8.9.10

Màster de resolució de conflictes de la UDG

El màster de resolució de conflictes de la UDG ens fa arribar algunes notícies

Els estudis en les organitzacions dels Estats Units confirmen que un augment del 20% de les habilitats dels seus membres en la gestió de conflictes permet una millora de la productivitat de més d’un 40%; un increment d'un 30% en la qualitat del servei, d'un 50% en l'estalvi dels costos de producció i d'un 20% en la satisfacció de l’organització.
Més informació


Excel·lents docents pel millor postgrau
Potser coneixeu alguna d'aquestes persones. Bé, són les professores i professors del postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària que amb els seus coneixements i la seva experiència faran classe online o presencial en la propera edició 2010-2011. Clickant al damunt de les fotos podreu veure un vídeo o tenir més informació sobre cadascuna d'ells.

           
          
            
           







6 anys consecutius de Postgrau!! T'apuntes??
El 15 d'octubre de 2010 s'inicia la 6a edició (3a semipresencial: 80% online i 20% presencial) del Diploma de Postgrau de Resolució de Conflictes Públics i Mediació Comunitària. A continuació podeu consultar un avançament del programa:

1. Introducció a la conflictologia
2. Comunicació amb èxit
3. Procediments en la gestió de conflictes
4. La gestió del conflicte a l'esfera pública
5. La gestió del conflicte i les organitzacions del tercer sector
6. La gestió del conflicte en els mitjans de comunicació
7. L’empresa i el conflicte en el context social
8. Àmbits i sectors transversals de mediació comunitària
(legislació, educació, joventut, participació, síndics, immigració, serveis socials, urbanisme, medi ambtent, esport, comunitat de veïns)
9. Disseny i desenvolupament de projectes de GAC
10. Pràctiques o projecte


*Durant el curs s'efectuaran 5 sessions presencials de divendres tarda i dissabte tot el dia amb classes d'aplicació de concpetes i aprenentatge d'eines i habilitats, avaluació dels mòduls i tutories col·lectives.

**Enguany es manté el mateix preu de matrícula de l'any passat: 1.450 €.

Veure el programa complet

7.9.10

Nou curs, vells abusos

Reproduïm aquest article del professor de la Universitat de València Ferran Suay, pels seus continguts d'interès en matèria de Responsabilitat Social Universitària (RSU).

07/09/10 - Ferran Suay -


Al setembre començaran de nou les classes a la Universitat de València. Si ningú —des de l'equip rectoral— no fa res per canviar-ho, un bon grapat de professors tornaran a passar-se les normes per l'arc de triomf i —prescindint violentament dels drets dels estudiants matriculats als seus grups— faran la seua santa voluntat, sense que les normatives de què s'ha dotat democràticament la UV no els facen ni fred ni calor.

No m'estic referint a que alguns professors puguen impartir matèries distintes de les que se'ls ha assignat, o a que dicten les seues classes en horaris diferents dels que els pertoquen. Algú s'imagina un professor dient, el primer dia de classe: «Ja sé que l'assignatura es diu Dret Mercantil, però com que jo sóc més competent en matemàtiques, explicaré comptabilitat»? Això, òbviament, les autoritats universitàries no els ho permetrien de cap manera. Directors de departaments, degans i —si arribara el cas— el mateix rector, prendrien cartes en l'assumpte i el cridarien a l'ordre sense remissió.

Tampoc no passarà que un docent que haja triat la docència d'un grup en castellà o en anglés, gose impartir-lo en un altre idioma. Això, tampoc no se li consentiria de cap manera. En canvi, molts estudiants —de diverses carreres— que hauran triat l'opció de rebre les classes en valencià, es trobaran, a principi de curs, que el seu professor o professora els diu que tot i que ja sap que la classe és en valencià, ell o ella se sent més competent en castellà, i —per tant— en benefici de la qualitat docent, impartirà la classe en aquesta —la seua— llengua.

L'argument és una pura fal·làcia. Per qui no ho sàpiga, els professors trien —ara a final de curs, i generalment, per ordre d'antiguitat en el càrrec— quins són els grups que impartiran el curs vinent. Cal pensar que ho fan en funció de les seues especialitzacions acadèmiques, i també, de les seues legítimes preferències. Per tant, aquells docents que no estan capacitats per a impartir assignatures en valencià, poden —senzillament— no triar els grups que estan programats —i clarament etiquetats— en aquesta llengua. D'aquesta manera, unes altres persones, plenament capacitades, podran assumir aquesta docència, i els drets dels estudiants que s'hi hauran matriculat, seran democràticament respectats.

També és una fal·làcia (i aquesta, amb una bona dosi de mala llet afegida) argumentar que els estudiants ho accepten i no se'n queixen. Tothom sap que molts estudiants creuen que els professors poden adoptar represàlies —en forma de males qualificacions— contra aquells alumnes que els porten la contrària, o s'oposen obertament a les seues propostes. Estic convençut que es tracta d'una creença no fonamentada, però en qualsevol cas, no cal esperar cap queixa per tal de fer complir les normatives. Les normes es dicten per a ser respectades, i no fer-ho és una actitud clarament antidemocràtica, i significa aprofitar-se de posicions de preeminència per a benefici propi, i perjudici dels estudiants.

Estic convençut que l'actual equip rectoral està format per persones de profundes conviccions democràtiques, i que tenen el màxim respecte per la llengua pròpia de la UV. És per això que tinc l'esperança que en aquest nou curs que començarà al setembre, no es consentiran els mateixos abusos que —any rere any— s'han estat perpetrant, sempre contra el mateix sector de la població: els estudiants que —per unes o altres raons— trien l'opció —plenament legítima— de matricular-se en grups que s'haurien d'impartir en valencià. La pregunta és molt senzilla: si als estudiants que es matriculen en castellà se'ls respecta escrupolosament el seu dret, com és que no es fa exactament igual amb els que trien el valencià? És que la UV considera que hi ha uns estudiants de primera i uns altres de segona?


AVUI. Dimarts, 7 de setembre del 2010

El Barça es dota d’un codi ètic

  • Un altre article posterior, titulat "El Codi Èpic", dóna continuïtat a aquesta reflexió

La junta del FC Barcelona ha aprovat avui un codi ètic per al bon govern de l'entitat amb què es busca "l'excel·lència en la gestió, dotant-la de transparència i honestedat". Segons que han explicat, aquest codi ètic, que vincula els membres de la junta directiva, els de les diferents comissions i els executius del club, condemna algunes de les pràctiques en què suposadament va incórrer la junta sortint, presidida per Joan Laporta. Així, el codi prohibeix expressament les pràctiques que generin conflictes d'interessos, la contractació laboral de familiars, l'assumpció de despeses sumptuoses, desproporcionats o injustificats, el cobrament de comissions o la comissió d'actes que atemptin contra la bona imatge del club. [Llegir notícia sencera al Periódico]

No solament les grans empreses sinó que cada cop més, organitzacions de tots nivells, amb o sense ànim de lucre, estan començant a gestionar activament la seva responsabilitat envers la societat i els codis ètics són una eina pràctica de la qual es valen amb encert.

Tot i destacant que és bo que un club com el FC Barcelona disposi d'un Codi Ètic, segurament caldria trobar maneres més institucionals de fer aquest pas que no siguin percebudes com una arma contra els oponents. Si l'anterior junta va tenir algunes accions no prou acurades, desenvolupar un codi ètic i presentar-lo amb un atac a l'anterior junta no sembla una manera prou positiva ni prou ètica de presentar-lo en societat. Convindria que el Codi Ètic ho fos del Club i no merament de la Junta, de manera que pogués perpetuar-se i esdevenir vàlid per a totes les juntes, amb millores que s'hi puguin anar introduint. Malauradament, presentar el document com la manera d'evitar el que va fer la junta anterior sembla més un codi amb intencionalitat política que no ètica.

D'altra banda, caldria examinar-lo amb més detall que el que ha transcendit a l'opinió pública per tal de conèixer quin són els punts que s'hi tracten i valorar si l'error ha estat purament formal en la manera de presentar-lo o bé també es percep en mateix document. Caldria veure com tracten dels valors de l'esport, dels temes econòmics, del diàleg amb els grups d'interès, de la transparència i tantes altres coses sense oblidar aquelles que per a l'esport són més rellevants. I també altres que afecten a la responsabilitat corporativa, com l'impacte en el territori.

Un exemple, que no sabem com s'hi deu recollir, seria els aspectes relacionats amb la identitat i la llengua. Si l'actual president de la institució creu que el club ha de renunciar a la seva llengua per respecte als socis que en tenen una altra, com es respecten els altres socis i com es treballa la coherència amb els valors identitaris que es propugnen? O quin percentatge de socis japonesos caldrien perquè les assembles també es fessin en la seva llengua? I és que entrar en la gestió de la Responsabilitat Social vol dir entomar tots els temes delicats que preocupen als grups d'interès, no solament aquells que van bé per a llançar un missatge corporatiu determinat!

I l'altre element rellevant seria saber si el codi va acompanyat de la creació d'un Comitè ètic o mecanisme que amb una certa autoritat i criteri col·legial pugui valorar la implantació del codi i discernir sobre els possibles incompliments a partir, entre d'altres, de les denúncies i suggeriments que per canals confidencials puguin presentar els grups d'interès afectats. Sense això, estaríem davant d'un codi fet a l'antiga o a la manera com encara alguns organismes públics/polítics fan, la qual cosa significa de cara a la galeria.

Tal com es presentava la notícia, està prevista la creació d'una comissió de control i transparència, "integrada per un membre de la junta i de persones de reconegut prestigi del món empresarial i des del punt de vista ètic". En un Comitè ètic creat per a portar a terme les seves deliberacions, la seva constitució és bàsicament interna, i pot haver-hi externs, a diferència d'aquest òrgan que bàsicament farà que experts externs siguin informats d'algunes coses. Però passarà qualsevol tema ètic per ells? Tindran capacitat de poder entrar a fons en els temes? Rebran totes les queixes que els grups d'interès hi adrecin?

PD: un cop fet públic el text del Codi Ètic, ens ratifiquem en les reflexions fetes i encara n'hi afegiríem d'altres. El fet que es prohibeixi sense més matisacions (4.4) Contractar laboralment o mercantilment parents, fins al quart grau de consanguinitat o afinitat, ja sigui personalment o a través de societats en què hi participin o hi treballin, sembla exagerat i contraproduent. I especialment injust per a una empresa que sense participar en cap mena de joc il·legítim d'interessos es vegi perjudicada per tenir un parent treballant-hi. O el mateix parent (de quart grau!) pot veure's abocat a marxar-ne! Hi ha maneres més precises de fer un codi ètic, sobretot si es treballa sense precipitació, que poden donar un resultat molt interessant en el llarg termini.


El Barça se dota de un código ético

  • Otro artículo posterior, titulado "El Código Épico", da continuidad a esta reflexión
La junta del FC Barcelona ha aprobado hoy un código ético para el buen gobierno de la entidad con la que se busca "la excelencia en la gestión, dotándola de transparencia y honestidad". Según han explicado, este código ético, que vincula a los miembros de la junta directiva, los de las diferentes comisiones y los ejecutivos del club, condena algunas de las prácticas en que supuestamente incurrió la junta saliente, presidida por Joan Laporta. Así, el código prohíbe expresamente las prácticas que generen conflictos de intereses, la contratación laboral de familiares, la asunción de gastos suntuosas, desproporcionados o injustificados, el cobro de comisiones o la comisión de actos que atenten contra la buena imagen del club. [Leer noticia entera en el Periódico]

No sólo las grandes empresas sino que cada vez más, organizaciones de todos los niveles, con o sin ánimo de lucro, están empezando a gestionar activamente su responsabilidad hacia la sociedad y los códigos éticos son una herramienta práctica de la que se valen con acierto.

Aunque destacando que es bueno que un club como el FC Barcelona disponga de un Código Ético, seguramente habría que encontrar maneras más institucionales de dar este paso que no sean percibidas como un arma contra los oponentes. Si la anterior junta tuvo algunas acciones no suficientemente precisas, desarrollar un código ético y presentarlo con un ataque a la anterior junta no parece una manera bastante positiva ni suficientemente ética de presentarlo en sociedad. Convendría que el Código Ético lo fuera del Club y no meramente de la Junta, de manera que pudiera perpetuarse y convertirse en válido para todas las juntas, con mejoras que se puedan ir introduciendo. Desgraciadamente, presentar el documento como la manera de evitar lo que hizo la junta anterior parece más un código con intencionalidad política que no ética.

Por otra parte, habría que examinarlo con más detalle que el que ha trascendido a la opinión pública para conocer cuáles son los puntos que se tratan y valorar si el error ha sido puramente formal en la forma de presentarlo o bien también se percibe en mismo documento. Habría que ver como tratan los valores del deporte, los temas económicos, del diálogo con los grupos de interés, de la transparencia y tantas otras cosas sin olvidar aquellas que para el deporte son más relevantes. Y también otros que afectan a la responsabilidad corporativa, como el impacto en el territorio.

Un ejemplo, que no sabemos cómo se debe recoger, sería los aspectos relacionados con la identidad y la lengua. Si el actual presidente de la institución cree que el club tiene que renunciar a su lengua por respeto a los socios que tienen otra, ¿como se respetan los otros socios y cómo se trabaja la coherencia con los valores identitarios que se propugnan? ¿O qué porcentaje de socios japoneses serían necesarios para las asambleas también se hicieran en su lengua? ¡Y es que entrar en la gestión de la Responsabilidad Social significa asumir todos los temas delicados que preocupan a los grupos de interés, no sólo aquellos que van bien para lanzar un mensaje corporativo determinado!

Y el otro elemento relevante sería saber si el código va acompañado de la creación de un Comité ético o mecanismo que con una cierta autoridad y criterio colegial pueda valorar la implantación del código y discernir sobre los posibles incumplimientos a partir, entre otras, de las denuncias y sugerencias que por canales confidenciales puedan presentar los grupos de interés afectados. Sin embargo, estaríamos ante un código hecho a la antigua o la forma en que aunque algunos organismos públicos / políticos hacen, lo que significa de cara a la galería.

Tal como se presentaba la noticia, está prevista la creación de una comisión de control y transparencia, "integrada por un miembro de la junta y de personas de reconocido prestigio del mundo empresarial y desde el punto de vista ético". En un Comité ético creado para llevar a cabo sus deliberaciones, su constitución es básicamente interna, y puede haber externos, a diferencia de este órgano que básicamente hará que expertos externos sean informados de algunas cosas. Pero ¿pasará cualquier tema ético por ellos? ¿Tendrán capacidad de poder entrar a fondo en los temas? ¿Recibirán todas las quejas que los grupos de interés les dirijan?

PD: una vez hecho público el texto del Código Ético, nos ratificamos en las reflexiones hechas y aún le añadiríamos otras. El hecho de que se prohíba sin más matizaciones (4.4) Contratar laboralmente o mercantilmente parientes, hasta el cuarto grado de consanguinidad o afinidad, ya sea personalmente o a través de sociedades en las que participen o trabajen, parece exagerado y contraproducente. Y especialmente injusto para una empresa que sin participar en ningún tipo de juego ilegítimo de intereses se vea perjudicada por tener un pariente trabajando. O el mismo pariente (¡de cuarto grado!) puede verse abocado a marcharse. Hay maneras más precisas de hacer un código ético, sobre todo si se trabaja sin precipitación, que pueden dar un resultado muy interesante en el largo plazo.

6.9.10

Terrassa, territori socialment responsable

Davant la crisi, avaluació!

El proppassat diumenge 29 de juliol es va publicar l'article d’opinió -que adjuntem a sota- de l’Isidre Obregon i en Josep Maria Vilalta al diari Avui. L’article promou, en sintonia amb el posicionament de l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) que deriva dels Congressos de Gestió Pública (2002 i 2006), la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques a través del reforçament de l’avaluació de les polítiques públiques.



Falten instruments per avaluar l'impacte real de les polítiques públiques

Davant la crisi, avaluació!

29/07/10 02:00 
- Isidre Obregon i Josep M. Vilalta
“Convé que cadascú contribueixi a la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques”

En un article recent ens referíem als efectes de la crisi en el sector públic i assenyalàvem la preeminència en un sentit metafòric de les tisores (conjunturals) per davant de transformacions profundes. El desconcert actual provoca que en les retallades –tal com diu un directiu públic– pesi més la destral que la microcirurgia. L'objectiu és reduir com sigui la despesa de les administracions per eixugar el dèficit públic, ara per ara sense gaires anàlisis acurades que diferenciïn i prioritzin entre polítiques dels governs, o que informin del grau d'eficàcia i de qualitat de l'acció pública.

En aquest context, es fa més palesa una mancança greu del nostre sistema institucional i polític en general i de la gestió dels afers públics en particular. Es tracta de la feblesa en l'avaluació i l'anàlisi de l'impacte real de les polítiques públiques. Aquesta feblesa la trobem tant en la cultura política del país com en la manca d'ús dels instruments i dels sistemes d'avaluació en qualsevol de les seves modalitats, en la manca de tradició de les institucions a l'hora de retre comptes dels seus programes, en la por a ser avaluat, en la pobresa del debat públic sobre els programes públics i en l'escassa exigència ciutadana pel retiment profund a l'actuació pública, o en la focalització excessiva en corrupteles o debats pseudoideològics estèrils.

L'Associació Catalana de Gestió Pública, sota el concepte de responsabilització, ha reclamat en els dos congressos catalans de gestió pública que ha organitzat (2002 i 2006) la pràctica intensiva de l'avaluació de les polítiques públiques. Sortosament, a Catalunya, des de l'any 2008 disposem d'un organisme –Ivàlua (Institut català d'avaluació de polítiques públiques)– encarregat del desenvolupament de l'avaluació de les polítiques públiques, però el camí a recórrer és immens. Moltes pràctiques que s'anomenen d'avaluació no complirien els estàndards associats a aquesta disciplina. En general, trobem estudis que donen compte de dades d'execució dels programes (pressupost, activitats, beneficiaris) però sovint sense generar informació significativa sobre els impactes reals i la seva eficiència. Els organismes de fiscalització i control molt sovint centren la seva intervenció en la comprovació de la regularitat financera. És cert que hi ha honroses excepcions, i que hi ha sectors més proclius que altres, però en general no és una pràctica prou estesa. En general, no se'ns ret comptes de la cobertura dels programes, ni dels seus efectes, ni de la rendibilitat econòmica, ni de les perspectives dels programes. El sector públic és un bullidor d'idees i d'experiències, però amb escassos instruments sobre l'anàlisi real d'allò que funciona.

Algunes recomanacions passen per fer dissenys robustos de polítiques i programes, integrar l'avaluació en el propi disseny de les polítiques i planificar el seu desenvolupament, perfeccionar els sistemes d'informació, practicar l'avaluació de polítiques públiques en qualsevol de les seves modalitats, fer la informació transparent i sotmetre-la al debat públic per contribuir així a l'aprofundiment democràtic. De fet, tenim exemples i referents amb tradició en països com els Estats Units, el Canadà o la mateixa Comissió Europea. Convé que cadascú, des de la seva responsabilitat, contribueixi a la instal·lació d'una cultura procliu a la transparència, l'obligació de retre comptes i la responsabilització de les institucions públiques, amb els recursos, els instruments i els mecanismes que ens permetin fer-ho efectiu. Ens hi juguem la solidesa del sistema de govern i la legitimitat permanent davant els ciutadans.

Publicat a Avui 29-07-2010 Pàgina 23

5.9.10

Quarta conversa d'ètica aplicada "Força i violència en l'activitat educativa"

DIXIT Girona oferirà properament la quarta sessió de les "Converses d'ètica aplicada"

Aquestes converses estan concebudes com un cicle-taller sobre ètica aplicada a la intervenció social,psico-educativa i sociosanitària que persegueix la reflexió dels participants a partir de temes d'actualitat. Els participants fan una lectura dels materials documentals que es proporcionen amb antelació i en algunes ocasions es compta amb la intervenció de persones expertes en la temàtica que s'aborda per tal d'establir-ne el diàleg. L'objectiu final és concretar els problemes ètics i plantejar-ne les possibles respostes.

El tema d'aquesta nova edició és "Força i violència en l'activitat educativa", que vol portar a la reflexió pedagògica sobre els límits de l'ús de la força en l'activitat educativa a partir de l'anàlisi i deliberació d'una recerca sobre la qüestió que presentarà l'Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social.

L'esmentada recerca és el resultat de l'opinió de 983 adolescents, 38 dels quals viuen en un Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE).

Les sessions, de dues hores de durada, es realitzaran de 18 a 20 h i comptaran amb la intervenció del psicòleg Pep Freixa, a la primera sessió del dia 7 d'octubre de 2010, i del filòsof Josep-Maria Terricabras, a la segona sessió del dia 4 de novembre.

Lloc: DIXIT Girona Centre de Documentació de Serveis Socials Marià Casadevall (c/Bernat Boades, 68. Girona).

Us heu d'apuntar prèviament del 10 al 24 de setembre (els membres de Club DIXIT hi tenen una plaça reservada). 



Més infromació: Converses d'ètica aplicada

Balears: les pimes amb pla de responsabilitat social podran rebre fins a 4.000 euros

Dimarts, 31 d'agost de 2010

Diario de Mallorca. La Conselleria de Turisme i Treball ha obert una línia d'ajuts de 165.000 euros destinada a les petites i mitjanes empreses, entitats públics i organitzacions sense afany de lucre que duguin a terme plans de responsabilitat social (RSE) i d'igualtat. Els empresaris que ho requereixin podran rebre una subvenció de fins a 4.000 euros, en el cas dels plans de responsabilitat social i de fins a 3.000 euros per a plans d'igualtat. Els dos ajuts són incompatibles entre ells i una de les novetats de la convocatòria és que l'Administració aportarà el 75% de les despeses de l'elaboració d'aquests plans i les empreses s'hauran de fer càrrec del 25% restant.

4.9.10

Actuar des de la consciència personal contra polítiques caduques

Aprofitaré el lamentable episodi protagonitzat per Sarkozy convertint els gitanos en cap de turc dels problemes socials per a defensar les societats complexes.

És clar que la societat ha de trobar maneres de fer possible la convivència, com també sembla adequat que els estats tinguin un paper determinant a l’hora de regular-la. Però la societat civil hauria de ser molt més activa alhora de cercar solucions per a integrar i respectar la diversitat i convertir-la en una font de riquesa. No es pot deixar tot en mans dels poders públics perquè el seu capteniment regulador i sancionador no és sovint el més adequat per a abordar la complexitat de molts dels problemes que ens cal abordar.
Els gitanos van arribar a Europa al segle XV, coincidint en el moment en què es començaven a constituir els estats-nació obsessionats per l’homogeneïtat. En aquell context, si es volia mantenir la identitat ètnica, els propis costums, tradicions, llengua... quedaves al marge de la societat. Per això, durant segles els gitanos han estat estigmatitzats per la societat sota el lideratge dels poders públics. Als estats francès i espanyol s’han promulgat lleis contra els gitanos i se n’han expulsat.

En el cas del gitanos, pel fet de la discriminació social que comporta i les seves condicions de vida, és fàcil de comprendre que es dóna una estigmatització. Però la dèria dels estats per disposar d’unes societats homogènies va arribar a la voluntat activa disposar d’una nació homogènia des de tots els punts de vista. Pel mateix motiu no es podia acceptar que dins d’un estat hi convisquessin diferents nacions. Tot i que aquí caldria matisar entre realitats com la britànica, amb un sentit més tolerant i liberal on va ser possible el respecte a les nacions integrants del projecte comú, i altres com la francesa i hispànica on des dels poders centrals la nació dominant tenia un projecte que comportava l’anihilació de les altres realitats nacionals.

Pot semblar que això sigui història però encara forma part de la nostra realitat, dels nostres problemes i tensions, i apareixen amb nova força com a grans reptes del segle XXI en el context global i molt especialment a Europa, on alhora que estem construint un projecte d’unitat i alhora que es fan proclames pel dret a la diferència i la igualtat de drets, es continuen fent servir respostes més pròpies de segles enrere.  
Per als nous temps, calen noves sensibilitats, calen nous lideratges, calen nous paradigmes. Sens dubte la responsabilitat social de les empreses forma part d’aquest nou model, aplicat a les polítiques de les organitzacions, però aquest enfocament de gestió no s’ha de limitar a una aplicació metodològica de quatre preceptes políticament correctes sinó que ha de saber sortir del guió per a captar les noves necessitats de la societat. Ajudar a repensar el demà i a traçar solucions, experimentar propostes.

Estem encara presoners d’idees, valors i actituds pròpies de fa tres-cents i cinc-cents anys. Canviar-les implica que les persones han de prendre un lideratge basat en la consciència, en l’autoresponsabilitat, en el compromís i l’exigència ètica. Ens toca qüestionar els preceptes que no funcionen, que no se sostenen damunt bases prou sòlides des d’un punt de vista ètic. Finalment la política i els poders públics són necessaris per a la nostre articulació social i econòmica però ara per ara no disposen intrínsecament de la capacitat de renovació i posada al dia que la seva pròpia supervivència requereix. Cal, doncs, coratge i fortalesa per saber articular les veus de la societat civil, de les persones que són capaces de posar veu renovada a la nova pel·lícula que comença en aquest segle XXI.

Aquest article ha estat publicat a Jornal.cat i, en castellà, a DiarioResponsable



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Actuar desde la conciencia personal contra políticas caducas

Aprovecharé el lamentable episodio protagonizado por Sarkozy convirtiendo los gitanos en cabeza de turco de los problemas sociales para defender las sociedades complejas.

Està claro que la sociedad debe encontrar maneras de hacer posible la convivencia, como también parece adecuado que los estados tengan un papel determinante a la hora de regularla. Pero la sociedad civil debería ser mucho más activa a la hora de buscar soluciones para integrar y respetar la diversidad y convertirla en una fuente de riqueza. No se puede dejar todo en manos de los poderes públicos porque su comportamiento regulador y sancionador no es a menudo el más adecuado para abordar la complejidad de muchos de los problemas a los que debemos hacer frente.

Los gitanos llegaron a Europa en el siglo XV, coincidiendo en el momento en que se empezaban a constituir los estados-nación obsesionados por la homogeneidad. En ese contexto, si se quería mantener la identidad étnica, las propias costumbres, tradiciones, lengua... quedabas al margen de la sociedad. Por eso, durante siglos los gitanos han sido estigmatizados por la sociedad bajo el liderazgo de los poderes públicos. En los estados francés y español se han promulgado leyes contra los gitanos y se han expulsado.

En el caso del gitanos, por el hecho de la discriminación social que conlleva y sus condiciones de vida, es fácil de comprender que se da una estigmatización. Pero la manía de los estados para disponer de unas sociedades homogéneas llegó a la voluntad activa disponer de una nación homogénea desde todos los puntos de vista. Por el mismo motivo no se podía aceptar que dentro de un estado hay convivieran diferentes naciones. Aunque aquí deberíamos matizar entre realidades como la británica, con un sentido más tolerante y liberal donde fue posible el respeto a las naciones integrantes del proyecto común, y otras como la francesa e hispánica que desde los poderes centrales la nación dominante tenía un proyecto que comportaba la aniquilación de las otras realidades nacionales.

Puede parecer que esto sea historia pero todavía forma parte de nuestra realidad, de nuestros problemas y tensiones, y aparecen con nueva fuerza como grandes retos del siglo XXI en el contexto global y muy especialmente en Europa, donde a la vez que estamos construyendo un proyecto de unidad y al mismo tiempo que se hacen proclamas por el derecho a la diferencia y la igualdad de derechos, se siguen usando respuestas más propias de siglos atrás.

Para los nuevos tiempos, hacen falta nuevas sensibilidades, se necesitan nuevos liderazgos, se necesitan nuevos paradigmas. Sin duda la responsabilidad social de las empresas forma parte de este nuevo modelo, aplicado a las políticas de las organizaciones, pero este enfoque de gestión no debe limitarse a una aplicación metodológica de cuatro preceptos políticamente correctas sino que debe saber salir del guión para captar las nuevas necesidades de la sociedad. Ayudar a repensar el mañana ya trazar soluciones, experimentar propuestas.

Estamos todavía prisioneros de ideas, valores y actitudes propias de hace trescientos y quinientos años. Cambiarlas implica que las personas deben tomar un liderazgo basado en la conciencia, en la autorresponsabilidad, en el compromiso y la exigencia ética. Nos toca cuestionar los preceptos que no funcionan, que no se sostienen sobre bases suficientemente sólidas desde un punto de vista ético. Finalmente la política y los poderes públicos son necesarios para nuestra articulación social y económica pero por ahora no disponen intrínsecamente de la capacidad de renovación y puesta al día que su propia supervivencia requiere. Hace falta entonces coraje y fortaleza para saber articular las voces de la sociedad civil, de las personas que son capaces de poner voz renovada a la nueva película que comienza en este siglo XXI.

Artículo publicado en DiarioResponsable y, en catalán, en Jornal.cat

S'incorpora l'RSE en un màster d'acolliment lingüístic

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, participarà com a professor d'un màster sobre acolliment lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CPNL. La seva acció docent se centrarà en les sessions de Dinamització en l'àmbit empresarial que tractaran sobre responsabilitat social, gestió lingüística i bones pràctiques. Una part d'aquests continguts seran donats per Toni Mataix, director del CPNL de Barcelona.

La incorporació d'aquests continguts sobre dinamització i molt especialment sobre responsabilitat social de les empreses és una de les grans diferències que aquest màster planteja respecte altres formacions similars.

El màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic és una iniciativa conjunta del Departament de Filologia Catalana i la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB i del Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquest màster té l'objectiu de formar les persones que s'hi matriculin en tots els aspectes que cal conèixer per a dedicar-se professionalment a l'ensenyament de català a aprenents estrangers, i a la dinamització de la llengua, principalment en el marc de l'acolliment lingüístic de població adulta però també en els diferents entorns de l'ensenyament reglat (primari, secundari i universitari). Per a obtenir el títol de màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic cal cursar els 60 ECTS que s'ofereixen, repartits en 7 mòduls.

Carta enviada a Correus

Adjunto còpia de la carta enviada per correu electrònic en referència a una queixa per mala pràctica de responsabilitat social en matèria lingüística.


Sr. José Luis Calvo Villarubia
Cap de Distribució

Subdirecció de logística
Àrea de Correu
Unitat de Repartiment 08013 Barcelona
C. Sicília, 198

Benvolgut senyor,

En referència a la circular que de tant en tant distribueixen per la seva zona donant indicacions sobre l’ordenació de les bústies, li agrairia que la seva subdirecció mostrés un respecte més acurat per la llengua catalana.

En el mateix sentit aprofito per fer-li notar que els noms dels vials dels pobles i ciutats de Catalunya no són optatius de traducció ja que la seva única forma oficial és la catalana. Per tant, el carrer on es troba situada la seva oficina i que indiquen a la carta ha de ser el carrer de Sicília, amb accent, i no Sicilia en la seva versió castellana. Tenint en compte que la seva és una empresa que té en els noms dels vials una matèria altament sensible, és adequat que li ho faci notar fins i tot en el cas de tractar-se solament d’un minúscul però simbòlic accent.

Li agraeixo la seva comprensió i bon acolliment de l’esperit d’aquesta carta.





  Josep Maria Canyelles
_Responsabilitat Global_ 




Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

1.9.10

Sugerencia enviada al Consorcio de Alimentos Tradicionales de Asturias

Catagourmet
CONSORCIO DE ALIMENTOS TRADICIONALES DE ASTURIAS

Apreciados,

Como consumidor de algun producto suyo me permito de hacerles una sugerencia. Observo que en los envases como el del queso de Cabrales usan las lenguas castellana, francesa y alemana.

La gestión del multilingüismo en las acciones comerciales es un tema de gran importancia, tanto por los marcos legales como por una buena información a la clientela. Pero también por responsabilidad social de la empresa para con sus distintos grupos de interés, entre los cuales no sólo hay los clientes sino también la propia comunidad.

Creo que por respeto a su propia comunidad, sería oportuno que introdujeran la lengua asturiana. Les haría esta propuesta para cualquier producto, pero siendo un producto artesanal y tradicional aún está más justificado ya que incluso supone un refuerzo del sentido de pertenencia a la comunidad, vinculándose a los elementos de marca que ustedes intentan comunicar.

Quien les hace esta propuesta no es asturiano. Les escribo desde Cataluña y lo hago para ayudarles como empresa en el desarrollo de una de las dimensiones de la responsabilidad social (por supuesto, la RSE también se refiere a temas ambientales, laborales, etc., además de los comunitarios).  

A veces, si es alguien de fuera que les hace esta propuesta parece que no tiene el caràcter localista que puede parecer si la hace alguien “de casa”. Como consumidor, me gustaría notar que su respeto empresarial por el cliente empieza por los clientes más cercanos. De otra manera me puede parecer todo muy marquetiniano, muy poco sincero, sólo de cara a los turistas...

Propongo (incluso en productos para el mercado global) incorporar siempre la lengua propia del territorio de donde proviene. Se pueden dar varias soluciones que permitan combinar el uso de las lenguas de mayor alcance con un mensaje a menudo pionero y diferenciador sobre el valor de la diversidad y el respeto al conjunto de las lenguas del planeta. Este sería un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: valorar y recomendar activamente que los productos que adquirimos lleven la lengua de donde han sido hechos permite superar la defensa de la propia lengua para situarnos en la defensa de un modelo global de diversidad lingüística.

Atentamente,
  
  Josep Maria Canyelles
_Responsabilitat Global_ 

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Els horaris a Llatinoamèrica / Los horarios en Latinoamérica

[ca] Els horaris a Llatinoamèrica formen part del tòpic i de la realitat. En aquest reportatge de la Vanguardia (25-03-2010) s'hi dibuixa molt bé. I sense rigor horari no es poden plantejar polítiques de conciliació! Les empreses compromeses haurien d'ajudar a modificar la cultura nacional. Malauradament, a Catalunya no podem presentar-nos encara com a models de puntualitat ni molt menys com a experts en conciliació. Si bé quedem molt lluny del model llatinoamericà, encara no hem assolit un estàndard prou exigent pel que fa a la puntualitat. Les empreses que vulguin treballar per la conciliació també han d'emprendre aquesta lluita per la millora de la cultura nacional pel que fa a l'autoexigència en puntualitat!

[es] Los horarios en Latinoamérica forman parte del tópico y de la realidad. En este reportaje de la Vanguardia (25-03-2010) se dibuja muy bien. ¡Y sin rigor horario no se pueden plantear políticas de conciliación! Las empresas comprometidas deberían ayudar a modificar la cultura nacional. Desgraciadamente, en Cataluña no podemos presentarnos aún como modelos de puntualidad ni mucho menos como expertos en conciliación. Si bien quedamos muy lejos del modelo latinoamericano, aún no hemos alcanzado un estándar suficientemente exigente en cuanto a la puntualidad. ¡Las empresas que quieran trabajar por la conciliación también deben emprender esta lucha por la mejora de la cultura nacional en cuanto a la autoexigencia en puntualidad!
En América Latina está tan arraigada la impuntualidad queser puntual parece inapropiado. Son muchos los presidentes que han intentado, sin éxito, acabar con ella.

El presidente Evo Morales ha emprendido una batalla perdida. Pretende nada menos que los bolivianos sean puntuales. Antes que él, otros mandatarios del continente como el peruano Alan García y los ecuatorianos Lucio Gutiérrez y Rafael Correa fracasaron en su intento de combatir la impuntualidad, una epidemia que afecta a toda América Latina.

El reloj latino anda diferente. En un continente donde sólo los toros (donde haya corridas) comienzan a la hora, está mal visto socialmente llegar pronto a una cita. Tan inculcada está esa conducta que, en ocasiones, ser puntual aparece como inapropiado. Mantener a alguien esperando es una forma de expresar la jerarquía. Cuanto más alta sea la posición que uno ocupe, mayor es la probabilidad de que haga esperar a otra persona. No falta quien atribuye la impuntualidada que no se tiene prisa en los climas tropicales, donde el ritmo de vida es menos estresante. Otros ven una posible génesis en la ascendencia: de españoles e italianos se heredó el cultivo de la sobremesa y la charla, y del indígena, el ritmo de la naturaleza, lo contemplativo. Los latinoamericanos admiten que la impuntualidad es una señal de la identidad nacional, a la que se le ha llegado a dar el gentilicio de cada país: por ejemplo, hora dominicana, hora colombiana... [Continuar leyendo en la Vanguardia: Ahorita nomás]

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

31.8.10

La revista CONSUMIDOR entrevista Josep Maria Canyelles

La revista CONSUMIDOR, editada per Consum Català-Associació Catalana de Consumidors, ha entrevistat en el seu número 7 (Juliol 2010) a Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global.

L'entrevista va venir especialment motivada per l'article Ens respecten les marques? al qual es fa referència.

Consum Català-Associació Catalana de Consumidors és una associació formada per socis a títol individual i que respon a un triple compromís: compromís amb el país (la defensa de les característiques pròpies del mercat català, de la pròpia producció del país i facilitar l'autoestima com a poble i la projecció exterior de la nostra producció), compromís social (el foment d'un consum ètic i compromès amb la responsabilitat social) i compromís ambiental (el foment d'un consum sostenible i ambientalment respectuós).

Vegeu entrevista (2 fulls)
Web www.consumcatala.cat

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

La iniciativa Kickstarter

Informació aportada per David Ferré Gutiérrez, Eng. Tèc. Telecomunic.

[ca] Kickstarter, una manera d'obtenir fons per a les teves idees petites o grans.

La unió fa la força, aqui una web on publiques la teva idea i si agrada et donen suport econòmicament...!!! Jo sempre he dit que tot ésser humà té almenys una gran idea en la seva vida, però en gran part dels casos la idea s'esfuma i el món mai la arriba a conèixer a causa de multituds de raons, des de temps dedicat a la família a temps dedicat a temes laborals. No obstant això, en molts casos el problema és simplement que algú entengui la nostra visió i ens dels fons necessaris per llençar una idea realitat, i per a aquests casos, us presento avui kickstart.

Kickstarter és un portal que s'especialitza en ajuntar en un mateix lloc a persones que tenen idees, i persones disposades a donar suport aquestes idees amb donacions. I noteu que he dit donacions, no inversions, o sigui que la implementació de les teves idees són teves, i aquest model no és com una empresa per accions on cada persona que inverteix obté una part de la teva idea.

Qualsevol pot presentar un projecte a kickstarter, de pràcticament qualsevol tipus, des d'un nou programari fins a un concert benèfic, des d'una pel lícula de cinema independent fins a una campanya publicitària per a alguna causa. El teu imaginació és el límit.

Òbviament però, és bo tenir una idea que no només sigui bona, sinó que el món l'entengui perquè simpatitzen per ella i vulguin ser part d'aquesta. Un bon exemple és el projecte Diaspora, l'objectiu és crear un competidor lliure i obert a Facebook. perquè tinguin una idea, els creadors d'aquest projecte van demanar US $ 10.000 dòlars per iniciar el projecte, i ja porten uns US $ 200,000 $ recollits.

I òbviament no ha de ser una cosa tan ambiciós. Potser si vols fer un curtmetratge sobre un tema nínxol en particular acabis sorprenent el grau de suport que rebràs.

Un altre tema important és com promoure la teva idea perquè la gent doni. El primer vehicle obvi és el mateix portal de kickstarter, però recomano que no depenguin de només això, sinó que s'escampin la seva idea per tot el llarg i ample de la web (o fins i tot, fora d'aquesta) perquè més persones coneguin del teu projecte i hi ajudin. Per exemple, si vols realitzar un curtmetratge sobre algun tema X, l'ideal seria que anunciades aquest projecte en pàgines, portals, blogs i fòrums que tinguin a veure amb aquest tema X.

Pel que fa a com funciona kickstart, la idea és la següent: tu crees el teu projecte a kickstarter i li poses una data límit i una suma límit de fons que necessites per a aquesta data. D'aquí en endavant les persones que visitin el teu projecte a kickstart tindran l'opció de donar qualsevol suma per ajudar la teva causa.

Els que donen ho fan amb les seves targetes de crèdit a través del servei d'Amazon Payments del popular portal Amazon.com, el que té l'avantatge que són molt flexibles amb les targetes que accepten (és a dir, targetes fora dels EUA). Si no tens un compte amb Amazon, et donen l'opció de crear una en aquest precís moment.

No obstant això, quan decideixes donar una quantitat X, en realitat la teva targeta de crèdit no és carregada en aquell moment, sinó que el que passa és que kickstarter simplement anota les dades de la teva targeta, i espera a la data límit del projecte, en el moment si l'objectiu de diners va ser assolit llavors kickstart li cobra a tots els donants aquest mateix dia, en cas contrari s'obliden les dades de la targeta de crèdit i el projecte es tanca. I òbviament, ja assolit l'objectiu, les persones poden seguir donant, amb l'única diferència que se'ls carrega a les seves targetes immediatament.

Pel que fa a com fa diners kickstarter, el seu pla és bastant senzill: Cobren un 5% de tot diners recaptats per projectes que arribin al seu objectiu, una xifra que no és tan alta com sembla, ja que d'assegurança ells han de pagar entre un 1.5 % i un 3.5% a les targetes de crèdit, ia més donat el servei que ofereixen (on el teu obtens diners donats) crec que aquest 5% és més que merescut. Així que ja ho sabeu, les excuses s'esgoten per no portar a la vida aquest projecte que sempre has somiat. Les eines hi són, ara només falta que en prenguis avantatge.


[es] Kickstarter, una manera de obtener fondos para tus ideas pequeñas o grandes

La union hace la fuerza, aqui una web donde publicas tu idea y si gusta te apoyan económicamente...!!!  Yo siempre he dicho que todo ser humano tiene al menos una gran idea en su vida, pero en gran parte de los casos la idea se esfuma y el mundo nunca la llega a conocer debido a multitudes de razones, desde tiempo dedicado a la familia a tiempo dedicado a temas laborales. Sin embargo, en muchos casos el problema es simplemente de que alguien entienda nuestra visión y nos de los fondos necesarios para hacer nuestra idea realidad, y para esos casos, les presento hoy Kickstarter.

Kickstarter es un portal que se especializa en juntar en un mismo lugar a personas que tienen ideas, y personas dispuestas a apoyar esas ideas con donaciones. Y noten que dije donaciones, no inversiones, por lo que la implementación de tus ideas son tuyas, y este modelo no es como una empresa por acciones en donde cada persona que invierte obtiene una parte de tu idea.

Cualquiera puede presentar un proyecto en Kickstarter, de prácticamente cualquier tipo, desde un nuevo software hasta un concierto benéfico, desde una película de cine independiente hasta una campaña publicitaria para alguna causa. Tu imaginación es el límite.

Obviamente sin embargo, es bueno tener una idea que no solo sea buena, sino que el mundo la entienda para que simpaticen por ella y quieran ser parte de esta. Un buen ejemplo es el proyecto Diaspora, cuyo objetivo es crear un competidor libre y abierto a Facebook. para que tengan una idea, los creadores de este proyecto pidieron US$10,000 dólares para iniciar el proyecto, y ya llevan unos US$200,000 dólares recolectados.

Y obviamente no tiene que ser algo tan ambicioso. Quizás si deseas hacer un cortometraje sobre un tema nicho en particular termines sorprendiéndote el grado de apoyo que recibirás.

Otro tema importante es cómo promover tu idea para que la gente done. El primer vehículo obvio es el mismo portal de Kickstarter, pero recomiendo que no dependan de solo eso, sino que esparzan su idea por todo lo largo y ancho de la Web (o incluso, fuera de esta) para que mas personas conozcan de su proyecto y los ayuden.

Por ejemplo, si quieres realizar un cortometraje sobre algún tema X, lo ideal sería que anunciaras ese proyecto en páginas, portales, blogs y foros que tengan que ver con ese tema X.

En cuanto a cómo funciona Kickstarter, la idea es la siguiente: Tu creas tu proyecto en Kickstarter y le pones una fecha límite y un monto límite de fondos que necesitas para esa fecha. De ahí en adelante las personas que visiten tu proyecto en Kickstarter tendrán la opción de donar cualquier monto para ayudar a tu causa.

Los que donan lo hacen con sus tarjetas de crédito a través del servicio de Amazon Payments del popular portal Amazon.com, lo que tiene la ventaja de que son muy flexibles con las tarjetas que aceptan (es decir, tarjetas fuera de EEUU). Si no tienes una cuenta con Amazon, te dan la opción de crear una en ese preciso momento.

Sin embargo, cuando decides donar una cantidad X, en realidad tu tarjeta de crédito no es cargada en ese momento, sino que lo que sucede es que Kickstarter simplemente anota los datos de tu tarjeta, y espera a la fecha límite del proyecto, en cuyo momento si el objetivo de dinero fue alcanzado entonces Kickstarter le cobra a todos los donantes ese mismo día, de lo contrario se olvidan los datos de la tarjeta de crédito y el proyecto se cierra. Y obviamente, ya alcanzado el objetivo, las personas pueden seguir donando, con la única diferencia que se les carga a sus tarjetas inmediatamente.

En cuanto a cómo hace dinero Kickstarter, su plan es bastante sencillo: Cobran un 5% de todo dinero recaudado por proyectos que lleguen a su objetivo, una cifra que no es tan alta como aparenta, ya que de seguro ellos deben pagar entre un 1.5% y un 3.5% a las tarjetas de crédito, y además dado el servicio que ofrecen (en donde tu obtienes dinero donado) creo que ese 5% es mas que merecido. Así que ya saben, las excusas se agotan para no llevar a la vida ese proyecto que siempre has soñado. Las herramientas están ahí, ahora solo falta que tomes ventaja de ellas..


Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

El Cercle Català de Negocis i el president de la Borsa de Barcelona presenten el llibre "Catalunya Estat d’Europa”

Presentació llibre


Ramon Carner i Jaume Vallcorba presentaran el llibre que porta per títol, “Catalunya Estat d’Europa”, amb la presència d’en Joan Hortalà, President de la Borsa de Barcelona.


El dia 7 es presentarà al Col·legi d’Economistes de Catalunya: Ramon Carner i Joan Canadell presentaran el llibre amb la presència d’en Joan B. Casas, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Des del Cercle Català de Negocis (CCN) ens plau convidar-vos el proper divendres dia 3 de setembre a les dotze del migdia, a la presentació del llibre “Catalunya Estat d’Europa”, que es durà a terme a la Borsa de Barcelona de la mà del Sr Joan Hortalà, President de la Borsa de Barcelona, en Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis i en Jaume Vallcorba, sots-President del Cercle Català de Negocis. Aquesta presentació forma part d’un seguit de novetats que el Cercle Català de Negocis (CCN) posa en marxa amb la voluntat de continuar acostant-se als ciutadans i en especial al sector empresarial, autònoms i professionals de Catalunya.

El Cercle Català de Negocis (CCN) amb aquest llibre pretén mostrar negre sobre blanc, la situació econòmica actual de Catalunya, els avantatges que suposarà el fet de dotarse d’un estat per a poder encarar millor els reptes del futur en el món globalitzat i els greuges que pateix seguint sent una comunitat autònoma dins l’estat espanyol.

Dia: 3.09.2010
Hora: 12:00 H
Lloc: Borsa de Barcelona
Passeig de Gràcia, 19
08007 Barcelona


Dia: 7.09.2010
Hora: 19:00 H
Lloc: Col·legi d’Economistes de Catalunya
Av. Diagonal, 512 pral.
08006 Barcelona



Portada llibre en PDF

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Què mengem? / ¿Qué comemos?

Ver en castellano debajo

[ca] Què mengem?

Cada dia ens posem a la boca desenes d’aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se’ls atribueixen qualitats terapèutiques, com ous enriquits amb àcids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probiòtics i cereals amb àcid fòlic ens permetran viure més i millor. Però hi ha un cantó fosc en allò que mengem.

L’ús de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants són una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a través de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutadà pren anualment 52 quilos d’additius, fet que genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos. L’ingredient artificial que més problemes genera és la sacarina, el més estès de tots, junt amb la cola i la cafeïna.

Segons una investigació realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per encàrrec de l’Agència d’Estàndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Jaén, la solució passa per substituir els colorants artificials per d’altres de naturals, però “per a la indústria, el cost dels colorants naturals és molt més elevat que el dels sintètics”. Una vegada més els interessos econòmics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.

I és que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroalimentària, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribució dels aliments. La distància entre el pagès i el consumidor s’ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseqüent pèrdua d’autonomia per part del productor i la creixent mercantilització del menjar. Unes poques empreses acaben determinant allò que mengem: què, com, quan i on s’elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l’origen, al pagès, com en destí, al supermercat.

El dret a decidir en les polítiques agrícoles i alimentàries no està avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, l’accés de la pagesia a l’aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transgènics. Només així la nostra seguretat alimentària serà una realitat.

*Article publicat a El Punt, 09/08/2010.

[es] ¿Qué comemos? 

Cada día nos llevamos a la boca decenas de alimentos. Confiamos en marcas como Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensamos que los nuevos alimentos funcionales, a los que se les atribuye cualidades terapéuticas, como huevos enriquecidos con ácidos grasos omega 3, leche y yogures fermentados con cultivos probióticos y cereales con ácido fólico nos permitirán vivir más y mejor. Pero hay un lado oscuro de aquello que comemos.

El uso de colorantes, edulcorantes, emulsionantes y saboritzantes es una práctica habitual a la hora de procesar los alimentos que consumimos. En Estados Unidos, y a través de la ingesta de comida, se calcula que cada ciudadano toma anualmente 52 kilos de aditivos, hecho que genera crecientes dosis de intolerancia y alergias a los mismos. El ingrediente artificial que más problemas genera es la sacarina, el más extendido de todos, junto con la cola y la cafeína.

Según una investigación realizada en la Universidad de Southampton, en el 2007, por encargo de la Agencia de Estándares Alimentarios del Reino Unido, la mezcla de colorantes artificiales alimentiarios con el benzoato de sodio, un conservante utilizado en helados y repostería, produciría un aumento de la hiperactividad en niños. Cómo señalaba el profesor Ruperto Bermejo, experto en colorantes alimentarios de la Universidad de Jaén, la solución pasa por sustituir los colorantes artificiales por otros de naturales, sin embargo "para la industria, el coste de los colorantes naturales es mucho más elevado que el de los sintéticos". Una vez más los intereses económicos prevalecen por encima las necesidades y el bienestar de las personas.

Y es que unas pocas empresas monopolizan cada uno de los tramos de la cadena agroalimentaria, desde las semillas, pasando por los fertilizantes hasta la distribución de los alimentos. La distancia entre el campesino y el consumidor se ha ido alargando en los últimos años, con la consecuente pérdida de autonomía por parte del productor y la creciente mercantilización de la comida. Unas pocas empresas acaban determinando aquello que comemos: qué, cómo, cuándo y dónde se elaboran los alimentos y qué precio se paga por los mismos tanto en el origen, al campesino, como en destino, en el supermercado.

El derecho a decidir en las políticas agrícolas y alimentarias no está hoy garantizado. Hay que reivindicar el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria, el acceso del campesinado al agua, a la tierra y a las semillas, a poder escoger alimentos libres de transgénicos. Sólo así nuestra seguridad alimentaria será una realidad.

*Esther Vivas es coautora de Del campo al plato (Icaria ed., 2009).
**Artículo publicado en el El Punt, 09/08/2010.
+ info: http://esthervivas.wordpress.com



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

30.8.10

Ara es preocupen que no ens emmetzinem amb flors!

Ahir mateix, a l'apunt Associació Dolça Revolució, parlàvem d'alguna de les lluites que Jordi Pàmies tenia en la seva activitat de promoció de l'accés lliure a les plantes que poden afavorir la gent sense passar per fàrmacs sovint innecessaris. No sabíem que avui començava una nova reclamació, en referència a les flors comestibles.

En el cas de les flors comestibles, la Unió Europea reclama que es facin uns estudis per tal de certificar que no tenen cap efecte secundari sobre les persones. Al·leguen que no són un aliment tradicional i que, per tant, cal demostrar que es poden menjar. Per la seva banda, els productors de flors comestibles han lamentat l'alt cost dels estudis, que s'escapen de les seves possibilitats econòmiques. També s'han mostrat crítics amb el criteri de la Unió Europea, que considera que algunes flors com la coliflor i el safrà sí que són aptes per al consum humà, mentre que d'altres queden excloses del registre.

Escoltin, senyors buròcrates euroeuropeus, les flors no es mengen des de fa quatre dies, i algunes com la flor del carbassó o la caputxina, entre d'altres, són habituals. I ningú no ha tingut cap mal de panxa mai! No seria millor invertir els diners a certificar que certes radiacions com les telefòniques o electromagnètiques no causen cap mal?

Amb aquesta decisió causen un perjudici econòmic no motivat a uns productors que solen ser petits i també a restauradors. Quina motivació hi ha al darrere? No seria millor, si és que volen fer uns estudis, que mentrestant es puguin continuar menjat, com s'ha fet sempre i atès que no hi ha cap indici de perillositat? A veure si passarà com allò de l'anís estrellat que va desaparèixer dels herboristes per estranys interessos, o com passa amb la stevia, amb la complicitat de farmacèutiques i governs...

Però de debò que no hi ha afers més preocupants als quals dedicar-se? Començo a sentir grans reserves a aquest euro-estil que es dedica a establir traves a menjar flors o a les festes populars amb foc... Tremend!
Restaurants catalans es manifesten contra la prohibició europea de l'ús de pètals de flors comestibles
veure vídeo

Un trentena de restaurants de tot Catalunya, la majoria de Lleida, han començat una protesta contra la normativa europea que prohibeix vendre pètals de flors com a aliment. Els cuiners es reivindicaran durant tota la setmana amb diverses jornades gastronòmiques, oferint un menú degustació a base de plats amb flors. Amb aquesta iniciativa els restaurants es volen solidaritzar amb els productors de flors comestibles, que van rebre el requeriment de la Generalitat perquè deixessin de vendre-les per al consum humà aquest mateix estiu.La normativa europea inclou un ampli registre d'aliments tradicionals que es poden comercialitzar lliurement, ja que la seva seguretat està contrastada. En cas que es vulgui vendre qualsevol altre producte per a consum humà, l'interessat haurà de convèncer les autoritats que es compleixen tots els requisits per garantir la salut del consumidor.

Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!

Resolució alternativa de conflictes quotidians


Al periodisme li calen noves aproximacions professionals. Tractar els conflictes des d'una anàlisi rigorosa i fer propostes ajuda a la reflexió i a adoptar un punt de vista de ciutadania crítica però constructiva. Per això, trobo interessants els articles breus però incisius, punyents i propositius, que fa Xavier Pastor al Diari de Girona.

Xavier Pastor és expert de resolució alternativa de conflictes i dirigeix el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics de la Fundació Universitat de Girona. Podeu llegir-ne alguns articles:

  • Un Ajuntament darrere d´un FANAL. Per què un ajuntament hauria de ser al Facebook? Ser presents en les xarxes socials digitals aporta avantatges? Pot ajudar a detectar conflictes i, fins i tot, a prevenir-los i gestionar-los amb èxit?
  • La política en els mitjans de comunicació. Per què els alcaldes apareixen en programes de televisió i expressen les seves queixes i necessitats en els diaris abans que amb la Generalitat de Catalunya?
  • Refrescos i massatges. El dimarts 10 d'agost aquest diari ens obsequiava a la secció de comarques amb un esplèndid titular: "Roses no multarà aquest estiu els venedors i massatgistes il·legals". 


Anteriorment ja us havíem recomanat algun article del mateix autor:
14.6.10 La corrupció i l'escàndol polític com a conflictes públics

Nota: Josep Maria Canyelles participa en el Diploma de Postgrau en Resolució de Conflictes Públics de la Fundació Universitat de Girona



Vota'nsPodeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!