El Cercle d'Economia de Barcelona va ser el marc on dilluns 19 vam poder escoltar alguns protagonistes d'aquest procés donant la seva opinió sobre el resultat de la Subcomissió del Congrés dels Diputats per al foment de l'RSE.
Entre les moltes persones que hi van intervenir representants d'empreses, ONG, patronal, sindicats, i institucions acadèmiques, destacarem les aportacions dels tres diputats del Congrés i membres de la Subcomissió.
El representant del PP,
José Eugenio Azpiroz, va destacar que, més enllà d'una certa reticència inicial, la subcomissió realment ha estat un marc obert on els grups han pogut participar plenament cosa que ha fet possible el consens i especialment el caracter propositiu del text, altament positiu.
Respecte a les recomanacions va opinar que són raonables i que no trenquen la lliure competència. Va posar un especial èmfasi en les garanties per al consumidor (garantir que allò que les empreses puguin dir sobre llur RSE sigui cert) i en les millores per a l'ocupació de certs col·lectius. Finalment va vaticinar que potser en 4-5 anys caldrà una nova subcomissió per a valorar-ne els resultats i mirar quines seran aleshores les millors polítiques públiques.
Carles Campuzano, representant del Grup Català i promotor de la Subcomissió, va destacar també en positiu que a la Subcomissió hi han pres part pràcticament tothom que tenia alguna cosa a dir-hi, i respecte al resultat final en forma d'informe, va agrair l'excel·lent tasca feta per Esade i Ecodes. Sobre el contingut va afirmar que porta associat un discurs tremendament polític i que els membres no van voler parlar sols de responsabilitat de les empreses, sinó que també es van sentir interpel·lats a parlar de la responsabilitat social de la pròpia Administració i de la política...
L'informe dóna lloc a la idea d'aliances, com a element conductor de la millora de la societat. Respecte a les Pimes, destaca que les polítiques públiques han de jugar un paper d'acompanyament. Finalment va destacar tres conclusions:
a) La Inversió Socialment Responsable és molt baixa. Mentrestant els 40.000 M€ de superàvit de la Seguretat Social sols s'inverteixen ara per arr en bons publics d'aquí i de fora.
b) Impuls a la compra publica sostenible. És un punt que no és senzill i que pot portar a conflictes amb les empreses. Tot i així aposta per la clausula social.
c) Dimensió Drets Humans de les multinacionals. A l'estat espanyol, el punt de contacte de l'OCDE no té un funcionament rellevant.
Respecte a la política d'incentius, s'hi va mostrar favorable però també va destacar que hi ha molts empresaris que ho fan per convenciment.
El representant socialista,
Ramón Jáuregui, va recordar l'època que les empreses van començar a incorporar la política de qualitat i va comparar aquell moment amb l'actual respecte a l'RSE, la qual va postul·lar que ha vingut per quedar-s'hi. Això no és obstacle perquè consideri que la situació ara és més passiva que quan es va fer el Llibre Verd de la UE. Tot i així, hi ha iniciatives diverses, entre les quals el Fòrum d'Experts (que ja hauria de començar a donar conclusions), el Diàleg social, les polítiques públiques de moltes Comunitats Autònomes, o la directiva que per acord del consell de Rectors de les universitats inclourà l'RSE dins el currículum d'economia, i serà optativa en alguna altra disciplina...
L'informe recomana la creació d'un organisme, similar al model britànic, el qual hauria d'estar a l'oficina del president o a Economia, però no a Treball i menys a la Direcció d'Economia Social, en una crítica al que és l'actual ubicació.
Va reflexionar sobre el fet que molts teoritzen que no serem sostenible si no som responsables, pero el cert és que encara no s'estan obtenint resultats. El que podem dir és que ara per ara la política d'RSE és molt bona per als intangibles, però no sabem si va més enllà. Estem fent política d'oferta perè calen les polítiques de demanda... A més, no hi ha mitjans que informin de com es gestionen les empreses; hi ha molts gabinets de premsa però poca informació qualificada.
Va exemplificar amb la metàfora del surfista que pensa "aquesta onada és potent, faré cabrioles..." però de vegades sembla que després es dilueixi. Encara és un tema difícil i calen desenes de consultores que ajudin les empreses.
El sindicalisme encara no ha entès bé que l'RSE és un aliat i no un competidor. Per exemple, és més fiable que la part laboral d'una memòria vingui firmada pels agents socials que no per una d'aquestes grans consultores! Aquest és un tema en què des de les polítiques públiques ens hi haurem de posar per ajudar a clarificar. També va defensar que cal establir algun ordre públic sobre transparència, etiquetes, etc...
