Canyelles intervino en la Jornada para fomentar el crecimiento empresarial

Este viernes tuvo lugar la I Jornada sobre medidas para fomentar las buenas prácticas y el crecimiento empresarial en la sede del Barcelona Growth Center (Edificio MediaTIC), organizada por la Asociación Catalana de Contabilidad y Dirección (ACCID) y el Ayuntamiento de Barcelona. 

 

Oriol Amat intervino como presidente de ACCID, María Petra Sáiz como presidenta del Colegio de Secretarios, Interventores y Tesoreros de la Administración Local. Sònia Recasens y Antoni Vives, en nombre del Ayuntamiento de Barcelona, resaltaron la fortaleza económica y los procesos de transformación urbana de la ciudad. 

 

Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social, tomó parte en el taller sobre Buenas prácticas en gestión pública que contribuyen al crecimiento empresarial, junto con Jordi Joly, del Ayuntamiento de Barcelona, ​​y Josep Viñas, de la UdG, y Ramon Aymerich, de la Vanguardia, como moderador.

La intervención de Canyelles fue para explicar el sentido empresarial de la RSE. Comenzó describiendo qué supone para una empresa u organización gestionar la responsabilidad social, haciendo notar que no sólo debe formar parte del ADN sino que debe estar integrada en la gestión empresarial. Hizo hincapié en la necesidad de que las organizaciones sociales y públicas también integren la gestión de la RS. Para Canyelles, se hace necesario construir un territorio socialmente responsable como infraestructura necesaria para asegurar que la RS de cada organización tenga un retorno agregado significativo para la sociedad.

Canyelles es promotor de Responsabilitat Global, socio-consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad, y coordinador de la Comisión de Responsabilidad Social de ACCID, y consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). En su actividad como consultor y asesor, hace años que presta su servicio tanto a gran empresa como pymes, así como organismos públicos y no lucrativos. Actualmente, con la creación de la empresa Vector 5, ha aumentado la capacidad de incidencia para poder abordar las necesidades de cualquier tipo de organización.

 

Puede acceder a las diferentes presentaciones aquí: 

 

10-02-2015	Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial	Josep Viñas
10-02-2015	Experiències d'acceleració del creixement empresarial	Susanna Tintoré
10-02-2015	La col·laboració públic-privada a l'Ajuntament de Barcelona	Constantí Serrallonga
10-02-2015	La col·laboració público-privada. Gestió i Control	Maria Petra Sáiz
10-02-2015	La col·laboració públicoprivada com a estratègia de gestió pública i creixement empresarial	Mònica Reig
10-02-2015	Programa "Axelera" 2013-14	Elena Casas
10-02-2015	Responsabilitat Social: Una manera de fer negocis, créixer i desenvolupar-se	Josep M. Canyelles
10-02-2015	Una historia de pasión por las flores	Luís Pardo

 

Col·laborant a integrar la Responsabilitat Social dins els màsters de comunicació

Aquest dissabte vaig tenir l'oportunitat de fer tres sessions per a explicar el sentit empresarial de la Responsabilitat Social Corporativa amb alumnes de direcció de comunicació de dues universitats, una de catalana i una de boliviana: l'IDEC-UPF i UPSA.

Als estudis de Màrqueting de la Universidad Privada de Santa Cruz de la Sierra - UPSA vaig fer-hi una sessió online de 90 minuts, conversant amb els alumnes sobre el sentit empresarial de l'RSE, sobre les diferències entre les empreses grans i les pimes, i les diferències entre països. Aquesta universitat va ser creada fa 30 anys per la Cámara de Industria, Comercio, Servicios y Turismo de Santa Cruz, i és una institució amb una gran reputació, amb un paper reconegut per institucions locals, nacionals i internacionals.

A l'IDEC (Universitat Pompeu Fabra) vaig fer-hi dues sessions de 2 hores i mitja, repetida per a dues aules, una en català i una altra en castellà. Es tracta dels alumnes del Màster en Direcció de Comunicació, que prepara els professionals que hauran de liderar la comunicació en tot tipus d'organitzacions: empreses, institucions públiques, ONG's... La formació que reben els capacita per planificar i executar plans de comunicació, així com establir i guiar estratègies complexes de relació amb tots els públics i grups d'interès a través de diferents canals: des de la relació interpersonal a les xarxes socials, passant pels mitjans de comunicació i la publicitat. El programa està impartit per un conjunt altament qualificat de docents en el qual es combinen acadèmics de la UPF amb directors de comunicació, consultors, analistes i periodistes en actiu. Els participants del Màster en Direcció de Comunicació aconsegueixen una especialització clau per al desenvolupament de la societat de la informació al segle XXI.

Colaborando a integrar la Responsabilidad Social dentro de los másters de comunicación

Este sábado tuve la oportunidad de hacer tres sesiones para explicar el sentido empresarial de la Responsabilidad Social Corporativa con alumnos de dirección de comunicación de dos universidades, una catalana y una boliviana: el IDEC-UPF y UPSA

En los estudios de Marketing de la Universidad Privada de Santa Cruz de la Sierra - UPSA hice una sesión online de 90 minutos, conversando con los alumnos sobre el sentido empresarial de la RSE, sobre las diferencias entre las empresas grandes y las pymes, y las diferencias entre países. Esta universidad fue creada hace 30 años por la Cámara de Industria, Comercio, Servicios y Turismo de Santa Cruz, y es una institución con una gran reputación, con un papel reconocido por instituciones locales, nacionales e internacionales.

En el IDEC-Universitat Pompeu Fabra, de Barcelona (Cataluña), hice dos sesiones de 2 horas y media, repetida para dos aulas, una en catalán y otra en castellano. Se trata de los alumnos del Máster en Dirección de Comunicación prepara a los profesionales que deberán liderar la comunicación en todo tipo de organizaciones: empresas, instituciones públicas, ONG's... La formación que reciben les capacita para planificar y ejecutar planes de comunicación, así como establecer y guiar estrategias complejas de relación con todos los públicos y grupos de interés a través de diferentes canales: desde la relación interpersonal a las redes sociales, pasando por los medios de comunicación y la publicidad. El programa está impartido por un conjunto altamente cualificado de docentes en el que se combinan académicos de la UPF con directores de comunicación, consultores, analistas y periodistas en activo. Los participantes del Máster en Dirección de Comunicación alcanzan una especialización clave para el desarrollo de la sociedad de la información en el siglo XXI.

El Bizbarcelona aposta per incrementar la presència de petites i mitjanes empreses

Aquest dijous vaig estar a l'acte de presentació del BizBarcelona. La cinquena edició del saló per a emprenedors, pimes i autònoms se celebra els dies 1 i 2 de juliol al recinte de Montjuïc. Enguany ha apostat per incrementar la presència de petites i mitjanes empreses.

A l'edició de l'any passat vaig participar-hi ajudant a organitzar una acció per a microempreses i també per a exposar com l'RSE pot suposar un element diferenciador i de desenvolupament d'un model d'empresa sostenible: microempreses socialment responsables al BIZ Barcelona.

Veient la magnitud i possibilitats de l'esdeveniment, m'agradaria poder aportar-hi alguna cosa més i treure'n el millor profit per a l'RSE. Estic convençut que l'RSE ha d'estar allà on es parla d'empresa, on es parla d'emprenedoria, on s'ofereixen recursos i es mostren àrees d'innovació per a les empreses. De vegades, des de l'RSE tenim el risc d'inventar-nos espais al marge del mainstream de la vida empresarial, i és just allà on hem de ser. I crec que el BizBarcelona té un potencial al qual no hem de renunciar.

L’edició d’aquest any vol transformar Bizbarcelona en una plataforma de dinamització econòmica més transversal perquè pimes i autònoms se sentin més representats en aquest certamen, que en només quatre edicions s’ha convertit en l’esdeveniment de referència per al món de l’emprenedoria del país. La tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, ha destacat que el certament contribueix a augmentar la competitivitat de les empreses, un fet necessari per assolir el repte prioritari de generar ocupació i garantir la qualitat de vida dels ciutadans.

Bizbarcelona 2015 es vertebrarà al voltant de dues noves zones temàtiques. L’espai “Bizempren”, centrat en els emprenedors, servirà perquè aquests puguin trobar solucions per encaminar els seus projectes empresarials. L’àrea oferirà iniciatives de cotreball i incubadores de negocis. També hi haurà una zona per donar visibilitat a les franquícies o a negocis que estan en perill de tancament i busquen inversors. A l’àrea “Bizpimes” es donarà una resposta més gran a les necessitats de les petites i mitjanes empreses amb un mercat de finançament específic per a pimes.

L’any passat Bizbarcelona va aconseguir 12.320 visitants i va permetre més de 1.700 contactes entre emprenedors i representants d’entitats inversores. El saló el promouen l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Caixa, la Diputació de Barcelona, PIMEC i la Cambra de Comerç de Barcelona. Font

Recasens i Vives ressalten la fortalesa econòmica i els processos de transformació urbana de Barcelona

Aquest divendres al matí vaig intervenir a la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, organitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (més informació PDF) 
 
Antoni Vives, a la inauguració, i Sònia Recasens, a la cloenda, van fer sengles intervencions amb contingut i idees interessants: Recasens i Vives ressalten la fortalesa econòmica i els processos de transformació urbana de Barcelona

La tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació, Sònia Recasens, i el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, han participat aquest divendres en la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, organitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), que s’ha celebrat al Barcelona Growth Centre. Es tracta d’un punt de trobada per promoure les millors pràctiques en informació, noves tendències en cooperació público-privada i creixement empresarial. S’hi ha celebrat tres conferències al voltant d’aquestes temàtiques, i s’ha comptat amb la participació de més de 200 persones provinents dels àmbits professional, empresarial i acadèmic.

Sònia Recasens ha participat en la clausura de la jornada. Al seu torn de paraula, ha afirmat que el Govern municipal ha traslladat des del primer dia els valors de la transparència i les bones pràctiques a l’economia real per tal de fer les empreses més competitives i convertir així Barcelona en un referent internacional en el desenvolupament econòmic”. “Perseguim el creixement econòmic amb l’objectiu de crear llocs de treball, fet indispensable per millorar la qualitat de vida de les persones”, ha reblat.

La tinenta d’alcalde ha posat en valor diverses mesures impulsades amb aquest objectiu. Una d’elles és el l’Oficina d’Atenció a l’Empresa, un punt únic d’interlocució amb les empreses a la ciutat. També ha parlat del Cibernàrium, l’espai de formació i capacitació tecnològica ubicat al Barcelona Growth Centre; i el mStartupBarcelona, l’espai d’incubadores per a empreses del món de les noves tecnologies situat al mateix edifici. “Tirem endavant aquests projectes per projectar-nos al món com una ciutat amb adn de creixement, acceleració i internacionalització, al mateix nivell d’icones en aquest àmbit com ho són Silicon Valley, San Francisco o Boston”, ha afirmat. També ha destacat l'impacte positiu que té en l'economia real el fet que el consistori sigui capaç de pagar als seus proveïdors en un termini inferior a 30 dies.

Durant la inauguració, Antoni Vives ha assegurat que l’Ajuntament aposta per les estratègies de creixement social en què es compti amb la col·laboració de tots els sectors implicats. Vives ha destacat l’ambició pels projectes que està tirant endavant l’Ajuntament des de la tinença d’Hàbitat Urbà posant l’accent en els “beneficis que suposen per a tota la societat”. Entre ells, ha posat com a exemples la transformació que s’està impulsant al Morrot per “guanyar aquest espai per la ciutat, on la ciutat i el port convisquin i generin activitat econòmica i universitària”. També ha citat el Port Vell, “amb una transformació que fixa i consolida l’activitat de Marina 92″ i que s’emmarca en el Clúster Nàutic com “un dels projectes de creixement social que genera llocs de treball i indústria”.

El tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà també ha defensat l’aposta pels Ateneus de Fabricació i la transformació de la plaça de les Glòries, “que serà un espai per les persones, definit i treballant amb els veïns i que és contrari al projecte heretat de la Sagrera, producte del model de la bombolla”.

Nota premsa

Circuits Inclusius “SUMANT CAPACITATS”

Tavascan és la primera estació d’esquí de tot l’Estat espanyol que comptarà a partir d’aquesta temporada amb una sèrie de Circuits Inclusius “Sumant Capacitats” impulsats per Anna Vives i Eduard Jornet i amb el padrinatge de Kilian Jornet.

Es tracta de posar a disposició de persones amb necessitats especials una sèrie de recorreguts adaptats per tal que siguin accessibles a tothom. Aquesta és una iniciativa promoguda per Tavascan amb el suport de la Diputació de Lleida i que impulsa la Fundació Itinerarium.

Aquest projecte de la Fundació Itinerarium vol ajudar a millorar la qualitat de vida, especialment fomentar la pràctica de l’es- port, entre les persones amb més dificultats. Per aquest mo-tiu aquest 2014 es creen els Circuits Inclusius Sumant Capacitats.

La principal novetat és que seran recorreguts, adaptats a tots els col·lectius, senyalitzats permanents a diferents punts de Catalunya. Tavascan serà el primer, pioner, en fer-ho per esports de neu.

Circuits Inclusius (per a tots els públics, incloent-hi, persones cegues, persones sordes, amb dificultats de mobilitat, dificultats intel·lectuals i mentals)
-Un espai esportiu inclusiu senyalitzat permanent.
-A prop de la natura: defensem l’esport a l’aire lliure i amb paisatges inspiradors.
-Amb certa dificultat: volem promoure també l’esperit de superació entre tots els participants.

D’aquí el nom dels circuits: Sumant Capacitats.

L’estació d’esquí de Tavascan serà la primera en tenir un circuit permanent 100% inclusiu on es podrà practicar:
-Raquetes de neu.
-Esquí de fons adaptat.
-Esquí amb trineu sumant capacitats entre persones Esquí nòrdic.

El circuit estarà senyalitzat amb plafons informatius que orientaran sobre la direcció de les diferents disciplines esportives inclusives.

A banda hi haurà pals de plàstic del mateix color que en tot moment ajudaran al participant a realitzar-lo correctament.

A l’entrada de l’estació s’explicarà el projecte i el circuit Sumant Capacitats que s’integrarà al mapa amb la resta de pistes de l’estació.

Per millorar l’experiència a la muntanya entre les persones amb més dificultats es buscaran tallers i activitats complementàries a la pràctica de l’esport. Una d’elles serà la realització entre tots d’un iglú.

Anna Vives i Eduard Jornet, impulsors d’aquest projecte

La Fundació Itinerarium és una entitat sense ànim de lucre que pretén millorar la qualitat de vida de les persones amb dificultats mitjançant el projecte que encapçala l’Anna Vives, creadora de la seva pròpia tipografia.

El projecte no només vol sensibilitzar sobre les capacitats de les persones sinó fer projectes que ajudin a millorar la seva satisfacció personal. L’altra part impulsora és l’Associació “Sender i Traça”, la qual es dedica a la creació de curses i a promoure l’esport a prop de la natura. Dirigida per Eduard Jornet, actual director de la Volta Cerdanya Ultrafons.

El padrí del projecte és el campió del món de curses de muntanya Kilian Jornet

Font
Altres:

• Berga obre una ruta inclusiva i senyalitzada a la Serra de Noet. La capital berguedana es converteix així en la segona ciutat de tot el món amb un espai d'aquestes característiques
• Valldoreix tindrà un circuit esportiu de natura adaptat i inclusiu apadrinat per Kilian Jornet i Núria Picas

Aquest matí té lloc la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial

Tal com vam infomar, aquest matí té lloc a la seu del Barcelona Growth Center (Edifici MediaTIC) la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial.
 

Organitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID) i l'Ajuntament de Barcelona, té lloc avui divendres 6 de febrer al matí aquesta jornada, amb tres conferències:

• La col·laboració publico-privada com a estratègia de gestió pública i de creixement empresarial; 
• Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial; i 
• Experiències d’acceleració del creixement empresarial. 

Hi intervindran Xavier Trias, alcalde de Barcelona, Maria Petra Sáiz, presidenta del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local, i Oriol Amat, president de l’ACCID, entre altres.

Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, prendrà part en el taller sobre Bones pràctiques en gestió pública que contribueixen al creixement empresarial, juntament amb Jordi Joly, de l'Ajuntament de Barcelona, i Josep Viñas, de la UdG, i Ramon Aymerich, de la Vanguardia, com a moderador.

Més informació PDF

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

L'impacte dels aparells tecnològics és enorme i creixent. A la manca d'esforç suficient per part de les companyies s'hi suma l'actitud per part dels usuaris, els consumidors, que tendeixen en general a una compra de substitució abans del que seria necessari.

Com que crec que la corresponsabilitat i el compromís ens obliga a tots, em sembla que els professionals hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics. Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment, fet que em permet ser autoexigent en el meu compromís alhora que poder compartir els punts de vista i les dificultats per a poder ser plenament coherent. 

En el seu moment vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil: (30.6.10) El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. Posteriorment (31.3.11) el vaig actualitzar a El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 17,83 anys he disposat de 8 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana de mitjana de 2,23 anys per unitat, que suposen una millora respecte dades anteriors.

En parlava a 2.11.13 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil. En els darrers dos aparells estic aconseguint que puguin durar més de dos anys, apropant-me a quatre actualment, mentre em faci correctament les funcions. Aquesta és la mitjana actualitzada:

Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aportaré la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produia mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple


Apunts anteriors:

• 16.5.14 El 75% dels usuaris canvien d'smartphone innecessàriament
• 2.11.13 El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

Durant el 2014 he rebut les següents multes de trànsit

Multes [GRI SO8]
MEMÒRIA RSE 2014: Societat / Society / Sociedad

Durant el 2014 he rebut sols la següent multa de trànsit:

• Per excés de velocitat a l'autopista C-32 (112 en zona 90)

Després que al 2012 tingués un augment en les multes de trànsit, valorant que va ser una situació excepcional, tant al 2013 com 2014 he retornat a un nivell acceptable:

Cal dir que anualment faig entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional.

Incompliments no sancionats

D'altra banda, he fet de manera conscient i voluntària un incompliment, pel qual no he rebut cap sanció:

• Des de fa més d'12 anys porto la "E" de la matrícula del darrere tapada amb un adhesiu "CAT". Mai he rebut cap sanció per aquest fet.

Es tracta d'una protesta de caràcter polític per la imposició d'una nacionalitat sobre la qual els catalans no hem pogut expressar-nos democràticament. 

Política d'urbanitat

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.

Apunt anterior: 5.1.14 Durant el 2013 he rebut les següents multes de trànsit

Josep Maria Canyelles: trajectòria professional en el camp de la gent gran

Al llarg de la meva trajectòria professional he tingut l'oportunitat de treballar en matèries relacionades amb la gent gran. Des de la condició actual d'expert en Responsabilitat Social, podem seguir abordant la relació amb aquest col·lectiu de persones, amb focus tant com a clientela com a treballadors:

• Clientela: Diàleg amb col·lectius de persones grans, necessitats i inquietuds, reptes d'accessibilitat, innovació social responsable...
• Personal: El pas a la jubilació, paper actiu de les persones grans en la societat, voluntariat i vida activa

Activitat professional

• Gerent de l’Institut Català del Voluntariat (INCAVOL), organisme autònom de la Generalitat de Catalunya (Departament de Benestar i Família). Moltes accions sectorials dirigides per una banda a la gent gran activa i per altra banda de foment del voluntariat per a les persones grans amb necessitats.
• Assessor de la Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar i Família, amb rang de subdirector general.
• Director de Projectes Socials de la Fundació Pere Tarrés - ICESB (servei de consultoria, estudis i projectes), de la Universitat Ramon Llull. La gent gran és un dels àmbits preferents de treball.
• Assessor delegat de Gestió de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), amb responsabilitat d'assessorar per la millora organitzativa i impulsar nous programes d'actuació.
• Promotor-coordinador del Portal de la Gent Gran, www.gentgran.org, web promoguda per FATEC, i guardonada amb el premi Civisme (2000) de la Generalitat de Catalunya.
• Assessor en matèria de projectes socials. Ponent tècnic del III Congrés de la Gent Gran organitzat per la Generalitat de Catalunya, en la ponència sobre l'Estat del Benestar. 1998
• Regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú: Del juny de 1995 a l’octubre de 2000 he estat regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Durant el mandat 1995-1999 vaig ser membre de la Comissió de Govern, com a Regidor de Joventut i Plans Integrals: de gent gran, entre d'altres.
• Coordinador de l'Institut Català del Voluntariat (Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya) des del seu inici i durant quatre anys (gener de 1993 a octubre de 1996). Entre les principals accions dirigides i on les matèries de gent gran hi tenien un paper important destaquem el disseny del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya (1994), les Trobades Sectorials amb entitats de voluntariat (1994), el I Congrés Català del Voluntariat (1995) o la I Escola d'Estiu del Voluntariat (1996).
• Coordinador de cursos i professor de l'Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés (Escola de l'Esplai): He impartit més de 40 cursos en aspectes de gestió directiva d’animació sociocultural, entre els quals el Mòdul sobre el Projecte d'intervenció sociocultural (30 hores), dins el curs d'animació sociocultural.

Formació relacionada

• Màster en Polítiques Públiques i Socials (1996-98)
• Animació Sociocultural (1.100 hores). Escola de l'Esplai de la Fundació Pere Tarrés de Barcelona (1987-88)
• Curs sobre la millora de la Qualitat de serveis sociosanitaris (16 hores). Fundació Avedis Donabedian (1999)
• Participació en congressos i jornades de gent gran i sobre gent gran, entre els quals els Congressos de la Gent Gran de Catalunya; Sèniors'98, I Congreso de Empresas y Entidades que se dirigen a la personas mayores de 50 años. (Sabadell, 1998); 2n Congrés Català de l’Associacionisme i el Voluntariat (2003); Congreso de Animación Sociocultural (Donostia, 1988).

Conferències i ponències

He desenvolupat prop de 200 conferències, ponències o intervencions en taules rodones, sobre temes al voltant de la participació, el voluntariat, l’associacionisme i altres aspectes socials. Destaco especialment sobre gent gran:

• 12-11-2015 Canyelles: "voluntariat i RSE, els compromisos de les persones i de les organitzacions". [CONTÉ VÍDEO] Canyelles va intervenir al Foro Nacional “Los mayores en la defensa colectiva de sus derechos como consumidores”, organitzat per l'associació ADICAE.
• 12-11-2015 Canyelles: "voluntariado y RSE, los compromisos de las personas y de las organizaciones" Canyelles intervino en el Foro Nacional "Los mayores en la defensa colectiva de sobre Derechos como consumidoras", organizado por la asociación ADICAE.
• 7-05-2014 Intervenció a la Jornada prospectiva sobre persones grans - Ciència i Envelliment, coorganitzada per FATEC i el CSIC.
• 13-05-2013 Conferència inaugural sobre tecnologia, innovació i territoris socialment responsables a la Jornada "La teleassistència: tecnologia i innovació al servei de les persones". Canyelles destaca el valor de la teleassistència com a servei intel·ligent, que combina tecnologia i atenció social en el marc de les smartcities. Defensa les dinàmiques col·laboratives des del compromís i sentit de responsabilitat de totes les organitzacions.
• 2012 Xerrada a la FATEC sobre Responsabilitat Social de les Organitzacions Socials
• 18-05-2010 Xerrada a la FATEC sobre Responsabilitat Social de les Empreses

Membre expert

• Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona
• Consell Assessor d'Experts de Fatec. Ha participat a la reunió, presidida per la M.Hble presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Núria de Gispert.
• Havia estat membre del Consell de Benestar Social de Catalunya

Publicacions

• Coautor del llibre “Els programes de voluntariat en l’àmbit de l’atenció sociosanitària” (Departament de Benestar Social). 1997
• Autor de diversos articles i col·laboracions: Catalunya Barri a Barri (Generalitat de Catalunya), Conviure (Generalitat de Catalunya); Entrevistes a Vida activa, revista per a una maduresa activa (núms. 12 i 24).

Canyelles, membre del Consell Assessor d'Experts de Fatec

• Josep Maria Canyelles s'ha integrat com a membre del Consell Assessor d'Experts de la Federació d'Associacions de Gent Gran (FATEC). 
• Aquest 29 de gener ha participat a la reunió que va ser presidida per la MHble presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Núria de Gispert

Reunió del Consell Assessor d'Experts de Fatec

El dia 29 de gener de 2015, a la seu del Parlament de Catalunya, es va reunir el Consell Assessor d'Experts de Fatec, amb l'objectiu de debatre i estudiar la proposta d'estimular que la societat i les institucions estudiïn, redactin i acordin un nou Contracte Social i Intergeneracional per fer front, a mig i llarg plaç a la propera realitat demogràfica que s'originarà a partir de la dècada dels 30 i que obligarà a un repartiment acordat entre tots, de riscos, responsabilitats, rols de cada generació, sosteniment dels serveis socials, fluxos financers, estructura de valors de ciutadania, formació continuada, mercat de treball, us dels espais públics, seguretat personal i col·lectiva, participació social i política, etc. etc.

Varen assistir els següents membres:

• la M.H. Sra. Núria de Gispert, Advocadessa. Legislació i acció política, Presidenta del Parlament de Catalunya
• el Dr. Lluís Calvo, Antropòleg, Coordinador a Catalunya del CSIC
• el Dr. Josep Gallifa, Catedràtic de Blanquerna - Universitat Ramon Llull en Psicologia i Educació
• el Dr. Antoni Salvà, Metge, Envelliment, Salut i Dependència, Director de la Fundació Salut i Envelliment
• el Dr. Simó Schwartz Metge, investigador biomèdic
• la Sra. Paulina Ballbè, Advocadessa, Dret Comparat, Directora Curs Postgrau Envelliment Actiu a IDEC-UPF
• el Sr. Josep Mª Canyelles, Expert en Responsabilitat Social Corporativa
• la Sra. Núria Ramon, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
• Sr. Jaume Jané, Comissionat del Cicle Ciència i Envelliment de Fatec. Ex-Diputat al Parlament.

A la sessió varen estar present varis membres de la Junta Directiva i el president, per tal d'escoltar les importants aportacions, opinions, reflexions i propostes que, sobre el tema plantejat, varen fer els membres del Consell Assessor.

D'esquerra a dreta: Sr. Mario Cugat (Fatec), Sra. Núria de Gispert (Parlament de Catalunya), Sr. Jaume Jané (Fatec)

[font]

Anteriorment, Josep Maria Canyelles havia fet dues xerrades internes a la FATEC sobre Responsabilitat Social, el 18-05-2010 i una altra al 2012. I el 7-05-2014 va intervenir a la Jornada prospectiva sobre persones grans - Ciència i Envelliment, coorganitzada per FATEC i el CSIC.

Jornada sobre Dilemes Ètics el 24 de març de 2015 a Barcelona

El proper 24 de març de 2015 tindrá lloc una jornada sobre Dilemes Ètics en l’exercici de la Responsabilitat Social & Sostenibilitat, des de l’òptica de la consultoria i el seu impacte en els grups d’interès.

La jornada es dividirà en una primera part destinada a debatre els dilemes ètics i una segona en la què s’analizarà el codi deontològic i cóm promoure la seva aplicació.

L’acte tindrà lloc el proper 24 de març a les 8.45h al Palau Macaya de la Obra Social “la Caixa” (Paseig Sant Joan, 108 – Barcelona)

Vols participar i fer aportacions prèviament a la celebració de la jornada?
Per saber cóm, pots consultar-ho en: “Oberta fins el 27 de febrer la fase de participació prèvia a la Jornada del 24 de març de 2015”, en aquest mateix apartat del web.

A qui va dirigida la Jornada?
La Jornada va dirigida específicament a consultors i professionals de la Responsabilitat Social & Sostenibilitat i, en general, a totes les persones interessades en millorar l’aplicació de l’ètica en el context de les empreses, les institucions i les organitzacions de la societat civil.

El programa
Part 1: Dilemes ètics

• 8.45h- 9.15h Acreditacions
• 9.15h- 9.30h Presentació Jornada
• 9.30h-10.30h Dilemes: taller participatiu
• 10.30h-11.45h Posada en Comú
• 11.45h-12.00h Tancament: “Reflexió sobre el valor de l’Ètica en l’exercici de l’RSC”, a càrrec de Xavier Carbonell, Director de la Càtedra MANGO de RSC

12.00h-12.15h Pausa Cafè
Part 2: específica sobre el Codi Deontològic dels Professionals de la Consultoria en Responsabilitat Social & Sostenibilitat

• 12.15h-13.00h Revisió Codi Deontològic
• 13.00h- 13.30h Propostes de Futur

El formulari d’inscripció es troba aquí.


Entrades anteriors:

• 1.7.14 Un código deontológico necesario para los consultores de RSE
• 18.6.14 Es presenta a Madrid el Codi Deontològic de la Professió de Consultoria en Responsabilitat Social i Sostenibilitat 18.6.14 Se presenta en Madrid el Código Deontológico de la Profesión de Consultoría en Responsabilidad Social y Sostenibilidad
• 9.4.14 Presentació del Codi deontològic a Vila-real
• 26.2.14 Es va presentar el Codi Deontològic de la professió de la Responsabilitat Social i la Sostenibilitat
• 26.2.14 Se presentó el Código Deontológico de la profesión de la Responsabilidad Social y la Sostenibilidad
• 24.2.14 I adhere to the code of deontology of the profession of consultancy on Corporate Social Responsibility and Sustainability
• 17.2.14 M'adhereixo al Codi deontològic de la professió de consultoria en Responsabilitat Social i Sostenibilitat
• Es presenta el Codi Deontològic de la Professió de Consultoria en Responsabilitat Social i Sostenibilitat
• 1.6.13 Compromisos subscrits

XXXV Premi per la Pau ANUE a la Sra. Fatou Bensouda, fiscal del Tribunal Penal Internacional

El proper dimecres 4 de febrer tindrà lloc la cerimònia de lliurament del XXXV Premi per la Pau.

El reconeixement anirà enguany a la Sra. Fatou Bensouda, fiscal del Tribunal Penal Internacional.

L'acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer a les 19h. al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Preguem confirmació d’assistència:

• ANUE 
• tel. 393 013 990 
• info@anue.org

Josep Maria Canyelles entrevistat a Ràdio Igualada

Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat a Ràdio Igualada aquest dimarts 20 de gener de 2015, en el marc del programa Igualada Capital, en un apartat de temes empresarials en col·laboració amb l'Associació Empresarial de l'Anoia (UEA).

L'entrevista ha servit per explicar que el divendres 6 de febrer tindrà lloc a Barcelona la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, organitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).

L'entrevista que Xavi Dàvila ha fet a Canyelles ha tractat sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, un dels temes que es tractaran a la jornada, en tant que enfocament de gestió que s'orienta a la creació de valor econòmic i social.

Canyelles és expert en Responsabilitat Social, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya i coordinador de la Comissió d'RS de l'ACCID.

Podeu sentir l'entrevista de 15 minuts en el podcast, que trobareu entre el minut 0:45 i 1:00

Newsletter Responsabilitat Global - Gener / Enero 2015

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de gener, on aportem articles i reflexions, i en aquesta ocasió també oferim un vídeo sobre RSE. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Què és la Responsabilitat Social? · Gener 2015

[es] Ya puede acceder a la newsletter de Enero, donde aportamos artículos y reflexiones, y en esta ocasión también ofrecemos un vídeo sobre RSE. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] ¿Qué es la Responsabilidad Social?

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

Katmandú i "La-que-té-cura-de-Clinton"

Ahir vaig veure per TV3 Katmandú, un mirall al cel (títol original Katmandú, un espejo en el cielo), pel·lícula dirigida per Icíar Bollaín l'any 2011, basant-se en la vida de Victòria Subirana [vegeu argument a sota].

Em sembla que força gent coincideix que un dels moments de més emoció de la pel·lícula, és quan la mestra aconsegueix que una nena recuperi i digui el seu nom, Badima, com a símbol de la recuperació de la identitat i la dignitat per mitjà de l'educació.

Unes escenes abans, la Laia, la mestra, havia preguntat a una nena quin era el seu nom. Solament podia entendre un nom inicial, Salam, però no la resta del que la nena deia associat al nom. Una mestra local li va traduir: el nom que la nena deia era literalment "la que té cura de Salam", ja que quan va néixer el seu germà Salam, com era tradició, la nena perdia el seu nom i passava a ser anomenada com la que acompanya i té cura del seu germà.

En la pel·lícula, la mestra convida la nena a mirar-se al mirall i a dibuixar-se, com manera simbòlica de camí d'introspecció i de recuperació de la identitat. L'èxit es produeix quan un dia la nena li diu el seu nom real.

La situació em va recordar la que viuen la majoria de dones dels països anglosaxons, entre d'altres, on la dona perd el seu cognom i passa a adquirir el del marit, perdent alhora la seva identitat i dignitat. Em sembla curiós que aquelles dues escenes puguin simbolitzar i sintetitzar bona part del missatge del film, quan alhora no està tan lluny del que es produeix en situacions de països occidentals.

Diuen que les dones occidentals no ho viuen com una pèrdua de la dignitat... com bona part de les noies hindús, que també creuen que és un tema cultural més. Diuen que en alguns països és una opció i no una obligació, com també ho són les castes de la pel·lícula, que ja no existeixen legalment a l'Índia des de fa dècades però la cultura impedeix canviar la realitat de la vida quotidiana. Algú pot dir que el context no permet establir la comparació, però és que precisament el context radicalment diferent és el que fa radicalment difícil de comprendre aquesta indignitat de la dona occidental.

Fa set anys vaig fer un altre article parlant d'aquest mateix tema (7.3.08 Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham!), on deia:

Països com França o Anglaterra també tenen pràctiques iguals.. Entre els grans, Alemanya no. Alguns incorporen el cognom del marit per mitjà de la preposició “de”, fet que indica un ignominiós sentit de propietat. A l’estat espanyol, on la descendència porta els dos cognoms, el de la via paterna i el de la via materna, els canvis legals permeten avui fins i tot alterar l’ordre d’aquests i posar primer el de la mare i després el del pare. A Catalunya, a més, es manté la tradició de posar la conjunció “i” per a unir els dos cognoms en un símbol d’igualtat.

Suposo que si en lloc de passar de Hillary Rodham a Hillary Clinton hagués passat a "La-que-té-cura-de-Clinton", seguint el model hindú, la indignitat es veuria més nítidament. Però fixem-nos que una cosa és perdre el nom quan ets una nena i l'altra quan és una dona i una professional. En aquest sentit, també deia en aquell article:

I tornem al món d’Internet. Disposar de dos cognoms facilita una identitat diferent, que persones d’altres països no poden aconseguir. I poder canviar l’ordre permet guanyar identitat si es dóna el cas que el cognom patern és molt habitual i el matern és més singular. És a dir, que el nom pot donar joc i la identitat té marge per a modular-se. Però renunciar al propi cognom és una pèrdua d’identitat i de dignitat.  

Argument (extret de la viquipèdia): Laia, una jove mestra catalana es trasllada a Katmandú a principi dels anys 90, com a voluntària en una escola local. Descobreix una pobresa extrema i un panorama educatiu desolador que, a més, exclou els més necessitats. Després de casar-se per legalitzar la seva situació, s’embarca en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques de la ciutat, adonant-se que li cal ajuda per fer-lo realitat. Al mateix temps, de forma inesperada, s’enamora del seu marit. Amb la seva amiga i jove mestra Sharmila, la Laia emprèn un nou projecte que l’allunyarà del seu company, però que l’unirà per sempre a Sharmila i a la petita Kushila en un viatge personal que l’endinsarà cap a la societat nepalesa i també, cap al fons de si mateixa. Història basada en la història real de Victòria Subirana (1959), una catalana que va descobrir que la seva feina era molt més útil en un país sense alfabetitzar.

Katmandú y "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton"

Ayer vi por TV3 Katmandú, un espejo en el cielo, película dirigida por Icíar Bollaín el año 2011, basándose en la vida de Victoria Subirana [véase argumento debajo].

Me parece que mucha gente coincide en que uno de los momentos de mayor emoción de la película, es cuando la maestra logra que una niña recupere y diga su nombre, Badima, como símbolo de la recuperación de la identidad y la dignidad para medio de la educación.

Unas escenas antes, Laia, la maestra, había preguntado a una niña cuál era su nombre. Solo podía entender un nombre inicial, Salam, pero no el resto de lo que la niña decía asociado al nombre. Una maestra local le tradujo: el nombre que la niña decía era literalmente "la que cuida de Salam", ya que cuando nació su hermano Salam, como era tradición, la niña perdía su nombre y pasaba a ser llamada como la que acompaña y cuida de su hermano.

En la película, la maestra invita a la niña a mirarse en el espejo y a dibujar, como forma simbólica de camino de introspección y de recuperación de la identidad. El éxito se produce cuando un día la niña le dice su nombre real.

La situación me recordó la que viven la mayoría de mujeres de los países anglosajones, entre otros, donde la mujer pierde su apellido y pasa a adquirir el del marido, perdiendo al mismo tiempo su identidad y dignidad. Me parece curioso que esas dos escenas puedan simbolizar y sintetizar buena parte del mensaje del film, cuando a la vez no está tan lejos de lo que se produce en situaciones de países occidentales.  

Dicen que las mujeres occidentales no lo viven como una pérdida de la dignidad... como buena parte de las niñas hindúes, que también creen que es un tema cultural más. Dicen que en algunos países es una opción y no una obligación, como también lo son las castas de la película, que ya no existen legalmente en la India desde hace décadas pero la cultura impide cambiar la realidad de la vida cotidiana. Alguien puede decir que el contexto no permite establecer la comparación, pero es que precisamente el contexto radicalmente diferente es lo que hace radicalmente difícil de comprender esta indignidad de la mujer occidental.

Hace siete años hice otro artículo hablando de este mismo tema (7.3.08 ¿Hillary Clinton...? Luego ¡Bill Rodham!), donde decía:

Países como Francia o Inglaterra también tienen prácticas iguales.. Entre los grandes, Alemania no. Algunos incorporan el apellido del marido por la vía de la preposición “de”, hecho que indica un ignominioso sentido de propiedad. En el estado español, dónde la descendencia lleva los dos apellidos, el de la vía paterna y el de la vía materna, los cambios legales permiten hoy incluso alterar el orden de estos y poner primero el de la madre y después el del padre. En Catalunya, además, se mantiene la tradición de poner la conjunción “i” para unir los dos apellidos en un símbolo de igualdad.

Supongo que si en lugar de pasar de Hillary Rodham a Hillary Clinton hubiera pasado a "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton", siguiendo el modelo hindú, la indignidad se vería más nítidamente. Pero fijémonos que una cosa es perder el nombre cuando eres una niña y la otra cuando es una mujer y una profesional. En este sentido, también decía en ese artículo:

Y volvamos al mundo de Internet. Disponer de dos apellidos facilita una identidad diferente, que personas de otros países no pueden conseguir. Y poder cambiar el orden permite ganar identidad si se da el caso que el apellido paterno es muy habitual y el materno es más singular. Es decir, que el nombre puede dar juego y la identidad tiene margen para modularse. Pero renunciar al propio apellido es una pérdida de identidad y de dignidad.

Argumento (extraído de la wikipedia): Laia, una joven maestra catalana se traslada a Katmandú a principios de los años 90, como voluntaria en una escuela local. Descubre una pobreza extrema y un panorama educativo desolador que, además, excluye a los más necesitados. Después de casarse para legalizar su situación, se embarca en un ambicioso proyecto educativo en los barrios de chabolas de la ciudad, dándose cuenta de que necesita ayuda para hacerlo realidad. Al mismo tiempo, de forma inesperada, se enamora de su marido. Con su amiga y joven maestra Sharmila, Laia emprende un nuevo proyecto que la alejará de su compañero, pero que le unirá para siempre a Sharmila ya la pequeña Kushila en un viaje personal que le adentrará hacia la sociedad nepalí y también, hacia el fondo de sí misma. Historia basada en la historia real de Victoria Subirana (1959), una catalana que descubrió que su trabajo era mucho más útil en un país sin alfabetizar.

[VÍDEO] XX Gala Solidaria Tarannà

El 4 d'octubre vaig participar a la Gala Solidària de Tarannà Viatges, empresa membre de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a Catalunya.

L'esdeveniment, que aquesta empresa organitza cada any, va tenir lloc a la Sala Apolo de Barcelona, i va comptar amb un gran nombre d'artistes que, com cada any, es presten a col·laborar-hi, alhora que una multitud de persones, la majoria usuaris dels serveis d'aquesta pime tan compromesa.





Josep M Canyelles ‏@jmcanyelles 4 oct.

A la #GalaSolidària de Tarannà Viatges amb Sentit a l'Apolo! Una empresa amb #RSE @respon_cat #soctaranna

Ara tenim l'oportunitat de veure un resum de cinc minuts de l'acte:


XX Gala Solidaria Tarannà from Tarannà Viajes on Vimeo.

A més, podeu descobrir per què Tarannà és una empresa "amb sentit" aquí.

He parlat anteriorment de Tarannà Viatges:

• 26.12.13 Coresponsabilitat cap a un turisme més responsable
• 8.10.13 Cerimònia de lliurament dels I Premis de Turisme Responsable de Catalunya #RTD7
• 8.10.13 Ceremonia de entrega de los I Premios de Turismo Responsable de Catalunya #RTD7

[VÍDEO] Recull de vídeos de la UOC: experts donen resposta a preguntes RSE

Podeu visualitzar aquests vídeos breus elaborats per la UOC on experts parlen de Responsabilitat Social en forma de resposta a les diferents preguntes:

• Què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa?
• Quines són les principals motivacions per a introduir la RSC?
• Quines són les principals barreres per a introduir la RSC?  
• Quines són les principals àrees on introduir mesures de RSC?
• Quins són els principals beneficis derivats d’introduir la RSC?
• Cóm relacionaria els valors de l’empresa amb la RSC? 
• Vídeo sencer: La Responsabilitat Social Corporativa [19 min.] 

[ARTICLE] Reputem?

Reputació prové del verb llatí putare, que volia dir tallar. D'aquí ens ve podar. I comptar també té el mateix origen, perquè com-putare no era sinó anar fent talls per anar comptant, ja siguin marques físiques, talls en les piles... Reputar, doncs, vol dir tornar a comptar.

La reputació vindria a ser allò que va comptar i que encara torna a comptar, allò que segueix valent. La reputació acumulada és un actiu intangible molt important, i que té un gran valor econòmic. Com sempre es diu, és lent i difícil de crear i fàcil i ràpid de destruir.

Davant les males pràctiques portades a terme per part de persones físiques i jurídiques que tenien una reputació significativa, ara és hora de tornar a reputar, tornar a comptar, és a dir, reassignar de nou el grau de reputació.

A la ciutadania i als diferents grups d'interès els toca reputar, reassignar el valor reputacional de cada empresa o persona rellevant. Però ara seria oportú millorar la manera com en l'imaginari de cadascú fem aquest còmput, corregint un excés d'influència de la notorietat de marca, aconseguida per la inversió publicitària, i augmentant el pes de la valoració de la manera de fer, del comportament corporatiu, de l'assumpció de compromisos, de la coherència, de la sensibilitat, dels impactes...

Els compromisos i bones pràctiques de Responsabilitat Social són per a una empresa una manera de crear reputació, i de disminuir-ne la volatilitat davant de qualsevol contratemps. I convindria que formin part de manera ben conscient en la pauta per mitjà de la qual conferim o reconeixem reputació a una empresa. I això, per descomptat, requereix un aprofundiment en el coneixement general de què és, com es porta a terme i quin sentit empresarial té la responsabilitat social.

Nota: article publicat a Diario Responsable i Jornal.cat

[ARTÍCULO] ¿Reputamos?

Reputación proviene del verbo latino putare, que quería decir cortar. De ahí nos viene podar. Y contar también tiene el mismo origen, porque com-putare no era sino ir haciendo cortes para ir contando, ya sean marcas físicas, cortes en las pila... Reputar, pues, significa volver a contar.

La reputación vendría a ser lo que contó y que todavía vuelve a contar, lo que sigue valiendo. La reputación acumulada es un activo intangible muy importante, y que tiene un gran valor económico. Como siempre se dice, es lento y difícil de crear y fácil y rápido de destruir.

Ante las malas prácticas llevadas a cabo por parte de personas físicas y jurídicas que tenían una reputación significativa, ahora es el momento de volver a reputar, volver a contar, es decir, reasignar de nuevo el grado de reputación.

A la ciudadanía y a los diferentes grupos de interés les toca reputar, reasignar el valor reputacional de cada empresa o persona relevante. Pero ahora sería oportuno mejorar la forma como en el imaginario de cada uno hacemos este cómputo, corrigiendo un exceso de influencia de la notoriedad de marca, conseguida por la inversión publicitaria, y aumentando el peso de la valoración de la manera de hacer, del comportamiento corporativo, de la asunción de compromisos, de la coherencia, de la sensibilidad, de los impactos...

Los compromisos y buenas prácticas de Responsabilidad Social son para una empresa una forma de crear reputación, y de disminuir la volatilidad ante cualquier contratiempo. Y convendría que formen parte de manera bien consciente en la pauta mediante la que conferimos o reconocemos reputación a una empresa. Y ello, por supuesto, requiere una profundización en el conocimiento general de qué es, cómo se lleva a cabo y qué sentido empresarial tiene la responsabilidad social.

Nota: artículo publicado en [es] Diario Responsable y [ca] Jornal.cat 

Intervenció de Josep Maria Canyelles davant la comunitat d'empreses holandeses a Catalunya

• [ca] Dimarts 18 de novembre va tenir lloc una trobada d'empreses i professionals holandesos instal·lats a Catalunya per tal d'abordar els reptes de responsabilitat social. Més informació clicant a: Canyelles a la comunitat professional holandesa: "la societat local és un stakehoder més a tenir en compte"

• [es] El martes 18 de noviembre tuvo lugar una encuentro de empresas y profesionales holandeses instalados en Cataluña para abordar los retos de responsabilidad social. Más información clicando en: Canyelles a la comunidad profesional holandesa: "la sociedad local es un stakehoder más a tener en cuenta"

• [en] Canyelles to the Dutch entreprises & professionals in Barcelona: "local society is one more stakeholder to take into account" 

The 4th of a series of talks to discuss why Orange = Green, in the Corporate Social Responsability (CSR) context, presented by Josep Maria Canyelles.
These talks are organized by the director of the NBSO, Barcelona: Jasper van Dorrestein.

[VÍDEO] La Responsabilitat Social Corporativa

• Experts parlen i reflexionen al voltant de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Josep Maria Canyelles, Anna Bolaños, José Antonio Lavado i Sara Berbel reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al voltant de la Responsabilitat Social Corporativa.

Aquest és el vídeo sencer (19 min.) i que també podeu visualitzar en les versions més breus de resposta a les diferents preguntes:

• Què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa?
• Quines són les principals motivacions per a introduir la RSC?
• Quines són les principals barreres per a introduir la RSC?  
• Quines són les principals àrees on introduir mesures de RSC?
• Quins són els principals beneficis derivats d’introduir la RSC?
• Cóm relacionaria els valors de l’empresa amb la RSC? 
• Vídeo sencer: La Responsabilitat Social Corporativa

[VÍDEO] Quines són les principals motivacions per a introduir l'RSC? #uoc_rse

• Experts indiquen quines són les principals motivacions que porten a una empresa introduir estratègies d'RSC

Anna Bolaños i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre quines són les principals motivacions per a introduir la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

[VÍDEO] Quins són els principals beneficis derivats d’introduir l'RSC? #uoc_rse

• Experts expliquen quins són els principals beneficis d’una empresa derivats d’introduir estratègies de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

José Antonio Lavado, Anna Bolaños i Sara Berbel reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre  els principals beneficis de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

[VÍDEO] Quines són les principals barreres per a introduir l'RSC? #uoc_rse

• Experts expliquen quines poden ser les barreres que es pot trobar una empresa alhora d’incorporar la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Sara Berbel i Anna Bolaños reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre les barreres a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

Primer dia 2015. 365 oportunitats.

Primer dia de l'any 2015. Primer dia d'un seguit de 365, cadascun dels quals serà una oportunitat per a redreçar el rumb, per trencar la inèrcia.

Per raons de sostenibilitat, no podem deixar per als nostres fills uns problemes ambientals dels que ja tenim evidència i consciència però sobre els quals encara no estem mostrant tot el compromís no desplegant tot el potencial. Per raons ètiques i humanístiques, no volem deixar per als nostres fills uns problemes socials i de governança, que nosaltres hem rebut heretats però que hem contribuït a fer més grossos.

Desitgem que aquests siguin uns dies per a l'acció, una successió d'ocasions certament aprofitades, localment i globalment. Acció mesurada però amb determinació; acció combinada amb introspecció. Esperem que aquests siguin dies per al canvi des de la consciència, per a la revolta des del compromís. Deixem enrere models antics, disfuncionals, a voltes rancis, i explorem sense por les formes noves. Si no fos per la por, que encara ens detura massa...

Un vell paradigma en les organitzacions, en la política, en l'economia, en l'esfera pública, hauria d'anar quedant superat. Depèn de cada persona. Depèn de cada actitud. Depèn de cada moment. Fem possible a cada moment, a cada situació, a cada conjuntura, la veritat, el respecte, la sostenibilitat, la responsabilitat, la democràcia, la creació, la felicitat.

Esperem poder contribuir, amb l'enfortiment de la gestió de la responsabilitat social, a fer possible que les empreses i les organitzacions siguin actors destacats en aquest procés de canvi accelerat que hem de viure necessàriament. A fer possible que les persones trobin dins les organitzacions i en la relació amb elles un espai per a créixer i desenvolupar-se. A fer possible que la societat trobi en les empreses i les organitzacions uns agents capaços de crear valor econòmic i social, fent-se seus els reptes de la comunitat i les inquietuds socials.

[VÍDEO] Quines són les principals àrees on introduir mesures d'RSC? #uoc_rse

• Experts indiquen quines són les principals àrees de l'empresa on introduir mesures d'RSC

José Antonio Lavado i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre la introducció de mesures de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en les àrees de l'empresa.





Veure vídeos anteriors d'aquesta sèrie:

• Què és i què no és la Responsabilitat Social Corporativa? José Antonio Lavado, Sara Berbel i Josep Maria Canyelles. 
• Com relacionaria els valors de l’empresa amb l'RSC. Anna Bolaños, Josep Maria Canyelles i José Antonio Lavado

Vídeos anteriors UOC:

• Diálogos UOC. Entrevista a Josep Maria Canyelles
• Diálogos UOC. Entrevista a José Antonio Lavado 
• [ca] Audiovisual: Diàleg UOC sobre lideratge responsable entre empreses de Respon.cat  //  [es] Audiovisual: Diálogo UOC sobre liderazgo responsable entre empresas de Respon.cat

Altres vídeos recents Josep Maria Canyelles: 

• 26.12.14 Intervenció Josep Maria Canyelles Acte de Reconeixement Bones Pràctiques RSE Pimes 
• 25.12.14 Vídeo de la 1a Jornada de la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària