en el coneixement del producte.

Sovint la formació del dependent és escassa. Si l'interès del ciutadà esdevé més ampli i les preguntes i inquietuds passen a ser més profundes i diverses, sembla que aquelles cadenes que facin de la distribució una interacció carregada de valor afegit s'emportaran el gat a l'aigua, s'enduran la confiança d'aquells que volem una qualitat en el servei que vagi molt més enllà d'un tracte amable i una garantia de retorn si no en quedem satisfet.

Podeu llegir l'article sencer aquí
Vegeu també el newsletter de febrer

Aquest article ha estat reproduït en el butlletí del programa de Responsabilitat Social de la Selva

14.2.07

Kelme - Oleguer: el conflicte està servit

El risc del cas Kelme-Oleguer

La marca esportiva Kelme ha anunciat el trencament del contracte amb el jugador del FC Barcelona Oleguer Presas, com a conseqüència d'un article on expressava opinions personals sobre un afer polític i judicial.

Com ha de reaccionar una empresa quan un patrocinat expressa opinions que l'empresa no compateix? Quin seria el procedir d'una empresa amb un mínim sentit de la seva responsabilitat social?

Ens trobem davant d'un cas que mereix que sigui analitzat i contrastat, i que ben segur que pot marcar un abans i un després, per l'impacte que té en els Drets Humans i en el model de relacions mercat - societat a què podem aspirar.

Relacions d'esponsorització

En les relacions entre empreses i altres organitzacions, cada cop són més rellevants la sintonia en els Valors Organitzatius o Corporatius. Si el que es pretén no és solament obtenir un benefici d'imatge vinculat a un esdeveniment sinó que es vol construir un marc de confiança i relacions mútues, cal saber molt bé amb qui et cases...

Article publicat a xarxanet.org

Llegir PDF en català
Leer PDF en castellano

9.2.07

3a Jornada sobre Compra Pública Ètica

La Xarxa Catalana per la Compra Pública Ètica us convida a una jornada de formació, reflexió i intercanvi al voltant de la incorporació de criteris ètics en el consum de les administracions públiques i les institucions del nostre país. Enguany, la jornada se celebra a la ciutat de Badalona el 16 de febrer de 2007.


Divendres 16 de febrer de 2007 Auditori del Museu Municipal. Plaça de l'Assamblea de Catalunya, 1. Badalona. El programa s'actualitzarà periòdicament en aquest enllaç: www.comprapublicaetica.cat/3ajornada

Preparant la Cimera de Líders Global Compact

La Cimera de Líders Global Compact, 5-6 juliol, Ginebra, vol ser una reunió històrica d'alts executius, des de negocis, societat civil i agències de Nacions Unides, i oficials governamentals d'alt càrrec.

Aproximadament 1.000 líders s'esperen que assisteixin a la Cimera de Líders amb l'objectiu per avançar, en estratègies de lideratge de pràctiques de responsabilitat social corporativa, presents en els deu principis del Compact Global.

Un resultat desitjat de la Cimera de Líders és un full de ruta clar pel futur de la iniciativa. En una proposta al Fòrum Econòmic Mundial del 31 de gener de 1999, l'anterior General de Secretari de les Nacions Unides, Kofi Annan, desafiava líders de negoci a unir una iniciativa internacional - els Compact Global- que reuniria companyies amb agències de NU, treball i societat civil per donar suport a principis mediambientals i socials universals.

La fase operacional del Compact Global es llançava en Oficina seu de NU a Nova York el 26 de juliol de 2000. Avui, milers de companyies de totes les regions del món, treball internacional i organitzacions de societat civils estan ocupades en el Compact Global, funcionant per avançar en els deu principis universals del grup, en les àrees de drets humans, treball, mediambient i anticorrupció.

A través de la potència d'acció col·lectiva, el Compact Global procura promoure ciutadania corporativa responsable de manera que el negoci pugui ser part de la solució als desafiaments de globalització. D'aquesta manera, el sector privat -en xarxa amb uns altres actors socials- pot ajudar a adonar-se de la visió del General de Secretari: una economia global més sostenible i inclosa.

La Cimera de Líders Global Compact, que tindrà lloc 5-6 juliol que 2007 a Ginebra, apunta cap a dissenyar el full de ruta pel futur. Haurà de ser seguit prudentment per tots els actors de la societat civil.

Font: xarxanet - projecció exterior

8.2.07

Cap empresa catalana entre les més sostenibles del món

Durant la realització del Fòrum Econòmic Mundial de Davos es va donar a conèixer el llistat "Global 100", el qual reconeix a les empreses més sostenibles del món, entre les quals les britàniques són les majoritàries, seguides de les ubicades als Estats Units i el Japó, amb diferència sobre la resta de països.

Malgrat que no hi ha cap empresa catalana, almenys podem dir que una marca d’origen català i forta a casa nostra, Danone, hi ocupa una posició, com també les alemanyes Henkel i Basf, empreses destacades a Catalunya.

Gamesa i Iberdrola hi repeteixen respecte a l'edició del 2006, mentre que Ferrovial, Inditex i Indra s'hi afegeixen per a fer el grup de cinc representants espanyoles.

Per altra banda, grups de la societat civil van lliurar el "Premi" Ull Públic 2007 a les empreses que consideren més irresponsables. Les que es van merèixer aquesta dubtosa distinció van ser la japonesa Bridgestone i la suïssa Novartis. Segons ha informat IPS, el guardó per a Novartis es deu al conflicte que enfronta a aquests laboratoris farmacèutics amb el govern d'Índia i amb les organitzacions no governamentals d'aquest país entorn dels drets de comercialització d'una medicina contra el càncer. En el cas de Bridgeston li va correspondre el premi a causa de les condicions semblants a l'esclavitud que imposa a Libèria als treballadors de les seves plantacions de caucheras.

La llista Global 100 es va establir en el 2005 per Corporate Knights Inc. de Canadà, la qual publica l'única revista establerta de responsabilitat corporativa. Innovest Strategic Value Advisors Inc., una firma de gestió i investigació d'inversió, recopila i analitza les dades de 1.800 empreses internacionals per a crear la llista. "L'Ull Públic" és organitzat per les ONG's suïsses Declaració de Berna i Pro Natura, que s'oposen a les sessions del Fòrum Econòmic Mundial. Per a veure el llistat complet del Global 100 www.global100.org/2007/index.asp

3.2.07

Congrés EBEN sobre el Bon Govern de les Organitzacions

Ètica, Economia i Direcció. Associació Espanyola d'Ètica de l'Economía i de les Organitzacions és la branca local de l'European Business Ethics Network (EBEN), una associació d'àmbit europeu que fou creada al 1987 per a promoure l'estudi i l'aplicació de l'ètica en l'àmbit de les organitzacions, els negocis i l'economia.

D'encà de la seva constitució ha anat organitzant una conferència anual com a punt de trobada dels interessats en l'ètica empresarial, amb algun tema central de referència. El XV Congrés Anual tindrà lloc a Barcelona els dies 8 i 9 de juny a la seu de l'IESE-Business School. El tema general del congrés enguany serà “El bon govern de les organitzacions”.

Posem en el vostre coneixement que s'ha obert la convocatòria per a presentar-hi comunicacions. El termini per a enviar un resum de la comunicació és abans dels 26 de març.

Més informació al web d'eben i a la pàgina del congrés

2.2.07

Spacexchange, estudi i trobada sobre l’estat actual del sector no lucratiu

Spacexchange és una iniciativa de la consultora SIGMA, especialitzada en organitzacions sense ànim de lucre, en col·laboració amb el Centre d'Investigació IRCO del IESE Business School. Ambdues entitats estan portant a terme un primer estudi i una trobada posterior sobre l’estat actual del sector no lucratiu, amb una especial incidència en el paper estratègic de la captació de recursos i el finançament de les organitzacions no lucratives. El dimarts 29 de maig de 2007 es presentaran els resultats de l’estudi en una trobada que es farà a l’Auditori de IESE Business School de Madrid.

Animem a les entitats no lucratives a participar en l'estudi, ja que donant suport a aquesta iniciativa entre tots podrem contribuir a la professionalització d’aquest sector.

Si desitgeu participat en l'estudi, premeu aquí.

Termini > 30 de març
Més informació > spacexchange