20.2.08

Presentació del llibre "El Patrocini Empresarial"


L'expert en mecenatge Pere Clotas ha publicat el llibre El Patrocini Empresarial, i properament se'n farà la presentació junt amb un col·loqui en el qual s'abordaran diversos punts clau dels àmbits del Patrocini, el Mecenatge i la Responsabilitat Social Corporativa.

Participaran a l'acte Joaquim Triadú, ex-Conseller de Presidència de la Generalitat, Xavier Bru de Sala, periodista y escriptor, Marcelino Elosúa, president Editor de Lid Editorial Empresarial, l'autor del volum que motiva la convocatòria, Pere Clotas, i Carlos Güell de Sentmenat, president d'ÆDME.

La presentació tindrà lloc el dimecres 27 de febrer, a partir de les 19.30 hores, a la seu del Cercle d'Economia, c/ Provença 298, Barcelona. Es prega confirmar assistència al telèfon 932 372 682, o bé per correu electrònic a esther@aedme.org.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

19.2.08

Supercapitalisme

19/02/2008 · Extret de Tribuna Catalana

Bob Reich va ser ministre de Treball durant la presidència de Bill Clinton, fa deu anys, i des d'aleshores ha seguit la evolució del capitalisme als Estats Units, publicant recentment el llibre Supercapitalisme (editat per Vuibert, a França, amb 276 pàgines). La seva tesi es que en convertir-se en global el capitalisme ha convertit els Estats Units i els qui l'imiten en un model d'eficàcia que dona profit a molta gent i que ha canviat de naturalesa. El capitalisme nord-americà es feia respectar per la seva capacitat de garantir un fort creixement junt amb un sistema de valors i avui dia el rebutgem perquè amplifica les desigualtats i ha fet créixer la precarietat de milions de treballadors. La globalització, que suposa una concurrència intensa, ens ha conduït a un capitalisme turbo que fa feliços els consumidors privilegiats d'arreu del món però perjudica a molts milions de ciutadans destruint la cohesió i la justícia social, el respecte a l'empresa, la moralitat i els serveis públics, valors sacrificats a l'altar de la competència mundial i de la creació de valor pels accionistes.

L'autor distingeix entre allò previsible i allò normatiu, afirmant que l'edat d'or del capitalisme, que suposava una concurrència organitzada, uns sindicats potents, uns empresaris que pensaven en el be públic i en el treball de per vida, ha mort i el futur no està gens clar ja que els instruments tradicionals per compensar les irracionalitats del sistema (redistribució fiscal, educació pública, sindicats,...) estan tocats de mort. Aquests són alguns del efectes del procés de mundalització o globalització.

Aquest demòcrata, professor avui dia a Berkeley, recorda que l'escàndol Enron, els "bonus" colossals, les stock-options fora mesura i ara les subprimes son conseqüències de la globalització, de les noves formes de finançament que ha engendrat en nom del liberalisme. Als anys 80 els alts càrrecs de les grans empreses nord-americanes cobraven una mitjana de quaranta vegades mes el salari mitjà dels seus treballadors. El 2001 aquesta proporció ja era de 400 vegades i segueix creixent la distància. El 1976 els mes rics (1% de la població nord-americana) tenien el 20% de la riquesa, mentre que el 1998 havien arribat ja al 33% i segueixen acumulant. En canvi, el salari mig no ha progressat des de fa trenta anys i en ple procés expansiu, el 2006, 4,5 milions de treballadors nord-americans van perdre la feina cada mes.

Reich recorda que els empresaris es guien per l'única lògica del profit, del guany, però el problema està en que l'Estat s'ha quedat paralitzat per la influència dels lobbys (grups d'influència i de pressió de determinats interessos), pels advocats, els buròcrates i altres categories, i sembla ser incapaç de dictar noves regles. Aquesta tensió permanent entre els interessos del consumidor-inversor i el ciutadà es la crònica de un desastre anunciat i cal preguntar-se que ha de fer el ciutadà i quin es el nou (o vell) paper de l'Estat, que fins ara protegia els mes dèbils.

Continuar llegint a Tribuna Catalana

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

18.2.08

Crítiques a l'aprovació ara del Consell Estatal d'RSE

Foto del ministre Caldera responent a RSEonline

El govern espanyol ha aprovat la creació del Consell Estatal d'RSE, que estarà integrat per 48 vocals, en quatre grups de 12 membres procedents d'empreses, sindicats, administracions i institucions.

L'aprovació arriba en un mal moment ja que els finals de legislatura i en plena precampanya electoral mai és un bon moment per a una acció que hauria de recollir grans consensos, i més després dels quatre anys de diàleg que hem tingut. La pregunta a fer-nos seria: quatre anys de debat per mitjà d'una superposició de marcs coneguts com les "3 potes", han d'acabar reduïts a una proposta absolutament menor que s'emporta tot el protagonisme i que sembla que s'aprovi per la porta del darrere???

D'altra banda, recordem que ni la filosofia ni l'adscripció a un ministeri com el de Treball i Afers Socials no han suscitat gaire entusiasme ni complicitats, excepte entre els sindicats. Una prova, les notícies que van sortint:

El Gobierno aprueba el Consejo Estatal de RSE para contribuir "a resolver los problemas de la sociedad"

Fundación Empresa y Sociedad considera "una precipitación" la aprobación del Consejo Estatal de RSE

ASEPAM advierte del posible "encaje de bolillos" para contentar a todos con el Consejo de RSE aprobado hoy

Reaccions a la creació del Consell Estatal d'RSE

UGT y USO aplauden la creación del Consejo de RSE con el que se "reconoce" el papel de los interlocutores sociales

¿Cuándo comienza a funcionar el Consejo Estatal de Responsabilidad Social?La respuesta fue ciertamente sorprendente: “No tengo ni idea”, dijo el ministro Caldera

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Críticas a la aprobación ahora del Consejo Estatal de RSE

Foto del ministro Caldera respondiendo RSEonline

El gobierno español ha aprobado la creación del Consejo Estatal de RSE, que estará integrado por 48 vocales, en cuatro grupos de 12 miembros procedentes de empresas, sindicatos, administraciones e instituciones.

La aprobación llega en un mal momento ya que los finales de legislatura y en plena precampaña electoral nunca son un buen momento para una acción que tendría que recoger grandes consensos, y más después de los cuatro años de diálogo que hemos tenido. La pregunta a hacernos sería: ¿¿¿cuatro años de debate por medio de una superposición de marcos conocidos como las "3 patas", tienen que acabar reducidos a una propuesta absolutamente menor que se lleva todo el protagonismo y que parece que se apruebe por la puerta de detrás???

Por otra parte, recordemos que ni la filosofía ni la adscripción en un ministerio como el de Trabajo y Asuntos Sociales han suscitado mucho entusiasmo ni complicidades, excepto entre los sindicatos. Una prueba, las noticias que van saliendo:

El Gobierno aprueba el Consejo Estatal de RSE para contribuir "a resolver los problemas de la sociedad"

Fundación Empresa y Sociedad considera "una precipitación" la aprobación del Consejo Estatal de RSE

ASEPAM advierte del posible "encaje de bolillos" para contentar a todos con el Consejo de RSE aprobado hoy

Reaccions a la creació del Consell Estatal d'RSE

UGT y USO aplauden la creación del Consejo de RSE con el que se "reconoce" el papel de los interlocutores sociales

¿Cuándo comienza a funcionar el Consejo Estatal de Responsabilidad Social?La respuesta fue ciertamente sorprendente: “No tengo ni idea”, dijo el ministro Caldera

16.2.08

Escoles i responsabilitat social

(en castellano inmediatamente después)
Sovint l'escola rep una gran quantitat de responsabilitats que la societat li assigna o de les quals directament se n'ha desentès.

Si parlem de la responsabilitat social de l'escola, és a dir, no la que li assigna la llei, hem de referir-nos a aquella que l'escola assumeix davant la societat com a part d'un compromís que va més enllà de les normes administratives, un compromís amb la comunitat i amb la humanitat, que intenta ajudar a modificar actituds bàsiques i millorar la comunitat on està ubicada i els valors socials no alineats amb la necessitat de sostenibilitat del planeta.

Ja fa temps que algunes escoles formen part de xarxes interessants, com la xarxa d'Escoles Verdes (promoguda des de fa anys pel Departament de Medi ambient), Agenda 21 escolar, o la Xarxa d'Escoles Compromeses, entre d'altres.

També hi ha escoles que particularment dins del seu projecte educatiu prenen certes opcions especialment significatives i que mostren una especial responsabilitat envers la societat. Per exemple, l'Escola Projecte acull infants amb algunes malalties que en altres escoles no voldrien. Per exemple, els que pateixen hemofília, fet que implica tenir un servei d'infermeria permanentment a l'escola.

Més habitual, però igualment important, moltes escoles promouen el coneixement del comerç just i, per descomptat, bones pràctiques ambientals. Podem suggerir veure alguns materials com els que trobareu en aquesta revista sobre educació i sostenibilitat.

El que ja no és tant habitual és que les escoles es plantegin de debò corregir les actituds dels pares i mares. Fins i tot afirmem que s'ha produït un retrocés en aquesta vocació. Segurament prou costa fer entendre a alguns pares i mares que no poden pretendre que l'escola assumeixi en solitari totes les responsabilitats educatives damunt els infants.

És per això que volem destacar el fet que una escola (Ítaca, de Barcelona) hagi enviat una carta amb aquestes paraules a les famíles:


"¿Els vostres fills miren els programes de televisió que volen? ¿Deixeu que rebin qualsevol mena de missatge? ¿Quins valors està adquirint un nen de 7 o 8 anys que està jugant amb cromos de cossos absolutament falsos i dopats i que el que fan és barallar-se?". Les qüestions que formula la missiva no donen lloc a la indiferència. "¿No creieu que s'han de valorar amb esperit crític les influències externes que reben els vostres fills? ¿Voleu ser els partícips en l'educació dels vostres fills, separant el que és bo i el que no, o creieu que tot és vàlid?".


No és habitual que l'escola assumeixi aquest lideratge i es plantegi incidir en les actituds familiars fent-hi front de manera directa. Assumir aquest repte és òbviament una responsabilitat social, i que podria no trobar una bona resposta per part de tota la comunitat educativa! És un risc que assumeixen. Segurament una carta no prou significatiu, i suposem de deu haver-hi molt més. Però el que veiem en aquesta carta és una plasmació d'un acte valent. El coratge que requereix assumir unes responsabilitats que ningú et demana que assumeixin però que saps positivament que serà positiu per la comunitat i finalment per a tu mateix.

Situant aquesta reflexió en el terreny del que ha de ser un Territori Socialment Responsable, no podríem entendre un TSR sense una implicació de tots els actors i l'escola, la comunitat educativa, n'és un més. Pot i ha d'assumir una gestió de la seva responsabilitat per tal de ser exemplar en temes ambientals, socials, etc. I sobretot pot ser un actor molt rellevant en l'aportació d'habits de sostenibilitat als infants i també als pares i mares.

Font de la cita: El Periódico: Una escola eradica la lluita lliure apel·lant a la consciència paterna

Nota: podeu veure l'entrevista feta per la revista de l'Escola Projecte a Josep Maria Canyelles, en qualitat de pare, sobre temes de Responsabilitat Social. La primera part va ser feta per la canalla i la segona per l'associació de pares i mares.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Escuelas y responsabilidad social

A menudo la escuela recibe una gran cantidad de responsabilidades que la sociedad le asigna o de las que la directamente se ha desentendido.

Si hablamos de la responsabilidad social de la escuela, es decir, no la que le asigna la ley, tenemos que referirnos a aquélla que la escuela asume ante de la socitat como parte de un compromiso que va más allá de las normas administrativas, un compromiso con la comunidad y con la humanidad, que intenta ayudar a modificar actitudes básicas y mejorar la comunidad donde está ubicada y los valores sociales no acordes con la necesidad de sostenibilidad del planeta.

Ya hace tiempo que algunas escuelas forman parte de redes interesantes, como la Xarxa (red) d'Escoles Verdes (promovida desde hace años por el Departament de Medi Ambiente), la Agenda 21 escolar, o la Xarxa (red) d'Escoles Compromeses, entre otras.

También hay escuelas que particularmente dentro de su proyecto educativo toman ciertas opciones especialmente significativas y que muestran una especial responsabilidad hacia la sociedad. Por ejemplo, la escuela Projecte (Barcelona) acoge niños con algunas enfermedades que en otras escuelas no querrían. Por ejemplo, los que sufren hemofilia, lo que implica tener un servicio de enfermería permanentemente en la escuela.

Más habitual, pero igualmente importante, muchas escuelas promueven el conocimiento del comercio justo y, por supuesto, buenas prácticas ambientales. Podemos sugerir ver algunos materiales como los que se encuentran en esta revista sobre educación y sostenibilidad (en catalán).

Lo que ya no es tanto habitual es que las escuelas se planteen de veras corregir las actitudes de padres y madres. Incluso afirmaríamos que se ha producido un retroceso en esta vocación. Seguramente bastante cuesta hacer entender a algunos padres y madres que no pueden pretender que la escuela asuma en solitario todas las responsabilidades educativas sobre los niños...

Es por eso que queremos destacar el hecho de que una escuela (Escola Ítaca, de Barcelona) haya enviado una carta con estas palabras a las familias:

"¿Vuestros hijos miran los programas de televisión que quieren? ¿Dejáis que reciban cualquier tipo de mensaje? ¿Qué valores está adquiriendo un niño de 7 o 8 años que está jugando con cromos de cuerpos absolutamente falsos y dopados y que lo que hacen es pelearse"?. Las cuestiones que formula la misiva no dan lugar a la indiferencia. "¿No creéis que se tienen que valorar con espíritu crítico las influencias externas que reciben a vuestros hijos? ¿Queréis ser los partícipes en la educación de vuestros hijos, separando lo que es bueno y lo que no, o creéis que todo es válido"?.


No es habitual que la escuela asuma este liderazgo y se plantee incidir en las actitudes familiares haciendo frente de manera directa. ¡Asumir este reto es obviamente una responsabilidad social, y que podría no encontrar una buena respuesta por parte de toda la comunidad educativa! Es un riesgo que asumen. Seguramente una carta no es bastante significativo, y suponemos de debe haber mucho más. Pero lo que vemos en esta carta es una plasmación de un acto valiente. El coraje que requiere asumir unas responsabilidades que nadie te pide que asumas pero que sabes positivamente que será positivo para la comunidad y finalmente para ti mismo.

Situando esta reflexión en el terreno de lo que tiene que ser un Territorio Socialmente Responsable, no podríamos entender un TSR sin una implicación de todos los actores, y la escuela, la comunidad educativa, es uno más. Puede y tiene que asumir una gestión de su responsabilidad con el fin de ser ejemplar en temas ambientales, sociales, etc. Y sobre todo puede ser un actor muy relevante en la aportación de hábitos de sostenibilidad a los niños y niñas y también a los padres y madres.

Fuente de la cita: El Periódico: Una escuela erradica la lucha libre tras apelar en la conciencia paterna

Nota: pueden ver la entrevista (en catalán) hecha por la revista de l'Escola Projecte a Josep Maria Canyelles, en calidad de padre, sobre temas de Responsabilidad Social. La primera parte fué hecha por niños y la segunda por la asociación de padres y madres.

14.2.08

Reaccions a la creació del Consell Estatal d'RSE

La vicepresidenta del govern espanyol ha anunciat la creació imminent del Consell Estatal d'RSE. Aquest organisme, del qual hem parlat en altres ocasions, és una conseqüència lògica i desitjable de tot el procés de debat que s'ha produït a l'estat espanyol en aquesta legislatura.

Però no és més que una acció concreta, que no hauria de centrar en excés el nostre interès perquè no és de les més significatives. A més, neix en un mal moment, captant reaccions en contra perquè en aquestes dates és més un gest polític que un procés de normalitat en la gestió pública.

I finalment, el fet que és més preocupant és que no està ubicat dins el govern en la posició que li pertocaria. Les polítiques de responsabilitat social, si hom hi creu i hi percep un mínim potencial, haurien de dependre de presidència o d'una cartera més política com economia. Però situar-la a Treball implica donar-li un rang tècnic, un missatge poc polític, una decantació cap a matèries laborals i socials, una desconnexió plena amb el sentit estratègic de l'RSE per a les empreses i per al país.

Carles Campuzano, qui fou promotor de la Subcomissió d'RSE del Congrés dels Diputats i les Diputades, ha participat aquests dies en un debat amb els alumnes del curs d'RSE de la UOC i, a requeriment dels alumnes s'ha manifestat crític sobre aquest afer, no tant en la seva concepció, com en la seva oportunitat en aquests moments: "vista l’experiència del treball del grup d’experts que ha promogut l’Administració pot servir per a continuar parlant en genèric de la RSE. I ja portem massa temps fent-ho". Ha afegit que "cal entrar ja en el treball concret i sectorial. De fet, la Unió Europea es troba en aquesta dimensió. No és el mateix parlar d'RSE al sector turístic, que a al indústria química o farmacèutica. O quan parlem de pimes. O d’àmbits territorials concrets".

Finalment ha indicat que els documents que han sorgit de les "tres potes" de consens amb què s'ha treballat aquests darrers anys ja són un material més que suficient per a tenir referències i un consens sobre la qüestió: "el document de la Subcomissió del Congres, els treballs del Grup d’experts del Ministeri de Treball i l’acord de desembre de 2007 del Diàleg social són més que suficients. O el treball mateix que ha fet la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques. Segurament toquen més iniciatives com la que està promovent la Fundación Carolina, respecte les multinacionals espanyoles i Amèrica Llatina".

D'altra banda, informacions d'agència indiquen reaccions positives de les principals associacions que promouen l'RSE a l'estat espanyol. Des de l'Observatori d'RSC es considera que el futur Consell pot aportar dinamisme al procés de l'RSC. El Club d'Excel·lència en Sostenibilitat també considera positiva l'engegada del Consell i per al seu secretari general engegar iniciatives per al desenvolupament de polítiques públiques que fomentin la responsabilitat social des de la voluntarietat és una bona eina per a la seva consolidació. Finalment, el president de la secció de Ciències Econòmico-Comptables de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, ha fet una valoració positiva encara que ha matisat que el nou Consell hauria de disposar d'un major pes del sector empresarial.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

13.2.08

La societat catalana fa més de 900 propostes per mitigar el canvi climàtic

El sector que n’ha rebut més, un 30%, és el del transport i la mobilitat, i se centren en el transport de passatgers. La gran majoria fa referència a la reducció de la mobilitat, la millora dels vehicles, l’optimització de les velocitats i la millora de la conducció

El proper 14 de febrer se celebra la Jornada Final de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic. Amb aquest acte es pretén donar a conèixer les mesures i accions recollides durant tot el procés de participació ciutadana, i presentar les línies del Pla d'acció per a la mitigació del canvi climàtic (2008-2012), que haurà d’aprovar posteriorment el Govern de la Generalitat. Aquest Pla d’acció serà clau per a l’establiment de les polítiques i accions que permetin el compliment del Protocol de Kyoto.

La Convenció és un esdeveniment de participació ciutadana, iniciat el passat mes de juliol, i que ha inclòs sessions de treball, jornades de reflexió i debat, i reunions. S’ha adreçat a representants dels agents locals i econòmics i dels ens locals, representants empresarials, de col·legis professionals i universitats, i també a la ciutadania. En definitiva, s’ha adreçat a tothom amb interès de col·laborar en el desenvolupament dels eixos que guiaran la política contra el canvi climàtic els propers anys. El passat mes d’octubre es va celebrar la Jornada Inaugural de la Convenció, on es van inscriure més de 600 persones.

Fins al 15 de gener, data en què va concloure el termini per aportar propostes dins el procés de participació, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha rebut 974 propostes per a l’elaboració del Pla. D’aquestes, 334 han sorgit de les sessions de treball que van tenir lloc entre els mesos de novembre i desembre de 2007, 354 han arribat via Internet, 166 es van originar en unes sessions de reflexió i debat organitzades en el marc de la Convenció i, finalment, 120 més es deriven de les suggerides per una mostra de ciutadans escollida aleatòriament.

Per sectors, la classificació de les propostes derivades de les sessions de treball i del formulari en línia és la següent:

- El sector agropecuari recull el 6% de les propostes. Les diferents estratègies de mitigació de gasos amb efecte d’hivernacle fan referència, bàsicament, a la millora de la gestió dels fems, a la millora de les pràctiques agronòmiques, a l’augment del reservori de carboni, a l’ús eficient del nitrogen, als cultius energètics, i a la millora de la gestió del bestiar.

- El sector dels boscos recull també el 6% de les propostes. La majoria se centren en la gestió forestal, la repoblació forestal, la reducció de la desforestació, la reducció de la degradació, la substitució de combustibles fòssils per biomassa i la generació de fusta per a la construcció, substituint d’altres materials amb un consum d’energia més intensiu.

- Quant als edificis, que representen el 13% de les propostes, aquestes es basen en l’eficiència energètica, la reducció de la demanda d’energia, i la potenciació de les energies renovables.

- El total de propostes del sector energètic és també del 13%. D’aquestes, la majoria se centren en l’eficiència energètica, les energies renovables i el canvi de combustibles.

- El sector industrial n’engloba el 4%, que versen sobre l’eficiència energètica, el canvi de combustibles i l’ús de matèries primeres eficients, reutilitzables i reciclables.

- Aconseguir mitigar els efectes del canvi climàtic a través de la millora de la gestió dels residus és l’objectiu del 10% de les iniciatives, que van des de la promoció de la minimització, la reutilització i el reciclatge dels residus, a la reducció i/o recuperació del metà dels abocadors, o la valorització energètica dels residus i el tractament biològic.

- Pel que fa al transport i la mobilitat, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha rebut el 30% de les propostes. La majoria d’aquestes es refereixen al transport de passatgers. Segons les estratègies, la gran majoria fa referència a la reducció de la mobilitat (bàsicament, per l’increment del transport públic i el foment de la bicicleta), seguida de la millora dels vehicles (tant per tecnologia com per combustibles alternatius), l’optimització de les velocitats i la millora de la conducció.

- l sector de la informació i la sensibilització ha rebut el 18% de les propostes, relacionades amb tots els altres sectors consultats.

Font

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Jo boicotejo els Jocs Beijing 2008. I tu?

OLIMPIADAS-EN-CHINA-2008Reproduïm la formulació d'aquesta queixa sobre els Jocs Olímpics de Beijing 2008, que ens envia Jordi Jaumà, director de SerResponsables.

Excm. Sr. QIU Xiaoqi, Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari de la República Popular Xinesa a l'estat espanyol, m'agradaria comunicar-vos que no dono suport a la celebració dels jocs olímpics en el vostre país perquè:

La Xina no és una democràcia, ni de bon tros

A la Xina no es respecten els drets humans

No es respecta la llibertat d'expressió i manifestació (recordeu la matança a la plaça de Tiananmen)

La pena de mort és vigent en 88 delictes

Es persegueix el poble tibetà, els seguidors de Falung Long i la dissidència política

Es prohibeix la Bíblia i altres llibres "manifestament sospitosos"

Es prohibeix el "petó en públic" per a evitar escàndols entre la població, o per indecorós

La seva apática postura dins el Consell de Seguretat permet que el govern de Khartum segueixi amb el seu suport a les milícies yanyawiid.

Els 400.000 morts a Darfur i els dos milions de desplaçats que ens mostren les estadístiques, no han fet que Pequín mogui ni un bri la seva postura.

Seran els jocs del despotisme d'estat totalitari i de l'esclavitud esportiva?

Penseu que és just que els Jocs Olímpics es facin a Pequín? Jo no!

Font: http://blogs.serresponsable.es/blogs/index.php/intangible/2008/02/13/yo_boicoteo_los_juegos_beijing_2008_iy_t


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

7.2.08

Jornada RSE i Comerços


Avui ha tingut lloc l'anunciada jornada sobre la RSE en el món del comerç, organitzada per la Diputació de Barcelona. Entre el públic hi havia un participant d'excepció per la seva vinculació i coneixement del món de l'RSE, Jordi Torrents, al qual li hem d'agrair el resum de les intervencions que ha penjat en el seu bloc (també a Ser Responsable) i que us recomanem de llegir.

Jornada RSE y Comercios


Hoy ha tenido lugar la anunciada jornada sobre la RSE en el mundo del comercio, organizada por la Diputació de Barcelona. Entre el público estaba un participante de excepción por su vinculación y conocimiento del mundo de la RSE, Jordi Torrents, al cual le debemos agradecer el resumen de las intervenciones que ha colgado en su blog (también en Ser Responsable) y que os recomendamos leer.

Mercats públics i RSE

Noves furgonetes per al servei a domicili: Els mercats d'Horta i el de Santa Caterina disposen de noves furgonetes per al servei a domicili.

Les noves furgonetes isotèrmiques recentment adquirides que realitzen el servei de repartiment a domicili en aquests mercats són de la marca Ford Trànsit. El repartiment a domicili al mercat d'Horta, es canalitza per l’entitat sense ànim de lucre Fundació Tres Turons, la qual ha adquirit la furgoneta. La Fundació Tres Turons té com a objecte social la inserció socio-laboral de persones en situació d’exclusió social, ratificant el compromís de responsabilitat social dels mercats de la ciutat.

L’adquisició de la furgoneta ha estat adquirida a un menor cost arrel d’un conveni signat per la Fundació Tres Turons i “la Caixa”.

En el cas del Mercat de Santa Caterina, és l'Associació de Comerciants qui s'ha encarregat de la seva adquisició.

Font: http://www.mercatsbcn.com/noticies/index.php?fuseaction=noticia&id_noticia=869

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

6.2.08

Tecnologia i el Gran Germà

La revista online Tecnonews publica un article de Josep Maria Canyelles titulat "Tecnología y el Gran Hermano".

En el artículo Responsabilidad Social y tecnología (24/10/2007) comentábamos cómo la tecnología podia ser un elemento claramente orientado a compromisos de responsabilidad social, per ejemplo atendiendo a ciertos colectivos. Pero la tecnología también puede ser usada en un sentido nítidamente irresponsable. I un ejemplo sería la posibilidad de que fuera utilizada para ejercer un control excesivo de la fuerza laboral con unos métodos poco respetuosos a la intimidad de los individuos.

Continuar llegint

Tecnología y el Gran Hermano

La revista online Tecnonews publica un artículo de Josep Maria Canyelles titulado "Tecnología y el Gran Hermano".

En el artículo Responsabilidad Social y tecnología (24/10/2007) comentábamos cómo la tecnología podia ser un elemento claramente orientado a compromisos de responsabilidad social, per ejemplo atendiendo a ciertos colectivos. Pero la tecnología también puede ser usada en un sentido nítidamente irresponsable. I un ejemplo sería la posibilidad de que fuera utilizada para ejercer un control excesivo de la fuerza laboral con unos métodos poco respetuosos a la intimidad de los individuos.

Continuar leyendo